RESOLUCIÓ DE TRIANGLES

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "RESOLUCIÓ DE TRIANGLES"

Transcripción

1 RESOLUIÓ DE TRINGLES Pàgin 03 REFLEXION I RESOL Prolem Per lulr l ltur d un rre, podem seguir el proediment que utilitzà Tles de Milet per tror l ltur d un piràmide d Egipte: omprr-ne l omr m l d un vr vertil l longitud de l qul ens és onegud. Fes-o seguint quest mètode i sent que: l vr f m, l omr de l vr f 37 m, l omr de l rre f 5 m. Per soluionr quest prolem uràs utilitzt l semlnç de dos tringles ,65 m m 5 m L ltur del árol es de 6,65 m. 37 m Prolem ernt onei l distàni què es tro de l rre i els ngles i, i vol lulr l distàni què es tro de rme ì ì Ddes: 63 m; o ; 3 o Per resoldre el prolem, primer relitz un diui esl : 000 ( m mm). Després, mesur l longitud del segment i, desfent l esl, otindràs l distàni què ernt es tro de rme. mm Desiendo l esl: m 63 m 3 ì ì

2 Prolem 3 nàlogment pots resoldre quest ltre prolem: ernt veu des de s s el stell i l di. onei les distànies mdós llos, j que n fet el mí peu moltes vegdes; i vol desorir l distàni del stell l di. Per fer-o, prèviment, de mesurr l ngle ì. Ddes: 00 m; ì 700 m; 0 o. Utilitz r l esl :0 000 (00 m m). 00 m m 00 m m 700 m 7 m,7 m ò 70 m 700 m 7 m 0 00 m m NOT: El triángulo está onstruido l 50% de su tmño. Prolem lul, plint-i el teorem de Pitàgores: ) Els ostts iguls d un tringle retngle isòseles l ipotenus del qul f. ) L ltur d un tringle equilàter de ostt. Fes tots els àluls mntenint els rdils. Hs d rrir les soluions següents: y 3 y

3 UNITT ) + ) y + ( ) y y Pàgin 0. lul tg sent que sin 0,39. Fes-o, tmé, m luldor. os (sen ) 0,39 0,9 sen tg 0, os on luldor: s ß 0,39 t { Ÿ ««} 3 3. lul os sent que tg,. Fes-o, tmé, m luldor. s + s/, Resolviendo el sistem se otiene s 0,79 y 0,6. on luldor: s t, { Ÿ\ \ } Pàgin 05. Sent que l ngle està en el n qudrnt (90 <<0) i sin 0,6, lul os i tg. 0,6 t os 0,6 0,7 0,6 tg 0,79 0,7. Sent que l ngle està en el 3r qudrnt (0 <<70) i os 0,3, lul sin i tg. s 0,3 t sen (0,3) 0,56 0,56 tg 0,67 0,3 3

4 3. Sent que l ngle està en el t qudrnt (70 <<360) i tg 0,9, lul sin i os. s t 0,9 s/ 0,9 El sistem tiene dos soluiones: s + s 0,6; 0,7 s 0,6; 0,7 Teniendo en uent dónde está el ángulo, l soluión es l primer: sen 0,6, os 0,7. omplet l qudern l tul següent i mpli-l per ls ngles 0, 5, 0, 70, 300, 35, 330 i sin 0 / / 3/ os 3/ 0 tg 0 3/3 jud t de l representió dels ngles en un irumferèni goniomètri sin 0 / / 3/ 3/ / / 0 os 3/ / / 0 / / 3/ tg 0 3/ / sin / / 3/ 3/ / / 0 os 3/ / / 0 / / 3/ tg 3/ /3 0 Pàgin 06. Tro les rons trigonomètriques de l ngle 397º: ) Otenint l epressió de l ngle l intervl [0, 360). ) Otenint l epressió de l ngle l intervl ( 0, 0]. ) Diretment m l luldor. ) ) sen 397 sen 37 0, sen 397 sen ( 3) 0, os 397 os 37 0,5 os 397 os ( 3) 0,5 tg 397 tg 37,5 tg 397 tg ( 3),5

5 UNITT. Pss dsun dels ngles següents l intervl [0º, 360º) i l intervl ( 0, 0]: ) 396 ) 9 ) 65 d) 3 95 e) 7 6 f ) 90 Se trt de epresr el ángulo de l siguiente form: k o k, donde k Ì 0 ) ) ) d) e) f) undo emos, por ejemplo, , por qué tommos? Porque, previmente, emos relizdo l división 7 6 / 360 { }. Es el oiente entero. Pàgin 07 LLENGUTGE MTEMÀTI. Digues el vlor de les següents rons trigonomètriques sense demnr-o l luldor. Després, omprov-o m l seu jud: ) sin(37 Ò ) ) os( 5 Ò ) ) tg( Ò ) d) os(7 Ò ) ) sen ( ) sen ( 30) sen 30 ) os ( ) os (0) ) tg ( ) tg ( 35) tg 35 d) os ( ) os ( ) os ( 360 5) os ( 5) os 5. Repeti m l luldor quests àluls: st P 0 { } st P 0 { } Epli els resultts. om és possile que dig que l ngle l tngent del qul vl 00 és 90º si 90º no té tngent? Es un ángulo que difiere de 90 un ntidd tn pequeñ que, pesr de ls mus ifrs que l luldor mnej, l redonderlo d 90. 5

6 Pàgin 09. lul les rons trigonomètriques de 55º, 5º, 5º, 5º, 35º, 305º i 35º prtir de les rons trigonomètriques de 35º: sin 35 0,57; os 35 0,; tg 35 0, ò 55 y 35 son omplementrios. sen 55 os 35 0, os 55 sen 55 0,57 ( Tmién tg 55,3 tg 35 0,70 sen 55 0, tg 55,3 os 55 0,57 ) sen 5 os 35 0, os 5 sen 35 0,57 tg 5,3 tg 35 0, ò 5 y 35 son suplementrios. sen 5 sen 35 0,57 os 5 os 35 0, tg 5 tg 35 0, sen 5 sen 35 0,57 os 5 os 35 0, tg 5 tg 35 0, sen 35 os 35 0, os 35 sen 35 0,57 sen 35 os 35 tg 35,3 os 35 sen 35 tg 35 0,

7 UNITT sen 305 os 35 0, os 305 sen 35 0,57 sen 305 os 35 tg 305,3 os 305 sen 35 tg ( 35) sen 35 sen 35 0,57 os 35 os 35 0, sen 35 sen 35 tg 35 tg 35 0,70 os 35 os Desori les rons trigonomètriques de 35º, 56º i 3º, utilitznt l luldor només per tror rons trigonomètriques d ngles ompresos entre 0º i 90º sen 35 sen 0,039 os 35 os 0,999 tg 35 (*) tg 0,039 (*) sen 35 sen tg 35 tg os 35 os 56 0 sen 56 sen 0,067 os 56 os 0,935 tg 0,5 OTR FORM DE RESOLVERLO: sen 56 os 66 0,067 os 56 sen 66 0,935 tg 56 0,5 tg 66, sen 3 sen 0,3090 os 3 os 0,95 tg 3 tg 0,39 7

8 3. Diui, sore l irumferèni goniomètri, ngles que omplisquen les ondiions següents i estim, en d s, el vlor de les restnts rons trigonomètriques: ) sin, 3 tg > 0 ) os, > 90 ) tg, os < 0 d) tg, os < 0 ) sen / < 0 tg > 0 sen / os 0,6 os < 0 é3. er udrnte tg 0,5 ) os 3/ > 90º sen 0,66 os 3/ é. udrnte tg 0, ) tg < 0 os < 0 sen 0,7 os 0,7 sen > 0 é. udrnte tg d) tg > 0 os < 0 sen 0,9 os 0,5 sen < 0 é3. er udrnte tg Pàgin. Les propostes següents estn referides tringles retngles que, en tots els sos, es designen per, sent l ngle rete. ) Ddes: 3 m, 57. lul. ) Ddes: 3 m, 57. lul. ) Ddes: 50 m, 30 m. lul i. d) Ddes: 35 m, 3. lul. e) Ddes: 35 m, 3. lul. ) os os 7,3 m ) sen sen 6, m

9 UNITT ) + 396,69 m tg 0, 39 3' 57'' d) tg 56,0 m tg e) sen 66,05 m sen. Per determinr l ltur d un pl ens n em llunyt 7 m de l se i em mesurt l ngle que form l visul l punt més lt m l oritzontl. Hem otingut un vlor de 0º. Qunt mesur el pl? tg tg 0 5,7 m 0 7 m 3. Tro l àre d quest qudrilàter. Suggeriment: prti-lo en dos tringles. 6 m 3 m 0 7 m 9 m 9 3 sen ,3 m 7 6 sen 0,67 m 3 m 0 9 m 6 m El áre es l sum de y :,0 m 7 m 9

