Integració. Matemàtiques I - Núria Parés, Francesc Pozo i Yolanda Vidal I - 1
|
|
- Belén Hernández Murillo
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Integrció Grup d Innovció Mtemàtic E-Lerning (GIMEL) Universitt Politècnic de Ctluny (Spin) Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I -
2 Primitiv d un funció Definició Dond f : [, b] R s nomen primitiv de f qulsevol funció ϕ tl que ϕ (x) = f(x), Podem escriure Dϕ = f. És tmbé hbitul escriure D (f) = x [, b]. f = f(x) dx Observció Si ϕ és un primitiv de f, ϕ + C tmbé, j que (ϕ + C) = ϕ = f. És dir, tot funció té infinites primitives (que difereixen entre elles per un constnt). Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 2
3 Primitiv d un funció Exemple Comproveu que ϕ(x) = sin(x) x cos(x) + 2 és un primitiv de l funció f(x) = x sin(x). ϕ(x) serà un primitiv si verific ϕ (x) = f(x). ϕ (x) = cos(x) cos(x) + x sin(x) = x sin(x). Per tnt podem escriure que: x sin(x) dx = sin(x) x cos(x) + 2 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 3
4 Integrl indefinid d un funció Definició Dond f : [, b] R s nomen integrl indefinid de f l conjunt de totes les seves primitives. l integrl indefinid d f es denot per: f = f(x) dx L notció per denotr un primitiv o l integrl indefinid és l mteix, però es distingeixen entre elles depenent de si és un únic funció o és un conjunt de funcions. Per exemple, x sin(x) dx = sin(x) x cos(x) + 2, denot un primitiv de x sin(x), mentre que x sin(x) dx = sin(x) x cos(x) + C, C R, és l integrl indefinid de l funció x sin(x). Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 4
5 Primitives immedites Càlcul de primitives Càlcul de primitives (): Primitives immedites Exercici Propost Clculeu un primitiv de les funcions: e x, x, x2, + tn(x) 2, cos(x),, x + x 2 Observeu que qun les funcions que hem d integrr són directment l derivd d un funció elementl, el càlcul de l sev primitiv és immedit. Per exemple x 2 dx = x3 3 j que ( x 3 3 ) = 3x2 3 = x2! Qun clculem primitives és molt importnt comprovr que el resultt és correcte. Recordeu que només cl clculr l derivd del resultt i comprovr que obtenim l funció inicil. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 5
6 ! x + = ln x + Primitives immedites Càlcul de primitives Observeu que l funció està definid per tot x x + tnt positiu com negtiu, per tnt l primitiv tmbé h d estr definid per tot vlor. Per ixò l integrr preix el vlor bsolut. ln(x + ), si x > Dem. ln x + =, si x = ln( x ), si x < Per tnt si derivem obtenim, si x > (ln x + ) x+ =, si x = = ( ), si x < x + x j que en x = cp de les dues funcions està definid. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 6
7 Primitives qusi-immedites Càlcul de primitives Càlcul de primitives (2): Primitives qusi-immedites Observció Si ϕ(x) és un primitiv de l funció f(x), ϕ = f, dond un ltr funció g(x) tenim que: f(g(x))g (x) = ϕ(g(x)) És dir, l primitiv de l funció f(g(x))g (x) és ϕ(g(x)). Aquestes primitives s nomenen qusi-immedites. Dem. Com que ϕ(x) és un primitiv de f(x), llvors ϕ (x) = f(x). Llvors si derivem plicnt l regl de l cden tenim que com voĺıem veure. (ϕ(g(x)) = ϕ (g(x))g (x) = f(g(x))g(x) Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 7
8 Exemple Clculeu l primitiv de l funció cos(x) sin(x) Primitives qusi-immedites Càlcul de primitives Si considerem les funcions f(x) =, g(x) = sin(x), com que x g (x) = cos(x) tenim que cos(x) sin(x) = sin(x) cos(x) = f(g(x))g (x). Per tnt, per clculr l primitiv només necessitem clculr un primitiv de f, en quest cs ϕ(x) = ln(x). Llvors cos(x) sin(x) dx = f(g(x))g (x) = ϕ(g(x)) = ln(sin(x)) Comprovció: ( ) ln(sin(x)) = sin(x) (sin(x)) = cos(x) sin(x). Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 8
9 Exemple Comproveu les següents primitives: 3x 2 cos 2 (x 3 ) = tn(x3 ), 2xe x2 = e x2, Primitives qusi-immedites Càlcul de primitives sin(x) + cos 2 (x) = rctn(cos(x)) Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 9
10 Càlcul de primitives (3): Integrció per prts Integrció per prts Càlcul de primitives u(x)v (x) dx = u(x)v(x) v(x)u (x) dx Exemple Clculeu l integrl indefinid de f(x) = ln(x). ln(x) dx = ln(x) dx }{{}}{{} = ln(x)x x x dx u(x) v (x) dx ( ) [ u(x) = ln(x) u ( ) (x) dx = x dx ] v (x) dx = dx v(x) = x = x ln(x) dx = x ln(x) x + C, C R Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I -
11 Exemple Clculeu l integrl indefinid de f(x) = xe x. ( ) xe x dx = x }{{} u(x) e x dx }{{} v (x) dx Integrció per prts Càlcul de primitives = ( ) xe x [ u(x) = x u (x) dx = dx v (x) dx = e x dx v(x) = e x = xe x e x + C, C R e x dx ] Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I -
12 Integrció per prts Càlcul de primitives Exemple Clculeu l integrl indefinid de f(x) = x 2 sin(2x). ( ) x 2 sin(2x) dx = }{{} x 2 u(x) sin(2x) dx }{{} v (x) dx = ( ) [ u(x) = x 2 u (x) dx = 2x dx v (x) dx = sin(2x) dx v(x) = cos(2x) 2 = 2 x2 cos(2x) + x cos(2x) dx }{{} resolució per prts ] Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 2
13 x cos(2x) dx = ( ) }{{} x cos(2x) dx }{{} Integrció per prts Càlcul de primitives = ( ) u(x) [ v (x) dx u(x) = x u (x) dx = dx v (x) dx = cos(2x) dx v(x) = 2 sin(2x) ] = 2 x sin(2x) sin(2x) dx 2 = 2 x sin(2x) + cos(2x) + C, C R. 4 Per tnt tenim: x 2 sin(2x) dx = 2 x2 cos(2x)+ 2 x sin(2x)+ 4 cos(2x)+c Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 3
14 Integrció per prts Càlcul de primitives Exercici Propost Clculeu les primitives de les següents funcions usnt integrció per prts, comprovnt el resultts: () xe 2x dx = 2 xe 2x 4 e 2x + C, (b) x cos xdx = cos(x) + x sin(x) + C, (c) x ln(x)dx = 2 x2 ln(x) 4 x2 + C, (d) x 2 cos(x)dx = x 2 sin(x) 2 sin(x) + 2x cos(x) + C, (e) x 2 e x dx = x 2 e x 2xe x + 2e x + C, (f) e x cos(x)dx = 2 ex (sin(x) + cos(x)) + C Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 4
15 Integrció per prts Càlcul de primitives Not Com podem recordr l fórmul d integrció per prts? Escrivim l fórmul de l derivd del producte, integrem l expressió i ïllem (u(x)v(x)) = u (x)v(x) + u(x)v (x) (u(x)v(x)) dx = u (x)v(x) dx + u(x)v (x) dx } {{ } u(x)v(x) u(x)v (x) dx = u(x)v(x) u (x)v(x) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 5
16 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives Càlcul de primitives (4): Integrció per cnvi de vrible f(x) dx = ( ) f(g(t))g (t) dt on hem considert fet el cnvi de vrible [ ] x = g(t) ( ) dx = g (t) dt Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 6
17 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives Exemple Clculeu l integrl definid de l funció f(x) = x + x 2. x t dt + x 2 dx = 2 = 2 ( ) [ t = + x 2 ( ) dt = 2x dx x dx = dt/2 t /2 dt = t3/2 + C ] = 3 t t + C = 3 ( + x2 ) + x 2 + C Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 7
18 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives NOTA: les integrls qusi-immedites es poden resoldre per cnvi de vrible. Sigui ϕ(x) un primitiv de l funció f(x), llvors f(g(x))g (x) dx = ( ) f(t) dt = ϕ(t) = ϕ(g(x)). [ t = g(x) ] ( ) dt = g (x) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 8
19 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives Exemple Clculeu un primitiv de l funció f(x) = usnt el cnvi x = t 2. + x dx = ( ) ( ) + x + 2t dt = t2 2t + t dt = [ ] x = t 2 t2 = t perquè t dx = 2t dt 2( + t) 2 = dt = + t = 2 t 2 ln + t ( 2 2 ) + t = 2 x 2 ln + x = 2 x 2 ln( + x) Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 9 dt
