SUMARI. Detectar la Fibril lació Auricular A QUÍ ANTICOAGULAR? Amb què? Vells/Nous Anticoagulants. Conclusions

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "SUMARI. Detectar la Fibril lació Auricular A QUÍ ANTICOAGULAR? Amb què? Vells/Nous Anticoagulants. Conclusions"

Transcripción

1

2 SUMARI A QUÍ ANTICOAGULAR? Detectar la Fibril lació Auricular Amb què? Vells/Nous Anticoagulants Conclusions

3 INDICACIONS DEL TRACTAMENT ANTICOAGULANT

4 ESTRATIFICACIÓ DEL RISC D AVC EN LA F.A. CHADS 2 Risk Factor Score Cardiac failure 1 HTN 1 Age 75 y 1 Diabetes 1 Stroke ,2 5 12, ,9 8,5 Relació entre CHADS2 i risc anual d ACV ,9 2, Lip GY, Halperin JL. Am J Med. 2010;123(6):

5 ESTRATIFICACIÓ DEL RISC D AVC EN LA F.A. Stroke Rate, % Risk Factor CHADS 2 Score Cardiac failure 1 HTN 1 Age 75 y 1 Diabetes 1 Stroke ,9 2,8 4 5,9 8,5 12,5 Relació entre CHADS2 i risc anual d ACV 18, Lip GY, Halperin JL. Am J Med. 2010;123(6): Risk Factor CHA 2 DS 2 -VASc Score Cardiac failure 1 HTN 1 Age 75 y 2 Diabetes 1 Stroke 2 Vasc dz (MI, PAD, aortic ath) 1 Age y 1 Sex category (female) 1 0% Relació entre CHA2DS2-Vasc i risc anual d'accident cerebrovascular % CHA 2 DS 2 -VASc Score

6 FACTORS DE RISC PEL ICTUS I EL TROMBOEMBOLISME EN PACIENTS AMB FA NO VALVULAR Factors de Risc Majors Ictus o Embolisme sitèmic previ Edat 75 anys Factors de Risc clínicament rellevants no majors ICC ó disfunció VE FE 40% HTA Diabetes Edat anys Malaltia vascular Sexe femení > 65 anys Camm J, Kirchhof P, Lip GYH, Schotten U, Savelieva I, Ernst S et al Guidelines for the management of atrial Fibrillation. The Task Force for the Management of Atrial Fibrillation of the European Society of Cardiology (ESC). Eur Heart J 2010.

7 TROMBOPROFILAXI EN FIBRIL LACIÓ AURICULAR. ESC 2010 CATEGORIA DE RISC CHA 2 DS 2 VASc RECOMANACIO TERÀPIA ANTITROMBÒTICA 1 FR major o 2 FR no rellevants 2 ACO 1 FR no major clínicament rellevant 1 ACO o AAS No FR 0 Res o AAS Camm AJ, et al. Eur Heart J 2012 (modificat)

8 TRACTAMENT ANTITROMBÒTIC EN LA F.A. SEGONS LES PRINCIPALS GUIES ESC 2012 CHA2DS2-VASc ACO No cal tractament Càlcul escala HAS-BLED NACO (I/A) AVK (IIa/B) CCS 2011 / ACCP 2012 CHADS2 1 ACO CHADS2 =0 AAS o sense tractament CATEGORIA DE RISC Sense FR TRACTAMENT RECOMANAT AAS ( mgs/d) 1 FR moderat AAS ( mgs/d) o INR 2,5 (2-3) 1 FR major o > moderat INR 2,5 (2-3) ACC/ AHA / ESC 2006 ACCF / AHA / HRS 2011 FR menor Dona edat Malaltia coronària Tirotoxicosi FR moderat edat 75 HTA ICC FA 35% DM FR major AIT, Ictus o Embòlia previs Estenosi mitral Vàlvula protèsica

9 Benefici Risc

10 MAJOR RISC DE ICTUS = MAJOR RISC DE HEMORRÀGIA FR de ictus FR de sangnat relacionat amb la anticoagulació Edat avançada 14 Antecedents de hipertensió 1,3,4 Antecedents de IM o malaltia isquèmica cardíaca 1,3 Malaltia cerebrovascular 1-4 Anèmia 3,4 Antecedents de sagnat 3,4 Insuficiència renal 4 Ús concomitant de antiagregants plaquetaris 3,4 La relació entre ictus i risc d hemorràgia complica l avaluació benefici-risc 1. Lip GY et al, 2010; 2. Hylek EM et al, 1994; 3. Hughes M et al, 2007; 4. Pisters R et al

11 ESTRATIFICACIÓ DEL RISC D AVC EN LA F.A. Risk Factor HAS-BLED Score Hipertensió 1 Anomalías renals (Creat>2,2) / hepàtiques (Bbx2 VN/GOT, GPTx3 VN) 1 ó 2 Stroke (ictus) 2 Bleeding (sangnat o predisposició) 1 Lábil INR (<60% del temps entre 2-3) 1 Edat avançada (>65) 1 Drogues (Fàrmacs: AINES o Antiagreg.) /Alcohol Risc alt 3 punts ó 2 0 Pisters R, et al. Chest 2010; 138: Camm J, et al. Eur Heart J 2010; 31: ESC AF Guidelines EHJ 2010

12 SUMARI A quí Anticoagular? Detectar la Fibril lació Auricular AMB QUÈ? VELLS/NOUS ANTICOAGULANTS Conclusions

13 DISMINUCIÓ DEL RISC D ICTUS SEGONS FÀRMACS AAS RR ~ 22% (Hart RG, 2007) Clopidogrel + AAS RR ~ 40% (Conolly, 2006) ACO (INR: 2-3) RR ~ 68% (AFI, 1994)

14 Reducció del Risc d Ictus amb les opcions de tractament actuals i els nous Anticoagulants

15 DABIGATRAN

16 RIVAROXABAN Indicació Fase II Fase III Post-MKT Indication Phase II Phase III Post-Approval Prevenció TEV desprès d artoplàstia electiva de maluc o genoll Prevenció TEV en pacients médics hospitalitzats Tractament TEV Prevención de ictus en fibrilación auricular Prevenció secundària de la síndrom coronària aguda ODIXa-HIP1 ODIXa-HIP2 ODIXa-KNEE ODIXa-OD.HIP ODIXa-DVT EINSTEIN DVT Study N=36 Japan Study N=100 Japan Study N=102 Japan RECORD1 RECORD2 RECORD3 RECORD4 EINSTEIN DVT EINSTEIN PE EINSTEIN EXT Nombre de pacients ~7,500 > 55,000 ~15,000 J- 17

17 APIXABAN ~ pacients de 45 països Prevenció del TEV en cirurgía ortopèdica Prevenció d ictus en la fibrilació auricular Prevenció del TEV en pacients amb patologia mèdica Síndrome Coronari Agut Tractament del TEV agut/crónico * * El estudio clínico APPRAISE-2, realizado en pacientes con un síndrome coronario agudo (SCA), se interrumpió de forma precoz por un aumento en los sangrados, que no se compensaba por una disminución clínicamente significativa de los eventos isquémicos

18 AVK: INCONVENIENTS Propietats Farmacològiques Finestra Terapèutica estreta Inici i final d acció retardat Resposta poc predecible Risc d hemorràgia Prescripció complexa Variabilitat interindividual (genètica) Interaccions alimentàries i farmacològiques Monitorització estreta Abandonaments freqüents

19 FINESTRA TERAPÈUTICA ESTRETA DELS AVK 20 INR en el moment del Ictus o Hemorràgia IC en pac. amb FA Rang terapèutic de INR Ictus isquèmic Hemorragia intracraneal International Normalized Ratio Hylek, NEJM 2005

20 NOUS ANTICOAGULANTS DABIGATRAN APIXABAN RIVAROXABAN

21 NOUS ANTICOAGULANTS, ON ACTÚEN? Xa Rivaroxaban (Xa) Apixaban (Xa) Thrombin Dabigtran (Trombina) Adaptat de Steffel, Eur Heart J 2011

22 RE-LY DISENY DEL ESTUDI RE-LY (Randomized Evaluation of Long-term anticoagulation therapy) Fibril lació auricular amb 1 factor de risc Absència de contraindicacions A Randomized N= 18,113 Warfarina 1 mg, 3 mg, 5 mg (INR 2,0-3,0) N = 22 Dabigatrán etexilato 110 mg dos cops al dia N = Dabigatran etexilato 150 mg dos cops al dia N = Objectiu principal: Determinar la no inferioritat de Dabigatrán respecte a Warfarina en quant a ictus i embòlia sistèmica Seguiment mínim de 1 any, màxim de 3 anys i mitja de 2 anys de seguiment Ezekowitz MD, et al. Am Heart J 2009;157: Connolly SJ., et al. N Engl J Med. 2009; 361:

23 Cocients acumulats de riscos EFICÀCIA DABIGATRAN ( ICTUS i E.S.) 0,05 0,04 0,03 Warfarina (n = 6022) Dabigatrán etexilato 110 mg (n = 6015) Dabigatrán etexilato 150 mg (n = 6076) RR 0,91 (IC del 95%: 0,74-1,11) p < 0,001 (NI) p = 0,34 (Sup) RRR 34% 0,02 0,01 RR 0,66 (IC del 95%: 0,53-0,82) p < 0,001 (NI) p < 0,001 (Sup) 0,0 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 Anys Connolly SJ., et al. N Engl J Med. 2009; 361:

24 Número d episodis SEGURETAT: TAXES DE HEMORRÀGIES INTRACRANIALS RR 0,31 (IC del 95%: 0,20-0,47) p < 0,001 (sup) RR 0,40 (IC del 95%: 0,27-0,60) p < 0,001 (sup) 87 0,74% RRR 69% RRR 60% ,23% 36 0,30% 0 D 110 mg 2 x día D150 mg 2 x día Warfarina Connolly SJ., et al. NEJM publicado en línea el 30 de agosto de DOI /NEJMoa

25 DISENY DEL ESTUDI Final del estudi Seguiment de 30 dies Aleatoritzat Doble cec / doble emmascarament FA no valvular Rivaroxaban 20 mg un cop al dia O Antecedents de ictus, AIT o ES no cerebral 2* dels sigüents: n= R (15 mg un cop al dia per CrCl ml/min) ICC Hipertensió Edat 75 anys Diabetes Warfarina (INR objectiu 2-3) Criteri de valoració principal: No inferioritat versus Warfarina en quant a Ictus o embòlia sistèmica ~11 41 no meses*** cerebral Patel MR et al. N Engl J Med 2011;365:

26 Tasa acumulada de acontecimientos (%) EFICÀCIA Ictus o embòlia sistèmica HR 0,79 (0,66, 0,96) p< 0,001 (no inferioritat) Warfarina Rivaroxabán Dies des de la aleatorització 840 Número de pacients en risc Rivaroxaban Warfarina Població per protocol, població en tractament Patel MR et al. N Engl J Med 2011;365:

27 ANÀLISI DE HEMORRÀGIES Paràmetre Criteri de valoració principal de la seguretat Rivaroxaban (n=7.111) n (% anual) Warfarina (n=7.125) n (% anual) HR (IC del 95%) (14,9) (14,5) 1,03 (0,96, 1,11) HR IC del 95% Hemorràgia important 395 (3,6) 386 (3,4) 1,04 (0,90, 1,20) de la Hb ( 2 g/dl) 305 (2,8) 254 (2,3) 1,22 (1,03,1,44)* Transfusió 183 (1,6) 149 (1,3) 1,25 (1,01,1,55)* Hemorràgia d órgan crític 91 (0,8) 133 (1,2) 0,69 (0,53,0,91)* Hemorràgia intracraneal 55 (0,5) 84 (0,7) 0,67 (0,47,0,93)* Hemorràgia mortal 27 (0,2) 55 (0,5) 0,50 (0,31,0,79)* Hemorràgia lleu clínicament rellevant (11,8) (11,4) 1,04 (0,96, 1,13) 0,2 0, A favor de A favor de Hemorragia digestiva importante (superior, inferior, rectal): rivaroxaban warfarina Población rivaroxabán de seguridad, = 224 acontecimientos análisis según (3,2%); tratamiento; warfarina *estadísticamente = 154 acontecimientos significativo Patel MR et al. N Engl J Med 2011;365: (2,2%); p< 0,001*

28 DISENY DEL ESTUDI N= Estudi aleatori, doble cec i de doble enmascarament Població de pacients FA i 1 factor de risc d ictus Apixaban 5 mg BID (2,5 mg BID en alguns pacients) Warfarina (INR objectiu de 2,0 3,0) Variable principal de eficàcia Ictus o embolisme sistèmic Variable principal de seguretat Sagnat major (definició de ISTH) centres 39 països Valoració jeràrquica: no-inferioritat per variable principal, superioritat per variable principal, sagnat major, mort Granger CG et al. N Engl J Med 2011;10,1056/NEJMoa NEJM.org 28 August 2011

29 Pacientes con succesos (%) EFICÀCIA Warfarina RRR de 21% Apixaban p<0,001 para no-inferioritat HR del 0,79 (IC del 95%, 0,66 0,95); p=0,01 per superioritat Mesos Adaptado de Granger CG et al. N Engl J Med 2011;10,1056/NEJMoa NEJM.org 28 August 2011 Adaptado de Granger CG et al. N Engl J Med 2011;10,1056/NEJMoa NEJM.org 28 August 2011

30 Pacients amb succesos (%) SEGURETAT: VARIABLE DE SAGNAT MAJOR Warfarina RRR de 31% Apixaban HR del 0,69 HR (IC del del 0,69 95%, (IC 0,60 0,80); del 95%, 0,60 0,80); p<0,001 p<0,001 Mesos Adaptado de Granger CG et al. N Engl J Med 2011;10,1056/NEJMoa NEJM.org 28 August 2011

31 NOUS ACO QUÈ APORTAN? ANTICOGULANT ORAL IDEAL Eficàcia probada en assaigos clínics amplis. Baix risc de sagnat Pocs efectes adversos No necessitat de monitorització rutinària. Dosi fixa, efecte previsible. Ràpida instauració del efecte anticoagulant. Ràpida reversibilitat. Escasa interacció amb fàrmacs i aliments. Existència de antídot Novel oral anticoagulants: focus on stroke prevention and treatment of venous thrombo-embolism. Jan Steffel and Eugene Braunwald. European Heart Journal (2011) 32,

32 NOUS ACO QUÈ APORTAN? ANTICOGULANT ORAL IDEAL Eficàcia probada en assaigos clínics amplis. Baix risc de sagnat Pocs efectes adversos No necessitat de monitorització rutinària. Dosi fixa, efecte previsible. Ràpida instauració del efecte anticoagulant. Ràpida reversibilitat. Escasa interacció amb fàrmacs i aliments. Existència de antídot Novel oral anticoagulants: focus on stroke prevention and treatment of venous thrombo-embolism. Jan Steffel and Eugene Braunwald. European Heart Journal (2011) 32,

33 DIFERÈNCIES NOUS ANTICOAGULANTS ORALS DABIGATRAN RIVAROXABAN APIXABAN Diana Trombina Factor Xa Factor Xa Profàrmac Si No NO Biodisponibilitat 6% >80% >50% Unió a proteïnes 87% 92-95% 87% T (màx) 2 h 2-3 h 1-2 h Vida mitja h 5-9 h (sans), 9-13 h (ancians) Monitorització NO 8-15 h Administració VO, c/12 h VO, c/24 h VO, c/12 h Eliminació Interaccions 80% renal 20% fecal 66% renal 33% fecal 25% renal 75% fecal Evitar inhibidors potents del CYP3A4 i de la gp-p: antimicòtics azòlics: (ketoconazol sistèmic, itraconazol, fluconazol i inhibidors de la proteasa del VIH (ritonavir) la depuració hepàtica i *ACO+ Precaució amb els inductors potents del CYP3A4 i de la gp-p: (carbamazepina, Fenobarbital, Rifampicina i herba Sant Joan) [ACO]

34 POBLACIÓ Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi Població d estudi amb FA no valvular i al menys 1 FR amb FA no valvular i risc moderat-alt amb FA no valvular i al menys 1 FR Criteris de inclusió Ictus o AIT previo; FEVI <40%; símptomes de IC de classe > 2 de la NYHA; edat 75 anys ó anys en cas de DM, HTA o malaltia arterial coronària Ictus, AIT o embolisme sistèmic previ; o al menys 2 FR: > 75 anys, IC o FEVI < 35%, HTA, Diabetes (CHADS 2 > 2) > 1 factor de risc: ictus previ, AIT o embolisme sistèmic; > 75 años; símptomes de IC en 3 mesos previs o FEVI < 40%; DM; HTA tractada amb fàrmacs. Criteris d exclusió Valvulopatia greu, ictus recent, risc aumentat d hemorràgia, ClCr<30ml/min, elevació d enzims hepàtics >2 vegades el límit superior de normalitat Valvulopatia, ictus greu en 3 mesos previs, o ictus en 14 dies previs, ClCr< 30ml/min, elevació d enzims hepàtics >3 vegades el límit superior de normalitat Estenosi mitral moderada a greu, d altres situacions que requereixen anticoagulació, ictus en 7 dies previs, necesitat de AAS> 165 mg/dia o AAS+ Clopidogrel, ClCr< 25 ml/min

35 POBLACIÓ Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Característiques dels pacients al inici del estudi Puntuació mitja CHADS 2 : 2,1 3,5 2,1 Tto previ amb: - AVK: - Aspirina: 50% 40% 62,4% 35% 57% 31% Ictus, AIT o embolisme previs: IM previ: 20% (nomès ictus o AIT previ) 17% 55% 16% 19% 14%

