BASES DE L ELECTROCARDIOGRAMA

Transcripción

1 BASES DE L ELECTROCARDIOGRAMA

2 L electrocardiograma és el registre (gamma) de l actitvitat elèctrica (electro) del cor (cardio) És una eina diagnòstica que complementa la història clínica Limitació: Normal en pacients amb malaltia coronaria severa Variants de la normalitat (patrons anormals en gent sana) Anormal en pacients amb patología no cardíaca

3 L electrocardiograma és el registre (gamma) de l actitvitat elèctrica (electro) del cor (cardio) És una eina diagnòstica que complementa la història clínica Limitació: Un ECG anormal no sempre indica patología cardíaca Normal en pacients amb malaltia coronaria severa Variants de la normalitat (patrons anormals en gent sana) Anormal en pacients amb patología no cardíaca

4 L activació elèctrica d una cèl lula cardíaca aïllada no produeix un voltatge suficient per a ésser registrada des de la superfície corporal: grans grups de cèl lules miocàrdiques auriculars i ventriculars Els miòcits no tenen capacitat per a generar ni conduïr de forma ràpida l estímul elèctric: cèl lules especialitzades del sistema de conducció

5 Sistema elèctric Node sinusal Node aurículo-ventricular Feix de his Sistema de fibres de Purkinje Node Sinusal: marcapàs intrínsec Gènesis espontània del potencial d acció necessari per a crear l estímul elèctric Capacitat de conducció de l estímul elèctric Mínima capacitat contràctil Diferents velocitats en la creació de l estímul elèctric i en la conducció + -

6 Sistema elèctric Node sinusal Node aurículo-ventricular Feix de his Sistema de fibres de Purkinje Node Sinusal: marcapàs intrínsec Gènesis espontània del potencial d acció necessari per a crear l estímul elèctric Ritme regulat pel sistema simpàtic i parasimpàtic Capacitat de conducció de l estímul elèctric Mínima capacitat contràctil Diferents velocitats en la creació de l estímul elèctric i en la conducció + -

7

8 Cada electrode proporciona l activitat elèctrica que observa des de la seva posició concreta en la superficie corporal Derivació: registre de la diferència de potencial elèctric entre un pol negatiu i un pol positiu Un sol electrode de registre en la superficie corporal serveix com a pol positiu. El pol negatiu de cada derivació està proporcionat per un únic electrode de registre o terminal central, que és la mitjana de la informació proporcionada per múltiples electrodes de registre

9

10

11 Ona de l ECG: suma de totes les forçes elèctriques (auriculars i ventriculars)

12 Einthoven: DI,DII i DIII Derivacions del plà frontal Derivacions bipolars Triangle Einthoven

13 Wilson i Goldeberg: avr, avl, avf Plà frontal Unipolars

14 Wilson i Goldeberg: avr, avl, avf Plà frontal Unipolars

15

16 Wilson: V1,V2,V3,V4,V5 i V6 (precordials)

17 12 derivacions: 6 derivacions del plà frontal DI, DII, DIII (bipolars) avf, avl i avr (unipolars) 6 derviacions del plà horitzontal V1,V2,V3,V4, V5, V6 Cada derivació registra el vector elèctric (suma de vectors) des de la posició que ocupa: ona de l ECG Si el vector es dirigeix cap al pol positiu de la derivació: ona positiva (per sobre de la línia isoelèctrica) Si el vector s allunya del pol positiu: ona negativa (per sota de la línia isoelèctrica)

18

19

20 Tansols és possible si els electrodes estàn ben col loctats En l eix vertical: voltatge Suma de l activitat elèctrica de totes les cèl lules cardíaques En l eix horitzontal: temps Freqüència i regularitat del ritme cardíac Intervals de temps

21

22 Ona P: despolarització auricular Intèrval PR: temps necessari per a que l impuls elèctric viatgi des del miocardi auricular fins el ventricular. Retràs node AV (equilibri SNS i SNP) QRS: despolarització ventricular Segment ST: període durant el qual el miocardi ventricular romàn activat Ona T: repolarització Interval QT: mesura la duració de l activació i recuperació elèctrica del miocardi ventricular Ona U: normalment absent.orígen incert

23

24 Lectura: Ritme Freqüència cardíaca Eix elèctric Descripció de l interval PR, complexe QRS, segment ST i segment QT Interpretació Reconeixement de possibles causes per les anomalies trobades en la lectura

25 Ritme cardíac normal: ritme sinusal, produit pels impulsos elèctrics a nivell del NS Regular, entre 60 i 100 bpm Tota ona P seguida d un complexe QRS Ones P positives a DII, DIII i avf, negativa a avr Interval PR 120 i 200 mseg

26 FC normal : 60 i 100 bpm < 60 bpm durant el son, atletes/gent entrenada ( inclús 30 bpm) >100 (200 bpm) durant l exercici CÀLCUL (ritme regular): Calcular el nombre de cinquens de segon (0 2 segons= quadrats grans) entre dos cicles (QRS) consecutius. Dividir 300 entre aquest nombre

