HIV i envelliment. Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Societat Catalanobalear de Medicina Interna Barcelona. 23 de febrer de 2011.
|
|
- José Ignacio Castro Acosta
- hace 8 años
- Vistas:
Transcripción
1 HIV i envelliment Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Societat Catalanobalear de Medicina Interna Barcelona. 23 de febrer de Dr. Antonio Delegido Sánchez-Migallón. Xarxa Sanitaria i Social Santa Tecla. Hospital Santa Tecla. Tarragona
2 HIV y envejecimiento HIV y envejecimiento Epidemiología Historia natural y manifestaciones clínicas. Fisiopatología de la inmunosenescencia e infección VIH. Respuesta inmunológica y virológica al TAR. Efectos secundarios y tolerabilidad al TAR. Comorbilidades y polimedicación. Recomendaciones de tratamiento. Conclusiones.
3 Epidemiologia
4 Life expectancy of individuals on combination antiretroviral therapy in high-incame countries: a collaborative analysis of 14 cohort studies (ART-CC) The Lancet. Vol 372 July
5 Epidemiología Kirk and Goetz. Journal of American Geriatrics Society 2009 (57):
6 A growing proportion of HIV diagnoses are in the over % of newly reported cases of HIV infection in Western Europe in 2007 were in people aged 50 years or older 14 % newly diagnosed HIV patients aged Western Europe Central Europe Eastern Europe Lazarus JV and Nielsen KK, HIV Medicine 2010; in press
7 Nuevos diagnósticos de VIH. Distribución por edad y sexo. España. Datos de 12 CCAA *. Año 2008 Vigilancia Epidemiológica del VIH en España. Actualización 30 de junio 2009 Ministerio de Sanidad y Política Social.
8 Historia natural y manifestaciones clínicas.
9 HIV-1 infection in subjects older than 70: a multicenter cross-sectional assessment in Catalonia, Spain 8 Centros (7 Barcelona + 1 Tarragona) N: 179: 1,5% de la serie (11815 pacientes seguidos en 2008) 76% Edad media: 74,6 años 87% contagio vía sexual (HTSx: 49,7%; HMX: 37.9%; UDVP: 0,6%) 69% diagnosticados en la sexta década < 200 CD4 cél/mm3: 52% (cohorte comparativa: 34%) (media al diagnóstico: 190) CV-VIH media: cp/ml (57% > cp/ml) Coinfección VHB/C: 9,7% Mothe B et al. Current HIV Research 2009, 7,
10 Persons 50+ more often present with symptomatic HIV disease Clinical stage at presentation of non-idus since % 90% 80% CDC-Stage 70% 60% C 50% B 40% A 30% 20% 10% 0% < Age Group n= Unpublished Swiss Cohort HIV Study Ledergerber B et al., 15 th CROI 2008, Boston, Massachusetts, USA. Abstract 108.
11 ...and more often with a lower CD4 cell count CD4 cell count at presentation of Caucasian heterosexually-infected persons (n=2877) Median (IQR) CD4 cells [mm 3 ] at presentation Age group Unpublished Swiss Cohort HIV Study Ledergerber B et al., 15 th CROI 2008, Boston, Massachusetts, USA. Abstract 108.
12 Factors associated with late presentation Generally related to those who are not perceived, or who do not perceive themselves, to be at high risk of infection. those who are not actively offered HIV testing. marginalized groups. More common in: heterosexuals in comparison with MSM or IDUs*. older age. immigrants. lower socioeconomic status. people living in low HIV prevalence areas. Girardi * Although E, et IDUs al. J are Acquir more Immune likely to Defic experience Syndr, delay 2007 in presenting for clinical care once diagnosed Girardi E, et al. J Acquir Immune Defic Syndr, 2007
13 Late presentation: importance For the individuals: Generates greater morbidity and mortality: More likely to die of AIDS defining illness: 77% of all AIDS related deaths occur in late presenters1. Risk of OI and death increases as immune function deteriorates: 24% of all HIV positive deaths due to late presentation 2. For public health: Represents a challenge to prevention of onward transmission: Estimated transmission is 3.5 times higher among persons who are unaware of their infection 3. New sexual infections could be reduced by 30% if all infected persons learn of their HIV status and adopt adequate behaviour 3. 1Cianci1Ciancio B et al, BHIVA, Marks G et al, AIDS Ciancio B et al, BHIVA, Marks G et al, AIDS 2006.
14 Circunstancias que influyen en la transmisión de la infección HIV en pacientes > 50 a. Desconocimiento de los factores de riesgo de transmisión inf. HIV. Menor tasa de empleo de preservativo Atrofia vaginal en mujeres de edad facilita la infección Falta de percepción del personal médico del riesgo de inf. VIH en paciente de avanzada edad. Baja tasa de utilización del test de detección VIH Vergüenza-miedo a la estigmatización Onen N.F. Missouri Medicine. July/Agost (4):
15 Differences in symptom expression in older HIV-positive patients: The Veterans Aging Cohort 3 site study and HIV Cost and Service utilization study experience Zingmond et al. JAIDS.2003:Vol 33, Suppl 2: S84-92
16 Inmunological and clinical responses to highly active antiretroviral therapy over 50 years of age. Results from the French Hospital Database on HIV Sophie Grabar. AIDS 2004, 18:
17
18 HIV-1 infection is associated with accelerated vascular aging. Van Guilder G, Stauffer L, Mestek M CROI Montreal, Canada. Abstract731
19 Risk of cardiovascular disease increased in HIV-infected persons MI Events per 1000 Person-Yrs RR: 1.75 (95% CI: ; P <.0001)* Age Group (Yrs) HIV positive HIV negative Triant VA et al. J Clin Endocrinol Metab 2007 *Adjusted for age, sex, race, hypertension, diabetes, dyslipidemia. 2-fold higher risk of ischemic heart disease in HIV-infected patients on ART compared with adjusted uninfected population Obel N et al. Clin Infect Dis 2007
20
21
22 Factores de riesgo enfermedad neuropsicológica
23
24
25 NNDS-Relacionadas con 10% de los pacientes VIH desarrollan cáncer y el 71% de estos cánceres serán NNDS. Se relaciona su aparición con la raza blanca y la edad. Se han dado diversas explicaciones para justificar este aumento de incidencia: mayor supervivencia, mayor edad mayor impacto de factores de riesgo clásicos para cáncer alta incidencia de virus potencialmente oncogénicos : -virus del papiloma humano, -virus de Epstein-Barr y -virus de la hepatitis C Crum-Cianflone N et al. AIDS 2009
26 SCOPE: Decline in egfr in HIV improved by ART Assessment of renal function in 615 HIV+ pts enrolled in the SCOPE cohort Baseline characteristics (Mean or %) Age (years) 45.3 Female 13.2% Race White 50.7% Black 28.5% Hispanic 9.6% CD4 Count (cells/mm3) 434 HIV RNA (log10 c/ml) 3.1 Observation Time (years) 2.7 Number GFR Measurements 10 Multivariable Model Fully adjusted effect on GFR slope (ml/min/1.73m2 per year) Age (years) -0.7 (-0.9, - 0.5) Female -1.8 (-3.1, -0.6) Diabetes -4.4 (-8.4, -0.4) Hyperlipidaemia -2.7 ( -4.7, -0.7) Overall unadjusted rate of GFR: -2.6 (95% CI -3.0, -2.1) ml/min/1.73m2 per year (age expected rate 0.4) Average rate of GFR decline (ml/min/1.73m2 per year) pre-art: -4.7 (95% CI -6.7, -2.6) post-art: -1.9 (95% CI -3.7, -0.1) Improvement in egfr not evident in blippers Untreated noncontrollers showed most impact on egfr; Untreated controllers least Choi A, et al. CROI Abstract 38
