ANÁLISIS DE LAS NECESIDADES DE FORMACIÓN UNIVERSITARIAS EN ESPAÑA PARA EL SECTOR TEXTIL Y ESTUDIO COMPARADO DE LOS ESTUDIOS

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "ANÁLISIS DE LAS NECESIDADES DE FORMACIÓN UNIVERSITARIAS EN ESPAÑA PARA EL SECTOR TEXTIL Y ESTUDIO COMPARADO DE LOS ESTUDIOS"

Transcripción

1 ANÁLISIS DE LAS NEESIDADES DE FORMAIÓN UNIVERSITARIAS EN ESPAÑA PARA EL SETOR TEXTIL Y ESTUDIO OMPARADO DE LOS ESTUDIOS UNIVERSITARIOSTEXTILES EN LOS PAÍSES DEL ESPAIO EUROPEO DE EDUAIÓN SUPERIOR (EEES) 29/04/10

2 ÍNDIE 1.ANÁLISIS OMPARADO ATULIZADO DE LOS ESTUDIOS UNIVERSITARIOS TEXTILES EN LOS PAÍSES DEL ESPAIO EUROPEO DE EDUAIÓN SUPERIOR (EEES) Intrducción Mark Tiplgía de estudis textiles Principales estudis universitaris de Ingeniería Textil fertads en Eurpa Situación actual de ls estudis universitaris textiles en España nclusines NEESIDADES FORMATIVAS UNIVERSITARIAS REQUERIDAS POR EL ENTORNO INDUSTRIAL TEXTIL ESPAÑOL Resultad de la cnsulta a empresas Resultad de la cnsulta a egresads de la titulación de ingeniería textil Resultad de las reunines persnalizadas cn agentes sciales O P I N I Ó N D E L P OT E N I A L E S T U D I A N T E D E I N G E N I E R Í A INDUSTRIAL TEXTIL Metdlgía de la cnsulta Resultad de la cnsulta nclusines ONLUSIONES FINALES ANEXO...38 Análisis de las necesidades de frmación universitaria 2 /38

3 1.ANÁLISIS OMPARADO ATULIZADO DE LOS ESTUDIOS UNIVERSITARIOS TEXTILES EN LOS PAÍSES DEL ESPAIO EUROPEO DE EDUAIÓN SUPERIOR (EEES) 1.1.Intrducción Mark En la primera década del sigl XXI ns encntrams en Eurpa, en una primera instancia, cn ds sistemas educativs diferentes: el cntinental y el anglsajón. Ls sistemas educativs de ls estads eurpes cntinentales presentan grandes similitudes entre sí. Aunque la aseveración supnga cierta simplificación, sigue ds mdels básics, que nrmalmente cexisten en paralel. El primer mdel, que crrespnde a ls estudis de ingeniería de cicl larg, tiene su rigen en el sigl XIX en las escuelas francesas y alemanas y gza de un gran prestigi y tradición en trs muchs países, cm es el cas de España. Este mdel se caracteriza, según el Engineering Synergy Grup del H41, en primer lugar, pr una sólida base teórica (que se muestra en el requerimient de un alt nivel de cmpetencia en matemáticas) y, en segund lugar, pr una fuerte rientación a la investigación. Esta unión cn las actividades de investigación favrece la innvación, per a la vez hace que las universidades estén mens influenciadas pr las fuerzas plíticas y del mercad. Esta educación se realiza en un entrn más centrad en el trabaj individual del estudiante que en unas enseñanzas de clase altamente estructuradas. Suelen tener una duración nminal de cinc seis añs, per la duración real n está tan definida y es diversa. Se trata de cnseguir un graduad capacitad para realizar juicis ajustads de alt nivel cn independencia. Pr el cntrari ls estudis de nivel universitari de cicl crt nacen pr ls añs setenta del sigl pasad (Alemania, Hlanda, y trs países) mtivad pr el crecimient y las necesidades de cambi de ls respectivs sectres industriales. Sn 1 TUNING Educatinal Structures in Eurpe. Reprt f Engineering Synergy Grup del H4. Análisis de las necesidades de frmación universitaria 3 /38

4 prgramas cn una duración nminal de 3 4 añs, bastante ajustads a la realidad, rientads hacia ls cntenids práctics y, pr l tant, cn una metdlgía frmativa que hace hincapié en la enseñanza frmal de aula y labratri. A menud, ests estudis incluyen estancias de prácticas en empresas u tras rganizacines. 1.2.Tiplgía de estudis textiles. En resumen, pr l general, en el cntinente eurpe encntrams una ferta variada de estudis frmativs relacinads cn el camp textil que presentan tres niveles frmativs, de acuerd cn la gradación siguiente, indicada de menr a mayr nivel de dificultad y cntenid dcente para el alumns: 1. Primer Nivel: Grad Vcacinal. rrespnde, cn tds ls matices y psibles diferencias, a l que en España cncems cm Frmación Prfesinal en sus versines de cicls frmativs de Grad Medi y de Grad Superir, incluyend en este apartad a la ferta de las Escuelas Superires de Diseñ. 2. Segund Nivel: Grad Medi / Bachelr f Engineering (BEng). Sn ls estudis de cicl crt (3 a 4 añs) cnducentes a un diplma equivalente al del actual Ingenier Técnic españl de Prducción / Ejecución. rrespnde a ls futurs títuls de Grad planteads ahra en España cn la refrma de adecuación al EEES (Espaci Eurpe de Educación Superir). 3. Tercer Nivel: Grad Superir / Master. Sn ls de cicl larg (mínim 5 añs) cnducente a un titul de Ingenier Superir de Diseñ / Investigación. En la estructura actualmente aprbada en España de adecuación al EEES, crrespndería a ls futurs Masters Universitaris en su estructura (4 + 1 añs). m resumen, se indica en la tabla 1 ls distints niveles de titulación en ingeniería existentes en diverss países eurpes. Análisis de las necesidades de frmación universitaria 4 /38

5 País Grad Vcacinal Grad Medi Grad Superir Technische Universitaten: 5 añs Diplm / Magister Fachhschulen - Diplm (4 añs) Textil Stidies (6 meses, BEU) Bachelr/ Master SI (4+1) SI (6+2) Gestión textil: 3 añs Textile Technlgien: 3 añs- Textile Design 6 meses Textil y de Indumentaria de Gestión: 3 añs Prducts textiles (máster) Textiles y el Vestid de la tecnlgía: 3 añs SI Textile Prdukttechnlgie - Technische Textilien SI (3+2) Diseñadr de vestuari : 6 meses Licenciatura Tecnlgía Textil Textil de Gestión (3añs) / Máster de Gestión de Tecnlgía Textil Textil (2añs) ntenid enfque Tecnlgía Textil (TE): 2 añs ntenids Schwerpuunkt Textil Management (TM): 2 añs Licenciatura Diseñ Textil / Diseñ de Mda (3añs)/master diseñ (2 añs) Master cnceptual Diseñ Textil Alemania SI SI SI Sección de textiles y de cuer de tecnl. ( Diseñ de mda (3añs) ( Textil- und Bekleidungstechnik Mde,Textil Textilund BekleidungstechnikTextiles y el vestid de la tecnlgia (Bachelr) (3añs) / Máster (2añs) ( Alemania SI Einzelbesprechungen (6m, Sensry interfaces (6m, Vrlesungsreihe zur Kulturgeschichte der Kleidung (6m, Designing sensrial hspitality using light as a medium (6m, Hhenstein Textile Testing Institute (3añs) ( Análisis de las necesidades de frmación universitaria 5 /38

6 País Grad Vcacinal Grad Medi Grad Superir Bachelr/ Master Fashin and Textile Design (4 añs) ( au) Schl f Art Textiles Wrkshp (3 añs) ( Austria SI (3+1) ertificad IV en Diseñ (Mda y Diseñ Textil) (1añ) ( Diplma de Mda y Diseñ Textil (1añ) ( Pryects de la industria textil ( Kanditaat (2 añs) andidatura (2 añs) Bélgica Burgerlijk Ingenieur (5 añs) Ingénieur Industrial (4 añs) Tapestry & Weaving (1añ) ( Diseñ textil (3añs) SI (3+1) Diseñ textil/taller (3ñs) ( Bielrrusuia Investigación y desarrll ( Diseñ prendas de vestir (4 meses) Universidad Técnica de Liberec (3añs) ( Textile prductin studi (3añs) ( Prfessinsbachelr (3 titulación + especialización) República heca andidatus (and. Plyt.) (5añs) Textile Design (5 añs) ( Dinamarca Institut de prducts diseñ textil (3añs) ( dk) País Grad Vcacinal Grad Medi Análisis de las necesidades de frmación universitaria Grad Superir Bachelr/ Master 6 /38

7 Diseñ de mda (3añs) Frmación Prfesinal España Grad (4 añs) Diseñ Mda (1añ) ( SI Técnic Superir en Patrnaje y Mda (2000 h) ( Técnic en nfección y Mda (2000h) ( Disseny de Mda (4añs) ( Màster en Enginyeria Tèxtil, Paperera i Gràfica (2 añs) ( du) Grau en Enginyeria de Tecnlgia i Disseny Tèxtil (4 añs) ( Estnia Finlandia Tekstiilidisaini saknna bakalaureuseõppes (120 TS) ( Tekstiilitaide, vaatetussuunnittelu ja pukutaide (15 TS) ( Licence (3 añs) DEA (5 añs) DESS (5 añs) Diplme d Ingenieur (5 añs) Stylisme et du mdélisme (3 añs) Francia ENSAIT (5 añs) ( DUT (2-3 añs) Diseñ de Mda Diseñ - Diseñ Textil (2 añs) ( Institut de la Mda de París ampus (1 añ) Ingeniería Textil y Fibra (3 añs) ( País Grad Vcacinal Grad Medi Análisis de las necesidades de frmación universitaria Grad Superir Bachelr/ Master 7 /38