36 DISENY Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Intervenció DA 150 mg/12 h vs DA 110 mg/12 h RI 20 mg/24 h (15 mg si ClCr ml/min) API 5 mg/12 h (2,5 mg/12 h si > 2 FR: edat > 80 anys, pes < 60 kg o creatinina sèrica > 1,5 mg/dl) vs WA ajustada a INR 2,0-3,0 vs WA ajustada a INR 2,0-3,0 vs WA ajustada a INR 2,0-3,0 Diseny del estudi No inferioritat i superioritat, obert pel braç de WA i doble cec pels dos braços de DA No inferioritat i superioritat, i doble cec. No inferioritat i superioritat, i doble cec. Durada: 2 anys Durada: 1,9 anys Durada: 1,8 anys

37 EFICÀCIA Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Percentatge temps en rang* 64% 55% 62% Combinació d ictus (hemorràgic o isquèmic) i embolisme sistèmic Variable primària d eficàcia Les dos dosis de DA demostren no inferioritat. Amb DA 150 mg s observa superioritat DA 150 mg vs WA RR 0,65; (0,52-0,81); NNT=66 RI demostra no inferioritat HR 0,79; (0,66-0,96); Taxa d incidència anual (1,7% vs 2,2%) No demostra superioritat API demostra no inferioritat API demostra superioritat HR 0,79; (0,66 0,95) per superioritat, NNT=168 *Porcentatge mig de temps dins de rang terapèutic en grup warfarina

38 SEGURETAT Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Variables de seguridad Hemorràgia major DA 150 vs WA: No diferències RR 0,93; (0,81-1,07) Menor incidència amb DA 110 vs WA: RR 0,80; (0,70-0,93); NNT = 76 Incidència similar: HR 1,04; (0,90-1,20) Taxa d incidència anual (3,6% vs 3,4%) No diferències en risc de sagnat major i no major clínicament relevante (variable 1ria de seguretat) Taxa d incidència anual (14,9% vs 14,5%) Menys freqüent amb API: HR 0,69; (0,6-0,80);NNT=66 Hemorràgia intracraneal Menor amb DA 150 i DA 110 vs WA DA 150 vs WA RR 0,40; (0,27-0,60); NNT = 117 DA 110 vs WA RR 0,31; (0,20-0,47); NNT = 101 Menys freqüent amb RI: Taxa de incidència anual (0,5% vs 0,7%) Menys freqüent en el grup de API: Taxa d incidència anual (0,33% vs 0,80%) Hemorràgia gastrointestinal Major amb DA 150 mg vs WA No diferències entre DA 110 mg i WA Més freqüent amb RI: HR 1,46; (1,19-1,78); NNH=101 Taxa d incidència anual (3,2% vs 2,2%) No diferències significatives HR 0,89; (0,70-1,15) Taxa d incidència anual (0,76% vs 0,86%)

39 SEGURETAT Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Variables secundàries: Mortalitat total No diferències significatives No diferències significatives Menys freqüent amb API: HR 0,89; (0,80-0,99); NNT=132 Taxa d incidència anual (3,52% vs 3,94%) Infart de miocardi Major incidència amb DA 150, 110 vs WA DA 150 vs WA RR 1,27; (0,94-1,71); DA 110 vs WA RR 1,29; (0,96-1,75); No diferències significatives No diferències significatives

40 D ALTRES CARACTERÍSTIQUES Pauta Ajust de dosis en les següients situacions Contraindicacions Dabigatrán (PRADAXA) 150 mg/12 h (conservar en el embalatge original per protegir-lo de la humitat) 110 mg/12 h en 80 anys, gastritis, esofagitis, o refluxe gastroesofàgic. IR greu (ClCr < 30 ml/min) Hemorràgia activa clínicament significativa, lesions orgàniques amb risc de hemorràgia, alteració de la hemostàsia, malaltia hepàtica que pot afectar a la supervivència Rivaroxabán (XARELTO) 20 mg/dia (amb aliments) 15 mg/día en insuficiència renal moderada-greu (ClCr: ml/min) Hepatopatia associada a coagulopatia i amb risc rellevant de hemorràgia, inclosos pacients cirròtics amb Child Pugh B i C Apixabán (ELIQUIS) 5 mg/12 h 2,5 mg /12 h si existeixen dos o més dels següents criteris: edad >80 anys, pes <60 kg o creatinina sèrica >1,5 mg/dl) Sagnat actiu. Hepatopatia, associada a coagulopatia i a risc rellevant de sagnat. Efectes adversos mès rellevants Dispèpsia, sagnat gastrointestinal Precaució en pacients amb insuficiència renal Hemorràgia, anèmia Hemorràgia

41 D ALTRES CARACTERÍSTIQUES Dabigatrán (PRADAXA) Rivaroxabán (XARELTO) Apixabán (ELIQUIS) Interaccions Inductors glucoproteina P (carbamazepina [precaució], Rifampicina i herba Sant Joan [no es recomanen], ) Dabigatran. inhibidors de la glucoproteina P (amiodarona, Quinidina, o Verapamil: aquest donar 2 hores desprès del Dabigatran) Dabigatran Contraindicats: inhibidors potents CYP3A4: ketoconazol sistèmic, ciclosporina, itraconazol, tacrolimus sistèmic, dronedarona o inhibidors de la proteasa (Ritanavir) Dabigatran Evitar dronedarona per falta de informació Evitar inhibidors potents del CYP3A4 i de la gp-p: antimicòtics azòlics: (ketoconazol sistèmic, itraconazol, i inhibidors de la proteasa del VIH (ritonavir) la depuració hepàtica i *rivaroxaban+ Precaució amb els inductors potents del CYP3A4 i de la gp-p : (carbamazepina, Fenobarbital, Rifampicina i herba Sant Joan) [Rivaroxaban] Evitar inhibidors potents del CYP3A4 i de la gp-p Precaució amb els inductors potents del CYP3A4 i de la gp-p Precaució amb AINEs i aspirina. Evitar d altres antiagregants. Precaució amb AINEs i aspirina. Evitar d altres antiagregants. Antídot No es disposa d antídot Actitut debant cirurgia Cirurgia urgent: interrompre al menys 12 hores abans Cirurgia programada: segons risc hemorràgic de la intervenció i funció renal del pacient. Interrompre al menys 24 hores abans de la intervenció. Si cirurgia lleu: Discontinuar TTo. 24 h. abans Si cirurgia moderada-greu discontinuar 48 h. abans

42 D ALTRES CARACTERÍSTIQUES Canvi de cumarínic al nou anticoagulant Dabigatrán (PRADAXA) Rivaroxabán (XARELTO) Apixabán (ELIQUIS) Iniciar quan el INR <2,0 Iniciar quan el INR <3,0 Información no disponible Canvi del nou anticoagulant a cumarínic - ClCr 50 ml/ min: iniciar cumarínic 3 díes abans de suspendre dabigatrán. - ClCr ml/ min: iniciar cumarínic 2 díes abans de suspendre dabigatrán Administrar simultániament fins que el INR sea 2,0 Información no disponible Canvi de anticoagulant parenteral al nou anticoagulant Iniciar dabigatrán de 0 a 2 hores abans de la següent dosis programada del anticoagulant parenteral Iniciar rivaroxabán de 0 a 2 hores abans de la següent dosis programada del anticoagulant parenteral. Información no disponible Canvi del nou anticoagulant al anticoagulant parenteral Esperar 12 hores Administrar l anticoagulant parenteral en el moment en que es pendria la següent dosi de Rivaroxabán. Información no disponible

43 COST TRACTAMENT Cost Tractament (euros/any) Coste tratamiento (euros)/año acenocumarol Acenocumarol + monitorización monitorització (rango bajo-alto) baix-alt) Rivaroxaban rivaroxabán mgs/24h mg/24 h Dabigatran dabigatrán mgs/12h mg/12h Cost tractament (euros)/any acenocumarol + monitorització: la monitorització anual del INR oscil la entre euros/pacient /any en la CAPV. Per aquest càlcul s han tingut en compte els costos d extracció, de gestió de comandes i de reactius.

44 SUMARI A quí Anticoagular? Detectar la Fibril lació Auricular Amb què? Vells/Nous Anticoagulants CONCLUSIONS

45 EFICÀCIA CONCLUSIONS AVANTATGES DELS NOUS ANTICOAGULANTS no inferioritat en la prevenció -Ictus i Embòlia Sistèmica no cerebral- respecte a teràpia patrò: AVK (Warfarina) SEGURETAT menys hemorràgies greus, totals, d òrgan crític i intracranials

46 No antídot CONCLUSIONS INCONVENIENTS DELS NOUS ANTICOAGULANTS No prova de laboratori Importància de la adherència terapèutica Car Poca Experiència!!

47 Berga, 19 d Abril 2013

48 Fibril lacio auricular Deteccio i classificacio Paroxistica Persistent Permanent Estratificacio del risc Trombotic Hemorragic Tractament personalitzat.