27 Fisiopatología de la inmunosenescencia e Infección VIH.
28 Efects of HIV infection and aging on immunity. B cells and antibody production The number of memory B cells can vary but naive B cell decreases. Clinical evidence of B cell dysfunction is evident, manifested by increase risk of serius infection (pneumonia due to Streptococcus pneumoniae) T cell function Activity of thymus diminish after first year of life Decrease in the subpopulation of T naive lymphocytes (CD4+ and CD8+) with aging and HIV Decrease proliferative capacity of T cells and IL-2 production Increasing number of cytotoxic lymphocytes (CD8 CTLs) Shortness telomeres. Mucosal immunity and gastrointestinal lymfoid tissues (GALT) HIV replicates intensely in gut-associated lymphoid tissue (GALT) -> CD4+ GALT, don t recover after HAART Effect of aging on GALT is not known, but increase incidence of infections suggest that there are likely to be age-related changes in GALT. Effros R et al. HIV. CID 2008: 47 (august)
29 Respuesta inmunológica /virológica al TARGA.
30
31 Effect of age on HAART response: COHERE Virological response 2.0 Immunological response Relative hazard (95% CI) p< p< p=0.09 p< p< p< p=0.01 Relative hazard (95% CI) p< p=0.001 p=0.33 p=0.006 p=0.02 p=0.31 p= n=49, n=49, Age group (years) Age group (years) Unadjusted (red) and adjusted (blue) relative hazards for confirmed virological and immunological responses in the different age groups. Estimates are adjusted for year of starting cart, pre-cart CD4 and VL, AIDS, gender, ethnic origin and initial cart regimen. COHERE: Collaboration of Observational HIV Epidemiological Research Europe COHERE Study Group. AIDS 2008, 22:
32 Response to combination antiretroviral therapy: variation by age. The Collaboration of Observational HIV Epidemiological Research Europe (COHERE) study group. COHERE Collaboration. AIDS 2008; 22: COHERE Collaboration. AIDS 2008; 22:
33
34 Older Age and the response to and Tolerability of Antiretroviral Therapy Silverberg MJ. Arch Intern Med 2007; 167(7):
35 Older Age and the response to and Tolerability of Antiretroviral Therapy Silverberg MJ. Arch Intern Med 2007; 167(7):
36
37 Inmunological and clinical responses to highly active antiretroviral therapy over 50 years of age. Results from the French Hospital Database on HIV Mean increase in CD4 cell after HAART iniciation acording to the age and HIV RNA level. Sophie Grabar. AIDS 2004, 18:
38 Adherence in younger vs. older HIV patients Proportion of patients adherent to therapy (%) p= <50 Patient age, years 50 Hinkin CH, et al., AIDS 2004, 8 (Suppl. 1):S19 S25
39 Efectos secundarios y tolerabilidad del Tratamiento Antirretroviral
40 Why might age impact on HAART tolerability? Pharmacological handling: Decreased hepatic and renal function with age Decreased CYP450 concentrations1 Predisposition to toxicities: Increased cardiovascular risk Lower bone mineral density Increased renal disease Polypharmacy 1. Sotaniemi EA et al., Clin Pharmacol Ther 1997, 61: Sherr et al., Psychology, Health & Medicine 2009,14:
41 Descenso del metabolismo hepático con la edad Con la edad aparece una : reducción del tamaño hepático, descenso de la circulacion sanguínea, descenso del nº de hepatocitos, descenso de la capacidad regenerativa (1) Se ha estimado que la capacidad hepática de metabolizar se reduce más de un 30 % en pacientes > 65 a. (2) Muchos antirretrovirales se metabolizan por el cit P450, que se asocia negativamente con la edad (3) La glucouronoconjugación que es activa hasta situaciones terminales del funcionalismo hepático (< 20% de actividad metabólica), no se afecta por la edad. (4) (1) Effros R. CID : (2) Sotaniemi EA et al., Clin Pharmacol Ther 1997, 61: (3) George J. et al, Biochem Pharmacology 1995; 50: (4)Court M. Drug Metab Rev. 2010; 42:
42 Both, NNRTI and PI, have interactions with cytochrome P450
43 Descenso del metabolismo renal con la edad La circulación arterial renal disminuye aproximadamente un 1% por año por encima de los 50 a de edad. El parénquima renal disminuye con la edad. En ausencia de otras enfermedades, la edad avanzada ya justifica un descenso del clearance de creatinina. (1) Rowe J. J Gerontology. 1976; 31: (2) Gupta S CID 2005; 40 : (3) Silverberg M. Arch Intern Med 2007; 167: (4)
44 Toxicidad renal Tomar un régimen con tenofovir aumenta el riesgo de deterioro renal en un 60% comparado con pacientes que no lo toman. Presentación como tubulopatía proximal - Pérdida de fosfato - Acidosis metabólica - Glucosúria - Creatinina elevada 1-2% de los pacientes desarrollan toxicidad grave Lo más frecuente son anormalidades subclínicas Los pacientes con más de 50 años fueron 3 5 veces más propensos a sufrir deterioro grave Heffelfinger J et al. Renal impairment associated with the use of tenofovir. Thirteenth Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections, Denver, Abstract #779.
45 Absorción intestinal Factores relacionados con la formulacion: Concentration, dispersation, solubilidad, Factores relacionados con el paciente: Vaciamiento gástrico, acidez gástrica, area de absorción, flujo sanguineo. En el caso de los IP, la absorción puede alterarse por la actividad del cit P450 y glicoproteína P en células intestinales. (2) No hay estudios que analizen la absorción intestinal en pacientes con edad avanzada. (1) Blanco JR. AIDS rev 2010; 12: (2) Kim R. J Clin Invest. 1998; 101:
46 Older Age and the response to and Tolerability of Antiretroviral Therapy Silverberg MJ. Arch InternSilverberg MJ. Arch Intern Med 2007; 167(7):
47 The associations between age and the development of laboratory abnormalities and treatment discontinuation for reasons other than virological failure in the first year of highly active antiretroviral therapy. Sabin CA et al. HIV Medicine 2009; 10:35-43
48 The associations between age and the development of laboratory abnormalities and treatment discontinuation for reasons other than virological failure in the first year of highly active antiretroviral therapy. Sabin CA et al. HIV Medicine 2009; 10:35-43
49 Comorbilidad y polimedicación.
50 Polypharmacy in older patients Older patients often take concurrent medications for other conditions Vigilance is needed to avoid drug drug interactions Overlapping toxicities Altered plasma drug levels, necessitating dose adjustments Increased metabolism of ARVs, decreasing bioavailability Commonly used drugs that may interact include Statins, antiarrhythmics, gastric acid inhibitors, warfarin, SSRIs, erectile dysfunction agents, anticonvulsants Simone MJ et al., Geriatrics 2008, 63:6 12.
