Integració. Matemàtiques I - Núria Parés, Francesc Pozo i Yolanda Vidal I - 1

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Integració. Matemàtiques I - Núria Parés, Francesc Pozo i Yolanda Vidal I - 1"

Transcripción

1 Integrció Grup d Innovció Mtemàtic E-Lerning (GIMEL) Universitt Politècnic de Ctluny (Spin) Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I -

2 Primitiv d un funció Definició Dond f : [, b] R s nomen primitiv de f qulsevol funció ϕ tl que ϕ (x) = f(x), Podem escriure Dϕ = f. És tmbé hbitul escriure D (f) = x [, b]. f = f(x) dx Observció Si ϕ és un primitiv de f, ϕ + C tmbé, j que (ϕ + C) = ϕ = f. És dir, tot funció té infinites primitives (que difereixen entre elles per un constnt). Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 2

3 Primitiv d un funció Exemple Comproveu que ϕ(x) = sin(x) x cos(x) + 2 és un primitiv de l funció f(x) = x sin(x). ϕ(x) serà un primitiv si verific ϕ (x) = f(x). ϕ (x) = cos(x) cos(x) + x sin(x) = x sin(x). Per tnt podem escriure que: x sin(x) dx = sin(x) x cos(x) + 2 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 3

4 Integrl indefinid d un funció Definició Dond f : [, b] R s nomen integrl indefinid de f l conjunt de totes les seves primitives. l integrl indefinid d f es denot per: f = f(x) dx L notció per denotr un primitiv o l integrl indefinid és l mteix, però es distingeixen entre elles depenent de si és un únic funció o és un conjunt de funcions. Per exemple, x sin(x) dx = sin(x) x cos(x) + 2, denot un primitiv de x sin(x), mentre que x sin(x) dx = sin(x) x cos(x) + C, C R, és l integrl indefinid de l funció x sin(x). Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 4

5 Primitives immedites Càlcul de primitives Càlcul de primitives (): Primitives immedites Exercici Propost Clculeu un primitiv de les funcions: e x, x, x2, + tn(x) 2, cos(x),, x + x 2 Observeu que qun les funcions que hem d integrr són directment l derivd d un funció elementl, el càlcul de l sev primitiv és immedit. Per exemple x 2 dx = x3 3 j que ( x 3 3 ) = 3x2 3 = x2! Qun clculem primitives és molt importnt comprovr que el resultt és correcte. Recordeu que només cl clculr l derivd del resultt i comprovr que obtenim l funció inicil. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 5

6 ! x + = ln x + Primitives immedites Càlcul de primitives Observeu que l funció està definid per tot x x + tnt positiu com negtiu, per tnt l primitiv tmbé h d estr definid per tot vlor. Per ixò l integrr preix el vlor bsolut. ln(x + ), si x > Dem. ln x + =, si x = ln( x ), si x < Per tnt si derivem obtenim, si x > (ln x + ) x+ =, si x = = ( ), si x < x + x j que en x = cp de les dues funcions està definid. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 6

7 Primitives qusi-immedites Càlcul de primitives Càlcul de primitives (2): Primitives qusi-immedites Observció Si ϕ(x) és un primitiv de l funció f(x), ϕ = f, dond un ltr funció g(x) tenim que: f(g(x))g (x) = ϕ(g(x)) És dir, l primitiv de l funció f(g(x))g (x) és ϕ(g(x)). Aquestes primitives s nomenen qusi-immedites. Dem. Com que ϕ(x) és un primitiv de f(x), llvors ϕ (x) = f(x). Llvors si derivem plicnt l regl de l cden tenim que com voĺıem veure. (ϕ(g(x)) = ϕ (g(x))g (x) = f(g(x))g(x) Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 7

8 Exemple Clculeu l primitiv de l funció cos(x) sin(x) Primitives qusi-immedites Càlcul de primitives Si considerem les funcions f(x) =, g(x) = sin(x), com que x g (x) = cos(x) tenim que cos(x) sin(x) = sin(x) cos(x) = f(g(x))g (x). Per tnt, per clculr l primitiv només necessitem clculr un primitiv de f, en quest cs ϕ(x) = ln(x). Llvors cos(x) sin(x) dx = f(g(x))g (x) = ϕ(g(x)) = ln(sin(x)) Comprovció: ( ) ln(sin(x)) = sin(x) (sin(x)) = cos(x) sin(x). Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 8

9 Exemple Comproveu les següents primitives: 3x 2 cos 2 (x 3 ) = tn(x3 ), 2xe x2 = e x2, Primitives qusi-immedites Càlcul de primitives sin(x) + cos 2 (x) = rctn(cos(x)) Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 9

10 Càlcul de primitives (3): Integrció per prts Integrció per prts Càlcul de primitives u(x)v (x) dx = u(x)v(x) v(x)u (x) dx Exemple Clculeu l integrl indefinid de f(x) = ln(x). ln(x) dx = ln(x) dx }{{}}{{} = ln(x)x x x dx u(x) v (x) dx ( ) [ u(x) = ln(x) u ( ) (x) dx = x dx ] v (x) dx = dx v(x) = x = x ln(x) dx = x ln(x) x + C, C R Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I -

11 Exemple Clculeu l integrl indefinid de f(x) = xe x. ( ) xe x dx = x }{{} u(x) e x dx }{{} v (x) dx Integrció per prts Càlcul de primitives = ( ) xe x [ u(x) = x u (x) dx = dx v (x) dx = e x dx v(x) = e x = xe x e x + C, C R e x dx ] Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I -

12 Integrció per prts Càlcul de primitives Exemple Clculeu l integrl indefinid de f(x) = x 2 sin(2x). ( ) x 2 sin(2x) dx = }{{} x 2 u(x) sin(2x) dx }{{} v (x) dx = ( ) [ u(x) = x 2 u (x) dx = 2x dx v (x) dx = sin(2x) dx v(x) = cos(2x) 2 = 2 x2 cos(2x) + x cos(2x) dx }{{} resolució per prts ] Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 2

13 x cos(2x) dx = ( ) }{{} x cos(2x) dx }{{} Integrció per prts Càlcul de primitives = ( ) u(x) [ v (x) dx u(x) = x u (x) dx = dx v (x) dx = cos(2x) dx v(x) = 2 sin(2x) ] = 2 x sin(2x) sin(2x) dx 2 = 2 x sin(2x) + cos(2x) + C, C R. 4 Per tnt tenim: x 2 sin(2x) dx = 2 x2 cos(2x)+ 2 x sin(2x)+ 4 cos(2x)+c Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 3

14 Integrció per prts Càlcul de primitives Exercici Propost Clculeu les primitives de les següents funcions usnt integrció per prts, comprovnt el resultts: () xe 2x dx = 2 xe 2x 4 e 2x + C, (b) x cos xdx = cos(x) + x sin(x) + C, (c) x ln(x)dx = 2 x2 ln(x) 4 x2 + C, (d) x 2 cos(x)dx = x 2 sin(x) 2 sin(x) + 2x cos(x) + C, (e) x 2 e x dx = x 2 e x 2xe x + 2e x + C, (f) e x cos(x)dx = 2 ex (sin(x) + cos(x)) + C Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 4

15 Integrció per prts Càlcul de primitives Not Com podem recordr l fórmul d integrció per prts? Escrivim l fórmul de l derivd del producte, integrem l expressió i ïllem (u(x)v(x)) = u (x)v(x) + u(x)v (x) (u(x)v(x)) dx = u (x)v(x) dx + u(x)v (x) dx } {{ } u(x)v(x) u(x)v (x) dx = u(x)v(x) u (x)v(x) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 5

16 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives Càlcul de primitives (4): Integrció per cnvi de vrible f(x) dx = ( ) f(g(t))g (t) dt on hem considert fet el cnvi de vrible [ ] x = g(t) ( ) dx = g (t) dt Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 6

17 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives Exemple Clculeu l integrl definid de l funció f(x) = x + x 2. x t dt + x 2 dx = 2 = 2 ( ) [ t = + x 2 ( ) dt = 2x dx x dx = dt/2 t /2 dt = t3/2 + C ] = 3 t t + C = 3 ( + x2 ) + x 2 + C Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 7

18 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives NOTA: les integrls qusi-immedites es poden resoldre per cnvi de vrible. Sigui ϕ(x) un primitiv de l funció f(x), llvors f(g(x))g (x) dx = ( ) f(t) dt = ϕ(t) = ϕ(g(x)). [ t = g(x) ] ( ) dt = g (x) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 8

19 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives Exemple Clculeu un primitiv de l funció f(x) = usnt el cnvi x = t 2. + x dx = ( ) ( ) + x + 2t dt = t2 2t + t dt = [ ] x = t 2 t2 = t perquè t dx = 2t dt 2( + t) 2 = dt = + t = 2 t 2 ln + t ( 2 2 ) + t = 2 x 2 ln + x = 2 x 2 ln( + x) Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 9 dt

20 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives Exercici Propost Clculeu les primitives de les següents funcions usnt integrció per cnvi de vrible. Comproveu els resultts: () x x 2 dx = 3 ( x2 ) 3/2 + C, t = x 2 (b) x 2 ( + 2x 3 ) 3 dx = 24 ( + 2x3 ) 4 + C, t = + 2x 3 (c) e x x dx = 2e x + C, t = x (d) x x 4 dx = 2 rcsin(x2 ) + C, t = x 2 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 2