20 Integrció per cnvi de vrible Càlcul de primitives Exercici Propost Clculeu les primitives de les següents funcions usnt integrció per cnvi de vrible. Comproveu els resultts: () x x 2 dx = 3 ( x2 ) 3/2 + C, t = x 2 (b) x 2 ( + 2x 3 ) 3 dx = 24 ( + 2x3 ) 4 + C, t = + 2x 3 (c) e x x dx = 2e x + C, t = x (d) x x 4 dx = 2 rcsin(x2 ) + C, t = x 2 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 2
21 Primitives de funcions rcionls Càlcul de primitives Càlcul de primitives (5): Primitives de funcions rcionls El nostre objectiu és clculr integrls de l form P (x) Q(x) dx, on P (x), Q(x) són polinomis. Aquestes integrls es clculen en tres pssos: Reducció de l integrl un frcció on el gru del numerdor sigui menor que el gru del denomindor. 2 Descomposició en frccions simples. 3 Integrció de cd un dels termes. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 2
22 Primitives de funcions rcionls. Ps : divisió de polinomis Càlcul de primitives Reducció de l integrl un frcció on el gru del numerdor sigui menor que el gru del denomindor. Denotem m = gru(p (x)) i n = gru(q(x)). Si m n dividim P (x) per Q(x): per tnt i P (x) Q(x) P (x) = Q(x)s(x) + r(x), = Q(x)s(x) + r(x) Q(x) P (x) Q(x) dx = s(x) dx } {{ } immedit on gru(r(x)) < gru(q(x)). = s(x) + r(x) Q(x) + r(x) Q(x) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 22
23 Exemples Primitives de funcions rcionls. Ps : divisió de polinomis Càlcul de primitives x dx = x ( x + 3 ) dx = x2 3 x 2 + x dx, 2x 2(x + ) 2 ( x + dx = dx = 2 2 ) dx = 2x x + x + 3x 2 (3x 2)(x + 7) + 47 x + 7 = x + 7 = (3x 2) x + 7 dx, dx = (3x 2) + 47 x + 7 dx 2 x + dx, x 3 4x 2 + 2x + 5 (x 2 5x + 6)(x + ) + (x ) x 2 = 5x + 6 x 2 dx 5x + 6 x (x + )2 x = (x + ) + x 2 dx = + 5x x 2 5x + 6 dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 23
24 2 Descomposició en frccions simples Primitives de funcions rcionls. Ps 2: descomposició en frccions simples Càlcul de primitives Per sber l descomposició en frccions simples cl fctoritzr Q(x): Per cd rrel rel simple (x ) Per cd rrel rel múltiple (x ) m m k= A x A k (x ) k = A x + A 2 (x ) A m (x ) m Per cd rrel complex simple (x 2 + px + q) Mx + N x 2 + px + q Per cd rrel complex múltiple (x 2 + px + q) m m k= M k x + N k (x 2 + px + q) k Els coeficients de les frccions simples s obtenen imposnt que el resultt h de ser igul l frcció inicil r(x)/q(x). Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 24
25 Primitives de funcions rcionls. Ps 2: descomposició en frccions simples Càlcul de primitives Exemples 2x 2 + x + x(x 2 + ) = A x + Bx + C x 2 + = A(x2 + ) + x(bx + C) x(x 2 + ) = (A + B)x2 + Cx + A x(x 2 + ) x + x + x 2 + = ( ) ( ) igulnt els coeficients de 2x 2 + x + = (A + B)x 2 + Cx + A s obté A = B = C = x + 3 x 2 4 = x + 3 (x 2)(x + 2) = A x 2 + B x + 2 A(x + 2) + B(x 2) 5 = = (x 2)(x + 2) 4 x 2 4 x + 2 ( ) ( ) igulem x + 3 = A(x + 2) + B(x 2) i substituim per x = 2 i x = 2: 5 = 4A i = 4B A = 5/4, B = /4 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 25
26 Exemples 2x (x 3) 2 (x + ) = A x 3 + B (x 3) 2 + C x + = = ( ) Primitives de funcions rcionls. Ps 2: descomposició en frccions simples Càlcul de primitives A(x 3)(x + ) + B(x + ) + C(x 3)2 (x 3) 2 (x + ) 3 6 x (x 3) x + ( ) igulem 2x = A(x 3)(x + ) + B(x + ) + C(x 3) 2 si substituim per x = obtenim 3 = 6C C = 3/6 si substituim per x = 3 obtenim 5 = 4B B = 5/4 si derivem i substituim per x = 3 obtenim: 2 = A(x + ) + A(x 3) + B + 2C(x 3) 2 = 4A + B Per tnt: A = 3/6, B = 5/4, C = 3/6 A = (2 B)/4 = 3/6 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 26
27 Primitives de funcions rcionls. Ps 2: descomposició en frccions simples Càlcul de primitives Exercici Propost Descomposeu en frccions simples el quocient: (x 2)(x ) 2 (x 2 + )(x 2 + 4) 2 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 27
28 Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives 3 Integrció de cd un dels termes A dx = A ln x x A (x ) dx = m A(x ) m dx = A = (m )(x ) m Mx + N dx = logritme + rctngent x 2 + px + q A (x ) m+ m + Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 28
29 Mx + N x 2 + px + q dx = Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives M 2 (2x + p) + N M 2 p x 2 + px + q = M 2 derivd del denomindor {}}{ 2x + p x 2 + px + q dx + = M 2 ln x2 + px + q + N M 2 p x 2 + px + q dx N M 2 p x 2 + px + q dx = M 2 ln N M x2 2 + px + q + p (x r) 2 + s dx 2 on r = p/2, s = + q p 2 /4 = M 2 ln x2 + px + q + N + Mr s ( x r ) rctn s Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 29
30 Exemples Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives x ( dx = x ) dx = x3 + 3 ln x x x 3 x 2 6x + 9 dx = (x 3) 2 dx = (x 3) 2 dx = (x 3) = x 3 2x 5 x 2 5x + dx = ln x2 5x + x + 3 x 2 4 dx = x + 3 (x 2)(x + 2) dx = (5 4 x 2 4 x + 2 ) dx = 5 4 ln x 2 ln x x ( 3/6 (x 3) 2 (x + ) dx = x 3 + 5/4 (x 3) 2 3/6 ) dx x + = 3 6 ln x x 3 3 ln x + 6 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 3
31 Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives Exemples x + x 2 + 2x + 5 dx = 2x x 2 + 2x + 5 dx = 2 ln x2 + 2x + 5 4x + 6 2(2x + 2) + 2 ( x 2 + 2x + 5 dx = x 2 + 2x + 5 dx= 2 = 2 ln x 2 + 2x = 2 ln(x 2 + 2x + 5) + 4 = 2 ln x 2 + 2x (x + ) dx 2 ( x+ 2 )2 + dx /2 ( x+ 2 )2 + dx = 2 ln x 2 + 2x rctn( x + ) + C 2 2x + 2 x 2 + 2x x 2 + 2x + 5 ) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 3
32 Exemples x 2 + 8x + 25 dx = Primitives de funcions rcionls. Ps 3: integrció de les frccions simples Càlcul de primitives (x + 4) dx = 9 ( x+4 3 )2 + dx = /3 3 ( x+4 3 )2 + dx = 3 rctn(x + 4 ) + C. 3 x + 2 x 5 x 4 x + dx = ( A = x + + = x + 2 (x + )(x ) 2 (x 2 + ) dx B x + C (x ) 2 + Dx + E x 2 + ( x + 2 x + 3 (x ) 2 + 3x 2 x 2 + ) dx ) dx = ln x + 2 ln x 3 x ln( + x2 ) 2 rctn(x) j que A =, B = 2, C = 3, D = 3, E = 2. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 32
33 Descomposició en frccions simples: A x + + B x + C (x ) 2 + Dx + E x 2 + = A(x )2 (x 2 + ) + B(x + )(x )(x 2 + ) + C(x + )(x 2 + ) + (Dx + E)(x + )(x ) 2 x 5 x 4 x + Per tnt hem d imposr que: x+2 = A(x ) 2 (x 2 +)+B(x+)(x )(x 2 +)+C(x+)(x 2 +)+(Dx+E)(x+)(x ) 2 Substituint per x = obtenim 8 = 8A A =. Substituint per x = obtenim 2 = 4C C = 3. Derivnt i substituint per x = obtenim = 2A(x )(x 2 +)+A(x ) 2 2x+B(x )(x 2 +)+B(x+)(x 2 +)+B(x+)(x )2x+ C(x 2 +)+C(x+)2x+D(x+)(x ) 2 +(Dx+E)(x ) 2 +(Dx+E)(x+)2(x ) i per tnt substituint en x = tenim = 4B + 2C + 4C B = ( 6C)/4 = 2. Per trobr els coeficients D i E, com que provenen de l rrel complex del polinomi x 2 + podem substituir per x = i, d on obtenim: i + 2 = (Di + E)(i + )(i ) 2 i + 2 = 2(D + E) + 2(D E)i Finlment hem d igulr les prts rels i les imginàries: D + E = 5, D E = D = 3, E = 2
34 Primitives de funcions rcionls. Comprovció mb Mple Càlcul de primitives Vegem es pot comprovr fàcilment un integrl rcionl mb l jud del Mple. x 3 4x 2 + 2x + 5 I = dx. x 2 5x + 6 L comnd rem ens clcul l divisió dels polinomis. [> rem(x 3 4 x x + 5, x 2 5 x + 6, x, q ); + x [> q; x + Per tnt i llvors x 3 4x 2 + 2x + 5 = (x + )(x 2 5x + 6) + (x ) I = ( x + + x ) (x + )2 x 2 dx = 5x x x 2 5x + 6 dx } {{ } I Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 33
35 L comnd fctor ens fctoritz el denomindor Fctoritzem el denomindor mb l comnd [> fctor(x 2 5 x + 6); (x 2)(x 3) i per tnt tenim que: x ( I = (x 2)(x 3) dx = Primitives de funcions rcionls. Comprovció mb Mple Càlcul de primitives A x 2 + B ) dx x 3 Amb l comnd prfrc clculem els coeficients A i B [> convert((x )/(x 2 5 x + 6), prfrc); + 2 x 2 x 3 per tnt A = i B = 2 i ( I = x ) dx = ln x ln x 3. x 3 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 34
