LECCIÓN 2 - MOMENTOS Y SISTEMAS DE VECTORES

Documentos relacionados
CÁLCULO VECTORIAL 1.- MAGNITUDES ESCALARES Y VECTORIALES. Llamamos magnitud a toda propiedad física susceptible de ser medida.

2 SISTEMAS DE PARTÍCULAS. SÓLIDO RÍGIDO

Inductancias propias y mutuas de una línea de transmisión

Una magnitud física es todo aquello que se puede medir: masa, volumen, temperatura, velocidad...

3.6 APLICACIONES DE LOS OPERADORES DIFERENCIALES EN MEDIOS CONTINUOS

PRODUCTO ESCALAR. r r r

i j k

LAS OLIMPIADAS INTERNACIONALES

Experimento 1 Medición de Índices de Refracción

CONDUCCIÓN ESTACIONARIA UNIDIMENSIONAL(I)

EXPRESIONES ALGEBRAICAS

Cinemática 1D 2D 3D (un enfoque para estudiar el movimiento)

Se entiende por sistema de fuerzas a un conjunto de fuerzas como se indica

En cualquier punto donde coloquemos nuestra segunda carga, su posición podrá darse con un vector de posición que cumple:

a, b y POSITIVA, se puede hacer una aproximación del área

PRODUCTO ESCALAR. r r r

PROBLEMAS RESUELTOS. Problema 1. Resolver la ecuación en la incógnita x: Solución al problema 1

PRÁCTICA DE CLASE No. 1 CÁLCULO NUMÉRICO DE TRAYECTORIAS ORBITALES

EXAMEN: AMPLIACIÓN DE MATEMATICAS Y TRIGONOMETRIA ESFÉRICA (F.FEBRERO) CURSO:2009/10 05 de febrero de 2010

CAPÍTULO V MOMENTOS DE INERCIA. El momento de inercia de un área tiene la forma

TALLER VERTICAL 3 DE MATEMÁTICA MASSUCCO ARRARAS - MARAÑON DI LEO VECTORES: MAGNITUDES ESCALARES Y VECTORIALES VECTORES

Cálculo con vectores

VECTORES EN EL ESPACIO

3. Unidad Aritmética Lógica (ALU)

FUNDAMENTOS FÍSICOS DE LA INFORMÁTICA PRIMER EJERCICIO GRUPO 1PV 27 de Febrero de 2002

NÚMEROS COMPLEJOS. El vector así representado define un número complejo, y a dicha representación se le llama afijo de un número complejo.

PROYECTO DE TEORIA DE MECANISMOS.

Inferencia estadística Intervalos de confianza

No entrarem en detalls ni en definicions massa formals sinó que veurem únicament aquells conceptes que necessitarem durant el curs.

A) Se considera el problema de contorno bidimensional constituido por la ecuación diferencial

Tema 5: Operación de amortización. Préstamos

es toda la línea determinada por estos dos puntos, mientras que el conjunto de todas las combinaciones convexas es el segmento de línea que une a

Lenguaje humano. Representación de la información. Utiliza un conjunto de símbolos alfanuméricos. Puede representar Información

MATEMÁTICA LIC. Y PROF. EN CS. BIOLÓGICAS NÚMEOROS COMPLEJOS

FUNDAMENTOS FÍSICOS DE LA INGENIERÍA PRIMER CURSO DE INGENIERO DE TELECOMUNICACIÓN CURSO 2009/2010

NÚMEROS COMPLEJOS. r φ. (0,0) a

DINÁMICA DEL MOVIMIENTO CIRCULAR.

MAGNITUDES ESCALARES Y VECTORIALES. Dr. CARLOS MOSQUERA

(Apuntes sin revisión para orientar el aprendizaje) CÁLCULO INTEGRAL LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA

21 k. ! en función de n. = 1. Universidad de Santiago de Chile Facultad de Ciencia Depto. Matemática y Ciencia de la Computación

Cálculo con vectores

Regla del Triángulo. (a) (b) (c) 1 Física General I Paralelos 05 y 22. Profesor RodrigoVergara R 0101) Repaso de Vectores

UNIVERSIDAD DE GRANADA PONENCIA DE MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS CIENCIAS SOCIALES PONENTE: PROF. FRANCISCO JIMÉNEZ GÓMEZ

PROBLEMAS RESUELTOS DE TRABAJO Y ENERGÍA

TEORÍA (3 p). (a) Calcular el momento de inercia de una esfera homogénea de masa M y radio R

Determinación del Número de Particiones de un Conjunto

SOBRE LAS APLICACIONES DE R n EN R m UTILIZANDO EL JACOBIANO

Tema 2 Transformada Z y análisis transformado de sistemas LTI

Practico 7 Fuerza y Leyes de Newton

UNIVERSIDAD NACIONAL DE INGENIERIA P.A FACULTAD DE INGENIERIA MECANICA 19/10/2011 DACIBAHCC EXAMEN PARCIAL DE METODOS NUMERICOS (MB536)

TEMA 12 (Oposiciones de Matemáticas)

TEMA 7. SUCESIONES NUMÉRICAS.

