6.- Series de Fourier de funciones periódicas

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "6.- Series de Fourier de funciones periódicas"

Transcripción

1 6.- Series de Fourier de fucioes periódics ) Itroducció. b) Codicioes de Dirichlet. c) Desrrollo e Series de Fourier. d) Coeficietes de Fourier. e) Algus cosidercioes de simetrí. f) Fucioes discotius. Feómeo de Gibbs. g) Expsió de Fourier de medio rgo. h) Series de Fourier pr fucioes complejs. ).- Itroducció. E cursos previos de Mtemátics se h visto que dos vectores y b (distitos de cero) so ortogoles, cudo su producto itero b es cero; e u geerlizció de este cocepto, es muy comú hcer u logí e el cso de fucioes defiids e u cierto domiio, y decir que dos fucioes distits so ortogoles cudo su producto itero es cero. Fucioes ortogoles Defiició. Se dice que u cojuto de fucioes {φ k (t)} es ortogol e el itervlo < t < b si dos fucioes culesquier φ m (t) y φ (t) de dicho cojuto cumple que b m (φ m, φ ) = φ m (t) φ (t)dt = { m = Culquier cojuto de ortogol de fucioes diferetes de cero {φ k (t)} se puede ormlizr, es decir trsformrlo e u cojuto ortoorml dividiedo cd fució etre su orm. A Desrrollo e series ortogoles Supog que {φ k (t)} es u cojuto ifiito de fucioes ortogoles e el itervlo < t < b. L pregut es: Si y = f(t) es u fució defiid e el itervlo [, b], será posible determir u cojuto de coeficietes c, =,,,, pr el que podmos escribir l fució f(t) como f(t) = c φ + c φ + + c φ +? L respuest es sí se puede, y pr ello, debemos multiplicr el desrrollo terior pr f(t) por l fució m(t) e itegrr e el itervlo [,b] pr obteer b b b b f ( t) ( t) dt c ( t) ( t) dt c ( t) ( t) dt... c ( t) ( t) dt... m m m m 6-

2 Si embrgo, debido l propiedd de ortogolidd, ls itegrles del ldo derecho so cero, excepto cudo m =, sí que l expresió terior se reduce b b f ( t) ( t) dt c ( t) ( t) dt de dode podemos despejr los coeficietes c del desrrollo propuesto pr f(t). Co el resultdo terior, podemos escribir el desrrollo de f(t) como dode f ( t) c( t) c b f ( t) ( t) dt () t Si el cojuto de fucioes (t) es ortoorml, etoces el deomidor e l últim expresió es igul, y el cálculo del coeficiete c del desrrollo de f(t) se reduce b c f ( t) ( t) dt. E prticulr, ls fucioes periódics (como el seo y el coseo) de frecuecis distits, pero múltiplos de u frecueci fudmetl, so ortogoles y form u cojuto completo, por lo que so u bue opció pr relizr u desrrollo de l form descrit líes rrib. E lo que sigue lizremos los desrrollos pr u fució f(t) e térmios de u sum de seos y coseos. l represetció se llm serie de Fourier y, difereci de l serie de ylor, puede describir fucioes que o so completmete cotius o diferecibles. Además, so fáciles de diferecir e itegrr, sus módulos so fáciles de evlur y cd térmio icluye solmete u frecueci crcterístic. Este último puto es importte porque, como se verá más delte, l serie de Fourier se utiliz meudo pr represetr l respuest de u sistem u etrd periódic, y est respuest meudo depede directmete de l frecueci de etrd. Ls series de Fourier se utiliz e u mpli vriedd de situcioes físics, por ejemplo, ls vibrcioes de u cuerd fiit, l dispersió de l luz por u rejill de difrcció, l trsmisió de u señl de etrd trvés de u circuito electróico, etc. 6-

3 b).- Codicioes de Dirichlet. E párrfos teriores se h meciodo que ls series de Fourier puede usrse pr represetr u fució pr l cul o es posible u desrrollo de ylor. Ls codicioes prticulres que debe reuir u fució f(t), fi de que pued represetrse medite u serie de Fourier, se cooce como codicioes de Dirichlet y so ls siguietes: i. L fució f(t) debe ser periódic; ii. L fució debe ser moovlud y cotiu, excepto (posiblemete) e u úmero fiito de discotiuiddes fiits; iii. L fució debe teer solmete u úmero fiito de máximos y míimos detro de u periodo ; y iv. L itegrl de f(t) sobre u periodo, debe coverger. Si se stisfce ls codicioes teriores etoces l serie de Fourier correspodiete coverge f(t) e todos los putos e que f(t) es cotiu. Vle l pe mecior que cudo teemos situcioes físics (reles), ls tres últims codicioes de Dirichlet csi siempre se cumple, o sí l primer de ells, y que o tods ls fucioes so periódics. Si embrgo, e muchs situcioes es posible represetr u fució o periódic como u serie de Fourier medite l mipulció de l fució pr trsformrl e u form periódic, lo cul veremos más delte. E l siguiete figur se muestr u ejemplo de fució que puede represetrse como u serie de Fourier si ecesidd de modificrl, tod vez que preset u periodicidd evidete. Por otro ldo, si cosidermos l figur que se muestr cotiució, vemos que l fució represetd del ldo izquierdo o preset periodicidd, si embrgo se le puede itroducir u periodicidd, logrdo u extesió periódic de l fució, que se muestr e el ldo derecho. 6-

4 El procedimieto que seguiremos e tles csos se discutirá más delte. Resumiedo. Se dice que u fució f(t) es periódic, co periodo, si el domiio de f(t) cotiee tto t como t + ; y f(t+) = f(t) Auque tmbié stisfce ls codicioes teriores, el vlor míimo de será el que usremos e lo que sigue. c).- Desrrollo e Series de Fourier. Defiició. U serie de Fourier es u expsió de u fució periódic f(t), co periodo, e térmios de u sum ifiit de seos y coseos que tom l form f ( t) ( cos t b si t ) E otrs plbrs, culquier fució periódic se puede reescribir como u sum de fucioes rmóics multiplicds por costtes determir: y b. E el desrrollo terior, se cosider que l fució f(t) tiee u periodicidd defiid; si embrgo, más delte veremos que uque l fució o se periódic podremos hcer u álisis de Fourier medite l trsformd itegrl de Fourier. 6-

5 U ejemplo gráfico. Otros ejemplos. d).- Coeficietes de Fourier. Cosiderdo el desrrollo e térmios de fucioes ortogoles, podemos ecotrr los coeficietes del desrrollo de Fourier pr l fució f(t) dd por f t t b t (6.) ( ) ( cos si ) Vle l pe mecior que e est expresió se h seprdo el térmio cudo =, de l defiició de Serie de Fourier dd e l secció terior, y hor l sumtori empiez e =. 6-5

6 El térmio correspode l vlor promedio de l fució f(t) e el periodo, como veremos cotiució. Si multiplicmos l expresió (6.) por (cos mt) e itegrmos de ecotrmos que mietrs que pr =, se tiee f ( t)cos tdt pr,,,... f () t dt Por otro ldo, multiplicdo l expresió (6.) pero hor por (si mt), e itegrdo de, ecotrmos que b f ( t)si tdt pr,,,... Desrrollo e Serie de Fourier Defiició. Se f(t) u fució covergete e el itervlo t, el desrrollo e serie de Fourier pr f(t) existe y está ddo por f t t b t ( ) ( cos si ) dode los coeficiete del desrrollo y b está ddos por pr =,,,...; mietrs que está ddo por f ( t)cos tdt b f ( t)si tdt f () t dt A l ctidd que prece e ls expresioes teriores se le cooce como frecueci fudmetl y está dd por dode es el periodo de l fució f(t). El cálculo y estudio de ls series de Fourier se cooce como álisis rmóico (o álisis de Fourier) y es extremdmete útil l estudir fucioes periódics rbitrris y hcer u álisis de l mism e térmios de su coteido frecuecil o espectro,. 6-6