21 Primitives de funcions rcionls Càlcul de primitives Càlcul de primitives (5): Primitives de funcions rcionls El nostre objectiu és clculr integrls de l form P (x) Q(x) dx, on P (x), Q(x) són polinomis. Aquestes integrls es clculen en tres pssos: Reducció de l integrl un frcció on el gru del numerdor sigui menor que el gru del denomindor. 2 Descomposició en frccions simples. 3 Integrció de cd un dels termes. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 2

22 Primitives de funcions rcionls. Ps : divisió de polinomis Càlcul de primitives Reducció de l integrl un frcció on el gru del numerdor sigui menor que el gru del denomindor. Denotem m = gru(p (x)) i n = gru(q(x)). Si m n dividim P (x) per Q(x): per tnt i P (x) Q(x) P (x) = Q(x)s(x) + r(x), = Q(x)s(x) + r(x) Q(x) P (x) Q(x) dx = s(x) dx } {{ } immedit on gru(r(x)) < gru(q(x)). = s(x) + r(x) Q(x) + r(x) Q(x) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 22

23 Exemples Primitives de funcions rcionls. Ps : divisió de polinomis Càlcul de primitives x dx = x ( x + 3 ) dx = x2 3 x 2 + x dx, 2x 2(x + ) 2 ( x + dx = dx = 2 2 ) dx = 2x x + x + 3x 2 (3x 2)(x + 7) + 47 x + 7 = x + 7 = (3x 2) x + 7 dx, dx = (3x 2) + 47 x + 7 dx 2 x + dx, x 3 4x 2 + 2x + 5 (x 2 5x + 6)(x + ) + (x ) x 2 = 5x + 6 x 2 dx 5x + 6 x (x + )2 x = (x + ) + x 2 dx = + 5x x 2 5x + 6 dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 23

24 2 Descomposició en frccions simples Primitives de funcions rcionls. Ps 2: descomposició en frccions simples Càlcul de primitives Per sber l descomposició en frccions simples cl fctoritzr Q(x): Per cd rrel rel simple (x ) Per cd rrel rel múltiple (x ) m m k= A x A k (x ) k = A x + A 2 (x ) A m (x ) m Per cd rrel complex simple (x 2 + px + q) Mx + N x 2 + px + q Per cd rrel complex múltiple (x 2 + px + q) m m k= M k x + N k (x 2 + px + q) k Els coeficients de les frccions simples s obtenen imposnt que el resultt h de ser igul l frcció inicil r(x)/q(x). Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 24

25 Primitives de funcions rcionls. Ps 2: descomposició en frccions simples Càlcul de primitives Exemples 2x 2 + x + x(x 2 + ) = A x + Bx + C x 2 + = A(x2 + ) + x(bx + C) x(x 2 + ) = (A + B)x2 + Cx + A x(x 2 + ) x + x + x 2 + = ( ) ( ) igulnt els coeficients de 2x 2 + x + = (A + B)x 2 + Cx + A s obté A = B = C = x + 3 x 2 4 = x + 3 (x 2)(x + 2) = A x 2 + B x + 2 A(x + 2) + B(x 2) 5 = = (x 2)(x + 2) 4 x 2 4 x + 2 ( ) ( ) igulem x + 3 = A(x + 2) + B(x 2) i substituim per x = 2 i x = 2: 5 = 4A i = 4B A = 5/4, B = /4 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 25

26 Exemples 2x (x 3) 2 (x + ) = A x 3 + B (x 3) 2 + C x + = = ( ) Primitives de funcions rcionls. Ps 2: descomposició en frccions simples Càlcul de primitives A(x 3)(x + ) + B(x + ) + C(x 3)2 (x 3) 2 (x + ) 3 6 x (x 3) x + ( ) igulem 2x = A(x 3)(x + ) + B(x + ) + C(x 3) 2 si substituim per x = obtenim 3 = 6C C = 3/6 si substituim per x = 3 obtenim 5 = 4B B = 5/4 si derivem i substituim per x = 3 obtenim: 2 = A(x + ) + A(x 3) + B + 2C(x 3) 2 = 4A + B Per tnt: A = 3/6, B = 5/4, C = 3/6 A = (2 B)/4 = 3/6 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 26

27 Primitives de funcions rcionls. Ps 2: descomposició en frccions simples Càlcul de primitives Exercici Propost Descomposeu en frccions simples el quocient: (x 2)(x ) 2 (x 2 + )(x 2 + 4) 2 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 27

28 Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives 3 Integrció de cd un dels termes A dx = A ln x x A (x ) dx = m A(x ) m dx = A = (m )(x ) m Mx + N dx = logritme + rctngent x 2 + px + q A (x ) m+ m + Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 28

29 Mx + N x 2 + px + q dx = Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives M 2 (2x + p) + N M 2 p x 2 + px + q = M 2 derivd del denomindor {}}{ 2x + p x 2 + px + q dx + = M 2 ln x2 + px + q + N M 2 p x 2 + px + q dx N M 2 p x 2 + px + q dx = M 2 ln N M x2 2 + px + q + p (x r) 2 + s dx 2 on r = p/2, s = + q p 2 /4 = M 2 ln x2 + px + q + N + Mr s ( x r ) rctn s Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 29

30 Exemples Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives x ( dx = x ) dx = x3 + 3 ln x x x 3 x 2 6x + 9 dx = (x 3) 2 dx = (x 3) 2 dx = (x 3) = x 3 2x 5 x 2 5x + dx = ln x2 5x + x + 3 x 2 4 dx = x + 3 (x 2)(x + 2) dx = (5 4 x 2 4 x + 2 ) dx = 5 4 ln x 2 ln x x ( 3/6 (x 3) 2 (x + ) dx = x 3 + 5/4 (x 3) 2 3/6 ) dx x + = 3 6 ln x x 3 3 ln x + 6 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 3

31 Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives Exemples x + x 2 + 2x + 5 dx = 2x x 2 + 2x + 5 dx = 2 ln x2 + 2x + 5 4x + 6 2(2x + 2) + 2 ( x 2 + 2x + 5 dx = x 2 + 2x + 5 dx= 2 = 2 ln x 2 + 2x = 2 ln(x 2 + 2x + 5) + 4 = 2 ln x 2 + 2x (x + ) dx 2 ( x+ 2 )2 + dx /2 ( x+ 2 )2 + dx = 2 ln x 2 + 2x rctn( x + ) + C 2 2x + 2 x 2 + 2x x 2 + 2x + 5 ) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 3

32 Exemples x 2 + 8x + 25 dx = Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives (x + 4) dx = 9 ( x+4 3 )2 + dx = /3 3 ( x+4 3 )2 + dx = 3 rctn(x + 4 ) + C. 3 x + 2 x 5 x 4 x + dx = ( A = x + + = x + 2 (x + )(x ) 2 (x 2 + ) dx B x + C (x ) 2 + Dx + E x 2 + ( x + 2 x + 3 (x ) 2 + 3x 2 x 2 + ) dx ) dx = ln x + 2 ln x 3 x ln( + x2 ) 2 rctn(x) j que A =, B = 2, C = 3, D = 3, E = 2. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 32

33 Descomposició en frccions simples: A x + + B x + C (x ) 2 + Dx + E x 2 + = A(x )2 (x 2 + ) + B(x + )(x )(x 2 + ) + C(x + )(x 2 + ) + (Dx + E)(x + )(x ) 2 x 5 x 4 x + Per tnt hem d imposr que: x+2 = A(x ) 2 (x 2 +)+B(x+)(x )(x 2 +)+C(x+)(x 2 +)+(Dx+E)(x+)(x ) 2 Substituint per x = obtenim 8 = 8A A =. Substituint per x = obtenim 2 = 4C C = 3. Derivnt i substituint per x = obtenim = 2A(x )(x 2 +)+A(x ) 2 2x+B(x )(x 2 +)+B(x+)(x 2 +)+B(x+)(x )2x+ C(x 2 +)+C(x+)2x+D(x+)(x ) 2 +(Dx+E)(x ) 2 +(Dx+E)(x+)2(x ) i per tnt substituint en x = tenim = 4B + 2C + 4C B = ( 6C)/4 = 2. Per trobr els coeficients D i E, com que provenen de l rrel complex del polinomi x 2 + podem substituir per x = i, d on obtenim: i + 2 = (Di + E)(i + )(i ) 2 i + 2 = 2(D + E) + 2(D E)i Finlment hem d igulr les prts rels i les imginàries: D + E = 5, D E = D = 3, E = 2

34 Primitives de funcions rcionls. Comprovció mb Mple Càlcul de primitives Vegem es pot comprovr fàcilment un integrl rcionl mb l jud del Mple. x 3 4x 2 + 2x + 5 I = dx. x 2 5x + 6 L comnd rem ens clcul l divisió dels polinomis. [> rem(x 3 4 x x + 5, x 2 5 x + 6, x, q ); + x [> q; x + Per tnt i llvors x 3 4x 2 + 2x + 5 = (x + )(x 2 5x + 6) + (x ) I = ( x + + x ) (x + )2 x 2 dx = 5x x x 2 5x + 6 dx } {{ } I Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 33