51 HIV-1 infection in subjects older than 70: a multicenter cross-sectional assessment in Catalonia, Spain 8 Centros (7 Barcelona + 1 Tarragona) N: 179: 1,5% de la serie (11815 pacientes seguidos en 2008) 76% Edad media: 74,6 años 87% contagio vía sexual (HTSx: 49,7%; HMX: 37.9%; UDVP: 0,6%) 69% diagnosticados en la sexta década < 200 CD4 cél/mm3: 52% (cohorte comparativa: 34%) (media al diagnóstico: 190) CV-VIH media: cp/ml (57% > cp/ml) Coinfección VHB/C: 9,7% Mothe B et al. Current HIV Research 2009, 7,
52 HIV-1 infection in subjects older than 70: a multicenter cross-sectional assessment in Catalonia, Spain 154 pacientes (86%) presentaban una comorbilidad por lo menos: 54% Dislipemia (cohorte comparativa cc-: 28%) 36% HTA 30% hiperglicemia/diabetes (cc: 17%) 23% Enfermedad cardiovascular 18% Insuficiencia renal crónica 17% Neoplasia (actual o anterior) (cc: 7%) 11% Deterioro cognitivo 58% Lipodistrofia Mothe B et al. Current HIV Research 2009, 7,
53 HIV-1 infection in subjects older than 70: a multicenter cross-sectional assessment in Catalonia, Spain Polifarmacia: además de los antirretrovirales (99% en HAART): toman una media de 2.97 fármacos (límites: 1-10): Hipolipemiantes (19%) Antihipertensivos (16%) ADO/insulina (11%) Antiagregantes (11%) Psicofármacos (6%) Antiácidos (3%) Nitratos (2%) Anticoagulantes orales (2%) Allopurinol (2%) Mothe B et al. Current HIV Research 2009, 7,
54 Recomendaciones de tratamiento.
55 Results from the D:A:D Study Non-modifiable Risk Factors Smith C, et al. CROI Oral presentation 145
56 NA-ACCORD: Survival Benefit With Earlier vs Deferred HAART (at cells/mm 3 ) Early Initiation of HAART Reduces Risk of Death by 70% Parameter Associated With Risk of Death Relative Hazard (95% CI) P Value Deferral of HAART until < 350 cells/mm3 (vs starting at cells/mm3) 1.7 <.001 Female sex Older age (per 10 years) BL CD4+ cell count (per 100 cells/mm3 increase) < Increased relative hazard of death with deferral of HAART remained unchanged when adjusted for IDU or for HCV coinfection, which were both independent predictors of mortality Kitahata MM, et al. NEJM 2009; 360:
57 Guideline Recommendations for Initiation of ART in Established HIV Infection EACS 2009 DHHS GESIDA 2010 Symptomatic HIV disease Asymptomatic; CD4+ count < 350 cells/mm 3 Asymptomatic; CD4+ count > 350 cells/mm 3 if: - Hepatitis C co-infection - Hepatitis B co-infection (requiring therapy). - HIV nephropathy CONSIDER TREATMENT IF - Viral load > c/ml - CD4 decline>50-100/mm/year -Age > 55 - Pregnancy - High cardiovascular risk - malignancy Symptomatic HIV disease Asymptomatic; CD4+ count < 350 cells/mm3 Asymptomatic; CD4+ count > 350 cells/mm3 if: - Pregnant women - HBV co-infection - HIV-associated nephropathy - Other considerations Age Co-morbidities CD4+ cell decline Serodiscordant relationships Infección sintomática Infección asintomática y CD4+ < 350 cells/mm 3 Infección asintomática y CD4+ > cells/mm 3 si: - Cirrosis hepática - Hepatitis crónica por virus C - Hepatitis B con indicación de tratamiento -CV > 10 5 cp/ml - CD4+ < 14% - Edad > 55 años - Riesgo CV elevado - Nefropatía VIH 1 European AIDS Clinical Society (EACS). Guidelines for the clinical management and treatment of HIV infected adults in Europe 2009 [on line]. Available from URL: 2 DHHS guidelines. Available at: Files/Adult and AdolescentGL.pdf. ( december-2009) 3 GESIDA/PNS [on line]. Available from URL:
58 Cual es el TARGA de elección en pacientes HIV por encima de 50 a?
59 Conclusiones
60 Conclusiones Incidencia de nuevos diagnósticos VIH creciente en pacientes > 50 a Retraso diagnóstico late presenters supone una situación de riesgo. Nuevos esfuerzos en diagnostico precoz (atención primaria, campañas sanitarias,...). El VIH afecta múltiples órganos (no solo pensar en infecciones oportunistas). Buena respuesta virológica al tratamiento (buena adherencia) Peor respuesta inmunológica ( por la inmunosenescencia) Mayor tasa de efectos secundarios relacionados con el TAR, por un lógico descenso del metabolismo hepato/renal. Atención a la polimedicación y al riesgo de interacciones medicamentosas. El inicio de tratamiento no debe diferirse. La pauta de tratamiento debe individualizarse
Inicio de la terapia antirretroviral: Cúal es el límite de CD4+ recomendado?
Inicio de la terapia antirretroviral: Cúal es el límite de CD4+ recomendado? Adaptado de Clinical Care Options www.clinicaloptions.com por la Fundación Apoyarte DHHS 2009: Cuando empezar Recuento de CD4+
Más detallesInfluencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica
Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Dislipemias,
Más detallesCuando no tratar una infección? Intentando recomendaciones basadas en evidencias
Cuando no tratar una infección? Intentando recomendaciones basadas en evidencias El dilema de tratar n El peso de la comorbilidad n La toxicidad de los tratamientos n El tiempo hasta el beneficio n La
Más detallesDiagnóstico y tratamiento precoz de la infección por VIH
Diagnóstico y tratamiento precoz de la infección por VIH Importancia pronóstica Papel del médico internista Joaquín Portilla Hospital Gral Univ. Alicante Hª natural de la infección por VIH: Síntomas B
Más detallesLa Fragilitat relacionada amb el Envelliment en las Persones amb VIH
XII Jornada de promoció de la salut i qualitat de vida per a persones amb VIH/SIDA Barcelona 16 de Novembre de 2015 La Fragilitat relacionada amb el Envelliment en las Persones amb VIH Esteban Martínez
Más detallesJuan E. Losa. Hospital U. F. Alcorcón. Universidad Rey Juan Carlos. Es posible diagnosticar antes el VIH en Medicina Interna?