8 Titres d'ingénieur misión. ITEH (4 añs) ( Francia Diseñadr de Frmación-textil y diseñadra de mda (3 añs) ( Bachelr f Science Engineering (3 añs) Hlanda Master f Science Engineering (3+2 añs) SI Master f Engineering (2 añs) SI Laurea Specialistica (3+2 añs) SI Bachelr f Engineering (4 añs) Irlanda Natinal ertificate (2 añs) Natinal Diplma (2+1 añs) BDes in Textile Design (3añs) ( Laurea (3 añs) Tecnic Superire Specialista (1-2 añs) Tecnlgías y la rganización de la prducción textil (3 añs - 4 añs - 5 añs) ( urs de Master de la mda (1 añ) ( aliana.cm) Italia SI Academia di cstume e di mda (3 añs) ( meemda.it) Fashin desing department (11 meses) ( ) Análisis de las necesidades de frmación universitaria 8 /38

9 País Grad Vcacinal Grad Medi Grad Superir Bachelr/ Master Sivilingeniør (5 añs) SI Høgskleingeniør (3 añs) Nruega Bachelrstudiet i textil (3añs) ( Inzynier (4 añs) Magister Inzynier (2 añs) Tkanina i Ubiór (5añs) ( l) SI włókiennicza inżynieria chemiczna (3,5 añs) ( Plnia Innwacyjne Technlgies we włókiennictwie (1,5 añs) ( architektura tekstyliów (1,5 añs) ( Institut Plitécnic Bacharel (3 añs) Uiversidade Licenciad (5 añs) Institut Plitécnic - Bacharel + Licenciad (5 añs) Prtugal Bachelr f Engineering (Ord.) (3 añs) Bachelr f Engineering (Hns.) (4 añs) urss textiles (3 añs) ( Master f Engineering (4 añs) Rein Unid MA Innvación Textil y de Marca (3 añs) ( NVQ qualificatins urss: mda, textil diseñ (crta duración) ( Fashin Design (2-4 añs) ( SI BDE / BDE (Hns) Diseñ Textil (4añs) ( ) Análisis de las necesidades de frmación universitaria 9 /38

10 País Grad Vcacinal Grad Medi Grad Superir Bachelr/ Master BTE Edexcel Diplma en Textiles (2 añs) ( BA (Hns) Textile Design (3 añs) ( urss textiles: a tiemp parcial, cmplet estudis superires ( Fashin Textiles (3 añs) ( BA (Hns) design (3 añs) Textil, Mda y Fibra (3 añs) Inginer legiu (3 añs) Rein Unid Inginer Diplmat (5 añs) Rumania Arte textile - design textil (3 añs) ( Diseñ de prendas de vestir (3 añs) ( Högskleingeniör (3 añs) Rusia Suecia Suiza Turquia Sivilingeniör (5 añs) SI nferencias textiles, Textil Hgs Schl. ( Diseñ textil (3 añs) Tabla 1. Resumen de la cmparación de niveles de titulacines de Ingenierías entre países eurpes (Fuente: En ls países anglsajnes, Rein Unid e Irlanda, existe un mdel tw tiers de ds cicls cnsecutivs que n se ajusta al patrón cntinental. Ls Bachelr ingleses, aunque tienen una duración crta, similar a la de ls estudis de cicl crt cntinentales, presentan generalmente en sus universidades una tendencia clara hacia ls cntenids teórics de cncepts en su frmación, asemejándse en este sentid más a ls de cicl larg del cntinente, aunque n l sean en cantidad y nivel. Sin embarg, también existen muchs estudis de cicl crt que tienen un fuerte cntenid práctic y prfesinal, cm es el cas de ls Bachelr f Engineering (BEng.), implantads en 1983 a raíz de la prpuesta Finnistn, ls más aplicads. Un nuev tip de estudis, el BEng., que se denminó de esta frma para diferenciarl del clásic Bachelr f Science (BSc.) y que se fundamenta en la recmendación de Análisis de las necesidades de frmación universitaria 10 /38

11 que las aplicacines de las ciencias de la ingeniería se incrpren en ls prgramas l antes psible y en la incrpración de estudis de gestión y empresa y de tópics relacinads cn la respnsabilidad de ls ingeniers en la sciedad. Una tiplgía que en 1989 se incrementó cn ls Prgramas para la Graduación en Ingeniería Integrada, que se dirigen a frmar un BEng. generalista, enfatizand la naturaleza interdisciplinar de la ingeniería y prprcinand uns fundaments suficientes para el desarrll de la carrera, prgrama que pueden seguir estudiantes de secundaria que n tienen uns resultads tan alts en ls exámenes de selectividad. En resumen, se puede afirmar que ls países anglsajnes presentan un escenari cn una cnfusión superir a la de ls países cntinentales. Existen grandes diferencias entre universidades y estils de enseñanza y aprendizaje, que hacen difícil la cmparación, freciéndse prgramas muy diverss: práctics, científics y cn rientación muy específica y prgramas generales. Existen, pr l tant, grandes diferencias entre ls títuls universitaris, aunque ésta n sea frmal. Est es debid a la gran autnmía que gzan las universidades británicas a la hra de cnfeccinar sus planes de estudi. 1.3.Principales estudis universitaris de Ingeniería Textil fertads en Eurpa. En anex adjunt se presentan ls planes de estudi de Ingeniería Textil de varis países eurpes. Se divide a ls paises eurpes entre el ámbit mediterrane, el ámbit alemán/ escandinav y el ámbit anglsajón. En el ámbit anglsajón, se incluyen planes de estudi de Australia y Estads Unids. m se puede bservar en el anex, la ferta frmativa textil eurpea es muy amplia, variada y de muy diferentes niveles, cm n pdía ser de tra frma, en función de las necesidades sectriales del país región cncreta, la evlución histórica de su sectr, en tdas partes el primer en alcanzar el nivel industrial, etc. Análisis de las necesidades de frmación universitaria 11 /38

12 1.4.Situación actual de ls estudis universitaris textiles en España. Para el cas cncret españl, pdríams resumir las necesidades frmativas del Sectr Textil en ds niveles: El prfesinal, impartid pr Instituts de Frmación Prfesinal, Escuelas Superires de Diseñ u trs centrs especializads: De mda textil. Para el prfesinal del diseñ de prducts textiles de cnsum, en sus diferentes variantes: vestimenta de cualquier tip, lencería de hgar, decración, interirism, etc. Industrial / Manufacturer. Para la frmación del persnal de las empresas textiles en sus diferentes seccines de la cadena de valr textil secuencial, a nivel de respnsabilidad de puests de trabaj de ficiales especialistas avanzads y respnsables encargads de sección. El universitari: Orientad a la frmación de titulads universitaris, futurs respnsables de las diferentes áreas funcinales de las empresas textiles de cualquier camp: desde el de cnfección hasta el de textiles técnics avanzads (cmpsites). Este nivel debe cntemplar e incluir la psibilidad de frmar respnsables de labratris de I+D, calidad, gestión mediambiental, etc. La actual ferta universitaria textil en España se cncreta en el títul de Ingenier Técnic Industrial Textil, de 3 curss de duración, impartid pr las Escuelas Plitécnicas de Terrassa (Universidad Plitécnica de ataluña), Béjar (Universidad de Salamanca) y Alcy (Universidad Plitécnica de Valencia). La cnstante histórica es un baj nivel de matriculacines de este títul en cada una de las tres escuelas, que ha llegad a ser del rden de 20 a 25 alumns en épcas álgidas del sectr, per que ha descendid a matrículas pr debaj de ls ds dígits desde que empezó la crisis que se arrastra desde el añ La estrategia del gbiern y de la universidad españla, en su prces de adecuación al EEES, es la ferta de un primer nivel universitari, centrad en Análisis de las necesidades de frmación universitaria 12 /38

13 un títul generalista de Graduad, cursand 240 crédits ETS a razón de 60 pr añ (4 curss). Para la financiación adecuada de ests títuls, las universidades tienen plena autnmía, y así, la Universidad Plitécnica de Valencia ha decidid n fertar grads en su ampus de Alcy que n superen ls 50 alumns de matrícula (75 alumns para sus grads en Valencia) y, en el cas de la Universidad Plitécnica de ataluña, la Generalitat atalana ha cmunicad que n financiará títuls cn mens de 30 alumns de nuev ingres. Se descncen ls criteris últims de la Universidad de Salamanca, per las infrmacines recibidas a fecha de hy apuntan en el mism sentid. 1.5.nclusines. En cnsecuencia, se cnsidera que es prácticamente impsible el establecer en la universidad pública españla una ferta única y diferenciada de Grad de Ingeniería Textil de perfil generalista que pueda cumplir cn ls requisits de matrícula establecids pr las diferentes universidades. Las tres universidades españlas han apstad pr estrategias diferentes cn el fin de mantener un determinad nivel de ferta frmativa universitaria en sus títuls de grad: La Universidad Plitécnica de ataluña y la Universidad de Salamanca, respectivamente, fertan un Grad (Grau en Enginyeria de Tecnlgia i Disseny Tèxtil), en el cas de Terrassa EUETIT y estudian plantear un Grad en Ingenieria de Tecnlgía y Diseñ Textil, en el cas de la Escuela de Béjar, aún n aprbad pr el nsej de Gbiern de la US. La Universidad Plitécnica de Valencia, a través de la Escuela Plitécnica Superir de Alcy, ha incluid intensificacines mencines textiles en sus Grads de Ingeniería de Diseñ Industrial y Desarrll de Prducts, en el de Ingeniería Química, ambs ya aprbads pr su nsej de Gbiern. Y plantea incluir tra intensificación de gestión de empresas textiles en el futur Grad de Ingeniería de Organización Industrial a impartir en su ampus de Alcy. Análisis de las necesidades de frmación universitaria 13 /38

