Criterios de selección y evaluación de los fármacos para la prevención del riesgo cardiovascular. Hipolipemiantes
|
|
- Juan Manuel Lara Lagos
- hace 8 años
- Vistas:
Transcripción
1 FARMACOLOGÍA CLINICA 6º CURSO Criterios de selección y evaluación de los fármacos para la prevención del riesgo cardiovascular. Hipolipemiantes Dr. Antonio J. Carcas Sansuán
2 Estudio MRFIT (Lancet 1986;2:933 6): Tasa de muerte por CC ajustada por edad y colesterol sérico en varones en USA Tasa de muerte por CC por varones en 6 años Colesterol sérico mg/dl
3 Es beneficioso el tratamiento hipolipemiante? Colesterol muy alto con CC o IM Colesterol moderadamente alto con riesgo elevado de CC o IM Colesterol normal con CC o IM 4S LIPID CARE Prevención secundaria Colesterol alto sin CC o IM Sin historia de CC o IM Colesterol bajo o moderado sin CC o IM WOSCOPS AFCAPS/ TexCAPS ASCOT Pirámide de ensayos recientes: tamaño relativo de los diversos segmentos de la población Prevención primaria
4
5
6
7
8 1,7 2,4 3,3 1,9 2,3 3,6
9
10
11
12
13
14
15
16
17 5,1 vs 5,7 4,1 vs 5,3 Seguimiento medio: 4,1 años
18 1,87 vs 2,27 Seguimiento medio: 4,1 años
19 Mayor beneficio en pacientes de mayor riesgo Meta-análisis (Circulation 1998; 97: 946): por cada reducción del 10% del colesterol disminuye 15% eventos coronarios y 11% mortalidad tanto en prevención 1ª como prevención 2ª Riesgo basal y NNT para prevenir un evento coronario por año Estudio (fármaco) 4S (simvastatina) CARE (pravastatina) LIPID (pravastatina) WOSCOPS (pravast.) AFCAPS (lovastatina) Incidencia con placebo 5,2% 2,6% 2,6% 1,5% 1,1% Reducción de riesgo 34% 24% 24% 31% 36% Clinical Evidence NNT
20 Punto de corte según riesgo / beneficio 13% Jackson PR. Br J Clin Pharmacol, 2001; 52:
21 (J Am Coll Cardiol 2006;48:438 45)
22 (J Am Coll Cardiol 2006;48:438 45)
23 (J Am Coll Cardiol 2006;48:438 45) Coronary death or any CV event Eventos evitados 1.65/100/año +0.85/100/año 1.1/100/año 0.86/100/año
24 (J Am Coll Cardiol 2006;48:438 45) Coronary death or myocardial infarction Eventos evitados 0.65/100/año 0.7/100/año 0.75/100/año 0,22/100/año
25 (J Am Coll Cardiol 2006;48:438 45) Stroke Eventos evitados /100/año /100/año 0.01/100/año 0,01/100/año
26 (J Am Coll Cardiol 2006;48:438 45) cardiovascular mortality Eventos evitados 0.02/100/año 0.6/100/año 0.03/100/año /100/año 0.03/100/año
27 Overall mortality (J Am Coll Cardiol 2006;48:438 45)
28 (J Am Coll Cardiol 2006;48:438 45)
29 OBJETIVOS DEL TTO HIPOLIPEMIANTE: CIFRAS DE LDL National Cholesterol Education Program(NCEP)Adult Treatment Panel III (ATPIII) Guidelines Pacientes con CC ó Enfermedad Aterosclerostica periférica ó diabetes ó +2 factores riesgo con >20% de riesgo de crisis coronaria en 10 años (ALTO RIESGO) LDL<100 mg/dl Pacientes +2 factores riesgo con 10-20% de riesgo de crisis coronaria en 10 años (MODERADO/ALTO RIESGO) Pacientes +2 factores riesgo con <10% de riesgo de crisis coronaria en 10 años (MODERADO RIESGO) LDL<130 mg/dl Pacientes con 0-1 factor riesgo (BAJO RIESGO) LDL<160 mg/dl
30 Es necesario disminuir la cifra de colesterol LDL a cifras <100 mg/dl? Hasta cuanto?
31 Los ensayos clínicos realizados evalúan la eficacia de dosis fijas de estatinas, en ningún caso la disminución de la morbimortalidad al alcanzar una cifra determinada de LDLc. Post-CABG. Circulation 2000; 102: pacientes aleatorizados reducir el LDL a o a mg/dl necesidad de revascularización a los 4 años: 6,5% vs 9,2% (p = 0,03)
32
33 Majority of LDL-C Lowering Occurs at the Lowest Statin Dose Atorvastatin 10/20/40/80 mg 211 mg/dl* Simvastatin 10/20/40 mg 219 mg/dl* Daily Dose 38% 28% 10 mg 20 mg 46% 51% 54% 35% 41% 16% with 3 Titrations 13% 40 mg 80 mg *Mean baseline LDL-C. At the time of this study, the maximum dose for simvastatin was 40 mg. Adapted from Jones P et al. Am J Cardiol 1998;81:
34 The diminishing returns of the hypothesized log-linear relationship Paciente con mayor riesgo CV Paciente con menor riesgo CV Hayward, R. A. et. al. Ann Intern Med 2006;145:
35 Mortalidad coronaria a 25 años en el estudio 7 países según la colesterolemia Tasa de mortalidad coronaria, % Europa del norte USA Sur Europa continental Serbia Sur Europa Mediterránea Japón 2,6 5,15 7,75 (100mg/dl) (200mg/dl) (300mg/dl) Kromhout D. Eur Heart Journal 1999; 20: Colesterolemia total, mmol/ l
36 First, assessment of baseline risk should be based on any type of occlusive vascular event (rather than on coronary events alone), since lowering LDL cholesterol with a statin lowers the risks not just of coronary events but also of revascularisation procedures and of ischaemic strokes. Secondly, treatment goals for statin treatment should aim chiefly to achieve substantial absolute reductions in LDL cholesterol (rather than to achieve particular target levels of LDL cholesterol), since the risk reductions are proportional to the absolute LDL cholesterol reductions. Full compliance with available statin regimens can reduce LDL cholesterol by at least 1 5 mmol/l in many circumstances, and hence might be expected to reduce the incidence of major vascular events by about one third.
