Cálculo para la ingeniería. Salvador Vera

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Cálculo para la ingeniería. Salvador Vera"

Transcripción

1 Cálculo pr l igeierí Slvdor Ver 8 de julio de 3

2

3 Ídice geerl 4 Itegrl defiid y Cálculo de primitivs 5 4 L estimció de u áre Sums de Riem 5 4 Sigificdo geométrico de l itegrl 5 4 Cálculo de ites utilizdo el cocepto de itegrl 43 Propieddes de l itegrl defiid 5 4 El teorem fudmetl del Cálculo 7 4 Regl de Brrow: L itegrl como u primitiv 43 Itegrció imedit 4 43 Propieddes de l itegrl idefiid 5 43 Tbl de itegrles imedits 6 44 Itegrció medite cmbio de vrible 7 45 Itegrció por prtes 3 46 Itegrció de fucioes rcioles Itegrció de frccioes elemetles Itegrció de frccioes rcioles co yud del desrrollo e frccioes simples Itegrció de expresioes trigoométrics Itegrció de potecis de fucioes trigoométrics Itegrció de fucioes rcioles del se y del cos 4 3

4 4 ÍNDICE GENERAL 48 Itegrció de fucioes irrcioles Rdicles semejtes L sustitució trigoométric 44

5 Cpítulo 4 Itegrl defiid y Cálculo de primitivs Slvdor Ver Bllesteros wwwstdumes/mtp/sver 4 L estimció de u áre Sums de Riem 4 Sigificdo geométrico de l itegrl Co l itegrl defiid se pretede clculr el áre de u regió del plo limitd por u curv E prticulr: Si l fució f es positiv sobre el itervlo cerrdo [, b ] L itegrl defiid de l fució f sobre dicho itervlo represet el áre de l regió limitd por l curv, el eje OX y ls perpediculres por los putos y b y y f(x) b x Figur 4: b f(x) áre bjo l curv 5

6 6 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS Si l fució f es egtiv sobre el itervlo cerrdo [, b ] L itegrl defiid de l fució f sobre dicho itervlo represet el áre de l regió limitd por l curv, el eje OX, y ls perpediculres por los putos y b, pero co sigo egtivo y b x Figur 4: y f(x) b f(x) áre sobre l curv 3 Si l fució tom vlores positivos y egtivos sobre el itervlo cerrdo [, b ] Etoces, l itegrl defiid de l fució f sobre dicho itervlo represet l sum de ls áres de ls regioes compredids etre l fució, el eje de ls x, y ls perpediculres por y b, pero sigádole cd u de ells el sigo + o segú que esté por ecim o por debjo del eje x Por lo que e tl cso l itegrl o os d u medid del áre y Figur 43: y f(x) b b Cálculo de itegrles medite áres f(x) áre - áre + áre 3 x Lo orml será clculr áres prtir del cocepto de itegrl No obstte, e ocsioes, el sigificdo gráfico de l itegrl os permitirá clculr lgus itegrles medite áres Ejemplo 4 Hllr gráficmete l siguiete itegrl: 4 (x ) Solució Represetmos l fució y x y hllmos ls áres correspodietes

7 4 LA ESTIMACIÓN DE UN ÁREA SUMAS DE RIEMANN 7 y 4 Figur 44: x A A L itegrl vedrá defiid como l sum ritmétic de ls áres correspodietes, sigdo sigo egtivo ls situds por debjo del eje horizotl y positivo ls situds por ecim Es decir: 4 (x ) A + A + 3 Ejemplo 4 Hllr gráficmete x Solució Represetmos l fució y 5 x y hllmos ls áres correspodietes Pr ello elimimos l ríz cudrd y 5 x ( y > ) y 5 x x + y 5 Luego se trt de l semicircufereci superior de rdio 5 y cetro el orige de coordeds y A π r x 5 5 5π L itegrl vedrá defiid como el áre del semicírculo Es decir: 5 Figur 45: 5 x 5π 5 Ejemplo 43 Clculr gráficmete π se x Solució Represetmos l fució y se x y hllmos ls áres correspodietes Al ser l fució simétric respecto del eje horizotl result ls áres igules y por tto se compes, ddo u itegrl ul E efecto y x Figur 46: π se x A A El método exhustivo o de lledo pr el cálculo de áres Este método er utilizdo por los griegos pr el cálculo de áres pls y cosiste e lo siguiete: Pr clculr el áre de u regió pl irregulr se sigue el siguiete proceso:

8 8 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS () Pr el cálculo proximdo del áre Se relle l regió lo más posible de polígoos (triágulos, cudriláteros, rectágulos, trpecios, etc) y luego se tom como vlor proximdo del áre de l regió l sum de ls áres de todos estos polígoos A A + A + A 3 + A 4 + A 5 (b) Pr el cálculo excto del áre se sigue el siguiete proceso: Se ide u procedimieto de divisió e polígoos que vy proximdo de mer sucesiv l áre totl buscd Por pso l ite se lle l figur y se clcul el áre exct Por ejemplo, supogmos que queremos clculr el áre del círculo coociedo l logitud de l circufereci Pr ello idemos el siguiete procedimieto: Dividimos el círculo e triágulos isósceles igules, co vértice comú e el cetro del círculo El proceso de lledo se obtiee umetdo el úmero de triágulos El áre del circulo será proximdmete l sum de ls áres de los triágulos El áre de cd triágulo es T bh dode b es l bse y h l ltur Por pso l ite obteemos el áre totl del círculo (l ltur del triágulo se trsform e el rdio del círculo y l sum de ls bses e l logitud de l circufereci T 3 T T 4 T T 5 T 8 T 6 T 7 C T + T + + T 8 C bh + bh + + bh h( b + b + + b ) R πr πr L dificultd de este procedimieto está e ider, e cd cso, el proceso de lledo, y priciplmete e sber dr el pso l ite Sums de Riem Riem utilizó el método exhustivo, pero utilizdo siempre rectágulos El proceso de lledo cosiste e estrechr l máximo los rectágulos Se divide l regió e rectágulos E l práctic dichos rectágulos será horizotles o verticles Si embrgo, pr el pltemieto teórico supodremos que dichos rectágulos so verticles Los rectágulos o tiee por qué teer l mism chur L ltur del rectágulo puede ser culquier vlor compredido etre el vlor míimo y el máximo de l fució e cd uo de los subitervlos De est mer el áre de l regió se puede proximr, cuto quermos,

9 4 LA ESTIMACIÓN DE UN ÁREA SUMAS DE RIEMANN 9 medite l sum de ls áres de los rectágulos y x x x 3 b x Figur 47: Áre bjo l curv sum de ls áres de los rectágulos Teiedo e cuet que el áre de u rectágulo se obtiee multiplicdo l bse por l ltur, teemos ls siguietes sums, segú tomemos los rectágulos de ltur míim, itermedi o máxim x x x 3 b x x x 3 b b x x x 3 b m (x ) + m (x x ) + m 3 (x 3 x ) + m 4 (b x 3 ) f(x )(x ) + f(x )(x x ) + f(x 3)(x 3 x ) + f(x 4)(b x 3 ) b f(x) M (x ) + M (x x ) + M 3 (x 3 x ) + M 4 (b x 3 ) A l sum de ls áres de los rectágulos se les llm sums de Riem A l primer de ells se le llm sum iferior y l últim sum superior E geerl, poiedo x i x i x i, result: b f(x) f(x ) x + f(x ) x + + f(x ) x L itegrl como el ite de u sum L itegrl puede iterpretrse como el ite de l sum de ls áres de los ifiitos rectágulos ifiitesimles Es decir, b f(x) que podemos expresr como: ( ) f(x ) x + f(x x i ) x + + f(x ) x x i b f(x) x i f(x i ) x i i f(x i ) x i i

10 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS 4 Cálculo de ites utilizdo el cocepto de itegrl Si utilizmos u prtició regulr (todos los rectágulos co l mism bse), l itegrl etre [, ] de u fució cotiu se puede expresr de l siguiete form: y y f(x) 3 Figur 48: x ( f(x) f( ) + f( ) + + f( ) ) ( f( ) + f( ) + + f( )) f( k ) k Y viedo l iguldd de derech izquierd, teemos: ( f( ) + f( ) + + f( )) f( k ) f(x) k lo que os permite clculr el ite de lgus sums prtir del cocepto de itegrl Ejemplo 44 Clculr el siguiete ite: ( ) Solució Scmos fctor comú / y el resto lo expresmos e fució de k/ ( ) ( + + Ejemplo 45 Clculr el siguiete ite: ) ) ( ) + k/ ( k ) + ( / ( ) + + / ( ) ( + + k ) + x l x +

11 4 LA ESTIMACIÓN DE UN ÁREA SUMAS DE RIEMANN Solució Scmos fctor comú / y el resto lo expresmos e fució de k/ ( + + ) ( ) ( ) + ( + ) + ( ) + ( ) + ( [ ] k ) + x rct x π 4 k Ejemplo 46 Clculr el siguiete ite: ( ( + ) + ( + ) + + ( + ) Solució Scmos fctor comú / y el resto lo expresmos e fució de k/ ( ) ( + ) + ( + ) + + ( + ) ( ) ( + ) + ( + ) + + ( + ) ( ( ) ( ) ( ) ) ( ( ) ( ) ( ) ) ( ) ( ) [ ] + k + x ( + x) + x + k Ejemplo 47 Clculr el siguiete ite: ( Solució Scmos fctor comú / y el resto lo expresmos e fució de k/ ( ) ( ) + ( ) + [ ] + k + x l + x l k ) )

12 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS Ejemplo 48 Clculr el siguiete ite: e + e + + e Solució Scmos fctor comú / y el resto lo expresmos e fució de k/ e + e + + e ( e / + e / + + e /) e k/ k [ ] e x e x e Ejemplo 49 Clculr el siguiete ite: 8 Solució Scmos fctor comú / y el resto lo expresmos e fució de k/ Tégse e cuet que l ser k el ídice del sumtorio, tods ls demás vribles so costtes y se puede itroducir e el sumtori, icluid l propi k k 7 8 k 7 k k 7 k ( ) 7 k x 7 [ x 8 8 ] 8 Ejemplo 4 Clculr el siguiete ite: ( Solució Scmos fctor comú / y el resto lo expresmos e fució de k/ Tégse e cuet que l flt de u rectágulo ifiitesiml o fect l resultdo ( ) ( ) ( Itervlo de itegrció distito del [, ] ) ) k [ x x k ] E el cálculo de ites medite itegrles, el itervlo de itegrció puede ser culquier E efecto, si utilizmos u prtició regulr, l itegrl etre [, b ] de u fució cotiu se puede expresr de l siguiete form:

13 4 LA ESTIMACIÓN DE UN ÁREA SUMAS DE RIEMANN 3 y y f(x) x x x b Figur 49: Al dividir el itervlo [, b ] e prtes igules, l bse de cd uo de los rectágulos ifiitesimles será: x b, y por lo tto ls coordeds de los putos x, x, será: x + b, x + b + (b ), x k + k b + k (b ) Y tomdo f(x i ) como ltur de los rectágulos, result: b ( f(x) f(x ) b + f(x ) b b b ( f(x ) + f(x ) + + f(x ) k f(x k ) b Y viedo l iguldd de derech izquierd, teemos: b f ( + k ) (b ) k + + f(x ) b ) ) f ( + k (b )) k b f(x) Si b es u úmero etero, etoces podemos dividir el itervlo [, b ] e (b ) prtes igules, co lo cul l bse de los rectágulos ifiitesimles resulttes serí x b (b ) Co lo cul x k + k Y result: (b ) f k ( + k ) b f(x) L clve pr determir los ites de itegrció [, b ], está e coocer el primer y el último vlor de f(x), es decir, f() y f(b) Más que l fórmul, debe buscrse el proceso de itegrció, utilizdo u gráfico uxilir Us veces hbrá que pesr que sólo l uidd se h dividido e prtes y otrs que todo el itervlo de itegrció se h dividido e ls prtes Ejemplo 4 Clculr ( π se π + se π ) ( )π + + se Solució Podemos supoer que el itervlo [, π ] lo hemos dividido e prtes igules L bse de los rectágulos ifiitesimles será x π/, y los putos de l prtició x π/, x π/,, x π/ Flt u térmio, pero o fect l resultdo, y que se π se π