10 Pàgin 3. En un tringle oneiem 6, 7 m i 3 m. lul l longitud del ostt. H 7 os 6 6,3 m H 7 sen 6 59, m H H 9,75 m H + H 6,3 m + 9,75 m 5, m 7 m 6 H 3 m. En un tringle MNP oneiem M 3, N 3 i NP 7 m. lul MP. PH sen 3 PH 7 sen 3 3,05 m 7 PH PH 3,05 sen 3 MP 60,9 m MP sen 3 sen 3 M P 7 m 3 3 H N 3. En un tringle oneiem 0 m, 33 m i 53. lul l longitud del ostt. H os 53,0 m 0 m? 53 H 33 m H sen 53 5,97 m H H 0,96 m H + H 6,35 m. Estem, mesurem l ngle dvll el que es veu l edifii (º), ens n llunyem 0 m i tornem mesurr l ngle (35º). Quin és l ltur de l edifii i quin distàni ens en troem? Oserv l il lustrió: 35 0 m 0

11 UNITT tg d tg d tg 35 (d + 0)tg 35 d tg 35 d tg (d + 0) tg 35 d 39,90 m tg tg 35 d tg 5,97 m L ltur es 5,97 m. L primer distni es 39,90 m, y or, después de lejrnos 0 m, estmos 79,90 m. Pàgin sig o-. Repeti l demostrió nterior en el s que tús. Tin en ompte que: sin (0 ) sin H (0 ) H sen sen sen sen (0 ) sen sen sen sen sen. Demostr, detlldment, snt-te en l demostrió nterior, l relió següent: sin sin Lo demostrmos pr ángulo gudo. (Si fuese un ángulo otuso rzonrímos omo en el ejeriio nterior). Trzmos l ltur desde el vértie. sí, los triángulos otenidos H y H son retángulos.

12 H Por tnto, tenemos: sen sen sen sen sen sen sen sen Pàgin 5 3. Resol el mtei prolem nterior ( m, 30) prenent per els vlors següents:,5 m, m, 3 m, m. Justifi gràfiment per què s otenen, segons els sos, p soluió, un soluió o dues soluions.,5 m,5 0,5 sen, ) 3 sen sen sen sen 30,5 30 m,5 m Imposile, pues sen é [, ] siempre! No tiene soluión. on est medid,,5 m, el ldo nun podrí tor l ldo.

13 UNITT m sen 0,5 sen 90 sen sen sen 30 m 30 m Se otiene un úni soluión. 3 m 3 0,5 sen 0, 6 ) sen sen 30 3 ' 37," 3 ',9" 3 m 30 m 3 m Ls dos soluiones son válids, pues en ningún so ourre que + > 0. m sen 0,5 sen 0,5 sen Un soluión válid. 50 m 30 m L soluión 50 no es válid, pues, en tl so, serí + 0. Imposile! 3

14 Pàgin 7. Resol els tringles següents: ) m; 6 m; 0 m ) m; 7 m; 0 ) m; 6 m; 5 m d) m; 3 m; 05 e) m; 5 i 60 f) 5 m; 35 ) + os os os os 0, ' 33" m 6 m 0 m + os os os 0, ' 57,5" ' 9,5" ) + os os ,9 97,06 7, m 7 sen sen sen 7 sen 0 sen 0,6 7, 7, sen 0 m 5 7',3" 6 5' 5,7" No válid 0 7 m (L soluión no es válid, pues + > 0). 0 ( + ) 5' 5,7"

15 UNITT ) + os os os 0, ' 57,5" + os os os 0, ' 33" 0 ( + ) 3 37' 9,5" (NOT: ompárese on el prtdo ). Son triángulos semejntes). 6 m 5 m m d) + os os 05 3, 5,59 m sen sen 5,59 sen 05 sen sen 05 sen 0,69 5,59 3 m 05 m (L soluión no es válid, pues + > 0). 0 ( + ) 3 6' 3,7" e) 0 ( + ) 75 sen sen sen ' 5,3" 36 6' 3,7" sen 5 sen 5,93 m sen 75 sen sen sen 75 No válid sen 60 sen 60 sen 75 3,59 m 5

16 f) 0 ( + ) 0 5 sen sen sen 0 sen 35 5 sen 35 3,05 m sen 0 omo 3,05 m 5. Les ses d un trpezi fn 7 m i 0 m, i un dels ostts, 7 m. L ngle que formen les retes sore les quls es troen els ostts prl lels és de 3º. lul l mesur de l ltre ostt i l àre del trpezi. Los triángulos P y DP son semejntes, luego: P ( + 7) plindo el teorem del oseno en el triángulo P tenemos: + y y os y 0y os 3 0 y 6,96y y 0 m 7 m y 0 No válido y 6,96 m z 7 m De nuevo, por semejnz de triángulos, tenemos: D D 0 7 DP 0 (z + 6,96) 7 6,96 P 6,96 z + 6,96 0z,7 z,7 m mide el otro ldo, D, del trpeio. omo PD es un triángulo isóseles donde sí: z D P 7 m, entones: D 3 sen 3 ò z sen 3,7 sen 3 6, Áre D 6,9,93 m 6

17 UNITT 6. Un viell demn uili i dues estions de ràdio en reen els senyls, i, que disten entre si 50 km. Des de les estions es mesuren els ngles següents: 6 i 53. quin distàni de d estió es tro el vi- ì ì ell? km 53 sen 50 sen 6 sen sen sen sen 36, km 50 sen 53 sen sen sen sen sen 0, km 7. Per tror l ltur d un glous, relitzem els mesurments indits l figur. Qunt dist el glous del punt? Qunt, del punt? quin ltur es tro el glous? 63 G 90 H m H m ì G sen 63 5, m dist el gloo del punto. sen 63 sen 5 sen sen 7 6,9 m dist el gloo del punto. sen 7 sen 5 sen 5 sen 75 5, sen 75,3 m es l ltur del gloo. 5, 7

18 Pàgin EXERIIS I PROLEMES PROPOSTS PER PRTIR Relió entre rons trigonomètriques lul l rest de rons trigonomètriques de l ngle (0 < < 90) utilitznt les relions fonmentls: 3 3 ) sin ) os ) tg 3 d) sin e) os 0,7 f) tg 3 ) sen + os 3 + os os 3 ( ) os sen 3/ tg os / 3 ) sen + sen ( ) sen / tg / ) + tg 3 ) 7 + ( os os os sen d) os ( ( 7 7 ) 3 ) os os os sen os 55 os / 3 55 tg 55/ 55 e) sen (0,7) sen 0,6 sen 0,69 0,69 tg 0,96 0,7 7 7

19 UNITT f) + 3 os os os 0 0 sen 9 3 sen Sent que l ngle és otús, omplet l tul següent: sin os tg 0,9 0,5 0, 0, 0,75 sin os tg 0,9 0,6 0,99 0,6 0,5 0,96 0,39 0, 0, 0, 0,7 0,,36 0,75,5 0,75 0,57 ) ) ) d) e) f) ) sen + os 0,9 + os os 0,9 os 0,536 os 0,39 7 otuso os < 0 tg sen,36 os (Se podrín lulr diretmente on l luldor sen 0,9, teniendo en uent que el ángulo está en el segundo udrnte). ) + tg + 0,565 os 0,6 os 0, os os tg sen sen tg os ( 0,75) ( 0,) 0,6 os ) sen os 0,0 0,956 sen 0,99 tg sen 0,99,5 os 0, d) sen os 0,6 0,36 sen 0,6 tg sen 0,6 0,75 os 0, (NOT: es el mismo ángulo que el del prtdo )). e) os sen 0,5 0,75 os 0,7 tg sen 0,5 0,57 os 0,7 9

20 f) + tg + 6 os 0,059 os 0, os sen tg os ( ) ( 0,) 0,96 3 Trod l rest de rons trigonomètriques de : ) sin /5 < 70 ) os /3 tg < 0 ) tg 3 < 0 sen < 0 ) sen < 0 é 3. er udrnte os < 0 < 70 tg > 0 os sen os /5 tg sen os 3/5 3 ) os > 0 tg < 0 sen < 0 é. udrnte sen os 5 5 sen tg sen os ) tg < 0 < 0 é. udrnte sen > 0 os < 0 tg os os os sen os 0 0 tg sen tg os ( 3) ( ) Epress om un ngle del primer qudrnt: ) sin 50 ) os 35 ) tg 0 d) os 5 e) sin 35 f ) tg 0 g) tg 30 )os 00 i) sin 90 ) sen 50 sen 30 ) os 35 os 5 ) sen 0 sen 30 tg 0 os 0 os 30 tg 30 d) os 55 sen 5 0

21 UNITT e) sen 35 sen 5 f ) sen 0 sen 60 tg 0 os 0 os 60 tg 60 ( sen 0 os 30 Tmién tg 0 os 0 sen 30 tg 30 ) g) sen 30 sen 0 tg 30 os 30 os 0 tg 0 ) os 00 os 0 i) sen 90 os 0 (Tmién sen 90 sen 70) 5 Si sin 0,35 i < 90, tro: ) sin (0 ) )sin ( + 90) ) sin (0 + ) d) sin (360 ) e) sin (90 ) f) sin (360 + ) ) sen (0 ) sen 0,35 ) sen ( + 90) os sen + os os 0,35 0,775 ò os 0,9 sen ( + 90) os 0,9 ) sen (0 + ) sen 0,35 d) sen (360 ) sen 0,35 e) sen (90 ) os 0,9 (luldo en el prtdo )) f) sen (360 + ) sen 0,35 6 Si tg /3 i 0 < < 90, resol: ) sin ) os ) tg (90 ) d) sin (0 ) e) os (0 + ) f) tg (360 ) ) tg sen sen tg os os os tg os os sen tg os

