SUMARI. Detectar la Fibril lació Auricular A QUÍ ANTICOAGULAR? Amb què? Vells/Nous Anticoagulants. Conclusions
|
|
- Alba Rey Alcaraz
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1
2 SUMARI A QUÍ ANTICOAGULAR? Detectar la Fibril lació Auricular Amb què? Vells/Nous Anticoagulants Conclusions
3 INDICACIONS DEL TRACTAMENT ANTICOAGULANT
4 ESTRATIFICACIÓ DEL RISC D AVC EN LA F.A. CHADS 2 Risk Factor Score Cardiac failure 1 HTN 1 Age 75 y 1 Diabetes 1 Stroke ,2 5 12, ,9 8,5 Relació entre CHADS2 i risc anual d ACV ,9 2, Lip GY, Halperin JL. Am J Med. 2010;123(6):
5 ESTRATIFICACIÓ DEL RISC D AVC EN LA F.A. Stroke Rate, % Risk Factor CHADS 2 Score Cardiac failure 1 HTN 1 Age 75 y 1 Diabetes 1 Stroke ,9 2,8 4 5,9 8,5 12,5 Relació entre CHADS2 i risc anual d ACV 18, Lip GY, Halperin JL. Am J Med. 2010;123(6): Risk Factor CHA 2 DS 2 -VASc Score Cardiac failure 1 HTN 1 Age 75 y 2 Diabetes 1 Stroke 2 Vasc dz (MI, PAD, aortic ath) 1 Age y 1 Sex category (female) 1 0% Relació entre CHA2DS2-Vasc i risc anual d'accident cerebrovascular % CHA 2 DS 2 -VASc Score
6 FACTORS DE RISC PEL ICTUS I EL TROMBOEMBOLISME EN PACIENTS AMB FA NO VALVULAR Factors de Risc Majors Ictus o Embolisme sitèmic previ Edat 75 anys Factors de Risc clínicament rellevants no majors ICC ó disfunció VE FE 40% HTA Diabetes Edat anys Malaltia vascular Sexe femení > 65 anys Camm J, Kirchhof P, Lip GYH, Schotten U, Savelieva I, Ernst S et al Guidelines for the management of atrial Fibrillation. The Task Force for the Management of Atrial Fibrillation of the European Society of Cardiology (ESC). Eur Heart J 2010.
7 TROMBOPROFILAXI EN FIBRIL LACIÓ AURICULAR. ESC 2010 CATEGORIA DE RISC CHA 2 DS 2 VASc RECOMANACIO TERÀPIA ANTITROMBÒTICA 1 FR major o 2 FR no rellevants 2 ACO 1 FR no major clínicament rellevant 1 ACO o AAS No FR 0 Res o AAS Camm AJ, et al. Eur Heart J 2012 (modificat)
8 TRACTAMENT ANTITROMBÒTIC EN LA F.A. SEGONS LES PRINCIPALS GUIES ESC 2012 CHA2DS2-VASc ACO No cal tractament Càlcul escala HAS-BLED NACO (I/A) AVK (IIa/B) CCS 2011 / ACCP 2012 CHADS2 1 ACO CHADS2 =0 AAS o sense tractament CATEGORIA DE RISC Sense FR TRACTAMENT RECOMANAT AAS ( mgs/d) 1 FR moderat AAS ( mgs/d) o INR 2,5 (2-3) 1 FR major o > moderat INR 2,5 (2-3) ACC/ AHA / ESC 2006 ACCF / AHA / HRS 2011 FR menor Dona edat Malaltia coronària Tirotoxicosi FR moderat edat 75 HTA ICC FA 35% DM FR major AIT, Ictus o Embòlia previs Estenosi mitral Vàlvula protèsica
9 Benefici Risc
10 MAJOR RISC DE ICTUS = MAJOR RISC DE HEMORRÀGIA FR de ictus FR de sangnat relacionat amb la anticoagulació Edat avançada 14 Antecedents de hipertensió 1,3,4 Antecedents de IM o malaltia isquèmica cardíaca 1,3 Malaltia cerebrovascular 1-4 Anèmia 3,4 Antecedents de sagnat 3,4 Insuficiència renal 4 Ús concomitant de antiagregants plaquetaris 3,4 La relació entre ictus i risc d hemorràgia complica l avaluació benefici-risc 1. Lip GY et al, 2010; 2. Hylek EM et al, 1994; 3. Hughes M et al, 2007; 4. Pisters R et al
11 ESTRATIFICACIÓ DEL RISC D AVC EN LA F.A. Risk Factor HAS-BLED Score Hipertensió 1 Anomalías renals (Creat>2,2) / hepàtiques (Bbx2 VN/GOT, GPTx3 VN) 1 ó 2 Stroke (ictus) 2 Bleeding (sangnat o predisposició) 1 Lábil INR (<60% del temps entre 2-3) 1 Edat avançada (>65) 1 Drogues (Fàrmacs: AINES o Antiagreg.) /Alcohol Risc alt 3 punts ó 2 0 Pisters R, et al. Chest 2010; 138: Camm J, et al. Eur Heart J 2010; 31: ESC AF Guidelines EHJ 2010
12 SUMARI A quí Anticoagular? Detectar la Fibril lació Auricular AMB QUÈ? VELLS/NOUS ANTICOAGULANTS Conclusions
13 DISMINUCIÓ DEL RISC D ICTUS SEGONS FÀRMACS AAS RR ~ 22% (Hart RG, 2007) Clopidogrel + AAS RR ~ 40% (Conolly, 2006) ACO (INR: 2-3) RR ~ 68% (AFI, 1994)
14 Reducció del Risc d Ictus amb les opcions de tractament actuals i els nous Anticoagulants
15 DABIGATRAN
16 RIVAROXABAN Indicació Fase II Fase III Post-MKT Indication Phase II Phase III Post-Approval Prevenció TEV desprès d artoplàstia electiva de maluc o genoll Prevenció TEV en pacients médics hospitalitzats Tractament TEV Prevención de ictus en fibrilación auricular Prevenció secundària de la síndrom coronària aguda ODIXa-HIP1 ODIXa-HIP2 ODIXa-KNEE ODIXa-OD.HIP ODIXa-DVT EINSTEIN DVT Study N=36 Japan Study N=100 Japan Study N=102 Japan RECORD1 RECORD2 RECORD3 RECORD4 EINSTEIN DVT EINSTEIN PE EINSTEIN EXT Nombre de pacients ~7,500 > 55,000 ~15,000 J- 17
17 APIXABAN ~ pacients de 45 països Prevenció del TEV en cirurgía ortopèdica Prevenció d ictus en la fibrilació auricular Prevenció del TEV en pacients amb patologia mèdica Síndrome Coronari Agut Tractament del TEV agut/crónico * * El estudio clínico APPRAISE-2, realizado en pacientes con un síndrome coronario agudo (SCA), se interrumpió de forma precoz por un aumento en los sangrados, que no se compensaba por una disminución clínicamente significativa de los eventos isquémicos
18 AVK: INCONVENIENTS Propietats Farmacològiques Finestra Terapèutica estreta Inici i final d acció retardat Resposta poc predecible Risc d hemorràgia Prescripció complexa Variabilitat interindividual (genètica) Interaccions alimentàries i farmacològiques Monitorització estreta Abandonaments freqüents
19 FINESTRA TERAPÈUTICA ESTRETA DELS AVK 20 INR en el moment del Ictus o Hemorràgia IC en pac. amb FA Rang terapèutic de INR Ictus isquèmic Hemorragia intracraneal International Normalized Ratio Hylek, NEJM 2005
20 NOUS ANTICOAGULANTS DABIGATRAN APIXABAN RIVAROXABAN
21 NOUS ANTICOAGULANTS, ON ACTÚEN? Xa Rivaroxaban (Xa) Apixaban (Xa) Thrombin Dabigtran (Trombina) Adaptat de Steffel, Eur Heart J 2011
22 RE-LY DISENY DEL ESTUDI RE-LY (Randomized Evaluation of Long-term anticoagulation therapy) Fibril lació auricular amb 1 factor de risc Absència de contraindicacions A Randomized N= 18,113 Warfarina 1 mg, 3 mg, 5 mg (INR 2,0-3,0) N = 22 Dabigatrán etexilato 110 mg dos cops al dia N = Dabigatran etexilato 150 mg dos cops al dia N = Objectiu principal: Determinar la no inferioritat de Dabigatrán respecte a Warfarina en quant a ictus i embòlia sistèmica Seguiment mínim de 1 any, màxim de 3 anys i mitja de 2 anys de seguiment Ezekowitz MD, et al. Am Heart J 2009;157: Connolly SJ., et al. N Engl J Med. 2009; 361:
23 Cocients acumulats de riscos EFICÀCIA DABIGATRAN ( ICTUS i E.S.) 0,05 0,04 0,03 Warfarina (n = 6022) Dabigatrán etexilato 110 mg (n = 6015) Dabigatrán etexilato 150 mg (n = 6076) RR 0,91 (IC del 95%: 0,74-1,11) p < 0,001 (NI) p = 0,34 (Sup) RRR 34% 0,02 0,01 RR 0,66 (IC del 95%: 0,53-0,82) p < 0,001 (NI) p < 0,001 (Sup) 0,0 0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 Anys Connolly SJ., et al. N Engl J Med. 2009; 361:
24 Número d episodis SEGURETAT: TAXES DE HEMORRÀGIES INTRACRANIALS RR 0,31 (IC del 95%: 0,20-0,47) p < 0,001 (sup) RR 0,40 (IC del 95%: 0,27-0,60) p < 0,001 (sup) 87 0,74% RRR 69% RRR 60% ,23% 36 0,30% 0 D 110 mg 2 x día D150 mg 2 x día Warfarina Connolly SJ., et al. NEJM publicado en línea el 30 de agosto de DOI /NEJMoa
25 DISENY DEL ESTUDI Final del estudi Seguiment de 30 dies Aleatoritzat Doble cec / doble emmascarament FA no valvular Rivaroxaban 20 mg un cop al dia O Antecedents de ictus, AIT o ES no cerebral 2* dels sigüents: n= R (15 mg un cop al dia per CrCl ml/min) ICC Hipertensió Edat 75 anys Diabetes Warfarina (INR objectiu 2-3) Criteri de valoració principal: No inferioritat versus Warfarina en quant a Ictus o embòlia sistèmica ~11 41 no meses*** cerebral Patel MR et al. N Engl J Med 2011;365:
26 Tasa acumulada de acontecimientos (%) EFICÀCIA Ictus o embòlia sistèmica HR 0,79 (0,66, 0,96) p< 0,001 (no inferioritat) Warfarina Rivaroxabán Dies des de la aleatorització 840 Número de pacients en risc Rivaroxaban Warfarina Població per protocol, població en tractament Patel MR et al. N Engl J Med 2011;365:
27 ANÀLISI DE HEMORRÀGIES Paràmetre Criteri de valoració principal de la seguretat Rivaroxaban (n=7.111) n (% anual) Warfarina (n=7.125) n (% anual) HR (IC del 95%) (14,9) (14,5) 1,03 (0,96, 1,11) HR IC del 95% Hemorràgia important 395 (3,6) 386 (3,4) 1,04 (0,90, 1,20) de la Hb ( 2 g/dl) 305 (2,8) 254 (2,3) 1,22 (1,03,1,44)* Transfusió 183 (1,6) 149 (1,3) 1,25 (1,01,1,55)* Hemorràgia d órgan crític 91 (0,8) 133 (1,2) 0,69 (0,53,0,91)* Hemorràgia intracraneal 55 (0,5) 84 (0,7) 0,67 (0,47,0,93)* Hemorràgia mortal 27 (0,2) 55 (0,5) 0,50 (0,31,0,79)* Hemorràgia lleu clínicament rellevant (11,8) (11,4) 1,04 (0,96, 1,13) 0,2 0, A favor de A favor de Hemorragia digestiva importante (superior, inferior, rectal): rivaroxaban warfarina Población rivaroxabán de seguridad, = 224 acontecimientos análisis según (3,2%); tratamiento; warfarina *estadísticamente = 154 acontecimientos significativo Patel MR et al. N Engl J Med 2011;365: (2,2%); p< 0,001*
28 DISENY DEL ESTUDI N= Estudi aleatori, doble cec i de doble enmascarament Població de pacients FA i 1 factor de risc d ictus Apixaban 5 mg BID (2,5 mg BID en alguns pacients) Warfarina (INR objectiu de 2,0 3,0) Variable principal de eficàcia Ictus o embolisme sistèmic Variable principal de seguretat Sagnat major (definició de ISTH) centres 39 països Valoració jeràrquica: no-inferioritat per variable principal, superioritat per variable principal, sagnat major, mort Granger CG et al. N Engl J Med 2011;10,1056/NEJMoa NEJM.org 28 August 2011
29 Pacientes con succesos (%) EFICÀCIA Warfarina RRR de 21% Apixaban p<0,001 para no-inferioritat HR del 0,79 (IC del 95%, 0,66 0,95); p=0,01 per superioritat Mesos Adaptado de Granger CG et al. N Engl J Med 2011;10,1056/NEJMoa NEJM.org 28 August 2011 Adaptado de Granger CG et al. N Engl J Med 2011;10,1056/NEJMoa NEJM.org 28 August 2011
30 Pacients amb succesos (%) SEGURETAT: VARIABLE DE SAGNAT MAJOR Warfarina RRR de 31% Apixaban HR del 0,69 HR (IC del del 0,69 95%, (IC 0,60 0,80); del 95%, 0,60 0,80); p<0,001 p<0,001 Mesos Adaptado de Granger CG et al. N Engl J Med 2011;10,1056/NEJMoa NEJM.org 28 August 2011
31 NOUS ACO QUÈ APORTAN? ANTICOGULANT ORAL IDEAL Eficàcia probada en assaigos clínics amplis. Baix risc de sagnat Pocs efectes adversos No necessitat de monitorització rutinària. Dosi fixa, efecte previsible. Ràpida instauració del efecte anticoagulant. Ràpida reversibilitat. Escasa interacció amb fàrmacs i aliments. Existència de antídot Novel oral anticoagulants: focus on stroke prevention and treatment of venous thrombo-embolism. Jan Steffel and Eugene Braunwald. European Heart Journal (2011) 32,
32 NOUS ACO QUÈ APORTAN? ANTICOGULANT ORAL IDEAL Eficàcia probada en assaigos clínics amplis. Baix risc de sagnat Pocs efectes adversos No necessitat de monitorització rutinària. Dosi fixa, efecte previsible. Ràpida instauració del efecte anticoagulant. Ràpida reversibilitat. Escasa interacció amb fàrmacs i aliments. Existència de antídot Novel oral anticoagulants: focus on stroke prevention and treatment of venous thrombo-embolism. Jan Steffel and Eugene Braunwald. European Heart Journal (2011) 32,
33 DIFERÈNCIES NOUS ANTICOAGULANTS ORALS DABIGATRAN RIVAROXABAN APIXABAN Diana Trombina Factor Xa Factor Xa Profàrmac Si No NO Biodisponibilitat 6% >80% >50% Unió a proteïnes 87% 92-95% 87% T (màx) 2 h 2-3 h 1-2 h Vida mitja h 5-9 h (sans), 9-13 h (ancians) Monitorització NO 8-15 h Administració VO, c/12 h VO, c/24 h VO, c/12 h Eliminació Interaccions 80% renal 20% fecal 66% renal 33% fecal 25% renal 75% fecal Evitar inhibidors potents del CYP3A4 i de la gp-p: antimicòtics azòlics: (ketoconazol sistèmic, itraconazol, fluconazol i inhibidors de la proteasa del VIH (ritonavir) la depuració hepàtica i *ACO+ Precaució amb els inductors potents del CYP3A4 i de la gp-p: (carbamazepina, Fenobarbital, Rifampicina i herba Sant Joan) [ACO]
