Còniques. Circumferència

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Còniques. Circumferència"

Transcripción

1 H. Helmi Còniques -1/19 Còniques Introducció Reen el nom de seccions còniques el conjunt de les diferents figures que s otenen en tllr un superfície cònic m un pl que no pssi pel vèrtex. L inclinció del pl respecte de l eix de l superfície cònic dón lloc l circumferènci, l el lipse, l hipèrol i l pràol. L circumfèrenci es form qun el pl és perpendiculr l eix del con. L el lipse es form qun el pl no és perpendiculr l eix del con ni prl lel l genertriu. L hipèrol es form qun el pl és prl lel l eix del con. L pràol es form qun el pl és prl lel l genertriu del con. Llocs geomètric Es denomin lloc geomètric l conjunt de punts del pl que stisfn un propiett determind i que son los únics punts que l cumpleixen. Circumferènci Concepte Entenem per circumferènci l lloc geomètric dels punts del pl que estn un distànci fix, nomend rdi, d'un punt fix, que en diem centre. Equció de l circumferènci Considerem C l circumferènci de centre O=(x, y de rdi r. Un punt X de coordendes X(x, y és de l circumferènci (x, y C d(x, O = r (x - x + (y - y = r Desenvolupnt els qudrts tenim que: x - x x + x + y - y y + y = r x + y - x x - y y + x + y - r = Anomennt A = - x, B = - y i C = x + y - r és dir X=(x, y C x + y + Ax + By + C = que és l'nomend equció generl de l circumferènci.

2 H. Helmi Còniques -/19 Exemples 1. Tro l equció generl de l circumferènci de centre O(-,, i rdi r=3. L equció de l circumferènci és: (x+ +(y- =9 Aquest expressió desenvolupd ens dón l equció de l circumferènci en form generl: x +y +4x-5=. Tro el centre i el rdi de l circumferènci l equció de l qul és x +y -4x+y-4= Sem que A=-4, B=, C=-4, per tnt, si: A=-x -4= -x x = B=-y = -y y = -1 C= x + y - r -4= +(-1 -r r =3 El centre de l circumferènci és O(,-1, i el rdi, r =3. Posició reltiv d'un rect i un circumferènci Un rect i un circumferènci poden ser: Secnts: si tenen dos punts comuns Tngents: si només tenen un punt en comú Exteriors: si no tenen cp punt comú. Si hi h lgun punt comú entre l rect i l circumferènci, quest h de verificr l equció de l rect i l de l circumferènci. Això signific que l solució del sistem formt per l equció de l rect i l equció de l circumferènci, determin, quin és l posició reltiv entre totes dues: Si té dues solucions, l rect i l circumferènci són secnts. Si té un solució, l rect i l circumferènci són tngents. Si no té solució, l rect i l circumferènci són exteriors.

3 H. Helmi Còniques -3/19 Exemple 1. Tro l posició reltiv entre l rect r:x+y-3= i l circumferènci C:x +y -x+3y+= Plntegem el sistem formt per les dues equcions i el resolem: x Aï llem l vrile y de l equció de l rect, i l sustituï m l equció de l circumferènci: x + y x + y 3 = x + 3y + = + ( x + 3 y = x + 3 x + 3( x = Otenim l equció de segon gru, x -4x+4= Aquest equció té només un solució x=. Per tnt, l rect és tngent l circumferènci, i el punt de tll és P(, -1. Rect tngent. Si P(, és un punt de l circumferènci de centre O(x,y, l rect tngent l circumfèrenci en quest punt P és perpendiculr l rect que uneix el centre O i el punt P. r OP = (, (x, y = ( x, y, r r un vector perpendiculr OP es v = ( y, x és l següent : r L equció de l rect que pss por P i té com vector director v y - x = (x y x y y - = x que és l'equció de l rect tngent un circumferènci en P. Exemple 1. Tro l equciò de l rect tngent l circumferènci x +y -4x+6y-3= en el punt P(,1. El punt P pertny l circumferènci, j que verific l equció. El centre és O(,-3 r r El vector OP = (,4. Un vector perpendiculr OP és y 1 = (x 4 y 1 = (4,. L'equció de l tngent és :

4 H. Helmi Còniques -4/19 Potènci d un punt respecte un circumferènci Considerem un punt P del pl i un circumferènci C, i trcem dues semirrectes secnts l circumferènci que tinguin l origen en el punt P. Siguin A, B y A, B els punts del tll de les rectes m l circumferènci. Els tringles PAB i PA' B són semlnts, j que P és comú i Bˆ = Bˆ ', per esser inscrits que rquen el mteix rc en l circumferènci llvors : PA PA' = PB PB' PA PB = PA' PB' Si trcem un ltre secnt que pssi per P tendríem, ronnt de mner nálog, P A PB = PA' PB' = PA'' PB'' = constnt És dir, el producte és constnt sigui quin sigui l secnt trçt des de P. A quest constnt se l nomen potènci del punt P respecte de l circunferènci, y es dessign per Pot c (P. Definició S'nomen potènci d' un punt P respecte d' un r r circumferènci l producte esclr PA PB, on A i B són els punts on l rect sec nt que pss per P tll l circumferènci. r r Pot (P = ± PA PB c

5 H. Helmi Còniques -5/19 Si P A i P B, tenim: r r r r r r r r Pot c (P = PA PB = PA PB cos(pa, PB = ± PA PB r r j que (PA, PB = ð = ± PA PB Si P=A o P=B, r r PA o PB és el vector null i per tnt r r Pot c (P = PA PB = Per tnt: Si P és un punt exterior l circumferènci, Pot c (P>. Si P és un punt interior l circumferènci, Potc(P<. Si P és un punt de l circumferènci, Pot c (P=. Expresió Anlític Considerem l semirrect secnt que pss pel centre de l circumferènci i nomem d d(p,o. L potènci del punt P serà: r r Pot (P = PA PB = (d r(d + r = d c per tnt Pot (P = d c r r