22 ) luldo en el prtdo nterior: os ) tg (90 ) sen (90 ) os os (90 ) sen d) sen (0 ) sen e) os (0 + ) os f) tg (360 ) sen (360 ) sen tg os (360 ) os 3 7 Tro m l luldor l ngle : ) sin 0,75 < 70 ) os 0,37 > 0 ) tg,3 sin < 0 d) os 0,3 sin < 0 ) on l luldor 35' 5" é. udrnte sen < 0 omo dee ser é 3. er udrnte < 70 Luego ' 5" 35' 5" ) on l luldor: ' 56,3" os < 0 > 0 é 3. er udrnte 360 ' 56,3" 7' 3,7" ) tg,3 > 0 sen < 0 os < 0 é 3. er udrnte on l luldor: tg,3 5 ' 7,39" ' 7,39" 3 ' 7,"

23 UNITT d) os 0,3 > 0 sen < 0 é. udrnte on l luldor: os 0,3 76 ' 0,5" 76 ' 0,5" 3 7' 9,6" Resoluió de tringles retngles Resol els següents tringles retngles ( 90) tront l mesur de tots els elements desoneguts: ) 5 m, m. Tro,,. ) 3 m, 37. Tro,,. ) 7 m, 5. Tro,,. d) 5, km, 7. Tro,,. ) m 5 tg 0,6 37', ',5" m 5 m ) sen 7,5 m sen tg 57,06 m tg m ) os 3, m os 5 tg 7 tg 5, m m 3

24 d) sen 5, sen 7 5, km 5, os 5, os 7,9 km 5, 5, km 7 9 Si volem que un int trnsportdor de 5 metres eleve l àrreg fins un ltur de 5 metres, quin ngle s urà d inlinr l int? 5 sen 0,6 36 5',6" 5 5 m 5 m 0 Un esl de m està reolzd en un pret formnt un ngle de 50º m el sòl. Tro l ltur l qul rri i l distàni que en sepr l se de l pret. m 50 d sen 50,53 m d os 50 d,9 m El ostt d un rome mesur m i l ngle menor és de 3º. Qunt mesuren les digonls del rome? m 9 y 3 sen 9 os 3 y y sen 9,6 m d 5, m os 9 7,6 m D 5, m

25 UNITT lul l projeió del segment 5 m sore l ret r en els sos següents: ) 7 ) 50 r ' ' ) 5 d) 90 '' ) os '' 5 os 7,6 m ) '' 5 os 5 9,6 m ) '' 5 os 5,9 m d) '' 5 os 90 0 m 3 ) Tro l ltur orresponent l ostt en dsun dels tringles següents: I II III m 7 m 5 m 3 3 m 5 m m ) Tro l àre de d tringle. ) I) sen 7 7,9 m II) sen 3 5 3,5 m III) sen 3, m 7,9 ) I) 7,7 m 5 3,5 II) 99,3 m, III),5 m En el tringle, D és l ltur reltiv l ostt. m les ddes de l figur, tro els ngles del tringle. 3 m m D, m En En ì D: sen ' 37''; D 90 ' 3'' 3 ì D : tg 5 7' ''; D 6 3' '', Ángulos: 3' 35''; ' 37''; 5 7' '' 5

26 5 Des d un punt P eterior un irumferèni de 0 m de rdi, es tren les tngents quest irumferèni que formen entre si un ngle de 0º. lul l distàni de P dsun dels punts de tngèni. 0 m O 0 P En OP 0 : tg 0 P P 7,7 m Distni de P d uno de los puntos de tngeni: 7,7 m Pàgin 3 Teorem dels sinus 6 lul i en el tringle en què: 55, 0, 5 m m 0 (55 + 0) 5 5,33 m sen sen sen 55 sen 5 sen 5 9,6 m sen sen 0 sen 5 7 Tro l ngle i el ostt en el tringle en què: 50, 3 m, m. 3 sen sen sen 50 sen 3 m sen 50 sen 3 50 m 0 ( + ) 93 9' 5'' 3 sen 93 9' 5'' sen sen sen 50 9,9 m 36 50' 6 '' (Tiene que ser < ) 6

27 UNITT Resol els tringles següents: ) 35 7 m ) m m ) 7 sen 35 0 (35 + ) 03; 0 m sen sen sen 03 sen 7 sen,67 m sen sen 03 sen 05 ) sen 35 5' 9''; 39 3' 5'' sen sen 30 sen 30 sen 39 3' 5'' 9,79 m sen sen 05 9 Dos mis situts en dos punts, i, que disten 500 m, veuen l torre d un esglési,, dvll els ngles 0 i 55. Quin distàni i ì ì entre d un d ells i l esglési? 0 (0 + 55) m sen 0 sen sen 5 3,6 m 500 sen 5, m L distni de l iglesi es de, m, y l de l iglesi, 3,6 m. Teorem del osinus 0 lul en el tringle, en què:, 7, m, 5,3 m. 5,3 m 7, m + os 7, + 5,3 7, 5,3 os 0, m Tro els ngles del tringle en què m, m, 35 m. m m 35 m os + 35 os 5 3' '' os os 3 7' '' 35 0 ( + ) 7' 5'' 7

28 Resol els tringles següents: ) 3 m 7 m 0 ) 5 m 57 m 65 ) 3 m m 3 m ) os 0,9 m 7 3 +,9 3,9 os 9 56' '' 0 ( + ) 0 3' 5'' ) os 65 79,7 m ,7 5 79,7 os 0 ' 5'' 0 ( + ) 7 ' 55'' ) os os 0 ( + ) 33 0' 35'' 30 0' 9'' 7 ' 56'' 3 Des de l port de m s,, veig el inem,, que es tro 0 m, i el ì quios, K, que està 5 m, dvll un ngle K 0. Quin distàni i entre el inem i el quios? 0 m 0 5 m K os 0 77, m es l distni entre el ine y el kiosko. Resoluió de tringles qulssevol Resol els tringles següents: ) 00 m 7 63 ) 7 m ) 70 m 55 m 73 d) m 00 m 0 e) 5 m 30 m 0 m f) 00 m 5 m 50 m g) 5 m 9 m 30 ) 6 m m 57

29 UNITT ) 0 ( + ) 70 sen sen 00 sen 70 sen 7 00 sen 7 77,3 m sen sen 63 9, m sen 70 sen 63 sen 70 ) 0 ( + ) sen 70 6,5 m sen 75 sen 70 sen sen 35 0,09 m sen 75 sen 35 sen 75 ) os ,7 75,3 m , ,3 os os ,3 70 0,5 6 3' 9," 55 75,3 0 ( + ) 6' 0,6" d) os 0 79,6 m + os os + os,6 + 00,6 00 0,969 ' 5,5" 0 ( + ) 37 5' 55,5" e) + os os ,7 3 37' 9," 30 0 os ,665 30' 33" ( + ) 9 5' 57,6" f) os ,9 3 39' 3," 5 50 os , ' 6,7" ( + ) 5 ' 3,9" 9

30 5 g) 9 9 sen 30 sen 0,596 sen 30 sen 5 7 ' 6," 5 3' 3," L soluión no es válid, pues + > 0. 0 ( + ) 3' 3," 5 5 sen 7,5 m sen 30 sen sen 30 ) 6 6 sen 57 sen 0,690 sen 57 sen 3 5' 35,7" ',3" L soluión no es válid, pues + > 0. 0 ( + ) ',3" sen 9,5 m sen 57 sen sen 57 PER RESOLDRE 5 Un estàtu de,5 m d ltur està ol lod sore un peny. Des d un punt del sòl es veu l peny dvll un ngle de 5º i l estàtu, dvll un ngle de 0º. lul l ltur de l peny. tg 5 y y,5 + tg 55 y y tg 5,5 + tg 55,5 + tg 5 tg 55,5 tg 5 tg 55,5 tg 5 + tg 5 0,5 m (el pedestl) tg 55 tg 5,5 m 0 5 y 30

31 UNITT 6 Un vió vol entre dues iutts, i, que disten 0 km. Les visuls des de l vió i formen ngles de 9º i 3º m l oritzontl, respetivment. quin ltitud es tro l vió? V (vión) 9 0 km 3 tg 9 tg 9 tg tg 3 tg 3 tg 9 0 tg 3 tg 3 0 tg 3 tg 9 tg 9 tg 3 0 tg 3 tg 9 7, km tg 3 + tg 9 7 Tro el ostt de l otògon insrit i de l otògon irumsrit en un irumferèni de rdi 5 m m l 30' 5 sen 30',9 m 5 Ldo del otógono insrito: l 3, m 5 30' y tg 30' y,07 m 5 Ldo del otógono irunsrito: l', m 5 m y l' 3