7 U ejemplo. Determi l represetció e series de Fourier de l siguiete fució f(t). Solució. Primero determiemos el periodo, y escribmos l expresió mtemátic de l fució f(t), resultdo que = y, t f() t, t A cotiució clculemos los coeficietes del desrrollo de Fourier f ( t) dt f ( t) dt dt dt f ( t)cos tdt si t si cos tdt dt como estmos cosiderdo que es u etero, este último resultdo se ulrá, por lo que Por otro ldo, el coeficiete b está ddo por b f ( t)si tdt cos t cos si tdt dt de uevo, como es u etero, podemos dvertir que co lo que cos ( ) b ( ) 6-7

8 Filmete, l serie de Fourier result ser ( ) f ( t) si t que desrrolldo los primeros térmios se escribe como f ( t ) si si si 5 t t 5 t Es importte mecior que l serie obteid teriormete, e pricipio, es u serie ifiit; si embrgo, e muchs situcioes será suficiete cosiderr u úmero fiito de térmios pr obteer l proximció desed, tod vez que coforme summos térmios el resultdo v covergiedo l fució origil f(t). Lo que puede precirse mejor e l siguiete secueci de imágees correspodietes l serie de Fourier recié costruid. si t si t si t si t si t si 5t 5 si t si t si 5t si 7t 5 7 si t si t si 5t si 7t si 9t si t si t si t 6-8

9 Ates de cotiur vle l pe escribir ls siguietes idetiddes que puede resultr útiles e el álisis de Fourier si( x) si x cos( x) cos x si cos ( ) si cos Otro ejemplo. Dd f(t) = t defiid e el itervlo [-,] y co periodo =, bosqueje l gráfic etre t = - y t = y clcule los coeficietes de l serie de Fourier correspodiete. Solució. L gráfic de l fució tiee l form Así que A cotiució, clculmos los coeficietes de l serie de Fourier empezdo co f ( t) dt f ( t) dt t tdt Mietrs que los coeficietes está defiidos por f ( t)cos tdt t cos tdt pr clculr est itegrl, usmos el método de itegrció por prtes, t si t si t dt si [ si( )] cos t 6-9

10 cos cos( ) Pr termir, clculemos el coeficiete b es decir b f ( t)si tdt t si tdt b t cos t cos t dt cos [ cos( )] si t cos si si( ) ( ) cos ( ) Co lo terior, pr l fució f(t) = t defiid e el itervlo [-,] y co periodo =, l serie de Fourier result ser o expdid e sus primeros térmios ( ) f ( t) si t f ( t ) si t si si t t U ejercicio. Dd v(t) = t e el itervlo [,], v(t) = e el itervlo [,] y co periodo =, () bosqueje l gráfic etre t = y t = ; y (b) clcule los coeficietes de l serie de Fourier correspodiete. Solució. () L gráfic es 6-

11 (b) Los coeficietes so Así que l serie result v( t) dt [ ( ) ] v( t)cos tdt b v( t)si tdt [ ( ) ] t t vt ( ) cos si Cuy gráfic, cosiderdo los primeros y 5 térmios, es e).- Algus cosidercioes de simetrí. E muchs ocsioes, l pridd de l fució f(t) permite simplificr el cálculo de su serie de Fourier, pr ello vle l pe idetificr el tipo de simetrí que preset dich fució y obvir el cálculo de los coeficietes y, o los coeficietes b, segú se l pridd mostrd por f(t). 6-

12 Fució pr U fució f(t) es pr si su gráfic es simétric respecto l eje verticl, tl como se muestr e l figur. E este cso se cumple que f ( t) f ( t) pr todo vlor de t e el domiio de defiició. Alguos ejemplos de fucioes pres so los siguietes Evidetemete, l itegrl de u fució pr de A +A es el doble de l itegrl de +A, es decir A A A pr f ( t) dt f ( t) dt pr 6-

13 Fució impr U fució f(t) es impr si su gráfic es tisimétric respecto l eje verticl, tl como se muestr e l figur. E este cso se cumple que f ( t) f ( t) pr todo vlor de t e el domiio de defiició. Alguos ejemplos de fucioes impres so Evidetemete, l itegrl de u fució impr de A +A se ul, es decir A f ( t impr ) dt A 6-

14 Producto de fucioes pres e impres. De cuerdo l clsificció presetd teriormete, el producto de fucioes stisfce ls siguietes propieddes: (pr) x (pr) = pr (impr) x (impr) = pr (pr) x (impr) = impr (impr) x (pr) = impr L simetrí e los coeficietes de Fourier. De ls propieddes de ls fucioes pres e impres, se puede demostrr que pr fucioes pres: / f () t dt, / f ( t)cos tdt y b mietrs que 6-

15 pr fucioes impres: y / b f ( t)si tdt f).- Fucioes discotius. Feómeo de Gibbs. L expsió e Serie de Fourier usulmete fucio de mer decud cudo teemos fucioes que so discotius e el itervlo requerido. Si embrgo, e estos csos l serie o produce u fució discotiu, sio que coect l fució origil e su discotiuidd. Por ejemplo, pr l fució diete de sierr defiid como f(t) = t (co > ) y periodo, que se muestr e l figur de l izquierd, y que preset u discotiuidd e t =, ecotrmos que el desrrollo e Serie de Fourier existe, tl como se muestr e l figur de l derech, el cul se h clculdo pr, 6 y térmios. E este puto mecioremos, si probr, que el vlor de l fució e térmios de l Serie de Fourier e l discotiuidd será el promedio de los vlores que tom f(t) e l discotiuidd. 6-5

16 Mtemáticmete, podemos expresr que e el puto de discotiuidd t d, l serie coverge l vlor ddo por f ( t ) lim f ( t ) f ( t ) FOURIER d d d E l discotiuidd, l represetció e series de Fourier de l fució, f FOURIER(t) tom vlores que rebs los correspodietes l fució origil f(t). Coforme se icluye más térmios e l represetció e serie, los putos co rebsmieto se cerc cd vez más l discotiuidd, pero o desprece, icluso e el límite cudo se cosider l serie complet. Este comportmieto se cooce como feómeo de Gibbs. E ls siguietes imágees se muestr este feómeo pr el desrrollo e serie de Fourier de l fució cudrd, defiid como F f() t F pr t pr t que evidetemete o es cotiu, tl como se preci e l gráfic. E l esqui superior izquierd se muestr l serie de Fourier compuest por u térmio, l derech se muestr l serie co dos térmios, mietrs que e l prte iferior l serie cost de tres térmios. 6-6

17 Uo puede umetr l ctidd de térmios e l serie, co l ide de que el desrrollo se v mejorr, pero esto o termi siedo cierto, l meos, o e l prte de l discotiuidd. E est últim gráfic se muestr el desrrollo cosiderdo térmios, sí como el rebsmieto δ que podemos dvertir o desprece, sio sólo se hce más cerco l discotiuidd. E este curso o se pretede u discusió complet de este feómeo, pero vle l pe mecior que el tmño de rebsmieto δ es proporciol l mgitud de l discotiuidd. g).- Expsió de Fourier de medio rgo. Hst este puto hemos cosiderdo fucioes periódics, por lo que plicr l teorí de Fourier pr hcer u desrrollo e series de seos y coseos h sido directo. Si embrgo, e muchs situcioes físics lo que se tiee so fucioes o periódics, pero esto o debe represetr myor problem y que (csi) siempre se puede defiir sobre u itervlo ddo, cosiderdo que e u observció o medició sobre u sistem físic el tiempo ivolucrdo es fiito. Alguos ejemplos de fucioes o periódics se muestr e ls figurs siguietes, ls cules so distits de cero e u itervlo fiito. Por lo terior, result muy útil exteder l fució o periódic e u fució periódic tes de clculr su represetció e serie de Fourier. L serie de Fourier de est fució periódic represetrí etoces correctmete l fució o periódic e el itervlo desedo. 6-7