34 POBLACIÓ Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi Població d estudi amb FA no valvular i al menys 1 FR amb FA no valvular i risc moderat-alt amb FA no valvular i al menys 1 FR Criteris de inclusió Ictus o AIT previo; FEVI <40%; símptomes de IC de classe > 2 de la NYHA; edat 75 anys ó anys en cas de DM, HTA o malaltia arterial coronària Ictus, AIT o embolisme sistèmic previ; o al menys 2 FR: > 75 anys, IC o FEVI < 35%, HTA, Diabetes (CHADS 2 > 2) > 1 factor de risc: ictus previ, AIT o embolisme sistèmic; > 75 años; símptomes de IC en 3 mesos previs o FEVI < 40%; DM; HTA tractada amb fàrmacs. Criteris d exclusió Valvulopatia greu, ictus recent, risc aumentat d hemorràgia, ClCr<30ml/min, elevació d enzims hepàtics >2 vegades el límit superior de normalitat Valvulopatia, ictus greu en 3 mesos previs, o ictus en 14 dies previs, ClCr< 30ml/min, elevació d enzims hepàtics >3 vegades el límit superior de normalitat Estenosi mitral moderada a greu, d altres situacions que requereixen anticoagulació, ictus en 7 dies previs, necesitat de AAS> 165 mg/dia o AAS+ Clopidogrel, ClCr< 25 ml/min
35 POBLACIÓ Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Característiques dels pacients al inici del estudi Puntuació mitja CHADS 2 : 2,1 3,5 2,1 Tto previ amb: - AVK: - Aspirina: 50% 40% 62,4% 35% 57% 31% Ictus, AIT o embolisme previs: IM previ: 20% (nomès ictus o AIT previ) 17% 55% 16% 19% 14%
36 DISENY Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Intervenció DA 150 mg/12 h vs DA 110 mg/12 h RI 20 mg/24 h (15 mg si ClCr ml/min) API 5 mg/12 h (2,5 mg/12 h si > 2 FR: edat > 80 anys, pes < 60 kg o creatinina sèrica > 1,5 mg/dl) vs WA ajustada a INR 2,0-3,0 vs WA ajustada a INR 2,0-3,0 vs WA ajustada a INR 2,0-3,0 Diseny del estudi No inferioritat i superioritat, obert pel braç de WA i doble cec pels dos braços de DA No inferioritat i superioritat, i doble cec. No inferioritat i superioritat, i doble cec. Durada: 2 anys Durada: 1,9 anys Durada: 1,8 anys
37 EFICÀCIA Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Percentatge temps en rang* 64% 55% 62% Combinació d ictus (hemorràgic o isquèmic) i embolisme sistèmic Variable primària d eficàcia Les dos dosis de DA demostren no inferioritat. Amb DA 150 mg s observa superioritat DA 150 mg vs WA RR 0,65; (0,52-0,81); NNT=66 RI demostra no inferioritat HR 0,79; (0,66-0,96); Taxa d incidència anual (1,7% vs 2,2%) No demostra superioritat API demostra no inferioritat API demostra superioritat HR 0,79; (0,66 0,95) per superioritat, NNT=168 *Porcentatge mig de temps dins de rang terapèutic en grup warfarina
38 SEGURETAT Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Variables de seguridad Hemorràgia major DA 150 vs WA: No diferències RR 0,93; (0,81-1,07) Menor incidència amb DA 110 vs WA: RR 0,80; (0,70-0,93); NNT = 76 Incidència similar: HR 1,04; (0,90-1,20) Taxa d incidència anual (3,6% vs 3,4%) No diferències en risc de sagnat major i no major clínicament relevante (variable 1ria de seguretat) Taxa d incidència anual (14,9% vs 14,5%) Menys freqüent amb API: HR 0,69; (0,6-0,80);NNT=66 Hemorràgia intracraneal Menor amb DA 150 i DA 110 vs WA DA 150 vs WA RR 0,40; (0,27-0,60); NNT = 117 DA 110 vs WA RR 0,31; (0,20-0,47); NNT = 101 Menys freqüent amb RI: Taxa de incidència anual (0,5% vs 0,7%) Menys freqüent en el grup de API: Taxa d incidència anual (0,33% vs 0,80%) Hemorràgia gastrointestinal Major amb DA 150 mg vs WA No diferències entre DA 110 mg i WA Més freqüent amb RI: HR 1,46; (1,19-1,78); NNH=101 Taxa d incidència anual (3,2% vs 2,2%) No diferències significatives HR 0,89; (0,70-1,15) Taxa d incidència anual (0,76% vs 0,86%)
39 SEGURETAT Dabigatrán Rivaroxabán Apixabán Estudi RE-LY ROCKET-AF ARISTOTLE Variables secundàries: Mortalitat total No diferències significatives No diferències significatives Menys freqüent amb API: HR 0,89; (0,80-0,99); NNT=132 Taxa d incidència anual (3,52% vs 3,94%) Infart de miocardi Major incidència amb DA 150, 110 vs WA DA 150 vs WA RR 1,27; (0,94-1,71); DA 110 vs WA RR 1,29; (0,96-1,75); No diferències significatives No diferències significatives
40 D ALTRES CARACTERÍSTIQUES Pauta Ajust de dosis en les següients situacions Contraindicacions Dabigatrán (PRADAXA) 150 mg/12 h (conservar en el embalatge original per protegir-lo de la humitat) 110 mg/12 h en 80 anys, gastritis, esofagitis, o refluxe gastroesofàgic. IR greu (ClCr < 30 ml/min) Hemorràgia activa clínicament significativa, lesions orgàniques amb risc de hemorràgia, alteració de la hemostàsia, malaltia hepàtica que pot afectar a la supervivència Rivaroxabán (XARELTO) 20 mg/dia (amb aliments) 15 mg/día en insuficiència renal moderada-greu (ClCr: ml/min) Hepatopatia associada a coagulopatia i amb risc rellevant de hemorràgia, inclosos pacients cirròtics amb Child Pugh B i C Apixabán (ELIQUIS) 5 mg/12 h 2,5 mg /12 h si existeixen dos o més dels següents criteris: edad >80 anys, pes <60 kg o creatinina sèrica >1,5 mg/dl) Sagnat actiu. Hepatopatia, associada a coagulopatia i a risc rellevant de sagnat. Efectes adversos mès rellevants Dispèpsia, sagnat gastrointestinal Precaució en pacients amb insuficiència renal Hemorràgia, anèmia Hemorràgia
41 D ALTRES CARACTERÍSTIQUES Dabigatrán (PRADAXA) Rivaroxabán (XARELTO) Apixabán (ELIQUIS) Interaccions Inductors glucoproteina P (carbamazepina [precaució], Rifampicina i herba Sant Joan [no es recomanen], ) Dabigatran. inhibidors de la glucoproteina P (amiodarona, Quinidina, o Verapamil: aquest donar 2 hores desprès del Dabigatran) Dabigatran Contraindicats: inhibidors potents CYP3A4: ketoconazol sistèmic, ciclosporina, itraconazol, tacrolimus sistèmic, dronedarona o inhibidors de la proteasa (Ritanavir) Dabigatran Evitar dronedarona per falta de informació Evitar inhibidors potents del CYP3A4 i de la gp-p: antimicòtics azòlics: (ketoconazol sistèmic, itraconazol, i inhibidors de la proteasa del VIH (ritonavir) la depuració hepàtica i *rivaroxaban+ Precaució amb els inductors potents del CYP3A4 i de la gp-p : (carbamazepina, Fenobarbital, Rifampicina i herba Sant Joan) [Rivaroxaban] Evitar inhibidors potents del CYP3A4 i de la gp-p Precaució amb els inductors potents del CYP3A4 i de la gp-p Precaució amb AINEs i aspirina. Evitar d altres antiagregants. Precaució amb AINEs i aspirina. Evitar d altres antiagregants. Antídot No es disposa d antídot Actitut debant cirurgia Cirurgia urgent: interrompre al menys 12 hores abans Cirurgia programada: segons risc hemorràgic de la intervenció i funció renal del pacient. Interrompre al menys 24 hores abans de la intervenció. Si cirurgia lleu: Discontinuar TTo. 24 h. abans Si cirurgia moderada-greu discontinuar 48 h. abans