14 Sin embarg, creems que existe una excelente prtunidad de frecer una verdadera especialización universitaria para el Sectr Textil baj la figura de un títul de Máster universitari de Ingeniería Textil, en este prces de adecuación al EEES que está desarrllándse en ests mments en la universidad españla. Prces que aún tardará varis añs, entre 3 y 4, a fecha de hy, para ser cmpletad cn la renvación de la ferta de ls másteres universitaris. Este futur Máster de Ingeniería Textil debería respnder a las necesidades frmativas de ls alts directivs especializads que precisan las empresas avanzadas del sectr textil españl, de manera que, dand entrada en su matrícula a un Graduad Universitari para su frmación universitaria especializada, permitiese el cmplement frmativ del mism al mas alt nivel en ls tres punts básics demandads pr estas empresas: 1. Tecnlgía textil de materiales avanzads y de prcess de fabricación. 2. Diseñ avanzad de prducts y de prcess textiles, cn un enfque de cicl de vida integral del prduct (PL prduct life cicle management). 3. Gestión de empresas textiles: adecuand las cicunstancias, características y particularidades del sectr a la tma de decisines estratégicas y perativas pr ls respnsables de las diferentes seccines funcinales de una empresa textil: marketing, prducción, administración, etc. El carácter interuniversitari e internacinal, mediante un cnveni específic firmad pr las tres citadas universidades y/ alguna prestigisa universidad eurpea de las relacinadas en este escrit, le daría un prestigi y un respald incuestinable, psicinándl cm la principal ferta frmativa universitaria para el sectr al máxim nivel. abe subrayar que este Máster debería estar intensamente relacinad cn ls prgramas de Dctrad de las respectivas universidades, de manera que, además de la frmación especializada prfesinal universitaria, rientada al sectr, permitiera la frmación cmplementaria en investigación básica y aplicada, permitiend alcanzar así, cn el títul de Dctr (PhD), el máxim nivel académic españl y eurpe. Análisis de las necesidades de frmación universitaria 14 /38

15 2.NEESIDADES FORMATIVAS UNIVERSITARIAS REQUERIDAS POR EL ENTORNO INDUSTRIAL TEXTIL ESPAÑOL Para cncer cual es la pinión de ls distints clectivs que pueden aprtar cntenid a la titulación universitaria textil en nuestr país, se ha seguid la siguiente metdlgía: Encuestas a las empresas del sectr Encuestas a egresads de la titulación de ingeniería textil Reunines persnalizadas cn agrupacines empresariales, centrs de investigación, cámara de cmerci y sindicats. La finalidad de estas cnsultas era la de detectar las necesidades frmativas que tds ests prfesinales del sectr, desde sus distints ámbits, cnsideran prtun deben tener ls estudis de ingeniería textil dentr del marc del Espaci Eurpe de Educación Superir. nsiderand cm principal prblema de la titulación la baja matriculación, en td el Estad Españl, se cnsidera imprtante cncer la pinión del futur estudiante, y así cncer su apreciación persnal del sectr textil y ls estudis que desarrllan las cmpetencias para su ejercici. Pr l tant se incluye un estudi realizad a estudiantes de bachiller, a través de encuestas. 2.1.Resultad de la cnsulta a empresas En el añ 2005, se iniciarn ls trabajs pertinentes para la elabración del Libr Blanc del Títul de Grad de Ingeniería Textil, dcument necesari para la adaptación de ls estudis actuales de Ingeniería Industrial Textil al Espaci Eurpe de Educación Superir y que fue elabrad cnjuntamente pr las tres universidades que imparten frmación textil en España y ls clectivs empresariales de sus respectivs entrns. Análisis de las necesidades de frmación universitaria 15 /38

16 En el citad dcument se recge la pinión del clectiv de empresas del sectr. Previ a la expsición de ls resultads y cnclusines, prcedems a describir la metdlgía empleada para llevar a cab la cnsulta lasificación de ls subsectres textiles en función de ls requisits frmativs Era imprtante integrar en la cnsulta a tds ls subsectres de la industria textil, pr l que se realizó la pertinente subdivisión del sectr, a quienes dirigir las encuestas acerca de las necesidades frmativas. SUBSETOR Prductras de fibras y de prducts auxiliares nstructres españles de maquinaria textil Hilaturas Tejedurías de calada Tejedurías de punt y cnfeccinistas Tintrers, estampadres y acabadres Tabla 2. Estructura de subsectres del textil y cnfección Determinación del univers de empresas a encuestar Sn muchas las empresas textiles que dentr de una misma razón scial abarcan distints subsectres, de ls expresads en la tabla 1, en sus prcess prductivs. Este hech dificulta en gran medida establecer un univers de empresas cn exactitud. Es pr ell, que haciend us de dats elabrads en trs pryects y en cmparación cn ls existentes en la actualidad en la munidad Valenciana, cm cmunidad autónma de la que pseems un mayr cncimient, pdems expresar el univers de empresas de cada un de ls subsectres en frma de prcentaje, cnsiderand que es un dat suficiente para pder abrdar las siguientes etapas del pryect. SUBSETOR Prductras de fibras y de prducts auxiliares nstructres españles de maquinaria textil Hilaturas Tejedurías de calada Tejedurías de punt y cnfeccinistas Tintrers, estampadres y acabadres PORENTAJE Tabla 3. Pes de ls subsectres dentr del cnjunt de la industria textil cnfección Análisis de las necesidades de frmación universitaria 16 /38

17 Será bjetiv de la cnsulta, btener una representación l más fielmente psible de ls prcentajes expresads en la tabla 2. El ttal de encuestas cumplimentadas a nivel nacinal es de 70, disgregadas en ls siguientes subsectres: SUBSETOR EMPRESAS Prductras de fibras y de prducts auxiliares nstructres españles de maquinaria textil Hilaturas Tejedurías de calada Tejedurías de punt y cnfeccinistas Tintrers, estampadres y acabadres Ttal Tabla 4. Númer de empresas encuestas clasificadas pr subsectr Gráfica 1. Prcentaje de empresas encuestas clasificadas pr subsectr Análisis de las necesidades de frmación universitaria 17 /38

18 Definición metdlógica de la cnsulta En las encuestas cumplimentadas pr las empresas se valraba el grad de imprtancia de ls siguientes ítems: mpetencias transversales. Instrumentales. Persnales. Sistémicas. Disciplinares (saber). Prfesinales (saber hacer). mpetencias académicas. Fundamentales. De especialidad. Otras Resultads de las encuestas En las siguientes gráficas pueden bservarse la imprtancia que el clectiv de empresas encuestadas trga a las distintas cmpetencias. lave de cmpetencias transversales instrumentales apacidad de análisis y síntesis. apacidad de rganización y planificación. municación ral, escrita y gráfica. ncimient de una lengua extranjera (Inglés). ncimients de infrmática (a nivel de usuari). apacidad de gestión de la infrmación. Reslución de prblemas. Tma de decisines. Gráfica 2. Orden de preferencia de mayr a menr de las cmpetencias instrumentales Análisis de las necesidades de frmación universitaria 18 /38

19 lave de cmpetencias transversales persnales Trabaj en equip. Trabaj en un cntext internacinal. Habilidad para interpretar y adaptarse a cambis sciecnómics. Habilidades en las relacines interpersnales. Recncimient a la diversidad y multiculturalidad. Raznamient crític y autcrític. apacidad de asumir respnsabilidades respect a decisines estratégicas, recurss humans y recurss materiales. mprmis étic respect a cndicines dignas de trabaj. Gráfica 3. Orden de preferencia de mayr a menr de las cmpetencias persnales lave de cmpetencias transversales sistémicas Aprendizaje autónm Adaptación a nuevas situacines reatividad Liderazg ncimient de tras culturas y cstumbres Iniciativa y espíritu emprendedr Mtivación pr la calidad Sensibilidad hacia temas mediambientales Gráfica 4. Orden de preferencia de mayr a menr de las cmpetencias sistémicas Análisis de las necesidades de frmación universitaria 19 /38

20 lave de cmpetencias transversales disciplinares ncimient de materiales y prducts textiles. ncimient del prces prductiv textil. ncimient de nuevas tecnlgías. ncimient sbre diseñ y desarrll de prducts. ncimients de gestión de la innvación. ncimients básics de ls aspects legales del sectr. ncimient de sistemas de gestión, rganización y planificación industrial de empresas textiles. nciencia sbre la seguridad y salud labral. ncimients sbre expltación de dats. Mtivación pr la calidad y mejra cntinua. ncimients básics de marketing y relacines cmerciales. ncimients básics de ecnmía de empresa. ncimient en desarrll sstenible. Gráfica 5. Orden de preferencia de mayr a menr de las cmpetencias disciplinares Análisis de las necesidades de frmación universitaria 20 /38

21 lave de cmpetencias transversales prfesinales Diseñ, redacción, y dirección de pryects relacinads cn la especialidad. Realización de medicines, cálculs, valracines, tasacines, peritacines, cntrles, estudis, infrmes, y trs trabajs relacinads cn la especialidad. Mantenimient de equips y sistemas relacinads cn la especialidad. Actualización de ls cncimients en base a ls avances técnics. Dirección de equips de prducción e investigación. Selección de materias y prcess prductivs para el desarrll de prducts. Organización y planificación de la prducción. apacidad de mdelización de cstes. Técnicas y habilidades de expresión ral y escrita. Gráfica 6. Orden de preferencia de mayr a menr de las cmpetencias prfesinales lave de cmpetencias académicas fundamentales Principis fundamentales de las ciencias básicas (Matemáticas, física, química, expresión gráfica). Infrmática cm herramienta para búsqueda de infrmación y gestión. Idimas. Organización y gestión industrial de prcess y empresas textiles. Gráfica 7. Orden de preferencia de mayr a menr de las cmpetencias académicas fundamentales Análisis de las necesidades de frmación universitaria 21 /38

22 lave de cmpetencias académicas de especialidad Materiales de aplicación textil. Prcess textiles. Simulación y aplicacines infrmáticas a ls prcess textiles. Estructuras textiles para ls sectres: industriales, agricultura y servicis. Gestión mediambiental. Gestión de las relacines y riesgs labrales. Diseñ y pryect de prducts textiles. Mejres tecnlgías dispnibles y tecnlgías textiles emergentes. Gestión de la calidad y lgística. Gráfica 8. Orden de preferencia de mayr a menr de las cmpetencias académicas de especialidad Análisis de las necesidades de frmación universitaria 22 /38