18 Por ejemplo, si cosidermos u fució o periódic tl como l mostrd cotiució. Podemos extederl, simplemete repitiedo l fució, tl como se muestr e cuyo cso o hy simetrí respecto l eje y. Otr opció puede ser que como vemos preset simetrí impr, y que f(-t) = -f(t). Hy otr opció de extesió, mostrd cotiució, que preset simetrí pr, y que f(-t) = f(t). Como pudimos ver e el ejemplo mostrdo teriormete, meudo estmos e libertd de mplir l fució de vris mers; si embrgo, ormlmete es preferible usr lgu de ls simetrís vists teriormete (pr o impr) pr l extesió periódic, e lugr de u extesió periódic orml; y que el uso de u fució co ciert simetrí (pr o impr) os proporciorá coeficietes cero de culquier de los o b de l expsió, lo que puede proporcior u expsió más secill de l serie de Fourier correspodiete. 6-8

19 Otro ejemplo. L fució periódic mostrd cotiució tiee ls siguietes extesioes periódics. Extesió periódic orml: Extesió periódic pr: Extesió periódic impr: Como puede verse, pr l mism fució f(t), ls diferetes extesioes implic modificr el periodo, e el cso recié mostrdo, u domiio iicilmete etre y L, se mtiee si cmbios pr u extesió orml, pero se duplicó pr ls extesioes pr e impr. 6-9

20 Serie de Fourier de medio rgo Defiició. L serie de Fourier de u extesió periódic pr o impr de u fució o periódic se le llm serie de Fourier de medio rgo. Lo terior se debe que l fució o periódic se cosider equivlete l mitd de l fució expdid, y se medite u fució pr, o u fució impr. Serie coseo de Fourier de medio rgo Defiició. Si l fució o periódic se extiede medite u fució pr etoces los coeficietes b se ul y, por lo tto, el desrrollo de l fució se reduce f t t ( ) cos que sólo cotiee el desrrollo e térmios de coseos, por lo que se le cooce como Serie coseo de Fourier de medio rgo. Serie seo de Fourier de medio rgo Defiició. Si l fució o periódic se extiede medite u fució impr etoces los coeficietes se ul y, por lo tto, el desrrollo de l fució se reduce f ( t) b si t que sólo cotiee el desrrollo e térmios de seos, por lo que se le cooce como Serie seo de Fourier de medio rgo. U ejemplo. Ecuetre el desrrollo e series de Fourier pr l fució f(t) = t pr el itervlo < t. Solució. E este cso l fució tiee l siguiete represetció gráfic 6-

21 Lo primero que teemos que hcer es trsformrl e u fució periódic, sí que e este cso cosiderremos u expsió pr, por lo que hor teemos u fució tl como l mostrd cotiució E este cso, hemos extedido el rgo de iterés de < t, - < t, co lo que l fució extedid stisfce que f(-t) = f(t) demás, el periodo de l fució extedid es =, tl que dode k es u etero culquier. f(t + k) = f(t) Co lo terior, l serie de Fourier que obtegmos, debe represetr f(t) e el itervlo - < t, pero o fuer. Como l extesió que relizmos es pr, podemos plicr ls codicioes de simetrí presetds teriormete, de tl mer que los coeficietes b será cero y tedremos u serie coseo de Fourier de medio rgo f t t ( ) cos sí que uestr tre será clculr los coeficietes y, lo que hremos cotiució. De l defiició Mietrs que f () t dt t dt t 8 t dt t f ( t)cos tdt f ( t)cos dt dode hemos usdo l defiició de l frecueci fudmetl. 6-

22 Así que l itegrl evlur es t t t cos dt t cos dt t t cos dt que podemos resolver usdo itegrció por prtes, pr obteer sucesivmete, t t t si t si dt 8 t 8 t si t cos dt 6 6 cos Co lo que l serie coseo de Fourier pr f(t) = t e el itervlo - < t, se escribe como t f( t) 6 cos Qued de tre pr el lector iteresdo, costruir l serie seo de Fourier pr est fució, medite u extesió impr de f(t). A cotiució se muestr ls gráfics correspodietes l serie coseo de Fourier obteid teriormete, e l que se cosider series trucds e el -ésimo térmio, mostrdo e cd figur. = = 6-

23 = = = = 5 h).- Series de Fourier complejs. Ates de cocluir co este álisis de l teorí de Fourier pr los desrrollos e series de Fourier reles, vmos presetr l extesió ls series de Fourier complejs. Ddo que, e geerl, u expsió e series de Fourier cotiee tto seos como coseos, se puede escribir est expsió e u form más compct usdo u expoecil complej. Est simplificció tom e cuet que e ix = cos x + i se x. Lo que permite escribir l expsió e series de Fourier complej como f ( t) c expi t dode los coeficietes de Fourier c (pr ) está ddos por mietrs que c está ddo por c f ( t)exp i t dt c f () t dt. 6-

24 Est relció se puede derivr de mer similr como se hizo l derivció de los coeficietes reles y b ; sólo que e este cso, se debe multiplicr el desrrollo de f(t) por e itegrr usdo l relció de ortogolidd m expi t m pr m exp i t expi t dt pr m Los coeficietes complejos c se relcio co los coeficietes reles y b medite c ib c ib Si f(t) es rel etoces c - = c *, dode el sterisco ( * ) sigific complejo cojugdo. U ejemplo. Ecuetre u serie de Fourier complej pr f(t) = t e el itervlo - < t <. Solució. E este cso debemos escribir u serie de l form f ( t) c expi t dode los coeficietes de Fourier c (pr ) estrá ddos por c f ( t)exp i t dt t exp i t dt 6 usdo itegrció por prtes, ecotrmos que los coeficietes so mietrs que c estrá ddo por c c c t exp i t dt i( ) 6 i( ) c t dt f () t dt. 6-

25 Por lo que l serie de Fourier complej pr f(t) = t está dd por 7 6 f ( t) i ( ) exp i t cuy gráfic, clculd cosiderdo los vlores de idicdos, juto co f(t) = t, se muestr cotiució. -5 < < 5 - < < -5 < < 5 - < < 6-5

UNIDAD 5 Series de Fourier

UNIDAD 5 Series de Fourier Series de Fourier 5. Fucioes ortogoles, cojutos ortogoles y cojutos ortoormles Se dice que dos fucioes f ( x ) y f x so ortogoles e el itervlo < x< si cumple co: f x = Est ide se hce extesiv u cojuto de

Más detalles

CALCULO INTEGRAL TEMAS PORQUE ESTUDIAR. Escribir una cita aquí. Teorema fundamental del cálculo. Métodos de integración e integral indefinida.