35 L comnd fctor ens fctoritz el denomindor Fctoritzem el denomindor mb l comnd [> fctor(x 2 5 x + 6); (x 2)(x 3) i per tnt tenim que: x ( I = (x 2)(x 3) dx = Primitives de funcions rcionls. Comprovció mb Mple Càlcul de primitives A x 2 + B ) dx x 3 Amb l comnd prfrc clculem els coeficients A i B [> convert((x )/(x 2 5 x + 6), prfrc); + 2 x 2 x 3 per tnt A = i B = 2 i ( I = x ) dx = ln x ln x 3. x 3 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 34

36 Primitives de funcions rcionls. Comprovció mb Mple Càlcul de primitives Per tnt juntnt tots els càlculs tenim que: x 3 4x 2 + 2x + 5 I = dx = x 2 5x + 6 (x + )2 2 + x x 2 5x + 6 dx } {{ } I Exercici Propost Clculeu mb l jud del Mple l integrl següent x 4 + x 2 + 2x 4 4x 3 + 2x 2 6x 24 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 35

37 Primitives de funcions rcionls. Comprovció mb Mple Càlcul de primitives Exercici Propost Clculeu les primitives de les següents funcions: () x 8 x 2 dx = 2 ln(x 2) + 3 ln(x + ) + C x 2 (b) x 4 7x 3 + 7x 2 22x + 4 x 3 7x 2 dx = x2 + ln(x 4) + ln(x 2) + ln(x ) + C + 4x 8 2 (c) 4x 2 5x 2 2x + 65 dx = 2 5 ln(x2 4x + 3) rctn( x 2 ) + C 3 (d) (e) x 3 + x 2 + x + (x ) 5 dx = (x ) 4 2 (x ) 3 x 2 (x ) 2 + C x 3 + 2x 2 4x + 3 x 4 4x 3 + 3x 2 dx = 2 ln(x2 4x + 3) + rctn( x 2 ) 3 x + C. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 36

38 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Integrl de Riemnn: ide intuïtiv Sigui f : [, b] R un funció fitd i positiv. Objectiu: determinr l àre limitd per l gràfic de f, l eix d bscisses i les rectes x = i x = b. 6 5 x= f(x) x=b x Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 37

39 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Ide per proximr l àre: Dividir l intervl [, b] en un cert nombre de prts i proximr l àre en cd un d questes prts per l àre d un rectngle x Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 38

40 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Ide per proximr l àre superiorment: Considerrem un prtició p P([, b]) del nostre intervl = x < x < x 2 < < x n < x n = b i dintre de cd subintervl I i = [x i, x i+ ] clculem M i = mx{f(x), x I i }. Llvors si considerem l àre dels rectngles que determinen: S p = M (x x ) + M (x 2 x ) + + M n (x n x n ) tenim un cot superior de l àre que volem clculr. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 39

41 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn I i M i A i [.5.] [..5] [.5 2.] [2. 2.5] [2.5 3.] [3. 3.5] En quest cs tenim un proximció S p =.7999 qun l àre exct és A = 9.3. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 4

42 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Ide per proximr l àre inferiorment: considerem l prtició nterior, p P([, b]): = x < x < x 2 < < x n < x n = b i dintre de cd subintervl I i = [x i, x i+ ] clculem m i = min{f(x), x I i }. Llvors si considerem l àre dels rectngles que determinen: S p = m (x x ) + m (x 2 x ) + + m n (x n x n ) tenim un cot inferior de l àre que volem clculr. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 4

43 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn 5 I i m i A i 4 3 [.5.] [..5] [.5 2.] [2. 2.5] [2.5 3.] [3. 3.5] En quest cs tenim un proximció S p = qun l àre exct és A = 9.3. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 42

44 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Observeu que si fem més fin un prtició, leshores l sum inferior S p ugment, i l sum superior S p disminueix. A = S p = S p = S p = S p = Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 43

45 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Exemple Considerem l funció de l gràfic nterior entre.5 i 3.5. En quest cs les sumes inferiors i superiors convergeixen l vlor de l àre. num int S p Sp A = 9.3 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 44

46 Definició forml Integrl de Riemnn Definició Si f : [, b] R és un funció fitd en el seu domini, es diu que f és integrble en el sentit de Riemnn si es compleix: mx {S p} = min { S p } p P([,b]) p P([,b]) Aleshores s nomen integrl de f en [, b] i es denot per: b f(x) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 45

47 Relció entre integrl de Riemnn i el càlcul d àrees Integrl de Riemnn Observció Si f : [, b] R és un funció fitd i integrble en el sentit de Riemnn, i més, f(x), x [, b], llvors b f(x) dx = A és l àre limitd per l gràfic de f, l eix d bscisses i les rectes d equcions x = i x = b A Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 46

48 Relció entre integrl de Riemnn i el càlcul d àrees Integrl de Riemnn Observció Si f : [, b] R és un funció fitd i integrble en el sentit de Riemnn, i més, f(x), x [, b], llvors b f(x) dx = A és menys l àre limitd per l gràfic de f, l eix d bscisses i les rectes d equcions x = i x = b A Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 47

49 Relció entre integrl de Riemnn i el càlcul d àrees Integrl de Riemnn Observció Si f : [, b] R és un funció fitd i integrble en el sentit de Riemnn, llvors b f(x) dx = A B ens dón l àre limitd per l funció f en els trossos positius, menys l àre limitd per l funció f ens els trossos negtius A A B Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 48

50 Càlcul pràctic d integrls definides Integrl de Riemnn Si f : [, b] R és un funció integrble en el sentit de Riemnn llvors sbem que b f(x) dx = mx {S p} = min { S p }. p P([,b]) p P([,b]) Ar bé, l definició forml d integrl de Riemnn (o integrl definid) és difícil d usr per clculr les integrls l pràctic. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 49

51 Càlcul pràctic d integrls definides - Regl de Brrow Integrl de Riemnn Proposició(Regl de Brrow) Si f és un funció contínu en [, b] i φ(x) és un primitiv de f, és dir: φ (x) = f(x), llvors b S costum denotr per: b f(x) dx = φ(b) φ(). f(x) dx = φ(x) b = φ(b) φ(). L proposició nterior és molt importnt perquè ens relcion el problem de càlcul d àrees mb el càlcul de derivdes. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 5

52 Càlcul pràctic d integrls definides - Regl de Brrow Integrl de Riemnn Exemple Clculeu l integrl 2π cos(x) dx. Si considerem f(x) = cos(x), tenim que φ(x) = sin(x) n és un primitiv i per tnt 2π cos(x) dx = sin(x) 2π = sin(2π) sin() =. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 5

53 Propietts de l integrl de Riemnn Integrl de Riemnn Propietts bàsiques de l integrl de Riemnn: Dondes f i g integrbles en el sentit de Riemnn en [, b]: si k R, b b b [ ] f(x) + g(x) dx = f(x) dx = si c [, b], f(x) dx = kf(x) dx = k b c b f(x) dx f(x) dx + b f(x) dx + b c f(x) dx b f(x) dx = g(x) dx b f(x) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 52

54 Àre delimitd per un funció i l eix d bscisses Càlcul d àrees Àre delimitd per un funció i l eix d bscisses Siguin f un funció cotd i integrble en el sentit de Riemnn en l intervl [, b]. L àre que delimit l funció f(x) mb l eix d bscisses entre les rectes x = i x = b és A = b f(x) dx si f(x) x [, b] = A = si f(x) < b x [, b] = A = si f(x) cnvi de signe en [, b] cl clculr els punts de cnvi de signe A = f(x)dx f(x)dx f(x)> f(x)< b f(x)dx f(x)dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 53

55 Àre delimitd per un funció i l eix d bscisses Càlcul d àrees Exemple Clculeu l àre limitd per l corb dond per l funció f(x) = 3x 2 6x i l eix OX [, 3].de càlcul d àrees Primer hem de clculr els punts de tll mb l eix OX, és dir, els punts tls que f(x) =. f(x) = 3x 2 6x = 3x(x 2) = = x = {, 2} Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 54

56 Àre delimitd per un funció i l eix d bscisses Càlcul d àrees Llvors, hem de mirr el signe de f en els intervls [, ], [, 2] i [2, 3]. [, ], f(x) [, 2], f(x) [2, 3], f(x) Per tnt l àre és: A = = f(x) dx [ x 3 3x 2 ] 2 f(x) dx + 3 [ x 3 3x 2 ] f(x) dx [ x 3 3x 2 ] 3 2 = ( + 3) (8 2) + ( ) = 2. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 55

57 Àre entre dues corbes (I) Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Siguin f i g dues funcions cotdes i integrbles en el sentit de Riemnn en [, b] tls que f(x) g(x) x [, b] A L àre delimitd entre les dues corbes i les rectes x = i x = b ve dond per: A = b b (f(x) g(x)) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 56

58 Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Observeu que b b (f(x) g(x)) dx = f(x) dx g(x) dx = A. }{{}}{{} A+B b B A 3 3 A 2 B 2 - B = b b b Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 57

59 Àre entre dues corbes (II) Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Siguin f i g dues funcions cotdes i integrbles en el sentit de Riemnn en l intervl [, b] tls que f(x) g(x) x [, b]. 3 2 A b L àre delimitd entre les dues corbes i les rectes x = i x = b ve dond, igul que en el cs f(x) g(x), per: A = b (f(x) g(x)) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 58