23 lave de tras cmpetencias académicas Frmación Humanística Las culturas en el mund. Histria de la iencia y la tecnlgía textil. Ética y dentlgía. Legislación labral y fiscal. ncimient del entrn industrial textil. Liderazg y técnicas de dirección de grups. Gráfica 9. Orden de preferencia de mayr a menr de tras cmpetencias académicas nclusines m cnclusión de la cnsulta realizada al cnjunt del empresariad textil sbre las cmpetencias que un titulad en ingeniería debería de adquirir durante sus estudis, se debe resaltar que, pr cada un de ls blques de cmpetencias cnsultads, la respuesta mayritaria en cada cas ha sid la siguiente: mpetencias transversales instrumentales. Reslución de prblemas. Tma de decisines mpetencias transversales persnales. Trabaj en equip. apacidad de asumir respnsabilidades respect a decisines estratégicas. Análisis de las necesidades de frmación universitaria 23 /38

24 mpetencias transversales sistémicas. Mtivación pr la calidad. Iniciativa y espíritu emprendedr. mpetencias transversales disciplinares (saber). ncimient del prces prductiv textil. ncimient de materiales, prducts textiles y nuevas tecnlgías. mpetencias transversales prfesinales (saber hacer). Organización y planificación de la prducción. Selección de materias y prcess prductivs para el desarrll de prducts. mpetencias académicas fundamentales. Idimas. Organización y gestión industrial de prcess y empresas textiles. mpetencias académicas de especialidad. Prcess textiles. Materiales de aplicación textil y mejres tecnlgías dispnibles y tecnlgías textiles emergentes. Otras cmpetencias académicas. Liderazg y técnicas de dirección de grups. ncimient del entrn industrial textil. En cuant al aspect persnal, el empresariad requiere técnics, cn iniciativa y espíritu emprendedr, cn capacidad para la tma de decisines ante ls prblemas que se le puedan presentar y cn capacidad de asumir respnsabilidades, tant de frma individual mediante el trabaj en equip. La capacidad del trabaj en un entrn internacinal y el cnsecuente cncimient de idimas, es una capacidad también slicitada. En cuant a las cmpetencias prfesinales y académicas, deben resaltarse el cncimient del prces prductiv textil, haciend especial hincapié en la rganización y gestión industrial de prcess y una mayr mtivación pr la calidad. Análisis de las necesidades de frmación universitaria 24 /38

Doble Grado en Finanzas y Contabilidad Relaciones Laborales y Recursos Humanos

Doble Grado en Finanzas y Contabilidad Relaciones Laborales y Recursos Humanos Dble Grad en Finanzas y Cntabilidad Relacines Labrales y Recurss Humans Facultad de Ciencias Ecnómicas y Empresariales Facultad de Ciencias del Trabaj Dirección: Duque de Nájera, 8 Dirección: Duque de

Más detalles

CURSO DE ADAPTACION A GRADO EDUCACIÓN SOCIAL FACULTAD DE CIENCIAS SOCIALES DE TALAVERA CURSO 2015-16

CURSO DE ADAPTACION A GRADO EDUCACIÓN SOCIAL FACULTAD DE CIENCIAS SOCIALES DE TALAVERA CURSO 2015-16 CURSO DE ADAPTACION A GRADO EDUCACIÓN SOCIAL FACULTAD DE CIENCIAS SOCIALES DE TALAVERA CURSO 2015-16 PLANIFICACIÓN DE LAS ENSEÑANZAS: DATOS DEL CURSO, COMPETENCIAS /escial/adaptacin.asp DATOS DEL TÍTULO

Más detalles

También. os. de formación. tendencias. Explica cómo se y la función de. Pág.1

También. os. de formación. tendencias. Explica cómo se y la función de. Pág.1 E-learning Técnic de frmación 110 HORAS ON-LINE CONTENIDOS Fundaments de la frmación a distancia Bases cnceptuales. Características de la frmación a distancia Se realiza una aprximación histórica al fenómen

Más detalles

ANEXO I. CURSOS PUENTE O DE ADAPTACIÓN PARA TITULADOS CONFORME A LA ANTERIORES ORDENACIONES ACADÉMICAS

ANEXO I. CURSOS PUENTE O DE ADAPTACIÓN PARA TITULADOS CONFORME A LA ANTERIORES ORDENACIONES ACADÉMICAS ANEXO I. CURSOS PUENTE O DE ADAPTACIÓN PARA TITULADOS CONFORME A LA ANTERIORES ORDENACIONES ACADÉMICAS Este anex tiene un dble bjetiv: Establecer las bases del prces de evaluación de ls curss puentes de

Más detalles

PROGRAMA DE DOCTORADO DE MEDICINA, 2013/2014 (REAL DECRETO 99/2011) ACTIVIDADES FORMATIVAS DEL PROGRAMA DE DOCTORADO DE MEDICINA:

PROGRAMA DE DOCTORADO DE MEDICINA, 2013/2014 (REAL DECRETO 99/2011) ACTIVIDADES FORMATIVAS DEL PROGRAMA DE DOCTORADO DE MEDICINA: ACTIVIDADES FORMATIVAS DEL PROGRAMA DE DOCTORADO DE MEDICINA: Ls prgramas de dctrad incluirán aspects rganizads de frmación investigadra que n requerirán su estructuración en crédits ECTS y cmprenderán

Más detalles

TÍTULO X: ITINERARIOS CONJUNTOS DE DOBLES TITULACIONES

TÍTULO X: ITINERARIOS CONJUNTOS DE DOBLES TITULACIONES TÍTULO X: ITINERARIOS CONJUNTOS DE DOBLES TITULACIONES La Universidad de Cantabria, valrand el interés académic y cnsciente del cntext scial actual, cada vez más glbalizad y cmpetitiv, en el que se demandan

Más detalles

PROCEDIMIENTO DE FORMACION EN PREVENCION DE RIESGOS LABORALES

PROCEDIMIENTO DE FORMACION EN PREVENCION DE RIESGOS LABORALES 1 www.larija.rg Gbiern de La Rija 0 Página 1 de 5 PROCEDIMIENTO DE FORMACION EN PREVENCION DE RIESGOS Realizad pr: Servici de Prevención de Prevención de Riesgs Labrales del SERIS Fecha y firma: Abril

Más detalles

Metodología Estadística de las Pruebas de Acceso a la Universidad

Metodología Estadística de las Pruebas de Acceso a la Universidad Metdlgía Estadística de las Pruebas de Acces a la Universidad Curs 2014-2015 Estadística de las Pruebas de Acces a la Universidad. Curs 2014-2015 1. Objetivs La Estadística de las Pruebas de Acces a la

Más detalles

MÁSTER OFICIAL EN GESTIÓN Y DESARROLLO DE LOS RECURSOS HUMANOS FACULTAD DE CIENCIAS DEL TRABAJO DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA

MÁSTER OFICIAL EN GESTIÓN Y DESARROLLO DE LOS RECURSOS HUMANOS FACULTAD DE CIENCIAS DEL TRABAJO DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA MÁSTER OFICIAL EN GESTIÓN Y DESARROLLO DE LOS FACULTAD DE CIENCIAS DEL TRABAJO DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA GUIA PARA LA ELABORACIÓN DE LOS TRABAJOS DE FIN DE MÁSTER (TFM) (CURSO 2014-2015) OBJETIVO DEL

Más detalles

MÁSTER UNIVERSITARIO IO en QUÍMICA MASTER EN INDUSTRIA E INVESTIGACIÓN QUÍMICA

MÁSTER UNIVERSITARIO IO en QUÍMICA MASTER EN INDUSTRIA E INVESTIGACIÓN QUÍMICA MÁSTER UNIVERSITARIO IO en QUÍMICA MASTER EN INDUSTRIA E INVESTIGACIÓN QUÍMICA El Máster en Industria e Investigación Química incluye ests ds perfiles itineraris. Perfil investigadr, diseñad para aquells

Más detalles

Guía Docente 2013-2014. Auditoría

Guía Docente 2013-2014. Auditoría Guía Dcente 2013-2014 Auditría 1. Dats de identificación 2. Descripción y Objetivs Generales 3. Requisits previs 4. Cmpetencias 5. Resultads de aprendizaje 6. Actividades frmativas y metdlgía 7. Cntenids

Más detalles

Descubre y Desarrolla tu Potencial Emprendedor

Descubre y Desarrolla tu Potencial Emprendedor Descubre y Desarrlla tu Ptencial Emprendedr Del 23 al 26 de Juni, 2015 1 TITULO DEL CURSO Descubre y desarrlla tu Ptencial Emprendedr DIRECTORA DEL CURSO Lla C. Duque Prfesra Visitante de Cmercialización

Más detalles

CPR010. SISTEMA DE GESTIÓN DE CALIDAD ISO 9001:2000

CPR010. SISTEMA DE GESTIÓN DE CALIDAD ISO 9001:2000 CPR010. SISTEMA DE GESTIÓN DE CALIDAD ISO 9001:2000 DESTINATARIOS El Curs está dirigid a tdas aquellas persnas que desean adquirir ls cncimients necesaris para la implantación del Sistema de Calidad ISO

Más detalles

PROGRAMA: Propuesta de contenidos, desarrollo de los trabajos. INTRODUCCIÓN Y CONSULTORÍA INICIAL. ÁREA DIRECCIÓN DE PROYECTOS

PROGRAMA: Propuesta de contenidos, desarrollo de los trabajos. INTRODUCCIÓN Y CONSULTORÍA INICIAL. ÁREA DIRECCIÓN DE PROYECTOS PROGRAMA: Prpuesta de cntenids, desarrll de ls trabajs. Semana 1: INTRODUCCIÓN Y CONSULTORÍA INICIAL. ÁREA DIRECCIÓN DE PROYECTOS Aprtación de metdlgías para el análisis del entrn del pryect prpuest en

Más detalles

CRITERIOS DE EVALUACIÓN

CRITERIOS DE EVALUACIÓN CRITERIOS DE EVALUACIÓN PROGRAMA DE APOYO A PROYECTOS DE INVESTIGACIÓN DE LA CONSEJERÍA DE EDUCACIÓN DE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEÓN MODALIDAD B: Grups de investigación nveles LÍNEA 1: Pryects de investigación

Más detalles

BREVE GUÍA METODOLÓGICA DEL EMPLEO CON APOYO

BREVE GUÍA METODOLÓGICA DEL EMPLEO CON APOYO BREVE GUÍA METODOLÓGICA DEL EMPLEO CON APOYO INTRODUCCIÓN Se entiende pr emple cn apy (E.C.A.) el emple integrad en la cmunidad dentr de empresas nrmalizadas, para persnas cn discapacidad en riesg de exclusión

Más detalles

6.1. PROFESORADO. csv: 95730395832081194841730

6.1. PROFESORADO. csv: 95730395832081194841730 6.1. PROFESORADO Al tratarse de un títul al que dan servici diverss Departaments, se describe a cntinuación el cnjunt del prfesrad de la Facultad de Ciencias Humanas y Sciales, en el que se encuentra ubicad

Más detalles

CALIDAD Y NORMAS ISO

CALIDAD Y NORMAS ISO CALIDAD Y NORMAS ISO Deust Frmación es una iniciativa de Grup Planeta para desarrllar un nuev cncept: curss de frmación cntinua especializads, cn servici de cnsulta n-line. El bjetiv de Deust Frmación

Más detalles

QUÉ ES LO QUE DEBE SABER SOBRE EL CONTRATO EN PRÁCTICAS?