CALCULO INTEGRAL TEMAS PORQUE ESTUDIAR. Escribir una cita aquí. Teorema fundamental del cálculo. Métodos de integración e integral indefinida. CALCULO INTEGRAL PORQUE ESTUDIAR CALCULO INTEGRAL l itegrl defiid es l herrmiet pr clculr y defiir diverss mgitudes, como áres, volúmees, logitudes de tryectoris curvs, proiliddes, promedios, cosumo de

Más detalles

1.4. Sucesión de funciones continuas ( )

1.4. Sucesión de funciones continuas ( ) 1.4. Sucesió de fucioes cotius (6.1.017) Propiedd: Se {f } u sucesió de fucioes f, defiids e I. Si {f } coverge uiformemete f e I y ls f so cotius e I, etoces f es cotiu e I. Demostrció: Hemos de probr

Más detalles

PAIEP. Sumas de Riemann

PAIEP. Sumas de Riemann Progrm de Acceso Iclusivo, Equidd y Permeci PAIEP Uiversidd de Stigo de Chile Sums de Riem Ddo u itervlo de l form [, b], co y b e R, < b, u prtició del itervlo [, b] es u colecció de putos P = {x, x,...,

Más detalles

APUNTE: Introducción a las Sucesiones y Series Numéricas

APUNTE: Introducción a las Sucesiones y Series Numéricas APUNTE: Itroducció ls Sucesioes y Series Numérics UNIVERSIDAD NACIONAL DE RIO NEGRO Asigtur: Mtemátic Crrers: Lic. e Admiistrció Lic. e Turismo Lic. e Hotelerí Profesor: Prof. Mbel Chresti Semestre: do

Más detalles

a0 a salvo a lo sumo en un número finito de puntos de discontinuidad de salto finito. Y consideramos el sistema ortogonal:

a0 a salvo a lo sumo en un número finito de puntos de discontinuidad de salto finito. Y consideramos el sistema ortogonal: PRÁCIÁ ICA : APROXIMACIONES DE FOURI IER IIII. Iformció básic I.. Fuciió periiódiic de perííodo E est secció mejmos sólo fucioes del espcio euclídeo PC ( ) fucioes de período, cotius e (, ), espcio de

Más detalles

Sucesiones de funciones

Sucesiones de funciones Tem 7 Sucesioes de fucioes Defiició 7. Se A IR y F A, IR el cojuto de ls fucioes de A e IR. Llmremos sucesió de fucioes de A culquier plicció de IN F A, IR, y l deotremos por f } = ó f } =. 7. Covergeci

Más detalles

Unidad 2: SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS.

Unidad 2: SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS. Uidd : SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS. U sucesió es u cojuto ordedo de elemetos que respode u ley de formció. L sucesió suele brevirse: (,...) ( ) =,, 3,..., 3 Siedo el primer térmio, el segudo térmio,

Más detalles

Sucesiones y series de números reales

Sucesiones y series de números reales 79 Mtemátics : Series umérics Cpítulo Sucesioes y series de úmeros reles. Sucesioes Defiició 330.- Llmremos sucesió de úmeros reles culquier plicció f: N R y l represetremos por {, dode = f(). Por comodidd,

Más detalles

5.7 Serie de Fourier en medio intervalo 415

5.7 Serie de Fourier en medio intervalo 415 5.7 Serie de Fourier e medio itervlo 45 5.7 Serie de Fourier e medio itervlo Serie de Fourier de coseos E ls seccioes teriores se d or hecho que l fució está defiid e u itervlo que su orige está ddo e

Más detalles

. En tal caso f se llama suma de la serie y se denota por S. Así mismo diremos que f n converge a f.

. En tal caso f se llama suma de la serie y se denota por S. Así mismo diremos que f n converge a f. B. Covergeci de series de fucioes: DEFINICION 9. Se f :[,b] IR u sucesió de fucioes. U serie de fucioes es u pr de sucesioes f y s cuyos térmios está relciodos por: i) s ( ) = f( ) i (sums prciles) ii)

Más detalles

UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN

UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN .5. SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS. Es clro que si f SC[-,] es u fució pr, etoces (9) fx ( ) = + cosx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC) = co () = f ( x )cos x dx, =,,,3,... Si f SC[-,] es

Más detalles

Profesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA

Profesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA FUNCIÓN DERIVADA Cosideremos, de etrd, u fució f cotiu, Ituitivmete diremos que l fució f es derivble si es de vrició suve, esto es, que o preset cmbios bruscos como picos o cmbios vertigiosos pediete

Más detalles

Introducción a las SUCESIONES y a las SERIES NUMERICAS

Introducción a las SUCESIONES y a las SERIES NUMERICAS Itroducció ls SUCESIONES y ls SERIES NUMERICAS UNIVERSIDAD NACIONAL DE RIO NEGRO Asigtur: Mtemátic Crrers: Lic. e Ecoomí Profesor: Prof. Mbel Chresti Semestre: ero Año: 0 Sucesioes Numérics Defiició U

Más detalles

1 Áreas de regiones planas.

1 Áreas de regiones planas. Cálculo Mtemático. (Tem 7) Hoj Escuel Uiversitri de Arquitectur Técic Cálculo Mtemático. Tem 7: L itegrl defiid Curso 8-9 Áres de regioes pls. Defiició.- Se f u fució cotiu y o egtiv e el itervlo [, b].

Más detalles

Capítulo 2 Integral Definida Versión Beta 1.0

Capítulo 2 Integral Definida Versión Beta 1.0 Cpítulo Itegrl Defiid Versió Bet 1.0 www.mthspce.jimdo.com.1. Sums y otció sigm Notció: L sum de los térmios 1,, 3,, se deot por: i = 1 + + 3 + + Dode i se llm ídice de l sum, i es el i ésimo térmio de

Más detalles

Tema IV. Sucesiones y Series

Tema IV. Sucesiones y Series 00 Tem IV. Sucesioes y Series Σ Gil Sdro Gómez Stos UASD 03/04/00 Tem IV. Sucesioes y Series Ídice Sucesió... 4 Límite de u sucesió... 4 Teorem 4.. Límite de u sucesió... 5 Teorem 4.. Leyes de límites

Más detalles

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS:

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Mtemátics EJERCICIOS RESUELTOS: Series umérics Ele Álvrez Sáiz Dpto. Mtemátic Aplicd y C. Computció Uiversidd de Ctbri Igeierí de Telecomuicció Fudmetos Mtemáticos I Ejercicios: Series umérics Clculr l

Más detalles

1. CONJUNTOS DE NÚMEROS

1. CONJUNTOS DE NÚMEROS Águed Mt y Miguel Reyes, Dpto. de Mtemátic Aplicd, FI-UPM. 1 1. CONJUNTOS DE NÚMEROS 1.1. NÚMEROS REALES Culquier úmero rciol tiee u expresió deciml fiit o periódic y vicevers, es decir, culquier expresió

Más detalles

Práctico 10 - Integrales impropias y Series. 1. Integrales impropias

Práctico 10 - Integrales impropias y Series. 1. Integrales impropias Uiversidd de l Repúblic Cálculo Fcultd de Igeierí - IMERL Segudo semestre 6 Práctico - Itegrles impropis y Series. Itegrles impropis. Se f : [,) R u fució cotiu tl que f (t) y defiimos F() = f (t)dt. Demostrr

Más detalles

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES SUCESIONES DE NÚMEROS REALES Sucesioes de úmeros reles Se llm sucesió de úmeros reles u plicció del cojuto N * (cojuto de todos los úmeros turles excluido el cero) e el cojuto R de los úmeros reles. N

Más detalles

Desigualdades II. Tarea #3 rumbo al nacional de septiembre de 2016 Por: Argel y Fernando. a 1 + a a n n. 1 n. n (f (x 1) + + f (x n ))

Desigualdades II. Tarea #3 rumbo al nacional de septiembre de 2016 Por: Argel y Fernando. a 1 + a a n n. 1 n. n (f (x 1) + + f (x n )) Desigulddes II Tre # rumbo l ciol 8-22 de septiembre de 206 Por: Argel y Ferdo Tchevyshev Se 2 y b b 2 b etoces Ahor les toc demostrrl b + 2 b + + b + 2 + + b + b 2 + + b 2 Jese Se cuerd de l ecució fuciol

Más detalles

Capítulo 3. Postulados de la mecánica cuántica

Capítulo 3. Postulados de la mecánica cuántica Cpítulo 3 Postuldos de l mecáic cuátic 3 Postuldos 3 Medició 33 Form de los operdores 34 Iterpretció de l fució de od 35 cució de Schrödiger 3 Postuldos de l mecáic cuátic L mecáic cuátic se puede costruir

Más detalles

Enteros (Z):..., -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3,... Números enteros (positivos o negativos), sin decimales. Incluye a los naturales y a los enteros negativos.