6 H. Helmi Còniques -6/19 Com d(p,o, tenim que d =(-x +(- y i per tnt l potènci d un punt respecte d un circumferènci es clcul mitjnçnt l següent igultt: Pot c (P=(-x +(- y -r, o é: Pot c (P= + + A + B + C Oserv que per clculr l potènci d un puntp respecte d un circumferènci de centre O(x,y, només cl sustituir les coordendes del punt P(, l equció de l circumferènci. Exemples 1. Tror l potènci del punt P(,-4 respecte de l circumferènci x +y -3x+y-5=. Pot c (P= +(-4-3 +(-4-5=5. Tror l longitud del segment tngent l circumferènci x+y+5x-3y+3= trçt des del punt P(1,3. Sigui A el punt de tngènci, es verific Pot (P = PA PA = PA c PA = Pot C (P = = 9 = 3 Posició reltiv d un punt respecte d un circumferènci L potènci d un punt P respecte d un circumferènci dón informció de l posició del punt respecte de l circumferènci: Pot c (P=d -r Si Pot c (P > d -r > d > r P és exterior l circumferènci. Si Pot c (P = d -r = d = r P pertny l circumferènci. Si Pot c (P < d -r < d < r P és interior l circumferènci.

7 H. Helmi Còniques -7/19 El lipse Concepte L el lipse és el lloc geomètric dels punts del pl l sum de distàncies dels quls dos punts fixos, noments focus és constnt. Aquest sum constnt de distàncies s costum representr per. Elements crcterístics En l el lipse, més del focus, hi definim els elements següents: Focus: punts fixos F i F. Distànci focl: és l distànci entre els dos focus F i F, i es design per c. Rdi vectors : Sigui que es denot per. F ' F = c P un punt de l' el lipse, L sum dels rdi vectors d' un punt és, per definició d' el lipse, P F + PF = Eix focl: rect que pss pels focus. Eix secundri: meditriu del segment F F. Centre: és el punt d intersecció dels eixos. els segments PF i PF reren el nom de rdi vectors. un quntitt constnt Vèrtex: són els punts A, A, B, B, d intersecció dels eixos m l el lipse.

8 H. Helmi Còniques -8/19 Eix mjor: és el segment determint pels punts A i A de l el lipse.l distànci entre quests punts és l máxim d entre tots els punts d el lipse. Com que A i A' són punts de l' el lipse, verifiquen : AF + A F = AF + A F + A F + A F = 4 A A + A F + A F = A A = 4 A A = Longitud de l'eix mjor : A A = Eix menor: és el segment determint pels punts B, B de l el lipse. L distànci entre quests punts és l mínim d entre tots els punts de l el lipse. L meitt de l longitud d quest segment es design mitjnçnt. Longitud de l'eix menor : Excentricitt: s nomen excentricitt i es represent m el següent quocient: Com que c <, l excentricitt e és un nomre comprès entre i 1. <e<1. Oserv que si: c e = BF +BF= BF =BF= L eix menor BB = OB =OB= L distànci focl F F=c OF =OF=c Com que, i c formen un tringle rectngle, es pot estlir l relció següent: = +c B B = Equció reduïd de l el lipse Anem trellr m un el lipse centrd en l origen de coordendes i m els seus eixos coincidents m els eixos de coodendes. Si l eix focl està situt sore l eix d scisses, les coordendes del focus són F (-c,, i F(c,.

9 H. Helmi Còniques -9/19 Dont P(x,y, un punt qulsevol de l el lipse, per definició: P F + PF = Com que tenim P F = (x + c + y PF = (x c + (x + c + y + (x c + y = y (x + c + y = - (x c + y Elevem l qudrt els dos memres d quest igultt ( x + c + y = 4 4 (x c + y + (x c + Simplifïquem i ïllem el rdicl: y 4 (x c + y = 4 4cx (x c + y = cx Elevem l qudrt: (x -cx+c +y = 4 - cx+c x x -c x+ c + y = 4 - cx+c x x + y = 4 +c x - c x + y -c x = 4 - c ( -c x + y = ( -c Aplicnt-hi l relció +c =, tenim: x + y = Dividint l igultt per, result x y + equció reduïd de l' el lipse

10 H. Helmi Còniques -1/19 Si l eix focl està situt sore l eix de les ordendes, les coordendes dels focus són F(,c i F (, -c. Llvors l' equció reduïd de l' el lipse és : x y + Equció de l el lipse d eixos prl lels ls eixos de coordendes Anem trellr m un el lipse m els seus eixos prl les m els eixos de coodendes i de centre un punt diferent de l origen de coordendes. Supossem que l eix focl és prl lel l eix d scisses. Sigui el punt C(x, y el centre de l el lipse. Si trnsldem els eixos de coordendes prl lelment de form que l origen de coordendes sigui el punt C, l equció de l el lipse referid quests eixos és x' y' + Com que les equcións de l trnslció són: x = x + x y = y + y Result que l equció de l el lipse és: (x x (y y +

11 H. Helmi Còniques -11/19 Si l eix focl és prl lel l eix d ordendes, l equció será: (x x (y y + Equción generl de l el lipse Prtint de l equció reduïd d un el lipse centrd en el punt (x,y, l eix focl de l qul és prl lel l eix d scisses, i opernt otenim l equció reduïd de l el lipse: (x x (y y + Multipliquem els dos memres de l equció per : (x-x + (y-y = Desenvolupnt els qudrts i plint-hi l distriutiv: x - x x + x + y y y + x = Trnsposem termes i ssociem: x + y - x x y y + ( x + x - = Anomennt A=, B=, C= -, D= - y, E= x + x -, l expressió nterior qued: A x + B y + C x + D y + E = equció generl de l' el lipse Oservem que els vlors A i B, en quest equció tenen el mteix signe.