49 CONCLUSIONS Fibril lació i Flutter Auricular Valoració de risc embolígen / hemorràgia CHA2DS2VASc Embolic Score Cardiac Failure 1 Hypertension 1 Age > 75 2 Diabetes 1 Stroke 2 Vascular disease 1 Age Sex (female) 1 Siempre Alto Riesgo Embolígeno Embolia previa Estenosis mitral Prótesis valvular 2 ACO 1 ACO ó AAS 0 Res o AAS ACO HASBLED Score Hypertension 1 Abnormal real or liver 1 or 2 Stroke 2 Bleeding 1 Labile INR 1 Elderly (e.g. > 65y) 1 Drugs or Alcohol 1 Alt risc 3

50 Idea clau Acenocumarol segueix essent el tractament d elecció dels pacients amb fibril lació auricular no valvular amb un raonable bon control.

51 RECOMENDACIONES DE USO - AEMPS 19 de desembre 2012 Ictus isquèmic i criteris d alt risc de HIC (HA-BLED 3) Episodis tromboembòlics arterials greus amb bon cumpliment terapèutic. Antecedents de Hemorràgia Intracranial i Episodis hemorràgics greu malgrat bon control de INR. No control de INR (2-3) malgrat bon cumpliment terapèutic. Dificultat de desplaçament pels controls.

52 Una part de la medicina és ciència i un altra és art que ens permet poder fer un vestit a mida a cada pacient. William Osler Sir

53 19-Abril-2013

Actualitzacions en anticoagulants orals

Actualitzacions en anticoagulants orals Actualitzacions en anticoagulants orals Alfredo Bardají Servicio de Cardiología Hospital Universitario de Tarragona Joan XXIII IISPV. Universitat Rovira Virgili I JORNADA D ACTUALITZACIÓ EN RISC CARDIOVASCULAR

Más detalles

04/12/2012. Prevención de Ictus en Fibrilación Auricular. Actualización CASO CLINICO

04/12/2012. Prevención de Ictus en Fibrilación Auricular. Actualización CASO CLINICO Prevención de Ictus en Fibrilación Auricular. Actualización Jornada d Actualizació en ICTUS 29 noviembre 2012. CAMFIC Pilar Tejero Lopez Angeles Diaz Barroso Grupo Ictus. Camfic EAP BADALONA 6 LLEFIA CASO

Más detalles

PROS Y CONTRAS DE LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES.

PROS Y CONTRAS DE LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES. PROS Y CONTRAS DE LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES. El cardiologo. Dr. Ignacio Fernández Lozano. Hospital Universitario Puerta de Hierro, Majadahonda. Fibrilación Auricular Projected Number of Patients With

Más detalles

EXISTE UN PERFIL IDEAL PARA CADA UNO? DAVID VIVAS, MD, PhD CARDIOLOGÍA CLÍNICA HOSPITAL CLINICO SAN CARLOS, MADRID

EXISTE UN PERFIL IDEAL PARA CADA UNO? DAVID VIVAS, MD, PhD CARDIOLOGÍA CLÍNICA HOSPITAL CLINICO SAN CARLOS, MADRID NUEVOS ANTICOAGULANTES EXISTE UN PERFIL IDEAL PARA CADA UNO? DAVID VIVAS, MD, PhD CARDIOLOGÍA CLÍNICA HOSPITAL CLINICO SAN CARLOS, MADRID NACOs: QUÉ SABEMOS? Adaptado de Weitz y cols., 2005; Weitz y cols.,

Más detalles

JORNADA DE DEBAT EN GESTIÓ CLÍNICA Fibril lació auricular/ Anticoagulants. Enric Juncadella Grup Malalties del Cor de la CAMFiC SAP DELTA

JORNADA DE DEBAT EN GESTIÓ CLÍNICA Fibril lació auricular/ Anticoagulants. Enric Juncadella Grup Malalties del Cor de la CAMFiC SAP DELTA JORNADA DE DEBAT EN GESTIÓ CLÍNICA Fibril lació auricular/ Anticoagulants Enric Juncadella Grup Malalties del Cor de la CAMFiC SAP DELTA Título propio de Formación: MANEJO DEL PACIENTE ANTICOAGULADO CON

Más detalles

Adecuación de tratamiento con nuevos anticoagulantes orales

Adecuación de tratamiento con nuevos anticoagulantes orales Adecuación de tratamiento con nuevos anticoagulantes orales Prevención primaria de episodios tromboembólicos venosos en pacientes adultos sometidos a cirugía de reemplazo total de CADERA O RODILLA. Dabigatrán

Más detalles

NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. David Muñoz S. Urgencias. H. Galdakao

NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. David Muñoz S. Urgencias. H. Galdakao NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES David Muñoz S. Urgencias. H. Galdakao USO DE LOS ACO Profilaxis Primaria y Secundaria de los fenómenos embólicos sistémicos en la Fibrilación Auricular. Profilaxis Primaria

Más detalles

Fibrilación auricular e ictus - Tratamiento actual -

Fibrilación auricular e ictus - Tratamiento actual - Fibrilación auricular e ictus - Tratamiento actual - 1. INTRODUCCIÓN. 2. ESTUDIO RELY. 3. CONCLUSIONES. 1. INTRODUCCIÓN. Arritmia sostenida más frecuente. 5% (50-60 años) 10% (> 75 años.) F.R. para desarrollar

Más detalles

NOUS ANTICOAGULANTS EN LA MTV. Dr. F. García-Bragado Dalmau. Servei de Medicina Interna. Hospital U. Dr. Josep Trueta. de Girona.

NOUS ANTICOAGULANTS EN LA MTV. Dr. F. García-Bragado Dalmau. Servei de Medicina Interna. Hospital U. Dr. Josep Trueta. de Girona. NOUS ANTICOAGULANTS EN LA MTV. Dr. F. García-Bragado Dalmau. Servei de Medicina Interna. Hospital U. Dr. Josep Trueta. de Girona. TRACTAMENT CONVENCIONAL. Phases of anticoagulation. Kearon C et al. Chest

Más detalles

Javier Martín Moreiras Servicio de Cardiología Hospital Universitario de Salamanca

Javier Martín Moreiras Servicio de Cardiología Hospital Universitario de Salamanca CVES14NP08331-01 Uso de nuevos anticoagulantes orales en el tratamiento de la Fibrilación Auricular Visión de un Cardiólogo Patrocinado por: Javier Martín Moreiras Servicio de Cardiología Hospital Universitario

Más detalles

Cambiando el paradigma en la prevención del ictus en fibrilación auricular

Cambiando el paradigma en la prevención del ictus en fibrilación auricular Cambiando el paradigma en la prevención del ictus en fibrilación auricular Dra. Carmen Suárez Fernández Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa. Madrid Prevalencia de FA en España

Más detalles

Aportaciones de Rivaroxabán a los pacientes con FA en Medicina Interna. Carmen Suárez Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa

Aportaciones de Rivaroxabán a los pacientes con FA en Medicina Interna. Carmen Suárez Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa Aportaciones de Rivaroxabán a los pacientes con FA en Medicina Interna Carmen Suárez Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa Prevalencia de FA en España a según n edad. Estudio Val-FAAP

Más detalles

Nos olvidamos ya de las heparinas y de los antagonistas de la vitamina K? SI. A.Blanco

Nos olvidamos ya de las heparinas y de los antagonistas de la vitamina K? SI. A.Blanco Nos olvidamos ya de las heparinas y de los antagonistas de la vitamina K? SI A.Blanco El anticoagulante ideal Administración por vía oral. Dosis- respuesta lineal. No necesidad de monitorización rutinaria

Más detalles

ANTI-VITAMINAS K EN FIBRILACION AURICULAR TRATAMIENTO ANTICOAGULANTE Y

ANTI-VITAMINAS K EN FIBRILACION AURICULAR TRATAMIENTO ANTICOAGULANTE Y Vanessa Roldán Schilling Universidad de Murcia Sº de Hematología y Oncología Médica Hospital Universitario Morales Meseguer TRATAMIENTO ANTICOAGULANTE Y FIBRILACION AURICULAR ANTI-VITAMINAS K EN FIBRILACION

Más detalles

NOUS ANTICOAGULANTS I FIBRIL.LACIÓ AURICULAR

NOUS ANTICOAGULANTS I FIBRIL.LACIÓ AURICULAR Malaltia arterial i controvèrsies en el tractament antitrombòtic NOUS ANTICOAGULANTS I FIBRIL.LACIÓ AURICULAR Dra. Sònia Jiménez Área d Urgències Hospital Clínic FA epidemia mundial PREVALENCIA 0.95% INCIDENCIA

Más detalles

CAPÍTULO 9. CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería

CAPÍTULO 9. CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería CAPÍTULO 9 Cuándo existen contraindicaciones relativas o absolutas para anticoagular a un paciente de forma ambulatoria? El papel de la elección del paciente,

Más detalles

REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA. Laura González González

REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA. Laura González González REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA Laura González González Mujer 86 años Disminución nivel conciencia + disartria CASO CLÍNICO Antecedentes: HTA Dislipemia Deterioro cognitivo progresivo ACxFA à Rivaroxabán CASO CLÍNICO

Más detalles

Qué Anticoagulante oral le viene mejor a mi paciente? Carmen García Corrales F.E.A Cardiología Plasencia, Abril 2017

Qué Anticoagulante oral le viene mejor a mi paciente? Carmen García Corrales F.E.A Cardiología Plasencia, Abril 2017 Qué Anticoagulante oral le viene mejor a mi paciente? Carmen García Corrales F.E.A Cardiología Plasencia, Abril 2017 Índice Introducción: Prevalencia de la FA Riesgo de eventos CV adversos asociados a

Más detalles

PREVENCIÓN PRIMARIA Y SECUNDARIA DE L ICTUS EN FIBRILACIÓN AURICULAR

PREVENCIÓN PRIMARIA Y SECUNDARIA DE L ICTUS EN FIBRILACIÓN AURICULAR PREVENCIÓN PRIMARIA Y SECUNDARIA DE L ICTUS EN FIBRILACIÓN AURICULAR II Jornadas de Buenas Prácticas Clínicas en la Prescripción y Visado de Nuevos Anticoagulantes Orales Valencia, 5 de junio 2014 José

Más detalles

NUEVOS ANTICOAGULANTES PARA PREVENCIÓN PRIMARIA y SECUNDARIA del ACV CARDIOEMBÓLICO. Dra. Cecilia Legnani Neuróloga Ex Prof. Adjta.

NUEVOS ANTICOAGULANTES PARA PREVENCIÓN PRIMARIA y SECUNDARIA del ACV CARDIOEMBÓLICO. Dra. Cecilia Legnani Neuróloga Ex Prof. Adjta. NUEVOS ANTICOAGULANTES PARA PREVENCIÓN PRIMARIA y SECUNDARIA del ACV CARDIOEMBÓLICO Dra. Cecilia Legnani Neuróloga Ex Prof. Adjta. Neurología FIBRILACION AURICULAR La FA es la causa más frecuente de ACV

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2.  Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 2 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

Prevención de complicaciones Tromboembólicas asociadas a Fibrilación Auricular

Prevención de complicaciones Tromboembólicas asociadas a Fibrilación Auricular Prevención de complicaciones Tromboembólicas asociadas a Fibrilación Auricular Cierre percutáneo de la Orejuela Auricular Izquierda. Cuando es una opción al tratamiento anticoagulante. La visión del Hematólogo

Más detalles

CONFLICTOS DE INTERES BOEHRINGER INGELHEIM BAYER ALMIRALL PFIZER BRISTOL QUINTILES MENARINI SERVIER

CONFLICTOS DE INTERES BOEHRINGER INGELHEIM BAYER ALMIRALL PFIZER BRISTOL QUINTILES MENARINI SERVIER CONFLICTOS DE INTERES BOEHRINGER INGELHEIM BAYER ALMIRALL PFIZER BRISTOL QUINTILES MENARINI SERVIER Nuevos ANTICOAGULANTES ORALES. Indicaciones Prevención ETEV en Cirugía programada de cadera y rodilla

Más detalles

Perpetuum mobile: Nuevos anticoagulantes orales CASO CLINICO 1. María Pereiro Sánchez MIR III Hematología y hemoterapia.

Perpetuum mobile: Nuevos anticoagulantes orales CASO CLINICO 1. María Pereiro Sánchez MIR III Hematología y hemoterapia. Perpetuum mobile: Nuevos anticoagulantes orales CASO CLINICO 1 María Pereiro Sánchez MIR III Hematología y hemoterapia. Paciente de 60 años FA persistente Solicitan anticoagulación indefinida. NECESITAMOS

Más detalles

Beneficios de la nueva anticoagulación en nuestros pacientes

Beneficios de la nueva anticoagulación en nuestros pacientes Beneficios de la nueva anticoagulación en nuestros pacientes Luis Manzano Espinosa. Unidad de Insuficiencia Cardiaca y Riesgo Vascular Servicio de M. Interna. H U Ramón y Cajal Puntos claves de la charla

Más detalles

Lourdes Betegon 1 ; Cristina Canal 1 ; Marina De Salas-Cansado 2

Lourdes Betegon 1 ; Cristina Canal 1 ; Marina De Salas-Cansado 2 Análisis de Costes No Farmacológicos y Eventos Evitados en el Tratamiento de la Fibrilación Auricular en España: Apixaban Frente a Otros Fármacos Anticoagulantes Lourdes Betegon 1 ; Cristina Canal 1 ;

Más detalles

Fuego cruzado: anticoagulación oral

Fuego cruzado: anticoagulación oral Fuego cruzado: anticoagulación oral Me quedo con el sintrom Dra. Mª Victoria Cañadas Godoy Unidad de Arritmias. Servicio de Cardiología Las limitaciones de AVK son evidentes LIMITACIÓN Tiempo de acción

Más detalles

2.- Solicitud Dr. José Mª Arizón del Prado. UGC cardiología. Fecha solicitud: 17 febrero de 2014.

2.- Solicitud Dr. José Mª Arizón del Prado. UGC cardiología. Fecha solicitud: 17 febrero de 2014. APIXABAN para la prevención de ictus y embolia sistémica en pacientes con FA no valvular Informe de la Comisión de Farmacia- HOSPITAL REI SOFÍA CÓRDOBA 1.- Identificación del fármaco Nombre comercial:

Más detalles

TALLER DE ANTICOAGULACIÓN ORAL PARA MÉDICOS DE ATENCIÓN PRIMARIA

TALLER DE ANTICOAGULACIÓN ORAL PARA MÉDICOS DE ATENCIÓN PRIMARIA TALLER DE ANTICOAGULACIÓN ORAL PARA MÉDICOS DE ATENCIÓN PRIMARIA Dr. Iñaki Lekuona Sº Cardiología HGU Osakidetza inaki.lekuonagoya@osakidetza.eus @inaki1954 SUMARIO 1.-Fibrilación auricular: Guías europeas

Más detalles

Isquemia cerebral y fibrilación auricular. Jaime Masjuan Unidad de Ictus

Isquemia cerebral y fibrilación auricular. Jaime Masjuan Unidad de Ictus Isquemia cerebral y fibrilación auricular Jaime Masjuan Unidad de Ictus Impacto Sociosanitario del Ictus Primera causa de mortalidad en la mujer y segunda global en España. En 2007 hubo 33.034 defunciones

Más detalles

Avanços Terapèutics en Malaltia Tromboembòlica Venosa. Pere Domènech Unitat de trombosi i Hemostàsia Hospital Universitari de Bellvitge

Avanços Terapèutics en Malaltia Tromboembòlica Venosa. Pere Domènech Unitat de trombosi i Hemostàsia Hospital Universitari de Bellvitge Avanços Terapèutics en Malaltia Tromboembòlica Venosa Pere Domènech Unitat de trombosi i Hemostàsia Hospital Universitari de Bellvitge Dabigatran etexilato (Pradaxa ) Apixaban (Eliquis ) Rivaroxaban (Pradaxa

Más detalles

Publicación de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios

Publicación de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios 53/2012 - Volumen III Ficha Dabigatrán etexilato, rivaroxabán y apixabán en la prevención del ictus y de la embolia sistémica en adultos con fibrilación auricular no valvular con uno o mas factores de

Más detalles

Consideraciones económicas de la FA y los nuevos anticoagulantes orales. Cristina Canal Dept. Economía de la Salud, BMS

Consideraciones económicas de la FA y los nuevos anticoagulantes orales. Cristina Canal Dept. Economía de la Salud, BMS Consideraciones económicas de la FA y los nuevos anticoagulantes orales Cristina Canal Dept. Economía de la Salud, BMS 1 Agenda 1. El coste del manejo de la fibrilación auricular en España 2. Resultados

Más detalles

Recomendaciones de utilización de los NACOs

Recomendaciones de utilización de los NACOs Recomendaciones de utilización de los NACOs Catheline Lauwers Nélissen Área Asistencial Cardiovascular. Servicio de cardiología. Hospital Clínico Universitario de valencia Valencia, 5 de Junio de 2014

Más detalles

El manejo de los anticoagulantes en situaciones especiales

El manejo de los anticoagulantes en situaciones especiales BLOQUE II: CARDIOVASCULAR Anticoagulación con seguridad El manejo de los anticoagulantes en situaciones especiales Dra. María Ferreiro Consideraciones generales La FA afecta al 9% de los sujetos mayores

Más detalles

PRESENTE Y FUTURO DE DABIGATRAN: NUEVAS INDICACIONES.

PRESENTE Y FUTURO DE DABIGATRAN: NUEVAS INDICACIONES. PRESENTE Y FUTURO DE DABIGATRAN: NUEVAS INDICACIONES. Dr. F. García-Bragado Dalmau. Hospital Universitario Dr. J. Trueta. Girona Málaga 22 de noviembre de 2013. Publicación estudio RE-LY Congreso Europeo

Más detalles

Martínez-López I, Galán Ramos N, Monroy Ruiz M, Puigventós Latorre F.