36 Primitives de funcions rcionls. Comprovció mb Mple Càlcul de primitives Per tnt juntnt tots els càlculs tenim que: x 3 4x 2 + 2x + 5 I = dx = x 2 5x + 6 (x + )2 2 + x x 2 5x + 6 dx } {{ } I Exercici Propost Clculeu mb l jud del Mple l integrl següent x 4 + x 2 + 2x 4 4x 3 + 2x 2 6x 24 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 35
37 Primitives de funcions rcionls. Comprovció mb Mple Càlcul de primitives Exercici Propost Clculeu les primitives de les següents funcions: () x 8 x 2 dx = 2 ln(x 2) + 3 ln(x + ) + C x 2 (b) x 4 7x 3 + 7x 2 22x + 4 x 3 7x 2 dx = x2 + ln(x 4) + ln(x 2) + ln(x ) + C + 4x 8 2 (c) 4x 2 5x 2 2x + 65 dx = 2 5 ln(x2 4x + 3) rctn( x 2 ) + C 3 (d) (e) x 3 + x 2 + x + (x ) 5 dx = (x ) 4 2 (x ) 3 x 2 (x ) 2 + C x 3 + 2x 2 4x + 3 x 4 4x 3 + 3x 2 dx = 2 ln(x2 4x + 3) + rctn( x 2 ) 3 x + C. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 36
38 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Integrl de Riemnn: ide intuïtiv Sigui f : [, b] R un funció fitd i positiv. Objectiu: determinr l àre limitd per l gràfic de f, l eix d bscisses i les rectes x = i x = b. 6 5 x= f(x) x=b x Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 37
39 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Ide per proximr l àre: Dividir l intervl [, b] en un cert nombre de prts i proximr l àre en cd un d questes prts per l àre d un rectngle x Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 38
40 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Ide per proximr l àre superiorment: Considerrem un prtició p P([, b]) del nostre intervl = x < x < x 2 < < x n < x n = b i dintre de cd subintervl I i = [x i, x i+ ] clculem M i = mx{f(x), x I i }. Llvors si considerem l àre dels rectngles que determinen: S p = M (x x ) + M (x 2 x ) + + M n (x n x n ) tenim un cot superior de l àre que volem clculr. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 39
41 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn I i M i A i [.5.] [..5] [.5 2.] [2. 2.5] [2.5 3.] [3. 3.5] En quest cs tenim un proximció S p =.7999 qun l àre exct és A = 9.3. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 4
42 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Ide per proximr l àre inferiorment: considerem l prtició nterior, p P([, b]): = x < x < x 2 < < x n < x n = b i dintre de cd subintervl I i = [x i, x i+ ] clculem m i = min{f(x), x I i }. Llvors si considerem l àre dels rectngles que determinen: S p = m (x x ) + m (x 2 x ) + + m n (x n x n ) tenim un cot inferior de l àre que volem clculr. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 4
43 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn 5 I i m i A i 4 3 [.5.] [..5] [.5 2.] [2. 2.5] [2.5 3.] [3. 3.5] En quest cs tenim un proximció S p = qun l àre exct és A = 9.3. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 42
44 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Observeu que si fem més fin un prtició, leshores l sum inferior S p ugment, i l sum superior S p disminueix. A = S p = S p = S p = S p = Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 43
45 Ide intuïtiv Integrl de Riemnn Exemple Considerem l funció de l gràfic nterior entre.5 i 3.5. En quest cs les sumes inferiors i superiors convergeixen l vlor de l àre. num int S p Sp A = 9.3 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 44
46 Definició forml Integrl de Riemnn Definició Si f : [, b] R és un funció fitd en el seu domini, es diu que f és integrble en el sentit de Riemnn si es compleix: mx {S p} = min { S p } p P([,b]) p P([,b]) Aleshores s nomen integrl de f en [, b] i es denot per: b f(x) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 45
47 Relció entre integrl de Riemnn i el càlcul d àrees Integrl de Riemnn Observció Si f : [, b] R és un funció fitd i integrble en el sentit de Riemnn, i més, f(x), x [, b], llvors b f(x) dx = A és l àre limitd per l gràfic de f, l eix d bscisses i les rectes d equcions x = i x = b A Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 46
48 Relció entre integrl de Riemnn i el càlcul d àrees Integrl de Riemnn Observció Si f : [, b] R és un funció fitd i integrble en el sentit de Riemnn, i més, f(x), x [, b], llvors b f(x) dx = A és menys l àre limitd per l gràfic de f, l eix d bscisses i les rectes d equcions x = i x = b A Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 47
49 Relció entre integrl de Riemnn i el càlcul d àrees Integrl de Riemnn Observció Si f : [, b] R és un funció fitd i integrble en el sentit de Riemnn, llvors b f(x) dx = A B ens dón l àre limitd per l funció f en els trossos positius, menys l àre limitd per l funció f ens els trossos negtius A A B Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 48
50 Càlcul pràctic d integrls definides Integrl de Riemnn Si f : [, b] R és un funció integrble en el sentit de Riemnn llvors sbem que b f(x) dx = mx {S p} = min { S p }. p P([,b]) p P([,b]) Ar bé, l definició forml d integrl de Riemnn (o integrl definid) és difícil d usr per clculr les integrls l pràctic. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 49
51 Càlcul pràctic d integrls definides - Regl de Brrow Integrl de Riemnn Proposició(Regl de Brrow) Si f és un funció contínu en [, b] i φ(x) és un primitiv de f, és dir: φ (x) = f(x), llvors b S costum denotr per: b f(x) dx = φ(b) φ(). f(x) dx = φ(x) b = φ(b) φ(). L proposició nterior és molt importnt perquè ens relcion el problem de càlcul d àrees mb el càlcul de derivdes. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 5
52 Càlcul pràctic d integrls definides - Regl de Brrow Integrl de Riemnn Exemple Clculeu l integrl 2π cos(x) dx. Si considerem f(x) = cos(x), tenim que φ(x) = sin(x) n és un primitiv i per tnt 2π cos(x) dx = sin(x) 2π = sin(2π) sin() =. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 5
53 Propietts de l integrl de Riemnn Integrl de Riemnn Propietts bàsiques de l integrl de Riemnn: Dondes f i g integrbles en el sentit de Riemnn en [, b]: si k R, b b b [ ] f(x) + g(x) dx = f(x) dx = si c [, b], f(x) dx = kf(x) dx = k b c b f(x) dx f(x) dx + b f(x) dx + b c f(x) dx b f(x) dx = g(x) dx b f(x) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 52
54 Àre delimitd per un funció i l eix d bscisses Càlcul d àrees Àre delimitd per un funció i l eix d bscisses Siguin f un funció cotd i integrble en el sentit de Riemnn en l intervl [, b]. L àre que delimit l funció f(x) mb l eix d bscisses entre les rectes x = i x = b és A = b f(x) dx si f(x) x [, b] = A = si f(x) < b x [, b] = A = si f(x) cnvi de signe en [, b] cl clculr els punts de cnvi de signe A = f(x)dx f(x)dx f(x)> f(x)< b f(x)dx f(x)dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 53
55 Àre delimitd per un funció i l eix d bscisses Càlcul d àrees Exemple Clculeu l àre limitd per l corb dond per l funció f(x) = 3x 2 6x i l eix OX [, 3].de càlcul d àrees Primer hem de clculr els punts de tll mb l eix OX, és dir, els punts tls que f(x) =. f(x) = 3x 2 6x = 3x(x 2) = = x = {, 2} Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 54
56 Àre delimitd per un funció i l eix d bscisses Càlcul d àrees Llvors, hem de mirr el signe de f en els intervls [, ], [, 2] i [2, 3]. [, ], f(x) [, 2], f(x) [2, 3], f(x) Per tnt l àre és: A = = f(x) dx [ x 3 3x 2 ] 2 f(x) dx + 3 [ x 3 3x 2 ] f(x) dx [ x 3 3x 2 ] 3 2 = ( + 3) (8 2) + ( ) = 2. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 55