Juan E. Losa. Hospital U. F. Alcorcón. Universidad Rey Juan Carlos. Es posible diagnosticar antes el VIH en Medicina Interna? Guión 1. Presentación tardía 2. Necesidad de diagnóstico precoz 3. Suficiente
Más detallesPrevención y diagnóstico precoz de la infección por VIH
Prevención y diagnóstico precoz de la infección por VIH XI CURSO EN ANTIBIOTERAPIA ACTUALIZACIÓN EN INFECCIÓN POR EL VIH Asuncion Diaz Área de vigilancia de VIH/sida y comportamientos de riesgo Centro
Más detallesExpectativas de vida: Enfermedades crónicas y VIH como enfermedad crónica
Expectativas de vida: Enfermedades crónicas y VIH como enfermedad crónica Álvaro Carrascal, MD, MPH Director, División de Atención Médica Instituto del SIDA Departamento de Salud del Estado de Nueva York
Más detallesBIBLIOGRAFÍA INTERNACIONAL
BIBLIOGRAFÍA INTERNACIONAL Clinical infectious diseases HIV infection is associated with decreased thrombin generation La infección por VIH se asocia con disminución de la generación de trombina Hsue PY
Más detallesSituación actual de la epidemia por VIH en España. JOSÉ A. PEREZ MOLINA Hospital Ramón y Cajal, Madrid 14 de febrero de 2018
Situación actual de la epidemia por VIH en España JOSÉ A. PEREZ MOLINA Hospital Ramón y Cajal, Madrid 14 de febrero de 2018 Normalización expectativa de vida en personas VIH+ Ministerio de Sanidad. Valoración
Más detallesLa hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa
La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona J Hypertens 2013; 31: 1281-1357 Eur Heart J 2013; 34: 2159-2219
Más detallesInfección VIH y Riesgo Vascular. Julián Olalla Unidad de Medicina Interna Hospital Costa del Sol (Marbella)
Infección VIH y Riesgo Vascular Julián Olalla Unidad de Medicina Interna Hospital Costa del Sol (Marbella) Morbidity and Mortality Across Europe, Israel, and Argentina: ~ 10,000 Patients 100 Percentage
Más detallesTratamiento antirretroviral como prevención de la infección por VIH: una perspectiva clínica
Tratamiento antirretroviral como prevención de la infección por VIH: una perspectiva clínica Antonio Antela Hospital Clínico Universitario Santiago de Compostela III Encuentro VIH/SIDA. Madrid, 22.Octubre.2013
Más detallesControversias en VIH. Mª José López Álvarez. Unidad de E.Infecciosas Hospital Lucus Augusti
Controversias en VIH Mª José López Álvarez Unidad de E.Infecciosas Hospital Lucus Augusti Caso clínico Varón de 22 años. Asintomático Acude irregularmente a las consultas de seguimiento No comorbilidades
Más detallesEpidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad
Biología Molecular del Cáncer y Nuevas Dianas Terapéuticas Epidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad Dr. Ignacio Blanco Director, Programa de Consell Genètic en Càncer Institut Català d Oncología
Más detallesFicha descriptiva sobre gestión Por qué las pruebas de VIH gratuitas confidenciales y voluntarias tienen que ser una prioridad nacional.
Ficha descriptiva sobre gestión Por qué las pruebas de VIH gratuitas confidenciales y voluntarias tienen que ser una prioridad nacional. Hechos El incremento del acceso y la aceptación de las pruebas precoces
Más detallesAnálisis de la coestimulación vía CD28 en células linfoides de pacientes infectados. con el virus de la Hepatitis C RESUMEN
Análisis de la coestimulación vía CD28 en células linfoides de pacientes infectados con el virus de la Hepatitis C RESUMEN La infección por el virus de la hepatitis C (VHC) afecta a más de 170 millones
Más detallesEnvejecimiento prematuro
Osteoporosis y VIH VIH Envejecimiento prematuro Toxicidad de medicamentos Factores de riesgo vinculados al estilo de vida Envejecimiento prematuro Envejecimiento normal Disfunción inmune persistente e
Más detallesManejo del Paciente Diabético en Diálisis Crónica. Dr. Andrés Wurgaft Nefrólogo Clínica Las Condes
Manejo del Paciente Diabético en Diálisis Crónica Dr. Andrés Wurgaft Nefrólogo Clínica Las Condes Abel, 1913 Georg Hass, Giessen, 1924 willem johan kolff cellophane Belding Scribner Pacientes jóvenes,
Más detallesVIAJES E INFECCIÓN POR EL VIH. José A. Pérez Molina Medicina Tropical. Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Ramón y Cajal.
VIAJES E INFECCIÓN POR EL VIH José A. Pérez Molina Medicina Tropical. Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Ramón y Cajal. Madrid Por qué este interés por las enfermedades asociadas a los viajes
Más detallesTratamiento de las Hipercolesterolemias. Prevención primaria. Dr. Jorge Elízaga Corrales M. Interna Hospital General de Segovia
Tratamiento de las Hipercolesterolemias. Prevención primaria. Dr. Jorge Elízaga Corrales M. Interna Hospital General de Segovia Guión Seleccionar el paciente en riesgo. Cuándo tratar? Ttos. farmacológicos
Más detallesBIBLIOGRAFÍA INTERNACIONAL
BIBLIOGRAFÍA INTERNACIONAL Clinical infectious diseases HIV-infected Ugandan adults taking antiretroviral therapy with CD4 counts > 200 cel/µl who discontinue cotrimoxazole prophylaxis have increased risk
Más detallesPREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES
PREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES Cristina Sierra Servicio de Medicina Interna Hospital Clínic de Barcelona FIBRILACIÓN AURICULAR E ICTUS FA: arritmia cardíaca sostenida
Más detallesEl médico debe de estar alerta sobre el hecho de que los pacientes mienten a menudo, cuando ellos afirman que han tomado ciertas medicinas
Hipócrates de Cos (460 a.c. 370 a.c.) El médico debe de estar alerta sobre el hecho de que los pacientes mienten a menudo, cuando ellos afirman que han tomado ciertas medicinas ADHERENCIA A UN TRATAMIENTO
Más detallesCUANDO INICIAR TRATAMIENTO ANTIRRETROVIRAL INICIO PRECOZ O TARDÍO. Mar Gutiérrez Gracia Mateo Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
CUANDO INICIAR TRATAMIENTO ANTIRRETROVIRAL INICIO PRECOZ O TARDÍO Mar Gutiérrez Gracia Mateo Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 19/11/2008 Cuestiones Básicas en el Inicio del Tratamiento Antirretroviral.