QUÉ ES LO QUE DEBE SABER SOBRE EL CONTRATO EN PRÁCTICAS? QUÉ ES LO QUE DEBE SABER SOBRE EL CONTRATO EN PRÁCTICAS? Si ahra en el veran está pensad en cntratar a jóvenes titulads a través del cntrat de prácticas, debe saber que la finalidad de este cntrat es que

Más detalles

Cartas de presentación

Cartas de presentación Cartas de presentación El bjetiv de la carta de presentación es dble: Pr un lad, pretende suscitar el interés de quien va a recibir tu candidatura, de manera que lea tu Curriculum Vitae cn la atención

Más detalles

FORMULARIO DE SOLICITUD DE SELECCIÓN DE PERSONAL (Requisitos del puesto vacante)

FORMULARIO DE SOLICITUD DE SELECCIÓN DE PERSONAL (Requisitos del puesto vacante) FORMULARIO DE SOLICITUD DE SELECCIÓN DE PERSONAL (Requisits del puest vacante) AREA O DEPARTAMENTO: INGENIERÍA FECHA DE LA PETICIÓN DE BÚSQUEDA: 12/09/2015 FECHA DE INCORPORACIÓN PREVISTA: L antes psible

Más detalles

Acerca de ForEmprego. En ForEmprego te garantizamos

Acerca de ForEmprego. En ForEmprego te garantizamos Acerca de FrEmpreg FrEmpreg es un centr de capacitación técnic-prfesinal especializad en frmación en materias relacinadas cn las Nuevas Tecnlgías de la Infrmación y la Cmunicación y cn la Gestión empresarial,

Más detalles

Prácticas externas no curriculares

Prácticas externas no curriculares Prácticas externas n curriculares Ls estudiantes de la UOC pueden realizar prácticas en empresas e institucines siempre que tengan un carácter frmativ. Ls bjetivs y funcines de las prácticas deben tener

Más detalles

PRESENTACIÓN CORPORATIVA. www.enconsultores.com.mx

PRESENTACIÓN CORPORATIVA. www.enconsultores.com.mx PRESENTACIÓN CORPORATIVA N0OSOTROS En la actualidad sms una rganización especializad en la Cnsultría en materia de Nrmativa y Estandarización Nacinal e Internacinal de Calidad, Medi Ambiente, Seguridad

Más detalles

(Marcar con una X los apartados de la memoria para los que se solicita la modificación)

(Marcar con una X los apartados de la memoria para los que se solicita la modificación) CENTRO: FACULTAD DE CIENCIAS DE LA EDUCACIÓN FECHA JUNTA DE CENTRO: 19/01/13 GRADUADO/A EN: A PROPUESTA DE: OBSERVACIONES: EDUCACIÓN INFANTIL COMISIÓN DEL PLAN DE ESTUDIOS OTROS (indicar): EQUIPO DE DIRECCIÓN

Más detalles

Marketing Skills: Orientación y Servicio al Cliente

Marketing Skills: Orientación y Servicio al Cliente Marketing Skills: Orientación y Servici al Cliente Del 10 al 13 de Juni, 2014 1 TITULO DEL CURSO Marketing Skills: Orientación y Servici al Cliente DIRECTORA DEL CURSO Lla C. Duque Prfesra Visitante de

Más detalles

CURSO PRÁCTICO ONLINE: MICROSOFT PROJECT 2013 CON LOS FUNDAMENTOS DE LA GUIA DEL PMBOK

CURSO PRÁCTICO ONLINE: MICROSOFT PROJECT 2013 CON LOS FUNDAMENTOS DE LA GUIA DEL PMBOK CURSO PRÁCTICO ONLINE: MICROSOFT PROJECT 2013 CON LOS FUNDAMENTOS DE LA GUIA DEL PMBOK Dirigid a Empresas y Prfesinales en el ámbit de la gestión y dirección de pryects Escenari y Objetivs El curs práctic

Más detalles

CÓMO TOMAR EL PULSO A TU NEGOCIO ONLINE: GESTIÓN DEL POSICIONAMIENTO ONLINE Y REPUTACIÓN ONLINE

CÓMO TOMAR EL PULSO A TU NEGOCIO ONLINE: GESTIÓN DEL POSICIONAMIENTO ONLINE Y REPUTACIÓN ONLINE CÓMO TOMAR EL PULSO A TU NEGOCIO ONLINE: GESTIÓN DEL POSICIONAMIENTO ONLINE Y REPUTACIÓN ONLINE Organiza: Índice I. Objetivs del curs 3 II. Mdalidad del curs 4 III. Prgrama Frmativ 5 IV. Dirigid a: 7 V.

Más detalles

Curso de adaptación al Grado de Maestro en Educación Infantil

Curso de adaptación al Grado de Maestro en Educación Infantil Curs de adaptación al Grad de Maestr en Educación Infantil Presentación del Grad En el curs 2011-12 cmienza a impartirse en la E.U. de Educación y Turism de Ávila el Curs de Adaptación al Grad en Maestr

Más detalles

Acceso a la Universidad Mayores de 25 años. Ingeniería y Arquitectura. (500 horas)

Acceso a la Universidad Mayores de 25 años. Ingeniería y Arquitectura. (500 horas) Acces a la Universidad Mayres de 25 añs. Ingeniería y Arquitectura (500 hras) 1 Acces a la Universidad Mayres de 25 añs. Ingeniería y Arquitectura En La Salle, cnscientes de la necesidad de prgres y evlución

Más detalles

NUEVOS RETOS EN LA INTERNACIONALIZACIÓN DE LAS UNIVERSIDADES

NUEVOS RETOS EN LA INTERNACIONALIZACIÓN DE LAS UNIVERSIDADES NUEVOS RETOS EN LA INTERNACIONALIZACIÓN DE LAS UNIVERSIDADES INTERNACIONALIZACIÓN DE LAS UNIVERSIDADES DE MADRID 13 DE MARZO DE 2014 Es la mvilidad una meta cnseguida? Cuáles serían las priridades de mvilidad

Más detalles

MÁSTER EN DIRECCIÓN Y GESTIÓN HOTELERA

MÁSTER EN DIRECCIÓN Y GESTIÓN HOTELERA MÁSTER EN DIRECCIÓN Y GESTIÓN HOTELERA 1. Destinataris El Máster, pr sus características de especialización y requerimients de cncimients previs, va particularmente dirigid a: Diplmads en Turism, TEAT

Más detalles

TÉCNICO EN GESTIÓN COMERCIAL Y MARKETING

TÉCNICO EN GESTIÓN COMERCIAL Y MARKETING TÉCNICO EN GESTIÓN COMERCIAL Y MARKETING (TEMARIO ADAPTADO A PRUEBAS LIBRES DE F.P. GRADO SUPERIOR). PRESENTACIÓN Un Técnic en Gestión Cmercial y Marketing es un prfesinal que puede desempeñar su actividad

Más detalles

Syllabus Asignatura : Métodos cualitativos de investigación de mercados

Syllabus Asignatura : Métodos cualitativos de investigación de mercados Syllabus Asignatura : Métds cualitativs de investigación de mercads Master Universitari en Gestión cmercial y Master en Dirección de marketing Curs 2011/2012 Prfesr/es: Perid de impartición: Tip: Idima

Más detalles

Procedimiento P7-SIS Revisión 2 24-04-13

Procedimiento P7-SIS Revisión 2 24-04-13 Prcedimient P7-SIS Revisión 2 24-04-13 Gestión y mantenimient de Sistemas Objet Describir cóm se gestina y administra tda la infraestructura de sistemas infrmátics del Institut así cm las actividades de

Más detalles

Módulo Formativo:Gestión de la Fuerza de Ventas y Equipos de Comerciales (MF1001_3)

Módulo Formativo:Gestión de la Fuerza de Ventas y Equipos de Comerciales (MF1001_3) Módul Frmativ:Gestión de la Fuerza de Ventas y Equips de Cmerciales (MF1001_3) Presentación El Módul Frmativ de Gestión de la fuerza de ventas y equips de cmerciales - MF1001_3 permite btener una titulación

Más detalles

SEGUIMIENTO Y MEJORA CONTINUA - SGC Títulos -

SEGUIMIENTO Y MEJORA CONTINUA - SGC Títulos - - SGC Títuls - Códig: SGC Seguimient y Mejra Cntinua Índice 1. PRESENTACION... 2 2. OBJETO... 3 3. ALCANCE... 3 4. NORMATIVA / DOCUMENTOS BASICOS DE REFERENCIA... 3 5. SISTEMA DE SEGUIMIENTO Y MEJORA CONTINUA...