14 4 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS de dode, ( π se π + se π π π π π π π 3π π ) ( )π + + se ( se π + se π + + se π ) π [ se x ] π cos x cos π + cos + Como regl práctic pr determir los ites de itegrció y el correspodiete icremeto de x puede utilizrse l siguiete: U vez determido el vlor de x kπ, teemos: x kπ Ejemplo 4 Clculr k x k x π b π k x π x π k ( ) kπ se Solució Igul que e el ejemplo terior, podemos supoer que el itervlo [, π ] lo hemos dividido e prtes igules L bse de los rectágulos ifiitesimles será x π/, y los putos de l prtició x π/, x π/,, x π/ π π π π π 3π π E cosecueci ecesitmos scr fctor comú el icremeto de x x π, de dode, k ( ) kπ se π π ( ) kπ se π π [ ] π cos x k se x π Ejemplo 43 Clculr el siguiete ite: ( ) kπ se k π ( cos π + cos ) π ( + ) π e + e + + e Solució Podemos supoer que el itervlo [, ] lo hemos dividido e prtes igules L bse de los rectágulos ifiitesimles será x /, y los putos de l prtició x /, x /,, x / 3

15 4 LA ESTIMACIÓN DE UN ÁREA SUMAS DE RIEMANN 5 E cosecueci, scmos fctor comú / y el resto lo expresmos e fució de k/ e + e + + e ( e / + e / + + e /) e k/ k [ ] e x e x e 43 Propieddes de l itegrl defiid ) Reltivs l itervlo de itegrció Si < b o tiee setido hblr del itervlo [ b, ] No obstte, se dmite por coveio que: Al itercmbir los ites de itegrció, l itegrl cmbi de sigo y + x b y b x f(x) f(x) b b Si los ites de itegrció coicide, l itegrl vle cero f(x) 3 L itegrl de u fució siempre está coteid etre dos vlores: El rectágulo míimo y el rectágulo máximo y M m x b m(b ) b f(x) M(b ) (4) 4 Culquier que se los úmeros, b y c, se cumple que: y x c b y b c b x f(x) f(x) + f(x) b c c siempre que l fució se itegrble sobre dichos itervlos Est propiedd se cumple uque el puto c o esté situdo etre y b + b c

16 6 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS b) Reltivs l itegrdo L itegrl de l sum es l sum de ls itegrles b ( ) f(x) + g(x) b f(x) + b g(x) U fctor costte puede scrse fuer de l itegrl b rf(x) r b f(x) 3 L itegrl de u fució positiv, es positiv f(x), x [, b ] b f(x) 4 Si u fució es meor que otr, etoces su itegrl tmbié lo es f(x) g(x), x [, b ] b f(x) b g(x) Ejemplo 44 Sbiedo que hllr: 4 f(t) dt 4 f(t) dt 5 y f(t) dt Solució luego 4 f(t) dt f(t) dt f(t) dt + 4 f(t) dt 4 f(t) dt + f(t) dt f(t) dt 4 f(t) dt 5 Ejemplo 45 Sbiedo que: 4 ( ) ( ) 4 f(x) g(x), f(x) + g(x) 3 g(x) 5 4 Clculr g(x)

17 4 EL TEOREMA FUNDAMENTAL DEL CÁLCULO 7 Solució 4 4 ( ) } 4 f(x) g(x) ( ) f(x) 4 g(x) f(x) + g(x) 3 f(x) + g(x) f(x) + 4 } g(x) f(x) + g(x) de dode, g(x) 4 g(x) g(x) 3 g(x) } } g(x) 3 Ejemplo 46 Estblecer u relció de desiguldd etre ls siguietes prejs de itegrles: x x 3 x x 3 Solució Si observmos ls gráfics de mbs fucioes e los dos itervlos de refereci, result: y x 3 x x x x x 3 x x x 3 x x 3 x x 3 4 El teorem fudmetl del Cálculo L fució itegrl o fució áre Dd u fució itegrble e u itervlo cerrdo [, b], se defie su fució itegrl sobre dicho itervlo como el áre bjo l curv desde el puto hst u puto vrible t [, b]

18 8 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS y y f(x) F (t) x x t b Figur 4: F (t) t f(x) O bie, ddo que es más hbitul hblr de F (x) e lugr de F (t), bst co itercmbir los ppeles de mbs vribles y y f(x) F (x) x t x b Figur 4: F (x) x f(t) dt Teorem fudmetl del Cálculo Teorem 4 Si f es u fució cotiu e el itervlo cerrdo [, b], etoces su fució itegrl, F (x) x f(t) dt x b, es cotiu e [, b] y derivble e (, b), y su derivd F (x) f(x) } f cotiu e [, b] F (x) x F (x) f(x) f(t) dt Demostrció Aplicdo l defiició de derivd l fució F, result, F F (x + h) F (x) (x) h h x f(t) dt + x+h x h h x+h f(t) dt x f(t) dt h f(t) dt x f(t) dt h h x+h x f(t) dt h h f(x) h h f(x) E l demostrció se h teido e cuet que, pr h pequeño, x+h x f(t) dt f(x) h E efecto,

19 4 EL TEOREMA FUNDAMENTAL DEL CÁLCULO 9 y y f(x) F (x) t x x + h Figur 4: x b h f(x) L itegrl x+h x f(t) dt represet el áre del rectágulo ifiitesiml de bse h y ltur f(x) De u mer más forml, teiedo e cuet l desiguldd (4), se puede estblecer de l siguiete form: m x h x+h de dode, tomdo ite, x f(t) dt M x h m x x+h x f(t) dt h M x m x h h x+h x f(t) dt h h M x de dode, f(x) h x+h x f(t) dt h f(x) h x+h x f(t) dt h f(x) Lecturs del teorem fudmetl del Cálculo Del Teorem fudmetl del Cálculo se puede despreder ls siguietes iterpretcioes: Si l fució f es cotiu sobre el itervlo cerrdo [, b], etoces su fució itegrl F (x) x f(t) dt, es u primitiv de f(x) Tod fució cotiu sobre u itervlo cerrdo, tiee u primitiv sobre dicho itervlo 3 L derivd de u itegrl, co ite superior vrible, respecto de dicho ite superior, coicide co el vlor del itegrdo e dicho ite superior d x f(t) dt f(x) 4 L derivd del áre coicide co el vlor de l fució e l froter:

20 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS y F F (x) (x) x x b Círculo πr πr l (r) Esfer V 4 3 πr3 A 4πr A V (r) Figur 43: Derivd de itegrles Ejemplo 47 Hllr d dt t x + Solució Aplicdo directmete el teorem fudmetl result, d dt t x + t + Ejemplo 48 Hllr d dt 3 t se x Solució Pr poder plicr el teorem fudmetl, el ite vrible, respecto del que se deriv, h de ser el ite superior de l itegrl, e cosecueci hbrá que itercmbir los ites, d 3 se x d t dt dt se x se t t 3 Derivd de itegrles cudo el ite superior es u fució Cudo l vrible de itegrció o coicide co l vrible de derivció, plicmos el teorem de l derivd de l fució compuest d g(x) f(t) dt [ u g(x) du g (x) ] d u f(t) dt d ( u ) du f(t) dt du f(u) du f[g(x)] g (x) Ejemplo 49 Hllr Solució d t cos x dt d t cos x cos(t ) t t cos t 4 dt

21 4 EL TEOREMA FUNDAMENTAL DEL CÁLCULO Derivd de itegrles cudo los dos ites so fucioes Aplicdo los resultdos teriores, result, ( d g(x) f(t) dt d ) g(x) f(t) dt + f(t) dt h(x) h(x) ( d h(x) ) g(x) f(t) dt + f(t) dt f[h(x)]h (x) + f[g(x)]g (x) f[g(x)]g (x) f[h(x)]h (x) Es decir, g(x) h(x) f(t) dt f[g(x)]g (x) f[h(x)]h (x) (4) Ejemplo 4 Hllr d x 3 l t dt x Solució Aplicdo l fórmul (4) result, d x 3 x Ejemplo 4 Hllr l t dt l x 3 3x l x x 9x l x 4x l x ( 9x 4x ) l x d x /x cos t dt x > Solució Aplicdo l fórmul (4) result, d x /x cos t dt cos( x) Ejemplo 4 Hllr el ite x + x cos ( ) x x x cos x + x cos x x se t dt x 3 Solució L sustitució direct d l idetermició / que se rompe plicdo l Regl de L Hôpitl E efecto, x + x se t dt x 3 Ejemplo 43 Hllr el ite x [ ] se x x x + 3x x cos t dt x x x + 3x 3 Solució L sustitució direct d l idetermició / que se rompe plicdo l Regl de L Hôpitl E efecto, x cos t dt [ cos x x x ] x

22 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS Ejemplo 44 Hllr el ite x + se x t x t t dt se t dt Solució L sustitució direct d l idetermició / que se rompe plicdo l Regl de L Hôpitl E efecto, se x t t dt [ t(se x) cos x t x cos t x x + se t dt ] 3 x x + x se(t x) + t x cos x 4 Regl de Brrow: L itegrl como u primitiv Teorem 4 (Regl de Brrow) Si f es u fució cotiu e el itervlo cerrdo [, b] y G es u primitiv culquier de f, etoces: b f(x) G(b) G() Demostrció Se f cotiu e [, b] y G u primitiv culquier de f Por ser f cotiu sobre [, b], su fució itegrl F (x) x f(t) dt será u primitiv de f E cosecueci tedremos dos primitivs de u mism fució que, por tto, se diferecir e u costte G(x) F (x) + C, de dode, } G(b) F (b) + C b } b G(b) f(t) dt + C G(b) f(x) + G() G() F () + C G() + C C de dode, Observcioes: b f(t) dt G(b) G() b f(x) G(b) G() L importci de est regl es fudmetl, y que poe e relció ls itegrles co ls derivds Si embrgo hy que dvertir que solmete es plicble fucioes cotius defiids e itervlos cerrdos Pr hllr l itegrl defiid de u fució cotiu e u itervlo cerrdo seguiremos el siguiete proceso: ) Se hll u primitiv culquier de l fució, si teer e cuet l costte (l más secill) b) Se sustituye e est primitiv los ites de itegrció -el superior y el iferior- y se rest los resultdos b [ ] b [ ] b f(x) f(x) G(x) G(b) G()

23 4 EL TEOREMA FUNDAMENTAL DEL CÁLCULO 3 Ejemplo 45 Clculr x Solució Bst co ecotrr u primitiv de x y evlurl e los extremos de itegrció [ ] x x Ejemplo 46 Hllr el áre de l regió bjo l gráfic de y se x etre y π Solució El áre viee defiid por l siguiete itegrl y y se x π Figur 44: x A π [ se x ] π cos x cos π + cos ( ) + + Ejemplo 47 Clculr Solució 3 + x 3 + x [ rct x ] 3 rct 3 rct π 3 π 4 π Itegrció de fucioes defiids trozos Ejemplo 48 Dd l fució defiid por f(x) clculr f(x) { x si x x si x Solució Descompoemos l itegrl co objeto de itegrr por trmos, utilizdo e cd trmo l fució correspodiete [ ] x f(x) x 3 [ ] x [ ] [ 4 + x ] Ejemplo 49 Clculr l itegrl + x Solució Seprmos los dos csos del vlor bsoluto { { x si x x si x f(x) x + x si x < x si x >