37
38 Cambios en LDLc-HDLc y riesgo CV Am J Cardiol 2008;101[suppl]: 58B 62B
39 Influencia de marcadores de inflamación en el riesgo CV AFCAPS/TexCAPS Low LDL Subgroups Low Low LDL, LDL, Low Low hscrp hscrp Low Low LDL, LDL, High High hscrp hscrp [A] [B] RR Statin Effective Statin Not Effective However, while intriguing and of potential public health importance, the observation in AFCAPS/TexCAPS that statin therapy might be effective among those with elevated hscrp but low cholesterol was made on a post hoc basis. Thus, a large-scale randomized trial of statin therapy was needed to directly test this hypotheses. Ridker et al, New Engl J Med 2001;344:
40 Influencia de marcadores de inflamación en el riesgo CV To improve detection of individuals at increased risk for cardiovascular disease, physicians often measure high sensitivity C-reactive protein (hscrp), an inflammatory biomarker that reproducibly and independently predicts future vascular events and improves global risk classification, even when cholesterol levels are low. Prior work has shown that statin therapy reduces hscrp, and that among stable coronary disease patients as well as those with acute ischemia, the benefit associated with statin therapy relates not only to achieving low levels of LDL, but also to achieving low levels of hscrp. In 2001, in an hypothesis generating analysis of apparently healthy individuals in the AFCAPS / TexCAPS trial*, we observed that those with low levels of both LDL and hscrp had extremely low vascular event rates and that statin therapy did not reduce events in this subgroup (N=1,448, HR 1.1, 95% CI ). Thus, a trial of statin therapy in patients with low cholesterol and low hscrp would not only be infeasible in terms of power and sample size, but would be highly unlikely to show clinical benefit. In contrast, we also observed within AFCAPS/TexCAPS that among those with low LDL but high hscrp, vascular event rates were just as high as rates among those with overt hyperlipidemia, and that statin therapy significantly reduced events in this subgroup (N=1,428, HR 0.6, 95% CI ). *Ridker et al N Engl J Med 2001;344:
41 Influencia de marcadores de inflamación en el riesgo CV ALGUNOS HECHOS: 1. El tratamiento con estatinas reduce la PCRhs y este descenso se relaciona con el beneficio de las estatinas. 2. AFCAPS / TexCAPS: - Pacientes con cifras bajas de LDL y PCRhs tenían un riesgo muy bajo de eventos y en ellos las estatinas no reducían el riesgo (N=1,448, HR 1.1, 95% CI ). - Pacientes con cifras bajas de LDL pero altas de PCRhs el riesgo era tan alto como en pacientes con hiperlipidemia y en este subgrupo las estatinas reducían significativamente el riesgo (N=1,428, HR 0.6, 95% CI ). *Ridker et al N Engl J Med 2001;344:
42 Cannon et al. N Engl J Med 2004; 350:
43 Men > 50 years Women > 60 years No CVD, No DM LDL < 130 mg/dl hscrp > 2 mg/l 89,890 89,863 Screened 4 week Placebo Run-In 17,802 Randomized Reason for Exclusion (%) LDL-C > 130 > 130 mg/dl mg/dl hscrp < 2.0 mg/l Withdrew Consent 54 Diabetes 1 1 Hypothyroid <1 Liver Disease <1 TG > 500 mg/dl <1 Age out of range <1 Current Use of HRT <1 Cancer <1 Poor Compliance/Other 3 8,901 Assigned to Rosuvastatin 20 mg 8,901 Assigned to Rosuvastatin 20 mg 8,901 Assigned to to Placebo 8,857 8,600Completed Study Lost Lost to to follow-up 8,864 8,600 Completed Study Lost to follow-up 8,901 Included in Efficacy and Safety Analyses 8,901 Included in in Efficacy and Safety Analyses Ridker et al NEJM 2008
44 LDL (mg/dl) LDL decrease 50 percent at 12 months HDL (mg/dl) HDL increase 4 percent at 12 months hscrp (mg/l) hscrp decrease 37 percent at 12 months TG (mg/dl) TG decrease 17 percent at 12 months Months Months
45 PEP: combined myocardial infarction, stroke, arterial revascularization, hospitalization for unstable angina, or death from cardiovascular causes
46 Statins and the Development of Diabetes HR (95% CI) WOSCOPS Pravastatin 0.70 ( ) PROSPER Pravastatin 1.34 ( ) HPS ASCOT-LLA PROVE-IT Simvastatin Atorvastatin Atorvastatin VS Pravastatin 1.20 ( ) 1.20 ( ) 1.11 ( ) JUPITER Rosuvastatin 1.25 ( ) Statin Better Statin Worse
47 Understudied Subgroups Women Age > 70 Black, Hispanic, Other Low Risk Subgroups Framingham Risk < 10 % LDLC < 100 mg/dl BMI < 25 mg/m2 No Hypertension N HR (95%CI) 6, ( ) 5, ( ) 5, ( ) 8, ( ) 6, ( ) 4, ( ) 7, ( ) No metabolic Syndrome 10, ( ) Elevated hscrp Only 6, ( ) All Participants 17, ( ) Rosuvastatin Superior Rosuvastatin Inferior
48 Number Needed to Treat (5 year) Endpoint All FRS<10 FRS>10 Primary Endpoint Primary Endpoint, Mortality MI, Stroke, CABG/PTCA, Death MI, Stroke, Death Benchmarks: Statins for hyperlipidemia 5-year NNT Diuretics 5-year NNT Beta-blockers 5-year NNT Aspirin Men 5-year NNT Aspirin Women 5-year NNT