57 Àre entre dues corbes (I) Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Siguin f i g dues funcions cotdes i integrbles en el sentit de Riemnn en [, b] tls que f(x) g(x) x [, b] A L àre delimitd entre les dues corbes i les rectes x = i x = b ve dond per: A = b b (f(x) g(x)) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 56
58 Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Observeu que b b (f(x) g(x)) dx = f(x) dx g(x) dx = A. }{{}}{{} A+B b B A 3 3 A 2 B 2 - B = b b b Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 57
59 Àre entre dues corbes (II) Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Siguin f i g dues funcions cotdes i integrbles en el sentit de Riemnn en l intervl [, b] tls que f(x) g(x) x [, b]. 3 2 A b L àre delimitd entre les dues corbes i les rectes x = i x = b ve dond, igul que en el cs f(x) g(x), per: A = b (f(x) g(x)) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 58
60 Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Vegem l igultt nterior mitjnçnt el càlcul de l àre representd en l següent figur 3 2 A b 3 2 E B D C b b b f(x) dx = B + E + D g(x) dx = B C + D b (f(x) g(x)) dx = B+E+D (B C+D) = E+C = A. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 59
61 Àre entre dues corbes (III) Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Siguin f i g dues funcions cotdes i integrbles en el sentit de Riemnn en l intervl [, b] A f(x) g(x).5.5 x x b.5 L àre delimitd entre les dues corbes i les rectes x = i x = b ve dond per: A = b f(x) g(x) dx. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 6
62 Àre entre dues corbes Càlcul d àrees Ar bé, com es clcul b f(x) g(x) dx. Observem que per clculr el vlor bsolut, necessitem sber qun f(x) g(x) i qun f(x) g(x). Per tnt, per clculr l àre cl: clculr els punts on interseccionen les dues funcions en l intervl [, b] determinr els subintervls on f(x) g(x) i els subintervls on g(x) f(x) l àre és l sum de les integrls de f g on f és més grn que g i les integrls de g f on g és més grn que f. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 6
63 Àre entre dues corbes Càlcul d àrees 3 f(x) A g(x).5.5 x x b.5 b A = f(x) g(x) dx = x x b (g(x) f(x)) dx + x (f(x) g(x)) dx + (g(x) f(x)) dx x Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 62
64 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Exemple Dondes les funcions f(x) = 2 x + i g(x) = 3 x clculeu l àre de l regió en form de mitj llun que emmrquen mb l eix OY. 3 El primer que hem de fer és determinr el 2.5 punt de tll, és dir, el punt x tl que 2 f(x) = g(x)..5 2 x + = 3 x 4(x + ) = 9x.5 5x 4 = x = Com que en l intervl [, 4 ], f(x) g(x) l àre vé dond per: ( 5 5 A = (f(x) g(x)) dx = 2 x + 3 ) x dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 63
65 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Per tnt A = = 4 5 ( 2 x + 3 ) x dx [ ] (x + ) x 2 = 4 3 ( ) 3 ( ) = = = =.4555 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 64
66 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Exemple Dondes les funcions f(x) = 6x x 2, g(x) = x 2 2x i h(x) = + x clculeu l àre de l regió que delimiten les tres corbes. Si clculem els tlls de les tres funcions tenim f(x) = g(x) x =, 4 g(x) = h(x) x = 2, 5 Observem que per clculr l àre, hem de dividir l àre totl en tres regions x [ 2, ], x [, 4] i x [4, 5]. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 65
67 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Per tnt: A = (h(x) g(x))dx + 4 (h(x) f(x))dx (h(x) g(x))dx = 34/3 + 64/3 + 9/6 = 25/6. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 66
68 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees Exemple Determineu l àre limitd per l pràbol y 2 = 4x i l rect y = 2x 4. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 67
69 Exemples de càlcul d àrees Càlcul d àrees En quest cs, quest problem es pot plntegr de dues mneres en funció de si volem integrr respecte l vrible x o l vrible y. En el primer cs obtenim A = 8/3 + 9/3 = 9 i en el segon, directment obtenim A = 9. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 68
70 Ide intuïtiv Integrls impròpies Té sentit clculr l àre que delimit l funció f(x) = x 2, l eix d bscisses i l rect x =?,8,6,4, I l àre que delimit l mteix funció en l intervl [, ] i l eix d bscisses? ,5,5 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 69
71 Ide intuïtiv Integrls impròpies,8 8,6 6,4 4, ,5,5 En el primer cs, l àre estri ssocid on un dels ĺımits d integrció és infinit. + f(x) dx, = Integrl impròpi de primer espècie En el segon cs, l àre estri ssocid f(x) dx, on l funció f(x) no està cotd dins de [, ]. = Integrl impròpi de segon espècie Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 7
72 Definició i clssificció Definició i clssificció Integrls impròpies Diem que un integrl b f és integrl impròpi de primer espècie si l intervl d integrció no és fitt ( = +, b =, o tots dos). Exemple L intervl + sin xdx és impròpi de primer espècie, j que el recinte no és fitt. Diem que un integrl b f és impròpi de segon espècie si l funció f no és fitd en el recinte d integrció. Els punts de l intervl en què l funció no és fitd els nomenem punts singulrs. Exemple L integrl x 7dx és impròpi de segon espècie, j que l punt x = 7, que pertny l intervl d integrció, l funció f(x) = x 7, no és fitd. Diem que un integrl b f és impròpi de tercer espècie si és impròpi de primer espècie i de segon l vegd. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 7
73 Definició i clssificció Integrls impròpies Integrl de primer espècie + sin(x) dx 5 Integrl de segon espècie x 7 dx - Integrl de tercer espècie 5 + x 2 dx Observem que en lguns csos l àre podri ser infinit. En quests csos direm que l integrl és divergent. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 72
74 Definició i clssificció Integrls impròpies Atenció mb l clssificció! Cl tenir molt cur l hor de clssificr un integrl impròpi. Per exemple, l integrl sin x x dx sembl que sigui un integrl impròpi de segon espècie, però sbem que sin x lim x + x = i, si un funció te ĺımit en un punt existeix un entorn d quest punt en què l funció és fitd. 2 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 73
75 Exemple Clssifiqueu les integrls + dx ln( + x)(x 2), 3 x cos x sin x dx, x Definició i clssificció Integrls impròpies x 3 dx e x (x 8 + x 4 + ) xdx x 2 + x + Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 74
76 Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Definició Siguin I un intervl qulsevol de R, I [, + ) i f : I R un funció loclment integrble sobre I, és dir, f integrble Riemnn sobre qulsevol intervl [, b] per tot b contingut en I. Llvors, diem que f té integrl impròpi de primer espècie convergent si existeix el ĺımit rel: lim b + b f(x) dx = + f(x) dx,8,6,4,2 En cs contrri, diem que l integrl impròpi de primer espècie és divergent b 3 + Not De mner nàlog, es defineix f(x) dx = lim b b f(x) dx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 75
77 Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + + x dx. Es trct d un integrl impròpi de primer espècie. + b dx = lim + x b + + x dx = lim [ln + b + x ]b = lim [ln + b ln(2)] b + = +. L integrl és divergent. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 76
78 Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + e x dx. Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Es trct d un integrl impròpi de primer espècie. + e x dx = lim b + b e x = lim b + [ e x ] b = lim b + = e. L integrl és convergent. [ e + ] b e Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 77