Enteros (Z):..., -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3,... Números enteros (positivos o negativos), sin decimales. Incluye a los naturales y a los enteros negativos. Tem 1: Números Reles 1.0 Símbolos Mtemáticos Distito Aproximdo Meor o igul Myor o igul Uió Itersecció Cojuto vcío Existe No existe Perteece No perteece Subcojuto Implic Equivlete 1.1 Cojuto de los úmeros

Más detalles

EJEMPLO CADENA DE CORREOS.

EJEMPLO CADENA DE CORREOS. Uidd 4 (2) CADENA DE CORREOS MCCVT EJEMPLO CADENA DE CORREOS. ----------------------------------------------------------------------------- Actulmete hy e el mudo u totl de 7, 323, 557, 942.0 (iicios de

Más detalles

Distinguir diferentes sistemas numéricos de números reales, sus operaciones, estructura algebraica y propiedades de orden.

Distinguir diferentes sistemas numéricos de números reales, sus operaciones, estructura algebraica y propiedades de orden. Clse : Sistems uméricos de úmeros reles Distiguir diferetes sistems uméricos de úmeros reles, sus opercioes, estructur lgebric y propieddes de orde. Clculr expresioes de úmeros reles usdo ls propieddes

Más detalles

COTAS Y EXTREMOS DE CONJUNTOS DE NUMEROS REALES

COTAS Y EXTREMOS DE CONJUNTOS DE NUMEROS REALES VALORES ABSOLUTOS Defiició: si 0 =, si < 0 = Por lo tto 0 R Teorem 2 = 2 Demostrció: si 0 2 = 2, si < 0 2 = ( ) 2 = 2 PROPIEDADES. =. = + + (desiguldd trigulr) = Teorem x x Demostrció: x x 2 2 x 2 2 x

Más detalles

Repaso general de matemáticas básicas

Repaso general de matemáticas básicas Repso geerl de mtemátics básics Expoetes y rdicles Regl de l multiplicció: Cudo dos ctiddes co l mism bse se multiplic, su producto se obtiee sumdo lgebricmete los expoetes. m m Expoete egtivo U térmio

Más detalles

1.1 Secuencia de las operaciones

1.1 Secuencia de las operaciones 1 Uiversidd Ctólic Lo Ágeles 1. FUNDAMENTOS MATEMATICOS BASICOS 1.1 Secueci de ls opercioes Ls opercioes mtemátics tiee u orde de ejecució, de mer que es ecesrio teer presete l secueci lógic de ls opercioes,

Más detalles

Integración de funciones vectoriales

Integración de funciones vectoriales D Itegrció de fucioes vectoriles E est secció se expoe dos ltertivs pr defiir l itegrl de u fució de vrible rel co vlores e u espcio ormdo completo. L primer de ells proporcio u ilustrció itereste del

Más detalles

el blog de mate de aida CSI: sistemas de ecuaciones. pág

el blog de mate de aida CSI: sistemas de ecuaciones. pág el blog de mte de id CSI: sistems de ecucioes pág SISTEMAS DE ECUACIONES DE PRIMER GRADO U sistem de "m" ecucioes lieles co "" icógits,,,, es u cojuto de "m" igulddes de l form: m m b b m dode ij, b i

Más detalles

SISTEMAS DE ECUACIONES

SISTEMAS DE ECUACIONES . Sistems de ecucioes lieles SISTEAS DE ECUACIONES Se deomi ecució liel quell que tiee l form de u poliomio de primer grdo, es decir, ls icógits o está elevds potecis, i multiplicds etre sí, i e el deomidor.

Más detalles

Sucesiones de números reales

Sucesiones de números reales Tem 5 Sucesioes de úmeros reles Defiició 5.1 Llmremos sucesió de úmeros reles culquier plicció f: IN IR y l represetremos por { } =1, dode = f(. Por comodidd, diremos tmbié que l sucesió es el cojuto ordedo

Más detalles

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región APÍTULO L itegrl.5 efiició de l itegrl. Sums de Riem.5. Aproimció del áre de u regió E est secció precismos lgus ides epuests previmete, co respecto l problem de ecotrr el áre de l regió bjo l gráfic de

Más detalles

Guía de actividades. PROGRESIONES SERIES Profesor Fernando Viso

Guía de actividades. PROGRESIONES SERIES Profesor Fernando Viso Guí de ctividdes PROGRESIONES SERIES Profesor Ferdo Viso GUIA DE TRABAJO Mteri: Mtemátics Guí #. Tem: Progresioes ritmétics Fech: Profesor: Ferdo Viso Nombre del lumo: Secció del lumo: CONDICIONES: Trbjo

Más detalles

Aproximación al área bajo una curva.

Aproximación al área bajo una curva. Aproimció l áre jo u curv. Por: Miguel Solís Esquic Profesor de tiempo completo Uiversidd Autóom de Cips Clculr cd u de ls áres de los rectágulos que lle l regió cotd pr lczr el vlor del áre ecesrimete

Más detalles

Matemáticas II Hoja 2: Matrices

Matemáticas II Hoja 2: Matrices Profesor: Miguel Ágel Bez lb (º Bchillerto) Mtemátics II Hoj : Mtrices Opercioes: Ejercicio : Ecotrr ls mtrices X e Y tles que: X Y 5 X Y 7 Ejercicio : 5 Dds ls mtrices y B, clcul: ) -B b) B c) B(-) d)

Más detalles

Segunda definición.- Se llama sucesión de números reales a una aplicación del conjunto N* = N {0} en el conjunto de los números reales

Segunda definición.- Se llama sucesión de números reales a una aplicación del conjunto N* = N {0} en el conjunto de los números reales SUCESIONES DE NÚMEROS REALES. LÍMITE DE SUCESIONES. INTRODUCCIÓN.- Relció - Relció es tod propiedd que comuic los elemetos de dos cojutos o bie comuic etre sí los elemetos de u mismo cojuto. E geerl u

Más detalles

1.-INTEGRAL DEFINIDA.

1.-INTEGRAL DEFINIDA. INTEGRAL DEFINIDA .-INTEGRAL DEFINIDA. e y ƒ( u fució cotiu e u itervlo [, ]. Not.- Pr simplificr l demostrció se cosider positiv, ƒ( > 0, e todo puto del itervlo. e divide el itervlo [, ] e "" suitervlos

Más detalles

Potencias y radicales

Potencias y radicales Potecis y rdicles Ojetivos E est quice prederás : Clculr y operr co potecis de epoete etero. Recoocer ls prtes de u rdicl y su sigificdo. Oteer rdicles equivletes uo ddo. Epresr u rdicl como poteci de

Más detalles

Sucesiones de Números Reales

Sucesiones de Números Reales Apédice A Sucesioes de Números Reles A.. Defiicioes U sucesió de úmeros reles es u correspodeci A que soci, cd úmero turl, u úmero rel A ( ) El cojuto de los úmeros turles, cotiee ifiitos elemetos e u

Más detalles

ININ 6005: Estadística Experimental

ININ 6005: Estadística Experimental ININ 65: Estdístic Eperimetl Diseño de Eperimetos Vribles Cotrolbles PROCESO Respuest Efectos Idepedietes O Recursos, mteriles, persos Modelos diseño eperimetl es u mipulció sistemátic de ls X's (vribles

Más detalles

Definición: Es un conjunto ordenado de términos. Se representan mediante una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales.