49
50 Lp-PLA2 y riesgo en el estudio ARIC From Society for Heart Attack Prevention and Eradication.
51
52 Effects of antilipemic medications on lipoproteins and inflammatory biomarkers Vanhecke et al. Rev Cardiovasc Med. 2009;10(1):51-58
53 CP&T. Vol 83 Nº 3 March
54 JUPITER Can we improve and simplify guidelines for primary prevention?
55 JUPITER Can we simplify guidelines for statin therapy? 1. Strong recommendations for diet, exercise, and smoking cessation for any patient with or at risk for cardiovascular disease. 2. If there is prior MI, stroke, or known CVD, treat 3. If the patient is diabetic or has a very strong family history of premature atherothrombosis, treat 4. If LDLC > 160, TC:HDLC > 6, or hscrp > 2, treat 5. Beyond these recommendations, referral to lipid specialist or cardiologist for further evaluation.
Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica
Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Dislipemias,
Más detallesAporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias?
Nuevas Recomendaciones y Objetivos en el control de lípidos Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias? T. Mantilla Centro de Salud Universitario Prosperidad Madrid 2012
Más detallesNew Horizonts for the management of Dyslipidemia. LDL-c Less than 70 mg/dl
New Horizonts for the management of Dyslipidemia. LDL-c Less than 70 mg/dl Luis Masana Vascular Medicine and Metabolic Unit Sant Joan University Hospital Rovira & Virgili University. IISPV CIBERDEM Reus
Más detallesMANEJO DE LA DISLIPEMIA EN PREVENCIÓN PRIMARIA
MANEJO DE LA DISLIPEMIA EN PREVENCIÓN PRIMARIA POSE REINO A. A PARTIR DE QUE NIVEL DE LDL DARÍA ESTATINAS EN PREVENCIÓN PRIMARIA? 1. 160 MG/DL 2. 130 MG/DL 3. EN FUNCIÓN DE RIESGO VASCULAR 4. EN FUNCION
Más detallessecundaria de la enfermedad cardiovascular. Cuanto más alta (la intensidad del tratamiento con con estatinas.
Manejo de la hipercolesterolemia en la prevención secundaria de la enfermedad cardiovascular. Cuanto más alta (la intensidad del tratamiento con estatinas), ti mejor. El tratamiento t t de alta intensidad
Más detallesLas Guías en dislipemia. Que
Las Guías en dislipemia. Que hay de nuevo? J Zamorano Hospital Clínico San Carlos, Madrid Slide 1 Ensayos clínicos relevantes. General population At-risk individuals and groups CHD and stroke patients
Más detallesLDL COLESTEROL, CUANTO MAS BAJO MEJOR? NO. Beatriz Buño Ramilo R4 Medicina Interna H. Arquitecto Marcide-Ferrol PREVENCION PRIMARIA
LDL COLESTEROL, CUANTO MAS BAJO MEJOR? NO Beatriz Buño Ramilo R4 Medicina Interna H. Arquitecto Marcide-Ferrol PREVENCION PRIMARIA 1 World Health Organization Cooperative Trial (WHO) Lancet 1980;2(8191):
Más detallesWOSCOPS IAM NO FATAL Y MUERTE CORONARIA
EVIDENCIAS DE LOS ESTUDIOS DE INTERVENCION EN LA PREVENCION DE LA ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR SOCIEDAD GALLEGA DE MEDICINA INTERNA BURELA 19 2 NOVIEMBRE 24 J. Rubiés-Prat WOSCOPS IAM NO FATAL Y MUERTE CORONARIA
Más detallesParámetros lipídicos y objetivos terapéuticos
Parámetros lipídicos y objetivos terapéuticos Alberto Cordero Servicio de Cardiología Hospital Universitario San Juan Tasa de episodios (%) LDL-c y enfermedad cardiovascular 30 25 20 Rx - Tratamiento con
Más detallesÚs de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular
Ús de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular Lluís Masana Unitat de Lípids Catalunya Sud. Hospitals Reus, Tarragona, Tortosa, Valls, Vendrell. Universitat Rovira i Virgili. IISPV.