Más detallesTenofovir y su relación con osteoporosis en pacientes con VIH
ARTÍCULO ORIGINAL Med Int Méx 2015;31:150-154. Tenofovir y su relación con osteoporosis en pacientes con VIH RESUMEN Antecedentes: la osteoporosis, enfermedad con alta prevalencia, se distingue por disminución
Más detallesDra. Selva Núñez 29/07/15
HIV Y HUESO Dra. Selva Núñez 29/07/15 El mayor número de lesiones óseas detectables en pacientes HIV se relaciona con la desmineralización ósea (osteopeniaosteoporosis y osteomalacia. Esta situación predispone
Más detallesIgnacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona.
Ignacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona. Variables de resultado combinadas en los ensayos clínicos (Composite Endpoint / Composite
Más detallesCaso clínico: Mujer diabética de 82 años
Caso clínico: Mujer diabética de 82 años José Manuel Millaruelo Trillo Centro de Salud Torrero La Paz. Zaragoza Reunión GEDAPS Barcelona 6 de Noviembre 2009 Posibles enfoques Encorsetarla en los objetivos
Más detallesEl 33% de las casi 1.000 infecciones por VIH en HSH detectadas en BCN Checkpoint son infecciones recientes
El 33% de las casi 1.000 infecciones por VIH en HSH detectadas en BCN Checkpoint son infecciones recientes F. Pujol, F. Pérez, A. Dalmau-Bueno, J. Saz, H. Taboada, G. Marazzi, A. Pérez, A. Carrillo, A.
Más detallesLate presentation of HIV infection: Situation in Spain
Late presentation of HIV infection: Situation in Spain December 2010 Suggested citation: Area of surveillance of HIV and risk behaviours. Late presentation of HIV infection: Situation in Spain. Secretariat
Más detallesEnvejecimiento y VIH en España La visión epidemiológica
Envejecimiento y VIH en España La visión epidemiológica Julia del Amo Valero Profesora de Investigación Escala OPI Centro Nacional de Epidemiología Instituto de Salud Carlos III Guión 1. Edad de las personas
Más detallesBIBLIOGRAFÍA INTERNACIONAL
BIBLIOGRAFÍA INTERNACIONAL Clinical infectious diseases Comparison of the early fungicidal activity of high-dose fluconazole, voriconazole, and flucytosine as secondline drugs given in combination with
Más detallesFamilia: Retroviridae. Género: Lentivirus. Diámetro: 120 nm. Especies: HIV 1, HIV 2. Genoma: 2 ARN monocatenarios positivos.
30 de Agosto 2010 Bioq. Alvarez, Juliana Bioq. Archuby, Daniela El Síndrome S Inflamatorio de Reconstitución Inmunológica (IRIS), ocurre en una subpoblación n de pacientes infectados por HIV (10-30%) durante
Más detallesControversias en hepatitis Viral II
Controversias en hepatitis Viral II Dra. Ángeles Castro Iglesias Servicio de Medicina Interna B Hospital Universitario de A Coruña VI Curso de Biología Molecular para Clínicos Vigo, 3-4 de Febrero de 2012
Más detallesIII Jornada Alcohol y Alcoholismo SEMI. Madrid, 26 Abril 2014
III Jornada Alcohol y Alcoholismo SEMI Madrid, 26 Abril 2014 Estudio CohRTA CohRTA Cohorte multicéntrica de personas adultas con trastorno por uso de alcohol que solicitan tratamiento por primera vez Estudio
Más detallesÚs de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular
Ús de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular Lluís Masana Unitat de Lípids Catalunya Sud. Hospitals Reus, Tarragona, Tortosa, Valls, Vendrell. Universitat Rovira i Virgili. IISPV.
Más detallesSesión 1 - Inicio de TARV Coordinadores: Cristina Freuler Ricardo Marino- Celia Wainstein. 1 - Indicaciones de Terapia antirretroviral
Sesión 1 - Inicio de TARV Coordinadores: Cristina Freuler Ricardo Marino- Celia Wainstein 1 - Indicaciones de Terapia antirretroviral Gustavo Lopardo, Alejandro Ferro, Daniel David Los beneficios de TARV
Más detallesNew Horizonts for the management of Dyslipidemia. LDL-c Less than 70 mg/dl
New Horizonts for the management of Dyslipidemia. LDL-c Less than 70 mg/dl Luis Masana Vascular Medicine and Metabolic Unit Sant Joan University Hospital Rovira & Virgili University. IISPV CIBERDEM Reus
Más detallesPowerPoint Slides English Spanish Translation Breast Cancer Survivorshiop: Epidemiology Video Transcript
PowerPoint Slides English Spanish Translation Breast Cancer Survivorshiop: Epidemiology Video Transcript Supervivencia al cáncer de mama: epidemiología Transcripción del video Professional Oncology Education
Más detallesTratamiento Antirretroviral y Perspectivas de Futuro. Juan E. Losa. 18 de junio de 2009 18:45-19:45
Tratamiento Antirretroviral y Perspectivas de Futuro Juan E. Losa 18 de junio de 2009 18:45-19:45 TAR y Perspectivas de Futuro Guión 1.- Lo básico 2.- El rollo 3.- Lo interesante 4.- Lo necesario 5.-
Más detallesInvestigación del riesgo cardiovascular. Código de la muestra: 10005077
Código de la muestra: 10005077 Su referencia: I00731526 13/04/2013 En la muestra de referencia, se han analizado, mediante la plataforma CardioChip, los polimorfismos en genes relacionados con riesgo cardiovascular
Más detallesLa estrategia del TEST AND TREAT en la HEPATITIS C: Realidad o ficción?
La estrategia del TEST AND TREAT en la HEPATITIS C: Realidad o ficción? Quiénes somos Asociación de Pacientes nacida el año 2000 en la Estación de Sants de Barcelona. Unirse para compartir y aprender pero
Más detallesComparación DMO en VIH versus no VIH en relación a la edad
Comparación DMO en VIH versus no VIH en relación a la edad Los pacientes VIH tiene DMO equivalente a la observada 20 años después en población no infectada Falutz J et al 18 th CROI, 2011, paper 831 Alta
Más detallesSOSPECHA Y DIAGNÓSTICO PRECOZ DE LA INFECCIÓN POR EL VIH. MANEJO DE LAS PATOLOGÍAS INTERCURRENTES.