Más detalles

CICLOS FORMATIVOS DE GRADO MEDIO Y SUPERIOR AL COMPLEJO PREUNIVERSITARIO MAS CAMARENA

CICLOS FORMATIVOS DE GRADO MEDIO Y SUPERIOR AL COMPLEJO PREUNIVERSITARIO MAS CAMARENA CICLOS FORMATIVOS DE GRADO MEDIO Y SUPERIOR PROYECTO EDUCATIVO BIENVENIDOS AL COMPLEJO PREUNIVERSITARIO MAS CAMARENA Un Centr Académic jven y vital, dnde se respira un espíritu de esfuerz, respet y tlerancia,

Más detalles

Certificado de Profesionalidad Atencion al cliente en el proceso comercial (UF0349)

Certificado de Profesionalidad Atencion al cliente en el proceso comercial (UF0349) Certificad de Prfesinalidad Atencin al cliente en el prces cmercial (UF0349) 50 HORAS ON-LINE Curs de capacitación para la btención del Certificad de prfesinalidad Actividades administrativas en la relación

Más detalles

Modelo de prácticas pre profesionales

Modelo de prácticas pre profesionales Mdel de prácticas pre prfesinales Intrducción La práctica pre prfesinal es el prces de frmación teóric-práctic rientad al desarrll de habilidades, desempeñs y cmpetencias de ls futurs prfesinales; a más

Más detalles

La planificación financiera, importancia del presupuesto familiar

La planificación financiera, importancia del presupuesto familiar La planificación financiera, imprtancia del presupuest familiar TALLER: LA PLANIFICACION FINANCIERA, IMPORTANCIA DEL PRESUPUESTO FAMILIAR. EDUCACIÓN FINANCIERA Es un prces de desarrll de habilidades y

Más detalles

INFORME DE ACCIONES ACADÉMICAS Y DE COORDINACIÓN VERTICAL Y HORIZONTAL PREVISTAS

INFORME DE ACCIONES ACADÉMICAS Y DE COORDINACIÓN VERTICAL Y HORIZONTAL PREVISTAS INFORME DE ACCIONES ACADÉMICAS Y DE COORDINACIÓN VERTICAL Y HORIZONTAL PREVISTAS CURSO 2012/2013 Página 1 de 6 Infrme de accines académicas y de crdinación vertical y hrizntal previstas para el curs 2012-13

Más detalles

TdR PROGRAMA DE EMPRENDIMIENTO SOCIAL PARA ENTIDADES. Proceso de Licitación

TdR PROGRAMA DE EMPRENDIMIENTO SOCIAL PARA ENTIDADES. Proceso de Licitación ACCIÓN CONTRA EL HAMBRE. VIVES PROYECTO TdR PROGRAMA DE EMPRENDIMIENTO SOCIAL PARA ENTIDADES ANDALUCÍA Prces de Licitación ÍNDICE 1 A. INTRODUCCIÓN... 2 B. OBJETIVO DEL PROGRAMA DE EMPRENDIMIENTO SOCIAL....

Más detalles

DETALLES DE ADMISIÓN, REQUISITOS DE ACCESO Y RECONOCIMIENTO DE CRÉDITOS DEL GRADO EN FUNDAMENTOS DE LA ARQUITECURA

DETALLES DE ADMISIÓN, REQUISITOS DE ACCESO Y RECONOCIMIENTO DE CRÉDITOS DEL GRADO EN FUNDAMENTOS DE LA ARQUITECURA DETALLES DE ADMISIÓN, REQUISITOS DE ACCESO Y RECONOCIMIENTO DE CRÉDITOS DEL GRADO EN FUNDAMENTOS DE LA ARQUITECURA ECTS mín y máx pr tip matrícula - El númer mínim de crédits ECTS que puede matricular

Más detalles

A continuación presentamos un posible modelo del contenido de un plan de mercadeo:

A continuación presentamos un posible modelo del contenido de un plan de mercadeo: Mdel del cntenid del plan de mercade Existe una gran variedad de mdels de planes de mercade que reflejan n slamente la rientación y las perspectivas que tienen las empresas de vender en diferentes mercads,

Más detalles

PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA DE LA EMPRESA: COMPETITIVIDAD EN LA EMPRESA

PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA DE LA EMPRESA: COMPETITIVIDAD EN LA EMPRESA PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA DE LA EMPRESA: COMPETITIVIDAD EN LA EMPRESA Grad en Administración y Dirección de Empresas Grad en Cntabilidad y Finanzas Grad en Ecnmía Grad en Ecnmía y Negcis Internacinales

Más detalles

Diseñar un programa de apertura del Astropunt. Realizar jornadas de puertas abiertas. Que su prácticum verse en este sentido.

Diseñar un programa de apertura del Astropunt. Realizar jornadas de puertas abiertas. Que su prácticum verse en este sentido. Cn el fin de pner en marcha el Astrpunt situad en Vistabella, el Ayuntamient de Vistabella y la Valencian Internacitinal University VIU frecen la psibilidad de estudiar un Master en Astrnmía y Astrfísica

Más detalles

PLAN DE FORMACIÓN 2011/2012. FormaSOL 59 NominaSOL 2012 NOMINASOL 59 MÓDULOS DISPONIBLES

PLAN DE FORMACIÓN 2011/2012. FormaSOL 59 NominaSOL 2012 NOMINASOL 59 MÓDULOS DISPONIBLES FrmaSOL 59 NminaSOL 2012 PLAN DE FORMACIÓN 2011/2012 NOMINASOL 59 MÓDULOS DISPONIBLES Módul 1 Puesta en marcha y visión glbal Módul 2 Menú Entrn Módul 3 Opcines de empresa Módul 4 Opcines de trabajadres

Más detalles

INFORMACIÓN SOBRE CICLOS FORMATIVOS DE ARTES PLÁSTICAS Y DISEÑO DE GRADO MEDIO

INFORMACIÓN SOBRE CICLOS FORMATIVOS DE ARTES PLÁSTICAS Y DISEÑO DE GRADO MEDIO Cnsejería de Educación y Ciencia Escuela de Arte Antni López Avda. Antni Huertas, 2. 13700 Tmells, Ciudad Real INFORMACIÓN SOBRE CICLOS FORMATIVOS DE ARTES PLÁSTICAS Y DISEÑO DE GRADO MEDIO A cntinuación

Más detalles

Módulo Formativo:Administración de Sistemas Gestores de Bases de Datos (MF0224_3)

Módulo Formativo:Administración de Sistemas Gestores de Bases de Datos (MF0224_3) Módul Frmativ:Administración de Sistemas Gestres de Bases de Dats (MF0224_3) Presentación El Módul Frmativ de Administración de sistemas gestres de bases de dats - MF0224_ permite btener una titulación

Más detalles

- Define Plan de actividades a realizar en un plazo determinado. - Asegura disponibilidad de: Repuestos, Herramientas y Equipos de Prueba.

- Define Plan de actividades a realizar en un plazo determinado. - Asegura disponibilidad de: Repuestos, Herramientas y Equipos de Prueba. 1. Para una empresa prveedra de servicis de mantenimient que se rganiza de acuerd a la figura adjunta, de acuerd a l plantead en las diapsitivas del curs y l cmentad en clases indique: i. 2 funcines que

Más detalles

Acceso y Admisión. Página 12 de 73

Acceso y Admisión. Página 12 de 73 Acces y Admisión Sistemas de infrmación previa a la matriculación y prcedimients de acgida accesibles y rientación de ls estudiantes de nuev ingres para facilitar su incrpración a la universidad y la titulación

Más detalles

Máster en Gestión del Deporte y el Entretenimiento - MBA Título Propio

Máster en Gestión del Deporte y el Entretenimiento - MBA Título Propio Máster en Gestión del Deprte y el Entretenimient - MBA Títul Prpi csv: 9568230950872497336524 Descripción del títul Denminación: Máster en Gestión del Deprte y el Entretenimient MBA Universidad: Universidad

Más detalles

Miembro de Global Compact de las Naciones Unidas - Member United Nations Global Compact SEMINARIOS HERRAMIENTAS COMERCIALES, TEMA:

Miembro de Global Compact de las Naciones Unidas - Member United Nations Global Compact SEMINARIOS HERRAMIENTAS COMERCIALES, TEMA: LAS "REDES SOCIALES" EL NUEVO MODELO DE NEGOCIO ONLINE N. De hras: 8 hras Intrducción Muchas empresas han encntrad en estas cmunidades un canal idóne para cnseguir l que siempre han estad buscand: ser

Más detalles

Sumario. Curso Experto en Gestión del error humano en procesos industriales PRESENTACIÓN 3 INFORMACIÓN ACADÉMICA 5

Sumario. Curso Experto en Gestión del error humano en procesos industriales PRESENTACIÓN 3 INFORMACIÓN ACADÉMICA 5 Curs Expert en Gestión del errr human en prcess industriales Sumari PRESENTACIÓN 3 EL CENTRO DE ERGONOMÍA APLICADA CENEA 3 PROFESORADO 4 INFORMACIÓN ACADÉMICA 5 GESTIÓN EFICIENTE DEL ERROR HUMANO 5 EL

Más detalles

Gestión del cambio. Requisitos y estrategias de incorporación de las TIC

Gestión del cambio. Requisitos y estrategias de incorporación de las TIC PRESENTACIÓN Cm ya hems id viend, las TIC abren psibilidades y camins para un Centr un cnjunt de Centrs que de tra manera serian abslutamente inaccesibles. Una de estas psibilidades tiene que ver cn la

Más detalles

5. PERFIL DINAMIZADOR DE LAS TIC EN EL CENTRO 5.1 Descripción y objetivos

5. PERFIL DINAMIZADOR DE LAS TIC EN EL CENTRO 5.1 Descripción y objetivos 5. PERFIL DINAMIZADOR DE LAS TIC EN EL CENTRO 5.1 Descripción y bjetivs En este apartad se definen cuales sn las principales características, cncimients y herramientas TIC que debe tener el Perfil de Dinamizadr/a

Más detalles

Guía del usuario: Perfil País Proveedor

Guía del usuario: Perfil País Proveedor Guía del usuari: Perfil País Prveedr Qué es? El Perfil del País Prveedr es una herramienta que permite a ls usuaris cntar cn una primera aprximación a la situación pr la que atraviesa un país miembr de