32 lul els ostts i els ngles del tringle. 7 m 50 3 m D En el tringle retngle D, tro i D. D, tro, sps que En D: 3 3 os 50,7 m os 50 D tg 50 D 3 tg 50 3,6 m 3 En D : D 3,6 sen 0, ' 59" 7 7 D os D 7 os 6 m 7 sí, y tenemos: 50 7 m 0 ( + ) 99 3' " 30 56' 59" D + D 9 m,7 m i D. Per tror 9 En un irumferèni de rdi 6 m trem un ord 3 m del entre. ì Tro l ngle O. P El tringle O és isòseles. O P 3 m 6 m O OP 3 m O 6 m ì OP 90 ì 3 ì os PO PO 60 6 ì ì O PO

33 UNITT 30 Per lolitzr un emissor lndestin, dos reeptors, i, que disten entre si 0 km, orienten les ntenes p l punt on es tro l emissor. questes direions formen m ngles de 0º i 65º. quin distàni de i es tro l emissor? E 0 0 km 65 E 0 ( + ) 75 plindo el teorem de los senos: sen 0 sen sen 0 sen 75 sen 75 6,65 km dist de. 0 0 sen 65 sen 75 sen 75 9,3 km dist de. 3 En un entrenment de futol es ol lo l pilot en un punt situt 5 m i m de d un dels pls de l porteri, l mplàri de l qul és de 7 m. Dvll quin ngle es veu l porteri des d quest punt? (porterí) 7 m 5 m m (lón) plindo el teorem del oseno: + os os ,

34 Pàgin 3 lul l àre i les longituds dels ostt i de l ltr digonl: ì D ì 50. lul els ostts del tringle D i l seu àre. Per tror l ltr digonl, onsider el tringle D m D Los dos triángulos en que l digonl divide l prlelogrmo son igules. Luego strá resolver uno de ellos pr lulr los ldos: 50 m 0 0 ( + ) 0 sen 50 sen 50 sen 0 sen 0,7 m sen 0 sen 0 sen 0 sen 0 6,6 m sí: D 6,6 m D,7 m Pr lulr el áre del triángulo : sen 50 sen 50 sen 50 6,6 sen 50 Áre 5,5 m El áre del prlelogrmo será: Áre D Áre 5,5 9 m Pr lulr l otr digonl, onsideremos el triángulo D: plindo el teorem del oseno: D 6,6 +,7 6,6,7 os 70 93, D 3,9 m ,6 m 70,7 m D 3

35 UNITT 33 Dos viells ien d un port m rums diferents que formen un ngle de 7º. El primer n i les 0 del mtí m un veloitt de 7 nus, i el segon n i les 30 min, m un veloitt de 6 nus. Si l st dels equips de ràdio és de 50 km, podrn posr-se en ontte les 3 de l vesprd? (Nu mill / or; mill 50 m). P 7 L distni que reorre d uno en ese tiempo es: ro P 7 50 m/ m ro P 6 50 m/ 3, m Neesrimente, > P y > P, luego: > m omo el lne de sus equipos de rdio es m, no podrán ponerse en ontto. (NOT: Puede lulrse on el teorem del oseno 9 3,7 m). 3 En un retngle D de ostts m i m, es trç des de un perpendiulr l digonl, i, des de D, un ltr perpendiulr l mtei digonl. Siguen M i N els punts on questes perpendiulrs tllen l digonl. Tro l longitud del segment MN. D N m M m En el tringle, tro. En el tringle M, tro M. Tin en ompte que: MN M Los triángulos ND y M son igules, luego N M omo MN N M, entones: MN M Por tnto, st on lulr en el triángulo y M en el triángulo M. 35

36 En : + 0 (por el teorem de Pitágors) lulmos En M : tg,5 56 ' 35," (en ): M os M os (56 ' 35,"), m Por último: MN M,, 5,6 m, m 35 Tro l ltur de l rre QR de peu inessile i més i que el punt d oservió, m les ddes de l figur. Q 30 0 R P 50 m P' Llmemos e y ls medids de l ltur de ls dos prtes en que qued dividid l torre según l figur dd; y llmemos z l distni de P l torre. Q y R z 30 0 P 50 m P' tg z tg z tg 30 (z + 50) tg 30 z + 50 z tg (z + 50) tg tg 30 z tg z tg tg 30 z 5,3 m tg tg 30 Sustituyendo en z tg 5,3 tg 60, m y Pr lulr y: tg 0 y z tg 0 5,3 tg 0 9,7 m z Luego: QR + y 79, m mide l ltur de l torre. 36

37 UNITT 36 lul l ltur de QR, el peu del qul és inessile i més lt que el punt on es tro l oservdor, m les ddes de l figur. Q R P 3 P' 50 m Llmemos l distni del punto más lto l líne orizontl del oservdor; y, l distni de l se de l torre l mism líne; y z, l distni R'P, omo se indi en l figur. tg ( + ) tg 0 z tg 0 z tg 3 (z + 50) tg 3 z tg 3 z tg 0 (z + 50) tg 3 z 5, tg 0 tg 3 Sustituyendo en z tg 0 5, tg 0,37 m Pr lulr y: y tg y z tg z Q 5, tg 7, m Por tnto: QR y 7,97 m mide l ltur de l torre. y R R' z P 3 50 m P' QÜESTIONS TEÒRIQUES 37 Epli si les igultts següents referides l tringle són vertderes o flses: ) ) os sin 3) ) sin 5) tg tg 6) tg 7) sin os 0 ) os 9) 0) sin ) sin tg tg sin os ) os 37

38 ) Verdder, pues sen ) Verdder, pues os os 3) Fls, pues tg tg ) Fls, pues sen sen 5) Verdder, pues tg tg 6) Verdder, pues tg tg 7) Verdder, pues sen os 0 ) Verdder, pues os 9) Fls, pues tg tg sen sen 0) Verdder, pues sen + os omo os sen os sen ) Fls, pues sen os (porque? ) sen / ) Verdder, pues os / 3 Prov que en un tringle qulsevol es verifi: R sin sin sin R és el rdi de l irumferèni irumsrit. Trç el diàmetre des d un dels vèrtes del tringle. pli el teorem dels sinus en els tringles i '. ' O plimos el teorem de los senos en los triángulos y ': En sen sen sen ' En ' sen ' sen ' 3

39 UNITT Suede que: ' (ángulos insritos en un irunfereni que rn el mismo ro) ' R ' 90 (medid de ángulos insritos en un irunfereni) R R L iguldd qued: R sen sen 90 sen Por último, sustituyendo en l primer epresión, se otiene el resultdo: R sen sen sen 39 Prov que només i un tringle m questes ddes: 3 m,,5 m, 60 Hi p tringle m questes ddes?: 35, 3 m, 3 m + os,5 ( ) + os 60 3, ,75 0 3,5 m 3 ± m 60 3 m L euión de segundo grdo solo tiene un ríz. Solo y un soluión. (NOT: Tmién se pueden estudir ls dos soluiones que slen pr on el teorem del seno y ver que un de ells no es válid, pues quedrí + > 0). Podemos resolverlo on el teorem del oseno, omo ntes, o on el teorem del seno. Resolvemos este prtdo on el segundo método meniondo: 3 3 sen sen sen sen 35 3 sen 35 sen 3 sen Pero: > 0 Imposile! Luego l soluión no es válid y, por tnto, onluimos que no y ningún triángulo on esos dtos. 39

40 Pàgin 5 PER PROFUNDIR-HI 0 Dues vies de tren d, m d mple es reuen i formen un rome. Si un ngle de tll és de 0º, qunt vldrà el ostt del rome?,, sen 0 l, m l sen 0, m 0 l 0 Per tror l distàni entre dos punts inessiles i, fiem dos punts i D tls que D 300 m, i mesurem els ngles següents: ì ì D 5 D 0 ì D ì 6 3 D m 6 lul. Si onoiésemos y, podrímos llr. lulemos, pues, y : on el teorem del oseno en En el triángulo D: Por el teorem del seno: 300 sen 69 D 300 sen 65 9, m sen 65 sen m En el triángulo D: D m Por el teorem del seno: 300 sen 6 sen sen 0,0 m sen 6 0

41 UNITT Podemos entrrnos y en el triángulo y plir el teorem del oseno: 9, +,0 9,,0 os 3 636,09 56,96 m 9, m 3,0 m En un erle de 5 m de rdi, tro l àre ompres entre un ord de 0 m de longitud i el diàmetre prl lel ell. I 0 m II III 5 m Podemos dividir l zon somred en tres, de form que: I III setores irulres de ángulo desonoido. II triángulo isóseles de ldos igules 5 m y de ldo desigul 0 m. En II: lulemos l ltur desde : , m sí: Áre II se Ò ltur 0,, m lulemos el ángulo (el ángulo desigul) plindo el teorem del oseno: os os , ) 3 37',3" 5 5 En I: onoido podemos lulr fáilmente: 0 ',9" Y, on esto, el áre: Áre I π r π 5 9,6 m Por último, el áre pedid será: T Áre II + Áre I, + 9,6 T 30,0 m