60 Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Vegem l igultt nterior mitjnçnt el càlcul de l àre representd en l següent figur 3 2 A b 3 2 E B D C b b b f(x) dx = B + E + D g(x) dx = B C + D b (f(x) g(x)) dx = B+E+D (B C+D) = E+C = A. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 59

61 Àre entre dues corbes (III) Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Siguin f i g dues funcions cotdes i integrbles en el sentit de Riemnn en l intervl [, b] A f(x) g(x).5.5 x x b.5 L àre delimitd entre les dues corbes i les rectes x = i x = b ve dond per: A = b f(x) g(x) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 6

62 Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Ar bé, com es clcul b f(x) g(x) dx. Observem que per clculr el vlor bsolut, necessitem sber qun f(x) g(x) i qun f(x) g(x). Per tnt, per clculr l àre cl: clculr els punts on interseccionen les dues funcions en l intervl [, b] determinr els subintervls on f(x) g(x) i els subintervls on g(x) f(x) l àre és l sum de les integrls de f g on f és més grn que g i les integrls de g f on g és més grn que f. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 6

63 Àre entre dues corbes Càlcul d àrees 3 f(x) A g(x).5.5 x x b.5 b A = f(x) g(x) dx = x x b (g(x) f(x)) dx + x (f(x) g(x)) dx + (g(x) f(x)) dx x Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 62

64 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Exemple Dondes les funcions f(x) = 2 x + i g(x) = 3 x clculeu l àre de l regió en form de mitj llun que emmrquen mb l eix OY. 3 El primer que hem de fer és determinr el 2.5 punt de tll, és dir, el punt x tl que 2 f(x) = g(x)..5 2 x + = 3 x 4(x + ) = 9x.5 5x 4 = x = Com que en l intervl [, 4 ], f(x) g(x) l àre vé dond per: ( 5 5 A = (f(x) g(x)) dx = 2 x + 3 ) x dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 63

65 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Per tnt A = = 4 5 ( 2 x + 3 ) x dx [ ] (x + ) x 2 = 4 3 ( ) 3 ( ) = = = =.4555 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 64

66 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Exemple Dondes les funcions f(x) = 6x x 2, g(x) = x 2 2x i h(x) = + x clculeu l àre de l regió que delimiten les tres corbes. Si clculem els tlls de les tres funcions tenim f(x) = g(x) x =, 4 g(x) = h(x) x = 2, 5 Observem que per clculr l àre, hem de dividir l àre totl en tres regions x [ 2, ], x [, 4] i x [4, 5]. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 65

67 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Per tnt: A = (h(x) g(x))dx + 4 (h(x) f(x))dx (h(x) g(x))dx = 34/3 + 64/3 + 9/6 = 25/6. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 66

68 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Exemple Determineu l àre limitd per l pràbol y 2 = 4x i l rect y = 2x 4. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 67

69 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees En quest cs, quest problem es pot plntegr de dues mneres en funció de si volem integrr respecte l vrible x o l vrible y. En el primer cs obtenim A = 8/3 + 9/3 = 9 i en el segon, directment obtenim A = 9. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 68

70 Ide intuïtiv Integrls impròpies Té sentit clculr l àre que delimit l funció f(x) = x 2, l eix d bscisses i l rect x =?,8,6,4, I l àre que delimit l mteix funció en l intervl [, ] i l eix d bscisses? ,5,5 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 69

71 Ide intuïtiv Integrls impròpies,8 8,6 6,4 4, ,5,5 En el primer cs, l àre estri ssocid on un dels ĺımits d integrció és infinit. + f(x) dx, = Integrl impròpi de primer espècie En el segon cs, l àre estri ssocid f(x) dx, on l funció f(x) no està cotd dins de [, ]. = Integrl impròpi de segon espècie Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 7

72 Definició i clssificció Definició i clssificció Integrls impròpies Diem que un integrl b f és integrl impròpi de primer espècie si l intervl d integrció no és fitt ( = +, b =, o tots dos). Exemple L intervl + sin xdx és impròpi de primer espècie, j que el recinte no és fitt. Diem que un integrl b f és impròpi de segon espècie si l funció f no és fitd en el recinte d integrció. Els punts de l intervl en què l funció no és fitd els nomenem punts singulrs. Exemple L integrl x 7dx és impròpi de segon espècie, j que l punt x = 7, que pertny l intervl d integrció, l funció f(x) = x 7, no és fitd. Diem que un integrl b f és impròpi de tercer espècie si és impròpi de primer espècie i de segon l vegd. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 7

73 Definició i clssificció Integrls impròpies Integrl de primer espècie + sin(x) dx 5 Integrl de segon espècie x 7 dx - Integrl de tercer espècie 5 + x 2 dx Observem que en lguns csos l àre podri ser infinit. En quests csos direm que l integrl és divergent. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 72

74 Definició i clssificció Integrls impròpies Atenció mb l clssificció! Cl tenir molt cur l hor de clssificr un integrl impròpi. Per exemple, l integrl sin x x dx sembl que sigui un integrl impròpi de segon espècie, però sbem que sin x lim x + x = i, si un funció te ĺımit en un punt existeix un entorn d quest punt en què l funció és fitd. 2 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 73

75 Exemple Clssifiqueu les integrls + dx ln( + x)(x 2), 3 x cos x sin x dx, x Definició i clssificció Integrls impròpies x 3 dx e x (x 8 + x 4 + ) xdx x 2 + x + Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 74

76 Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Definició Siguin I un intervl qulsevol de R, I [, + ) i f : I R un funció loclment integrble sobre I, és dir, f integrble Riemnn sobre qulsevol intervl [, b] per tot b contingut en I. Llvors, diem que f té integrl impròpi de primer espècie convergent si existeix el ĺımit rel: lim b + b f(x) dx = + f(x) dx,8,6,4,2 En cs contrri, diem que l integrl impròpi de primer espècie és divergent b 3 + Not De mner nàlog, es defineix f(x) dx = lim b b f(x) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 75

77 Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + + x dx. Es trct d un integrl impròpi de primer espècie. + b dx = lim + x b + + x dx = lim [ln + b + x ]b = lim [ln + b ln(2)] b + = +. L integrl és divergent. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 76

78 Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + e x dx. Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Es trct d un integrl impròpi de primer espècie. + e x dx = lim b + b e x = lim b + [ e x ] b = lim b + = e. L integrl és convergent. [ e + ] b e Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 77

79 Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + x 4 dx. Es trct d un integrl impròpi de primer espècie. + x 4 dx = lim b + = lim b + L integrl és convergent. b x 4 dx = lim ] = 3. [ 3 3b 3 b + [ ] b 3x 3 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 78

80 Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + e λx dx. Es trct d un integrl impròpi de primer espècie. + e λx dx = lim b + = lim b + b e λx dx = lim [ e λb + ] λ λ b + [ e λx λ ] b =, si λ >. λ L integrl és convergent si λ > i divergent si λ. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 79

81 Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + x p dx. Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Es trct d un integrl impròpi de primer espècie, independentment del vlors de p. Si p = : Si p : L integrl x dx = lim [ln b + x ]b = + [ ] x p+ b x p dx = lim b + p + = lim b + b p+ p + p =, si p >. p x p dx és convergent si p > i divergent si p. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 8

82 Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies En quest secció trctem l integrció de funcions no fitdes en dominis fitts. Considerem r un funció f : (, b] R que sigui integrble tot intervl (µ, b] mb µ (, b], mb lim f(x) =. x + Definició Diem que l integrl b f és convergent si existeix el ĺımit rel lim µ + b µ b f(x)dx = lim f(x)dx = δ + +δ b f(x)dx En quest cs prlem d integrl impròpi de segon espècie convergent. En cs contrri, diem que l integrl és divergent δ = μ b Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 8

83 Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies Not Sigui f : [, b] {c} R i lim f(x) =. Diem que x c b f és convergent si són convergents cdscun de les integrls c f i b i, en quest cs, c b f(x)dx = c f(x)dx + b c f(x)dx c b Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 82

84 Exemple Estudieu l integrl Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies e dx. x(ln x) 3 Es trct d un integrl impròpi de segon espècie, j que per x = l funció f(x) = és no fitd. Per clculr-l, x(ln x) 3 fem el cnvi de vrible ln x = t: e dx = x(ln x) 3 = lim δ + t 3 dt = lim δ + [ ] 3 2 t 2 3 = lim δ δ + δ t 3 dt [ ] 2 δ 2 3 = 3 2. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 83

85 Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies Exemple Estudieu l convergènci de l integrl b segons els diferents vlors de p. (x ) p dx, b > És clr que per vlors p es trct d un integrl pròpi, j que l funció és fitd sobre un domini fitt. Si p >, l funció present un singulritt en el punt (x ) p x =. Per determinr el cràcter de l integrl, pliquem l definició segons els vlors de p. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 84

86 Cs p b b dx = lim (x ) p δ + = lim δ + = Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies +δ (x ) p dx [ ] (x ) p+ b p + +δ (b ) p, si p <. p En el cs p >, l últim ĺımit de l expressió nterior dón. Cs p = b b dx = lim x δ + +δ x dx = lim δ + [ln x ]b +δ = + Resumint els resultts nteriors, podem dir que l integrl b (x ) dx és p convergent si p <, i divergent si p. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 85

87 Alguns problemes més... Exercicis ddicionls Integrls impròpies Exemple Clculeu l integrl + en cs que sigui convergent. Exemple Clculeu l integrl + en cs que sigui convergent. x 2 + 2x + 5 dx x sin xdx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 86