24 4 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS de dode, x ( x) + (x ) Ejemplo 43 Dd l fució f(x) determir F (x) x f(t) dt ] [ ] [x x x + x +4 + si x [, ] si x (, ] x si x (, 3] Solució El vlor de F (x) depederá del trmo e el que está situd l x x [, ] F (x) x (, ] F (x) x (, 3] F (x) x x x f(t) dt f(t) dt f(t) dt t 3 x dt [ t ] x x dt + dt+ de dode, l fució F vedrá defiid por: x dt [ t ] + [ t ] x x + dt+ x x + 3 t dt [ t ] +[ t ] +[ t ] x x 4 x 3 y y f(x) x y y F (x) x x si x [, ] F (x) x + 3 si x (, ] x 3 si x (, 3] Figur 45: 43 Itegrció imedit Defiició 4 (Primitiv) U fució F (x) se llm primitiv de otr fució f(x) si F (x) f(x)

25 43 INTEGRACIÓN INMEDIATA 5 Proposició 4 Si u fució tiee u primitiv, etoces tiee ifiits, que se difereci etre sí e u costte Defiició 4 (Itegrl idefiid) Se llm itegrl idefiid de u fució f(x) l cojuto formdo por tods sus primitivs, y se deot por: f(x) F (x) + C Ejemplo 43 Hllr (x 3 + x + ) Solució Buscmos u primitiv del itegrdo, es decir u fució tl que l derivrl os de el itegrdo E cosecueci, (x 3 + x + ) x4 4 + x3 3 + x + C Not Como cosecueci del Teorem fudmetl del Cálculo se puede firmr que tod fució cotiu tiee u primitiv Pero eso o sigific que es primitiv se pued expresr e térmios elemetles Por ejemplo l itegrl se x solmete se x puede clculr desrrolldo e series el sex, co lo cul obteemos como resultdo de l itegrl, u desrrollo e serie Es decir, obteemos el desrrollo e serie de l primitiv, pero o obteemos l primitiv expresd e térmios elemetles 43 Propieddes de l itegrl idefiid d ( f(x) ) f(x) ( f(x) ) f(x) 3 df(x) f(x) + C 4 [f(x) ± g(x)] f(x) ± g(x) 5 r f(x) r f(x) U fctor costte puede scrse fuer del sigo de itegrció

26 6 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS 43 Tbl de itegrles imedits x + C x x+ + + C l x + C x e x e x + C se x cos x + C cos x se x + C sec x t x + C csc x cot x + C x x l + C seh x cosh x + C + x rct x + C cosh x seh x + C + x rct x + C cosh x th x + C rc se x + C x seh x coth x + C x rc se x + C Ejemplo 43 Hllr l itegrl ( x + x ) Solució: Relizdo el cudrdo teemos: ( ) x + x Ejemplo 433 Hllr l itegrl Solució: Operdo teemos: (x + ) x 3 + x x + x + x(x + ) ( x + + x (x + ) x 3 + x ) x + x + l x + C (x ( + ) + x x(x + ) x + ) + x l x + rct x + C Ejemplo 434 Hllr l itegrl ( t x + cot x ) Solució: Operdo teemos: ( t x + cot x ) ( t x + t x cot x + cot x ) ( t x + + cot x ) ( t x cot x ) ( t x + ) ( + + cot x ) sec x + csc x t x cot x + C Ejemplo 435 hllr x x +

27 44 INTEGRACIÓN MEDIANTE CAMBIO DE VARIABLE 7 Solució E este cso teemos que teer e cuet l derivd de u fució compuest x (x x + + ) / (x + ) 3/ x + C ( x + ) x 3/ C 44 Itegrció medite cmbio de vrible El cmbio de vrible e u itegrl idefiid se puede efectur de dos forms: Cmbido l vrible x por u fució x g(t), dode g(t) es u fució moóto cotiumete derivble de u uev vrible t [ ] x g(t) f(x) g f [ g(t) ] g (t) dt (t)dt Cmbido prte del itegrdo por u uev vrible g(x) t: f [ g(x) ] [ g (x) g(x) t g (x) dt ] f(t) dt E l práctic se combi mbos métodos, y que x g(t) t g (x) L fució que se utilice tedrá que teer derivd cotiu pr que se pued relizr l uev itegrl, e ivers pr poder deshcer el cmbio Ejemplo 436 Hllr l itegrl x ( x + 3 ) 4 Solució: Hcemos el cmbio de vrible buscdo l derivd de u poteci: x ( x + 3 ) 4 [ u x + 3 du x ] u 4 du u 4 du u C (x + 3) 5 + C Ejemplo 437 Hllr l itegrl e x se e x Solució: Hcemos el cmbio de vrible buscdo l derivd del se: [ e x se e x u e x ] se u du cos u + C cos e x + C du e x Ejemplo 438 Hllr l itegrl l ( cos x ) t x

28 8 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS Solució: Hcemos el cmbio de vrible llmdo t u prte del itegrdo, de mer que podmos idetificr dt e el resto: l ( cos x ) t l cos x t x dt se x t dt t t x + C cos x ( l(cos x)) + C Ejemplo 439 Hllr l itegrl x x + Solució: Hcemos el cmbio de vrible llmdo t x +, si embrgo, pr hllr dt o derivmos directmete, sio que previmete elimimos l ríz cudrd: x [ ] t x + t x + (t x + ) t t dt x t t dt (t 4 t ) dt t5 5 t3 3 + C ( ) 5 x + ( x + ) 3 + C 5 3 Ejemplo 44 Hllr l itegrl e 6x e 6x + Solució: Teiedo e cuet que el umerdor es l derivd del deomidor, slvo u fctor costte, hcemos el cmbio de vrible buscdo l derivd del l: [ e 6x e 6x ] e 6x + + t dt 6e 6x dt 6 t l t 6 + C l e6x + + C 6 Ejemplo 44 Hllr l itegrl e 3x e 6x + Solució: E este cso hcemos el cmbio de vrible buscdo l derivd del rct: [ e 3x e 6x + e 3x ] t dt 3e 3x dt 3 t + 3 rct t + C 3 rct e3x + C Ejemplo 44 Hllr l itegrl se x x Solució: E este cso hcemos el cmbio de vrible buscdo dejr el seo exclusivmete e fució de l vrible de itegrció: x t se x x se tdt cos t + C cos x + C dt x

29 44 INTEGRACIÓN MEDIANTE CAMBIO DE VARIABLE 9 Ejemplo 443 Hllr l itegrl (x + ) x + Solució: E este cso hcemos el cmbio de vrible buscdo elimir l ríz cudrd, pr lo cul hcemos x + t, si embrgo, e vez de derivr est expresió directmete, l elevmos l cudrdo previmete: [ ] x + t x + t (x + ) x + x t tdt dt (t + ) rct t + C rct x + + C Ejemplo 444 Hllr l itegrl x x 3 + t dt (t + )t Solució: E este cso podemos elegir etre dos opcioes; hcemos el cmbio de vrible buscdo elimir l ríz cudrd, o bie, teemos ecuet que lo expresió que hy fuer de l ríz es l derivd del rdicdo E el primer cso, x x 3 + y e el segudo, t C 9 [ x3 + t x 3 + t 3x tdt ( x3 + ] t t dt 3 3 ) 3 + C 9 (x3 + ) x C t dt [ ] x x 3 + t x 3 + t dt t / dt t 3/ 3x dt / + C ( ) 3 x3 + + C 9 9 (x3 + ) x C El cmbio de vrible e l itegrl defiid Cudo se hce u cmbio de vrible e u itegrl defiid hy que cmbir los ites de itegrció e fució de l uev vrible Si o queremos cmbir los ites de itegrció hbrá que deshcer el cmbio tes de l sustitució E geerl, x x f(x) [ x g(t) g (t) dt x g(t ) ; x g(t ) ] t t f [ g(t) ] g (t) dt Ejemplo 445 Hllr x

30 3 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS Solució Pr resolver est itegrl hcemos l sustitució trigoométric x se x, co objeto de elimir l ríz cudrd geerdo u cudrdo e su iterior x x se t cos t dt x se t t x se t t π/ π/ cos t dt π/ π/ + cos t se t cos t dt dt [ ] π/ t se t + π Itegrció por prtes Itegrdo l diferecil del producto de dos fucioes d(u v) v du + u dv result, d(u v) v du + u dv, de dode, u v v du + u dv Esto os permite expresr u de ls dos itegrles e fució de l otr: u dv u v v du L costte de itegrció sólo se ñde l fil del proceso Ejemplo 446 Hllr l itegrl x se x Solució: [ u x x se x dv se x } du v cos x x cos x + se x + C Ejemplo 447 Hllr l itegrl x 3 + x ] x cos x + cos x Solució: E este ejemplo l elecció de u y dv o result evidetes Forzmos l situció pr que el dv elegido se fácil de itegrr u x dv x + x } du x v x + x x + x ( + x ) 3/ 3/ 3 ( + x ) 3/ de dode, x 3 + x x ( + x ) 3/ 3 3 ( + x ) 3/ x x ( + x ) 3/ 3 x ( + x ) 3/ 5 ( + x ) 5/ + C 3 ( + x ) 5/ 3 5/

31 45 INTEGRACIÓN POR PARTES 3 Ejemplo 448 Hllr l itegrl l x Solució: Elegimos u l x y como dv el propio [ } u l x du ] l x x x l x dv v x Ejemplo 449 Hllr l itegrl rct x x l x x + C Solució: Elegimos u rct x y como dv el propio rct x u rct x } du + x dv x x rct x v x + x x rct x x + x x rct x l( + x ) + C Ejemplo 45 Hllr l itegrl x e x Solució: Elegimos u x y dv e x [ } u x du x x e x dv e x v e x ] x e x xe x x e x I Aprece u uev itegrl I que tmbie clculmos por prtes [ } ] u x du I xe x xe x e x xe x e x dv e x v e x de dode result, x e x x e x (xe x e x ) + C x e x xe x + e x + C (x x + )e x + C Ejemplo 45 Hllr l itegrl e x se x Solució: Elegimos u e x y dv se x [ } u e x du e x e x se x dv se x v cos x ] e x cos x+ e x cos x e x cos x+i Aprece u uev itegrl I que tmbie clculmos por prtes [ } ] u e x du e x I e x cos x e x se x dv cos x v se x e x se x

32 3 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS Apreciedo, uevmete, l itegrl que, e u pricipio, trtbmos d clculr Sustituímos y opermos como si se trtr de u ecució, grupdo ls dos itegrles, e x se x e x cos x + e x se x e x se x de dode result, e x se x e x cos x + e x se x y despejdo l itegrl y ñdido l costte, result e x se x ex cos x + e x se x + C Ejemplo 45 Hllr l itegrl x Solució: Elegimos u x y dv x [ u x dv } du v x x x ] x x + x x Aprece u uev itegrl I que clculmos sumdo y restdo e el umerdor I x x ( x ) x x x x L primer itegrl es imedit Pr clculr l segud itegrl rciolizmos l expresió co lo cul result, I rc se x x Apreciedo, uevmete, l itegrl que, e u pricipio, trtbmos d clculr Sustituímos y opermos como si se trtr de u ecució, grupdo ls dos itegrles, x x x + rc se x x de dode result, x x x + rc se x y despejdo l itegrl y ñdido l costte, result x x x + rc se x + C