42 3 Dues irumferènies són tngents eteriorment i els rdis fn 9 m i m. Tro l ngle,, que formen les tngents omunes. O' 9 O P Els rdis formen m les tngents dos tringles retngles. om que OP +, tenim: sin y sin lul i després. OP + sen + O'P sen (7 + ) 9 ( + ) , m Sustituyendo por su vlor: sen + + 6, 0, 0,36 37',5" sí: 5 ' 3" UTOVLUIÓ. D un tringle retngle oneiem l ipotenus m i el tet 7 m. Tro n els ngles guts. m 7 sen 35 ' 7 '' 90 5 ' 53'' 7 m

43 UNITT. Epress m un ngle del primer qudrt les rons trigonomètriques dels ngles següents: 5, 07, 3, 56 sen 5 sen (0 6) sen 6 os 5 os 6 tg 5 tg 6 sen 07 sen (0 + 7) sen 7 os 07 os 7 tg 07 tg 7 sen 3 sen (360 ) sen os 3 os tg 3 tg sen 56 sen ( ) sen 96 sen (360 6) sen 6 os 56 os 6 tg 56 tg 6 3. Si sin /5 i > 90, lul sense tror l ngle : ) os ) tg ) sin (0 + ) d) os (90 + ) e)tg (0 ) f) sin (90 + ) ) os sen os 6 os 9 3 os ± os 5 /5 ) tg 3/5 3 ) sen (0 + ) sen 5 d) os (90 + ) sen e) tg (0 ) tg 3 f) sen (90 + ) os. Si tg 3,5, tro m jud de l luldor, epress-o om un ngle de l intervl [0, π) i otín-ne el sinus i el osinus. st3.5 ± { \ } Hy dos soluiones: sen 0,96; os 0,7 sen 0,96; os 0,7 5 56' 3'' 05 56' 3''

44 5. lul l àre del tringle. 0 m 3 m 3 m 0 m ltur: sen 0 sen 9,39 m 0 3 9,39 Áre 50, m 6. Dlt d un edifii en onstruió i un gru de m. Des d un punt del sòl es veu el punt més lt de l gru dvll un ngle de 50º respete l oritzontlitt i el punt més lt de l edifii dvll un ngle de 0º m l oritzontlitt. lul l ltur de l edifii. m 0 50 tg 0 + tg 50 tg 50 tg 0,3 m tg 50 tg 0,3 tg 0 9,5 m L ltur del edifiio es 9,5 m. tg0 tg 50 + tg 0 7. Resol el tringle en quests sos: ) 9 m, 33 m, ) 5 m, m, 30 ) on el teorem del oseno, llmos : os 60,9 9 m 33 m,7 m Del mismo modo, llmos : ,7 9,7 os os 0,5 97 9' 0 ( + ) 3 5'

45 UNITT ) Hllmos on el teorem de los senos: m sen sen sen sen 30 sen m 0,6 Hy dos soluiones: 59' 9'' 37 0' 5'' 07 0' 5'' 59' 9'' sen 30 sen 07 0' 5'',0 m,9 m sen 30 sen 59' 9''. Dos mis estn en un pltj 50 m de distàni i en el mtei pl vertil que un milot que es tro volnt entre mdós. En un moment dont, un l veu m un ngle d elevió de 50º i l ltre m un ngle de 3º. Quin distàni i de d un d ells l milot? 0 (50 + 3) m 3 Hllmos y on el teorem de los senos: sen 50 sen sen 50 sen 9,9 m 50 9, m sen sen sen 3 sen 9 Ls distnis de d uno l omet son,9 m y 9, m, respetivmente. 9. Els ostts d un prl lelogrm mesuren m i 3 m i formen un ngle de 5º. Tro n l longitud de l digonl mjor. 0 5 d lulmos d plindo el teorem del oseno: 5 m d os 057, 3 m d 5,36 m es l medid de l digonl. 5

RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS

RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS RESOLUIÓN DE TRIÁNGULOS Págin 103 REFLEXION Y RESUELVE Prolem 1 Pr lulr l ltur de un árol, podemos seguir el proedimiento que utilizó Tles de Mileto pr hllr l ltur de un pirámide de Egipto: omprr su somr

Más detalles

RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS

RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS RESOLUIÓN DE TRIÁNGULOS Págin 103 REFLEXION Y RESUELVE Prolem 1 Pr lulr l ltur de un árol, podemos seguir el proedimiento que utilizó Tles de Mileto pr hllr l ltur de un pirámide de Egipto: omprr su somr

Más detalles

RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS

RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS RESOLUIÓN DE TRIÁNGULOS Págin 0 PR EMPEZR, REFLEXION Y RESUELVE Prolem Pr lulr l ltur de un árol, podemos seguir el proedimiento que utilizó Tles de Mileto pr llr l ltur de un pirámide de Egipto: omprr

Más detalles

Resolución de triángulos cualesquiera tg 15 tg 55

Resolución de triángulos cualesquiera tg 15 tg 55 Resuelve los siguientes triángulos: ) 3 cm 17 cm 40 ) 5 cm c 57 cm 65 c) 3 cm 14 cm c 34 cm ) c 3 +17 3 17 cos 40 c 1,9 cm 17 3 + 1,9 3 1,9 cos 9 56' '' 10 ( + ) 110 3' 5'' ) 5 + 57 5 57 cos 65 79,7 cm

Más detalles

1 RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS RECTÁNGULOS

1 RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS RECTÁNGULOS T3: TRIGONOMETRÍ 1º T 1 RESOLUIÓN DE TRIÁNGULOS RETÁNGULOS Resolver un triángulo es llr ls longitudes de sus ldos y ls mplitudes de sus ángulos. Ls fórmuls que se plin son: ) Ls rzones trigonométris: ˆ

Más detalles

7 Semejanza. y trigonometría. 1. Teorema de Thales

7 Semejanza. y trigonometría. 1. Teorema de Thales 7 Semejnz y trigonometrí 1. Teorem de Tles Si un person que mide 1,70 m proyet un sombr de,40 m y el mismo dí, l mism or y en el mismo lugr l sombr de un árbol mide 15 m, uánto mide de lto el árbol? Se

Más detalles

Classifica els polígons següents. a) b) c) d)

Classifica els polígons següents. a) b) c) d) 1 FIGURES PLNES EXERIIS PER ENTRENR-SE Polígons 1.44 lssific els polígons següents. ) b) c) d) ) Pentàgon irregulr còncu. b) Heptàgon regulr convex. c) ctògon irregulr còncu. d) Hexàgon irregulr convex.

Más detalles

Colegio Nuestra Señora de Loreto TRIGONOMETRÍA 4º E.S.O.

Colegio Nuestra Señora de Loreto TRIGONOMETRÍA 4º E.S.O. TRIGONOMETRÍ 4º E.S.O. Frniso Suárez Bluen TRIGONOMETRÍ PREVIOS. Teorem de Tles (Semejnz) Si ortmos dos rets por un serie de rets prlels, los segmentos determindos en un de ells son proporionles los segmentos

Más detalles

12. Els polígons i la circumferència

12. Els polígons i la circumferència costt SLUINI 103 1. Els polígons i l circumferènci 1. PLÍGNS PENS I LUL lcul qunt f l ngle centrl mrct en els polígons següents:? costt? 4. ivideix un circumferènci de de rdi en sis prts iguls i dibuix

Más detalles

TRIGONOMETRÍA. 1. ÁNGULOS 1.1. Ángulo en el plano Criterios de orientación de ángulo Sistema de medida de ángulos. Sistema sexagesimal

TRIGONOMETRÍA. 1. ÁNGULOS 1.1. Ángulo en el plano Criterios de orientación de ángulo Sistema de medida de ángulos. Sistema sexagesimal . ÁNGULOS.. Ángulo en el plno TRIGONOMETRÍA Dos semirrets en el plno, r y s, on un origen omún O, dividen diho plno en dos regiones. Cd un de de ests regiones determin un ángulo. O es el vértie de los

Más detalles

SOLUCIONES A LOS EJERCICIOS DE LA UNIDAD

SOLUCIONES A LOS EJERCICIOS DE LA UNIDAD 7 Pág. Págin 66 PRTI Rzones trigonométris de un ángulo gudo Hll ls rzones trigonométris del ángulo en d uno de estos triángulos: ) ) ), m, m,6 m 8, m m 8, m ) sen, 0, os 0, 0,89 tg 0, 0,, 0,89 ) tg,6,

Más detalles

Guía - 4 de Matemática: Trigonometría

Guía - 4 de Matemática: Trigonometría 1 entro Eduionl Sn rlos de rgón. oordinión démi Enseñnz Medi. Setor: Mtemáti. Nivel: NM Prof.: Ximen Gllegos H. Guí - de Mtemáti: Trigonometrí Nomre(s): urso: Feh. ontenido: Trigonometrí. prendizje Esperdo:

Más detalles

Unidad didáctica 4. Trigonometría plana

Unidad didáctica 4. Trigonometría plana Interpretión Gráfi Unidd didáti 4. Trigonometrí pln 4.1 Medids de ros y ángulos omo en un mism irunfereni ros igules orresponden ángulos igules, se quiere enontrr un medid de ros que sirv pr ángulos y