Definición: Es un conjunto ordenado de términos. Se representan mediante una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales. SUCESIONES Y SERIES Sucesió Es u cojuto ordedo de térmios. Se represet medite u ució cuyo domiio es el cojuto de los úmeros turles. Se expres l ució que geer los térmios de l sucesió como ( ) =. Al térmio

Más detalles

Tema 1: Números reales.

Tema 1: Números reales. Tem : Números reles. REALES se utiliz pr Medir mgitudes se obtiee Ctiddes todos so Números Errores viee fectds de errores Aproximcioes clses se represet Rect rel Aproximcioes decimles Redodeos Trucmieto

Más detalles

Métodos Numéricos de Integración. Supóngase que se tiene una función continua en el intervalo [a, b]; entonces para lograr un valor aproximado de

Métodos Numéricos de Integración. Supóngase que se tiene una función continua en el intervalo [a, b]; entonces para lograr un valor aproximado de Uiddd Métodos de itegrció y pliccioes.6 Métodos uméricos de itegrció. Métodos Numéricos de Itegrció Supógse que se tiee u ució cotiu e el itervlo [, b]; etoces pr logrr u vlor proximdo de x dx se divide

Más detalles

Sucesiones de números reales

Sucesiones de números reales Apédice A Sucesioes de úmeros reles Ejercicios resueltos. Está l sucesió de térmio geerl U cot iferior es pues 5 cotd? 5 5 4 4 lo cul se cumple culquier que se el úmero turl. U cot superior es pues 5 5

Más detalles

Tarea 12: Fubini, Particiones de la Unidad, y Cambio de Variable

Tarea 12: Fubini, Particiones de la Unidad, y Cambio de Variable Aálisis I (90ANA0) Segudo Semestre 205 Tre 2 p. Tre 2: Fubii, Prticioes de l Uidd, y Cmbio de Vrible. (Spivk 3-26) Itegrció y áre: Se f : [, b] R itegrble y o-egtiv. Pogmos A f = {(, y) [, b] [0, M] 0

Más detalles

Olimpiada Costarricense de Matemáticas. II Eliminatoria Curso preparatorio Nivel B. Elaborado por: Christopher Trejos Castillo ÁLGEBRA

Olimpiada Costarricense de Matemáticas. II Eliminatoria Curso preparatorio Nivel B. Elaborado por: Christopher Trejos Castillo ÁLGEBRA Olimpid Costrricese de Mtemátics II Elimitori 011 Curso preprtorio Nivel B Elbordo por: Christopher Trejos Cstillo ÁLGEBRA Iicimos demostrdo dos resultdos que puede ser importtes pr resolver problems olímpicos.

Más detalles

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias.

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias. Cpítulo Series Numérics y Series de Potecis.. Itroducció. E este cpítulo le dremos setido l cocepto de sum ifiit de úmeros ó serie uméric, es decir, diremos que sigific sumr u ifiidd de úmeros... 4 El

Más detalles

3. SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS. Es claro que: Si f SC[-π,π] es una función impar, entonces. cosnx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC)

3. SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS. Es claro que: Si f SC[-π,π] es una función impar, entonces. cosnx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC) 3 SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS Es clro que: Si f SC[-,] es u fució pr, etoces (9) fx ( ) = + cosx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC) = co () = f(x)cosxdx, =,,,3, Si f SC[-,] es u fució

Más detalles

Tema 7: Series Funcionales

Tema 7: Series Funcionales I.T.Telecomuiccioes Curso 99/ Tem 7: Series Fucioles Al estudir el teorem de Tylor se oservó l posiilidd de epresr u fució f ifiitmete derivle como u sum ifiit de fucioes moomiles, lgo sí como u poliomio

Más detalles

el blog de mate de aida. Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales I. Sistemas de ecuaciones. pág

el blog de mate de aida. Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales I. Sistemas de ecuaciones. pág el blog de mte de id. Mtemátics Aplicds ls Ciecis Sociles I. Sistems de ecucioes. pág. SISTEMAS DE ECUACIONES DE PRIMER GRADO U sistem de "m" ecucioes lieles co "" icógits,,,..., es u cojuto de "m" igulddes

Más detalles

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5.

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5. Itroducció º ESO º ESO Pr operr co frccioes se sigue el mismo método que pr operr co úmeros eteros. Es decir, hy que respetr u jerrquí. Recordémosl: 1. Corchetes y prétesis.. Multipliccioes y divisioes..

Más detalles

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e www.mtesxrod.et José A. Jiméez Nieto LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e. LÍMITE DE UNA SUCESIÓN... Aproximció l cocepto de límite. Vmos cercros l cocepto de límite hlldo lguos térmios de distits sucesioes

Más detalles

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación RESUMEN TEMA SUCESIONES

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación RESUMEN TEMA SUCESIONES E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Curso 22-23 Grdos E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Asigtur: Cálculo I DEFINICIONES BÁSICAS Existe muchos feómeos que o se comport de mer cotiu, sio que ecesit u determido

Más detalles

Profesorado de Informática - Ciencias de la Computación - INET DFPD Matemática II 2010 Sucesiones

Profesorado de Informática - Ciencias de la Computación - INET DFPD Matemática II 2010 Sucesiones Profesordo de Iformátic - Ciecis de l Computció - INET DFPD Mtemátic II Sucesioes Sucesioes Tems: Límites de sucesioes. Sucesioes moótos y sus límites. Pres de sucesioes moótos covergetes. Número e. Opercioes

Más detalles

el blog de mate de aida. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. 1 NÚMEROS REALES

el blog de mate de aida. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. 1 NÚMEROS REALES el log de mte de id. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. NÚMEROS REALES Expresió deciml de los úmeros rcioles. Pr psr u úmero rciol de form frcciori form deciml st dividir el umerdor por el deomidor. Como l hcer

Más detalles

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre Escuel Púlic Experimetl Descocetrd Nº Dr. Crlos Ju Rodríguez Mtemátic º Año Ciclo Básico de Secudri Teorí Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros rcioles Los úmeros rcioles so quellos que puede ser expresdos

Más detalles

Polinomios de Taylor

Polinomios de Taylor Poliomios de Tylor Itroducció Los poliomios so de ls ucioes más bues que hemos usdo lo lrgo de uestros cursos de álisis. Este cliictivo reside e el hecho de que so ucioes cotius co iiits derivds cotius;

Más detalles

10. Series de potencias

10. Series de potencias 0. Series de potecis Aálisis de Vrible Rel 204 205 Resume Se verá e este tem u tipo especil de serie de fucioes: ls series de potecis. Veremos que ests tiee us propieddes muy prticulres, que ls hce prticulrmete

Más detalles

Printed with FinePrint purchase at

Printed with FinePrint purchase at Prited with FiePrit - purchse t http://www.fieprit.com CÁLCULO INTEGRAL IINTEGRAL DEFIINIIDA Hemos visto que, por el cálculo diferecil o proceso de derivció, es posile defiir co precisió l rect tgete u