MÉTRICA. = r. r r. Se puede calcular como distancia entre dos puntos.

4πε. r 1. r 2. E rˆ La carga puntual q 1

Resolución de sistemas de congruencias

Tema 5: Operación de amortización. Préstamos

Representar las dos proyecciones y la tercera proyección de los puntos dados a continuación:

Dado el sistema de ecuaciones lineales de la forma

GUÍA EJERCICIOS: NÚMEROS NATURALES

= se cumplen todas las igualdades: Por tanto, una solución del sistema se puede considerar como un vector ( s s s s )

- Función Polinómica f es toda función de dominio el conjunto de los números reales, tal que la imagen de cada número real x es:

Hacia la universidad Geometría

Si las cargas se atraen o repelen significa que hay una fuerza entre ellas. LEY DE COULOMB

2. Conversión de Coordenadas.

210. Se considera el experimento aleatorio consistente en tirar tres dados al aire y anotar los puntos de las caras superiores.

EL TEOREMA EGREGIUM. Introducción

MATEMÁTICA 4º. Prof. Sandra Corti

Tema 0 Cálculo vectorial

= = = n. Radicación. a con a < 0 y n par, en el conjunto de los reales = 27. Raíz n-ésima de un número. Número radical. Cuidado!!

Unidad I - Electroestática

Definición. una sucesión, definimos la sumatoria de los n primeros

- La energía potencial electrostática de una carga puntual es nula.

Bolilla 4: Rotación de los cuerpos rígidos. Movimiento circular

PROBLEMAS RESUELTOS SOBRE CAMPO ELECTROSTÁTICO EN MEDIOS DIELÉCTRICOS

Algunas series e integrales con funciones trigonométricas

e x Integración numérica Tema 2: Cá álculo umérico Fórmulas de cuadratura. Fórmulas de Newton-Cotes. Fórmulas del trapecio y Simpson. Errores.

LABORATORIO DE PROGRAMACIÓN EN LENGUAJE ENSAMBLADOR x86-16bits

Inferencia estadística Intervalos de confianza

TEMA 5: CÁLCULO VECTORIAL

Una introducción al concepto de VARIEDAD REAL DIFERENCIABLE Y GRUPO DE LIE

TEMAS 6 Y 7 GEOMETRÍA EN EL ESPACIO

Capítulo. Cinemática del Sólido Rígido

Lámina 01. Ejercicio 3. Con la ayuda del compás, trazar: ( AB + CD) - EF, a partir del punto N, y

20/06/2012 ECUACIONES QUE RIGEN EL FLUJO DE AGUA A TRAVÉS DE LA MASA DE SUELO. GRADIENTE HIDRAULICO CRÍTICO: Para flujo vertical ascendente:

(elegir una blanca de I y una negra de II o elegir una negra de I y una negra de II)

EJERCICIOS DE REPASO TODA LA MATERIA (Ficha 2)

NOASDTODODESFLO DSQUECACIÓNDFFPARECERAD

CINEMÁTICA Y DINÁMICA DE ROTACIÓN

YMAGIS. 7LFNHW.'0 Herramienta para la gestión de KDM 4XLFN'&3 Herramienta para que HO ([KLELGRU FUHH VX SURSLR '&3

X i. X n. Volumen molar parcial. Mezclas simples. Propiedades de las disoluciones. Propiedad o cantidad molar parcial

Evento E es cualquier subconjunto de posibles resultados de un experimento (Ω o S también se le conoce como evento seguro).

Problema 10.4ver1 VIO . T

n n Solución: empleando la siguiente propiedad de producto de bases con un mismo exponente dentro de la llave c c c

Se le define como toda situación física producidapor una masa men el espacio que lo rodeay que es perceptible debido a la fuerza que ejerce sobre una

FI1002 Sistemas Newtonianos Judit Lisoni Sección 6

CAMPO MAGNÉTICO. r r r

2. Calcula las coordenadas de D para que el cuadrilátero de vértices: A(-1, -2), B(4, -1), C(5, 2) y D; sea un paralelogramo.

Introducción al cálculo de errores

ALGEBRA Y GEOMETRIA ANALITICA.

Lo representaremos gráficamente con un sistema de coordenadas cartesianas. Que en principio nos servirá con uno bidimensional.