Más detalles

TRIGONOMETRÍA. 4º E.S.O. Académicas AB = OA

TRIGONOMETRÍA. 4º E.S.O. Académicas AB = OA ÁNGULO. GRDO. TRIGONOMETRÍ El grdo es l medid de d uno de los ángulos que resultn l dividir el ángulo reto en 90 prtes igules. Su símolo es el º. 4º E.S.O. démis IRUNFERENI GONIOMÉTRI ÁNGULO. RDIÁN. 90º

Más detalles

APUNTE: TRIGONOMETRIA

APUNTE: TRIGONOMETRIA APUNTE: TRIGONOMETRIA UNIVERSIDAD NACIONAL DE RIO NEGRO Asigntur: Mtemáti Crrers: Li. en Eonomí Profesor: Prof. Mel S. Chresti Cutrimestre: ero Año: 06 o Coneptos Previos o Definiión de ángulo Un ángulo

Más detalles

Semejanza. 2. Relación entre perímetros, áreas y volúmenes de figuras semejantes 51

Semejanza. 2. Relación entre perímetros, áreas y volúmenes de figuras semejantes 51 Semejnz 1. Teorem de Tles 50 2. Relión entre perímetros, áres y volúmenes de figurs semejntes 51 3. Teorem de Pitágors, teorem del teto y teorem de l ltur 52 4. Rzones trigonométris de un ángulo gudo y

Más detalles

Problemas de trigonometría

Problemas de trigonometría Prolems de trigonometrí Reliones trigonométris de un ángulo. Clulr ls rzones trigonométris de un ángulo α, que pertenee l primer udrnte, y siendo que 8 sin α. 7 sin α + os α 8 7 + os α os α 64 5 5 osα

Más detalles

cos sa, a 10 cm. Calcula el valor de los ángulos agudos, y la c) Factorizando y expresando cos 2 1 sen 2,se obtiene: medida de los catetos.

cos sa, a 10 cm. Calcula el valor de los ángulos agudos, y la c) Factorizando y expresando cos 2 1 sen 2,se obtiene: medida de los catetos. 0 Demuestr, de form rzond, ls siguientes igulddes: lul el ángulo de elevión del Sol sore el orizonte, se ) ( sen ) ose o se siendo que un esttu proyet un somr que mide otg os tres vees su ltur. ) ( sen

Más detalles

10 Figuras planas. Semejanza

10 Figuras planas. Semejanza 10 Figurs plns. Semejnz Qué tienes que ser 10 QUÉ tienes que ser Atividdes Finles 10 Ten en uent Teorem de Pitágors. En un triángulo retángulo, el udrdo de l hipotenus es igul l sum de los udrdos de los

Más detalles

SECRETARÍA ACADÉMICA ÁREA DE INGRESO MATEMÁTICA

SECRETARÍA ACADÉMICA ÁREA DE INGRESO MATEMÁTICA Ministerio de Eduión Universidd Tenológi Nionl Fultd Regionl Rosrio SECRETARÍA ACADÉMICA ÁREA DE INGRESO MATEMÁTICA - Septiemre de 03 - Ministerio de Eduión Universidd Tenológi Nionl Fultd Regionl Rosrio

Más detalles

10 Figuras planas. Semejanza

10 Figuras planas. Semejanza Figurs plns. Semejnz Qué tienes que ser? QUÉ tienes que ser? Atividdes Finles Ten en uent Teorem de Pitágors. En un triángulo retángulo, el udrdo de l hipotenus es igul l sum de los udrdos de los tetos.

Más detalles

11. Triangles SOLUCIONARI 1. CONSTRUCCIÓ DE TRIANGLES 2. MITJANES I ALTURES D UN TRIANGLE

11. Triangles SOLUCIONARI 1. CONSTRUCCIÓ DE TRIANGLES 2. MITJANES I ALTURES D UN TRIANGLE SLUINRI 91 11. Tringles 1. NSTRUIÓ DE TRINLES PENS I LUL Justific si es poden dibuixr els tringles següents coneixent-ne les ddes: ) Tres costts les longituds dels quls són 1 cm, 2 cm i 3 cm b) Un costt

Más detalles

22. Trigonometría, parte II

22. Trigonometría, parte II 22. Trigonometrí, prte II Mtemátis II, 202-II 22. Trigonometrí, prte II Extensión del dominio Se P un punto sore l irunfereni x 2 + 2 =. Est irunfereni tiene rdio entro el origen O(0, 0). Denotmos por

Más detalles

GYMNÁZIUM BUDĚJOVICKÁ. MATEMÁTICAS. TRIGONOMETRÍA. EJERCICIOS IV: RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS. PROBLEMAS.

GYMNÁZIUM BUDĚJOVICKÁ. MATEMÁTICAS. TRIGONOMETRÍA. EJERCICIOS IV: RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS. PROBLEMAS. GYMNÁZIUM BUDĚJOVICKÁ MATEMÁTICAS TRIGONOMETRÍA EJERCICIOS IV: RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS PROBLEMAS - Determinr ls longitudes de los ldos y los tmños de los ángulos interiores del triángulo ABC si semos:

Más detalles

1. Definición de Semejanza. Escalas

1. Definición de Semejanza. Escalas Tem 5. Semejnz Tem 5. Semejnz 1. Definiión de Semejnz. Esls. Teorem de Tles 3. Semejnz de Triángulos. riterios 4. riterios de Semejnz en triángulos retángulos 5. Teorems en triángulos retángulos 6. Relión

Más detalles

1.- MEDIDA DE ÁNGULOS. - El sistema sexagesimal que usa como unidad de medida el grado. Un grado es la 90-ava parte del ángulo recto.

1.- MEDIDA DE ÁNGULOS. - El sistema sexagesimal que usa como unidad de medida el grado. Un grado es la 90-ava parte del ángulo recto. º Bhillerto Mtemátis I Dpto de Mtemátis- I.E.S. Montes Orientles (Iznlloz)-Curso 0/0 TEMAS 4 y 5.- RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS. FUNCIONES FÓRMULAS TRIGONOMÉTRICAS Pr medir ángulos se suelen usr dos sistems

Más detalles

Lección 10: TRIÁNGULOS. Un triángulo es un polígono de tres ángulos y tres lados. También tiene tres vértices.

Lección 10: TRIÁNGULOS. Un triángulo es un polígono de tres ángulos y tres lados. También tiene tres vértices. 1.- QUÉ ES UN TRIÁNGULO? Leión 10: TRIÁNGULOS Un triángulo es un polígono de tres ángulos y tres ldos. Tmién tiene tres vérties. ELEMENTOS DE UN TRIÁNGULO Ldo: Cd uno de los tres segmentos que limitn l

Más detalles

RAZONES TRIGONOMÉTRICAS EN EL TRIÁNGULO RECTÁNGULO

RAZONES TRIGONOMÉTRICAS EN EL TRIÁNGULO RECTÁNGULO Geometrí y Trigonometrí Rzones trigonométris en el triángulo retángulo 7. RZONES TRIGONOMÉTRIS EN EL TRIÁNGULO RETÁNGULO 7.1 onepto de trigonometrí Trigonometrí L plr trigonometrí es un volo ltino ompuesto

Más detalles

2.7. POLÍGONO REGULAR INSCRITO EN UNA CIRCUNFERENCIA (Método general)

2.7. POLÍGONO REGULAR INSCRITO EN UNA CIRCUNFERENCIA (Método general) 2.7. POLÍGONO REGULR INSRITO EN UN IRUNFERENI (Método generl) Reuerd: Ddo el rdio del polígono de n ldos (3 m) 1. Diuj un irunfereni de 3 m. de rdio. 2. Trz su diámetro, y divídelo en n prtes igules. 3.