33 46 INTEGRACIÓN DE FUNCIONES RACIONALES Itegrció de fucioes rcioles Se llm fucioes rcioles ls que viee defiids por el cociete de dos poliomios Pm (x) P (x) 46 Itegrció de frccioes elemetles Se deomi frccioes simples (o elemetles) ls frccioes rcioles de los cutro tipos siguietes: I x II (x ) III Ax + B x + px + q IV Ax + B (x + px + q) siedo x + px + q irreducible Ls siguietes itegrles rcioles so imedits: f (x) l x + C l f(x) + C x f(x) (x ) (x ) (x ) + + C + ( )(x ) + C rct x + C + x Itegrles del tipo: x + px + q Ax + B x + px + q siedo x + px + q E el triomio cudrdo del deomidor se sepr el cudrdo perfecto del biomio Ejemplo 453 Hllr l itegrl x + 4x + 3 Solució: Expresmos el deomidor como el cudrdo de u biomio, x + 4x + 3 (x + ) (x + ) + 9 de dode, x + 4x + 3 (x + ) + 9 ( ) 9 x rct x + + C 3 Ejemplo 454 Hllr l itegrl x 4x /3 ( ) x + + 3

34 34 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS Solució: Expresmos el deomidor como el cudrdo de u biomio, scdo previmete fctor comú, x 4x + [x x + 5] [(x ) + 5] [(x ) + 4] de dode, x 4x + Ejemplo 455 Hllr l itegrl (x ) ( ) x 8 + 3x + x 4x + 8 / ( ) x + 4 rct x Solució: Est itegrl es del tipo l + rct Pr ello buscmos e el umerdor l derivd del deomidor x 4 y luego seprmos e dos itegrles; l primer es u l y e l segud buscmos el rct, expresdo el deomidor como el cudrdo de u biomio, 3 (3x + ) (x + /3) x 4x x 4x x 4 x 4x /3 (x ) l x 4x C x + 4/3 x 4x x /3 x 4x + 8 / ( ) x + 3 l(x 4x + 8) + 4 rct x + C 46 Itegrció de frccioes rcioles co yud del desrrollo e frccioes simples Al itegrr u fució rciol se debe seguir los siguietes psos: Divisió de los poliomios- Si el grdo del umerdor es myor o igul que el del deomidor, l primer operció es efectur l divisió P (x) R(x) Q(x) C(x) De dode, plicdo l prueb de l divisió, result: P (x) Q(x) C(x) + R(x) P (x) Q(x) C(x) + R(x) Q(x)

35 46 INTEGRACIÓN DE FUNCIONES RACIONALES 35 Co lo cul, l itegrl se trsform e dos itegrles; l primer es imedit por ser l itegrl de u poliomio, y l segud es más fácil que l iicil y que el grdo de R(x) es iferior que el de Q(x) P (x) Q(x) C(x) + R(x) Q(x) Fctorizció del deomidor Puede drse los siguietes csos: ) El deomidor tiee sólo ríces reles simples b) El deomidor tiee sólo ríces reles, uque lgu de ells es múltiple c) Etre ls ríces del deomidor ls hy complejs simples, lguo de los fctores es u poliomio de segudo grdo irreducible d) Etre ls ríces del deomidor ls hy complejs múltiple, lguo de los fctores es u poliomio de segudo grdo irreducible que se repite 3 Descompoer l frcció e frccioes simples L determició de los coeficietes se puede hcer por dos métodos: Idetificdo los coeficietes de los térmios del mismo grdo de x Ddo vlores rbitrrios x ot: E todo mometo debemos comprobr si l frcció que vmos itegrr es o o u frcció elemetl, o l derivd de u l x 3 + 3x 6x Ejemplo 456 Hllr l itegrl x 4 Solució: Efectumos l divisió de los poliomios, x 3 + 3x 6x x 4 x 3 + 8x x + 3 3x + x 3x + x x3 + 3x 6x x 4 x x x 4 Co lo cul, l itegrl se trsform e dos itegrles, que e este cso mbs result imedits; l primer por ser poliómic, y l segud por ser l derivd de u logritmo x 3 + 3x 6x x 4 (x + 3) + x x 4 x + 3x + l x 4 + C Ejemplo 457 Hllr l itegrl x 3 5x 4x + 3 x 4x + 4 Solució: Efectumos l divisió de los poliomios,

36 36 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS x 3 5x 4x + 3 x 4x + 4 x 3 + 8x 8x x + 3 3x x + 3 3x + x Por cosiguiete, plicdo l prueb de l divisió, result: x 3 5x 4x + 3 x 4x + 4 x x 4x + 4 Co lo cul, l itegrl se trsform e dos itegrles, que e este cso mbs result imedits; l primer por ser poliómic, y l segud por ser elemetl x 3 5x 4x + 3 x 4x + 4 (x+3) + x + 3x x + C () El deomidor tiee sólo ríces reles simples p(x) q(x) p(x) (x x )(x x ) (x x ) A + x x x 4x + 4 x +3x+ B x x + + (x ) N x x Ejemplo 458 Hllr l itegrl x + 3x 4 x x 8 Solució: Efectumos l divisió de los poliomios, x + 3x 4 x x 8 x + x + 8 5x + 4 x + 3x 4 x x 8 + 5x + 4 x x 8 Co lo cul, l itegrl se trsform e dos itegrles, l primer es imedit, por ser poliómic, pero l segud o x + 3x 4 x x 8 + 5x + 4 x x 8 x + I Pr clculr l segud itegrl fctorizmos el deomidor y descompoemos l frcció e frccioes simples de dode result, x x 8 x ± ± 6 { 4 5x + 4 x x 8 5x + 4 (x 4)(x + ) A x 4 + B x + A(x + ) + B(x 4) (x 4)(x + )

37 46 INTEGRACIÓN DE FUNCIONES RACIONALES 37 Los coeficietes los clculmos ddo vlores x, x 4 4 6A A 4 x 6 6B B Co lo cul result, 5x + 4 I x x 8 4 x l x 4 + l x + x + de dode, x + 3x 4 x + 4 l x 4 + l x + + C x x 8 (b) El deomidor tiee sólo ríces reles, uque lgu de ells es múltiple p(x) q(x) p(x) (x x )(x x ) A + B C + 3 x x x x (x x ) + D (x x ) 3 x 4 x 3 x Ejemplo 459 Hllr l itegrl x 3 x Solució: Efectumos l divisió de los poliomios, x 4 x 3 x x 3 x x 4 + x 3 x x4 x 3 x x + x x x 3 x x 3 x Co lo cul, l itegrl se trsform e dos itegrles, l primer imedit, por ser poliómic, y l segud o x 4 x 3 x x x x + x 3 x x 3 x + I Pr clculr l segud itegrl fctorizmos el deomidor y descompoemos l frcció e frccioes simples x 3 x x (x ) de dode result, x x 3 x x x (x ) A x + B x + C x Los coeficietes los clculmos ddo vlores x, Ax(x ) + B(x ) + Cx x (x ) x B B x C C x 3 A + B + 4C 3 A + 8 A 4 A Co lo cul result, I x x 3 x x + x + x l x l x x

38 38 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS de dode, x 4 x 3 x x 3 x x + l x l x + C x (c) Etre ls ríces del deomidor ls hy complejs simples, lguo de los fctores es u poliomio de segudo grdo irreducible p(x) q(x) p(x) (x x )(x x ) (x + bx + c) A + x x Ejemplo 46 Hllr l itegrl B x x + 8x + 6x + 6 x 3 3x + 7x 5 C (x x ) + Mx + N x + bx + c Solució: Fctorizmos el deomidor y descompoemos l frcció e frccioes simples De dode result, x 3 3x + 7x 5 (x )(x x + 5) x x + 5 x ± 4 ± 6 Si solució 8x + 6x + 6 x 3 3x + 7x 5 8x + 6x + 6 (x )(x x + 5) A x + Mx + N x x + 5 Los coeficietes los clculmos ddo vlores x, A(x x + 5) + (Mx + N)(x ) (x )(x x + 5) x 4A A 5 x 6 5A N N 5A x 5 5A + M + N M + 9 M M 3 Co lo cul result, 8x + 6x + 6 x 3 3x + 7x 5 5 x + 3x + 9 x x l x + I Pr clculr l itegrl I siempre seguimos el siguiete procedimieto: E primer lugr expresmos l prte literl del deomidor como el cudrdo de u biomio y l biomio le llmmos t, x x + 5 (x ) + 5 (x ) + 4 Co lo cul result l siguiete itegrl, [ ] x t I 3x + 9 x x + 5 3x + 9 (x ) + 4 dt 3t + t + 4 dt Pr resolver est itegrl seprmos l prte literl de l prte uméric; co l prte literl buscmos u l y co l uméric u rct 3t t + 4 dt + t + 4 dt 3 t dt + t t /4 + dt

39 47 INTEGRACIÓN DE EXPRESIONES TRIGONOMÉTRICAS 39 3 l t / (t/) + dt 3 l t rct t co lo cul, result 3 l x x rct x 8x + 6x + 6 x 3 3x + 7x 5 5 l x + 3 l x x rct x + C (d) Etre ls ríces del deomidor ls hy complejs múltiple, lguo de los fctores es u poliomio de segudo grdo irreducible que se repite Ests itegrles se resuelve buscdo u fórmul recurrete, o medite el método de Hermite, pero qued fuer del lcce de este curso 47 Itegrció de expresioes trigoométrics 47 Itegrció de potecis de fucioes trigoométrics Cosideremos itegrles del tipo: se m x cos x existe dos csos pr los que se puede resolver l itegrl, Si lguo de los expoetes es u úmero impr y positivo, se sepr uo pr el diferecil y el resto se trsform e el cotrrio, medite l formul fudmetl de l trigoometrí se x + cos x, y l cotrrio se le llm t El segudo coeficiete puede ser culquier úmero rel ej si m k + se k+ x se k x se x (se x) k se x ( cos x) k se x Si los dos expoetes so pres positivos, se v rebjdo los grdos co ls siguietes fórmuls trigoométrics se α Ejemplo 46 Hllr l itegrl cos α cos α se 3 x cos x + cos α

40 4 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS Solució: Teemos, se 3 x cos x se x cos x se x ( cos x) cos x se x [ ] cos x t (cos x cos 4 x) se x (t t 4 ) dt t3 se x dt 3 + t5 5 + C Ejemplo 46 Hllr l itegrl Solució: Teemos, se 3 x (cos x) 3/ cos3 x 3 + cos5 x 5 se 3 x se 3 x (cos x) 3/ se x (cos x) 3/ se x (cos x) 3/ ) ( cos x)(cos x) 3/ se x ((cos x) 3/ (cos x) / se x ) [ ] cos x t ((cos x) 3/ (cos x) / ( se x) se x dt (t 3/ t / ) dt t / t 3/ / + 3/ + C t / + t3/ 3 + C + C Ejemplo 463 Hllr l itegrl se 4 x (cos x) / + 3 (cos x)3/ + C Solució: Teemos, ( se 4 x se x ) ( cos x ( + cos 4x cos x + 4 (3 ) 4 cos x + cos 4x 8 8 ) ( cos x+cos x ) 4 ) 8 ( 4 cos x + + cos 4x ) ( 4 se x 3x + 3x 8 se 4x ) + C 4 se x 4 + se 4x 3 + C 47 Itegrció de fucioes rcioles del se y del cos Cosideremos ls itegrles del tipo R(se x, cos x), dode R es u fució rciol E geerl, est itegrl siempre se puede trsformr e u itegrl rciol medite