Más detalles

Reunión temática I+D+i y TIC PO 2014-2020

Reunión temática I+D+i y TIC PO 2014-2020 Reunión temática I+D+i y TIC PO 2014-2020 Madrid, 15 de Marz de 2013 Cntenid La Agenda Digital para España Medidas para prmver la innvación en el sectr TIC Plan de desarrll e innvación del Sectr TIC Acción

Más detalles

MESA SECTOR CULTURAL ACTA DE LA REUNIÓN

MESA SECTOR CULTURAL ACTA DE LA REUNIÓN preparatria Prgrama Desarrll Cmarcal La Vera MESA SECTOR CULTURAL ACTA DE LA REUNIÓN 1. FICHA TÉCNICA Sectr Creatividad y Cultura Invitads: A través de crre electrónic y teléfn: representantes de entidades

Más detalles

PLATAFORMA TECNOLOGICA EN LINEA DE GESTION DE PROYECTOS DE LA INGENIERÍA INDUSTRIAL

PLATAFORMA TECNOLOGICA EN LINEA DE GESTION DE PROYECTOS DE LA INGENIERÍA INDUSTRIAL Platafrma en línea de Gestión de Pryects PLATAFORMA TECNOLOGICA EN LINEA DE GESTION DE PROYECTOS DE LA INGENIERÍA INDUSTRIAL Para que la realización de un pryect tenga éxit en sus tres bjetivs (calidad,

Más detalles

Cuaderno de trabajo Versión inicial Monográfico 7. Proceso de selección. Nombre y apellidos: Curso: Grupo:

Cuaderno de trabajo Versión inicial Monográfico 7. Proceso de selección. Nombre y apellidos: Curso: Grupo: Cuadern de trabaj Versión inicial Mngráfic 7 Prces de selección Nmbre y apellids: Curs: Grup: 1. Presentación El Pryect de Vida Prfesinal -PrVP- es el espaci dnde pdéis desvelar vuestras mtivacines prfesinales,

Más detalles

En los Principios Básicos, dentro del capítulo sobre no discriminación y el derecho a la educación 1.

En los Principios Básicos, dentro del capítulo sobre no discriminación y el derecho a la educación 1. Página 1 de 9 2. LA VIOLENCIA CONTRA LAS PERSONAS MENORES DE EDAD CON DISCAPACIDAD INTELECTUAL EN EL II PENIA Referencias a la discapacidad en el II PENIA Las persnas menres de edad cn algún tip de discapacidad

Más detalles

COMPETENCIAS Y RESULTADOS DEL APRENDIZAJE QUE EL ESTUDIANTE ADQUIERE CON DICHO MÓDULO/MATERIA::

COMPETENCIAS Y RESULTADOS DEL APRENDIZAJE QUE EL ESTUDIANTE ADQUIERE CON DICHO MÓDULO/MATERIA:: Denminación de la MATERIA: 15 : CONOCIMIENTOS TRANSVERSALES DE LA INGENIERÍA Crédits ECTS, carácter (básica, bligatria, ptativa ): 18 ECTS bligatris UEM ptativs Duración y ubicación tempral dentr del plan

Más detalles

ESTRATEGIA NACIONAL DE SALUD Y SEGURIDAD EN EL TRABAJO

ESTRATEGIA NACIONAL DE SALUD Y SEGURIDAD EN EL TRABAJO ESTRATEGIA NACIONAL DE SALUD Y SEGURIDAD EN EL TRABAJO HUNGRÍA ESTRATEGIA NACIONAL DE SALUD Y SEGURIDAD EN EL TRABAJO Página 1 ÍNDICE 1. ANTECEDENTES DE LA POLÍTICA NACIONAL DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL

Más detalles

BASES DEL CONCURSO FIRST EDITION

BASES DEL CONCURSO FIRST EDITION BASES DEL CONCURSO FIRST EDITION Organizad pr: I I I I 2 BASES DEL CONCURSO Innvatin Team PRIMERA: OBJETIVO El Centr Eurpe de Empresas e Innvación de Burgs, CEEI Burgs y ls centrs educativs de frmación

Más detalles

PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA DE LA INTERVENCIÓN PARA EL DESARROLLO LOCAL, HUMANO Y SOSTENIBLE

PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA DE LA INTERVENCIÓN PARA EL DESARROLLO LOCAL, HUMANO Y SOSTENIBLE PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA DE LA INTERVENCIÓN PARA EL DESARROLLO LOCAL, HUMANO Y SOSTENIBLE INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS DEL CURSO En un mment cm el actual parece ineludible realizar un análisis prfund de las

Más detalles

BUEN USO DEL CORREO ELECTRÓNICO

BUEN USO DEL CORREO ELECTRÓNICO BUEN USO DEL CORREO ELECTRÓNICO 2011 Secretaría de Infrmática Judicial Pder Judicial de San Luis 1 ÍNDICE 1. Intrducción. 2. Recmendacines cntra el Crre Basura SPAM 3. Otras Recmendacines para el us del

Más detalles

PROYECTO SERVICIO DE INSERCIÓN LABORAL DE PERSONAS CON DISCAPACIDAD EN ECUADOR: TRABAJANDO POR LA INCLUSIÓN FENEDIF - AECID

PROYECTO SERVICIO DE INSERCIÓN LABORAL DE PERSONAS CON DISCAPACIDAD EN ECUADOR: TRABAJANDO POR LA INCLUSIÓN FENEDIF - AECID PROYECTO SERVICIO DE INSERCIÓN LABORAL DE PERSONAS CON DISCAPACIDAD EN ECUADOR: TRABAJANDO POR LA INCLUSIÓN FENEDIF - AECID La Federación Nacinal de Ecuatrians cn Discapacidad Física FENEDIF, y la Agencia

Más detalles

Dirección y Gestión Estratégica de Unidades Asistenciales para la Sección de Electrofisiología y Arritmias de la Sociedad Española de Cardiología

Dirección y Gestión Estratégica de Unidades Asistenciales para la Sección de Electrofisiología y Arritmias de la Sociedad Española de Cardiología Añ académic 2009/2010 Dirección y Gestión Estratégica de Unidades Asistenciales para la Sección de Electrfisilgía y Arritmias de la Sciedad Españla de Cardilgía INDICE 01 BENEFICIARIOS 02 OBJETIVOS 03

Más detalles

Además de estas actividades principales, se identifican como necesarias las siguientes:

Además de estas actividades principales, se identifican como necesarias las siguientes: Anex Técnic Expediente 2014-00306 CONTRATACION DE SERVICIOS DE APOYO TÉCNICO EN EL DESARROLLO SOBRE MS-SHAREPOINT DE LA PLATAFORMA PARA PLANEAMIENTO DE CAPACIDADES Descripción de las especificacines técnicas

Más detalles

PROGRAMA DE LA ASIGNATURA SEGURIDAD EN EL TRABAJO Y ACCIÓN SOCIAL EN LA EMPRESA I DIPLOMATURA EN RELACIONES LABORALES CURSO ACADÉMICO 2011/2012

PROGRAMA DE LA ASIGNATURA SEGURIDAD EN EL TRABAJO Y ACCIÓN SOCIAL EN LA EMPRESA I DIPLOMATURA EN RELACIONES LABORALES CURSO ACADÉMICO 2011/2012 PROGRAMA DE LA ASIGNATURA SEGURIDAD EN EL TRABAJO Y ACCIÓN SOCIAL EN LA EMPRESA I DIPLOMATURA EN RELACIONES LABORALES CURSO ACADÉMICO 2011/2012 Prfesr: Albert Álvarez Blanc Departament de Derech del Trabaj

Más detalles

Programa Internacional Rol estratégico de Recursos Humanos en la Gerencia Moderna

Programa Internacional Rol estratégico de Recursos Humanos en la Gerencia Moderna Prgrama Internacinal Rl estratégic de Recurss Humans en la Gerencia Mderna El prgrama nace de la creciente necesidad empresarial de aplicar mdels innvadres para generar un rl estratégic de ls recurss humans

Más detalles

Cómo ofrecer microseguros a las poblaciones pobres. 29 / septiembre / 2013

Cómo ofrecer microseguros a las poblaciones pobres. 29 / septiembre / 2013 Cóm frecer micrsegurs a las pblacines pbres 29 / septiembre / 2013 Nuestr clientes En Cmpartams estams trabajand para pder cntar cn ciertas medicines, que prprcinen elements claves para cncer el estad

Más detalles

TEMARIO 5 Proceso contable. Sesión 5. Sistematización de la Contabilidad

TEMARIO 5 Proceso contable. Sesión 5. Sistematización de la Contabilidad TEMARIO 5 Prces cntable Sesión 5. Sistematización de la Cntabilidad 5. Sistematización de la Cntabilidad. INTRODUCCION: El papel de la cntabilidad en la ecnmía mderna es la presentación de estads financiers

Más detalles

IN3 SIGCam. Sistema Integral de Gestión para Cámaras de Comercio

IN3 SIGCam. Sistema Integral de Gestión para Cámaras de Comercio IN3 SIGCam Sistema Integral de Gestión para Cámaras de Cmerci Investigacines e Innvacines en Infrmática Aplicada, S. A. IN3 C/Prim, 16 A Baj 12003 Castellón Tel. +34 964 72 36 80 Fax +34 964 72 21 34 http://www.in3.es

Más detalles

Presentación. Objetivos

Presentación. Objetivos Gestión del Grup Human Presentación En cargs de gerencia, las habilidades cmerciales siguen siend necesarias, per ya n sn suficientes. Si se trata de crear un ambiente capacitadr (que mtive), en el que

Más detalles

Estudios de mercado laboral. Otros servicios como Agencia de Colocación y de Recolocación Pág. 2

Estudios de mercado laboral. Otros servicios como Agencia de Colocación y de Recolocación Pág. 2 Unid a las accines realizadas cm Agencia de Clcación, desde CARAC prestams un cmplet servici de cnsultría que abarca desde el análisis de la situación de partida, hasta las más cmpletas prpuestas de recurss

Más detalles

TÉCNICO EN ELECTROMECÁNICA DE VEHÍCULOS. (FP)

TÉCNICO EN ELECTROMECÁNICA DE VEHÍCULOS. (FP) TÉCNICO EN ELECTROMECÁNICA DE VEHÍCULOS. (FP) (TEMARIO ADAPTADO A PRUEBAS LIBRES DE F.P. GRADO MEDIO). INTRODUCCIÓN Debid a la creciente necesidad de incrpración labral en el ámbit de la Mecánica y la

Más detalles

Diplomado en Gestión Del Talento Humano

Diplomado en Gestión Del Talento Humano Diplmad en Gestión Del Talent Human Piura - Marz 2015 Intrducción Participantes Las rganizacines están cnfrmadas pr persnas que buscan lgrar bjetivs cmunes. Dentr de este cntext, queda clar que las persnas

Más detalles

CERTIFICACIÓN UNIVERSITARIA EN COACHING CON DBM. 4ª Edición

CERTIFICACIÓN UNIVERSITARIA EN COACHING CON DBM. 4ª Edición CERTIFICACIÓN UNIVERSITARIA EN COACHING CON DBM. 4ª Edición 7-11 de juli de 2015 UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Estás interesad en desarrllar habilidades de Direct Caching y Caching Creativ? Te gustaría trabajar

Más detalles

Cómo configurar el aula en Moodle?