88 Acotció d integrls impròpies Acotció d integrls impròpies Integrls impròpies A vegdes ens pot interessr sber si un integrl és o no convergent i pot ser que no ens interessi el vlor en prticulr de l integrl. Per exemple, ens pot interessr sber si + sin(x) + cos(x) x 2 + x + dx és finit.,4,3,2, -, 4 8 x Això és equivlent trobr L i L 2 tls que L + sin(x) + cos(x) x 2 + x + dx L 2. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 87

89 Acotció d integrls impròpies Integrls impròpies Observció Sigui f(x) integrble en el sentit de Riemnn en [, b], llvors: b b f(x) dx f(x) dx. A més quest propiett tmbé és cert si i/o b són ±, és dir, si tenim un integrl impròpi de primer espècie B C A B C D -4 A D b f(x) dx = B + C A D, b f(x) dx = A + B + C + D Aquest observció és clu l hor de poder cotr integrls. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 88

90 Exemple Determineu si l integrl és convergent o divergent. + sin(x) + cos(x) x 2 + x + Acotció d integrls impròpies Integrls impròpies dx, + sin(x) + cos(x) Denotem per L = x 2 dx, llvors: + x + + sin(x) + cos(x) L x 2 dx + x x 2 + x + dx, j que sin(x) + cos(x) sin(x) + cos(x) 2, i com que x 2 + x +, x 2 + x + = x 2 + x +. A més, com que x 2 + x + x = x 2 + x + x 2 tenim que: L x 2 + x + dx 2 x 2 dx b 2 [ = lim b + x 2 dx = lim 2 ] b b + x = lim b + [ 2 ] b + 2 = 2. Per tnt 2 L 2 = Integrl convergent. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 89

91 MATERIAL ADDICIONAL Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 9

92 Exercicis de càlcul de primitives ) ( + x 2 dx cnvi x = tn(u) 2) ) b 2 x 2 dx cnvi bx = tn(t) 3 x + x 3) 2 cnvi x = t 6 4) rctn(x)dx int. prts x x 3 + 2x + 5) x 2 dx 6) 5x + 6 (x ) 2 (x + ) dx x 7) (x 2 dx 8) dx cnvi x = 2 rctn(t) + x + )(x + ) 3 + cos(x) x 9) dx cnvi x = 2 tn(u), x = u 2, u = x x x ln(x) ) dx cnvi u = x o prts ) sin(ln(x))dx int. prts x cos(x) 2) tn(x)dx 3) + sin 2 (x) dx 3x 2 4) x 2 dx 5) e rcsin(x) dx int. prts 4x + 5 6) ln( x)dx cnvi u = x o prts 7) x cos 2 (x)dx int. prts Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 9

Apunts de Càlcul Tema 3. Integració de funcions d una variable

Apunts de Càlcul Tema 3. Integració de funcions d una variable Apunts de Càlcul Tem 3. Integrció de funcions d un vrible Lli Brrière, Josep M. Olm Deprtment de Mtemàtic Aplicd 4 - UPC Enginyeri de Sistemes de Telecomunicció Enginyeri Telemàtic EETAC Càlcul (EETAC-UPC)

Más detalles

Aplicacions del càlcul integral

Aplicacions del càlcul integral Apliccions del càlcul integrl Apliccions del càlcul integrl Càlcul de l àre d un funció Per clculr l àre tncd per un funció en un intervl [, ] m l eix X, s h de fer servir l integrl definid. Csos: 1. Si

Más detalles

Integració. Jordi Villanueva. 3 de novembre de Departament de Matemàtica Aplicada I Universitat Politècnica de Catalunya

Integració. Jordi Villanueva. 3 de novembre de Departament de Matemàtica Aplicada I Universitat Politècnica de Catalunya Integrció Jordi Villnuev Deprtment de Mtemàtic Aplicd I Universitt Politècnic de Ctluny 3 de novembre de 2015 Jordi Villnuev (MA1) Integrció 3 de novembre de 2015 1 / 57 Primitivitzció Definició (Primitiv

Más detalles

1) Enuncieu i demostreu la Regla de Barrow (2n teorema fonamental del càlcul integral). (1 punt) a) Dibuixeu el recinte limitat per aquestes corbes

1) Enuncieu i demostreu la Regla de Barrow (2n teorema fonamental del càlcul integral). (1 punt) a) Dibuixeu el recinte limitat per aquestes corbes Generlitt de Ctluny Deprtment d Ensenyment Institut Jume Blmes Deprtment de Mtemàtiques n BATX MA Integrls definides i mètode de Guss Nom i Cognoms: Grup: Dt: ) Enuncieu i demostreu l Regl de Brrow (n

Más detalles

3.- Resolució d equacions d una variable

3.- Resolució d equacions d una variable 3.- Resolució d equcions d un vrile 3.1. Recerc de zeros de funcions. Els lgorisme per tror zeros de funcions son mètodes numèrics que permeten tror un (o més) vlors de x tl que f(x) = 0 per un determind

Más detalles

INTEGRACIÓ: resolució exercicis bàsics ex res I.1

INTEGRACIÓ: resolució exercicis bàsics ex res I.1 INTEGRACIÓ: resolució exercicis bàsics ex res I. R. Aplicant el teorema d integració per parts, calculeu les següents integrals: (a) π x cos xdx (b) π e x sin xdx eπ + (c) e ln xdx (d) π/ π/ e x cos xdx

Más detalles

Dossier preparació PAU

Dossier preparació PAU Dossier preprció PAU ( AB C) XAB XC = C X AB C = C X = C AB C AB C = = = 6 AB C = 6 8 = 8 = 8 X = C ( AB C) = = = 8 5 uur uur Curs 7-8 AB = B A =,,, AC=C-A= -,-,- - - - - y- =, --y+z+= +y-z-= - z- Mtemàtiques

Más detalles

Equacions polinòmiques

Equacions polinòmiques EQUACIONS de r i n GRAU Hi h de molts tipus d equcions, per exemple: TEMA 7. EQUACIONS DE r I DE n GRAU I SISTEMES D EQUACIONS -Logrítmiques: -Trigonmètriques: -Rdicls: log( x + ) logx sin x cos x tgx

Más detalles

Tema 9 Càlcul integral de funcions reals de variable real

Tema 9 Càlcul integral de funcions reals de variable real Tem 9 Càlcul integrl de funcions rels de vrile rel Ojectius: 1. Clculr funcions primitives m wxmxim. 2. Prcticr m el concepte de funció integrle i l integrl d un funció. 3. Trellr m funcions definides

Más detalles

Ampliació de Matemàtiques Tema 1. Integrals dobles i triples 1 / 26

Ampliació de Matemàtiques Tema 1. Integrals dobles i triples 1 / 26 Ampliió de Mtemàtiques Tem 1. Integrls dobles i triples Lli Brrière Deprtment de Mtemàtiques - UPC Enginyeri de Sistemes Aeroespils Enginyeri d Aeroports Enginyeri d Aeronvegió EETAC Ampliió de Mtemàtiques

Más detalles

EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA

EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA Un equió de segon gru mb un inògnit () és un epressió de l form : +b + 0 On, és el oefiient del terme de segon gru i és fonmentl que sigui diferent de zero. (Si

Más detalles

Grado en Química Bloque 1 Funciones de una variable

Grado en Química Bloque 1 Funciones de una variable Grdo en Químic Bloque Funciones de un vrible Sección.6: Integrción y plicciones. L integrl sirve pr clculr áres de figurs plns limitds por curvs. Pr definir l integrl de un función f : [, b] R se utilizn

Más detalles

La integral de Riemann

La integral de Riemann L integrl de Riemnn Mrí Muñoz Guillermo mri.mg@upct.es U.P.C.T. Mtemátics I (1 o Ingenierí Electrónic Industril y Automátic) M. Muñoz (U.P.C.T.) L integrl de Riemnn Mtemátics I 1 / 33 Sums superior e inferior

Más detalles

Límits i continuïtat. lim+ lim. x x. lim. lim : lim. lim. lim. lim. 2 x 5x. lim. lim. lim. lim. lim. lim. lim

Límits i continuïtat. lim+ lim. x x. lim. lim : lim. lim. lim. lim. 2 x 5x. lim. lim. lim. lim. lim. lim. lim Mtemàtiques n Bt Unitt 0: Límits i continuïtt Col legi Mirsn Unitt 0: Límits i continuïtt. Clcul els següents límits: 0 : c e g 7 0 0 7 i b 0 d f h 7. Clcul els següents límits lterls: c e b d f. Clcul

Más detalles

TEMA 4. Cálculo integral

TEMA 4. Cálculo integral TEMA 4. Cálculo integrl En este tem considerremos el cálculo integrl, que es un complemento nturl del cálculo diferencil y tiene múltiples plicciones en otrs ciencis. 4.. Introducción l cálculo integrl

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

C alculo Octubre 2010

C alculo Octubre 2010 Cálculo Octubre 2010 c Dpto. de Mtemátics UDC c Dpto. de Mtemátics UDC L integrl indefinid Sen I R un intervlo bierto y f : I IR Definición Diremos que F es primitiv de f en I si F (x) = f (x), x I Teorem

Más detalles

La integral indefinida Métodos de integración Integración de funciones de una variable real Integración impropia Aplicaciones de la integral

La integral indefinida Métodos de integración Integración de funciones de una variable real Integración impropia Aplicaciones de la integral Febrero, 2005 Índice generl Se f : I IR. Definición Diremos que F es primitiv de f en I si F (x) = f (x), x I. Teorem Si F y G son dos primitivs de un mism función f en un intervlo I, entonces, / k IR

Más detalles

LA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es una función continua y no negativa definida en el intervalo x [a, b], entonces la integral definida b.