42 D ALTRES CARACTERÍSTIQUES Canvi de cumarínic al nou anticoagulant Dabigatrán (PRADAXA) Rivaroxabán (XARELTO) Apixabán (ELIQUIS) Iniciar quan el INR <2,0 Iniciar quan el INR <3,0 Información no disponible Canvi del nou anticoagulant a cumarínic - ClCr 50 ml/ min: iniciar cumarínic 3 díes abans de suspendre dabigatrán. - ClCr ml/ min: iniciar cumarínic 2 díes abans de suspendre dabigatrán Administrar simultániament fins que el INR sea 2,0 Información no disponible Canvi de anticoagulant parenteral al nou anticoagulant Iniciar dabigatrán de 0 a 2 hores abans de la següent dosis programada del anticoagulant parenteral Iniciar rivaroxabán de 0 a 2 hores abans de la següent dosis programada del anticoagulant parenteral. Información no disponible Canvi del nou anticoagulant al anticoagulant parenteral Esperar 12 hores Administrar l anticoagulant parenteral en el moment en que es pendria la següent dosi de Rivaroxabán. Información no disponible
43 COST TRACTAMENT Cost Tractament (euros/any) Coste tratamiento (euros)/año acenocumarol Acenocumarol + monitorización monitorització (rango bajo-alto) baix-alt) Rivaroxaban rivaroxabán mgs/24h mg/24 h Dabigatran dabigatrán mgs/12h mg/12h Cost tractament (euros)/any acenocumarol + monitorització: la monitorització anual del INR oscil la entre euros/pacient /any en la CAPV. Per aquest càlcul s han tingut en compte els costos d extracció, de gestió de comandes i de reactius.
44 SUMARI A quí Anticoagular? Detectar la Fibril lació Auricular Amb què? Vells/Nous Anticoagulants CONCLUSIONS
45 EFICÀCIA CONCLUSIONS AVANTATGES DELS NOUS ANTICOAGULANTS no inferioritat en la prevenció -Ictus i Embòlia Sistèmica no cerebral- respecte a teràpia patrò: AVK (Warfarina) SEGURETAT menys hemorràgies greus, totals, d òrgan crític i intracranials
46 No antídot CONCLUSIONS INCONVENIENTS DELS NOUS ANTICOAGULANTS No prova de laboratori Importància de la adherència terapèutica Car Poca Experiència!!
47 Berga, 19 d Abril 2013
48 Fibril lacio auricular Deteccio i classificacio Paroxistica Persistent Permanent Estratificacio del risc Trombotic Hemorragic Tractament personalitzat.
49 CONCLUSIONS Fibril lació i Flutter Auricular Valoració de risc embolígen / hemorràgia CHA2DS2VASc Embolic Score Cardiac Failure 1 Hypertension 1 Age > 75 2 Diabetes 1 Stroke 2 Vascular disease 1 Age Sex (female) 1 Siempre Alto Riesgo Embolígeno Embolia previa Estenosis mitral Prótesis valvular 2 ACO 1 ACO ó AAS 0 Res o AAS ACO HASBLED Score Hypertension 1 Abnormal real or liver 1 or 2 Stroke 2 Bleeding 1 Labile INR 1 Elderly (e.g. > 65y) 1 Drugs or Alcohol 1 Alt risc 3
50 Idea clau Acenocumarol segueix essent el tractament d elecció dels pacients amb fibril lació auricular no valvular amb un raonable bon control.
51 RECOMENDACIONES DE USO - AEMPS 19 de desembre 2012 Ictus isquèmic i criteris d alt risc de HIC (HA-BLED 3) Episodis tromboembòlics arterials greus amb bon cumpliment terapèutic. Antecedents de Hemorràgia Intracranial i Episodis hemorràgics greu malgrat bon control de INR. No control de INR (2-3) malgrat bon cumpliment terapèutic. Dificultat de desplaçament pels controls.
52 Una part de la medicina és ciència i un altra és art que ens permet poder fer un vestit a mida a cada pacient. William Osler Sir
53 19-Abril-2013
Actualitzacions en anticoagulants orals
Actualitzacions en anticoagulants orals Alfredo Bardají Servicio de Cardiología Hospital Universitario de Tarragona Joan XXIII IISPV. Universitat Rovira Virgili I JORNADA D ACTUALITZACIÓ EN RISC CARDIOVASCULAR
Más detalles04/12/2012. Prevención de Ictus en Fibrilación Auricular. Actualización CASO CLINICO
Prevención de Ictus en Fibrilación Auricular. Actualización Jornada d Actualizació en ICTUS 29 noviembre 2012. CAMFIC Pilar Tejero Lopez Angeles Diaz Barroso Grupo Ictus. Camfic EAP BADALONA 6 LLEFIA CASO
Más detallesPROS Y CONTRAS DE LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES.
PROS Y CONTRAS DE LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES. El cardiologo. Dr. Ignacio Fernández Lozano. Hospital Universitario Puerta de Hierro, Majadahonda. Fibrilación Auricular Projected Number of Patients With
Más detallesEXISTE UN PERFIL IDEAL PARA CADA UNO? DAVID VIVAS, MD, PhD CARDIOLOGÍA CLÍNICA HOSPITAL CLINICO SAN CARLOS, MADRID
NUEVOS ANTICOAGULANTES EXISTE UN PERFIL IDEAL PARA CADA UNO? DAVID VIVAS, MD, PhD CARDIOLOGÍA CLÍNICA HOSPITAL CLINICO SAN CARLOS, MADRID NACOs: QUÉ SABEMOS? Adaptado de Weitz y cols., 2005; Weitz y cols.,
Más detallesJORNADA DE DEBAT EN GESTIÓ CLÍNICA Fibril lació auricular/ Anticoagulants. Enric Juncadella Grup Malalties del Cor de la CAMFiC SAP DELTA
JORNADA DE DEBAT EN GESTIÓ CLÍNICA Fibril lació auricular/ Anticoagulants Enric Juncadella Grup Malalties del Cor de la CAMFiC SAP DELTA Título propio de Formación: MANEJO DEL PACIENTE ANTICOAGULADO CON
Más detallesAdecuación de tratamiento con nuevos anticoagulantes orales
Adecuación de tratamiento con nuevos anticoagulantes orales Prevención primaria de episodios tromboembólicos venosos en pacientes adultos sometidos a cirugía de reemplazo total de CADERA O RODILLA. Dabigatrán
Más detallesNUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. David Muñoz S. Urgencias. H. Galdakao
NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES David Muñoz S. Urgencias. H. Galdakao USO DE LOS ACO Profilaxis Primaria y Secundaria de los fenómenos embólicos sistémicos en la Fibrilación Auricular. Profilaxis Primaria
Más detallesFibrilación auricular e ictus - Tratamiento actual -
Fibrilación auricular e ictus - Tratamiento actual - 1. INTRODUCCIÓN. 2. ESTUDIO RELY. 3. CONCLUSIONES. 1. INTRODUCCIÓN. Arritmia sostenida más frecuente. 5% (50-60 años) 10% (> 75 años.) F.R. para desarrollar
Más detallesNOUS ANTICOAGULANTS EN LA MTV. Dr. F. García-Bragado Dalmau. Servei de Medicina Interna. Hospital U. Dr. Josep Trueta. de Girona.