Cómo configurar el aula en Moodle? Cóm cnfigurar el aula en Mdle? La platafrma Mdle les da a ls tutres pcines para cnfigurar un curs cn el fin de que puedan diseñar a su gust el espaci en el que publicarán sus cntenids. La función de cnfiguración

Más detalles

FACULTAD DE CIENCIAS ECONÓMICAS, EMPRESARIALES Y TURISMO

FACULTAD DE CIENCIAS ECONÓMICAS, EMPRESARIALES Y TURISMO FACULTAD DE CIENCIAS ECNÓMICAS, EMPRESARIALES Y TURISM RECNCIMIENT DE CRÉDITS ENTRE LS GRADS DE LA FACULTAD DE CIENCIAS ECNÓMICAS, EMPRESARIALES Y TURISM Y CICLS FRMATIVS DE GRAD SUPERIR GRAD EN ADMINISTRACIÓN

Más detalles

Módulo Formativo:Gestión de Tesorería (MF0500_3)

Módulo Formativo:Gestión de Tesorería (MF0500_3) Módul Frmativ:Gestión de Tesrería (MF0500_3) Presentación El Módul Frmativ de Gestión de tesrería - MF0500_3 permite btener una titulación para abrir las puertas al mercad labral en el sectr Administración

Más detalles

Foco en el Cliente - Modelo SIGO (Sistema Integrado de Gestión Organizacional)

Foco en el Cliente - Modelo SIGO (Sistema Integrado de Gestión Organizacional) Fc en el Cliente - Mdel SIGO (Sistema Integrad de Gestión Organizacinal) En la actualidad, satisfacer las necesidades del cliente n es suficiente, es necesari exceder sus expectativas, deleitarls, e inclus

Más detalles

CURSO: Promotor de Inocuidad de Alimentos (PIA) para la industria. láctea (modalidad e-learning)

CURSO: Promotor de Inocuidad de Alimentos (PIA) para la industria. láctea (modalidad e-learning) CURSO: Prmtr de Incuidad de Aliments (PIA) para la industria láctea (mdalidad e-learning) 1. OBJETIVOS GENERALES Y ESPECÍFICOS DEL CURSO Al finalizar el curs PIA e-learning, el participante será capaz

Más detalles

PROCEDIMIENTO 01: INFORMACIÓN, CONSULTA Y PARTICIPACIÓN.

PROCEDIMIENTO 01: INFORMACIÓN, CONSULTA Y PARTICIPACIÓN. PROCEDIMIENTO 01:. 1. OBJETO Este prcedimient tiene cm bjetiv establecer ls mecanisms de participación y cnsulta de ls trabajadres en materia de PRL, así cm garantizar la entrega de infrmación a tds ls

Más detalles

CURSO SEMIPRESENCIAL EN GESTIÓN DE ETP

CURSO SEMIPRESENCIAL EN GESTIÓN DE ETP Organización de Estads Iberamericans para la Educación, la Ciencia y la Cultura CURSO SEMIPRESENCIAL EN GESTIÓN DE ETP PRESENTACIÓN La Dirección de Educación Superir de la prvincia de Buens Aires en el

Más detalles

Acerca de ForEmprego. En ForEmprego te garantizamos

Acerca de ForEmprego. En ForEmprego te garantizamos Acerca de FrEmpreg FrEmpreg es un centr de capacitación técnic-prfesinal especializad en frmación en materias relacinadas cn las Nuevas Tecnlgías de la Infrmación y la Cmunicación y cn la Gestión empresarial,

Más detalles

CURSO SUPERIOR DE CONSULTORÍA Y GESTIÓN AMBIENTAL

CURSO SUPERIOR DE CONSULTORÍA Y GESTIÓN AMBIENTAL CURSO SUPERIOR DE CONSULTORÍA Y GESTIÓN AMBIENTAL Infrmación y matrícula: www.centrinfs.cm inf@centrinfs.cm 955.380.845 / 654.720.198 Clabran: En las últimas décadas, la precupación pr la cnservación del

Más detalles

Marketing-Mix Internacional

Marketing-Mix Internacional CÓDIGO: MF1008_3 CURSO: Marketing-Mix Internacinal HORAS LECTIVAS: 130 AULA: Claudi Cell, 141 28006 Madrid INICIO: 06/09/2013 FINAL: 11/10/2013 OBJETIVOS HORARIO: Tardes: 16:00 a 21:00 Organizar y supervisar

Más detalles

TRABAJO FIN DE MÁSTER EN FORMACIÓN DEL PROFESORADO DE EDUCACIÓN SECUNDARIA. ESPECIALIDAD DE INTERVENCIÓN SOCIOCOMUNITARIA

TRABAJO FIN DE MÁSTER EN FORMACIÓN DEL PROFESORADO DE EDUCACIÓN SECUNDARIA. ESPECIALIDAD DE INTERVENCIÓN SOCIOCOMUNITARIA ASIGNATURA DE MÁSTER: TRABAJO FIN DE MÁSTER EN FORMACIÓN DEL PROFESORADO DE EDUCACIÓN SECUNDARIA. ESPECIALIDAD DE INTERVENCIÓN SOCIOCOMUNITARIA Curs 2015/2016 (Códig:23304428) 1.PRESENTACIÓN El Trabaj

Más detalles

Curso Intensivo de Inglés Profesional(1 mes)

Curso Intensivo de Inglés Profesional(1 mes) Curs Intensiv de Inglés Prfesinal(1 mes) Presentación Inici del curs: 21 de abril de 2014 La Fundación UNED frece en clabración cn English Weekend este curs dinámic e interactiv dirigid a persnas que buscan

Más detalles

E D O D A I R A T E R C E S

E D O D A I R A T E R C E S S E C R E T A R I A D O D E A C C E S O RAMA DE CONOCIMIENTO *Material elabrad pr el Área de Orientación del Secretariad de Acces Universidad de Sevilla Ener 2011 Ciencias Pág. 2 ÍNDICE - Intrducción.

Más detalles

LA INTERNACIONALIZACIÓN DE LA EMPRESA - COMERCIO EXTERIOR

LA INTERNACIONALIZACIÓN DE LA EMPRESA - COMERCIO EXTERIOR LA INTERNACIONALIZACIÓN DE LA EMPRESA - COMERCIO EXTERIOR Marz de 2005-1- La Internacinalización de la Empresa - el Cmerci Exterir Índice 1 Intrducción y Objetivs 2 Metdlgía Frmativa 3 Cntenids 4 Prfesrad

Más detalles

TÉCNICO SUPERIOR EN ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL

TÉCNICO SUPERIOR EN ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL 1 ESTUDIOS PROFESIONALES SUPERIORES TÉCNICO SUPERIOR EN ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL 2 BIENVENIDOS AL COMPLEJO PREUNIVERSITARIO MAS CAMARENA Un Centr Académic jven y vital, dnde se respira un espíritu de esfuerz,

Más detalles

PLAN DE VOLUNTARIADO 2015-2017 ACMIL

PLAN DE VOLUNTARIADO 2015-2017 ACMIL ENERO DE 2015 PLAN DE VOLUNTARIADO 2015-2017 ACMIL Cntenid PRESENTACIÓN... 2 OBJETIVO GENERAL... 3 OBJETIVOS ESPECIFICOS... 3 LINEAS ESTRATÉGICAS... 3 ÁMBITOS DE INTERVENCIÓN... 3 1 PRESENTACIÓN ACMIL

Más detalles

Certificado Profesional Conducción de vehículos pesados de transporte de mercancias por carretera (TMVI0208)

Certificado Profesional Conducción de vehículos pesados de transporte de mercancias por carretera (TMVI0208) Certificad Prfesinal Cnducción de vehículs pesads de transprte de mercancias pr carretera (TMVI0208) Certificad Prfesinal Cnducción de vehículs pesads de transprte de mercancias pr carretera (TMVI0208)

Más detalles

Módulo Formativo:Inglés Profesional para Actividades Comerciales (MF1002_2)

Módulo Formativo:Inglés Profesional para Actividades Comerciales (MF1002_2) Módul Frmativ:Inglés Prfesinal para Actividades Cmerciales (MF1002_2) Presentación El Módul frmativ de Inglés prfesinal para actividades cmerciales -MF1002_2 permite btener una titulación para abrir las

Más detalles

Las universidades del siglo XXI son instituciones que cuentan con capital humano

Las universidades del siglo XXI son instituciones que cuentan con capital humano Cncurs IDEAS DE NEGOCIO Las universidades del sigl XXI sn institucines que cuentan cn capital human altamente cualificad e infraestructuras adecuadas para el desarrll de investigacines, generación de cncimient

Más detalles