41 47 INTEGRACIÓN DE EXPRESIONES TRIGONOMÉTRICAS 4 el cmbio t(x/) t Como resultdo de est sustitució teemos: + t t(x/) t x/ rct t x rct t + t dt se x t cos x + t + t x/ t se x se x cos x t t + t + t + t cos x cos x x se + t t + t t + t El cmbio geerl t(x/) t siempre resuelve l itegrl, pero e muchos csos coduce cálculos complicdos Existe tres csos prticulres e los que l itegrl se puede resolver de u mer más fácil que co el cmbio geerl Si l fució R(se x, cos x) es impr respecto se x, o se, si R( se x, cos x) R(se x, cos x), etoces l itegrl se rcioliz co yud de l sustitució cos x t Si l fució R(se x, cos x) es impr respecto cos x, o se, si R(se x, cos x) R(se x, cos x), etoces l itegrl se rcioliz co yud de l sustitució se x t 3 Si l fució R(se x, cos x) es pr respecto se x y cos x, o se, si R( se x, cos x) R(se x, cos x), etoces l itegrl se rcioliz co yud de l sustitució t x t E este cso, como resultdo de est sustitució teemos: + t x Ejemplo 464 Hllr l itegrl t t x t x rct t + t dt t se x cos x + t + t se x Solució: L fució es impr respecto l se x, por tto, hcemos el cmbio cos x t, de dode result, [ cos x t se x t se x se x dt dt se x dt t ] dt t dt t t dt t I Que es u fució rciol,

42 4 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS t (t + )(t ) A t + + A t Los coeficietes los clculmos ddo vlores x x B B / x A A / de dode, A(t ) + B(t + ) (t + )(t ) / / I t + dt + dt t l t + + l t l t t + + C l cos x cos x + + C Ejemplo 465 Hllr l itegrl ( + cos x se x) se x Solució: Hcemos el cmbio geerl t(x/) t, co lo cul result, dt se x t cos x t + t + t + t de dode, ( + cos x se x) se x ( + t + t 4 t + t ) t + t dt + t + t 4t t + t dt + t + t t(t 4t + 3) dt I que es u itegrl rciol, pr resolverl l descompoemos e frccioes simples t 4t + 3 t 4 ± 6 + t t(t 3)(t ) A t + B t 3 + C t Los coeficietes los clculmos ddo vlores x 4 ± 4 4 ± { 3 A(t 3)(t ) + Bt(t ) + Ct(t 3) t(t 3)(t ) t 3A A /3 t C C t 3 6B B /6 5/3 de dode, /3 5/3 I dt + t t 3 dt + t dt 3 l t + 5 l t 3 l t 3 3 l t x l t x 3 l t x + C

43 48 INTEGRACIÓN DE FUNCIONES IRRACIONALES Itegrció de fucioes irrcioles 48 Rdicles semejtes Ls itegrles del tipo ( R x, ( x + b cx + d ) m /, ( x + b cx + d ) m /, ( x + b ) ) mk / k, cx + d se covierte e rcioles co el cmbio de vrible, α x + b cx + d t x + b cx + d tα dode α mcm{,,, k } Ejemplo 466 Clculr l itegrl (x 3) / (x 3) /3 + Solució: Expresmos ls ríces co ídice comú (x 3) / x 3 6 (x 3) /3 + (x 3) 3 3 x (x 3) + I y hcemos el siguiete cmbio: 6 x 3 t x 3 t 6 6t 5 dt 3t 5 dt de dode, I t 3 t + 3t5 dt 3t 8 t + dt I que es u itegrl rciol, pr resolverl efectumos l divisió de los poliomios 3t 8 t + 3t 8 3t 6 3t 6 3t 4 + 3t 3 3t 6 3t 6 + 3t 4 Por cosiguiete: 3t 4 3t 4 3t 3t 3t t 8 t + 3t6 3t 4 + 3t t + Co lo cul, l itegrl se trsform e dos itegrles, que e este cso mbs result imedits; l primer por ser poliómic, y l segud por ser elemetl I (3t 6 3t 4 + 3t 3 3t7 3) + t + 7 3t t3 3t + 3 rct t + C 3 [ 3 7 (x 3)7/6 5 (x 3)5/6 + ] 3 (x 3)3/6 (x 3) /6 + rct(x 3) /6 + C

44 44 CAPÍTULO 4 INTEGRAL DEFINIDA Y CÁLCULO DE PRIMITIVAS 48 L sustitució trigoométric Ls itegrles de l form: ( R x, ) x + bx + c,, b 4c se suele resolver medite l sustitució trigoométric o bie l sustitució hiperbólic Pr ello, formmos previmete el cudrdo perfecto e el triomio x + bx + c, y relizdo l correspodiete sustitució liel, l itegrl se reduce uo de los siguietes tipos: R ( t, p t ), R ( t, t p ), R ( t, t + p ) A l primer itegrl se le plic culquier de ls sustitucioes: l segud, ls sustitucioes: t p se u, t p cos u, t p th u t p sec u, y l tercer, ls sustitucioes: t p t u, t p cosh u t p seh u E geerl, pr elegir el tipo de sustitució que se v plicr, se tiee e cuet que de lo que se trt es de elimir l ríz cudrd, buscdo u cudrdo e su iterior, pr ello se elige l fórmul fudmetl de l trigoometrí o de l trigoometrí hiperbólic que coveg cos α + se α cos α se α cosh α seh α cosh α + seh α E todos estos csos, el cudrdo se elimi co l ríz, y que el rdicdo result positivo Ejemplo 467 Clculr l itegrl x Solució: Aplicmos l sustitució x se t y trsformmos l itegrl e u itegrl trigoométric [ ] x se t x se t cos tdt cos t cos t dt cos tdt cos tdt + cos t dt t se t + + C t se t cos t + + C 4 4 rc se x + x x + C de dode, l deshcer el cmbio, se h teido e cuet que: se t x t rc se x, cos t x Ejemplo 468 Clculr l itegrl x

45 48 INTEGRACIÓN DE FUNCIONES IRRACIONALES 45 Solució: Aplicmos l sustitució x cosh t y trsformmos l itegrl e u itegrl hiperbólic [ ] x x cosh t cosh t seh t dt seh t seh t dt seh t dt cosh t seh seh t t dt dt t seh t cosh t + C t C x x [x l + ] x + C de dode, se h teido e cuet ls siguietes fórmuls: seh cosh t t, seh t seh t cosh t y l deshcer el cmbio, se h teido e cuet [ que: cosh t x t rg cosh x l x + ] x, seh t x Ejemplo 469 Clculr l itegrl 4x x Solució: Formmos previmete el biomio cudrdo e el rdicdo 4x x [ x 4x ] [ (x ) 4 ] 4 (x ) de dode, plicdo l sustitució x se t, trsformmos l itegrl e u itegrl trigoométric, e efecto, 4x [ ] 4 x se t 4 x (x ) 4 se t cos t dt cos t dt + cos t 4 se t cos t dt 4 cos t cos t dt 4 cos t dt 4 dt [ se t] x t + + C t + se t cos t + C rc se + x 4x x + C rc se x + x 4x x + C de dode, se h teido e cuet ls siguietes fórmuls: cos + cos t t, se t se t cos t y l deshcer el cmbio, se h teido e cuet que: se t x t rc se x, cos t ( x ) 4x x

Integral definida y Cálculo de primitivas.

Integral definida y Cálculo de primitivas. Cpítulo 5 Itegrl defiid Cálculo de primitivs. 5.. L estimció de u áre. Sums de Riem. 5... Sigificdo geométrico de l itegrl Co l itegrl defiid se pretede clculr el áre de u regió del plo limitd por u curv

Más detalles

Progresiones aritméticas y geométricas

Progresiones aritméticas y geométricas Progresioes ritmétics y geométrics Progresioes ritmétics y geométrics. Esquem de l uidd PROGRESIONES Progresioes Aritmétics Progresioes Geométrics Iterés compuesto Sum de térmios Sum de térmios Producto

Más detalles

1 Áreas de regiones planas.

1 Áreas de regiones planas. Cálculo Mtemático. (Tem 7) Hoj Escuel Uiversitri de Arquitectur Técic Cálculo Mtemático. Tem 7: L itegrl defiid Curso 8-9 Áres de regioes pls. Defiició.- Se f u fució cotiu y o egtiv e el itervlo [, b].

Más detalles

Integral Definida. Aplicaciones

Integral Definida. Aplicaciones Itegrl Defiid. Apliccioes. Itegrl defiid. Defiició Se f(x u fució cotiu e u itervlo cerrdo [, b] y cosideremos el itervlo dividido e prtes igules x < x < x s < < x b. Pr cd subitervlo [x i, x i ], l fució

Más detalles

FUNDAMENTOS DE MATEMÁTICA MATERIAL CON FINES DIDÁCTICOS UNEFA NÚCLEO TÁCHIRA PRODUCTOS NOTABLES.

FUNDAMENTOS DE MATEMÁTICA MATERIAL CON FINES DIDÁCTICOS UNEFA NÚCLEO TÁCHIRA PRODUCTOS NOTABLES. PRODUCTOS NOTABLES. Productos Notbles: So poliomios que se obtiee de l multiplicció etre dos o más poliomios que posee crcterístics especiles o expresioes prticulres, cumple cierts regls fijs; es decir,

Más detalles

SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I. Para Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable

SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I. Para Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I Pr Grdos e Igeierí Cpítulo 4: Itegrció e u vrible Domigo Pest Glvá José Muel Rodríguez Grcí Figurs relizds co Arturo de Pblo Mrtíez 4 Itegrció e u vrible 4. Itegrció

Más detalles

Si quieres que algo se haga, encárgaselo a una persona ocupada Proverbio chino

Si quieres que algo se haga, encárgaselo a una persona ocupada Proverbio chino i quieres que lgo se hg, ecárgselo u perso ocupd Proverbio chio hht ttpp: ://ppeer rssoo..wddoooo..eess/ /ti iimoomt tee Noviembre 006 PROGREIONE DEFINICIÓN DE UCEIÓN NUMÉRICA U sucesió uméric es u cojuto

Más detalles

Tema 1 Los números reales Matemáticas CCSS1 1º Bachillerato 1

Tema 1 Los números reales Matemáticas CCSS1 1º Bachillerato 1 Tem 1 Los úmeros reles Mtemátics CCSS1 1º Bchillerto 1 TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES 1.1 LOS NÚMEROS REALES. LA RECTA REAL INTRODUCCIÓN: Los úmeros rcioles: Se crcteriz porque puede expresrse: E form de frcció,

Más detalles

Potencias y Radicales

Potencias y Radicales Potecis y Rdicles Potecis de expoete turl ( Se R~{ 0 } N Defiimos...... 8, ( ) ( )( )( )( )( ) Propieddes: ) m + m ) m m ( ) ) ) () ) m m Por coveio: ) 0 Potecis de expoete egtivo Se R~0 N. Defiimos 8

Más detalles

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5.

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5. Itroducció º ESO º ESO Pr operr co frccioes se sigue el mismo método que pr operr co úmeros eteros. Es decir, hy que respetr u jerrquí. Recordémosl: 1. Corchetes y prétesis.. Multipliccioes y divisioes..

Más detalles

Profesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA

Profesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA FUNCIÓN DERIVADA Cosideremos, de etrd, u fució f cotiu, Ituitivmete diremos que l fució f es derivble si es de vrició suve, esto es, que o preset cmbios bruscos como picos o cmbios vertigiosos pediete

Más detalles

PAIEP. Sumas de Riemann

PAIEP. Sumas de Riemann Progrm de Acceso Iclusivo, Equidd y Permeci PAIEP Uiversidd de Stigo de Chile Sums de Riem Ddo u itervlo de l form [, b], co y b e R, < b, u prtició del itervlo [, b] es u colecció de putos P = {x, x,...,

Más detalles

Ecuaciones de recurrencia

Ecuaciones de recurrencia Ecucioes de recurreci Itroducció Comecemos co u ejemplo: Sucesió de Fibocci: ( ) = (,,,3,5,8,3,... ) Cd térmio, prtir del tercero, se obtiee sumdo los dos teriores, o se: 3 = + ( ) U expresió de este tipo,

Más detalles

Enteros (Z):..., -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3,... Números enteros (positivos o negativos), sin decimales. Incluye a los naturales y a los enteros negativos.