SOSPECHA Y DIAGNÓSTICO PRECOZ DE LA INFECCIÓN POR EL VIH. MANEJO DE LAS PATOLOGÍAS INTERCURRENTES. Marta Montero Alonso Unidad de Enfermedades Infecciosas Hospital Universitario La Fe, Valencia Valencia
Más detallesVolumen 18, Revista No. 02 Mayo-Agosto 2014
Efecto de la función renal basal, a los 12 y 24 meses en pacientes VIH/SIDA que reciben tratamiento antirretroviral (TAR) con Tenofovir, Lopinavir/Ritonavir Dra. Josselin Morales¹ R, Lic. André Choco²,
Más detallesIgnacio de los Santos Gil Servicio de Medicina Interna-Infecciosas, Hospital Universitario de la Princesa, Madrid
Calidad de vida en el VIH Ignacio de los Santos Gil Servicio de Medicina Interna-Infecciosas, Hospital Universitario de la Princesa, Madrid Introducción Aspectos médicos de la infección por el VIH Coinfección
Más detallesP. Crusells S. Enfermedades Infecciosas HCULB
P. Crusells S. Enfermedades Infecciosas HCULB REALIZAMOS EL CONTROL Y TRATAMIENTO ADECUADO? Frecuencia de eventos no SIDA en nuevos diagnósticos en España: COHORTE CORIS Frecuencia de eventos No- SIDA
Más detallesHepatitis aguda C en pacientes VIH. Montserrat Laguno Centeno Hospital Clínico. Barcelona 08/10/2015
Hepatitis aguda C en pacientes VIH Montserrat Laguno Centeno Hospital Clínico. Barcelona 08/10/2015 Situación actual de la Hepatitis Aguda C (HAC) en el paciente VIH Experiencia en HAC en el paciente VIH
Más detallesEVIDÈNCIES EN LA MILLORA DEL MALALT AMB MPOC
EVIDÈNCIES EN LA MILLORA DEL MALALT AMB MPOC P. Almagro Unitat de Geriatria d Aguts Servei de Medicina Interna Hospital Universitari Mútua de Terrassa That is, look at the patient with COPD, not
Más detallesCÁNCER DE MAMA SITUACIÓN EN LA REGIÓN DE MURCIA Chirlaque MD, Salmerón D, Cirera L, Tortosa J, Valera I, Párraga E, Navarro C. 1
ACTUALIZACIÓN EPIDEMIOLÓGICA Mayo / 2012 INTRODUCCIÓN CÁNCER DE MAMA SITUACIÓN EN LA REGIÓN DE MURCIA Chirlaque MD, Salmerón D, Cirera L, Tortosa J, Valera I, Párraga E, Navarro C. 1 El cáncer de mama
Más detalles"Average years of healthy life (without disabilities). Argentina 2002-2003.
Universidad Nacional de Córdoba "Average years of healthy life (without disabilities). Argentina 2002-2003. Alvarez, M. - Carrizo, E. - Peláez, E. - González, L. CONICET - National University of Córdoba,
Más detallesAdherencia al tratamiento antiosteoporótico en pacientes naive de la cohorte ESOSVAL. Impacto de la no-adherencia primaria y el copago.
Adherencia al tratamiento antiosteoporótico en pacientes naive de la cohorte ESOSVAL. Impacto de la no-adherencia primaria y el copago., Isabel Hurtado, Cristóbal Baixauli, Salvador Peiró, José Sanfélix-Genovés
Más detallesINFORMA. Revisión: ALZHEIMER e Incontinencia Urinaria. Dr. Francisco José Brenes Bermúdez
Revisión: ALZHEIMER e Incontinencia Urinaria Dr. Francisco José Brenes Bermúdez Médico de familia CAP Llefi à, Badalona. Responsable del Grupo de Trabajo de Urología de SEMERGEN (Sociedad Española de Médicos
Más detallesLa importancia de hábitos de vida saludables Carlos Brotons MD PhD EAP Sardenya Unidad Docente ACEBA IIB Sant Pau Barcelona cbrotons@eapsardenya.
Día Mundial del Corazón 25 septiembre 2013 La importancia de hábitos de vida saludables Carlos Brotons MD PhD EAP Sardenya Unidad Docente ACEBA IIB Sant Pau Barcelona cbrotons@eapsardenya.cat PREVALENCIA
Más detallesSUMARIO Infección por VIH y sida en Navarra, 2010 1 Situación de las E.D.O. en Navarra. Semanas 14 a 26 de 2011 6
Nº 64 Septiembre de 2011 SUMARIO Infección por VIH y sida en Navarra, 2010 1 Situación de las E.D.O. en Navarra. Semanas 14 a 26 de 2011 6 INFECCIÓN POR EL VIH Y SIDA EN NAVARRA, 2010 Nuevas infecciones
Más detallesESTUDIO CLÍNICO CON IMPLANTES DE SUPERFICIE OXALIFE EN PACIENTES FUMADORES Y NO FUMADORES
ESTUDIO CLÍNICO CON IMPLANTES DE SUPERFICIE OXALIFE EN PACIENTES FUMADORES Y NO FUMADORES OXALIFE IMPLANTS SURFACE IN SMOKING AND NO SMOKING PATIENTS: A CLINICAL STUDY Autor: Malbos Marisel Director: Ibáñez
Más detallesSarcopenia Impacto en la funcionalidad
Sarcopenia Impacto en la funcionalidad Grupo 3 García Moreira Virgílio, Bolaños Sánchez Milena, Picado Ovares José Ernesto, Jauregui José Ricardo, Vela Barba Carlos Luis, Gustavo Leandro Astorga Es importante
Más detallesImpacto de la Comorbilidad por grupos etarios en personas VIH-positivas en España
Impacto de la Comorbilidad por grupos etarios en personas VIH-positivas en España Julia del Amo, Científica Investigadora OPI Centro Nacional de Epidemiología Instituto de Salud Carlos III Supervivencia
Más detallesIII CONGRESO NACIONAL DE ATENCIÓN FARMACÉUTICA
Adherencia a la terapia antirretroviral en pacientes infectados con el virus de la inmunodeficiencia humana que asisten a una clínica universitaria de enfermedades infecciosas en Venezuela. III CONGRESO
Más detallesProfilaxis pre-exposición ( PrEP ): Estado actual e implicaciones
Profilaxis pre-exposición ( PrEP ): Estado actual e implicaciones Alvaro Carrascal, MD, MPH Director, División de Atención de Salud Instituto del SIDA, Departamento de Salud del Estado de Nueva York Profesor
Más detallesVacuna HPV. Dr. Robinson Cabello. Aclaración potencial conflicto de Interés: Investigador Vacuna Gardasil Vía Libre Perú.