NOUS ANTICOAGULANTS EN LA MTV. Dr. F. García-Bragado Dalmau. Servei de Medicina Interna. Hospital U. Dr. Josep Trueta. de Girona. TRACTAMENT CONVENCIONAL. Phases of anticoagulation. Kearon C et al. Chest
Más detallesJavier Martín Moreiras Servicio de Cardiología Hospital Universitario de Salamanca
CVES14NP08331-01 Uso de nuevos anticoagulantes orales en el tratamiento de la Fibrilación Auricular Visión de un Cardiólogo Patrocinado por: Javier Martín Moreiras Servicio de Cardiología Hospital Universitario
Más detallesCambiando el paradigma en la prevención del ictus en fibrilación auricular
Cambiando el paradigma en la prevención del ictus en fibrilación auricular Dra. Carmen Suárez Fernández Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa. Madrid Prevalencia de FA en España
Más detallesAportaciones de Rivaroxabán a los pacientes con FA en Medicina Interna. Carmen Suárez Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa
Aportaciones de Rivaroxabán a los pacientes con FA en Medicina Interna Carmen Suárez Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa Prevalencia de FA en España a según n edad. Estudio Val-FAAP
Más detallesNos olvidamos ya de las heparinas y de los antagonistas de la vitamina K? SI. A.Blanco
Nos olvidamos ya de las heparinas y de los antagonistas de la vitamina K? SI A.Blanco El anticoagulante ideal Administración por vía oral. Dosis- respuesta lineal. No necesidad de monitorización rutinaria
Más detallesANTI-VITAMINAS K EN FIBRILACION AURICULAR TRATAMIENTO ANTICOAGULANTE Y
Vanessa Roldán Schilling Universidad de Murcia Sº de Hematología y Oncología Médica Hospital Universitario Morales Meseguer TRATAMIENTO ANTICOAGULANTE Y FIBRILACION AURICULAR ANTI-VITAMINAS K EN FIBRILACION
Más detallesNOUS ANTICOAGULANTS I FIBRIL.LACIÓ AURICULAR
Malaltia arterial i controvèrsies en el tractament antitrombòtic NOUS ANTICOAGULANTS I FIBRIL.LACIÓ AURICULAR Dra. Sònia Jiménez Área d Urgències Hospital Clínic FA epidemia mundial PREVALENCIA 0.95% INCIDENCIA
Más detallesCAPÍTULO 9. CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería
CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería CAPÍTULO 9 Cuándo existen contraindicaciones relativas o absolutas para anticoagular a un paciente de forma ambulatoria? El papel de la elección del paciente,
Más detallesREVISIÓN BIBLIOGRÁFICA. Laura González González
REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA Laura González González Mujer 86 años Disminución nivel conciencia + disartria CASO CLÍNICO Antecedentes: HTA Dislipemia Deterioro cognitivo progresivo ACxFA à Rivaroxabán CASO CLÍNICO
Más detallesQué Anticoagulante oral le viene mejor a mi paciente? Carmen García Corrales F.E.A Cardiología Plasencia, Abril 2017
Qué Anticoagulante oral le viene mejor a mi paciente? Carmen García Corrales F.E.A Cardiología Plasencia, Abril 2017 Índice Introducción: Prevalencia de la FA Riesgo de eventos CV adversos asociados a
Más detallesPREVENCIÓN PRIMARIA Y SECUNDARIA DE L ICTUS EN FIBRILACIÓN AURICULAR
PREVENCIÓN PRIMARIA Y SECUNDARIA DE L ICTUS EN FIBRILACIÓN AURICULAR II Jornadas de Buenas Prácticas Clínicas en la Prescripción y Visado de Nuevos Anticoagulantes Orales Valencia, 5 de junio 2014 José
Más detallesNUEVOS ANTICOAGULANTES PARA PREVENCIÓN PRIMARIA y SECUNDARIA del ACV CARDIOEMBÓLICO. Dra. Cecilia Legnani Neuróloga Ex Prof. Adjta.
NUEVOS ANTICOAGULANTES PARA PREVENCIÓN PRIMARIA y SECUNDARIA del ACV CARDIOEMBÓLICO Dra. Cecilia Legnani Neuróloga Ex Prof. Adjta. Neurología FIBRILACION AURICULAR La FA es la causa más frecuente de ACV
Más detallesTerapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de
Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 2 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y
Más detallesPrevención de complicaciones Tromboembólicas asociadas a Fibrilación Auricular
Prevención de complicaciones Tromboembólicas asociadas a Fibrilación Auricular Cierre percutáneo de la Orejuela Auricular Izquierda. Cuando es una opción al tratamiento anticoagulante. La visión del Hematólogo
Más detallesCONFLICTOS DE INTERES BOEHRINGER INGELHEIM BAYER ALMIRALL PFIZER BRISTOL QUINTILES MENARINI SERVIER
CONFLICTOS DE INTERES BOEHRINGER INGELHEIM BAYER ALMIRALL PFIZER BRISTOL QUINTILES MENARINI SERVIER Nuevos ANTICOAGULANTES ORALES. Indicaciones Prevención ETEV en Cirugía programada de cadera y rodilla
Más detallesPerpetuum mobile: Nuevos anticoagulantes orales CASO CLINICO 1. María Pereiro Sánchez MIR III Hematología y hemoterapia.
Perpetuum mobile: Nuevos anticoagulantes orales CASO CLINICO 1 María Pereiro Sánchez MIR III Hematología y hemoterapia. Paciente de 60 años FA persistente Solicitan anticoagulación indefinida. NECESITAMOS
Más detallesBeneficios de la nueva anticoagulación en nuestros pacientes
Beneficios de la nueva anticoagulación en nuestros pacientes Luis Manzano Espinosa. Unidad de Insuficiencia Cardiaca y Riesgo Vascular Servicio de M. Interna. H U Ramón y Cajal Puntos claves de la charla
Más detallesLourdes Betegon 1 ; Cristina Canal 1 ; Marina De Salas-Cansado 2
Análisis de Costes No Farmacológicos y Eventos Evitados en el Tratamiento de la Fibrilación Auricular en España: Apixaban Frente a Otros Fármacos Anticoagulantes Lourdes Betegon 1 ; Cristina Canal 1 ;
Más detallesFuego cruzado: anticoagulación oral
Fuego cruzado: anticoagulación oral Me quedo con el sintrom Dra. Mª Victoria Cañadas Godoy Unidad de Arritmias. Servicio de Cardiología Las limitaciones de AVK son evidentes LIMITACIÓN Tiempo de acción
Más detalles2.- Solicitud Dr. José Mª Arizón del Prado. UGC cardiología. Fecha solicitud: 17 febrero de 2014.