Más detallesCASOS CLÍNICOS. Casos clínicos: dislipidemias Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE 09/05/13 CASO #1. Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios
CASOS CLÍNICOS Casos clínicos: dislipidemias Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios Departamento de Farmacología y Toxicología Clínica, Universidad de Costa Rica
Más detallesTratamiento prolongado antiagregante en subgrupos de pacientes. José F. Díaz, MD, FESC Complejo Hospitalario de Huelva
Tratamiento prolongado antiagregante en subgrupos de pacientes José F. Díaz, MD, FESC Complejo Hospitalario de Huelva Endpoint (%) Primary Endpoint CV Death,MI,Stroke 15 10 CV Death / MI / Stroke Clopidogrel
Más detallesNuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia
Nuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia Francisco Pérez Jiménez Unidad de Lípidos y Arteriosclerosis. IMIBIC/Hospital Universitario Reina Sofí/Universidad de Córdoba SHARP: Major Atherosclerotic
Más detallesOptimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico
XI CURSO DE LA FIPEC BARCELONA, 27 28 de noviembre de 2013 Optimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico Xavier Pintó Unidad de Lípidos i Riesgo Vascular Servicio
Más detallesPublicaciones de FRENA
Publicaciones de FRENA 1- Clinical outcome in patients with peripheral artery disease. Results from a prospective registry (FRENA). Eur J Intern Med 2008; 19: 192-197. 2- Secondary prevention of arterial
Más detallesEstrategias terapéuticas para mejorar la consecución de objetivos. Podemos mejorar nuestra práctica clínica?
Estrategias terapéuticas para mejorar la consecución de objetivos. Podemos mejorar nuestra práctica clínica? Lluís Masana Marín Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan
Más detallesEvidencia sobre Estatinas en ACV. Dr. Andrés Gaye
Evidencia sobre Estatinas en ACV Dr. Andrés Gaye Objetivos 1) Analizar las características generales de las estatinas. 2) Valorar la evidencia actual sobre su rol en la prevención secundaria del ACV/AIT.
Más detallesHasta cuánto, cuando y cuánto tiempo bajar el LDL? Dr. Leopoldo Pérez de Isla Hospital Clínico San Carlos Madrid
Hasta cuánto, cuando y cuánto tiempo bajar el LDL? Dr. Leopoldo Pérez de Isla Hospital Clínico San Carlos Madrid Hasta cuánto Cuándo Cuánto tiempo Hasta cuánto Cuándo Cuánto tiempo CODIMET Pérez de Isla
Más detallesDr. Efraín Alonso Gómez López Medicina Interna. Cardiología Medicina critica y cuidados intensivos Diplomado en Diabetes Mellitus Diplomado en
Dr. Efraín Alonso Gómez López Medicina Interna. Cardiología Medicina critica y cuidados intensivos Diplomado en Diabetes Mellitus Diplomado en epidemiologia clínica Past-President Sociedad colombiana de
Más detallesDislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada?
Dislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada? Luis Masana Unitat de Medicina Vascular I Metabolisme Hospital Universitari Sant Joan Universitat Rovira I Virgili. IISPV CIBERDEM Reus Coronary
Más detallesJose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid
Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid Reducción de riesgo 30% p = 0.0003 The Lancet, Vol 344, November 19, 1994 NCEP ATP I 1988 Centradas en exclusiva en la reducción de
Más detallesControl Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro
"CAMBIANDO EL PARADIGMA DEL RIESGO CARDIOVASCULAR: TRATAMIENTO DE LOS LÍPIDOS MAS ALLÁ DEL C-LDL" Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro Hospital Universitario
Más detallesIgnacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona.
Ignacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona. Variables de resultado combinadas en los ensayos clínicos (Composite Endpoint / Composite
Más detallesEl papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones. Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB
El papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB Dra. J. Panisello FUFOSA, Fundación para El Fomento de la Salud 2011
Más detallesCal tractar amb estatines a tots els diabètics per a la prevenció primària de la MCV?
Cal tractar amb estatines a tots els diabètics per a la prevenció primària de la MCV? III JORNADES GEDAPS Actualització en diabetis 2011 Antonio Rodríguez EAP Anglès (Girona) Camfic (Gedaps) Analizar los
Más detallesEvidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz
Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica Carlos Lahoz Grandes ensayos con estatinas Estatinas e ictus Niveles de colesterol y riesgo de muerte por
Más detallesTratamiento de la hipercolesterolemia: terapia combinada.
Tratamiento de la hipercolesterolemia: terapia combinada. Jose M Pascual SERVICIO DE MEDICINA INTERNA (Unidad de HTA y Riesgo Vascular) Hospital de Sagunto (Agencia Valenciana de Salud) Dose response of
Más detallesENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO.
ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO. UNIVERSIDAD DE SALAMANCA DEPARTAMENTO DE MEDICINA XI Curso ALMA 1 al 4 de Abril de 2012 Salamanca, España El Anciano con Diabetes Introducción La
Más detallesFuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid
Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid Caso Clínico: Historia. Varón de 58 años AF padre fallecido a los
Más detallesHasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales
Hasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales Dra. Sara Artola Menéndez C.S. Hereza A9 - Madrid Miembro del grupo RED-GEDAPs y vocal de la SED Palma de Mallorca 2 febrero 2007 Dislipemia
Más detallesTratamiento de las Hipercolesterolemias. Prevención primaria. Dr. Jorge Elízaga Corrales M. Interna Hospital General de Segovia
Tratamiento de las Hipercolesterolemias. Prevención primaria. Dr. Jorge Elízaga Corrales M. Interna Hospital General de Segovia Guión Seleccionar el paciente en riesgo. Cuándo tratar? Ttos. farmacológicos
Más detallesNOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis?
NOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis? LUIS MASANA Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universitat Rovira i Virgili
Más detallesLDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado
LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado Lluís Masana Marín Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universidad Rovira i Virgili, IISPV,
Más detallesDIABETES MELLITUS TIPO 2 EQUIVALENTE DE ALTO RIESGO? Implicaciones clínicas en su manejo
DIABETES MELLITUS TIPO 2 EQUIVALENTE DE ALTO RIESGO? Implicaciones clínicas en su manejo D. Mauricio, Enero 2006 La diabetes mellitus tipo 2: el problema Más del 90% de los casos de DM Elevada prevalencia
Más detallesCollaborative Atorvastatin Diabetes Study (CARDS)
Collaborative Atorvastatin Diabetes Study (CARDS) La Atorvastatina para la prevención primaria cardiovascular en diabéticos tipo 2, con independencia de sus niveles de colesterol El estudio CARDS (Collaborative
Más detallesObjetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona).
Objetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona). RedGEDAPS Objetivos de control de la dislipemia en la diabetes 130
Más detallesEstudio SHARP. Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica. José R. González Juanatey
Estudio SHARP 1 Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica 1 José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Ezetimibe 2011 Cuestiones
Más detallesDr. Luis Miguel Ruilope Jefe de la Unidad de Hipertensión del Hospital Universitario 12 de Octubre, Madrid CONTINUO CARDIOVASCULAR
Dr. Luis Miguel Ruilope Jefe de la Unidad de Hipertensión del Hospital Universitario 12 de Octubre, Madrid CONTINUO CARDIOVASCULAR Continuo cardiorrenal RETROCESO Target organ damage Asymptomatic CKD New
Más detallesSEC 2011. Manejo óptimo de la glucemia y los factores de riesgo cardiovascular en el diabético
SEC 2011 Manejo óptimo de la glucemia y los factores de riesgo cardiovascular en el diabético Dr. Carlos Brotons Unidad de Investigación EAP Sardenya-Instituto de Investigaciones Biomédicas Sant Pau Barcelona
Más detallesManejo de la hipertrigliceridemia. (enfoque de manejo basado en evidencia)
Manejo de la hipertrigliceridemia. (enfoque de manejo basado en evidencia) Hernando Vargas Uricoechea. Medicina interna-endocrinología-msc Epidemiología. Doctor en ciencias de la salud. Candidato a Ph.D
Más detallesDr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona. Diabetes Slide Set
Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona Diabetes Slide Set Diabetes y enfermedad cardiovascular Las complicaciones arterioscleróticas son responsables
Más detallesAbordaje práctico de la dislipidemia
Abordaje práctico de la dislipidemia Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios Departamento de Farmacología y Toxicología Clínica, Universidad de Costa Rica Caso
Más detallesEstatinas: Eficaces en la prevención secundaria de Accidente Cerebrovascular Isquemico?
Estatinas: Eficaces en la prevención secundaria de Accidente Cerebrovascular Isquemico? (STATINS: EFFECTIVE IN THE SECONDARY PREVENTION OF ISCHEMIC STROKE?) Javiera Donoso P., Felipe Reyes C., Carolina
Más detallesREVASCULARIZACION MIOCARDICA MULTIPLES VASOS Y TRONCO
REVASCULARIZACION MIOCARDICA MULTIPLES VASOS Y TRONCO Congreso Federacion Argentina de Cardiologia 29 31 Mayo 2014 Mendoza Dr. Eduardo Hasbani CABG vs PCI con DES COMO REVASCULARIZAR? DR EDUARDO HASBANI
Más detallesTRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES
TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES Real Academia de la Medicina de la Comunidad Valenciana Colegio Oficial de Médicos de Alicante Alicante 13.03.2014 Vicente Bertomeu Martínez Servicio
Más detallesEs la Diabetes una Enfermedad CVC?
Es la Diabetes una Enfermedad CVC? 1 Sin duda que SI 1 José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Es la Diabetes una ECV? Lo es en el Diagnóstico?
Más detallesHospital Clínico Universitario Santiago de Compostela
Hospital Clínico Universitario Santiago de Compostela AHA 2008 Prevención CVC PREVENCIÓN DIABETES DISLIPEMIA HIPERTENSIÓN ARTERIAL VITAMINAS Y PREVENCIÓN ENFERMEDAD CVC. Physicians Health Study II Copyright
Más detallesFernando Civeira Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario Miguel Servet, Zaragoza
ESTRATIFICACIÓN DEL RIESGO CARDIOVASCULAR: SON SUFICIENTES LAS TABLAS DE RIESGO O DEBE INVESTIGARSE LA ENFERMEDAD ATEROSCLERÓTICA SUBCLÍNICA Fernando Civeira Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario
Más detallesDislipemia diabética. Jose María Mostaza Prieto Unidad de Arteriosclerosis Servicio de Medicina Interna Hospital Carlos III
Dislipemia diabética Jose María Mostaza Prieto Unidad de Arteriosclerosis Servicio de Medicina Interna Hospital Carlos III Mortalidad en pacientes diabéticos Causas de muerte % de muertes 67 % CI Otra
Más detallesPrevención de la hipercolesterolemia. Jose M Mostaza Prieto Hospital Carlos III Madrid
Prevención de la hipercolesterolemia Jose M Mostaza Prieto Hospital Carlos III Madrid Estudio MRFIT Mortalidad coronaria por 1000 6 años de seguimiento 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 140 160 180 200 220 240
Más detallesProyecto de reducción del riesgo cardiovascular mediante el control de la hipertensión y la prevención secundaria. Pedro Ordunez MD, PhD PAHO/WHO
Proyecto de reducción del riesgo cardiovascular mediante el control de la hipertensión y la prevención secundaria Pedro Ordunez MD, PhD PAHO/WHO Objetivos Contexto El riesgo cardiovascular Intervenciones
Más detallesDislipidemias : nuevos targets? nuevos fármacos?