Vacuna HPV Dr. Robinson Cabello Aclaración potencial conflicto de Interés: Investigador Vacuna Gardasil Vía Libre Perú. Virus del Papiloma Humano (VPH) Virus de ADN de doble cadena no encapsulado 1 >100
Más detallesRelación entre diabetes y VHC antes y después del transplante hepático
Relación entre diabetes y VHC antes y después del transplante hepático Dr Xavier Xiol Hospital Universitari de Bellvitge L Hospitalet de Llobregat Barcelona Definiciones Diabetes tipo 1 Secundaria déficit
Más detallesRed de Sociedades Científicas Médicas Venezolanas
Red de Sociedades Científicas Médicas Venezolanas Comisión de Epidemiología y Comisión de Educación Médica Continua 15 de noviembre de 2011 Nota Breve N 29 http://www.rafaela.com/cms/news/ver/30026/1/14-
Más detallesCurso Internacional en VIH: Patogénesis, Prevención y Tratamiento 2012. El camino a seguir
Curso Internacional en VIH: Patogénesis, Prevención y Tratamiento 2012. El camino a seguir International Course on HIV: Pathogenesis, Prevention and Treatment, 2012. The road ahead March 23 rd and 24 th,
Más detallesImportancia del Diagnóstico Precoz Situación en la Comunidad de Madrid
Curso de Diagnóstico Precoz y Atención Integral a la Infección por VIH Hospital Ramón y Cajal, 22-24 de Noviembre de 2010 Importancia del Diagnóstico Precoz Situación en la Comunidad de Madrid Santiago
Más detallesUNIVERSIDAD DE GUAYAQUIL FACULTAD DE CIENCIAS QUÍMICAS TESIS PREVIO A LA OBTENCIÓN DEL GRADO DE DOCTORA EN QUÍMICA Y FARMACIA TEMA:
UNIVERSIDAD DE GUAYAQUIL FACULTAD DE CIENCIAS QUÍMICAS TESIS PREVIO A LA OBTENCIÓN DEL GRADO DE DOCTORA EN QUÍMICA Y FARMACIA TEMA: Relación entre las células TCD4-TCD8 en pacientes portadores de HIV con
Más detallesESTUDIO OBINDIAB GRUPO DE DIABETES SEMFYC
ESTUDIO OBINDIAB GRUPO DE DIABETES SEMFYC METHODS CHARACTERISTICS OF THE PATIENTS Mean (SD) Range CI95% Age (years) 68,9+11,3 40-95 (67,8-70,0) HbA1c (%) 6,97+1,2 5,0-14,7 (6,9-7,1) Gender Male Female
Más detallesAdolescentes con infección VIH: Adherencia
Adolescentes con infección VIH: Adherencia Dra. Solange Arazi Caillaud Infectóloga pediatra Médica especialista del Servicio de Control Epidemiológico e Infectología Hospital de Pediatría J.P. Garrahan
Más detallesAdherencia antirretroviral (ARV) en embarazadas infectadas con VIH. Ana Carvajal Julio 2009.
Adherencia antirretroviral (ARV) en embarazadas infectadas con VIH Ana Carvajal Julio 2009. Percent of adults (15+) living with HIV who are female, 1990-2007 Percent Female (%) 70 60 50 40 30 20 10 0 Sub-Saharan
Más detallesSeguimiento a largo plazo de una cohorte de enfermos con TB. Factores asociados a recaída y a muerte en Barcelona ciudad
XI Taller Internacional sobre Tuberculosis. UiTB- 2007 Seguimiento a largo plazo de una cohorte de enfermos con TB. Factores asociados a recaída y a muerte en Barcelona ciudad Servei d Epidemiologia. Agència
Más detallesFloridablanca, Colombia.
22 Floridablanca, Colombia. El síndrome metabólico afecta alrededor de 25% a 45% de la población colombiana de acuerdo con los criterios diagnósticos propuestos por la Federación Internacional de Diabetes,
Más detallesEficacia y seguridad de dolutegravir maś rilpivirina en la vida real. Resultados a 24 semanas. Estudio DORIVIR
Eficacia y seguridad de dolutegravir maś rilpivirina en la vida real. Resultados a 24 semanas. Estudio Rosario Palacios 1,2, Marisa Mayorga 3, Carmen-Mariá Gonzaĺez-Domeńech 2, Carmen Hidalgo- Tenorio
Más detallesBAJO NIVEL DE VIREMIA. SU SIGNIFICADO Y RIESGO DE RESISTENCIA. OTTO A SUSSMANN P Médico Microbiólogo Especialista en Infectología
BAJO NIVEL DE VIREMIA. SU SIGNIFICADO Y RIESGO DE RESISTENCIA OTTO A SUSSMANN P Médico Microbiólogo Especialista en Infectología CASO No. 1 Masculino 46 años Diagnóstico 2000 Neumocistosis Inicio de terapia
Más detallesIX CURSO DE AVANCES EN INFECCIÓN POR VIH Y HEPATITIS VIRALES
La Coruña 30 y 31 de Enero 2015 IX CURSO DE AVANCES EN INFECCIÓN POR VIH Y HEPATITIS VIRALES TERAPIA DEL PACIENTE NAIVE CON UN RÉGIMEN ANTIRRETROVIRAL STR Javier de la Fuente Aguado S. M. Interna. H. POVISA.
Más detallesCohortes VIH/SIDA como marcadores de la epidemia en España
Cohortes VIH/SIDA como marcadores de la epidemia en España Cohorte Española VACH Dr. N. Suárez Lozano UGC Enfermedades Infecciosas Complejo Hospitalario de Huelva www.vach.es AdvanCedHiv Datos Cohorte
Más detallesOsteoporosis bajo control
Osteoporosis bajo control Osteoporosis inducida por glucocorticoides www.lillyosteoporosis.com Qué es la osteoporosis inducida por glucocorticoides? La osteoporosis inducida por glucocorticoides (GC) es
Más detallesEpidemiología HTA 2013. Jaime E. Tortós Guzmán, FACC Servicio de Cardiología, Hospital San Juan de Dios Clínica Los Yoses jtortos64@gmail.
Epidemiología HTA 2013 Jaime E. Tortós Guzmán, FACC Servicio de Cardiología, Hospital San Juan de Dios Clínica Los Yoses jtortos64@gmail.com Mackay J, Mensah G. Atlas of Heart Disease and Stroke. 2004.
Más detallesCoinfección VIH / VHC Juan E. Losa Hospital U. F. Alcorcón. Universidad Rey Juan Carlos Madrid
Coinfección VIH / VHC Juan E. Losa Hospital U. F. Alcorcón. Universidad Rey Juan Carlos Madrid Coinfección y Hepatitis víricas: Nuevas soluciones. Guión 1.- Nuevos tratamientos antivhc: un cambio en la
Más detallesBIBLIOGRAFÍA INTERNACIONAL
BIBLIOGRAFÍA INTERNACIONAL Antiviral Therapy Post exposure prophylaxis for HIV infection: a clinical trial comparing lopinavir/ritonavir versus atazanavir each with zidovudine/lamivudine Profilaxis postexposición
Más detallesHbA1c < 7% CONTROL DE LA GLUCEMIA EN PACIENTES CON DM TIPO 2
CONTROL DE LA GLUCEMIA EN PACIENTES CON DM TIPO 2 HbA1c < 7% Arturo Lisbona Gil Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital Central de la Defensa Madrid El buen control glucémico (HbA1c) reduce la
Más detalles* Residente de Postgrado de Medicina Interna. Decanato de Medicina. UCLA. **Médico Internista. Profesor titular del Decanato de Medicina. UCLA.