Martínez-López I, Galán Ramos N, Monroy Ruiz M, Puigventós Latorre F. ESTIMACIÓN DE LA POBLACIÓN DIANA DE LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES Martínez-López I, Galán Ramos N, Monroy Ruiz M, Puigventós Latorre F iciar.martinez@ssib.es Cómo nos posicionamos? Objetivo del estudio

Más detalles

TERAPIA ANTITROMBÓTICA EN PACIENTES CON FA CRÓNICA TOMANDO ACO QUE CURSAN UN SCA. Dr. Elìas Bornicen Dr. Ivàn Vilar

TERAPIA ANTITROMBÓTICA EN PACIENTES CON FA CRÓNICA TOMANDO ACO QUE CURSAN UN SCA. Dr. Elìas Bornicen Dr. Ivàn Vilar TERAPIA ANTITROMBÓTICA EN PACIENTES CON FA CRÓNICA TOMANDO ACO QUE CURSAN UN SCA Dr. Elìas Bornicen Dr. Ivàn Vilar FIBRILACIÓN AURICULAR La FA es la arritmia sostenida más común y afecta entre el 1% y

Más detalles

ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES

ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES Dra. Magda Heras ICT, Hospital Clínic, Barcelona Juny 2007 ACTIVACIÓ i INHIBICIÓ DE L AGREGACIO PLAQUETARIA Clopidogrel Prasugrel Cangrelor AZD6140

Más detalles

Maneig de la coagulació en el pacient cirrótic. Pros i contres dels NAO en la cirrosi

Maneig de la coagulació en el pacient cirrótic. Pros i contres dels NAO en la cirrosi SOCIETAT CATALANA DE DIGESTOLOGIA Curs de Formació Continuada en Digestologia 2013-2014 Maneig de la coagulació en el pacient cirrótic Pros i contres dels NAO en la cirrosi Dr. Pere Domènech Santasusana

Más detalles

ANTICOAGULACIÓN EN FIBRILACIÓN AURICULAR

ANTICOAGULACIÓN EN FIBRILACIÓN AURICULAR REVISTA MEDICA DE COSTA RICA Y CENTROAMERICA LXXIII (619) 273-277, 2016 CARDIOLOGÍA ANTICOAGULACIÓN EN FIBRILACIÓN AURICULAR Roberto Enrique López Mata* SUMMARY We always need to put in perspective the

Más detalles

Resultados e implicaciones del estudio ROCKET

Resultados e implicaciones del estudio ROCKET Documento descargado de http://www.revespcardiol.org el 18//17. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato. Rev Esp Cardiol Supl. 13;13(C):- Avances

Más detalles

DABIGATRÁN ( PRADAXA )

DABIGATRÁN ( PRADAXA ) OSASUN ETA KONTSUMO SAILA Osasun Sailburuordetza Farmaziako Zuzendaritza DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO Viceconsejería de Sanidad Dirección de Farmacia DABIGATRÁN ( PRADAXA ) La fibrilación auricular

Más detalles

NUEVOS PARADIGMAS EN LA PREVENCION DEL ICTUS EN LA FIBRILACION AURICULAR. Pilar Mazón Ramos H Clínico Santiago de Compostela Sección de HTA SEC

NUEVOS PARADIGMAS EN LA PREVENCION DEL ICTUS EN LA FIBRILACION AURICULAR. Pilar Mazón Ramos H Clínico Santiago de Compostela Sección de HTA SEC NUEVOS PARADIGMAS EN LA PREVENCION DEL ICTUS EN LA FIBRILACION AURICULAR Pilar Mazón Ramos H Clínico Santiago de Compostela Sección de HTA SEC Trombogénesis en la FA ESTASIS CIRCULATORIO DAÑO ENDOTELIAL

Más detalles

RIVAROXABAN. Dr. Enric Grau Servicio de Hematología Hospital Lluís Alcanyís Xàtiva (València)

RIVAROXABAN. Dr. Enric Grau Servicio de Hematología Hospital Lluís Alcanyís Xàtiva (València) RIVAROXABAN Dr. Enric Grau Servicio de Hematología Hospital Lluís Alcanyís Xàtiva (València) NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES BETRIXABAN APIXABAN ERIBAXABAN RIVAROXABAN DABIGATRAN Anti-Xa or Anti-IIa? That

Más detalles

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... XI JORNADES D ACTUALITZACIÓ TERAPÈUTICA 2011. Introducció

Más detalles

ACTUALITZACIÓ EN ANTICOAGULACIÓ I ANTIAGREGACIÓ MANRESA JUNY 2010

ACTUALITZACIÓ EN ANTICOAGULACIÓ I ANTIAGREGACIÓ MANRESA JUNY 2010 ACTUALITZACIÓ EN ANTICOAGULACIÓ I ANTIAGREGACIÓ MANRESA JUNY 2010 HEMOSTASIA: conjunt de mecanismes fisiològics dirigits a impedir que la sang es extravase. Hemostàsia primària: formació del "tap hemostàtic

Más detalles

Anticoagulación en Fibrilación Auricular. Dr. Jean Paul Vilchez Tschischke

Anticoagulación en Fibrilación Auricular. Dr. Jean Paul Vilchez Tschischke Anticoagulación en Fibrilación Auricular Dr. Jean Paul Vilchez Tschischke Planning Introducción Algo de historia Tromboembolismo en FA Valoración del Riesgo Anticoagulación Nuevos anticoagulantes orales

Más detalles

Pantoprazole (no inclòs en guia)

Pantoprazole (no inclòs en guia) Mecanisme d acció Fàrmac Presentacions disponibles Inhibidor de la secreció àcida Inhibidor de la bomba de protons (IBP) Antagonista dels receptors H2 de la histamina (anti-h2) Antiàcid: neutralitza l

Más detalles

Caso Clínico. Dra. María Paz Soto Residente 1 año

Caso Clínico. Dra. María Paz Soto Residente 1 año Caso Clínico Dra. María Paz Soto Residente 1 año Caso Clínico Masculino 35 años MC: Palpitaciones Evaluación Primaria Bien Frases completas FR 16 X SAT 98% con buena mecánica ventilatoria PA 150/80 FC

Más detalles

JAGS de Enero 2013 Factor de impacto: 3,74 Lugar en su categoría: 9/ 45. Sesión bibliográfica de Geriatría

JAGS de Enero 2013 Factor de impacto: 3,74 Lugar en su categoría: 9/ 45. Sesión bibliográfica de Geriatría + JAGS de Enero 2013 Factor de impacto: 3,74 Lugar en su categoría: 9/ 45 Sesión bibliográfica de Geriatría + + Disfunción eréctil Instituto Nacional de Salud: Incapacidad persistente para mantener una

Más detalles

John Alexander Alzate Piedrahita Residente segundo año de Medicina Interna Universidad Tecnológica de Pereira

John Alexander Alzate Piedrahita Residente segundo año de Medicina Interna Universidad Tecnológica de Pereira LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES: -PAPEL EN LA PRACTICA CLÌNICA- John Alexander Alzate Piedrahita Residente segundo año de Medicina Interna Universidad Tecnológica de Pereira TEMAS Por què debemos saber

Más detalles

ACCIDENTE CEREBROVASCULAR (ICTUS)

ACCIDENTE CEREBROVASCULAR (ICTUS) CCIDENTE CEREBROVSCULR (ICTUS) Cada año, 15 millones de personas sufren un ictus en el mundo..5 millones mueren 10 millones de personas tras un ictus no mueren pero muchos.discapacidad grave.parálisis;

Más detalles

Hospital Israelita Albert Einstein, São Paulo

Hospital Israelita Albert Einstein, São Paulo Curso Educacional ISTH Fibrilação atrial e Novas Abordagens de la Terapeutica con antitrombóticos Hospital Israelita Albert Einstein, São Paulo Abril 20, 2012 Dr. Raúl Altman (Buenos Aires, Argentina)

Más detalles

ANEXO 8.1. Tablas/Marcos de la evidencia a las decisiones (EtD)

ANEXO 8.1. Tablas/Marcos de la evidencia a las decisiones (EtD) ANEXO 8.1. Tablas/Marcos de la evidencia a las decisiones (EtD) TABLA/MARCO ETD PARA RECOMENDACIONES CLÍNICAS Pregunta: Debería utilizarse dabigatrán en lugar de warfarina en pacientes con fibrilación

Más detalles

GUÍA RÁPIDA. Comisión Farmacoterapéutica Autonómica Servei de Salut de les Illes Balears

GUÍA RÁPIDA. Comisión Farmacoterapéutica Autonómica Servei de Salut de les Illes Balears Guía para la elección de tratamiento anticoagulante oral en la prevención de las complicaciones tromboembólicas asociadas a la fibrilación auricular no valvular GUÍA RÁPIDA Comisión Farmacoterapéutica

Más detalles

Anticoagulación en Atención Primaria: cómo influyen los estudios de vida real? Mª Isabel Egocheaga Cabello Médico general y de Familia.