12 H. Helmi Còniques -1/19 Pràol Concepte L pràol es el lloc geomètric dels punts del pl que equidisten d un punt fix, noment focus, i d un rect fix nomend directriu. Denotrem per F l focus i per r l directriu. Elements crcterístics En l pràol, més del focus i de l directriu, hi definim els elements següents: Eix: és l rect perpendiculr l directriu que pss pel focus. Vèrtex: és el punt d intersecció de l pràol m el seu eix. Pràmetre: és l distànci p del focus l rect directriu. Rdi vector: dont un punt P de l pràol, el segment PF rep el nom de rdi vector. Equció reduïd L equció d un pràol que tingui per eix l eix d scisses o l eix d ordendes i el vèrtex l origen de coordendes s nomen equció reduïd de l pràol. Si l eix está situt sore de l eix d scisses, les coordendes del focus són F(p/, i l equció de l rect directriu és r: x = - p/. Dont P(x,y, un punt qulsevol de l pràol, per definició de pràol: d(p,r = d(p,f. p x + p Com que d(p, r = i d(p, F = x + y + 1 ens qued: p p x + = x + y

13 H. Helmi Còniques -13/19 Elevem l qudrt: Simplifiquem i otenim: x + px + = x px + + y Aquest equció es denomin equció reduïd de l pràol. p 4 = px p 4 y Si l eix está situt sore l eix d ordendes, les coordendes del focus són F(, p/, i l equció de l rect directriu r: y= - p/. Llvors l equció reduïd de l pràol és: x = py Exemple 1. Escriu l equció de l pràol que té el focus en el punt (3, i per directriu l rect x=-3. Es trct d un pràol m l eix situt sore de l eix d scisses. p Com que l directriu és x = - result p = 6. L equció serà y =1x y p en el nostre cs x = 3, será = 3, Equció de l pràol d eix prl lel l eix d scisses o d ordendes Si l eix de l pràol és prl lel l eix d scisses Sigui O (x,y el vertéx de l pràol, mitjnt l trnslció d eixos x = x' + x y = y' + y Fem coincidir l origen de coordendes m el vertéx. Respecte d quests últims eixos l equció de l pràol és: y =px

14 H. Helmi Còniques -14/19 Tenim en compte l trnslció ens qued: (y-y = p(x-x (P1 que és l equció d un práol m l eix prl lel l eix d scisses, de vértex (x,y. Si l eix de l pràol és prl lel l eix d ordendes, otenim l expressió: (x-x = p(y-y (P que és l equció d un práol m l eix prl lel l eix d ordendes, de vértex (x,y. Equció generl de l pràol Prtint de l expressio (P1, operem per otener l equció generl de l pràol: (y-y = p(x-x y -y y + y = px-px -px = -y +y y - y -px px = y - y y + y + px 1 y y x = y y + + x p p p 1 y y Anomennt A = B = C = + x p p p l'equció qued : x = Ay + By + C que és l equció generl d un pràol m l eix prl lel l eix d scisses. Anàlogment l equció d un pràol m l eix prl lel l eix d ordendes será: y = Ax + Bx + C

15 H. Helmi Còniques -15/19 Hipèrol Concepte L hipèrol és el lloc geomètric dels punts del pl que compleixen l condició que l diferènci de les seves distncies dos punts fixos, noments focus, és constnt. Aquest distànci és. Elements crcterístics En l hipèrol, més del focus, hi definim els elements següents: Eix rel: és l distànci entre els punts A i A, que són els vèrtexs de l hipèrol. L longitud de l'eix rel : A' A = Eix imginri: és l meditriu del segment F F. Eix focl: és l rect determind pels focus F i F. Distànci focl: és l distànci entre els focus F i F. L longitud de l distànci focl : F' F = c Centre: és el punt mitjà O del segment determint pels focus, que coincideix m el seu centre de simetri. L excentricitt: és l relció que hi h entre l meitt de l longitud de l distànci focl i l meitt de l longitud de l eix rel. Com que c >, l excentricitt és més grn que l unitt. e c = e > 1

16 H. Helmi Còniques -16/19 Equció reduïd L equció reduïd d un hipèrol centrd en l origen de coordendes, en què el eix focl coincideix m l eix d scisses i l eix imginri, m l eix d ordendes, s nomen equciò reduïd de l hipèrol. Si els focus están situts sore el eix de scisses Donts P(x,y, un punt qulsevol de l hipèrol, i les coordendes dels focus, els punts F (-c,, F(c,, per definició: P F PF = o ien P F PF = Suposem que per l nostre punt P es compleix l primer iguldt. (Si es complís l segon rriríem l mteix resultt. Aplicnt-hi l fórmul de l distànci entre dos punts, les longituds dels segments es poden expressr de l form següent: P F = (x ( c + (y = (x + c + y PF = (x c + (y = (x c + y Sustituïm i ens qued: (x + c + y (x c + y = o é (x + c + y = (x c + y + Elevem l qudrt els dos memres de l equció (x + c + y = (x c + y + 4 (x c + y + 4 Simplifiquem i ïllem el rdicl: (x c + y Elevem l qudrt: = cx 4 [ x cx + c + y ] = c x cx + Tenim en compte que =c -, otenim: x y =

17 H. Helmi Còniques -17/19 Dividint per : x y equció reduïd de l hipèrol Si els focus están situts sore l eix d ordendes, l equció qued: y x Exemple 1. Escriu l equció reduïd de l hipèrol d eix rel 8 m. i d excentricitt 5/4. Com que = 8 = 4 5 c 5 Com e = =, es té que c = 4 = 5, per tnt = 5 4 = L'equció reduïd és : x y 16 9 Equció de l hipèrol d eixos prl.lels ls eixos de coordendes Anem trellr m un hipèrol m els seus eixos prl ls m els eixos de coordendes i de centre un punt diferent de l origen de coordendes. Sigui C(x,y, el centre.