Transcripción:

LCCIÓN 2 - NTS Y SISTAS D VCTRS 2.. Clsfccó de vectes. 2.2. met cetl de u vect. Cmb del cet de mmets. 2.3. met áxc de u vect. 2.4. Sstems de vectes deslztes. 2.4.. Sstems de vectes ccuetes. 2.4.2. P de vectes. 2.5. Sstems de vectes lgds plels. 2. CLASIFICACIÓN D VCTRS Se dce que ds vectes s equpletes cud tee l msm deccó, módul y setd. A pt de est defcó pdems clsfc, segú su put de plccó, ls vectes e: lbes: u vect es lbe cud puede susttuse p culque de sus equpletes s que p ell deje de epeset l msm mgtud. jempl: el vect velcdd del vet. deslztes: cud puede susttuse el vect p culque de sus equpletes cteds e su líe de ccó. jempl: el vect fuez e l deccó de u cued. lgds: puede susttuse p gu. jempl: el vect tesdd de cmp eléctc de u cg putul. 2.2 NT CNTRAL D UN VCTR. CABI DL CNTR D NTS. Se defe el mmet cetl de u vect espect de u put, () cm el pduct vectl () d sed u vect que tee p ge el put, y su extem e u put culque de l líe de ccó de. S s tees cce úcmete el módul del mmet:

P P ' () seϕ d d sed d l dstc más ct ete y l líe de ccó de l mmet cmb s se mueve el vect p su líe de ccó: () ' ( + PP') S ls cmpetes del vect s X, Y, Z y s ls cdeds de u put culque de su líe de ccó s (x,y,z ), l expesó de su mmet espect de (x,y,z ) seá: () x x x y j y y z k z z ' S e lug de expes el mmet espect de queems expesl espect de t put ': ' () ' (' + ) () ' ( ) + ' 2.3. NT ÁXIC D UN VCTR Se llm mmet áxc de u vect mmet de u vect espect u eje, l pyeccó sbe dch eje del mmet cetl del vect espect culque de sus puts: sed u el ves que defe l eje ( ) u ( ) u ux x x x y u Y y y u Z z z z

sed (x,y,z ) ls cdeds de u put culque de l líe de ccó del vect y (x,y,z ) ls cdeds de u put culque del eje. u ' ' ' () u y que ( ' ) y u s plels. l mmet cetl del vect sí depede del put del eje csded: ' () ( ) ' ( ' ) + ( ) pe sí l pyeccó sbe el eje, que es l msm: ((' ) + ) u 2.4. SISTAS D VCTRS DSLIZANTS ( ) u ( ) u ( ) u () u S demms sstem de vectes deslztes u cjut de vectes deslztes ( ), se llm esultte del sstem l vect sum de ls vectes que cmpe el sstem, csded ésts cm vectes lbes. R Se llm mmet esultte del sstem espect de u put l sum de ls mmets cetles espect de ese put de cd u de ls vectes del sstem. De fm álg se defe mmet áxc del sstem espect de u eje l sum de ls mmets áxcs de cd u de ls vectes del sstem. Al cjut de l esultte y el mmet esultte e u put se le llm ts del sstem e ese put.

l mmet esultte espect de t put ' seá ' ' ' ' ( ) + ( + ' ) ' + ' ' ' R + ' R 2.4.. Sstems de vectes ccuetes l sstem de vectes más smple es quel e que sus líes de ccó ps p u put. Se tt de vectes ccuetes. este tp de sstems, el mmet esultte seá: R C 2 3 es dec el mmet esultte es el mmet de l esultte (teem de Vg). 2.4.2. P de vectes Se dem p l cjut de ds vectes deslztes de gul módul y deccó, setd puest y dfeete líe de ccó. vdetemete, l esultte de u p es ul, p l que el mmet del p es depedete del put espect del que se clcule, y que ' ' R S clculms el mmet espect de u put de l líe de ccó de u de ls vectes: c d c dde c es u vect que v de u líe de ccó t. Su módul seá d, dde d es l dstc ete ls ds líes de ccó.