Anticoagulación en Atención Primaria: cómo influyen los estudios de vida real? Mª Isabel Egocheaga Cabello Médico general y de Familia. Anticoagulación en Atención Primaria: cómo influyen los estudios de vida real? Mª Isabel Egocheaga Cabello Médico general y de Familia. Madrid Todos Todos RE LY 18.113 ROCKET AF 14.266 ARISTOTLE 18.206

Más detalles

Historia clínica. Juan. Tabaquismo activo HTA mal controlada Antecedente de ACV sin secuelas hace 6 años Toma AAS, atenolol y omeprazol

Historia clínica. Juan. Tabaquismo activo HTA mal controlada Antecedente de ACV sin secuelas hace 6 años Toma AAS, atenolol y omeprazol Juan Edad Peso Sexo 72 79 H Presión Sanguínea 160/95mmHg Pulso 70 lpm Creatinina Sérica 50 ml/min Historia clínica Tabaquismo activo HTA

Más detalles

Novedades en fibrilación auricular. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 15/02/2017

Novedades en fibrilación auricular. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 15/02/2017 Novedades en fibrilación auricular. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 15/02/2017 Guía ESC 2016 sobre el diagnóstico y tratamiento de la fibrilación auricular, desarrollada en colaboración

Más detalles

ANTICOAGULAR NO ANTICOAGULAR

ANTICOAGULAR NO ANTICOAGULAR Dra Claudia Camejo Prof. Adj. Neurología Instituto de Neurología Hospital de Clínicas ANTICOAGULAR NO ANTICOAGULAR INTERROGANTES En que situaciones se debe anticoagular? En qué momento anticoagular? Qué

Más detalles

AVK o NACO Caso clínico

AVK o NACO Caso clínico AVK o NACO Caso clínico Daniel Serrano Barrena Farmacéutico Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 6 de Mayo de 2014 Situación del paciente Mujer de 83 años, Barthel 90, Pfeiffer 0, Clcr basal 35-40ml/min.

Más detalles

Nuevos Anticoagulantes en urgencias

Nuevos Anticoagulantes en urgencias Nuevos Anticoagulantes en urgencias Raquel Hernández Gómez Médico de urgencias hospitalaria, 15 Febrero 2017 Sesión de Servicio de Urgencias. CHUB, junio 2017 La Fibrilación Auricular La FA es la forma

Más detalles

Nuevos Anticoagulantes Orales (NACOs) para su uso clínico

Nuevos Anticoagulantes Orales (NACOs) para su uso clínico Nuevos Anticoagulantes Orales (NACOs) Eficacia, seguridad y otros factores determinantes para su uso clínico Prof. V. Vicente Servicio de Hematología y Oncología Médica Hospital Universitario Morales Meseguer,

Más detalles

ACTUALIZACIÓN EN EL MANEJO DE LOS ANTICOAGULANTES ORALES DIRECTOS. Vanessa Roldán Universidad de Murcia

ACTUALIZACIÓN EN EL MANEJO DE LOS ANTICOAGULANTES ORALES DIRECTOS. Vanessa Roldán Universidad de Murcia ACTUALIZACIÓN EN EL MANEJO DE LOS ANTICOAGULANTES ORALES DIRECTOS Vanessa Roldán Universidad de Murcia Penetración de los ACODs por país desde lanzamiento 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 22% Trim

Más detalles

Nuevos objetivos terapéuticos en el manejo farmacológico

Nuevos objetivos terapéuticos en el manejo farmacológico Nuevos objetivos terapéuticos en el manejo farmacológico de la FA Arritmia Gervasio Pérez, Darmstadt, 2011 Julio Montes Santiago Complejo Hospitalario Universitario Vigo Novedades último año Magnitud y

Más detalles

Dabigatrán. en la práctica clínica habitual. Anticoagulación

Dabigatrán. en la práctica clínica habitual. Anticoagulación Anticoagulación Dabigatrán en la práctica clínica habitual DR. ÓSCAR AYO MARTÍN Complejo Hospitalario Universitario de Albacete E l tratamiento anticoagulante se ha basado durante muchos años en las heparinas

Más detalles

FACULTAD DE FARMACIA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE TRABAJO FIN DE GRADO

FACULTAD DE FARMACIA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE TRABAJO FIN DE GRADO FACULTAD DE FARMACIA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE TRABAJO FIN DE GRADO TÍTULO: ATENCIÓN FARMACÉUTICA AL PACIENTE CON ALTERACIONES EN LA COAGULACIÓN: NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. Autor: María Bolaños Díaz

Más detalles

Capítulo 7. Situaciones especiales. Cuándo emplear los NACO según las recomendaciones de la AEMPS?

Capítulo 7. Situaciones especiales. Cuándo emplear los NACO según las recomendaciones de la AEMPS? CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería Capítulo 7 Situaciones especiales Cuándo emplear los NACO según las recomendaciones de la AEMPS? Dra. Isabel Egocheaga (Médico de Familia. Centro de Salud

Más detalles

DE%LA%FIBRILACIÓN%AURICULAR%

DE%LA%FIBRILACIÓN%AURICULAR% Madrid&30&Junio&2011& GUÍA%CLÍNICA%PARA%EL%MANEJO%%%%%%% DE%LA%FIBRILACIÓN%AURICULAR% Pedro&Ruiz&Artacho& Servicio de Urgencias Hospital Clínico San Carlos& & PAROXÍSTICA:&autolimitada&

Más detalles

Manejo de la hemorragia con anticoagulantes orales directos

Manejo de la hemorragia con anticoagulantes orales directos Manejo de la hemorragia con anticoagulantes orales directos Pere Llorens Servicio de Urgencias, UCE y UHaD. Hospital General de Alicante 30 de Noviembre de 2016. Alicante Relevancia, incidencia y factores

Más detalles

Anticoagulantes de acción directa A quién, cúando, cómo?

Anticoagulantes de acción directa A quién, cúando, cómo? ACOD s Anticoagulantes de acción directa A quién, cúando, cómo? Mª Victoria Fustero Fernández. C.S. Maria de Huerva Antonio Gómez Peligros. C.S. Fernando El Católico Zaragoza, 27-10-14 Anticoagulantes

Más detalles

NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES EN CARDIOLOGÍA. Dr Antonio Címbora Ortega

NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES EN CARDIOLOGÍA. Dr Antonio Címbora Ortega NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES EN CARDIOLOGÍA Dr Antonio Címbora Ortega 1. INTRODUCCIÓN 2. DABIGATRAN 3. APIXABAN 4. RIVAROXABAN 5. CONCLUSIONES 1. INTRODUCCIÓN. La FA es la arritmia sostenida más frecuente.

Más detalles

Anticoagulantes orales en Atención Primaria: situación actual en Aragón. Mª Victoria Fustero. C.S. Valdespartera

Anticoagulantes orales en Atención Primaria: situación actual en Aragón. Mª Victoria Fustero. C.S. Valdespartera Anticoagulantes orales en Atención Primaria: situación actual en Aragón. Mª Victoria Fustero. C.S. Valdespartera XV JORNADAS DE LA SOCIEDAD ARAGONESA DE MÉDICOS GENERALES Y DE FAMILIA. 5-4-2014 Prevalencia

Más detalles

FIBRILACIÓN AURICULAR Y ARRITMIAS. NOVEDADES DIAGNÓSTICO TERAPÉUTICAS. Modera: Dr. J. C. Mar?n GuBérrez Presenta: Dra.

FIBRILACIÓN AURICULAR Y ARRITMIAS. NOVEDADES DIAGNÓSTICO TERAPÉUTICAS. Modera: Dr. J. C. Mar?n GuBérrez Presenta: Dra. FIBRILACIÓN AURICULAR Y ARRITMIAS. NOVEDADES DIAGNÓSTICO TERAPÉUTICAS. Modera: Dr. J. C. Mar?n GuBérrez Presenta: Dra. Paola García ARRITMIAS SUPRAVENTRICULARES TRASTORNOS DE LA CONDUCCIÓN ARRITMIAS VENTRICULARES

Más detalles

Nuevos anticoagulantes para el tratamiento de la fibrilación auricular

Nuevos anticoagulantes para el tratamiento de la fibrilación auricular ACTUALIZACIÓN Y AVANCES EN INVESTIGACIÓN Maid G. F. et al. 119 Nuevos anticoagulantes para el tratamiento de la fibrilación auricular Gustavo Fabián Maid y Germán Fernández RESUMEN La fibrilación auricular

Más detalles

Paciente de reciente diagnóstico con imposibilidad de acceso al control de INR/negación del paciente a tomar Sintrom

Paciente de reciente diagnóstico con imposibilidad de acceso al control de INR/negación del paciente a tomar Sintrom Paciente de reciente diagnóstico con imposibilidad de acceso al control de INR/negación del paciente a tomar Sintrom Eduardo Carrasco Carrasco Médico de familia. CS Abarán. Abarán (Murcia) Definición de

Más detalles

PREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES

PREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES PREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES Cristina Sierra Servicio de Medicina Interna Hospital Clínic de Barcelona FIBRILACIÓN AURICULAR E ICTUS FA: arritmia cardíaca sostenida

Más detalles

Fibrilación auricular: presente y futuro

Fibrilación auricular: presente y futuro Fibrilación auricular: presente y futuro José Mª Lobos Bejarano Centro de Salud Jazmín, Madrid Coordinador Grupo de Trabajo Cardiovascular de la semfyc Prevalencia de Fibrilación Auricular en España: Estudio

Más detalles

PROFILAXIS SECUNDARIA DE LA ETV IDIOPATICA: SI O NO? SI ES SI, QUE FARMACO UTILIZAR?