APIXABAN para la prevención de ictus y embolia sistémica en pacientes con FA no valvular Informe de la Comisión de Farmacia- HOSPITAL REI SOFÍA CÓRDOBA 1.- Identificación del fármaco Nombre comercial:
Más detallesTALLER DE ANTICOAGULACIÓN ORAL PARA MÉDICOS DE ATENCIÓN PRIMARIA
TALLER DE ANTICOAGULACIÓN ORAL PARA MÉDICOS DE ATENCIÓN PRIMARIA Dr. Iñaki Lekuona Sº Cardiología HGU Osakidetza inaki.lekuonagoya@osakidetza.eus @inaki1954 SUMARIO 1.-Fibrilación auricular: Guías europeas
Más detallesIsquemia cerebral y fibrilación auricular. Jaime Masjuan Unidad de Ictus
Isquemia cerebral y fibrilación auricular Jaime Masjuan Unidad de Ictus Impacto Sociosanitario del Ictus Primera causa de mortalidad en la mujer y segunda global en España. En 2007 hubo 33.034 defunciones
Más detallesAvanços Terapèutics en Malaltia Tromboembòlica Venosa. Pere Domènech Unitat de trombosi i Hemostàsia Hospital Universitari de Bellvitge
Avanços Terapèutics en Malaltia Tromboembòlica Venosa Pere Domènech Unitat de trombosi i Hemostàsia Hospital Universitari de Bellvitge Dabigatran etexilato (Pradaxa ) Apixaban (Eliquis ) Rivaroxaban (Pradaxa
Más detallesPublicación de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios
53/2012 - Volumen III Ficha Dabigatrán etexilato, rivaroxabán y apixabán en la prevención del ictus y de la embolia sistémica en adultos con fibrilación auricular no valvular con uno o mas factores de
Más detallesConsideraciones económicas de la FA y los nuevos anticoagulantes orales. Cristina Canal Dept. Economía de la Salud, BMS
Consideraciones económicas de la FA y los nuevos anticoagulantes orales Cristina Canal Dept. Economía de la Salud, BMS 1 Agenda 1. El coste del manejo de la fibrilación auricular en España 2. Resultados
Más detallesRecomendaciones de utilización de los NACOs
Recomendaciones de utilización de los NACOs Catheline Lauwers Nélissen Área Asistencial Cardiovascular. Servicio de cardiología. Hospital Clínico Universitario de valencia Valencia, 5 de Junio de 2014
Más detallesEl manejo de los anticoagulantes en situaciones especiales
BLOQUE II: CARDIOVASCULAR Anticoagulación con seguridad El manejo de los anticoagulantes en situaciones especiales Dra. María Ferreiro Consideraciones generales La FA afecta al 9% de los sujetos mayores
Más detallesPRESENTE Y FUTURO DE DABIGATRAN: NUEVAS INDICACIONES.
PRESENTE Y FUTURO DE DABIGATRAN: NUEVAS INDICACIONES. Dr. F. García-Bragado Dalmau. Hospital Universitario Dr. J. Trueta. Girona Málaga 22 de noviembre de 2013. Publicación estudio RE-LY Congreso Europeo
Más detallesMartínez-López I, Galán Ramos N, Monroy Ruiz M, Puigventós Latorre F.
ESTIMACIÓN DE LA POBLACIÓN DIANA DE LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES Martínez-López I, Galán Ramos N, Monroy Ruiz M, Puigventós Latorre F iciar.martinez@ssib.es Cómo nos posicionamos? Objetivo del estudio
Más detallesTERAPIA ANTITROMBÓTICA EN PACIENTES CON FA CRÓNICA TOMANDO ACO QUE CURSAN UN SCA. Dr. Elìas Bornicen Dr. Ivàn Vilar
TERAPIA ANTITROMBÓTICA EN PACIENTES CON FA CRÓNICA TOMANDO ACO QUE CURSAN UN SCA Dr. Elìas Bornicen Dr. Ivàn Vilar FIBRILACIÓN AURICULAR La FA es la arritmia sostenida más común y afecta entre el 1% y
Más detallesANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES
ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES Dra. Magda Heras ICT, Hospital Clínic, Barcelona Juny 2007 ACTIVACIÓ i INHIBICIÓ DE L AGREGACIO PLAQUETARIA Clopidogrel Prasugrel Cangrelor AZD6140
Más detallesManeig de la coagulació en el pacient cirrótic. Pros i contres dels NAO en la cirrosi
SOCIETAT CATALANA DE DIGESTOLOGIA Curs de Formació Continuada en Digestologia 2013-2014 Maneig de la coagulació en el pacient cirrótic Pros i contres dels NAO en la cirrosi Dr. Pere Domènech Santasusana
Más detallesANTICOAGULACIÓN EN FIBRILACIÓN AURICULAR
REVISTA MEDICA DE COSTA RICA Y CENTROAMERICA LXXIII (619) 273-277, 2016 CARDIOLOGÍA ANTICOAGULACIÓN EN FIBRILACIÓN AURICULAR Roberto Enrique López Mata* SUMMARY We always need to put in perspective the
Más detallesResultados e implicaciones del estudio ROCKET
Documento descargado de http://www.revespcardiol.org el 18//17. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato. Rev Esp Cardiol Supl. 13;13(C):- Avances
Más detallesDABIGATRÁN ( PRADAXA )
OSASUN ETA KONTSUMO SAILA Osasun Sailburuordetza Farmaziako Zuzendaritza DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO Viceconsejería de Sanidad Dirección de Farmacia DABIGATRÁN ( PRADAXA ) La fibrilación auricular
Más detallesNUEVOS PARADIGMAS EN LA PREVENCION DEL ICTUS EN LA FIBRILACION AURICULAR. Pilar Mazón Ramos H Clínico Santiago de Compostela Sección de HTA SEC
NUEVOS PARADIGMAS EN LA PREVENCION DEL ICTUS EN LA FIBRILACION AURICULAR Pilar Mazón Ramos H Clínico Santiago de Compostela Sección de HTA SEC Trombogénesis en la FA ESTASIS CIRCULATORIO DAÑO ENDOTELIAL
Más detallesRIVAROXABAN. Dr. Enric Grau Servicio de Hematología Hospital Lluís Alcanyís Xàtiva (València)
RIVAROXABAN Dr. Enric Grau Servicio de Hematología Hospital Lluís Alcanyís Xàtiva (València) NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES BETRIXABAN APIXABAN ERIBAXABAN RIVAROXABAN DABIGATRAN Anti-Xa or Anti-IIa? That
Más detallesMalalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...
Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... XI JORNADES D ACTUALITZACIÓ TERAPÈUTICA 2011. Introducció
Más detallesACTUALITZACIÓ EN ANTICOAGULACIÓ I ANTIAGREGACIÓ MANRESA JUNY 2010
ACTUALITZACIÓ EN ANTICOAGULACIÓ I ANTIAGREGACIÓ MANRESA JUNY 2010 HEMOSTASIA: conjunt de mecanismes fisiològics dirigits a impedir que la sang es extravase. Hemostàsia primària: formació del "tap hemostàtic
Más detallesAnticoagulación en Fibrilación Auricular. Dr. Jean Paul Vilchez Tschischke
Anticoagulación en Fibrilación Auricular Dr. Jean Paul Vilchez Tschischke Planning Introducción Algo de historia Tromboembolismo en FA Valoración del Riesgo Anticoagulación Nuevos anticoagulantes orales
Más detallesPantoprazole (no inclòs en guia)
Mecanisme d acció Fàrmac Presentacions disponibles Inhibidor de la secreció àcida Inhibidor de la bomba de protons (IBP) Antagonista dels receptors H2 de la histamina (anti-h2) Antiàcid: neutralitza l
Más detallesCaso Clínico. Dra. María Paz Soto Residente 1 año
Caso Clínico Dra. María Paz Soto Residente 1 año Caso Clínico Masculino 35 años MC: Palpitaciones Evaluación Primaria Bien Frases completas FR 16 X SAT 98% con buena mecánica ventilatoria PA 150/80 FC
Más detallesJAGS de Enero 2013 Factor de impacto: 3,74 Lugar en su categoría: 9/ 45. Sesión bibliográfica de Geriatría
+ JAGS de Enero 2013 Factor de impacto: 3,74 Lugar en su categoría: 9/ 45 Sesión bibliográfica de Geriatría + + Disfunción eréctil Instituto Nacional de Salud: Incapacidad persistente para mantener una
Más detallesJohn Alexander Alzate Piedrahita Residente segundo año de Medicina Interna Universidad Tecnológica de Pereira
LOS NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES: -PAPEL EN LA PRACTICA CLÌNICA- John Alexander Alzate Piedrahita Residente segundo año de Medicina Interna Universidad Tecnológica de Pereira TEMAS Por què debemos saber
Más detallesACCIDENTE CEREBROVASCULAR (ICTUS)
CCIDENTE CEREBROVSCULR (ICTUS) Cada año, 15 millones de personas sufren un ictus en el mundo..5 millones mueren 10 millones de personas tras un ictus no mueren pero muchos.discapacidad grave.parálisis;
Más detallesHospital Israelita Albert Einstein, São Paulo
Curso Educacional ISTH Fibrilação atrial e Novas Abordagens de la Terapeutica con antitrombóticos Hospital Israelita Albert Einstein, São Paulo Abril 20, 2012 Dr. Raúl Altman (Buenos Aires, Argentina)
Más detallesANEXO 8.1. Tablas/Marcos de la evidencia a las decisiones (EtD)
ANEXO 8.1. Tablas/Marcos de la evidencia a las decisiones (EtD) TABLA/MARCO ETD PARA RECOMENDACIONES CLÍNICAS Pregunta: Debería utilizarse dabigatrán en lugar de warfarina en pacientes con fibrilación
Más detallesGUÍA RÁPIDA. Comisión Farmacoterapéutica Autonómica Servei de Salut de les Illes Balears
Guía para la elección de tratamiento anticoagulante oral en la prevención de las complicaciones tromboembólicas asociadas a la fibrilación auricular no valvular GUÍA RÁPIDA Comisión Farmacoterapéutica
Más detallesAnticoagulación en Atención Primaria: cómo influyen los estudios de vida real? Mª Isabel Egocheaga Cabello Médico general y de Familia.