Más detalles

SISTEMA DE ECUACIONES LINEALES

SISTEMA DE ECUACIONES LINEALES SISTEM DE ECUCIONES LINELES Defiició: Llmremos sistem de m ecucioes co icógits, u cojuto de ecucioes de l form: m.... m..... m m (S) Los elemetos so los coeficietes del sistem. ij Los elemetos i so ls

Más detalles

PROBLEMAS DE VARIABLE COMPLEJA. 1.-Demuestre que el inverso aditivo de todo número complejo z es único

PROBLEMAS DE VARIABLE COMPLEJA. 1.-Demuestre que el inverso aditivo de todo número complejo z es único PROBLEMAS DE VARIABLE COMPLEJA -Demuestre que el iverso ditivo de todo úmero compleo es úico Solució Supogmos que existe más de u iverso ditivo de Se esos iversos distitos Etoces * * * * = + + = + + =

Más detalles

Integral Definida. Aplicaciones

Integral Definida. Aplicaciones Itegrl Defiid. Apliccioes. Itegrl defiid. Defiició Se f(x u fució cotiu e u itervlo cerrdo [, b] y cosideremos el itervlo dividido e prtes igules x < x < x s < < x b. Pr cd subitervlo [x i, x i ], l fució

Más detalles

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m Igreso Potecició e R: Ddo u úmero rel, que le llmremos bse y u umero turl, l que le llmremos epoete. defiimos: =.... Propieddes de l potecició: veces ( epoete) Ests propieddes se eplic mejor si se etiede

Más detalles

UNIDAD 10: DERIVADAS

UNIDAD 10: DERIVADAS I.E.S. Rmó Girldo. TASA DE VARIACIÓN UNIDAD 0: DERIVADAS L rzó de cmbio promedio (o ts de vrició medi) de, es: co respecto e el itervlo Co recueci iteres cosiderr l rzó de cmbio e itervlos cd vez más pequeños.

Más detalles

SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I. Para Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable

SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I. Para Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I Pr Grdos e Igeierí Cpítulo 4: Itegrció e u vrible Domigo Pest Glvá José Muel Rodríguez Grcí Figurs relizds co Arturo de Pblo Mrtíez 4 Itegrció e u vrible 4. Itegrció

Más detalles

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n TEMA 8: UCEIONE DE NÚMERO. PROGREIONE.- UCEIONE DE NÚMERO RACIONALE: U sucesió es u cojuto ordedo de úmeros reles:,,,, - Los úmeros turles se llm ídices. El subídice idic el lugr que el térmio ocup e l

Más detalles

Derivación e integración numéricas

Derivación e integración numéricas Derivció e itegrció umérics Oteció de fórmuls de tipo iterpoltorio Pr oteer fórmuls de derivció o itegrció umérics prtir de l iterpolció poliómic ecesitmos clculr, e primer lugr, el poliomio de iterpolció

Más detalles

CÁLCULO DE DETERMINANTES DE SEGUNDO Y TERCER ORDEN. REGLA DE SARRUS

CÁLCULO DE DETERMINANTES DE SEGUNDO Y TERCER ORDEN. REGLA DE SARRUS Fcultd de Cotdurí y dmiistrció. UNM Determites utor: Dr. José Muel Becerr Espios MEMÁICS BÁSICS DEERMINNES CONCEPO DE DEERMINNE DEFINICIÓN Se u mtriz cudrd de orde. Se defie como ermite de (deotdo como,

Más detalles

Binomio de Newton. Teorema: Sean a, b dos números reales no nulos, y sea n N un número natural. Entonces: a n k b k. n 1 a n 1 b + 2.

Binomio de Newton. Teorema: Sean a, b dos números reales no nulos, y sea n N un número natural. Entonces: a n k b k. n 1 a n 1 b + 2. Biomio de Newto Teorem del biomio de Newto Teorem: Se, b dos úmeros reles o ulos, y se N u úmero turl. Etoces: b b b b b b L expresió l derech se deomi el desrrollo biomil de b. Observmos que este desrrollo

Más detalles

Guía Semana RESUMEN. Universidad de Chile. Ingeniería Matemática

Guía Semana RESUMEN. Universidad de Chile. Ingeniería Matemática . ESUMEN Igeierí Mtemátic FACULTA E CIENCIAS FÍSICAS Y MATEMÁTICAS UNIVESIA E CHILE Cálculo e Vris Vribles 08- Igeierí Mtemátic Uiversidd de Chile Guí Sem 0 Itegrl y propieddes básics. d f : Ê y u reticuldo

Más detalles

1.3.6 Fracciones y porcentaje

1.3.6 Fracciones y porcentaje Ejemplo : Se hor u situció e l que ecesitmos clculr l frcció de otr frcció. Por ejemplo de. Pr u mejor iterpretció de l regl terior, recurrimos l represetció gráfic. Represetemos l frcció de Es decir:

Más detalles

SUCESIONES. PROGRESIÓN ARITMÉTICA Y GEOMÉTRICA

SUCESIONES. PROGRESIÓN ARITMÉTICA Y GEOMÉTRICA AuldeMte.com SUCESIONES. PROGRESIÓN ARITMÉTICA Y GEOMÉTRICA Breve reseñ históric: Los pitgóricos llmb trigulres los úmeros 3, 6, 0,,... e cosoci co l costrucció que prece e l figur. Se trt de u primer

Más detalles

Potenciación en R 2º Año. Matemática

Potenciación en R 2º Año. Matemática Potecició e R º Año Mtemátic Cód. 0-7 P r o f. M r í d e l L u j á M r t í e z P r o f. V e r ó i c F i l o t t i P r o f. J u C r l o s B u e Dpto. de Mtemátic Poteci de epoete etero. POTENCIACIÓN EN

Más detalles

CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE TEMA 3. SUCESIONES Y SERIES. Sucesiones de números reales: monotonía, acotación y convergencia.

CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE TEMA 3. SUCESIONES Y SERIES. Sucesiones de números reales: monotonía, acotación y convergencia. Muel José Ferádez, mjfg@uiovi.es CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE. - TEMA. SUCESIONES Y SERIES.: Sucesioes umérics. Sucesioes de úmeros reles: mootoí, cotció y covergeci. Se llm sucesió de

Más detalles

TEMA 9 INTEGRALES fxdx 0

TEMA 9 INTEGRALES fxdx 0 TEMA 9 INTEGRALES 9. Àre jo u curv. Teorem fudmetl del cálculo. Ejercicios pági 97. Clcul el áre de ls siguietes regioes somreds ) El áre compredid por l curv f y el eje de ordeds. y -. -.5 -. -.5.5..5.

Más detalles

TEMA 8: LÍMITES Y CONTINUIDAD

TEMA 8: LÍMITES Y CONTINUIDAD 1. LÍMITE DE UNA FUNCIÓN 1.1. Límite fiito de u fució TEMA 8: LÍMITES Y CONTINUIDAD Decimos que: lim f ( x) L, si x / x ' x f ( x') L x Decimos que: lim f ( x) L, si x / x ' x f ( x') L x 1.2. Límite ifiito

Más detalles

GUÍA DE TRABAJO Nº3 RAÍCES 2017 Nombre:. Fecha:..

GUÍA DE TRABAJO Nº3 RAÍCES 2017 Nombre:. Fecha:.. GUÍA DE TRABAJO Nº RAÍCES 017 Nomre:. Fech:.. Coteidos Ríz eésim e el cojuto de los úmeros reles. DEFINICIÓN: E geerl, si es u úmero turl myor que 1 y es u úmero rel, decimos que x x, etoces x es l ríz

Más detalles

FUNDAMENTOS DE MATEMÁTICA MATERIAL CON FINES DIDÁCTICOS UNEFA NÚCLEO TÁCHIRA PRODUCTOS NOTABLES.