Más detalles

TRIGONOMETRÍA (4º OP. A)

TRIGONOMETRÍA (4º OP. A) SEMEJANZA DE TRIÁNGULOS TRIGONOMETRÍA (4º OP. A) Dos figurs son semejntes undo tienen l mism form: Dos triángulos son semejntes si tienen: Sus ldos proporionles: r rzón de semejnz ' ' ' Sus ángulos, respetivmente

Más detalles

8 problemes d optimització

8 problemes d optimització 8 problemes d optimitzció Problem De tots els ortoedres d àre de l bse cm i l sum de l longitud de totes les restes 0cm, determineu el de mjor àre Potpov Pàgin 5, problem 6 Problem Demostreu que de totes

Más detalles

Tema 5. Semejanza. Tema 5. Semejanza

Tema 5. Semejanza. Tema 5. Semejanza Tem 5. Semejnz Tem 5. Semejnz 1. Definiión de Semejnz. Esls. Teorem de Tles 3. Semejnz de Triángulos. riterios 4. riterios de Semejnz en triángulos retángulos 5. Teorems en triángulos retángulos 6. Relión

Más detalles

CALCULAR LA RAZÓN DE DOS SEGMENTOS

CALCULAR LA RAZÓN DE DOS SEGMENTOS 9 LULR L RZÓN DE DOS SEGMENTOS REPSO Y POYO OJETIVO 1 RET, SEMIRRET Y SEGMENTO Un ret es un líne ontinu formd por infinitos puntos, que no tiene ni prinipio ni finl. Dos puntos definen un ret. Por un punto

Más detalles

Triángulos y generalidades

Triángulos y generalidades Geometrí Pln y Trigonometrí (ldor) Septiemre Diiemre 2008 INOE 5/1 pítulo 5. Ejeriios Resueltos (pp. 62 63) (1) Los ldos de un triángulo miden 6 m, 7 m y 9 m. onstruir el triángulo y lulr su perímetro

Más detalles

TEMA 8.- TRIGONOMETRÍA. RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS

TEMA 8.- TRIGONOMETRÍA. RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS TEMA 8.- TRIGONOMETRÍA. RESOLUCIÓN DE TRIÁNGULOS L trigonometrí es l prte de ls mtemátis que estudi ls reliones métris entre los elementos de un tringulo. A) RAZONES TRIGONOMÉTRICAS DE UN ÁNGULO AGUDO

Más detalles

UNIDAD VI LA ELIPSE 6.1. ECUACIÓN EN FORMA COMÚN O CANÓNICA DE LA ELIPSE

UNIDAD VI LA ELIPSE 6.1. ECUACIÓN EN FORMA COMÚN O CANÓNICA DE LA ELIPSE UNIDAD VI LA ELIPSE OBJETIVO PARTIULAR Al onluir l unidd, el lumno onoerá plirá ls propieddes relionds on el lugr geométrio llmdo elipse, determinndo los distintos prámetros, su euión respetiv vievers.

Más detalles

C? a = 5 m. Área? B? c = 4 m. b 2 = a 2 c 2. b = 3 m c = 4 m. c cos B = a. 4 cos B = B = 36 52' 12'' 5 C C = 90 B. 1 Área = b c 2. a = 5,41 cm. Área?

C? a = 5 m. Área? B? c = 4 m. b 2 = a 2 c 2. b = 3 m c = 4 m. c cos B = a. 4 cos B = B = 36 52' 12'' 5 C C = 90 B. 1 Área = b c 2. a = 5,41 cm. Área? 4 Resoluión de triángulos. Resoluión de triángulos retángulos Piens y lul lul mentlmente l inógnit que se pide en los siguientes triángulos retángulos: ) = 6 m, = 8 m; ll l ipotenus ) = 35 ; ll el otro

Más detalles

Resolución de triángulos rectángulos

Resolución de triángulos rectángulos Resoluión de triángulos retángulos Ejeriio nº 1.- Uno de los tetos de un triángulo retángulo mide 4,8 m y el ángulo opuesto este teto mide 4. Hll l medid del resto de los ldos y de los ángulos del triángulo.

Más detalles

Nombre y apellidos:... Curso:... Fecha:... TEOREMA DE PITÁGORAS SEMEJANZA FIGURAS SEMEJANTES

Nombre y apellidos:... Curso:... Fecha:... TEOREMA DE PITÁGORAS SEMEJANZA FIGURAS SEMEJANTES 8 Teorem de Pitágors. Semejnz Esquem de l unidd Nomre y pellidos:... Curso:... Feh:... En un triángulo retángulo el áre del udrdo onstruido sore l hipotenus es igul l TEOREM DE PITÁGORS sum de... 2 2 =

Más detalles

Resumen creado por Hernán Verdugo Fabiani, profesor de Matemática y Física, abril 2011.

Resumen creado por Hernán Verdugo Fabiani, profesor de Matemática y Física, abril 2011. Reliones métris en un triángulo Resumen redo or Hernán Verdugo Fini, rofesor de Mtemáti y Físi, ril 011. El estudio de un triángulo siemre revestido interés y or ello es ue existen un serie de desriiones,

Más detalles

Definiciones de seno, coseno OBJETIVOS CONTENIDOS PROCEDIMIENTOS. Definiciones de seno, coseno y tangente.

Definiciones de seno, coseno OBJETIVOS CONTENIDOS PROCEDIMIENTOS. Definiciones de seno, coseno y tangente. 89566 _ 009-06.qxd /6/08 :55 Págin Trigonometrí INTRODUCCIÓN En est unidd se pretende que los lumnos dquiern los onoimientos ásios en trigonometrí, que serán neesrios en ursos posteriores, sore todo pr

Más detalles

UNIDAD 7 Trigonometría

UNIDAD 7 Trigonometría UNIDAD 7 Trigonometrí 5. Ampliión teóri: resoluión de triángulos ulesquier: teorems de los senos y del oseno Pág. 1 de 6 Hemos visto que, medinte l estrtegi de l ltur, podemos resolver triángulos ulesquier

Más detalles

FGS. Matemàtiques. Curs d accés, part comuna. Cristina Marimón Martínez

FGS. Matemàtiques. Curs d accés, part comuna. Cristina Marimón Martínez FGS urs d és, prt omun Mtemàtiques ristin Mrimón Mrtínez FGS urs d és, prt omun. Mtemàtiques Qued prohiid, tret exepió previst l llei, qulsevol form de reproduió, distriuió, omuniió i trnsformió d quest

Más detalles

COLEGIO PEDAGOGICO DE LOS ANDES GUIA DE TRIGONOMETRÍA RECUPERACION PERIODO UNO CECIMO GRADO. = 57,29578 grados = 57º rad

COLEGIO PEDAGOGICO DE LOS ANDES GUIA DE TRIGONOMETRÍA RECUPERACION PERIODO UNO CECIMO GRADO. = 57,29578 grados = 57º rad OLEGIO PEDGOGIO DE LOS NDES GUI DE TRIGONOMETRÍ REUPERION PERIODO UNO EIMO GRDO Los ángulos se pueden medir en grdos sexgesimles y rdines Un ángulo de 1 rdián es quel uyo ro tiene longitud igul l rdio

Más detalles

UNIDAD 7 Trigonometría

UNIDAD 7 Trigonometría UNIDAD 7 Trigonometrí 5. Ampliión teóri: resoluión de triángulos ulesquier: teorems de los senos y del oseno Pág. 1 de 6 Hemos visto que, medinte l estrtegi de l ltur, podemos resolver triángulos ulesquier

Más detalles

Los triángulos se clasifican según la magnitud de sus lados y de sus ángulos internos. SEGÚN SUS LADOS EQUILÁTERO ISÓSCELES ESCALENO

Los triángulos se clasifican según la magnitud de sus lados y de sus ángulos internos. SEGÚN SUS LADOS EQUILÁTERO ISÓSCELES ESCALENO Unidd uno Geometrí y Trigonometrí 4. TRIÁNGULOS 4.1 Definiión y notión de triángulos El triángulo es un polígono de tres ldos. Los puntos donde se ortn se llmn vérties. Los elementos de un triángulo son:

Más detalles

α A TRIGONOMETRÍA PLANA

α A TRIGONOMETRÍA PLANA TRIGONOMETRÍ PLN El origen de l plr trigonometrí puede enontrrse en el griego, trígono triángulo y metrí medid. L trigonometrí justmente trt de eso, l mediión y resoluión de situiones donde se preten triángulos.

Más detalles

UNIDAD 14 LA ELIPSE Y LA HIPÉRBOLA

UNIDAD 14 LA ELIPSE Y LA HIPÉRBOLA UNIDAD LA ELIPSE Y LA HIPÉRBOLA EJERCICIOS RESUELTOS Ojetivo generl. Al terminr est Unidd plirás ls definiiones los elementos que rterizn l elipse l hipérol en ls soluiones de ejeriios prolems. Ojetivo.

Más detalles

UNIDAD Nº 1: LAS RELACIONES TRIGONOMETRICAS Y SUS APLICACIONES, GUIA 2 DOCENTE: LIC ROSMIRO FUENTES ROCHA

UNIDAD Nº 1: LAS RELACIONES TRIGONOMETRICAS Y SUS APLICACIONES, GUIA 2 DOCENTE: LIC ROSMIRO FUENTES ROCHA REPUBLICA DE COLOMBIA SECRETARIA DE EDUCACION DISTRITAL DE SANTA MARTA INSTITUCION EDUCATIVA DISTRITAL RODRIGO DE BASTIDAS Resoluión Nº 88 de noviemre.8/ Emnd de l Seretri De Eduión Distritl DANE Nº7-99

Más detalles

b=c hipotenusa cateto

b=c hipotenusa cateto 1. nstruir un triángul equiláter nid l ltur. 2. nstruir un triángul isóseles nid l ltur y ls lds igules y.. 1. Diujr un triángul equiláter ulquier n ld ulquier 2. Prlngr l ltur st 50 mm (punt ) 3. Prlngr

Más detalles

INSTITUCION EDUCATIVA NUESTRA SEÑORA DE GUADALUPE

INSTITUCION EDUCATIVA NUESTRA SEÑORA DE GUADALUPE Áre: MTEMÁTIS Dignostio Trigonometrí Feh: Enero de 07 onoimiento: Rzones Trigonométris y TP Doente: Sntigo Vásquez Grdo: UNDEIMO Estudinte: Ojetivo: Repsr los oneptos ásios sore rzones trigonométris, teorem

Más detalles

10 Problemes d optimització

10 Problemes d optimització 0 Problemes d optimitzció icrd Peiró i Estruch icrd Peiró i Estruch Problem Dont un tetredre regulr d rest inscriviu un prism regulr tringulr de volum màim que ting un bse en l bse del tetredre i els ltres

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 1. Introducció al càlcul vectorial. Qüestions. 1. Dibuixeu dos vectors equipol. lents. 2. Dibuixeu dos vectors lliures iguals.