Anticoagulación en Atención Primaria: cómo influyen los estudios de vida real? Mª Isabel Egocheaga Cabello Médico general y de Familia. Madrid Todos Todos RE LY 18.113 ROCKET AF 14.266 ARISTOTLE 18.206
Más detallesHistoria clínica. Juan. Tabaquismo activo HTA mal controlada Antecedente de ACV sin secuelas hace 6 años Toma AAS, atenolol y omeprazol
Juan Edad Peso Sexo 72 79 H Presión Sanguínea 160/95mmHg Pulso 70 lpm Creatinina Sérica 50 ml/min Historia clínica Tabaquismo activo HTA
Más detallesNovedades en fibrilación auricular. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 15/02/2017
Novedades en fibrilación auricular. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 15/02/2017 Guía ESC 2016 sobre el diagnóstico y tratamiento de la fibrilación auricular, desarrollada en colaboración
Más detallesANTICOAGULAR NO ANTICOAGULAR
Dra Claudia Camejo Prof. Adj. Neurología Instituto de Neurología Hospital de Clínicas ANTICOAGULAR NO ANTICOAGULAR INTERROGANTES En que situaciones se debe anticoagular? En qué momento anticoagular? Qué
Más detallesAVK o NACO Caso clínico
AVK o NACO Caso clínico Daniel Serrano Barrena Farmacéutico Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 6 de Mayo de 2014 Situación del paciente Mujer de 83 años, Barthel 90, Pfeiffer 0, Clcr basal 35-40ml/min.
Más detallesNuevos Anticoagulantes en urgencias
Nuevos Anticoagulantes en urgencias Raquel Hernández Gómez Médico de urgencias hospitalaria, 15 Febrero 2017 Sesión de Servicio de Urgencias. CHUB, junio 2017 La Fibrilación Auricular La FA es la forma
Más detallesNuevos Anticoagulantes Orales (NACOs) para su uso clínico
Nuevos Anticoagulantes Orales (NACOs) Eficacia, seguridad y otros factores determinantes para su uso clínico Prof. V. Vicente Servicio de Hematología y Oncología Médica Hospital Universitario Morales Meseguer,
Más detallesACTUALIZACIÓN EN EL MANEJO DE LOS ANTICOAGULANTES ORALES DIRECTOS. Vanessa Roldán Universidad de Murcia
ACTUALIZACIÓN EN EL MANEJO DE LOS ANTICOAGULANTES ORALES DIRECTOS Vanessa Roldán Universidad de Murcia Penetración de los ACODs por país desde lanzamiento 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 22% Trim
Más detallesNuevos objetivos terapéuticos en el manejo farmacológico
Nuevos objetivos terapéuticos en el manejo farmacológico de la FA Arritmia Gervasio Pérez, Darmstadt, 2011 Julio Montes Santiago Complejo Hospitalario Universitario Vigo Novedades último año Magnitud y
Más detallesDabigatrán. en la práctica clínica habitual. Anticoagulación
Anticoagulación Dabigatrán en la práctica clínica habitual DR. ÓSCAR AYO MARTÍN Complejo Hospitalario Universitario de Albacete E l tratamiento anticoagulante se ha basado durante muchos años en las heparinas
Más detallesFACULTAD DE FARMACIA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE TRABAJO FIN DE GRADO
FACULTAD DE FARMACIA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE TRABAJO FIN DE GRADO TÍTULO: ATENCIÓN FARMACÉUTICA AL PACIENTE CON ALTERACIONES EN LA COAGULACIÓN: NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. Autor: María Bolaños Díaz
Más detallesCapítulo 7. Situaciones especiales. Cuándo emplear los NACO según las recomendaciones de la AEMPS?
CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería Capítulo 7 Situaciones especiales Cuándo emplear los NACO según las recomendaciones de la AEMPS? Dra. Isabel Egocheaga (Médico de Familia. Centro de Salud
Más detallesDE%LA%FIBRILACIÓN%AURICULAR%
Madrid&30&Junio&2011& GUÍA%CLÍNICA%PARA%EL%MANEJO%%%%%%% DE%LA%FIBRILACIÓN%AURICULAR% Pedro&Ruiz&Artacho& Servicio de Urgencias Hospital Clínico San Carlos& & PAROXÍSTICA:&autolimitada&
Más detallesManejo de la hemorragia con anticoagulantes orales directos
Manejo de la hemorragia con anticoagulantes orales directos Pere Llorens Servicio de Urgencias, UCE y UHaD. Hospital General de Alicante 30 de Noviembre de 2016. Alicante Relevancia, incidencia y factores
Más detallesAnticoagulantes de acción directa A quién, cúando, cómo?
ACOD s Anticoagulantes de acción directa A quién, cúando, cómo? Mª Victoria Fustero Fernández. C.S. Maria de Huerva Antonio Gómez Peligros. C.S. Fernando El Católico Zaragoza, 27-10-14 Anticoagulantes
Más detallesNUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES EN CARDIOLOGÍA. Dr Antonio Címbora Ortega
NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES EN CARDIOLOGÍA Dr Antonio Címbora Ortega 1. INTRODUCCIÓN 2. DABIGATRAN 3. APIXABAN 4. RIVAROXABAN 5. CONCLUSIONES 1. INTRODUCCIÓN. La FA es la arritmia sostenida más frecuente.
Más detallesAnticoagulantes orales en Atención Primaria: situación actual en Aragón. Mª Victoria Fustero. C.S. Valdespartera
Anticoagulantes orales en Atención Primaria: situación actual en Aragón. Mª Victoria Fustero. C.S. Valdespartera XV JORNADAS DE LA SOCIEDAD ARAGONESA DE MÉDICOS GENERALES Y DE FAMILIA. 5-4-2014 Prevalencia
Más detallesFIBRILACIÓN AURICULAR Y ARRITMIAS. NOVEDADES DIAGNÓSTICO TERAPÉUTICAS. Modera: Dr. J. C. Mar?n GuBérrez Presenta: Dra.