Dislipidemias : nuevos targets? nuevos fármacos? Dr. Felipe Pollak Cornejo Depto. Nutrición, Diabetes y Metabolismo Facultad de Medicina. P. Universidad Católica de Chile Niveles de lípidos recomendados
Más detallesCongreso Nacional del Laboratorio Clínico 2015
Actualización en la evaluación del riesgo cardiovascular Dr. Joaquín J. Alonso Martín Hospital U. de Getafe 19 de junio de 2015 ATEROESCLEROSIS. PATOGENIA ESTRUCTURA NORMAL Actualización en la evaluación
Más detalleschdl LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:
Carlos Lahoz chdl TG LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:2292-2333 n = 1.361 chdl< 40 mg/dl en varones y < 50 mg/dl en mujeres y triglicéridos 150 mg/dl n = 7.823 con enfermedad coronaria
Más detallesDESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ?
DESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ? Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Después de las estatinas qué? Diabetes y riesgo vascular Estatinas en prevención vascular en diabéticos
Más detallesEnfermedad arterial periférica en la diabetes. Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III MADRID
Enfermedad arterial periférica en la diabetes Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III MADRID El factor de riesgo más importante para el desarrollo de EAP sintomática es la diabetes
Más detallesLa hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa
La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona J Hypertens 2013; 31: 1281-1357 Eur Heart J 2013; 34: 2159-2219
Más detallesEvidencia en el tratamiento de dislipidemias
Evidencia en el tratamiento de dislipidemias Álvaro Ruiz Morales* La enfermedad arterial coronaria (EAC) es la causa más común de muerte en el mundo, tanto en países desarrollados como en desarrollo; en
Más detallesSCA: QUÉ ANTIAGREGANTE UTILIZAR? DAVID VIVAS, MD, PhD
SCA: QUÉ ANTIAGREGANTE UTILIZAR? DAVID VIVAS, MD, PhD CONFLICTOS INTERÉS ESQUEMA Introducción Clopidogrel, prasugrel y ticagrelor Ventajas y limitaciones Subgrupos de riesgo Complicaciones trombóticas:
Más detallesMarta Ferrer Royo (R4MFYC) MªJosé Monedero (Tutora) CS Rafalafena 30 Noviembre 2011
Marta Ferrer Royo (R4MFYC) MªJosé Monedero (Tutora) CS Rafalafena 30 Noviembre 2011 Prevención 1ª: tipo de prevención dirigida a aquellos pacientes que no han sufrido ningun accidente coronario, con el
Más detallesBeneficios de la nueva anticoagulación en nuestros pacientes
Beneficios de la nueva anticoagulación en nuestros pacientes Luis Manzano Espinosa. Unidad de Insuficiencia Cardiaca y Riesgo Vascular Servicio de M. Interna. H U Ramón y Cajal Puntos claves de la charla
Más detallesResin-colestiramina, metabolismo y riesgo cardiovascular: Nuevas evidencias. Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid
Resin-colestiramina, metabolismo y riesgo cardiovascular: Nuevas evidencias Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid Efectos de los diferentes fármacos hipolipemiantes sobre
Más detallesLos inhibidores de la HMG - CoA reductasa (estatinas) bloquean el paso limitante en la velocidad de la biosíntesis del colesterol.
Los inhibidores de la HMG - CoA reductasa (estatinas) bloquean el paso limitante en la velocidad de la biosíntesis del colesterol. Producen: 1) Regulación positiva de los receptores del LDL hepáticos:
Más detallesEURO SURVEY DE DIABETES. GUÍAS DE DIABETES, PREDIABETES Y ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. ESC and EASD European Heart Journal.
EURO SURVEY DE DIABETES. GUÍAS DE DIABETES, PREDIABETES Y ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. ESC and EASD European Heart Journal. Enero 2007 Dr. Vicente Bertomeu Martínez Hospital Universitario de San Juan. Alicante
Más detallesI CONGRESO CLÍNICO CARDIOVASCULAR -semfyc 5-6 JUNIO, 2008 Zaragoza CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL. Dr. Carlos Brotons PAPPS Cardiovascular
I CONGRESO CLÍNICO CARDIOVASCULAR -semfyc 5-6 JUNIO, 2008 Zaragoza CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL Dr. Carlos Brotons PAPPS Cardiovascular CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL Los factores
Más detallesJosé María Hernández
José María Hernández 1.Introduction 2.PARTNER Trials 3.COREVALVE Trials 4.Current Guidelines 5.Intermediate Risk 6.Low Risk 7.Conclusions < 2008 21 34 Rigorous Clinical Research PubMed annual number TAVI
Más detallesMESA REDONDA: RIESGO CARDIOVASCULAR EN EL MUY ANCIANO La enfermedad CV en el paciente muy anciano. Prevalencia y formas de presentación
MESA REDONDA: RIESGO CARDIOVASCULAR EN EL MUY ANCIANO La enfermedad CV en el paciente muy anciano. Prevalencia y formas de presentación Miguel Camafort Babkowski Unidad de Hipertensión Arterial y Riesgo
Más detallesICP: Antiagregación/Anticoagulación en pacientes con Riesgo de Sangrado.
ICP: Antiagregación/Anticoagulación en pacientes con Riesgo de Sangrado. Hospital Álvaro Cunqueiro - Vigo Dr. Andrés Iñiguez Andres.Iniguez.Romo@sergas.es DECLARACION DE INTERES DAPT / Antithrombotic Therapy
Más detallesLos Standards of Medical Care in Diabetes de 2015 American Diabetes Association (ADA).