PROFILAXIS SECUNDARIA DE LA ETV IDIOPATICA: SI O NO? SI ES SI, QUE FARMACO UTILIZAR? PROFILAXIS SECUNDARIA DE LA ETV IDIOPATICA: SI O NO? SI ES SI, QUE FARMACO UTILIZAR? Dr. F. García Bragado Dalmau. Servicio de Medicina Interna. Hospital Universitario Dr. Josep Trueta. Girona. Guion:

Más detalles

DABIGATRÁN PARA LA PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES TROMBOEMBÓLICAS EN PACIENTES CON FIBRILACIÓN AURICULAR Y RIESGO DE PADECER ICTUS

DABIGATRÁN PARA LA PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES TROMBOEMBÓLICAS EN PACIENTES CON FIBRILACIÓN AURICULAR Y RIESGO DE PADECER ICTUS DABIGATRÁN PARA LA PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES TROMBOEMBÓLICAS EN PACIENTES CON FIBRILACIÓN AURICULAR Y RIESGO DE PADECER ICTUS Las compañías farmacéuticas han invertido enormes recursos en el programa

Más detalles

IDENTIFICACIÓN DEL MEDICAMENTO Y AUTORES DEL INFORME

IDENTIFICACIÓN DEL MEDICAMENTO Y AUTORES DEL INFORME IDENTIFICACIÓN DEL MEDICAMENTO Y AUTORES DEL INFORME Medicamento o grupo: nuevos anticoagulantes orales (dabigatrán etexilato, apixabán y rivaroxabán). Indicación clínica: prevención del ictus y de la

Más detalles

Implicaciones Clínicas del ENGAGE-AF

Implicaciones Clínicas del ENGAGE-AF Implicaciones Clínicas del ENGAGE-AF O Como trasladar la evidencia científica a la práctica clínica José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela

Más detalles

Manuel Cancio Fanlo. Servicio de Urgencias Hospital Universitario Donostia

Manuel Cancio Fanlo. Servicio de Urgencias Hospital Universitario Donostia Manuel Cancio Fanlo Servicio de Urgencias Hospital Universitario Donostia 1 Diana de los anticoagulantes ORAL DIRECTO TF/VIIa PARENTERAL INDIRECTO Los AVK inhiben la síntesis hepática de varios factores

Más detalles

Algo muy importante a la hora de decidir el tratamiento es que el 50% de los episodios de FA son asintomáticos. Holter de eventos

Algo muy importante a la hora de decidir el tratamiento es que el 50% de los episodios de FA son asintomáticos. Holter de eventos Gutiérrez Feijoo, Mario*; González Cid, Asunción*; Freire Castroseiros, Evaristo* * Servicio de Cardiología GENERALIDADES Definición La fibrilación auricular (FA) es la arritmia sostenida más frecuente

Más detalles

PROTOCOLO DE MANEJO DE LA FIBRILACIÓN AURICULAR EN EL SERVICIO DE URGENCIAS

PROTOCOLO DE MANEJO DE LA FIBRILACIÓN AURICULAR EN EL SERVICIO DE URGENCIAS Página 1 de 21 PROTOCOLO DE MANEJO DE LA FIBRILACIÓN AURICULAR EN EL SERVICIO Página 2 de 21 INTRODUCCIÓN La FA es una enfermedad grave, ya que constituye un factor predictivo independiente de mortalidad,

Más detalles

MANEJO DE LA ANTIAGREGACIÓN Y ANTICOAGULACION PERIOPERATORIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA GENERAL

MANEJO DE LA ANTIAGREGACIÓN Y ANTICOAGULACION PERIOPERATORIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA GENERAL MANEJO DE LA ANTIAGREGACIÓN Y ANTICOAGULACION PERIOPERATORIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA GENERAL Adaptado de: The perioperative management of antithrombotic therapy: American College of Chest Physicians

Más detalles

Nombre comercial y presentaciones

Nombre comercial y presentaciones Principio activo Nombre comercial y presentaciones DABIGATRAN Excipientes de declaración obligatoria Grupo terapéutico Condiciones de dispensación Procedimiento de autorización Centralizado Fecha de autorización

Más detalles

ANTICOAGULACIÓN ORAL

ANTICOAGULACIÓN ORAL ANTICOAGULACIÓN ORAL NUEVOS ESCENARIOS EN EL MANEJO DE LA FIBRILACIÓN AURICULAR (Moderador Dr. Pepe Zamorano) - Como es el paciente con fibrilación auricular en el siglo XXI (Dr. Antoni Martínez Rubio

Más detalles

fml. Revista de Medicina de Familia y Atención Primaria ISSN:

fml. Revista de Medicina de Familia y Atención Primaria  ISSN: fml. Revista de Medicina de Familia y Atención Primaria www.revistafml.es ISSN: 1989-683 ARTÍCULO DE INVESTIGACIÓN Fibrilación auricular: Tratamiento, riesgo de embolia y riesgo de hemorragia en un Centro

Más detalles

IMPACTE DE LES RECOMANACIONS DE LES GUIES EN PACIENTS AMB ACxFA SOTMESOS A ICP

IMPACTE DE LES RECOMANACIONS DE LES GUIES EN PACIENTS AMB ACxFA SOTMESOS A ICP IMPACTE DE LES RECOMANACIONS DE LES GUIES EN PACIENTS AMB ACxFA SOTMESOS A ICP Triple terapia a tots els pacients Academia de Ciencies Mediques Barcelona 2 Desembre- 2013 Dr J Garcia Picart HSCSP ACxFA.

Más detalles

Xarelto (rivaroxaban)

Xarelto (rivaroxaban) Xarelto (rivaroxaban) Programa de Ensayos Clínicos: RECORD MAGELLAN EINSTEIN ROCKET ATLAS Alberto Morán Blanco Servicio de Medicina Interna Hospital de León Propiedades de un anticogulante ideal Propiedades

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2.  Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 2 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

Riesgo/beneficio de la anticoagulación en la insuficiencia renal

Riesgo/beneficio de la anticoagulación en la insuficiencia renal Riesgo/beneficio de la anticoagulación en la insuficiencia renal Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Riesgo/beneficio de la anticoagulación en la insuficiencia renal

Más detalles

Tratamiento Antitrombótico

Tratamiento Antitrombótico SEMANA ACADEMICA DEL HOSPITAL DE CLINICAS DR MANUEL QUINTELA 12 al 16 de setiembre de 2011 Tratamiento Antitrombótico para la Prevención primaria del Stroke en la Fibrilación auricular no valvular Dr.

Más detalles

PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES CARDIOEMBÓLICAS EN LA FIBRILACIÓN AURICULAR

PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES CARDIOEMBÓLICAS EN LA FIBRILACIÓN AURICULAR DR. RODRIGO ISA P. TEMA DE REVISIÓN PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES CARDIOEMBÓLICAS EN LA FIBRILACIÓN AURICULAR Dr. Rodrigo Andrés Isa Param* La fibrilación auricular (FA) es la arritmia cardiaca más frecuente

Más detalles

Una Nueva Era en la Prevención Secundaria en el Síndrome Coronario Agudo. Nohel Castro Blanchard, Md, MSc Caracas, 23 de febrero de 2013

Una Nueva Era en la Prevención Secundaria en el Síndrome Coronario Agudo. Nohel Castro Blanchard, Md, MSc Caracas, 23 de febrero de 2013 Una Nueva Era en la Prevención Secundaria en el Síndrome Coronario Agudo Nohel Castro Blanchard, Md, MSc Caracas, 23 de febrero de 2013 Asesor Médico de Bayer, S.A. DECLARACIÓN DE CONFLICTO DE INTERESES

Más detalles

WebMD Global. Actualización Dirigida 2012 de la Sociedad Europea de Cardiología (SEC)

WebMD Global. Actualización Dirigida 2012 de la Sociedad Europea de Cardiología (SEC) Transcrito y Texto WebMD Global La fribrilación auricular (FA) no es una arritmia benigna. Es común, afectando a 1.5%-2% de la población general, y está asociada con un riesgo de derrame isquémico 5 veces

Más detalles