79 Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + x 4 dx. Es trct d un integrl impròpi de primer espècie. + x 4 dx = lim b + = lim b + L integrl és convergent. b x 4 dx = lim ] = 3. [ 3 3b 3 b + [ ] b 3x 3 Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 78
80 Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + e λx dx. Es trct d un integrl impròpi de primer espècie. + e λx dx = lim b + = lim b + b e λx dx = lim [ e λb + ] λ λ b + [ e λx λ ] b =, si λ >. λ L integrl és convergent si λ > i divergent si λ. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 79
81 Exemple Estudieu l convergènci de l integrl + x p dx. Integrls impròpies de primer espècie Integrls impròpies Es trct d un integrl impròpi de primer espècie, independentment del vlors de p. Si p = : Si p : L integrl x dx = lim [ln b + x ]b = + [ ] x p+ b x p dx = lim b + p + = lim b + b p+ p + p =, si p >. p x p dx és convergent si p > i divergent si p. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 8
82 Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies En quest secció trctem l integrció de funcions no fitdes en dominis fitts. Considerem r un funció f : (, b] R que sigui integrble tot intervl (µ, b] mb µ (, b], mb lim f(x) =. x + Definició Diem que l integrl b f és convergent si existeix el ĺımit rel lim µ + b µ b f(x)dx = lim f(x)dx = δ + +δ b f(x)dx En quest cs prlem d integrl impròpi de segon espècie convergent. En cs contrri, diem que l integrl és divergent δ = μ b Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 8
83 Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies Not Sigui f : [, b] {c} R i lim f(x) =. Diem que x c b f és convergent si són convergents cdscun de les integrls c f i b i, en quest cs, c b f(x)dx = c f(x)dx + b c f(x)dx c b Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 82
84 Exemple Estudieu l integrl Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies e dx. x(ln x) 3 Es trct d un integrl impròpi de segon espècie, j que per x = l funció f(x) = és no fitd. Per clculr-l, x(ln x) 3 fem el cnvi de vrible ln x = t: e dx = x(ln x) 3 = lim δ + t 3 dt = lim δ + [ ] 3 2 t 2 3 = lim δ δ + δ t 3 dt [ ] 2 δ 2 3 = 3 2. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 83
85 Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies Exemple Estudieu l convergènci de l integrl b segons els diferents vlors de p. (x ) p dx, b > És clr que per vlors p es trct d un integrl pròpi, j que l funció és fitd sobre un domini fitt. Si p >, l funció present un singulritt en el punt (x ) p x =. Per determinr el cràcter de l integrl, pliquem l definició segons els vlors de p. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 84
86 Cs p b b dx = lim (x ) p δ + = lim δ + = Integrls impròpies de segon espècie Integrls impròpies +δ (x ) p dx [ ] (x ) p+ b p + +δ (b ) p, si p <. p En el cs p >, l últim ĺımit de l expressió nterior dón. Cs p = b b dx = lim x δ + +δ x dx = lim δ + [ln x ]b +δ = + Resumint els resultts nteriors, podem dir que l integrl b (x ) dx és p convergent si p <, i divergent si p. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 85
87 Alguns problemes més... Exercicis ddicionls Integrls impròpies Exemple Clculeu l integrl + en cs que sigui convergent. Exemple Clculeu l integrl + en cs que sigui convergent. x 2 + 2x + 5 dx x sin xdx Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 86
88 Acotció d integrls impròpies Acotció d integrls impròpies Integrls impròpies A vegdes ens pot interessr sber si un integrl és o no convergent i pot ser que no ens interessi el vlor en prticulr de l integrl. Per exemple, ens pot interessr sber si + sin(x) + cos(x) x 2 + x + dx és finit.,4,3,2, -, 4 8 x Això és equivlent trobr L i L 2 tls que L + sin(x) + cos(x) x 2 + x + dx L 2. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 87
89 Acotció d integrls impròpies Integrls impròpies Observció Sigui f(x) integrble en el sentit de Riemnn en [, b], llvors: b b f(x) dx f(x) dx. A més quest propiett tmbé és cert si i/o b són ±, és dir, si tenim un integrl impròpi de primer espècie B C A B C D -4 A D b f(x) dx = B + C A D, b f(x) dx = A + B + C + D Aquest observció és clu l hor de poder cotr integrls. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 88
90 Exemple Determineu si l integrl és convergent o divergent. + sin(x) + cos(x) x 2 + x + Acotció d integrls impròpies Integrls impròpies dx, + sin(x) + cos(x) Denotem per L = x 2 dx, llvors: + x + + sin(x) + cos(x) L x 2 dx + x x 2 + x + dx, j que sin(x) + cos(x) sin(x) + cos(x) 2, i com que x 2 + x +, x 2 + x + = x 2 + x +. A més, com que x 2 + x + x = x 2 + x + x 2 tenim que: L x 2 + x + dx 2 x 2 dx b 2 [ = lim b + x 2 dx = lim 2 ] b b + x = lim b + [ 2 ] b + 2 = 2. Per tnt 2 L 2 = Integrl convergent. Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 89
91 MATERIAL ADDICIONAL Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 9
92 Exercicis de càlcul de primitives ) ( + x 2 dx cnvi x = tn(u) 2) ) b 2 x 2 dx cnvi bx = tn(t) 3 x + x 3) 2 cnvi x = t 6 4) rctn(x)dx int. prts x x 3 + 2x + 5) x 2 dx 6) 5x + 6 (x ) 2 (x + ) dx x 7) (x 2 dx 8) dx cnvi x = 2 rctn(t) + x + )(x + ) 3 + cos(x) x 9) dx cnvi x = 2 tn(u), x = u 2, u = x x x ln(x) ) dx cnvi u = x o prts ) sin(ln(x))dx int. prts x cos(x) 2) tn(x)dx 3) + sin 2 (x) dx 3x 2 4) x 2 dx 5) e rcsin(x) dx int. prts 4x + 5 6) ln( x)dx cnvi u = x o prts 7) x cos 2 (x)dx int. prts Mtemàtiques I - Núri Prés, Frncesc Pozo i Yolnd Vidl I - 9
Apunts de Càlcul Tema 3. Integració de funcions d una variable
Apunts de Càlcul Tem 3. Integrció de funcions d un vrible Lli Brrière, Josep M. Olm Deprtment de Mtemàtic Aplicd 4 - UPC Enginyeri de Sistemes de Telecomunicció Enginyeri Telemàtic EETAC Càlcul (EETAC-UPC)
Más detallesAplicacions del càlcul integral
Apliccions del càlcul integrl Apliccions del càlcul integrl Càlcul de l àre d un funció Per clculr l àre tncd per un funció en un intervl [, ] m l eix X, s h de fer servir l integrl definid. Csos: 1. Si
Más detallesIntegració. Jordi Villanueva. 3 de novembre de Departament de Matemàtica Aplicada I Universitat Politècnica de Catalunya
Integrció Jordi Villnuev Deprtment de Mtemàtic Aplicd I Universitt Politècnic de Ctluny 3 de novembre de 2015 Jordi Villnuev (MA1) Integrció 3 de novembre de 2015 1 / 57 Primitivitzció Definició (Primitiv
Más detalles1) Enuncieu i demostreu la Regla de Barrow (2n teorema fonamental del càlcul integral). (1 punt) a) Dibuixeu el recinte limitat per aquestes corbes
Generlitt de Ctluny Deprtment d Ensenyment Institut Jume Blmes Deprtment de Mtemàtiques n BATX MA Integrls definides i mètode de Guss Nom i Cognoms: Grup: Dt: ) Enuncieu i demostreu l Regl de Brrow (n
Más detalles3.- Resolució d equacions d una variable
3.- Resolució d equcions d un vrile 3.1. Recerc de zeros de funcions. Els lgorisme per tror zeros de funcions son mètodes numèrics que permeten tror un (o més) vlors de x tl que f(x) = 0 per un determind
Más detallesINTEGRACIÓ: resolució exercicis bàsics ex res I.1
INTEGRACIÓ: resolució exercicis bàsics ex res I. R. Aplicant el teorema d integració per parts, calculeu les següents integrals: (a) π x cos xdx (b) π e x sin xdx eπ + (c) e ln xdx (d) π/ π/ e x cos xdx
Más detallesDossier preparació PAU
Dossier preprció PAU ( AB C) XAB XC = C X AB C = C X = C AB C AB C = = = 6 AB C = 6 8 = 8 = 8 X = C ( AB C) = = = 8 5 uur uur Curs 7-8 AB = B A =,,, AC=C-A= -,-,- - - - - y- =, --y+z+= +y-z-= - z- Mtemàtiques
Más detallesEquacions polinòmiques
EQUACIONS de r i n GRAU Hi h de molts tipus d equcions, per exemple: TEMA 7. EQUACIONS DE r I DE n GRAU I SISTEMES D EQUACIONS -Logrítmiques: -Trigonmètriques: -Rdicls: log( x + ) logx sin x cos x tgx