DRA. CAROL SEGARRA. GLUCEMI A Los Standards of Medical Care in Diabetes de 2015 American Diabetes Association (ADA). En cuanto a los criterios de diagnóstico: HbA1c ( 6,5%) Glucemia basal en ayunas ( 126
Más detallesUso de estatinas e hipolipemiantes en neurología
Capítulo 10 Uso de estatinas e hipolipemiantes en neurología 10 Uso de estatinas e hipolipemiantes en neurología Mónica Alexandra Terront 93 Introducción La relación entre niveles de colesterol y riesgo
Más detallesRESUMEN MES DE NOVIEMBRE 2014
RESUMEN MES DE NOVIEMBRE 2014 IMPROVE IT (IMProved Reduction of Outcomes: Vytorin Efficacy International Trial) Cannon CP, et al. Sesiones Científicas de la AHA. Lunes 17.11.14, Chicago, EEUU El Ezetimibe
Más detallesCaso clínico: Mujer diabética de 82 años
Caso clínico: Mujer diabética de 82 años José Manuel Millaruelo Trillo Centro de Salud Torrero La Paz. Zaragoza Reunión GEDAPS Barcelona 6 de Noviembre 2009 Posibles enfoques Encorsetarla en los objetivos
Más detallesEL PAPEL DE LOS TRIGLICÉRIDOS EN LA ATEROSCLEROSIS Y SU RELACIÓN CON LA RESISTENCIA A LA INSULINA: UNA RUTA DESCONOCIDA.
EL PAPEL DE LOS TRIGLICÉRIDOS EN LA ATEROSCLEROSIS Y SU RELACIÓN CON LA RESISTENCIA A LA INSULINA: UNA RUTA DESCONOCIDA. Marcelo Alejandro Storino Farina 1, Miguel Ángel Contreras Zambrano 2 1 Medistar
Más detallesPREVENCION CV Y FACTORES DE RIESGO : Actualización de las guías para el manejo de las dislipidemias. Dr CARLOS E. CASTRO OLIVERA
PREVENCION CV Y FACTORES DE RIESGO : Actualización de las guías para el manejo de las dislipidemias. Dr CARLOS E. CASTRO OLIVERA (Circulation. 2011;124:967-990.) RESUME LA EVIDENCIA DISPONIBLE Y RACIONAL
Más detallesA QUIÉN DEBO PEDIR UNA PCR?
SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA INTERNA III REUNIÓN DE RIESGO VASCULAR Zaragoza, 19 al 21 de abril de 2007 A QUIÉN DEBO PEDIR UNA PCR? Dr. Xavier Pintó Unidad de Lípidos y Arteriosclerosis. Servicio de Medicina
Más detallesCómo valorar la respuesta al tratamiento?
Cómo valorar la respuesta al tratamiento? Dr. Xavier Nogués Solán Unitat de Recerca Fisiopatología Òssia i Articular (URFOA) Red de Envejecimiento y Fragilidad (RETICEF) Institut Hospital del Mar d Investigació
Más detallesReducció del cldl en dues passes a la pràctica clínica
Noves evidències en el maneig del pacient amb risc cardiovascular Reducció del cldl en dues passes a la pràctica clínica J. Pedro-Botet Unitat de Lípids i Risc Vascular Hospital del Mar Qué aporta el estudio
Más detallesNuevas evidencias en el manejo de las dislipemias en pacientes con alto riesgo cardiovascular. Tenemos que tratar a todos con inhibidores de PCSK9?
Nuevas evidencias en el manejo de las dislipemias en pacientes con alto riesgo cardiovascular. Tenemos que tratar a todos con inhibidores de PCSK9? LUIS MASANA Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo
Más detallesPrevención Cuaternaria. Cribado de cáncer de mama Uruguay
Prevención Cuaternaria Cribado de cáncer de mama Uruguay 1 2 3 OPORTUNIDAD O AMENAZA? 4 Ley carne de salud Control periódico toda/os los trabajadores. En mujeres se exige realización de: PAP Mamografía
Más detallesCriterios de selección y evaluación de los fármacos utilizados en la profilaxis primaria y secundaria de la cardiopatía isquémica.
FARMACOLOGÍA CLÍNICA 6º CURSO Criterios de selección y evaluación de los fármacos utilizados en la profilaxis primaria y secundaria de la cardiopatía isquémica. Objetivos de la profilaxis de la cardiopatía
Más detallesAgenda. Guías actuales 03/06/13
Tratamiento de dislipidemias Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios Departamento de Farmacología y Toxicología Clínica, Universidad de Costa Rica Agenda Son adecuadas
Más detallesXIII Congreso ALAD VII Congreso Cubano de Diabetes
XIII Congreso ALAD VII Congreso Cubano de Diabetes Jueves, 15 Noviembre Epidemiología de la enfermedad cardiovascular en personas con diabetes Dr. Alfredo Nasiff Hadad Profesor Universidad Médica de La
Más detallesBeatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca. TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de UNA ESTATINA?
Beatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca A FAVOR; Deberá un HOMBRE de 55 años, TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de cardiopatía isquémica, SER TRATADO CON UNA ESTATINA? Problemática médica,
Más detallesEpidemiología HTA y colesterolemia
Epidemiología HTA y colesterolemia Concepto La distribución de la PA y su relación con el riesgo cardiovascular son continuos A cifras mayores, mayor riesgo La definición de HTA es convencional Útil para
Más detallesFloridablanca, Colombia.