LA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es una función continua y no negativa definida en el intervalo x [a, b], entonces la integral definida b. Tem 4 Integrción 4.. Primitivs LA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es un función continu y no negtiv definid en el intervlo x [, b], entonces l integrl definid f(x) represent el áre bjo l gráfic de l función

Más detalles

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n, POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,

Más detalles

Integrales de funciones de una variable.

Integrales de funciones de una variable. Tem Integrles de funciones de un vrible... L integrl definid como áre. L integrl definid de un función cotd y positiv corresponde l áre encerrd entre l curv y fx) y el eje OX desde y f x f x un punto hst

Más detalles

TEMA 6: Trigonometria

TEMA 6: Trigonometria TEMA 6: Trigonometri L trigonometri, és l prt de l geometri dedicd l resolució de tringles, es dir, determinr els vlors dels ngles i dels costts d un tringle. 6. MESURA D ANGLES Per mesurr ngles doptrem

Más detalles

Integrales de funciones de una variable.

Integrales de funciones de una variable. Tem Integrles de funciones de un vrible... L integrl definid como áre. L integrl definid de un función cotd y positiv corresponde l áre encerrd entre l curv y f (x) y el eje OX desde un punto y fx fx hst

Más detalles

Iniciació a les integrals 2

Iniciació a les integrals 2 Inicició les integrls. Primitives. Regles bàsiques per l seu càlcul. Àre sot un corb. Teorem fonmentl del càlcul. Càlcul de l àre entre un corb i l ei X. Càlcul de l àre compres entre dues corbes INICIACIÓ

Más detalles

5.2 Integral Definida

5.2 Integral Definida 80 CÁLCULO / CIENCIAS AMBIENTALES / TEMA 5 5.2 Integrl Definid Definición de Integrl Definid El concepto de integrl definid se construye prtir de l ide de psr l límite un sum cundo el número de sumndos

Más detalles

Gràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca

Gràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca Funcions contínues Funcions contínues Continuïtat d una funció Si x 0 és un nombre, la funció f(x) és contínua en aquest punt si el límit de la funció en aquest punt coincideix amb el valor de la funció

Más detalles

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres

Más detalles

Herramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas

Herramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas Mtemático Tem: L integrl Integrl Herrmients digitles de uto-prendizje pr Mtemátics, Grupo de Innovción Didáctic Deprtmento de Mtemátics Universidd de Extremdur Mtemático Tem: L integrl Integrl Mtemático

Más detalles

MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES

MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES CAPÍTULO 6 Curso preprtorio de l prueb de cceso l universidd pr myores de 5 ños curso 1/11 Nuri Torrdo Robles Deprtmento de Estdístic Universidd Crlos III de Mdrid

Más detalles

1.1.- Nomenclatura Matrius especials Principals operacions Rang: definició, propietats i càlcul Equacions matricials

1.1.- Nomenclatura Matrius especials Principals operacions Rang: definició, propietats i càlcul Equacions matricials 1.- NOCIONS ELEMENTALS 1.1.- Nomencltur 1.2.- Mtrius especils 2.- CÀLCUL MATRICIAL 2.1.- Principls opercions 2.2.- Rng: definició, propietts i càlcul 2.3.- Equcions mtricils 1.- NOCIONS ELEMENTALS 1.1.-

Más detalles

EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS

EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS Problem model EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS Form fort (diferencil) EDP: en Condicions de contorn Dirichlet Lbortori de Càlcul Numèric (LCàN) Universitt Politècnic de Ctluny (Spin) http://www-lcn.upc.es

Más detalles

Matemáticas Empresariales I. Integral Definida

Matemáticas Empresariales I. Integral Definida Mtemátics Empresriles I Lección 8 Integrl Definid Mnuel León Nvrro Colegio Universitrio Crdenl Cisneros M. León Mtemátics Empresriles I 1 / 31 Construcción de l integrl definid Se f un función definid

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 PAU 2017 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 PAU 2017 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades Oficin d Accés l Universitt Pàgin de PAU 7 Criteris específics de correcció i qulificció per ser fets públics un cop finlitzdes Mtemàtiques SÈRIE Responeu CINC de les sis qüestions següents. En les respostes,

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2011 SÈRIE 1

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2011 SÈRIE 1 Oficin d Orgnitzció de Proves d Accés l Universitt Pàgin 1 de 9 { 2x y +z = 2 1- Dond l rect r: x+z +1 = 0 : () Trobeu-ne un vector director SÈRIE 1 (b) Clculeu l equció contínu de l rect que és prl lel

Más detalles

Integración de funciones reales de una variable real. 24 de octubre de 2014

Integración de funciones reales de una variable real. 24 de octubre de 2014 Cálculo Integrción de funciones reles de un vrible rel 24 de octubre de 2014 c Dpto. de Mtemátics UDC Integrción de funciones reles de un vrible rel L integrl indefinid. Cálculo de primitivs L integrl

Más detalles

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions

Más detalles

Com pagar una hipoteca

Com pagar una hipoteca IES Arquitecte Mnuel Rspll Com pgr un hipotec 3r trimestre A. ANUALITATS Com molt bé sbeu, poc gent es pot deslliurr de pgr un hipotec, sol licitr un crèdit personl o comprr terminis. Trctrem quests tipus

Más detalles

Tema 9: Cálculo de primitivas. Integrales definidas e impropias.

Tema 9: Cálculo de primitivas. Integrales definidas e impropias. Integrl definid y sus plicciones. Integrles impropis. Tem 9: Cálculo de primitivs. Integrles definids e impropis. José M. Slzr Noviembre de 206 Integrl definid y sus plicciones. Integrles impropis. Tem

Más detalles

Integral Definida. Tema 6. 6.1 Introducción. 6.2 Definición de Integral Definida

Integral Definida. Tema 6. 6.1 Introducción. 6.2 Definición de Integral Definida Tem 6 Integrl Definid 6.1 Introducción En este tem estudiremos l Integrl Definid o Integrl de Riemnn, un concepto mtemático que esencilmente puede describirse como el límite de un sum cundo el número de

Más detalles

Dpto. Matemática Aplicada Universidad de Málaga

Dpto. Matemática Aplicada Universidad de Málaga ndlucitech Integrción Integrción Dpto. Mtemátic Aplicd Universidd de Málg ndlucitech Integrción Resumen 1 Integrción 2 Áres Volúmenes Longitudes y superficies ndlucitech Integrción Motivción Cálculo de

Más detalles

E.1. Extrems de funcions. Fonaments Matemàtics de l Enginyeria II Yolanda Vidal, Francesc Pozo, Núria Parés

E.1. Extrems de funcions. Fonaments Matemàtics de l Enginyeria II Yolanda Vidal, Francesc Pozo, Núria Parés E.1 Extrems de funcions Extrems de funcions E. Recordatori extrems lliures funcions una variable. Sigui f : [a, b] R derivable en l interval (a, b) i x 0 [a, b] un extrem de la funció f(x). En un entorn

Más detalles

f : [a, b] R, acotada

f : [a, b] R, acotada 6. Integrción 6.1 Integrl definid Problem del áre. Ejemplos: 1 3 f(x 0, x [, b] f : [, b] R, cotd Figur 1 P n = { = x 0 < x 1

Más detalles

Integración de funciones de una variable real

Integración de funciones de una variable real Cpítulo 5 Integrción de funciones de un vrible rel 5.1. Introducción Los inicios del Cálculo Integrl se remontn Arquímedes, mtemático, físico e ingeniero griego del S.III A.C., quién clculó el áre de numeross

Más detalles

Para Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable. Domingo Pestana Galván José Manuel Rodríguez García

Para Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable. Domingo Pestana Galván José Manuel Rodríguez García TEOÍA DE CÁLCULO I Pr Grdos en Ingenierí Cpítulo 4: Integrción en un vrible Domingo Pestn Glván José Mnuel Rodríguez Grcí 1 TEMA 4. Integrción en un vrible 4.1 Cálculo de primitivs Preliminres - Geométricmente,

Más detalles

Funciones de una variable real II Integrales impropias

Funciones de una variable real II Integrales impropias Universidd de Murci Deprtmento Mtemátics Funciones de un vrible rel II Integrles impropis B. Cscles, J. M. Mir y L. Oncin Deprtmento de Mtemátics Universidd de Murci Grdo en Mtemátics 202-203 (22/04/203??/05/203)

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 1. Introducció al càlcul vectorial. Qüestions. 1. Dibuixeu dos vectors equipol. lents. 2. Dibuixeu dos vectors lliures iguals.