SOLUCIONARI Unitat 1. Introducció al càlcul vectorial. Qüestions. 1. Dibuixeu dos vectors equipol. lents. 2. Dibuixeu dos vectors lliures iguals. SOLUCIONARI Unitt Introducció l càlcul vectoril Qüestions. Diuixeu dos vectors equipol. lents. Respost oert.. Diuixeu dos vectors lliures iguls. Respost oert. 3. Com són els vectors i que verifiquen questes

Más detalles

MATEMÁTICA MÓDULO 3 Eje temático: Geometría

MATEMÁTICA MÓDULO 3 Eje temático: Geometría MATEMÁTICA MÓDULO 3 Eje temátio: Geometrí 1. SEGMENTOS PROPORCIONALES EN EL TRIÁNGULO RECTÁNGULO En el ABC retángulo en C de l figur: Se pueden estbleer ls siguientes semejnzs: 1) De est semejnz, se obtienen

Más detalles

Triángulos congruentes

Triángulos congruentes Leión#4 Triángulos ongruentes y triángulos similres Ojetivos Aplir ls propieddes de triángulos ongruentes Aplir ls propieddes de ongrueni Aplir ls propieddes de triángulos similres Aplir el teorem de Pitágors

Más detalles

La elipse. coordenadas de los vértices, y la longitud del eje mayor que es #+Þ. coordenadas de los extremos del eje menor, cuya longitud es #,Þ

La elipse. coordenadas de los vértices, y la longitud del eje mayor que es #+Þ. coordenadas de los extremos del eje menor, cuya longitud es #,Þ Definiión. L elipse Est Guí tiene..todas...ls respuests MALAS Se llm elipse, l lugr geométrio de los puntos de un plno u sum de distnis dos puntos fijos del mismo plno es onstnte. Los puntos fijos se ostumrn

Más detalles

OBJETIVO 1 CalCUlaR la RazÓN DE DOS SEGMENTOS NOMBRE: CURSO: FECHA: RECTA, SEMIRRECTA Y SEGMENTO

OBJETIVO 1 CalCUlaR la RazÓN DE DOS SEGMENTOS NOMBRE: CURSO: FECHA: RECTA, SEMIRRECTA Y SEGMENTO OJETIVO 1 lulr l RzÓN DE DOS SEGMENTOS NOMRE: URSO: EH: RET, SEMIRRET Y SEGMENTO Un ret es un líne ontinu formd por infinitos puntos, que no tiene ni prinipio ni finl. Dos puntos definen un ret. Por un

Más detalles

Haga clic para cambiar el estilo de título

Haga clic para cambiar el estilo de título Medids de ángulos 90º 0º 80º 360º R 70º reto 90º º 60' ' 60'' Se die que mide un rdián si el ro de irunfereni orrespondiente tiene un longitud igul l rdio de l mism. R Equivlenis entre grdos segesimles

Más detalles

344 MATEMÁTICAS 2. ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. OBJETIVO 1 LA RAZÓN DE DOS SEGMENTOS NOMBRE: CURSO: FECHA:

344 MATEMÁTICAS 2. ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. OBJETIVO 1 LA RAZÓN DE DOS SEGMENTOS NOMBRE: CURSO: FECHA: LULR OJETIVO 1 L RZÓN DE DOS SEGMENTOS NOMRE: URSO: EH: RET, SEMIRRET Y SEGMENTO Un ret es un líne ontinu formd por infinitos puntos, que no tiene ni prinipio ni finl. Dos puntos definen un ret. Por un

Más detalles

6 Aplicaciones de la trigonometría

6 Aplicaciones de la trigonometría 6 Apliiones de l trigonometrí LEE Y COMPRENDE El relto nrr ómo se luló l medid de l Tierr pr estleer un medid de longitud universl: el metro. Cómo se llevó o? El álulo de l medid de l Tierr se llevó o

Más detalles

3- Calcula la amplitud de los ángulos interiores de los siguientes cuadriláteros. b c s t

3- Calcula la amplitud de los ángulos interiores de los siguientes cuadriláteros. b c s t 3- Clul l mplitud de los ángulos interiores de los siguientes udriláteros. s t 36 r u rstu trpeio isóseles û x 16 tˆ x 30 TRIÁNGULOS Se llm triángulo tod figur de tres ldos. Un triángulo tiene tres vérties,

Más detalles

Matemática Diseño Industrial Trigonometría Ing. Avila Ing. Moll

Matemática Diseño Industrial Trigonometría Ing. Avila Ing. Moll Mtemáti Diseño Industril Trigonometrí Ing. vil Ing. Moll TRIGONOMETRÍ Es l rm de l mtemáti que tiene por ojeto el estudio de ls reliones numéris que existen entre los elementos retilíneos y ngulres de

Más detalles

Problemes de Geometria per a l ESO 98

Problemes de Geometria per a l ESO 98 Ricrd Peiró i Estruch Problemes de Geometri per l ESO 98 97- Determineu l relció entre els volums dels dos cossos formts per l secció d un piràmide regulr qudrngulr per un plànol que pss pels punts migs

Más detalles

Opción A. Para resolver esta indeterminación se aplica la regla de L Hôpital enunciada con anterioridad: (Indeterminación) (1)

Opción A. Para resolver esta indeterminación se aplica la regla de L Hôpital enunciada con anterioridad: (Indeterminación) (1) º BACHILLERATO. Resuelve los siguientes ites: Opión A ) L= os sen (Indeterminión) g Pr resolver est indeterminión se pli l órmul: Por tnto, L os sen os sen e e Se resuelve el siguiente ite: os sen (Indeterminión)

Más detalles

a b c =(b a)(c a) (c b)

a b c =(b a)(c a) (c b) E N U N C I D O S ÁLGEBR + y + z P.- Ddo el sistem de euiones se pide: y + z ) Enontrr pr qué vlores de el sistem tiene soluión úni ) Resuelve el sistem pr P.- Despej l mtriz X en l siguiente euión y hll

Más detalles

1. Razones trigonométricas en triángulos rectángulos. (Ángulos agudos)

1. Razones trigonométricas en triángulos rectángulos. (Ángulos agudos) Trigonometrí (I). Rzones trigonométris en triángulos retángulos. (Ángulos gudos).... Reliones trigonométris fundmentles.... Rzones trigonométris de 0º, 45º y 60º... 4 4. Resoluión de triángulos retángulos....

Más detalles

X. LA ELIPSE DEFINICIÓN DE ELIPSE COMO LUGAR GEOMÉTRICO. La recta que pasa por el punto medio del segmento el, se llama EJE MENOR de la elipse.

X. LA ELIPSE DEFINICIÓN DE ELIPSE COMO LUGAR GEOMÉTRICO. La recta que pasa por el punto medio del segmento el, se llama EJE MENOR de la elipse. X. LA ELIPSE 10.1. DEFINICIÓN DE ELIPSE COMO LUGAR GEOMÉTRICO Definiión Se llm elipse l lugr geométrio de un punto P que se mueve en el plno, de tl modo que l sum de ls distnis del punto P dos puntos fijos

Más detalles

FUNCIÓN CUADRÁTICA Y LA ECUACIÓN DE UNA PARÁBOLA HORIZONTAL

FUNCIÓN CUADRÁTICA Y LA ECUACIÓN DE UNA PARÁBOLA HORIZONTAL FUNCIÓN CUADRÁTICA Y LA ECUACIÓN DE UNA PARÁBOLA HORIZONTAL El prolem de l práol horizontl Qué relión h entre ls propieddes nlítis de l funión udráti ls propieddes geométris de l práol horizontl? Como

Más detalles

Visualización de triángulos. Curso de Matemáticas para Física. Trigonometría. Trigonometría. Física I, Internet A b.

Visualización de triángulos. Curso de Matemáticas para Física. Trigonometría. Trigonometría. Física I, Internet A b. Visulizión de triángulos Curso de Mtemátis pr Físi Curso de Mtemátis pr Físi Físi I, vi@ Internet 2004 B A C Físi I, vi@ Internet 2004 Visulizión de triángulos Fijémonos en un triángulo ulquier. Curso

Más detalles

TRIGONOMETRÍA. =60 ; 1 = de 1 1 =60 60

TRIGONOMETRÍA. =60 ; 1 = de 1 1 =60 60 TRIGONOMETRÍA SISTEMAS DE MEDIDAS DE ÁNGULOS Pr medir ángulos se utilizn: 1. Sistem sexgesiml: L unidd de medid en este sistem es el grdo sexgesiml Un ángulo mide un grdo sexgesiml (1 0 ) si su ro entrl

Más detalles