Más detallesTema 9 Càlcul integral de funcions reals de variable real
Tem 9 Càlcul integrl de funcions rels de vrile rel Ojectius: 1. Clculr funcions primitives m wxmxim. 2. Prcticr m el concepte de funció integrle i l integrl d un funció. 3. Trellr m funcions definides
Más detallesAmpliació de Matemàtiques Tema 1. Integrals dobles i triples 1 / 26
Ampliió de Mtemàtiques Tem 1. Integrls dobles i triples Lli Brrière Deprtment de Mtemàtiques - UPC Enginyeri de Sistemes Aeroespils Enginyeri d Aeroports Enginyeri d Aeronvegió EETAC Ampliió de Mtemàtiques
Más detallesEQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA
EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA Un equió de segon gru mb un inògnit () és un epressió de l form : +b + 0 On, és el oefiient del terme de segon gru i és fonmentl que sigui diferent de zero. (Si
Más detallesGrado en Química Bloque 1 Funciones de una variable
Grdo en Químic Bloque Funciones de un vrible Sección.6: Integrción y plicciones. L integrl sirve pr clculr áres de figurs plns limitds por curvs. Pr definir l integrl de un función f : [, b] R se utilizn
Más detallesLa integral de Riemann
L integrl de Riemnn Mrí Muñoz Guillermo mri.mg@upct.es U.P.C.T. Mtemátics I (1 o Ingenierí Electrónic Industril y Automátic) M. Muñoz (U.P.C.T.) L integrl de Riemnn Mtemátics I 1 / 33 Sums superior e inferior
Más detallesLímits i continuïtat. lim+ lim. x x. lim. lim : lim. lim. lim. lim. 2 x 5x. lim. lim. lim. lim. lim. lim. lim
Mtemàtiques n Bt Unitt 0: Límits i continuïtt Col legi Mirsn Unitt 0: Límits i continuïtt. Clcul els següents límits: 0 : c e g 7 0 0 7 i b 0 d f h 7. Clcul els següents límits lterls: c e b d f. Clcul
Más detallesTEMA 4. Cálculo integral
TEMA 4. Cálculo integrl En este tem considerremos el cálculo integrl, que es un complemento nturl del cálculo diferencil y tiene múltiples plicciones en otrs ciencis. 4.. Introducción l cálculo integrl
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesC alculo Octubre 2010
Cálculo Octubre 2010 c Dpto. de Mtemátics UDC c Dpto. de Mtemátics UDC L integrl indefinid Sen I R un intervlo bierto y f : I IR Definición Diremos que F es primitiv de f en I si F (x) = f (x), x I Teorem
Más detallesLa integral indefinida Métodos de integración Integración de funciones de una variable real Integración impropia Aplicaciones de la integral
Febrero, 2005 Índice generl Se f : I IR. Definición Diremos que F es primitiv de f en I si F (x) = f (x), x I. Teorem Si F y G son dos primitivs de un mism función f en un intervlo I, entonces, / k IR
Más detallesLA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es una función continua y no negativa definida en el intervalo x [a, b], entonces la integral definida b.
Tem 4 Integrción 4.. Primitivs LA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es un función continu y no negtiv definid en el intervlo x [, b], entonces l integrl definid f(x) represent el áre bjo l gráfic de l función
Más detallesPOLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,
POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,
Más detallesIntegrales de funciones de una variable.
Tem Integrles de funciones de un vrible... L integrl definid como áre. L integrl definid de un función cotd y positiv corresponde l áre encerrd entre l curv y fx) y el eje OX desde y f x f x un punto hst
Más detallesTEMA 6: Trigonometria
TEMA 6: Trigonometri L trigonometri, és l prt de l geometri dedicd l resolució de tringles, es dir, determinr els vlors dels ngles i dels costts d un tringle. 6. MESURA D ANGLES Per mesurr ngles doptrem
Más detallesIntegrales de funciones de una variable.
Tem Integrles de funciones de un vrible... L integrl definid como áre. L integrl definid de un función cotd y positiv corresponde l áre encerrd entre l curv y f (x) y el eje OX desde un punto y fx fx hst
Más detallesIniciació a les integrals 2
Inicició les integrls. Primitives. Regles bàsiques per l seu càlcul. Àre sot un corb. Teorem fonmentl del càlcul. Càlcul de l àre entre un corb i l ei X. Càlcul de l àre compres entre dues corbes INICIACIÓ
Más detalles5.2 Integral Definida
80 CÁLCULO / CIENCIAS AMBIENTALES / TEMA 5 5.2 Integrl Definid Definición de Integrl Definid El concepto de integrl definid se construye prtir de l ide de psr l límite un sum cundo el número de sumndos
Más detallesGràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca
Funcions contínues Funcions contínues Continuïtat d una funció Si x 0 és un nombre, la funció f(x) és contínua en aquest punt si el límit de la funció en aquest punt coincideix amb el valor de la funció
Más detallesDERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres
Más detallesHerramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas
Mtemático Tem: L integrl Integrl Herrmients digitles de uto-prendizje pr Mtemátics, Grupo de Innovción Didáctic Deprtmento de Mtemátics Universidd de Extremdur Mtemático Tem: L integrl Integrl Mtemático
Más detallesMATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES
MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES CAPÍTULO 6 Curso preprtorio de l prueb de cceso l universidd pr myores de 5 ños curso 1/11 Nuri Torrdo Robles Deprtmento de Estdístic Universidd Crlos III de Mdrid
Más detalles1.1.- Nomenclatura Matrius especials Principals operacions Rang: definició, propietats i càlcul Equacions matricials
1.- NOCIONS ELEMENTALS 1.1.- Nomencltur 1.2.- Mtrius especils 2.- CÀLCUL MATRICIAL 2.1.- Principls opercions 2.2.- Rng: definició, propietts i càlcul 2.3.- Equcions mtricils 1.- NOCIONS ELEMENTALS 1.1.-
Más detallesEL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS
Problem model EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS Form fort (diferencil) EDP: en Condicions de contorn Dirichlet Lbortori de Càlcul Numèric (LCàN) Universitt Politècnic de Ctluny (Spin) http://www-lcn.upc.es
Más detallesMatemáticas Empresariales I. Integral Definida
Mtemátics Empresriles I Lección 8 Integrl Definid Mnuel León Nvrro Colegio Universitrio Crdenl Cisneros M. León Mtemátics Empresriles I 1 / 31 Construcción de l integrl definid Se f un función definid
Más detallesOficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 PAU 2017 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
Oficin d Accés l Universitt Pàgin de PAU 7 Criteris específics de correcció i qulificció per ser fets públics un cop finlitzdes Mtemàtiques SÈRIE Responeu CINC de les sis qüestions següents. En les respostes,
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2011 SÈRIE 1
Oficin d Orgnitzció de Proves d Accés l Universitt Pàgin 1 de 9 { 2x y +z = 2 1- Dond l rect r: x+z +1 = 0 : () Trobeu-ne un vector director SÈRIE 1 (b) Clculeu l equció contínu de l rect que és prl lel
Más detallesIntegración de funciones reales de una variable real. 24 de octubre de 2014
Cálculo Integrción de funciones reles de un vrible rel 24 de octubre de 2014 c Dpto. de Mtemátics UDC Integrción de funciones reles de un vrible rel L integrl indefinid. Cálculo de primitivs L integrl
Más detallesUnitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions
Más detallesCom pagar una hipoteca
IES Arquitecte Mnuel Rspll Com pgr un hipotec 3r trimestre A. ANUALITATS Com molt bé sbeu, poc gent es pot deslliurr de pgr un hipotec, sol licitr un crèdit personl o comprr terminis. Trctrem quests tipus
Más detallesTema 9: Cálculo de primitivas. Integrales definidas e impropias.