l setd de vee dd p l egl del tll (cte dextóg) plcd l p de vectes. 2.5. SISTAS D VCTRS LIGADS PARALLS Se u sstem de vectes plels ( ), u y el ge de u sstem de efeec bt. u es el vect ut e l deccó del sstem. S A es el put de plccó de, l esultte del sstem y el mmet esultte espect de s: R u ( A ) Tee especl teés, desde el put de vst de l ecác, quells puts espect de ls cules el mmet esultte del sstem se ul. S llmms C u culque de tles puts, plcd l ecucó del cmb del cet de mmets, se cumplá que: + C R C C R st últm ecucó sgfc que, s plcms l esultte del sstem e C, etces el mmet esultte del sstem y el mmet de l esultte (plcd e C) espect de culque put del espc, ccde. Se puede cmpb fáclmete que el put C que cumple l cdcó te es úc, s que tds ls psbles sluces se le fmd u ect, que se cce c el mbe de eje cetl del sstem de vectes. De tds ls puts del eje cetl exste u, que llmems G, que tee l ppedd ñdd de que, uque cmbems l deccó de ls vectes del sstem (cmbems u ), el mmet esultte del sstem espect de él sgue uládse. fectvmete, segú l ecucó te: C R C ( ) u C( ) u Pe p t pte, de l defcó de mmet esultte de u sstem, A u ( A ) u Dd que ls esultds de ls ds ecuces tees debe ccd; y mbs s el esultd de seds pducts vectles e ls que el segud multplcd es el msm, exste muchs puts C que cumple mbs gulddes, cm y hems dch. Pe s queems que mbs gulddes se mteg p culque deccó del sstem de vectes (culque vl de u ), l úc psbldd es que se

C ( ) A Y est cdcó sól l cumple u put, l que llmems G, y que se detfc, cm veems más delte, c el cet de gvedd de u cuep. Ls cdeds de G se puede clcul cm G A edte est ecucó se puede clcul l pscó de G, sempe y cud l esultte del sstem se ule ( ).

JRCICIS LCCIN 2: NTS Y SISTAS D VCTRS 2.- Hll el mmet de u vect v 4 + j plcd e el put (2,-2,) espect del ge de cdeds y espect de A(4,,), cmpbd que se cumple l elcó: A ( v) ( v) A v Sl. k ; 6k A 2.2- Clcul el mmet de u vect de módul 5 stud sbe l ect [y 2x+5; z] espect del ge de cdeds, e ds puts dstts de su líe de ccó, cmpbd que s gules. Sl. 5 5 k 2.3- U eje ps p el ge y p el put (,2,-2). Clcul el mmet espect de dch eje del vect V(2,-4,-3) plcd e P(3,,). Sl. 5/3 2.4- Clcul el mmet del vect v 2 4 j cuy líe de ccó ps p el put P(-,,), espect del eje defd p ls ecuces: x 2 y 3 z 2 2 Sl: 6 2.5- U vect deslzte de módul 5 tee cm líe de ccó l ect x y z-2. Detem el mmet del vect espect del put P(,2,3) y el mmet espect l ect que ps p A(-,5,-4) y B(,3,-2). 5 5 Sl. + k; 5 3 3 3 2.6- Dd el vect deslzte V (3,-4,5) y u put A (2,3,) de su líe de ccó, clcul: ) Su mmet _cpl. 2) Su mmet espect del put P (2,-3,5). 3) Su mmet espect de l ect que ps p ls puts B (,-,) y C (2,,). 4) Su mmet espect de ls ejes cdeds. Sl. 9 7 j 7k; 4 2j 8k ; 4/3; 9,-7,-7 2.7- Clcul el mmet del vect v 5 4 j 2 k plcd e el put P(2,-,-) espect de u eje que fm águls de 45º y 6º c ls ejes X y Y, sed su tece cse dect pstv, y que ps p A (-,,-3). Sl:.57 2.8- U sóld g leded del eje Y, sed l fuez plcd F 3 j + 2 k N. ) Clcul el mmet de F espect del ge, s el put de plccó de F es 5 m. b) Id espect del put ' stud e l cded (,-4,).

c) Cmpueb que ls cmpetes Y y 'Y s gules. Sl. j 5k Nm; 8 j 7k N ' 2.9- Hll ls mmets áxcs del vect 3 + 8 j k, plcd e (,2,-) espect de ls ejes ctess. Sl. X 6; Y -2; Z 2 2.- Dd el sstem de vectes: v 2 + 3 j + k y u put P (,,2) de su líe de ccó, v2 j + k y u put P 2(,2,) de su líe de ccó, v3 3 + 3 j + 3k y u put P 3 (,,) de su líe de ccó, detem: ) Resultte del sstem. 2) met esultte espect del ge de cdeds. 3) met esultte espect de (,,). Sl. R 5 + 7 j + 5k ; 5 + 2 j + 4k ; ' 3 + 2 j + 2k 2.- Dd el sstem de vectes plels: 2 + j + k y A (,,) u put de su líe de ccó, 2 2 j k y A 2 (,,) u put de su líe de ccó, 3 4 + 2j + 2k y A 3 (,,) u put de su líe de ccó, detem: ) Resultte del sstem. 2) met esultte espect del ge de cdeds. 3) l vect que dc l pscó del put G, G. 4) Cmpb que el mmet esultte del sstem espect de G es ul. Sl. R 4 + 2 j + 2k; 2 + j + 3k; G ( j + k) 2