27

28 Taquicardia: Calcular el número de quadradets petits entre 2 cicles consecutius. Dividr 1500 per dit nombre Ritme irregular (fibrilació auricular) Nombre de cicles cardíacs (QRS) en 6 segons (30 quadrets grans) i multiplicar-ho per 10

29 10 quadradets petits 1500/10=150 bpm 7 complexos en 6s (30 quadrets grans) x 10 : 70 bpm

30 Direcció mitja de la totalitat de les forçes elèctriques produïdes per la despolarització d ambdós ventricles Habitualment és positiu en les derivacions del plà frontal (excepte avr): el vector elèctric global es dirigeix endevant, avaix i a l esquerre Eix frontal : sistema hexaxial

31 1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric) 2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació transicional 3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l eix del complexe és el mateix que el del pol positiu de la derivació. Si és negativa, a l inversa Normal: -30º i +90º Desviació a l esquerre: -30º i -120º Desviació a la dreta: +90º i + 120º

32 1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric) 2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació transicional 3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l eix del complexe és el mateix que el del pol positiu de la derivació. Si és negativa, a l inversa Normal: -30º i +90º Desviació a l esquerre: -30º i -120º Desviació a la dreta: +90º i + 120º

33 1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric) 2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació transicional 3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l eix del complexe és el mateix que el del pol positiu de la derivació. Si és negativa, a l inversa Normal: -30º i +90º Desviació a l esquerre: -30º i -120º Desviació a la dreta: +90º i + 120º

34

35 +60º

36

37 0º

38 Petita, rodona i clarament visible davant de cada QRS Contorn suau i totalment positiva o negativa en totes les derivacions excepte V1 V1: derivació que observa millor l activitat del costat dret. Per tant, la divergència de l activació auricular dreta i esquerre pot produir una ona P bifásica AD AE AD + AE

39

40

41 Mesura el temps necessari per a què un impuls elèctric viatgi des del node sinusal fins al miocardi ventricular adjacent a les fibres de purkinje. Una proporció important reflexa el retràs de conducció a nivell del novde AV, regulat per l equilibri entre les fibres del SNS i SNP Per tant, varia en funció de la FC: més curt amb FC més ràpides, més perllongat amb FC més lentes Tendeix a incrementar-se amb l edat

42 Infància: s Adolescència segons Adults: s (0 22 ancians)

43 Contorn puntiagut Ona Q: primera ona negativa Anormal en V1-V2 i V3 Normal (petita) en la resta de derivacions Normal i de qualsevol tamany a DIII i avr La seva absència a V5 i V6: anormal Ona R: tota ona positiva R o r en funció del tamany prima si dins un QRS existeix més d una ona R (a partir de la segona) Ona S Qualsevol ona negativa que no sigui la primera Progressió: gran a V1-V2, petita a V5-V6

44 V6 V4 V1

45

46 Degut a que les derivacions precordials proporcionen una visió panoràmica de l activitat elèctrica cardíaca, des del VD (més fi) fins al VE ( més gruixut), l ona R augmenta progressivament en amplitud i duració des de V1 fins a V4 o V5 L inversió d aquesta seqüència amb ones R més grans a V1 i V2 pot indicar HVD i l accenturació d aquesta seqüència (V5-V6) HVE. La pèrdua de progressió de l ona R des de V1 a V4 pot indicar pèrdua de miocardi

47 Duració normal: <120 mseg (inici primera ona Q o R fins al final de la darrera ona) Amplitud molt variable (edat, sexe, forma física). Anormalment petita < 0 5 mv derivacions dels membres i < 1 mv en precordials La duració des de la primera ona (Q o R) fins al pic de la ona R: deflecció intrinsecoide. Tradueix el temps que triga l impuls elèctric en assolir la superficie epicàrdica des de l endocardi

48 Deflexión intrinsecoide

49 Període durant el qual el miocardi romàn despolaritzat En la seva unió amb el QRS (punt J) forma un angle quasibé de 90º. Seguidament es continua horitzontalment fins que es curva discretament amb l ona T Primera part situada al mateix nivell horitzontal que la línia formada pel PR i el segment TP Lleus pendents amunt o avall poden ésser variants de la normalitat

50

51 Ona rodona de contorn suau Direcció positiva en totes les derivacions, excepte avr (negativa) i V1 (bifàsica) Petit pic com a variant de la normalitat Indentació en nens i ones T negatives

52

53 Mesura la duració de l activació i recuperació elèctrica del miocardi ventricular Variació inversa amb la freqüència cardíaca Duració calculada en funció de la FC QTc (fórmula de Bazzet) Límit superior: 460 mseg (0 46 s) Lleugerament més gran en dones. Augmenta amb l edat

54

55 Normalment absent Petita, segueix l ona T, la mateixa direcció i un 10% del seu voltage Més prominent V2 o V3 Més gran amb FC més lentes Clarament separada de l ona T (interval TU) però pot existir fusió Orígen desconegut (no significat patològic) Cèl lules M (regió midmiocàrdica del VE)

56

57