Enteros (Z):..., -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3,... Números enteros (positivos o negativos), sin decimales. Incluye a los naturales y a los enteros negativos. Tem 1: Números Reles 1.0 Símbolos Mtemáticos Distito Aproximdo Meor o igul Myor o igul Uió Itersecció Cojuto vcío Existe No existe Perteece No perteece Subcojuto Implic Equivlete 1.1 Cojuto de los úmeros

Más detalles

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m Igreso Potecició e R: Ddo u úmero rel, que le llmremos bse y u umero turl, l que le llmremos epoete. defiimos: =.... Propieddes de l potecició: veces ( epoete) Ests propieddes se eplic mejor si se etiede

Más detalles

Potencias y radicales

Potencias y radicales Potecis y rdicles Ojetivos E est quice prederás : Clculr y operr co potecis de epoete etero. Recoocer ls prtes de u rdicl y su sigificdo. Oteer rdicles equivletes uo ddo. Epresr u rdicl como poteci de

Más detalles

TEMA 2 ECUACIONES, INECUACIONES Y SISTEMAS

TEMA 2 ECUACIONES, INECUACIONES Y SISTEMAS TEMA ECUACIONES INECUACIONES Y SISTEMAS CURSO CERO MATEMÁTICAS:. ECUACIONES INECUACIONES Y SISTEMAS.. ECUACIONES DE PRIMER GRADO... Método geerl de resolució de ecucioes EJEMPLO: Resolver 4 5 6 (+7) =

Más detalles

TEMA Nº 1: NÚMEROS REALES

TEMA Nº 1: NÚMEROS REALES Deprtmeto de Mtemátics. I.E.S. Ciudd de Arjo º BAC MCS TEMA Nº : NÚMEROS REALES. NÚMEROS RACIONALES. EXPRESIONES DECIMALES.. NÚMEROS RACIONALES. EXPRESIONES DECIMALES. NÚMEROS IRRACIONALES.. NÚMEROS REALES.

Más detalles

el blog de mate de aida. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. 1 NÚMEROS REALES

el blog de mate de aida. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. 1 NÚMEROS REALES el log de mte de id. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. NÚMEROS REALES Expresió deciml de los úmeros rcioles. Pr psr u úmero rciol de form frcciori form deciml st dividir el umerdor por el deomidor. Como l hcer

Más detalles

Suma y resta de fracciones 1) Con el mismo denominador: Se suman o se restan los numeradores y se mantiene el denominador.

Suma y resta de fracciones 1) Con el mismo denominador: Se suman o se restan los numeradores y se mantiene el denominador. Uiversidd Aloso de Ojed Fcultd de Ciecis Admiistrtivs Uidd Curriculr: Mtemátic II FÓRMULAS ARITMÉTICAS PARA FRACCIONES Número mixto Pr psr de úmero mixto frcció impropi, se dej el mismo deomidor y el umerdor

Más detalles

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1 Tem Sucesioes Mtemátics I º Bchillerto. TEMA SUCESIONES. CONCEPTO DE SUCESIÓN DEFINICIÓN DE SUCESIÓN Se llm sucesió u cojuto de úmeros ddos ordedmete de modo que se pued umerr: primero, segudo, tercero,...

Más detalles

Tema IV. Sucesiones y Series

Tema IV. Sucesiones y Series 00 Tem IV. Sucesioes y Series Σ Gil Sdro Gómez Stos UASD 03/04/00 Tem IV. Sucesioes y Series Ídice Sucesió... 4 Límite de u sucesió... 4 Teorem 4.. Límite de u sucesió... 5 Teorem 4.. Leyes de límites

Más detalles

1.4. Sucesión de funciones continuas ( )

1.4. Sucesión de funciones continuas ( ) 1.4. Sucesió de fucioes cotius (6.1.017) Propiedd: Se {f } u sucesió de fucioes f, defiids e I. Si {f } coverge uiformemete f e I y ls f so cotius e I, etoces f es cotiu e I. Demostrció: Hemos de probr

Más detalles

A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS PROPIEDADES.

A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS PROPIEDADES. CAPÍTULO X. INTEGRACIÓN DEFINIDA SECCIONES A. Defiició de fució itegrble. Primers propieddes. B. Teorems fudmetles del cálculo itegrl. C. Ejercicios propuestos. A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS

Más detalles

Unidad 7: Sucesiones. Solución a los ejercicios

Unidad 7: Sucesiones. Solución a los ejercicios Mtemátics º Uidd 7: Sucesioes Uidd 7: Sucesioes. Solució los ejercicios Ejercicio Ecuetr el térmio geerl de ls siguietes sucesioes: ),,,,,... 5 6 7 b ) 0,, 8,5,, 5... b 5 6 c ) 0,,,,,,... 5 6 7 c Ejercicio

Más detalles

Sucesiones de funciones

Sucesiones de funciones Tem 7 Sucesioes de fucioes Defiició 7. Se A IR y F A, IR el cojuto de ls fucioes de A e IR. Llmremos sucesió de fucioes de A culquier plicció de IN F A, IR, y l deotremos por f } = ó f } =. 7. Covergeci

Más detalles

4º ESO Opción A ARITMÉTICA Esquema resumen

4º ESO Opción A ARITMÉTICA Esquema resumen 4º ESO Opció A ARITMÉTICA Esquem resume NÚMEROS Números Nturles ( N ): so los que sirve pr cotr. So,, Números Eteros ( Z ): so los turles y sus simétricos egtivos. So -, -, -, 0,, 4 Números Rcioles ( Q

Más detalles

Métodos Numéricos de Integración. Supóngase que se tiene una función continua en el intervalo [a, b]; entonces para lograr un valor aproximado de

Métodos Numéricos de Integración. Supóngase que se tiene una función continua en el intervalo [a, b]; entonces para lograr un valor aproximado de Uiddd Métodos de itegrció y pliccioes.6 Métodos uméricos de itegrció. Métodos Numéricos de Itegrció Supógse que se tiee u ució cotiu e el itervlo [, b]; etoces pr logrr u vlor proximdo de x dx se divide

Más detalles

Universidad Alonso de Ojeda Facultad de Ciencias Administrativas Unidad Curricular: Matemática II FÓRMULAS ARITMÉTICAS

Universidad Alonso de Ojeda Facultad de Ciencias Administrativas Unidad Curricular: Matemática II FÓRMULAS ARITMÉTICAS Uiversidd Aloso de Ojed Fcultd de Ciecis Admiistrtivs Uidd Curriculr: Mtemátic II FÓRMULAS ARITMÉTICAS PARA FRACCIONES Número mixto Pr psr de úmero mixto frcció impropi, se dej el mismo deomidor y el umerdor

Más detalles

2) En cualquier intervalo de la recta real hay infinitos número racionales, por ello se dice que el conjunto Q es denso.

2) En cualquier intervalo de la recta real hay infinitos número racionales, por ello se dice que el conjunto Q es denso. TEMA : NÚMEROS REALES. Clsificció de los úeros reles.. Itervlos y seirrects.. Vlor bsoluto de u úero rel.. Potecis y rdicles. Propieddes.. Clsificció de los úeros reles. No olvideos: ) Los úeros rcioles

Más detalles

1.-INTEGRAL DEFINIDA.

1.-INTEGRAL DEFINIDA. INTEGRAL DEFINIDA .-INTEGRAL DEFINIDA. e y ƒ( u fució cotiu e u itervlo [, ]. Not.- Pr simplificr l demostrció se cosider positiv, ƒ( > 0, e todo puto del itervlo. e divide el itervlo [, ] e "" suitervlos

Más detalles

La integral de Riemann

La integral de Riemann Cpítulo 6 L itegrl de Riem Vmos dr u defiició precis de l itegrl de u fució defiid e u itervlo. Este tiee que ser u itervlo cerrdo y cotdo, es decir [,b] co < b R, y l defiició que dremos de itegrl solo

Más detalles

INSTRUCTIVO PARA TUTORÍAS

INSTRUCTIVO PARA TUTORÍAS INSTRUCTIVO PARA TUTORÍAS Ls tutorís correspode los espcios cdémicos e los que el estudite del Politécico Los Alpes puede profudizr y reforzr sus coocimietos e diferetes tems de cr l eme de dmisió de l

Más detalles

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES SUCESIONES DE NÚMEROS REALES Sucesioes de úmeros reles Se llm sucesió de úmeros reles u plicció del cojuto N * (cojuto de todos los úmeros turles excluido el cero) e el cojuto R de los úmeros reles. N

Más detalles

1. CONJUNTOS DE NÚMEROS

1. CONJUNTOS DE NÚMEROS Águed Mt y Miguel Reyes, Dpto. de Mtemátic Aplicd, FI-UPM. 1 1. CONJUNTOS DE NÚMEROS 1.1. NÚMEROS REALES Culquier úmero rciol tiee u expresió deciml fiit o periódic y vicevers, es decir, culquier expresió

Más detalles

Fundación Educativa de Desarrollo Social Centro Integral Empresarial por Madurez CIEM

Fundación Educativa de Desarrollo Social Centro Integral Empresarial por Madurez CIEM Fudció Eductiv de Desrrollo Socil Cetro Itegrl Empresril por Mdurez Lbortorio Le deteidmete, ls propieddes de l potecició Si N es decir Ejemplos: y R, etoces... veces 6 PROPIEDADES DE LA POTENCIACION.

Más detalles

UNIDAD 2: POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS

UNIDAD 2: POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS I.E.S. Rmó Girldo UNIDAD : POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS. POLINOMIOS Poliomios e u idetermid L epresió lgeric... 0 recie el omre de poliomio e l idetermid. Dode: es u úmero turl.,..., 0 so úmeros

Más detalles

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región APÍTULO L itegrl.5 efiició de l itegrl. Sums de Riem.5. Aproimció del áre de u regió E est secció precismos lgus ides epuests previmete, co respecto l problem de ecotrr el áre de l regió bjo l gráfic de

Más detalles

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre Escuel Púlic Experimetl Descocetrd Nº Dr. Crlos Ju Rodríguez Mtemátic º Año Ciclo Básico de Secudri Teorí Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros rcioles Los úmeros rcioles so quellos que puede ser expresdos

Más detalles

1. ESTIMACIÓN DE RADICALES Llamaremos estimar una raíz a dar una aproximación de ella. Por ejemplo, Raíz de 178 aproximadamente es 13 4.

1. ESTIMACIÓN DE RADICALES Llamaremos estimar una raíz a dar una aproximación de ella. Por ejemplo, Raíz de 178 aproximadamente es 13 4. Amplició potecis y rdicles º ESO Curso 06_07. ESTIMACIÓN DE RADICALES Llmremos estimr u ríz dr u proimció de ell. or ejemplo, 78. Ríz de 78 proimdmete es.. RADICALES EN FORMA DE OTENCIA El vlor de u ríz

Más detalles

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesiones numéricas. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación. Universidad de Cantabria

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesiones numéricas. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación. Universidad de Cantabria Mtemátics EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesioes umérics Ele Álvrez Sáiz Dpto. Mtemátic Aplicd y C. Computció Uiversidd de Ctbri Igeierí de Telecomuicció Fudmetos Mtemáticos I Ejercicios: Sucesioes umérics Sucesioes

Más detalles

INSTITUCIÓN EDUCATIVA DINAMARCA DOCENTE LETICIA LOPERA ZULETA GUÍA # 4- GRADO NOVENO POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN NOMBRES: POTENCIA DE UN NÚMERO

INSTITUCIÓN EDUCATIVA DINAMARCA DOCENTE LETICIA LOPERA ZULETA GUÍA # 4- GRADO NOVENO POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN NOMBRES: POTENCIA DE UN NÚMERO INSTITUCIÓN EDUCATIVA DINAMARCA DOCENTE LETICIA LOPERA ZULETA GUÍA # 4- GRADO NOVENO POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN NOMBRES: Si POTENCIA DE UN NÚMERO N y R, etoces, es igul l producto de veces el úmero rel

Más detalles

Guía Práctica N 12 RAÍCES FUNCIÓN RAÍZ CUADRADA

Guía Práctica N 12 RAÍCES FUNCIÓN RAÍZ CUADRADA Fuete: PreUiversitrio Pedro de Vldivi Guí Práctic N RAÍCES FUNCIÓN RAÍZ CUADRADA DEFINICIÓN : Si es u etero pr positivo es u rel o egtivo, etoces es el úico rel, o egtivo, tl que = = =, 0 DEFINICIÓN :

Más detalles

Unidad didáctica 3 Las potencias

Unidad didáctica 3 Las potencias Uidd didáctic Ls potecis 1.- Qué es u poteci? U poteci, es u producto de fctores igules que se repite vris veces. veces El fctor que se repite se llm bse,. El úmero de veces que se repite l bse es el expoete,.