Integrl definid y sus plicciones. Integrles impropis. Tem 9: Cálculo de primitivs. Integrles definids e impropis. José M. Slzr Noviembre de 206 Integrl definid y sus plicciones. Integrles impropis. Tem
Más detallesIntegral Definida. Tema 6. 6.1 Introducción. 6.2 Definición de Integral Definida
Tem 6 Integrl Definid 6.1 Introducción En este tem estudiremos l Integrl Definid o Integrl de Riemnn, un concepto mtemático que esencilmente puede describirse como el límite de un sum cundo el número de
Más detallesDpto. Matemática Aplicada Universidad de Málaga
ndlucitech Integrción Integrción Dpto. Mtemátic Aplicd Universidd de Málg ndlucitech Integrción Resumen 1 Integrción 2 Áres Volúmenes Longitudes y superficies ndlucitech Integrción Motivción Cálculo de
Más detallesE.1. Extrems de funcions. Fonaments Matemàtics de l Enginyeria II Yolanda Vidal, Francesc Pozo, Núria Parés
E.1 Extrems de funcions Extrems de funcions E. Recordatori extrems lliures funcions una variable. Sigui f : [a, b] R derivable en l interval (a, b) i x 0 [a, b] un extrem de la funció f(x). En un entorn
Más detallesf : [a, b] R, acotada
6. Integrción 6.1 Integrl definid Problem del áre. Ejemplos: 1 3 f(x 0, x [, b] f : [, b] R, cotd Figur 1 P n = { = x 0 < x 1
Más detallesIntegración de funciones de una variable real
Cpítulo 5 Integrción de funciones de un vrible rel 5.1. Introducción Los inicios del Cálculo Integrl se remontn Arquímedes, mtemático, físico e ingeniero griego del S.III A.C., quién clculó el áre de numeross
Más detallesPara Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable. Domingo Pestana Galván José Manuel Rodríguez García
TEOÍA DE CÁLCULO I Pr Grdos en Ingenierí Cpítulo 4: Integrción en un vrible Domingo Pestn Glván José Mnuel Rodríguez Grcí 1 TEMA 4. Integrción en un vrible 4.1 Cálculo de primitivs Preliminres - Geométricmente,
Más detallesFunciones de una variable real II Integrales impropias
Universidd de Murci Deprtmento Mtemátics Funciones de un vrible rel II Integrles impropis B. Cscles, J. M. Mir y L. Oncin Deprtmento de Mtemátics Universidd de Murci Grdo en Mtemátics 202-203 (22/04/203??/05/203)
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 1. Introducció al càlcul vectorial. Qüestions. 1. Dibuixeu dos vectors equipol. lents. 2. Dibuixeu dos vectors lliures iguals.
SOLUCIONARI Unitt Introducció l càlcul vectoril Qüestions. Diuixeu dos vectors equipol. lents. Respost oert.. Diuixeu dos vectors lliures iguls. Respost oert. 3. Com són els vectors i que verifiquen questes
Más detallesExamen Final 17 de gener de 2013
MATEMÀTIQUES FIB-UPC Examen Final 7 de gener de 03 a) Representeu gràficament la corba definida per l equació y = x 5x. b) Determineu si el conjunt C = { x R x 5x 6 } és fitat superiorment inferiorment)
Más detallesMàster en Estadística i Investigació Operativa. Matemàtiques. Vera Sacristán
Màster en Estdístic i Investigció Opertiv Mtemàtiques Anàlisi mtemàtic Ver Scristán Deprtment de Mtemàtic Aplicd II Fcultt de Mtemàtiques i Estdístic Universitt Politècnic de Ctluny Índex 11 Mètric i topologi
Más detallesCálculo integral de funciones de una variable
Lino Alvrez - Aure Mrtínez CÁLCULO II Cálculo integrl de funciones de un vrible 1 L integrl de Riemnn Se f : [, b] R R un función cotd en [, b]. Definición 1.- Un prtición P = {t 0, t 1,..., t n } del
Más detallesLA INTEGRAL DE RIEMANN
LA INTEGRAL DE RIEMANN En este tem se introduce el Cálculo Integrl que demás de permitir clculr longitudes, áres y volúmenes, tiene multiples plicciones en l Ciencis, Ingenierí, etc... En primer lugr,
Más detallesTEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient
Más detallesEl problema del área. Tema 5: Integración. Integral de Riemann. Particiones de un intervalo. Sumas superior e inferior
Construcción Funciones integrbles TFCI Construcción Funciones integrbles TFCI Prticiones de un intervlo El problem del áre Tem 5: Integrción. Integrl de Riemnn El objetivo finl del tem es hllr el áre de
Más detallesUIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =
El cas positiu no té solució. Si analitzam el cas negatiu, ens surt x = x+, d on x =. A continuació fem la taula següent per veure si el valor obtingut és un màxim, mínim o un punt de sella. x + f (x)
Más detallesContinguts. Mètodes Numèrics Grau de Matemàtiques Derivació i Integració numèrica. Introducció. abril 2015 (versió 1.3.1)
Continguts Mètodes Numèrics Gru de Mtemàtiques Derivció i Integrció numèric Introducció....................................................... Derivció numèric................................................
Más detallesPOLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.
POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del
Más detallesExamen FINAL M2 FIB-UPC 12 de juny de 2015
Examen FINAL M FIB-UPC 1 de juny de 015 1. ( punts Sigui a R, calculeu els límits següents segons els valors d a: n + n n + a+ a+n a n n n, n n + n!.. ( punts Considereu la integral següent: I = 1.8 1
Más detallesPrimitiva de una función.
Primitiv de un función. 1 / 29 Definición. Un función derivble F es primitiv de l función f en el intervlo I si F (x) = f(x), pr todo x I. Ejemplos 2 / 29 Ejemplo. Se f : R R tl que f(x) = 4x 3. i) F(x)
Más detallesFamiliarizarse con las propiedades y las principales técnicas de integración.
Capítulo 7 Integración Objetivos Familiarizarse con las propiedades y las principales técnicas de integración. 7.1. Definición y propiedades Sea f(x) una función real. Una primitiva o integral indefinida
Más detallesANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2
1. ANÀLISI. Caldrà repassar alguns temes de cursos anteriors, com el tema de Funcions polinòmiques i, els de Funcions reals i Límits de funcions, caldrà recordar també els gràfics i propietats més importants
Más detallesIntegrals d una variable. Material per a l aprenentatge cooperatiu
Integrals d una variable. Material per a l aprenentatge cooperatiu Lali Barrière lali@ma4.upc.edu Curs 5-6 Aquest material està destinat als estudiants de l assignatura de Fonaments Matemàtics de l EPSC.
Más detalles16 febrer 2016 Integrals exercicis. 3 Integrals
I. E. S. JÚLIA MINGUELL Matemàtiques 2n BAT. 16 febrer 2016 Integrals exercicis 3 Integrals 28. Troba una funció primitiva de les següents funcions: () = 1/ () = 3 h() = 2 () = 4 () = cos () = sin () =
Más detallesIntegrales. Jesús García de Jalón de la Fuente. IES Ramiro de Maeztu Madrid
Jesús Grcí de Jlón de l Fuente IES Rmiro de Meztu Mdrid Diferencil de un función Diferencil de un función Definición L diferencil de un función f es igul su derivd por un incremento rbitrrio de l vrible.