SOLUCIONARI Unitat 1. Introducció al càlcul vectorial. Qüestions. 1. Dibuixeu dos vectors equipol. lents. 2. Dibuixeu dos vectors lliures iguals. SOLUCIONARI Unitt Introducció l càlcul vectoril Qüestions. Diuixeu dos vectors equipol. lents. Respost oert.. Diuixeu dos vectors lliures iguls. Respost oert. 3. Com són els vectors i que verifiquen questes

Más detalles

Examen Final 17 de gener de 2013

Examen Final 17 de gener de 2013 MATEMÀTIQUES FIB-UPC Examen Final 7 de gener de 03 a) Representeu gràficament la corba definida per l equació y = x 5x. b) Determineu si el conjunt C = { x R x 5x 6 } és fitat superiorment inferiorment)

Más detalles

Màster en Estadística i Investigació Operativa. Matemàtiques. Vera Sacristán

Màster en Estadística i Investigació Operativa. Matemàtiques. Vera Sacristán Màster en Estdístic i Investigció Opertiv Mtemàtiques Anàlisi mtemàtic Ver Scristán Deprtment de Mtemàtic Aplicd II Fcultt de Mtemàtiques i Estdístic Universitt Politècnic de Ctluny Índex 11 Mètric i topologi

Más detalles

Cálculo integral de funciones de una variable

Cálculo integral de funciones de una variable Lino Alvrez - Aure Mrtínez CÁLCULO II Cálculo integrl de funciones de un vrible 1 L integrl de Riemnn Se f : [, b] R R un función cotd en [, b]. Definición 1.- Un prtición P = {t 0, t 1,..., t n } del

Más detalles

LA INTEGRAL DE RIEMANN

LA INTEGRAL DE RIEMANN LA INTEGRAL DE RIEMANN En este tem se introduce el Cálculo Integrl que demás de permitir clculr longitudes, áres y volúmenes, tiene multiples plicciones en l Ciencis, Ingenierí, etc... En primer lugr,

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

El problema del área. Tema 5: Integración. Integral de Riemann. Particiones de un intervalo. Sumas superior e inferior

El problema del área. Tema 5: Integración. Integral de Riemann. Particiones de un intervalo. Sumas superior e inferior Construcción Funciones integrbles TFCI Construcción Funciones integrbles TFCI Prticiones de un intervlo El problem del áre Tem 5: Integrción. Integrl de Riemnn El objetivo finl del tem es hllr el áre de

Más detalles

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) = El cas positiu no té solució. Si analitzam el cas negatiu, ens surt x = x+, d on x =. A continuació fem la taula següent per veure si el valor obtingut és un màxim, mínim o un punt de sella. x + f (x)

Más detalles

Continguts. Mètodes Numèrics Grau de Matemàtiques Derivació i Integració numèrica. Introducció. abril 2015 (versió 1.3.1)

Continguts. Mètodes Numèrics Grau de Matemàtiques Derivació i Integració numèrica. Introducció. abril 2015 (versió 1.3.1) Continguts Mètodes Numèrics Gru de Mtemàtiques Derivció i Integrció numèric Introducció....................................................... Derivció numèric................................................

Más detalles

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del

Más detalles

Examen FINAL M2 FIB-UPC 12 de juny de 2015

Examen FINAL M2 FIB-UPC 12 de juny de 2015 Examen FINAL M FIB-UPC 1 de juny de 015 1. ( punts Sigui a R, calculeu els límits següents segons els valors d a: n + n n + a+ a+n a n n n, n n + n!.. ( punts Considereu la integral següent: I = 1.8 1

Más detalles

Primitiva de una función.

Primitiva de una función. Primitiv de un función. 1 / 29 Definición. Un función derivble F es primitiv de l función f en el intervlo I si F (x) = f(x), pr todo x I. Ejemplos 2 / 29 Ejemplo. Se f : R R tl que f(x) = 4x 3. i) F(x)

Más detalles

Familiarizarse con las propiedades y las principales técnicas de integración.

Familiarizarse con las propiedades y las principales técnicas de integración. Capítulo 7 Integración Objetivos Familiarizarse con las propiedades y las principales técnicas de integración. 7.1. Definición y propiedades Sea f(x) una función real. Una primitiva o integral indefinida

Más detalles

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2 1. ANÀLISI. Caldrà repassar alguns temes de cursos anteriors, com el tema de Funcions polinòmiques i, els de Funcions reals i Límits de funcions, caldrà recordar també els gràfics i propietats més importants

Más detalles

Integrals d una variable. Material per a l aprenentatge cooperatiu

Integrals d una variable. Material per a l aprenentatge cooperatiu Integrals d una variable. Material per a l aprenentatge cooperatiu Lali Barrière lali@ma4.upc.edu Curs 5-6 Aquest material està destinat als estudiants de l assignatura de Fonaments Matemàtics de l EPSC.

Más detalles

16 febrer 2016 Integrals exercicis. 3 Integrals

16 febrer 2016 Integrals exercicis. 3 Integrals I. E. S. JÚLIA MINGUELL Matemàtiques 2n BAT. 16 febrer 2016 Integrals exercicis 3 Integrals 28. Troba una funció primitiva de les següents funcions: () = 1/ () = 3 h() = 2 () = 4 () = cos () = sin () =

Más detalles

Integrales. Jesús García de Jalón de la Fuente. IES Ramiro de Maeztu Madrid

Integrales. Jesús García de Jalón de la Fuente. IES Ramiro de Maeztu Madrid Jesús Grcí de Jlón de l Fuente IES Rmiro de Meztu Mdrid Diferencil de un función Diferencil de un función Definición L diferencil de un función f es igul su derivd por un incremento rbitrrio de l vrible.

Más detalles

NOMBRES REALS I RADICALS

NOMBRES REALS I RADICALS ESO-B NOMBRES REALS I RADICALS Nombres Rels Quins dels nombres següents no poden expressr-se com quocient de dos nombres enters? ;,; ;, ;, ; π; b Express com frcció quells que sig possible. c Quins són

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Càlcul 2 1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Dept. de Matemàtica Aplicada I www.ma1.upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya 12 Febrer 2012 Copyleft c 2012 Reproducció permesa sota

Más detalles

Cálculo de primitivas

Cálculo de primitivas Cálculo de primitivs Cmbio de vrible Cálculo de primitivs Utilizremos l notción f (x) pr denotr un primitiv de l función f. Además, busndo del lenguje, menudo hblremos de integrl de l función cundo deberímos

Más detalles

El Teorema Fundamental del Cálculo

El Teorema Fundamental del Cálculo del Cálculo Deprtmento de Análise Mtemátic Fcultde de Mtemátics Universidde de Sntigo de Compostel Sntigo, 2011 L Regl de Brrow: un resultdo sorprendente Recordemos que f es integrble en I = [, b] y su

Más detalles

La Integral Definida

La Integral Definida Nivelción de Mtemátic MTHA UNLP ID Introducción Prtición L Integrl Definid Un prtición del intervlo [, b] es un sucesión de números = x x x x n = b, entre y b, tl que x i x i+ (i =,,, n ) Ejemplo: se llm

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Matemàtiques Sèrie 1 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què. Cada qüestió val

Más detalles

Integrales impropias

Integrales impropias Integrles impropis En todo el estudio hecho hst hor se hn utilizdo dos propieddes fundmentles: l función tení que ser cotd y el intervlo de integrción tení que ser cerrdo y cotdo. En est últim sección

Más detalles

Integral de Riemann. Introducción a la integración numérica.

Integral de Riemann. Introducción a la integración numérica. Cálculo Mtemático (Práctics) M. I. Berenguer Mldondo mribel@ugr.es. 1 Integrl de Riemnn. Introducción l integrción numéric. En est práctic usremos l clculdor ClssPd pr trtr el problem de integrción. Se

Más detalles

5. INTEGRACIÓN. Tema 5. Integración. Curso 2017/ Cálculo de primitivas.

5. INTEGRACIÓN. Tema 5. Integración. Curso 2017/ Cálculo de primitivas. Tem 5. Integrción. Curso 207/8 5. INTEGRACIÓN. En est tem estudiremos los concepto de primitiv e integrl indenid, junto con lgunos métodos generles de integrción. Tmién introduciremos el concepto de Integrl

Más detalles

1. INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS

1. INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS . INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS.. INTEGRAL DEFINIDA Se y = f(x) definid pr todo x [, b]. Consideremos un prtiión P del intervlo [, b] P {x 0 = < x < x 2 < < x n = b} Sen P = máx{x i x i }, s n = n m

Más detalles

CÀLCULS UTILITZEU TOTS els decimals de la calculadora (o les tecles de memòria)

CÀLCULS UTILITZEU TOTS els decimals de la calculadora (o les tecles de memòria) PELS Calculadora: Matemàtiques 3 Curs 2015-2016/Q2 - Primer Parcial. 30/03/16 Grup M1 Professor/a: Núria Parés CÀLCULS UTILITZEU TOTS els decimals de la calculadora (o les tecles de memòria) [Competència

Más detalles

Anells i cossos. Definició i exemples. Donat un conjunt A i dues operacions binàries que denotarem per + i, direm que (A, +, ) és un anell si

Anells i cossos. Definició i exemples. Donat un conjunt A i dues operacions binàries que denotarem per + i, direm que (A, +, ) és un anell si Anells i cossos Definició i exemples Donat un conjunt A i dues operacions binàries que denotarem per + i, direm que (A, +, ) és un anell si (A, +) és un grup commutatiu, l operació és tancada, associativa

Más detalles

Funciones de una variable real II Integrales impropias

Funciones de una variable real II Integrales impropias Universidd de Murci Deprtmento Mtemátics Funciones de un vrible rel II Integrles impropis B. Cscles, J. M. Mir y L. Oncin Deprtmento de Mtemátics Universidd de Murci Grdo en Mtemátics 203-204 Contents

Más detalles

TEMA 6. POLINOMIS II. a n a 2 a 1 a Teorema del residu. 4. Polinomis irreductibles. 6. Fraccions algebraiques

TEMA 6. POLINOMIS II. a n a 2 a 1 a Teorema del residu. 4. Polinomis irreductibles. 6. Fraccions algebraiques . REGLA DE RUFFINI És s un mètode m de divisió entre polinomis, més m s senzill que l algoritme l de la divisió i que permet la divisió només quan el divisor és s de la forma Q(x) x b. TEMA 6. S II Professor

Más detalles

Matrius i determinants

Matrius i determinants Mtrius i determinnts Mtrius i determinnts Mtrius Un mtriu és un grup de nombres orgnitzts en files i columnes, limitts per prèntesis: 1 2 3 n columnes 11 12 13 1 n 21 22 23 2n A= 31 32 33 3n m 1 m2 m3...