Más detalles

UNIDAD 10: DERIVADAS

UNIDAD 10: DERIVADAS I.E.S. Rmó Girldo. TASA DE VARIACIÓN UNIDAD 0: DERIVADAS L rzó de cmbio promedio (o ts de vrició medi) de, es: co respecto e el itervlo Co recueci iteres cosiderr l rzó de cmbio e itervlos cd vez más pequeños.

Más detalles

EXPRESIÓN DECIMAL DE LOS NÚMEROS RACIONALES ABSOLUTOS:

EXPRESIÓN DECIMAL DE LOS NÚMEROS RACIONALES ABSOLUTOS: Mtemátic II do Mgisterio IFD Celoes XPRSIÓN DCIMAL D LOS NÚMROS RACIONALS ABSOLUTOS: Vmos clsificr los úmeros rcioles solutos e dos cojutos disjutos D y D P ( D D φ ). P D Q D P Se / el represette cóico

Más detalles

Sucesiones de Números Reales

Sucesiones de Números Reales Apédice A Sucesioes de Números Reles A.. Defiicioes U sucesió de úmeros reles es u correspodeci A que soci, cd úmero turl, u úmero rel A ( ) El cojuto de los úmeros turles, cotiee ifiitos elemetos e u

Más detalles

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e www.mtesxrod.et José A. Jiméez Nieto LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e. LÍMITE DE UNA SUCESIÓN... Aproximció l cocepto de límite. Vmos cercros l cocepto de límite hlldo lguos térmios de distits sucesioes

Más detalles

Unidad 2: SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS.

Unidad 2: SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS. Uidd : SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS. U sucesió es u cojuto ordedo de elemetos que respode u ley de formció. L sucesió suele brevirse: (,...) ( ) =,, 3,..., 3 Siedo el primer térmio, el segudo térmio,

Más detalles

UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN

UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN .5. SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS. Es clro que si f SC[-,] es u fució pr, etoces (9) fx ( ) = + cosx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC) = co () = f ( x )cos x dx, =,,,3,... Si f SC[-,] es

Más detalles

1.3.6 Fracciones y porcentaje

1.3.6 Fracciones y porcentaje Ejemplo : Se hor u situció e l que ecesitmos clculr l frcció de otr frcció. Por ejemplo de. Pr u mejor iterpretció de l regl terior, recurrimos l represetció gráfic. Represetemos l frcció de Es decir:

Más detalles

Operaciones con Fracciones

Operaciones con Fracciones Frccioes Opercioes co frccioes Opercioes co Frccioes Reducció de frccioes Frccioes co igul deomidor: De dos frccioes que tiee el mismo deomidor es meor l que tiee meor umerdor. < Frccioes co igul umerdor:

Más detalles

Liceo Marta Donoso Espejo Raíces para Terceros

Liceo Marta Donoso Espejo Raíces para Terceros . Ríces cudrds y cúics Liceo Mrt Dooso Espejo Ríces pr Terceros Coeceos el estudio de ls ríces hciédoos l siguiete pregut: Si el áre de u cudrdo es 64 c 2, cuál es l edid de su ldo? Pr respoder esto deeos

Más detalles

Repaso general de matemáticas básicas

Repaso general de matemáticas básicas Repso geerl de mtemátics básics Expoetes y rdicles Regl de l multiplicció: Cudo dos ctiddes co l mism bse se multiplic, su producto se obtiee sumdo lgebricmete los expoetes. m m Expoete egtivo U térmio

Más detalles

Sucesiones de números reales

Sucesiones de números reales Apédice A Sucesioes de úmeros reles Ejercicios resueltos. Está l sucesió de térmio geerl U cot iferior es pues 5 cotd? 5 5 4 4 lo cul se cumple culquier que se el úmero turl. U cot superior es pues 5 5

Más detalles

Z={...,-4,-3,-2,-1,0,1,2,3,4,...}

Z={...,-4,-3,-2,-1,0,1,2,3,4,...} TEMA Prelimires: Números y cojutos P- Números eteros: Se deomi úmeros turles (tmbié llmdos eteros positivos) los úmeros que os sirve pr cotr objetos:,,,4,5,... El cojuto de los úmeros turles se desig por

Más detalles

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas Números turles. Sistem de umerció deciml Como y sbes, el sistem de umerció deciml utiliz diez cifrs o dígitos distitos:,,,, 4, 5, 6, 7, 8 y 9. Además, es u sistem posiciol porque cd cifr o dígito tiee

Más detalles

Potencias y radicales

Potencias y radicales Potecis y rdicles Ojetivos E est quice prederás : Clculr y operr co potecis de epoete etero. Recoocer ls prtes de u rdicl y su sigificdo. Oteer rdicles equivletes uo ddo. Epresr u rdicl como poteci de

Más detalles

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación RESUMEN TEMA SUCESIONES

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación RESUMEN TEMA SUCESIONES E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Curso 22-23 Grdos E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Asigtur: Cálculo I DEFINICIONES BÁSICAS Existe muchos feómeos que o se comport de mer cotiu, sio que ecesit u determido

Más detalles

ECUACIONES DE SEGUNDO GRADO. Resolver la ecuación de segundo grado aplicando propiedades de la

ECUACIONES DE SEGUNDO GRADO. Resolver la ecuación de segundo grado aplicando propiedades de la ECUACIONES DE SEGUNDO GRADO Ojetivos: Defiir ecució de segudo grdo. Resolver l ecució de segudo grdo plicdo propieddes de l iguldd. Resolver l ecució de segudo grdo plicdo fctorizcioes. Resolver l ecució

Más detalles

el blog de mate de aida CSI: sistemas de ecuaciones. pág

el blog de mate de aida CSI: sistemas de ecuaciones. pág el blog de mte de id CSI: sistems de ecucioes pág SISTEMAS DE ECUACIONES DE PRIMER GRADO U sistem de "m" ecucioes lieles co "" icógits,,,, es u cojuto de "m" igulddes de l form: m m b b m dode ij, b i

Más detalles

Sucesiones y series de números reales

Sucesiones y series de números reales 79 Mtemátics : Series umérics Cpítulo Sucesioes y series de úmeros reles. Sucesioes Defiició 330.- Llmremos sucesió de úmeros reles culquier plicció f: N R y l represetremos por {, dode = f(). Por comodidd,

Más detalles

TEMA 9 INTEGRALES fxdx 0

TEMA 9 INTEGRALES fxdx 0 TEMA 9 INTEGRALES 9. Àre jo u curv. Teorem fudmetl del cálculo. Ejercicios pági 97. Clcul el áre de ls siguietes regioes somreds ) El áre compredid por l curv f y el eje de ordeds. y -. -.5 -. -.5.5..5.

Más detalles

CÁLCULO DE DETERMINANTES DE SEGUNDO Y TERCER ORDEN. REGLA DE SARRUS

CÁLCULO DE DETERMINANTES DE SEGUNDO Y TERCER ORDEN. REGLA DE SARRUS Fcultd de Cotdurí y dmiistrció. UNM Determites utor: Dr. José Muel Becerr Espios MEMÁICS BÁSICS DEERMINNES CONCEPO DE DEERMINNE DEFINICIÓN Se u mtriz cudrd de orde. Se defie como ermite de (deotdo como,

Más detalles

Matemáticas B 4º E.S.O. Tema 1 Los números Reales 1 3º ESQUEMA DE CLASIFICACIÓN DE LOS NÚMEROS. Simplificar la fracción, si es posible N = 50

Matemáticas B 4º E.S.O. Tema 1 Los números Reales 1 3º ESQUEMA DE CLASIFICACIÓN DE LOS NÚMEROS. Simplificar la fracción, si es posible N = 50 Mtemátics B º E.S.O. Tem 1 Los úmeros Reles 1 TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES 1.0 INTRODUCCIÓN º 1.0.1 ESQUEMA DE CLASIFICACIÓN DE LOS NÚMEROS º RACIONALES(Q)???????? NO RACIONALES NATURALES(N) 0 ; ; ; 81...

Más detalles

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n TEMA 8: UCEIONE DE NÚMERO. PROGREIONE.- UCEIONE DE NÚMERO RACIONALE: U sucesió es u cojuto ordedo de úmeros reles:,,,, - Los úmeros turles se llm ídices. El subídice idic el lugr que el térmio ocup e l

Más detalles

1.1 Secuencia de las operaciones

1.1 Secuencia de las operaciones 1 Uiversidd Ctólic Lo Ágeles 1. FUNDAMENTOS MATEMATICOS BASICOS 1.1 Secueci de ls opercioes Ls opercioes mtemátics tiee u orde de ejecució, de mer que es ecesrio teer presete l secueci lógic de ls opercioes,

Más detalles

Este documento es de distribución gratuita y llega gracias a El mayor portal de recursos educativos a tu servicio!

Este documento es de distribución gratuita y llega gracias a  El mayor portal de recursos educativos a tu servicio! Este docueto es de distribució grtuit y lleg grcis Cieci Mteátic www.ciecitetic.co El yor portl de recursos eductivos tu servicio! Potecis y ríces de úeros reles. Potecis de expoete turl. Defiició. El

Más detalles

CALCULO INTEGRAL TEMAS PORQUE ESTUDIAR. Escribir una cita aquí. Teorema fundamental del cálculo. Métodos de integración e integral indefinida.

CALCULO INTEGRAL TEMAS PORQUE ESTUDIAR. Escribir una cita aquí. Teorema fundamental del cálculo. Métodos de integración e integral indefinida. CALCULO INTEGRAL PORQUE ESTUDIAR CALCULO INTEGRAL l itegrl defiid es l herrmiet pr clculr y defiir diverss mgitudes, como áres, volúmees, logitudes de tryectoris curvs, proiliddes, promedios, cosumo de

Más detalles

H Integración Numérica

H Integración Numérica ESCUELA SUPERIOR DE NÁUTICA Y MÁQUINAS NAVALES / NAUTIKAKO ETA ITSASONTZI MAKINETAKO GOI ESKOLA TEKNIKOA FUNDAMENTOS MATEMÁTICOS H Itegrció Numéric Ojetivo: El lumo hrá de dquirir coocimieto de diversos

Más detalles

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS:

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Mtemátics EJERCICIOS RESUELTOS: Series umérics Ele Álvrez Sáiz Dpto. Mtemátic Aplicd y C. Computció Uiversidd de Ctbri Igeierí de Telecomuicció Fudmetos Mtemáticos I Ejercicios: Series umérics Clculr l

Más detalles

SISTEMAS DE ECUACIONES

SISTEMAS DE ECUACIONES . Sistems de ecucioes lieles SISTEAS DE ECUACIONES Se deomi ecució liel quell que tiee l form de u poliomio de primer grdo, es decir, ls icógits o está elevds potecis, i multiplicds etre sí, i e el deomidor.