EVOLUCION DE LA DIABETES MELLITUS TIPO I Y II Y REPERCUSIONES SISTEMICAS SEGUN CUMPLIMIENTO DEL TRATAMIENTO * Carlos Ernesto Medina Santander ** Kepler Orellana PALABRAS CLAVES: Diabetes Mellitus. Tratamiento.
Más detallesSIDA DE TRANSMISION SEXUAL EN COSTA RICA: ASPECTOS EPIDERMIOLOGICOS Y CLINICOS
SIDA DE TRANSMISION SEXUAL EN COSTA RICA: ASPECTOS EPIDERMIOLOGICOS Y CLINICOS Gisela Herrera M. Descriptores: Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida Enfermedades Sexualmente Trasmisibles Homosexualidad
Más detallesCáncer de mama epidemiologia descriptiva, factores de riesgo y cribado
Cáncer de mama epidemiologia descriptiva, factores de riesgo y cribado Josep A Espinàs Plan director de oncología de Cataluña EPIDEMIOLOGIA DESCRIPTIVA ECO-EUCAN (Update minor) (21 Jan. 2015) Texto 1 Texto
Más detallesFernando Lozano Unidad Clínica de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Hospital Universitario de Valme, Sevilla. Director del Plan Andaluz frente
Fernando Lozano Unidad Clínica de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Hospital Universitario de Valme, Sevilla. Director del Plan Andaluz frente al VIH/Sida y otras ITS Éxitos y retos de las políticas
Más detallesHOSPITAL REGIONAL DE VERACRUZ SECRETARIA DE SALUD PROTOCOLO DE TESIS TÍTULO:
HOSPITAL REGIONAL DE VERACRUZ SECRETARIA DE SALUD PROTOCOLO DE TESIS TÍTULO: Prevalencia de infecciones oportunistas en pacientes VIH positivo, y su relación con la necesidad de hospitalización, asociados
Más detallesBCN CHECKPOINT: DETECCIÓN DE INFECCIONES AGUDAS Y SUPRESIÓN RÁPIDA DE LA CARGA VIRAL
BCN CHECKPOINT: DETECCIÓN DE INFECCIONES AGUDAS Y SUPRESIÓN RÁPIDA DE LA CARGA VIRAL Michael Meulbroek, Ferran Pujol, Jorge Saz, Félix Pérez, Albert Dalmau-Bueno, Héctor Taboada, Giovanni Marazzi, Antonio
Más detallesCristina Agustí, Alexandra Montoliu, Juanjo Mascort, Ricard Carrillo, Jesús Almeda, Jordi Casabona.
Oportunidades perdidas para la realización de la prueba del VIH en Atención Primaria en pacientes diagnosticados con una condición indicadora en Cataluña, España Cristina Agustí, Alexandra Montoliu, Juanjo
Más detallesHipertensión arterial conducente a enfermedad cerebrovascular por incumplimiento del plan medicamentoso
MEDISAN 2011; 15(2):204 ARTÍCULO ORIGINAL Hipertensión arterial conducente a enfermedad cerebrovascular por incumplimiento del plan medicamentoso High Blood Pressure leading to cerebrovascular disease
Más detallesPrevención y detección del cáncer de cuello uterino
Prevención y detección del cáncer de cuello uterino Trompas de Falopio Ovarios Qué es el cáncer de cuello uterino? Útero Cuello uterino Vagina El cáncer es una enfermedad que se origina por causa del crecimiento
Más detallesResultados del Estudio OFRECE. Prevalencia de Angina Estable y FRC
Prevalencia de Angina Estable y FRC Dr. Joaquín Alonso Martín Jefe de Servicio de Cardiología Hospital U. de Fuenlabrada (Madrid) Profesor Asociado de Cardiología, Dto Medicina y Cirugía Universidad Rey
Más detalles6 INFECCIÓN POR EL VIRUS DE LA INMUNODEFICIENCIA HUMANA (VIH) Y SIDA. TRATAMIENTO Y PREVENCIÓN DE LAS INFECCIONES OPORTUNISTAS ASOCIADAS
6 INFECCIÓN POR EL VIRUS DE LA INMUNODEFICIENCIA HUMANA (VIH) Y SIDA. TRATAMIENTO Y PREVENCIÓN DE LAS INFECCIONES OPORTUNISTAS ASOCIADAS Introducción.................... 663 Clasificación de la infección
Más detallesPrevención Cuaternaria. Cribado de cáncer de mama Uruguay
Prevención Cuaternaria Cribado de cáncer de mama Uruguay 1 2 3 OPORTUNIDAD O AMENAZA? 4 Ley carne de salud Control periódico toda/os los trabajadores. En mujeres se exige realización de: PAP Mamografía
Más detallesA1C Cuál es su número? La no muy conocida prueba de A1C, puede decirle mucho de como mantenerse saludable.
A1C Cuál es su número? La no muy conocida prueba de A1C, puede decirle mucho de como mantenerse saludable. "Yo nunca he escuchado sobre una prueba de A1C. Qué puede hacer por mí?" "Le puede ayudar a descubrir
Más detallesEL RETO DE ANTICOAGULAR EN EL PACIENTE ANCIANO. Carmen Suárez Fernández Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa.
EL RETO DE ANTICOAGULAR EN EL PACIENTE ANCIANO Carmen Suárez Fernández Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa. Madrid Prevalencia de FA en España según edad. Estudio Val-FAAP
Más detallesDr Alejandro Acevedo Gaete Oncólogo Médico Hospital Carlos Van Buren
Dr Alejandro Acevedo Gaete Oncólogo Médico Hospital Carlos Van Buren Introduccion Perspectiva histórica Principios de Biologia molecular del cáncer colorectal Conceptos de biomarcadores Evidencia clínica
Más detallesInmunización en pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal.
Inmunización en pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal. Introducción: La identificación de personas con trastornos inmunitarios ha aumentado a lo largo del tiempo, situación atribuible a varias
Más detallesNiveles de interferón en pacientes esquizofrénicos
Niveles de interferón en pacientes esquizofrénicos Dr. Segundo Mesa *Dra. Enma González* Dr. Angel Aguilera** Hospital Psiquiátrico de la Habana* Centro de Ingeniería Genética y Biotecnología** INTRODUCCION
Más detallesINSTITUTO POLITÉCNICO NACIONAL
INSTITUTO POLITÉCNICO NACIONAL ESCUELA SUPERIOR DE TURISMO SECCIÓN DE ESTUDIOS DE POSGRADO E INVESTIGACIÓN MAESTRÍA EN ADMINISTRACIÓN E INNOVACIÓN DEL TURISMO ANÁLISIS DEL PROCESO DE GESTIÓN DEL TALENTO
Más detallesRESUMEN. Palabras clave: Tenofovir, Nefrotoxicidad, Índice de Masa Corporal.
Enfermedad renal en pacientes tratados con Tenofovir en Hospital Roosevelt. Dra. Luisa María Recinos, Lic. Andre Choco, Dr. Carlos Mejia. Hospital Roosevelt, Clínica de infecciosas, Agosto 2014. Guatemala,
Más detalles