18 H. Helmi Còniques -18/19 Si trnsldem els eixos de coordendes prl lelment de form que l origen de coordendes sigui el punt C, l equció de l hipèrol referid quests eixos és: x' y' Com que les equcions de trnslció són: x = x y = y + x + y Result que l equció de l hipèrol és: (x x (y y Aquest expressió és l d un hipèrol m els focus situts l eix d scisses. Si els focus están situts l eix d ordendes, l expressió de l hipèrol és: (y y (x x Equció generl Prtint de l expressió (x x (y y Operem per otenir l equció generl de l hipèrol: Multipliquem els dos memres de l equció per : (x-x - (y-y = Desenvolupnt els qudrts i plicnt l distriutiv: x - x x + x - y + y y - x = Trnsposem termes i ssociem: x - y - x x + y y + ( x - x - = Anomennt A=, B= -, C= -, D= y, E= x - x -, l expressió nterior qued: A x + B y + C x + D y + E = equció generl de l hipèrol Oservr que els vlors A i B, en quest equció, tenen diferent signe.

19 H. Helmi Còniques -19/19 Asímptotes Si pels vèrtexs A, i A diuixem les perpendiculrs l eix de les scisses i pels vèrtexs B(, i B (-,, les perpendiculrs l eix de les ordendes, s oté un rectngle que té les dimensions i. Les digonls d quest rectngle són les rectes que pssen per l origen de coordendes i pels punts (, i (, -, respectivment. Les seves equcions són: y = x y = x Aquestes rectes reen el nom d símptotes de l hipèrol. Hipèrol equilàter S nomen hipèrol equilàter l hipèrol que té iguls els dos semieixos. És dir: =. En l equció reduïd sustituïm per i otenim l equció d un hipèrol equilàter: x y x y x y = equció reduïd d' un hipèrol equilàter Les equcions de les símptotes s otenen sustituint per en les equcions de les símptotes de l hipèrol: y = x y = x y = x - - y = x y = x y = x Aquestes símptotes coincideixen m les isectrius del primer i segon qudrnts.

Classifica els polígons següents. a) b) c) d)

Classifica els polígons següents. a) b) c) d) 1 FIGURES PLNES EXERIIS PER ENTRENR-SE Polígons 1.44 lssific els polígons següents. ) b) c) d) ) Pentàgon irregulr còncu. b) Heptàgon regulr convex. c) ctògon irregulr còncu. d) Hexàgon irregulr convex.

Más detalles

NOMBRES REALS I RADICALS

NOMBRES REALS I RADICALS ESO-B NOMBRES REALS I RADICALS Nombres Rels Quins dels nombres següents no poden expressr-se com quocient de dos nombres enters? ;,; ;, ;, ; π; b Express com frcció quells que sig possible. c Quins són

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2011 SÈRIE 1

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2011 SÈRIE 1 Oficin d Orgnitzció de Proves d Accés l Universitt Pàgin 1 de 9 { 2x y +z = 2 1- Dond l rect r: x+z +1 = 0 : () Trobeu-ne un vector director SÈRIE 1 (b) Clculeu l equció contínu de l rect que és prl lel

Más detalles

Unitat 7. Rectes i angles

Unitat 7. Rectes i angles Unitt 7. Rectes i ngles Pàgin 134. Reflexion Un grup de nois i noies col lboren en l rehbilitció de l cs de cultur. Observ lgunes de les eines de mesure i trçt que utilitzen: L plomd indic l direcció verticl

Más detalles

GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. MATEMÀTIQUES-1

GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. MATEMÀTIQUES-1 GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. 1. Vectors en el pla.. Equacions de la recta. 3. Posició relativa de dues rectes. 4. Paral lelisme de rectes. 5. Producte escalar de dos vectors. 6. Perpendicularitat de rectes.

Más detalles

LLOCS GEOMÈTRICS. CÒNIQUES

LLOCS GEOMÈTRICS. CÒNIQUES LLOCS GEOMÈTRICS. CÒNIQUES Pàgina REFLEXIONA I RESOL Còniques obertes: paràboles i hipèrboles Completa la taula següent, en què a és l angle que formen les generatrius amb l eix, e, de la cònica i b l

Más detalles

8 Geometria analítica

8 Geometria analítica Geometria analítica INTRODUCCIÓ Els vectors s utilitzen en diverses branques de la física que fan servir magnituds vectorials, per això és important que els alumnes en coneguin els elements i les operacions.

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

CÓNICAS ESTUDIO ANALÍTICO DE LAS CÓNICAS

CÓNICAS ESTUDIO ANALÍTICO DE LAS CÓNICAS ESTUDIO ANALÍTICO DE LAS CÓNICAS Definición: Cónic es el lugr geométrico de los puntos de un plno cu rzón de distncis un punto fijo (que llmremos foco) un rect fij (que llmremos directriz) es constnte.

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

VECTORS EN EL PLA. EQUACIÓ VECTORIAL DE LA RECTA ESQUEMA 1. VECTORS EN EL PLA 2. OPERACIONS AMB VECTORS 3. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES DE LA RECTA

VECTORS EN EL PLA. EQUACIÓ VECTORIAL DE LA RECTA ESQUEMA 1. VECTORS EN EL PLA 2. OPERACIONS AMB VECTORS 3. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES DE LA RECTA VECTORS EN EL PL. EQUCIÓ VECTORIL DE L RECT ESQUEM 1. VECTORS EN EL PL 2. OPERCIONS M VECTORS 3. EQUCIONS PRMÈTRIQUES DE L RECT 1. VECTORS EN EL PL En un sistema d eixos cartesians, cada punt es descriu

Más detalles

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..

Más detalles

Deduce razonadamente en que casos los planos π 1 y π 2 son o no paralelos:

Deduce razonadamente en que casos los planos π 1 y π 2 son o no paralelos: GEOMETRÍA Junio 98 Deduce razonadamente en que casos los planos y son o no paralelos: a) : x + y + z = y : x + y z = 4 b) : x y + z = 4 y : x y + z = Obtén la distancia entre los planos y cuando sean paralelos.