Más detalles

1 Antiderivadas. DEFINICIÓN: una función F, se denomina antiderivada de f en un intervalo I, si. Ejemplo 2

1 Antiderivadas. DEFINICIÓN: una función F, se denomina antiderivada de f en un intervalo I, si. Ejemplo 2 Atiderivds DEFINICIÓN: u fució F, se deomi tiderivd de f e u itervlo I, si I. F () = f() Ejemplo Se F() F'() () f Atiderivd G() 8 G'() () f H () H'() () f J () k J'() () f TEOREMA:Si F es u tiderivd de

Más detalles

INTERVALOS Y SEMIRRECTAS.

INTERVALOS Y SEMIRRECTAS. el log de mte de id. Mtemátics plicds ls ciecis sociles I: NÚMEROS REALES pág. INTERVALOS Y SEMIRRECTAS. L ordeció de úmeros permite defiir lguos cojutos de úmeros que tiee u represetció geométric e l

Más detalles

CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE TEMA 3. SUCESIONES Y SERIES. Sucesiones de números reales: monotonía, acotación y convergencia.

CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE TEMA 3. SUCESIONES Y SERIES. Sucesiones de números reales: monotonía, acotación y convergencia. Muel José Ferádez, mjfg@uiovi.es CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE. - TEMA. SUCESIONES Y SERIES.: Sucesioes umérics. Sucesioes de úmeros reles: mootoí, cotció y covergeci. Se llm sucesió de

Más detalles

el blog de mate de aida. Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales I. Sistemas de ecuaciones. pág

el blog de mate de aida. Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales I. Sistemas de ecuaciones. pág el blog de mte de id. Mtemátics Aplicds ls Ciecis Sociles I. Sistems de ecucioes. pág. SISTEMAS DE ECUACIONES DE PRIMER GRADO U sistem de "m" ecucioes lieles co "" icógits,,,..., es u cojuto de "m" igulddes

Más detalles

Tema 1. Números Reales. Intervalos y Radicales

Tema 1. Números Reales. Intervalos y Radicales Tem. Números Reles. Itervlos y Rdicles. El cojuto de úmeros reles.... Cojutos de l rect rel. Itervlos y etoros..... Opercioes co cojutos, uió e itersecció..... Notció cietífic.... Potecis y Rdicles...

Más detalles

Olimpiada Costarricense de Matemáticas. II Eliminatoria Curso preparatorio Nivel B. Elaborado por: Christopher Trejos Castillo ÁLGEBRA

Olimpiada Costarricense de Matemáticas. II Eliminatoria Curso preparatorio Nivel B. Elaborado por: Christopher Trejos Castillo ÁLGEBRA Olimpid Costrricese de Mtemátics II Elimitori 011 Curso preprtorio Nivel B Elbordo por: Christopher Trejos Cstillo ÁLGEBRA Iicimos demostrdo dos resultdos que puede ser importtes pr resolver problems olímpicos.

Más detalles

Práctico 10 - Integrales impropias y Series. 1. Integrales impropias

Práctico 10 - Integrales impropias y Series. 1. Integrales impropias Uiversidd de l Repúblic Cálculo Fcultd de Igeierí - IMERL Segudo semestre 6 Práctico - Itegrles impropis y Series. Itegrles impropis. Se f : [,) R u fució cotiu tl que f (t) y defiimos F() = f (t)dt. Demostrr

Más detalles

POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES

POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES Lecció : POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES.1.- POTENCIA DE UNA FRACCIÓN Si se tiee e cuet que ls frccioes so cocietes idicdos y que l poteci de u cociete es igul l cociete de potecis, se puede decir

Más detalles

Teoría Tema 5 Integral definida. Área encerrada por una curva

Teoría Tema 5 Integral definida. Área encerrada por una curva Colegio Mrist L Imculd de Grd Profesor Diel Prtl Grcí www.diprtl.et Asigtur: Mtemátics Ciecis 2ºBchillerto Teorí Tem 5: Itegrl defiid. Áre ecerrd por u curv pági 1/16 Teorí Tem 5 Itegrl defiid. Áre ecerrd

Más detalles

10. Series de potencias

10. Series de potencias 0. Series de potecis Aálisis de Vrible Rel 204 205 Resume Se verá e este tem u tipo especil de serie de fucioes: ls series de potecis. Veremos que ests tiee us propieddes muy prticulres, que ls hce prticulrmete

Más detalles

Tema 1: Números reales.

Tema 1: Números reales. Tem : Números reles. REALES se utiliz pr Medir mgitudes se obtiee Ctiddes todos so Números Errores viee fectds de errores Aproximcioes clses se represet Rect rel Aproximcioes decimles Redodeos Trucmieto

Más detalles

APUNTE: Introducción a las Sucesiones y Series Numéricas

APUNTE: Introducción a las Sucesiones y Series Numéricas APUNTE: Itroducció ls Sucesioes y Series Numérics UNIVERSIDAD NACIONAL DE RIO NEGRO Asigtur: Mtemátic Crrers: Lic. e Admiistrció Lic. e Turismo Lic. e Hotelerí Profesor: Prof. Mbel Chresti Semestre: do

Más detalles

8 1 2n 2. 2( n 1) 1 2n 1 2n 1 2n 1

8 1 2n 2. 2( n 1) 1 2n 1 2n 1 2n 1 E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Curso 00-0 Grdos E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Asigtur: Cálculo I Tem : Sucesioes y Series Numérics. Series de Potecis. Ejercicios resueltos Estudir l mootoí de

Más detalles

COTAS Y EXTREMOS DE CONJUNTOS DE NUMEROS REALES

COTAS Y EXTREMOS DE CONJUNTOS DE NUMEROS REALES VALORES ABSOLUTOS Defiició: si 0 =, si < 0 = Por lo tto 0 R Teorem 2 = 2 Demostrció: si 0 2 = 2, si < 0 2 = ( ) 2 = 2 PROPIEDADES. =. = + + (desiguldd trigulr) = Teorem x x Demostrció: x x 2 2 x 2 2 x

Más detalles

Ejemplos 1. Encontrar el área de la región limitada por la curva y = 6 x x 2 y el eje x. Solución

Ejemplos 1. Encontrar el área de la región limitada por la curva y = 6 x x 2 y el eje x. Solución Cálculo de Áres Ejemplos. Ecotrr el áre de l regió limitd por l curv = 6 el eje. (6)(6) / A d 4 8 9 7 A ()( 8) A = 5/6 uiddes cudrds. Ecotrr el áre de l regió etre l curv = e el eje etre = = A = e d e

Más detalles

POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN EN. Recordemos en primer lugar algunas definiciones y propiedades de la potenciación y de la radicación de números reales:

POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN EN. Recordemos en primer lugar algunas definiciones y propiedades de la potenciación y de la radicación de números reales: POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN EN Recordemos e primer lugr lgus defiicioes y propieddes de l potecició y de l rdicció de úmeros reles: PROPIEDADES DE LA POTENCIACIÓN Poteci de expoete cero : 0 = por defiició,

Más detalles

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias.

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias. Cpítulo Series Numérics y Series de Potecis.. Itroducció. E este cpítulo le dremos setido l cocepto de sum ifiit de úmeros ó serie uméric, es decir, diremos que sigific sumr u ifiidd de úmeros... 4 El

Más detalles

Cálculo integral de funciones de una variable: integral definida

Cálculo integral de funciones de una variable: integral definida Cálculo itegrl de fucioes de u vrible: itegrl defiid BENITO J. GONZÁLEZ RODRÍGUEZ (bjglez@ull.es) DOMINGO HERNÁNDEZ ABREU (dhbreu@ull.es) MATEO M. JIMÉNEZ PAIZ (mjimeez@ull.es) M. ISABEL MARRERO RODRÍGUEZ

Más detalles

Resumen Teórico. Curso de Inicio de MATEMÁTICAS. Tema 1: Funciones Elementales Tema 2: Derivación Tema 3: Integración

Resumen Teórico. Curso de Inicio de MATEMÁTICAS. Tema 1: Funciones Elementales Tema 2: Derivación Tema 3: Integración Resume Teórico. Curso de Iicio de MATEMÁTICAS. Tem : Fucioes Elemetles Tem : Derivció Tem 3: Itegrció Pedro Grcí Ferrádez Mª Ágeles Cstro López Curso de Iicio EPS. Mtemátics. Frccioes. Iguldd de dos frccioes:

Más detalles

1. Aplicar la definición para hallar, sin calculadora, el valor de las siguientes potencias:

1. Aplicar la definición para hallar, sin calculadora, el valor de las siguientes potencias: EJERCICIOS de POTENCIAS º ESO FICHA : Potecis de expoete IN RECORDAR:... Defiició de poteci ( veces). Aplicr l defiició pr hllr, si clculdor, el vlor de ls siguietes potecis: ) b) ( ) c) d) ( ) e) f) (

Más detalles

Lección 2. Integrales y aplicaciones. 2. El teorema fundamental del cálculo y la regla de Barrow.

Lección 2. Integrales y aplicaciones. 2. El teorema fundamental del cálculo y la regla de Barrow. GRADO DE INGENIERÍA AEROESPACIAL. CURSO. Lecció. Itegrles y pliccioes.. El teorem fudmetl del cálculo y l regl de Brrow. Aor estudiremos el teorem fudmetl del cálculo que es el resultdo cetrl del cálculo

Más detalles

C0MPLEJO EDUCATIVO Dr. OSCAR ABDALA ÁREA DE MATEMÁTICA. CONTENIDOS DE REVISIÓN PARA 3º AÑO Prof. Patricia Cardona

C0MPLEJO EDUCATIVO Dr. OSCAR ABDALA ÁREA DE MATEMÁTICA. CONTENIDOS DE REVISIÓN PARA 3º AÑO Prof. Patricia Cardona C0MPLEJO EDUCATIVO Dr. OSCAR ABDALA ÁREA DE MATEMÁTICA CONTENIDOS DE REVISIÓN PARA 3º AÑO Prof. Ptrici Crdo COMPLEJO EDUCATIVO Dr. OSCAR ABDALA CONTENIDOS DE REVISIÓN CONJUTOS NUMÉRICOS Nturles: N = 1

Más detalles

PROPIEDAD FUNDAMENTAL DE LOS RADICALES

PROPIEDAD FUNDAMENTAL DE LOS RADICALES Mtemátics Aplicds ls Ciecis Sociles I DEFINICIÓN DE RAÍZ ENÉSIMA Llmremos ríz eésim de "" y lo represetremos sí que cumpl l codició de que elevdo "" se igul "": x / x Al úmero "" se le llm ídice de l ríz.

Más detalles

Integración de funciones vectoriales

Integración de funciones vectoriales D Itegrció de fucioes vectoriles E est secció se expoe dos ltertivs pr defiir l itegrl de u fució de vrible rel co vlores e u espcio ormdo completo. L primer de ells proporcio u ilustrció itereste del

Más detalles

z 2 16 z Por tanto concluimos que log 3 2 z 5 Por tanto concluimos que z 2 Por tanto concluimos que log log 3 z 2 log a p p que resulta evidente

z 2 16 z Por tanto concluimos que log 3 2 z 5 Por tanto concluimos que z 2 Por tanto concluimos que log log 3 z 2 log a p p que resulta evidente UNIDAD.- LOGARIMOS. APLICACIONES (tem del libro). LOGARIMO DE UN NÚMERO Cosideremos l ecució: 8. Como vemos l icógit está e el epoete, lo que l hce diferete todos los tipos vistos hst hor. es el epoete

Más detalles