Más detalles

Prova d accés a la Universitat (2013) Matemàtiques II Model 1. (b) Suposant que a = 1, trobau totes les matrius X que satisfan AX + Id = A, on Id

Prova d accés a la Universitat (2013) Matemàtiques II Model 1. (b) Suposant que a = 1, trobau totes les matrius X que satisfan AX + Id = A, on Id UIB Prova d accés a la Universitat () Matemàtiques II Model Contestau de manera clara i raonada una de les dues opcions proposades. Es disposa de 9 minuts. Cada qüestió es puntua sobre punts. La qualificació

Más detalles

Sean dos funciones f y g de variable real definidas en un dominio DŒÑ Definición g es una primitiva de f si f(x)=g (x) "x D

Sean dos funciones f y g de variable real definidas en un dominio DŒÑ Definición g es una primitiva de f si f(x)=g (x) x D INTEGRAL DE RIEMANN 1- Primitivs e integrl indefinid - Integrl de Riemnn 3- Interpretción geométric de ls integrles de Riemnn 4- Propieddes de ls integrles de Riemnn 5- Cmio de vrile en ls integrles de

Más detalles

Teorema fundamental del Cálculo.

Teorema fundamental del Cálculo. Sesión Teorem fundmentl del Cálculo (TFC) Tems Teorem fundmentl del Cálculo. Cpciddes Conocer y comprender el TFC. Aplicr el TFC en el cálculo de derivds e integrles definids.. Introducción I. Brrow Inglés.

Más detalles

UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID. Departamento de Matemáticas CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO

UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID. Departamento de Matemáticas CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID Deprtmento de Mtemátics MATEMÁTICAS CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO 2010 2011 Elbordo por Elen Romer Índice generl 4. Cálculo

Más detalles

TEMA 3.- Els nombres reals Correspondència amb el llibre de text: Temes 1 i 2.

TEMA 3.- Els nombres reals Correspondència amb el llibre de text: Temes 1 i 2. TEMA.- Els nombres rels Correspondènci mb el llibre de text: Temes i. Guió dels continguts d quest tem: Qulificció Deprtment de Mtemàtiques https://sites.google.com//slesinos.edu/deprtment-de-mtemtiques/

Más detalles

Unidad Temática Integral definida

Unidad Temática Integral definida Integrl definid Unidd Temátic 5 5.2 Integrl definid Análisis Mtemático (Ingenierí Informátic) Deprtmento de Mtemátic Aplicd Fcultd de Informátic Universidd Politécnic de Vlenci S. Cmp, J.A. Conejero y

Más detalles

Classifica els polígons següents. a) b) c) d)

Classifica els polígons següents. a) b) c) d) 1 FIGURES PLNES EXERIIS PER ENTRENR-SE Polígons 1.44 lssific els polígons següents. ) b) c) d) ) Pentàgon irregulr còncu. b) Heptàgon regulr convex. c) ctògon irregulr còncu. d) Hexàgon irregulr convex.

Más detalles

1.1.- Introducció Càlcul de determinants I Propietats dels determinants Càlcul de determinants II

1.1.- Introducció Càlcul de determinants I Propietats dels determinants Càlcul de determinants II .- DETERMINNTS..- Introducció..- Càlcul de determinnts I..- Propietts dels determinnts..- Càlcul de determinnts II.- MTRIU INVERS.- CÀLCUL DEL RNG D UN MTRIU.- RESOLUCIÓ DE SISTEMES..- Mètode de l mtriu

Más detalles

Derivació Funcions Vàries Variables

Derivació Funcions Vàries Variables Derivació Funcions Vàries Variables Jordi Villanueva Departament de Matemàtica Aplicada I Universitat Politècnica de Catalunya 24 de febrer de 2016 Jordi Villanueva (MA1) Derivació Funcions Vàries Variables

Más detalles

TEMA 6. INTEGRAL DE RIEMANN. 6.1 INTEGRAL DE RIEMANN 6.1.1 Partición de un intervalo

TEMA 6. INTEGRAL DE RIEMANN. 6.1 INTEGRAL DE RIEMANN 6.1.1 Partición de un intervalo TEMA 6. INTEGRAL DE RIEMANN 6.1 INTEGRAL DE RIEMANN 6.1.1 Prtición de un intervlo Se f :, y fx K x,. Definición: Un prtición de, es un conjunto ordendo y finito de números reles y distintos P x 0,...,x

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012 Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu

Más detalles

Matemáticas Empresariales I. Extensiones de la Integral

Matemáticas Empresariales I. Extensiones de la Integral Mtemátics Empresriles I Lección 9 Extensiones de l Integrl Mnuel León Nvrro Colegio Universitrio Crdenl Cisneros M. León Mtemátics Empresriles I 1 / 19 Integrles impropis - Definición Definición Integrl

Más detalles

REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS

REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1. FUNCIONS PRINCIPALS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1.1 Rectes Forma: 4 5 1.2 Paràboles Forma: 1.3 Funcions amb radicals Forma: 1.4 Funcions de proporcionalitat inversa Forma: 1.5 Exponencials Forma: 2 1.6

Más detalles

Herramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas

Herramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas ir Herramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas, Grupo de Innovación Didáctica Departamento de Matemáticas Universidad de Extremadura ir ir Índice. Definiciones y propiedades Método de por

Más detalles

Solución Segunda Prueba Intermedia (23/01/2018) Curso 2017/18

Solución Segunda Prueba Intermedia (23/01/2018) Curso 2017/18 Solución Segund Prueb Intermedi 3//8) Curso 7/8 Problem. Indic si los siguientes enuncidos son VERDADEROS o FALSOS, justicndo l respuest. ) Si f : [, b] R es continu con c f)d < b f)d. b) Si f : [, + )

Más detalles

ANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA

ANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA ANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA Mrí Susn Montelr Fcultd de Ciencis Excts, Ingenierí y Agrimensur - UNR El problem del áre Dd f : [, b] R, tl que f(x) 0 pr todo x [, b] b x Se f un función no negtiv

Más detalles

6.1 Sumas de Riemann e integral definida

6.1 Sumas de Riemann e integral definida Tem 6 Integrción Definid 6.1 Sums de Riemnn e integrl definid Supongmos que estmos interesdos en clculr el áre que se encuentr bjo un curv y = f(x) en un intervlo [, b] (pr simplificr, consideremos el

Más detalles

ÍNDICE GENERAL. Índice de Símbolos 37. Bibliografía 39

ÍNDICE GENERAL. Índice de Símbolos 37. Bibliografía 39 Índice generl. L Integrl Indenid.. Antiderivd e Integrl Indenid...................... Integrles inmedits........................... 3.3. Regl de l Cden............................ 4.4. Sustitución o Cmbio

Más detalles

Integración de funciones de una variable

Integración de funciones de una variable Integrción de funciones de un vrible Tem 3 En el cpítulo nterior nos interesmos en el siguiente problem: dd un función, hllr su derivd. Sin embrgo, muchs plicciones importntes del cálculo están relcionds

Más detalles

Tema 9. La Integral de Riemann Construcción de la integral de Riemann.

Tema 9. La Integral de Riemann Construcción de la integral de Riemann. Tem 9 L Integrl de Riemnn. 9.1. Construcción de l integrl de Riemnn. Definición 9.1.1. Se I = [, b] R un intervlo cerrdo y cotdo (compcto). Se llm prtición de I todo conjunto de puntos P = {x 0, x 1,,

Más detalles

1 Integrales impropias

1 Integrales impropias Integrles impropis Eliseo Mrtínez Herrer 3 de mrzo del 4 Abstrct Se estudin ls integrles impropis sobre l bse del cálculo de integrles definids y el límite de funciones Integrles impropis b Un integrl

Más detalles

MÉTODOS DE INTEGRACIÓN

MÉTODOS DE INTEGRACIÓN Mtemátics II LE.Tem 4: Introducción l teorí de integrción Integrles inmedits MÉTODOS DE INTEGRACIÓN x α = xα+ α+ + C, si α - (f(x)) α f '(x) = (f(x))α+ + C, si α - α + x = x + C f '(x) = f(x) + C f(x)

Más detalles