Más detalles

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA Primera fase (Catalunya) 10 de desembre de 1999, de 16 a 0h. 1. Amb quadrats i triangles equilàters de costat unitat es poden construir polígons convexos. Per exemple, es poden

Más detalles

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA Un vector fijo es un segmento orientado que va del punto A (origen) al punto B (extremo). Módulo del vector : Es la longitud del segmento AB, se representa por. Dirección del

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Semblança. Teorema de Tales

Semblança. Teorema de Tales Semblança. Teorema de Tales Dos polígons són semblants si el angles corresponents són iguals i els costats corresponents són proporcionals. ABCDE A'B'C'D'E' si: Â = Â',Bˆ = Bˆ', Ĉ = Ĉ', Dˆ = Dˆ', Ê = Ê'

Más detalles

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT CT ESTIU 2015

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT CT ESTIU 2015 EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT CT ESTIU 0 El trebll d estiu està penst per consolidr els conceptes trebllts primer de btillert que es necesten per rontr mb èit el segon curs.. Mtemàtiques Bt CT Tem:

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

Matrius i determinants

Matrius i determinants Mtrius i determinnts Mtrius i determinnts Mtrius Un mtriu és un grup de nombres orgnitzts en files i columnes, limitts per prèntesis: 1 2 3 n columnes 11 12 13 1 n 21 22 23 2n A= 31 32 33 3n m 1 m2 m3...

Más detalles

NIVEL : 1er. AÑO PROF. L. ALTIMIRAS R. CARRERA : DISEÑO AYUD. C. RAMIREZ N. AÑO : 2007 LA HIPERBOLA

NIVEL : 1er. AÑO PROF. L. ALTIMIRAS R. CARRERA : DISEÑO AYUD. C. RAMIREZ N. AÑO : 2007 LA HIPERBOLA ASIGNATURA : MATEMATICAS MATERIAL DE APOYO NIVEL : er. AÑO PROF. L. ALTIMIRAS R. CARRERA : DISEÑO AYUD. C. RAMIREZ N. AÑO : 007 LA HIPERBOLA Definición : Un Hipérol es el lugr geométrico de un punto en

Más detalles

Com pagar una hipoteca

Com pagar una hipoteca IES Arquitecte Mnuel Rspll Com pgr un hipotec 3r trimestre A. ANUALITATS Com molt bé sbeu, poc gent es pot deslliurr de pgr un hipotec, sol licitr un crèdit personl o comprr terminis. Trctrem quests tipus

Más detalles

EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS

EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS Problem model EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS Form fort (diferencil) EDP: en Condicions de contorn Dirichlet Lbortori de Càlcul Numèric (LCàN) Universitt Politècnic de Ctluny (Spin) http://www-lcn.upc.es

Más detalles

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen

Más detalles

EJERCICIOS DE MATEMÁTICAS PARA ALUMNOS CON LAS MATEMÁTICAS DE 1º E.S.O. PENDIENTES 2º PARCIAL

EJERCICIOS DE MATEMÁTICAS PARA ALUMNOS CON LAS MATEMÁTICAS DE 1º E.S.O. PENDIENTES 2º PARCIAL Mtemátics pendientes de 1º (º prcil) 1 EJERCICIOS DE MATEMÁTICAS PARA ALUMNOS CON LAS MATEMÁTICAS DE 1º E.S.O. PENDIENTES º PARCIAL Fech tope pr entregrlos: 17 de bril de 015 Exmen el 3 de bril de 015

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 PAU 2015

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 PAU 2015 Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 Sèrie 5 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2 punts. Podeu utilitzar

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Determinants. números reales. L oncle Petros i la conjectura de Goldbach. Constantinos apostulu Doxiais

Determinants. números reales. L oncle Petros i la conjectura de Goldbach. Constantinos apostulu Doxiais Solucionrio Determinnts números reles LITERATURA I MATEMÀTIQUES L oncle Petros i l conjectur de Goldch En l nostr primer nit junts, mentre sopàvem l menjdor de l universitt per conèixer-nos millor, li

Más detalles

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2 1. ANÀLISI. Caldrà repassar alguns temes de cursos anteriors, com el tema de Funcions polinòmiques i, els de Funcions reals i Límits de funcions, caldrà recordar també els gràfics i propietats més importants

Más detalles

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: 2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

Iniciació a les integrals 2

Iniciació a les integrals 2 Inicició les integrls. Primitives. Regles bàsiques per l seu càlcul. Àre sot un corb. Teorem fonmentl del càlcul. Càlcul de l àre entre un corb i l ei X. Càlcul de l àre compres entre dues corbes INICIACIÓ

Más detalles

H. Itkur Rectes -1/13. PUNTS ALINEATS Abans de donar el concepte de recta, ens qüestionarem quan tres punts són alineats.

H. Itkur Rectes -1/13. PUNTS ALINEATS Abans de donar el concepte de recta, ens qüestionarem quan tres punts són alineats. H. Itku Rectes -/3 CONCEPTE DE RECT PUNTS LINETS bans de dona el concepte de ecta, ens qüestionaem quan tes punts són alineats. En aquest gàfic veiem claament que BC són alineats, mente que BD no ho són.

Más detalles

XI. LA HIPÉRBOLA LA HIPÉRBOLA COMO LUGAR GEOMÉTRICO

XI. LA HIPÉRBOLA LA HIPÉRBOLA COMO LUGAR GEOMÉTRICO XI. LA HIPÉRBOLA 11.1. LA HIPÉRBOLA COMO LUGAR GEOMÉTRICO Definición L hipérol es el lugr geométrico descrito por un punto P que se mueve en el plno de tl modo que el vlor soluto de l diferenci de sus

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 1

SOLUCIONARI Unitat 1 SOLUCIONARI Unitat Comencem En un problema de física es demana el temps que triga una pilota a assolir una certa altura. Un estudiant, que ha resolt el problema correctament, arriba a la solució t s. La

Más detalles

EJERCICIOS DE GEOMETRÍA

EJERCICIOS DE GEOMETRÍA VECTORES EJERCICIOS DE GEOMETRÍA 1. Hllr un vector unitrio u r r r r de l mism dirección que el vector v = 8i 6j.Clculr otro vector ortogonl v r y de módulo 5.. Normliz los vectores: u r = ( 1, v r = (-4,3

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Matemàtiques Sèrie 4 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2 punts.