FUNDAMENTOS DE MATEMÁTICA MATERIAL CON FINES DIDÁCTICOS UNEFA NÚCLEO TÁCHIRA PRODUCTOS NOTABLES. PRODUCTOS NOTABLES. Productos Notbles: So poliomios que se obtiee de l multiplicció etre dos o más poliomios que posee crcterístics especiles o expresioes prticulres, cumple cierts regls fijs; es decir,

Más detalles

SERIES NUMÉRICAS. Estudiar el carácter de las series de término general a n. n n n n n = 3. Solución: Converge. 1.- a

SERIES NUMÉRICAS. Estudiar el carácter de las series de término general a n. n n n n n = 3. Solución: Converge. 1.- a Escuel de Igeieros de Bilbo Deprtmeto Mtemátic Aplicd EIE NUMÉICA Estudir el crácter de ls series de térmio geerl :.-! Es u serie de térmios positivos. Podemos hcerlo de dos mers: ) Aplicdo el criterio

Más detalles

UNIDAD 2: POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS

UNIDAD 2: POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS I.E.S. Rmó Girldo UNIDAD : POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS. POLINOMIOS Poliomios e u idetermid L epresió lgeric... 0 recie el omre de poliomio e l idetermid. Dode: es u úmero turl.,..., 0 so úmeros

Más detalles

= (columnas), llamamos matriz de. = i, =... A (matriz de orden n) MATRICES

= (columnas), llamamos matriz de. = i, =... A (matriz de orden n) MATRICES TRICES INTRODUCCIÓN Observemos el siguiete ejemplo: Tbl de ots de tres lumos e el primer bimestre: ------------------ temátic Físic Químic Biologí 6 4 5 8 toio 5 7 5 5 Betriz 5 6 7 4 L tbl terior os permite

Más detalles

Progresiones aritméticas y geométricas

Progresiones aritméticas y geométricas Progresioes ritmétics y geométrics Progresioes ritmétics y geométrics. Esquem de l uidd PROGRESIONES Progresioes Aritmétics Progresioes Geométrics Iterés compuesto Sum de térmios Sum de térmios Producto

Más detalles

Cálculo II (0252) TEMA 5 SERIES NUMÉRICAS. Semestre

Cálculo II (0252) TEMA 5 SERIES NUMÉRICAS. Semestre Cálculo II (05) Semestre -0 TEMA 5 SERIES NUMÉRICAS Semestre -0 José Luis Quitero Julio 0 Deprtmeto de Mtemátic Aplicd U.C.V. F.I.U.C.V. CÁLCULO II (05) José Luis Quitero Ls ots presetds cotiució tiee

Más detalles

= 1 n. b - a. promsƒd =

= 1 n. b - a. promsƒd = 7 Cpítulo : Itegrció f() (c k, f(c k )) c k FIGURA.4 U muestr de vlores de u fució e u itervlo [, ]. D ( ) evlumos f e u puto c k e cd uo de ellos (figur.4). El promedio de los vlores de l muestr es ƒsc

Más detalles

Teoría Tema 5 Integral definida. Área encerrada por una curva

Teoría Tema 5 Integral definida. Área encerrada por una curva Colegio Mrist L Imculd de Grd Profesor Diel Prtl Grcí www.diprtl.et Asigtur: Mtemátics Ciecis 2ºBchillerto Teorí Tem 5: Itegrl defiid. Áre ecerrd por u curv pági 1/16 Teorí Tem 5 Itegrl defiid. Áre ecerrd

Más detalles

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1 Tem Sucesioes Mtemátics I º Bchillerto. TEMA SUCESIONES. CONCEPTO DE SUCESIÓN DEFINICIÓN DE SUCESIÓN Se llm sucesió u cojuto de úmeros ddos ordedmete de modo que se pued umerr: primero, segudo, tercero,...

Más detalles

Fundación Educativa de Desarrollo Social Centro Integral Empresarial por Madurez CIEM

Fundación Educativa de Desarrollo Social Centro Integral Empresarial por Madurez CIEM Fudció Eductiv de Desrrollo Socil Cetro Itegrl Empresril por Mdurez Lbortorio Le deteidmete, ls propieddes de l potecició Si N es decir Ejemplos: y R, etoces... veces 6 PROPIEDADES DE LA POTENCIACION.

Más detalles

COL LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA ÁMBITO CIENTIFICO TÉCNICO MATEMÁTICAS 3ESO 2015/2016 S E K - C A T A LUNYA SISTEMA EDUCATIU SEK.

COL LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA ÁMBITO CIENTIFICO TÉCNICO MATEMÁTICAS 3ESO 2015/2016 S E K - C A T A LUNYA SISTEMA EDUCATIU SEK. MATEMÁTICAS ESO 0/06 S E K - C A T A LUNYA C OL LEGI INTERNACIONAL SISTEMA EDUCATIU SEK Aul INTEL LIGENT AUTOEVALUACIÓN DE SUCESIONES I Ámbito Cietífico Técico Curso: ESO Mteri: Mtemátics PAI Alumo MATEMÁTICAS

Más detalles

RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES

RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES Mtemátics II Proesor: Mrí José Sáchez Quevedo RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES DERIVADA DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO Se u ució cotiu e =, se deie: ( ) ( ) ( ) lim se le deomi derivd de l ució e el

Más detalles

2 ( ) 2. ( 2x) 2 GYMNÁZIUM BUDĚJOVICKÁ. MATEMÁTICAS. EXPRESIONES ALGEBRÁICAS. 1.- Técnicas de factorización:

2 ( ) 2. ( 2x) 2 GYMNÁZIUM BUDĚJOVICKÁ. MATEMÁTICAS. EXPRESIONES ALGEBRÁICAS. 1.- Técnicas de factorización: GYMNÁZIUM UDĚJOVICKÁ. MTEMÁTICS. EXPRESIONES LGERÁICS..- Técics de fctorizció: No h u orde clro, slvo u primer pso: scr fctor comú después vri técics que depederá de cuál se l epresió que tegmos. Scr fctor

Más detalles

INSTITUCIÓN EDUCATIVA DINAMARCA DOCENTE LETICIA LOPERA ZULETA GUÍA # 4- GRADO NOVENO POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN NOMBRES: POTENCIA DE UN NÚMERO

INSTITUCIÓN EDUCATIVA DINAMARCA DOCENTE LETICIA LOPERA ZULETA GUÍA # 4- GRADO NOVENO POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN NOMBRES: POTENCIA DE UN NÚMERO INSTITUCIÓN EDUCATIVA DINAMARCA DOCENTE LETICIA LOPERA ZULETA GUÍA # 4- GRADO NOVENO POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN NOMBRES: Si POTENCIA DE UN NÚMERO N y R, etoces, es igul l producto de veces el úmero rel

Más detalles

MATEMÁTICA FINANCIERA. Préstamos Comerciales

MATEMÁTICA FINANCIERA. Préstamos Comerciales Préstmos MATEMÁTICA FINANCIERA PRÉSTAMOS Luis Alclá UNSL Segudo Cutrimeste 2016 Defiició Se llm préstmo l operció ficier cosistete e l etreg de u ctidd dd de diero (C 0 ), el pricipl (o deud), por prte

Más detalles

Tema 1: LÍMITES DE FUNCIONES. CONTINUIDAD.

Tema 1: LÍMITES DE FUNCIONES. CONTINUIDAD. Te : ÍITES DE FUNCIONES. CONTINUIDAD. AT II. ÍITE DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO. El úero es el líite de l fució f cudo, si l tor vlores de uy próios l vlor o, ls iágees f correspodietes se proi l úero. Defiició:

Más detalles