FIBRILACIÓN AURICULAR Y ARRITMIAS. NOVEDADES DIAGNÓSTICO TERAPÉUTICAS. Modera: Dr. J. C. Mar?n GuBérrez Presenta: Dra. Paola García ARRITMIAS SUPRAVENTRICULARES TRASTORNOS DE LA CONDUCCIÓN ARRITMIAS VENTRICULARES
Más detallesNuevos anticoagulantes para el tratamiento de la fibrilación auricular
ACTUALIZACIÓN Y AVANCES EN INVESTIGACIÓN Maid G. F. et al. 119 Nuevos anticoagulantes para el tratamiento de la fibrilación auricular Gustavo Fabián Maid y Germán Fernández RESUMEN La fibrilación auricular
Más detallesPaciente de reciente diagnóstico con imposibilidad de acceso al control de INR/negación del paciente a tomar Sintrom
Paciente de reciente diagnóstico con imposibilidad de acceso al control de INR/negación del paciente a tomar Sintrom Eduardo Carrasco Carrasco Médico de familia. CS Abarán. Abarán (Murcia) Definición de
Más detallesPREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES
PREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES Cristina Sierra Servicio de Medicina Interna Hospital Clínic de Barcelona FIBRILACIÓN AURICULAR E ICTUS FA: arritmia cardíaca sostenida
Más detallesFibrilación auricular: presente y futuro
Fibrilación auricular: presente y futuro José Mª Lobos Bejarano Centro de Salud Jazmín, Madrid Coordinador Grupo de Trabajo Cardiovascular de la semfyc Prevalencia de Fibrilación Auricular en España: Estudio
Más detallesPROFILAXIS SECUNDARIA DE LA ETV IDIOPATICA: SI O NO? SI ES SI, QUE FARMACO UTILIZAR?
PROFILAXIS SECUNDARIA DE LA ETV IDIOPATICA: SI O NO? SI ES SI, QUE FARMACO UTILIZAR? Dr. F. García Bragado Dalmau. Servicio de Medicina Interna. Hospital Universitario Dr. Josep Trueta. Girona. Guion:
Más detallesDABIGATRÁN PARA LA PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES TROMBOEMBÓLICAS EN PACIENTES CON FIBRILACIÓN AURICULAR Y RIESGO DE PADECER ICTUS
DABIGATRÁN PARA LA PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES TROMBOEMBÓLICAS EN PACIENTES CON FIBRILACIÓN AURICULAR Y RIESGO DE PADECER ICTUS Las compañías farmacéuticas han invertido enormes recursos en el programa
Más detallesIDENTIFICACIÓN DEL MEDICAMENTO Y AUTORES DEL INFORME
IDENTIFICACIÓN DEL MEDICAMENTO Y AUTORES DEL INFORME Medicamento o grupo: nuevos anticoagulantes orales (dabigatrán etexilato, apixabán y rivaroxabán). Indicación clínica: prevención del ictus y de la
Más detallesImplicaciones Clínicas del ENGAGE-AF
Implicaciones Clínicas del ENGAGE-AF O Como trasladar la evidencia científica a la práctica clínica José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela
Más detallesManuel Cancio Fanlo. Servicio de Urgencias Hospital Universitario Donostia
Manuel Cancio Fanlo Servicio de Urgencias Hospital Universitario Donostia 1 Diana de los anticoagulantes ORAL DIRECTO TF/VIIa PARENTERAL INDIRECTO Los AVK inhiben la síntesis hepática de varios factores
Más detallesAlgo muy importante a la hora de decidir el tratamiento es que el 50% de los episodios de FA son asintomáticos. Holter de eventos
Gutiérrez Feijoo, Mario*; González Cid, Asunción*; Freire Castroseiros, Evaristo* * Servicio de Cardiología GENERALIDADES Definición La fibrilación auricular (FA) es la arritmia sostenida más frecuente
Más detallesPROTOCOLO DE MANEJO DE LA FIBRILACIÓN AURICULAR EN EL SERVICIO DE URGENCIAS
Página 1 de 21 PROTOCOLO DE MANEJO DE LA FIBRILACIÓN AURICULAR EN EL SERVICIO Página 2 de 21 INTRODUCCIÓN La FA es una enfermedad grave, ya que constituye un factor predictivo independiente de mortalidad,
Más detallesMANEJO DE LA ANTIAGREGACIÓN Y ANTICOAGULACION PERIOPERATORIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA GENERAL
MANEJO DE LA ANTIAGREGACIÓN Y ANTICOAGULACION PERIOPERATORIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA GENERAL Adaptado de: The perioperative management of antithrombotic therapy: American College of Chest Physicians
Más detallesNombre comercial y presentaciones
Principio activo Nombre comercial y presentaciones DABIGATRAN Excipientes de declaración obligatoria Grupo terapéutico Condiciones de dispensación Procedimiento de autorización Centralizado Fecha de autorización
Más detallesANTICOAGULACIÓN ORAL
ANTICOAGULACIÓN ORAL NUEVOS ESCENARIOS EN EL MANEJO DE LA FIBRILACIÓN AURICULAR (Moderador Dr. Pepe Zamorano) - Como es el paciente con fibrilación auricular en el siglo XXI (Dr. Antoni Martínez Rubio
Más detallesfml. Revista de Medicina de Familia y Atención Primaria ISSN:
fml. Revista de Medicina de Familia y Atención Primaria www.revistafml.es ISSN: 1989-683 ARTÍCULO DE INVESTIGACIÓN Fibrilación auricular: Tratamiento, riesgo de embolia y riesgo de hemorragia en un Centro
Más detallesIMPACTE DE LES RECOMANACIONS DE LES GUIES EN PACIENTS AMB ACxFA SOTMESOS A ICP
IMPACTE DE LES RECOMANACIONS DE LES GUIES EN PACIENTS AMB ACxFA SOTMESOS A ICP Triple terapia a tots els pacients Academia de Ciencies Mediques Barcelona 2 Desembre- 2013 Dr J Garcia Picart HSCSP ACxFA.
Más detallesXarelto (rivaroxaban)
Xarelto (rivaroxaban) Programa de Ensayos Clínicos: RECORD MAGELLAN EINSTEIN ROCKET ATLAS Alberto Morán Blanco Servicio de Medicina Interna Hospital de León Propiedades de un anticogulante ideal Propiedades
Más detallesTerapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de
Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 2 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y
Más detallesRiesgo/beneficio de la anticoagulación en la insuficiencia renal
Riesgo/beneficio de la anticoagulación en la insuficiencia renal Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Riesgo/beneficio de la anticoagulación en la insuficiencia renal
Más detallesTratamiento Antitrombótico
SEMANA ACADEMICA DEL HOSPITAL DE CLINICAS DR MANUEL QUINTELA 12 al 16 de setiembre de 2011 Tratamiento Antitrombótico para la Prevención primaria del Stroke en la Fibrilación auricular no valvular Dr.
Más detallesPREVENCIÓN DE COMPLICACIONES CARDIOEMBÓLICAS EN LA FIBRILACIÓN AURICULAR
DR. RODRIGO ISA P. TEMA DE REVISIÓN PREVENCIÓN DE COMPLICACIONES CARDIOEMBÓLICAS EN LA FIBRILACIÓN AURICULAR Dr. Rodrigo Andrés Isa Param* La fibrilación auricular (FA) es la arritmia cardiaca más frecuente
Más detallesUna Nueva Era en la Prevención Secundaria en el Síndrome Coronario Agudo. Nohel Castro Blanchard, Md, MSc Caracas, 23 de febrero de 2013
Una Nueva Era en la Prevención Secundaria en el Síndrome Coronario Agudo Nohel Castro Blanchard, Md, MSc Caracas, 23 de febrero de 2013 Asesor Médico de Bayer, S.A. DECLARACIÓN DE CONFLICTO DE INTERESES
Más detallesWebMD Global. Actualización Dirigida 2012 de la Sociedad Europea de Cardiología (SEC)
Transcrito y Texto WebMD Global La fribrilación auricular (FA) no es una arritmia benigna. Es común, afectando a 1.5%-2% de la población general, y está asociada con un riesgo de derrame isquémico 5 veces
Más detalles