Más detalles

TRIGONOMETRÍA Sistemas de Medición de Ángulos Equivalencia entre los tres Sistemas

TRIGONOMETRÍA Sistemas de Medición de Ángulos Equivalencia entre los tres Sistemas TRIGONOMETRÍA Sistems de Medición de Ángulos Equivlenci entre los tres Sistems Áre del Circulo =. r 360º = Rd = 400 G º = R = G 360º 400 G Longitud de l Circunferenci C =. rdio Áre de Anillo o Coron Circulr

Más detalles

= α G. TRIGONOMETRÍA Sistemas de Medición de Ángulos Equivalencia entre los tres Sistemas. Funciones Trigonométricas

= α G. TRIGONOMETRÍA Sistemas de Medición de Ángulos Equivalencia entre los tres Sistemas. Funciones Trigonométricas TRIGONOMETRÍA Sistems de Medición de Ángulos Equivlenci entre los tres Sistems Áre del Circulo = π. r 360º = πrd = 400 G α º = α R = α G 360º π 400 G C = π. rdio Longitud de l Circunferenci Áre de Anillo

Más detalles

La Elipse. B( 0, b ) P( x, y ) a b. B'( 0, -b ) PF' PF VV ' (x + c) + y = 2a (x c) + y elevando al cuadrado (x + c) + y = 2a (x c) + y

La Elipse. B( 0, b ) P( x, y ) a b. B'( 0, -b ) PF' PF VV ' (x + c) + y = 2a (x c) + y elevando al cuadrado (x + c) + y = 2a (x c) + y L Elipse Regresr Wikispces L elipse es el conjunto de todos los puntos P de un plno, tles que l sum de ls distncis de culquier punto dos puntos fijos del plno es constnte y su ecución se llm ecución ordinri.

Más detalles

UTalca - Versión Preliminar

UTalca - Versión Preliminar 1. Definición L hipérbol es el lugr geométrico de todos los puntos del plno cuyo vlor bsoluto de l diferenci de ls distncis dos puntos fijos es constnte. Más clrmente: Ddos (elementos bses de l hipérbol)

Más detalles

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS APLICACIONS DE LA DERIVADA 1. RECTA TANGENT I NORMAL. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS 1. RECTA TANGENT I NORMAL 1.1 Trobeu l equació

Más detalles

ELIPSE E HIPERBOLA DEFINICIONES Y EJERCICIOS

ELIPSE E HIPERBOLA DEFINICIONES Y EJERCICIOS ELIPSE E HIPERBOLA DEFINICIONES Y EJERCICIOS Chí, Octubre de 015 Señores Estudintes grdos Décimos Adjunto encontrrán ls definiciones y los ejercicios que deben relizr de los dos tems pendientes pr l evlución

Más detalles

SISTEMAS DE ECUACIONES. Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas, x 1, x 2,, x n es un conjunto de m igualdades de la forma:

SISTEMAS DE ECUACIONES. Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas, x 1, x 2,, x n es un conjunto de m igualdades de la forma: SISTEMAS DE ECUACIONES. DEFINICIÓN SISTEMAS DE ECUACIONES Un sistem de m ecuciones lineles con n incógnits,,,, n es un conjunto de m igulddes de l form: n n n n m m mn n m ij son los coeficientes i los

Más detalles

Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2004

Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2004 Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina de 8 PAU 004 SÈRIE 3 Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de cada pregunta podeu utilitzar

Más detalles

La hipérbola es el lugar geométrico de todos los puntos cuya diferencia de distancias a dos puntos fijos, llamados focos, es constante e igual a 2a.

La hipérbola es el lugar geométrico de todos los puntos cuya diferencia de distancias a dos puntos fijos, llamados focos, es constante e igual a 2a. INSTITUTO VALLADOLID PREPARATORIA Págin 11 7 LA HIPÉRBOLA 7.1 DEFINICIONES L hipérol es el lugr geométrico de todos los puntos cuy diferenci de distncis dos puntos fijos, llmdos focos, es constnte e igul.

Más detalles

6. Descripció de l estructura dels materials

6. Descripció de l estructura dels materials 6. Descripció de l estructur dels mterils prtts: Nivells estructurls Microestructur Empquetment tòmic Estructures cristl lines l lotropi i polimorfisme Empquetment tòmic i densitt Defectes de l estructur

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 11

SOLUCIONARI Unitat 11 SOLUCIONARI Unitat 11 Comencem Dóna la intepetació geomètica de les solucions dels sistemes següents: a) b) Execicis ì3x + y - z x - y + 5z = - îx + y = 3 Resolem el sistema: ang M = ang M' = 3 i el sistema

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

UNITAT 8. FIGURES PLANES

UNITAT 8. FIGURES PLANES 1. Fes servir aquests punts per traçar dues línies poligonals més de cada tipus, apart de les dels exemples: Línia poligonal oberta Línia poligonal oberta creuada Línia poligonal tancada Línia poligonal

Más detalles

Càlcul d'àrees i volums.

Càlcul d'àrees i volums. Càlcul d'àrees i volums. Exemple 1. Donada la figura següent: Calcula'n: superfície volum Resolució: Fixem-nos que la superfície està formada per tres objectes.: 1. la base del cilindre 2. la paret del

Más detalles

FUNDAMENTOS MATEMÁTICOS TEMA 1: CURVAS

FUNDAMENTOS MATEMÁTICOS TEMA 1: CURVAS FUNDAMENTOS MATEMÁTICOS TEMA 1: CURVAS TEMA 1: CURVAS 1. CÓNICAS * Prábols * Elipses * Hipérbols * Ecución Generl de un cónic. ECUACIONES PARAMÉTRICAS DE UNA CURVA 3. COORDENADAS POLARES EN EL PLANO *

Más detalles

Se llama Circunferencia al lugar geométrico de los puntos del plano equidistantes de un punto fijo llamado centro.