22 Floridablanca, Colombia. El síndrome metabólico afecta alrededor de 25% a 45% de la población colombiana de acuerdo con los criterios diagnósticos propuestos por la Federación Internacional de Diabetes,
Más detallesDr. Carlos Guijarro. Madrid
Qué Hemos Aprendido en la Prevención sobre la Hipertensión y la Hipercolesterolemia? Lessons from Intervention on Risk Factors Hypertension and Hypercholesterolemia. What s new? Dr. Carlos Guijarro Madrid
Más detallesEN EL TRATAMIENTO DEL COLESTEROL SOY EUROPEO. Miguel A. Cobos Gil. Instituto Cardiovascular. Hospital Clínico San Carlos.
EN EL TRATAMIENTO DEL COLESTEROL SOY EUROPEO Miguel A. Cobos Gil. Instituto Cardiovascular. Hospital Clínico San Carlos. Estamos ganando. ENTRE TODOS pero algunos más 70 40 Guías de práctica clínica Europa
Más detallesLa importancia de hábitos de vida saludables Carlos Brotons MD PhD EAP Sardenya Unidad Docente ACEBA IIB Sant Pau Barcelona cbrotons@eapsardenya.
Día Mundial del Corazón 25 septiembre 2013 La importancia de hábitos de vida saludables Carlos Brotons MD PhD EAP Sardenya Unidad Docente ACEBA IIB Sant Pau Barcelona cbrotons@eapsardenya.cat PREVALENCIA
Más detallesDislipidemia en enfermedad renal. Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes
Dislipidemia en enfermedad renal Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes Es efectivo el control de los lípidos en todas las etapas de ERC? Pacientes con ERC tienen un riesgo elevado de
Más detallesVolatilidad: Noviembre 2010 Futuros Frijol de Soya
Observaciones Junio 09, 2010 1. La volatilidad tiene una tendencia a aumentar de Junio a Julio. 2. Este reporte sugiere que se debería considerar la implementación de estrategias largas con opciones en
Más detallesIMPACTO CLINICO DE LA DIABETES
DIABETES MELLITUS TIPO 2 SINDROME METABOLICO ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR SOCIEDAD GALLEGA DE MEDICINA INTERNA BURELA 19 2 NOVIEMBRE 24 J. Rubiés-Prat IMPACTO CLINICO DE LA DIABETES Aumento de 2 a 4 veces
Más detallesObjetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular. Dr. Carlos Guijarro Herraiz Unidad de Medicina Interna
Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular Dr. Carlos Guijarro Herraiz Unidad de Medicina Interna Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular- GUION Qué significa
Más detallesSupervivencia comparada de DM2 vs IAM
Supervivencia comparada de DM2 vs IAM Evans J et al. BMJ 2002; 324: 939-42 Estudio de cohortes escocés (Tayside, 8 años) 3.477 DM2 reciente diagnóstico (edad: 66 a.) 7.414 no-dm2 con IAM reciente e (edad:
Más detallesHIPERTENSIÓN ARTERIAL
HIPERTENSIÓN ARTERIAL EXISTE UNA TERAPIA STANDARD? DR RODRIGO SEBIK GUEDE CARDIOLOGO - HOSPITAL C VAN BUREN Pero existen una serie de ASOCIACIONES STANDARD Recomendación 6 En la población general de
Más detallesPREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES
PREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES Cristina Sierra Servicio de Medicina Interna Hospital Clínic de Barcelona FIBRILACIÓN AURICULAR E ICTUS FA: arritmia cardíaca sostenida
Más detallesMANEJO DE LÍPIDOS LO ÚLTIMO EN. Indice. atorvastatina. Qué es lo nuevo en la guía ACC/AHA 2013? Cuatro grupos de pacientes. Dosis de estatinas
LO ÚLTIMO EN MANEJO DE LÍPIDOS Indice Qué es lo nuevo en la guía ACC/AHA 2013? Cuatro grupos de pacientes. Dosis de estatinas Monitoreo de la respuesta terapéutica y la adherencia. Recomendaciones de seguridad
Más detallesPrevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar
Prevencin Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presin a Alcanzar Antonio Coca Instituto de Medicina y Dermatología Servicio de Medicina Interna General. Unidad de Hipertensin Hospital Clínico (IDIBAPS).
Más detallesLa visión del riesgo cardiovascular Escalas para la estimación del riesgo en Organizaciones Saludables
La visión del riesgo cardiovascular Escalas para la estimación del riesgo en Organizaciones Saludables Dr. Sebastián Vélez Peláez Internista, Cardiólogo Ecocardiografista Hospital Pablo Tobón Uribe Clínica
Más detallesTABLAS PARA EL CÁLCULO DEL RIESGO CORONARIO A 10 AÑOS ADAPTACIÓN DE LAS TABLAS DE FRAMINGHAM A LA POBLACIÓN ESPAÑOLA
TABLAS PARA EL CÁLCULO DEL RIESGO CORONARIO A 10 AÑOS ADAPTACIÓN DE LAS TABLAS DE FRAMINGHAM A LA POBLACIÓN ESPAÑOLA PREVENCIÓN PRIMARIA DE LA ENFERMEDAD CORONARIA Tablas de Framingham calibradas para
Más detallesHacia un nuevo enfoque de los trastornos de lípidos en la diabetes: el Heart Protection Study
Hacia un nuevo enfoque de los trastornos de lípidos en la diabetes: el Heart Protection Study Roger Lehmann Los beneficios de la terapia de reducción del colesterol en la prevención de las enfermedades
Más detalles