Se llama Circunferencia al lugar geométrico de los puntos del plano equidistantes de un punto fijo llamado centro. Cónicas 1.- Circunferencia Definición 1 (Definición geométrica) Se llama Circunferencia al lugar geométrico de los puntos del plano equidistantes de un punto fijo llamado centro. Analíticamente la circunferencia

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT Treball d estiu/r Batillerat CT EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT. Aquells alumnes que tinguin la matèria de matemàtiques pendent, hauran de presentar els eercicis el dia de la prova de recuperació.

Más detalles

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n, POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,

Más detalles

Geometria / GE 3. Desplaçaments S. Xambó

Geometria / GE 3. Desplaçaments S. Xambó Geometria / GE 3. Desplaçaments S. Xambó Definició de desplaçament Una condició equivalent Desplaçaments directes i inversos Exemple (simetria respecte d una varietat lineal) Desplaçaments de la recta

Más detalles

«CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS»

«CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS» «CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS» 1. QUÈ ÉS UN VECTOR Treballem en 2D, és a dir: al pla, on utilitzarem coordenades cartesianes per referir els seus punts. Un vector és una fletxa que té el seu origen (

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

Els nombres reals. Objectius. Abans de començar

Els nombres reals. Objectius. Abans de començar Els nomres rels Ojectius En quest quinzen prendràs : Clssificr els nomres rels en rcionls i irrcionls. Aproimr nomres rels per truncment i rrodoniment. Representr gràficment nomres rels. Comprr nomres

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres 2 Full de treball A Màgia i matemàtiques? Li has demanat alguna vegada a un amic que li pots endevinar un nombre fen diverses operacions? A.1 Comencem amb un exemple, agafa la calculadora i: a) Pensa un

Más detalles

Optimització amb restriccions d igualtat. Multiplicadors de Lagrange

Optimització amb restriccions d igualtat. Multiplicadors de Lagrange Capítol 7 Optimització amb restriccions d igualtat Multiplicadors de Lagrange La realitat ens imposa models amb restriccions Per exemple, la producció d una empresa està condicionada, entre d altres factors,

Más detalles

3 E.M. ALGEBRA. Curso: ECUACION DE LA ElIPSE. Colegio SSCC Concepción - Depto. de Matemáticas. Nombre: CURSO: Eje Temático: SECCIONES CONICAS

3 E.M. ALGEBRA. Curso: ECUACION DE LA ElIPSE. Colegio SSCC Concepción - Depto. de Matemáticas. Nombre: CURSO: Eje Temático: SECCIONES CONICAS Colegio SSCC Concepción - Depto. de Mtemátics Eje Temático: SECCIONES CONICAS Unidd de Aprendizje: Ecución de l Elipse Cpciddes/Destrez/Hbiliddes: Resolver/Construir/ Decidir/Anlizr/ Identificr/ Verificr

Más detalles

Capítol 5, Espais vectorials

Capítol 5, Espais vectorials Capítol 5, Espais vectorials 5.1 Combinació lineal de vectors Una combinació lineal d'un grup de vectors v 1, v 2,...,v n d'un espai vectorial E sobre un cos K és un altre vector que s'obté de la forma:

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2012

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2012 Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 1 SÈRIE 3 1.- Digueu per a quin valor del paràmetre m els plans π 1 : x y +mz = 1, π 2 : x y +z = m, π 3 : my +2z = 3, tenen com a

Más detalles

Universidad Nacional de La Plata

Universidad Nacional de La Plata Universidd Ncionl de L Plt Fcultd de Ciencis Nturles Museo Cátedr de Mtemátic Elementos de Mtemátic Asigntur: Mtemátic Contenidos de l Unidd Temátic nº Rect Cónics. Rect: Ecución vectoril demás forms de

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC, 2n BATXILLERAT. 1r CRÈDIT: GEOMETRIA PLANA

DIBUIX TÈCNIC, 2n BATXILLERAT. 1r CRÈDIT: GEOMETRIA PLANA DIUIX TÈCNIC, 2n ATXILLERAT 1r CRÈDIT: GEOMETRIA LANA IES uig de la Creu 1 INDEX 1.- TEMA 1: ROORCIONALITAT 1.1.- directa e invsa 1.2.- quarta i tca proporcional 1.3.- mitjana proporcional: teorema del

Más detalles

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2. Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2. Física sèrie 4

Más detalles

CIRCUNFERENCIA: Definición: Es el lugar geométrico de los puntos que equidistan de un punto llamado Centro y esa distancia es el radio.

CIRCUNFERENCIA: Definición: Es el lugar geométrico de los puntos que equidistan de un punto llamado Centro y esa distancia es el radio. Ls cónics responden l ecución generl del tipo F, ) 0 L ecución generl de un cónic es: A B C D E F 0 I) tér min oc cudráti cos tér min os lineles tér min o independiente B término rectngulr, cundo prece

Más detalles

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica * Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,

Más detalles

APUNTES DE MATEMÁTICAS

APUNTES DE MATEMÁTICAS APUNTES DE MATEMÁTICAS TEMA 6:CÓNICAS 1º BACHILLERATO ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN... 1.1. SUPERFICIE CÓNICA... 1.. CURVAS CÓNICAS... 5. CIRCUNFERENCIA... 6.1. ECUACIÓN COMPLETA DE UNA CIRCUNFERENCIA... 6.1.1.

Más detalles

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant. Pàgina 1 de 8 EXERCICIS PER LA RECUPARACIÓ 1A Avaluació 1.- Calcula de dues maneres (TP i RP): a) 25 + (-1+7) (18 9 + 15)= TP= RP= 9 (-12 + 5 8 = TP= RP= 2.- Treu factor comú i calcula: a) 5.(-3) + (-7).

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

Guía de Sustentación Matemática. 1º medio A 3, 2. h) H. c) El cuarto cuadrante d) El segundo cuadrante 5, 2

Guía de Sustentación Matemática. 1º medio A 3, 2. h) H. c) El cuarto cuadrante d) El segundo cuadrante 5, 2 Royl Americn School Profesor An Mendiet Guí de Sustentción Mtemátic 1º medio A Formndo persons: Responsles respetuoss honests y leles 1) Represent en el plno crtesino los siguientes puntos: ) A(-1) d)

Más detalles

FGS. Matemàtiques. Curs d accés, part comuna. Cristina Marimón Martínez

FGS. Matemàtiques. Curs d accés, part comuna. Cristina Marimón Martínez FGS urs d és, prt omun Mtemàtiques ristin Mrimón Mrtínez FGS urs d és, prt omun. Mtemàtiques Qued prohiid, tret exepió previst l llei, qulsevol form de reproduió, distriuió, omuniió i trnsformió d quest

Más detalles

SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS

SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS UNITAT SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS Pàgina Equacions i incògnites. Sistemes d equacions. Podem dir que les dues equacions següents són dues dades diferents? No és cert que la segona diu el mateix

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Activitats de repàs DIVISIBILITAT Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves

Más detalles

Els polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x

Els polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x Els polinomis Els polinomis Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x Elements d un polinomi Els termes: cadascun

Más detalles

Es la elipse el conjunto de puntos fijos cuya suma de distancias a dos puntos fijos llamados focos es constante.

Es la elipse el conjunto de puntos fijos cuya suma de distancias a dos puntos fijos llamados focos es constante. ESQUEMA LAS CÓNICAS LA PARÁBOLA ECUACIONES DE LA PARÁBOLA ECUACIÓN DE LA TANGENTE A UNA PARÁBOLA ELIPSE ECUACIONES DE LA ELIPSE PROPIEDADES DE LA ELIPSE LA HIPÉRBOLA ECUACIONES DE LA HIPÉRBOLA 10 ASÍNTOTAS

Más detalles

INTEGRAL DEFINIDA. 6.1 Aproximación intuitiva al concepto de integral definida. Propiedades con respecto al integrando y al intervalo de integración.

INTEGRAL DEFINIDA. 6.1 Aproximación intuitiva al concepto de integral definida. Propiedades con respecto al integrando y al intervalo de integración. INTEGRAL DEFINIDA Apuntes de A. Cñó Mtemátics II 6. Aproimción intuitiv l concepto de integrl definid. Propieddes con respecto l integrndo y l intervlo de integrción. 6. El teorem fundmentl del cálculo

Más detalles

Polígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».

Polígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Polígon De Viquipèdia Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials.

Más detalles

Valor esperat, variància

Valor esperat, variància Valor esperat, variància 2009-10 Esperança de v.a. discretes i contínues Definició Valor esperat Si X és una v.a. discreta, amb f(m)p P[x], l esperança o valor esperat d X és Si X és una v.a. contínua,

Más detalles

Funcions polinomiques

Funcions polinomiques H. Itkur funcions-ii -1/13 Funcions polinomiques Definició Un polinomi amb coeficients reals és una expressió de la forma p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x 2 +... + a n x n on a 0, a 1,..., a n són nombres reals

Más detalles

2. [ANDA] [JUN-B] Determinar b sabiendo que b > 0 y que el área de la región limitada por la curva y = x 2 y la recta y = bx es igual

2. [ANDA] [JUN-B] Determinar b sabiendo que b > 0 y que el área de la región limitada por la curva y = x 2 y la recta y = bx es igual MsMtes.com Integrles Selectividd CCNN. [ANDA] [JUN-A] De l función f:(-,+ ) se se que f (x ) = y que f() =. (x+) () Determinr f. () Hllr l primitiv de f cuy gráfic ps por el punto (,).. [ANDA] [JUN-B]

Más detalles

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS 1 Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de... Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters. Entendre i saber utilitzar les propietats de la suma i

Más detalles

Formulario de Geometría Analítica

Formulario de Geometría Analítica 1. El Punto 1.1. Distancia entre dos puntos Sean A(x 1, y 1 ) y B(x, y ) dos puntos en el plano. La distancia d entre ambos está dada por la ecuación: d(a, B) = (x x 1 ) + (y y 1 ) 1.. Punto medio: Sean

Más detalles

ECUACIÓN ORDINARIA DE LA ELIPSE CON CENTRO EN EL ORI- GEN

ECUACIÓN ORDINARIA DE LA ELIPSE CON CENTRO EN EL ORI- GEN ECUACIÓN ORDINARIA DE LA ELIPSE CON CENTRO EN EL ORI- GEN Si hor colocmos l elipse horizontl con centro en el origen, oservremos que no cmin l form ni lgun de sus crcterístics. Si tenímos como ecución

Más detalles

A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A Realitzeu l'operació següent i doneu el resultat el màxim simplificat que pugueu:

A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A Realitzeu l'operació següent i doneu el resultat el màxim simplificat que pugueu: TOT 1r 15-16 -1/10 PRIMERA MODEL A Codi B1A1C115-16 A1- a) Enuncieu i raoneu breument el teorema del residu b) Aplicant el teorema del residu, trobeu els valors de k pels quals el residu de la divisió

Más detalles

Mendel seguí una determinada metodologia que propicià l èxit en els seus treballs. Quins són els punts principals d aquesta metodologia?

Mendel seguí una determinada metodologia que propicià l èxit en els seus treballs. Quins són els punts principals d aquesta metodologia? EXERCICIS RESOLTS DE LES LLEIS DE MENDEL Exercici 1 Mendel seguí una determinada metodologia que propicià l èxit en els seus treballs. Quins són els punts principals d aquesta metodologia? 1. Treballar

Más detalles