Más detallesNOMBRES REALS I RADICALS
ESO-B NOMBRES REALS I RADICALS Nombres Rels Quins dels nombres següents no poden expressr-se com quocient de dos nombres enters? ;,; ;, ;, ; π; b Express com frcció quells que sig possible. c Quins són
Más detallesFUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions
Más detalles1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables
Càlcul 2 1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Dept. de Matemàtica Aplicada I www.ma1.upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya 12 Febrer 2012 Copyleft c 2012 Reproducció permesa sota
Más detallesCálculo de primitivas
Cálculo de primitivs Cmbio de vrible Cálculo de primitivs Utilizremos l notción f (x) pr denotr un primitiv de l función f. Además, busndo del lenguje, menudo hblremos de integrl de l función cundo deberímos
Más detallesEl Teorema Fundamental del Cálculo
del Cálculo Deprtmento de Análise Mtemátic Fcultde de Mtemátics Universidde de Sntigo de Compostel Sntigo, 2011 L Regl de Brrow: un resultdo sorprendente Recordemos que f es integrble en I = [, b] y su
Más detallesLa Integral Definida
Nivelción de Mtemátic MTHA UNLP ID Introducción Prtición L Integrl Definid Un prtición del intervlo [, b] es un sucesión de números = x x x x n = b, entre y b, tl que x i x i+ (i =,,, n ) Ejemplo: se llm
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Matemàtiques Sèrie 1 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què. Cada qüestió val
Más detallesIntegrales impropias
Integrles impropis En todo el estudio hecho hst hor se hn utilizdo dos propieddes fundmentles: l función tení que ser cotd y el intervlo de integrción tení que ser cerrdo y cotdo. En est últim sección
Más detallesIntegral de Riemann. Introducción a la integración numérica.
Cálculo Mtemático (Práctics) M. I. Berenguer Mldondo mribel@ugr.es. 1 Integrl de Riemnn. Introducción l integrción numéric. En est práctic usremos l clculdor ClssPd pr trtr el problem de integrción. Se
Más detalles5. INTEGRACIÓN. Tema 5. Integración. Curso 2017/ Cálculo de primitivas.
Tem 5. Integrción. Curso 207/8 5. INTEGRACIÓN. En est tem estudiremos los concepto de primitiv e integrl indenid, junto con lgunos métodos generles de integrción. Tmién introduciremos el concepto de Integrl
Más detalles1. INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS
. INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS.. INTEGRAL DEFINIDA Se y = f(x) definid pr todo x [, b]. Consideremos un prtiión P del intervlo [, b] P {x 0 = < x < x 2 < < x n = b} Sen P = máx{x i x i }, s n = n m
Más detallesCÀLCULS UTILITZEU TOTS els decimals de la calculadora (o les tecles de memòria)
PELS Calculadora: Matemàtiques 3 Curs 2015-2016/Q2 - Primer Parcial. 30/03/16 Grup M1 Professor/a: Núria Parés CÀLCULS UTILITZEU TOTS els decimals de la calculadora (o les tecles de memòria) [Competència
Más detallesAnells i cossos. Definició i exemples. Donat un conjunt A i dues operacions binàries que denotarem per + i, direm que (A, +, ) és un anell si
Anells i cossos Definició i exemples Donat un conjunt A i dues operacions binàries que denotarem per + i, direm que (A, +, ) és un anell si (A, +) és un grup commutatiu, l operació és tancada, associativa
Más detallesFunciones de una variable real II Integrales impropias
Universidd de Murci Deprtmento Mtemátics Funciones de un vrible rel II Integrles impropis B. Cscles, J. M. Mir y L. Oncin Deprtmento de Mtemátics Universidd de Murci Grdo en Mtemátics 203-204 Contents
Más detallesTEMA 6. POLINOMIS II. a n a 2 a 1 a Teorema del residu. 4. Polinomis irreductibles. 6. Fraccions algebraiques
. REGLA DE RUFFINI És s un mètode m de divisió entre polinomis, més m s senzill que l algoritme l de la divisió i que permet la divisió només quan el divisor és s de la forma Q(x) x b. TEMA 6. S II Professor
Más detallesMatrius i determinants
Mtrius i determinnts Mtrius i determinnts Mtrius Un mtriu és un grup de nombres orgnitzts en files i columnes, limitts per prèntesis: 1 2 3 n columnes 11 12 13 1 n 21 22 23 2n A= 31 32 33 3n m 1 m2 m3...
Más detallesProva d accés a la Universitat (2013) Matemàtiques II Model 1. (b) Suposant que a = 1, trobau totes les matrius X que satisfan AX + Id = A, on Id
UIB Prova d accés a la Universitat () Matemàtiques II Model Contestau de manera clara i raonada una de les dues opcions proposades. Es disposa de 9 minuts. Cada qüestió es puntua sobre punts. La qualificació
Más detallesSean dos funciones f y g de variable real definidas en un dominio DŒÑ Definición g es una primitiva de f si f(x)=g (x) "x D
INTEGRAL DE RIEMANN 1- Primitivs e integrl indefinid - Integrl de Riemnn 3- Interpretción geométric de ls integrles de Riemnn 4- Propieddes de ls integrles de Riemnn 5- Cmio de vrile en ls integrles de
Más detallesTeorema fundamental del Cálculo.
Sesión Teorem fundmentl del Cálculo (TFC) Tems Teorem fundmentl del Cálculo. Cpciddes Conocer y comprender el TFC. Aplicr el TFC en el cálculo de derivds e integrles definids.. Introducción I. Brrow Inglés.
Más detallesUNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID. Departamento de Matemáticas CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO
UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID Deprtmento de Mtemátics MATEMÁTICAS CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO 2010 2011 Elbordo por Elen Romer Índice generl 4. Cálculo
Más detallesTEMA 3.- Els nombres reals Correspondència amb el llibre de text: Temes 1 i 2.
TEMA.- Els nombres rels Correspondènci mb el llibre de text: Temes i. Guió dels continguts d quest tem: Qulificció Deprtment de Mtemàtiques https://sites.google.com//slesinos.edu/deprtment-de-mtemtiques/
Más detallesUnidad Temática Integral definida
Integrl definid Unidd Temátic 5 5.2 Integrl definid Análisis Mtemático (Ingenierí Informátic) Deprtmento de Mtemátic Aplicd Fcultd de Informátic Universidd Politécnic de Vlenci S. Cmp, J.A. Conejero y
Más detallesClassifica els polígons següents. a) b) c) d)
1 FIGURES PLNES EXERIIS PER ENTRENR-SE Polígons 1.44 lssific els polígons següents. ) b) c) d) ) Pentàgon irregulr còncu. b) Heptàgon regulr convex. c) ctògon irregulr còncu. d) Hexàgon irregulr convex.
Más detalles1.1.- Introducció Càlcul de determinants I Propietats dels determinants Càlcul de determinants II
.- DETERMINNTS..- Introducció..- Càlcul de determinnts I..- Propietts dels determinnts..- Càlcul de determinnts II.- MTRIU INVERS.- CÀLCUL DEL RNG D UN MTRIU.- RESOLUCIÓ DE SISTEMES..- Mètode de l mtriu
Más detallesDerivació Funcions Vàries Variables
Derivació Funcions Vàries Variables Jordi Villanueva Departament de Matemàtica Aplicada I Universitat Politècnica de Catalunya 24 de febrer de 2016 Jordi Villanueva (MA1) Derivació Funcions Vàries Variables
Más detallesTEMA 6. INTEGRAL DE RIEMANN. 6.1 INTEGRAL DE RIEMANN 6.1.1 Partición de un intervalo
TEMA 6. INTEGRAL DE RIEMANN 6.1 INTEGRAL DE RIEMANN 6.1.1 Prtición de un intervlo Se f :, y fx K x,. Definición: Un prtición de, es un conjunto ordendo y finito de números reles y distintos P x 0,...,x
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu
Más detallesMatemáticas Empresariales I. Extensiones de la Integral
Mtemátics Empresriles I Lección 9 Extensiones de l Integrl Mnuel León Nvrro Colegio Universitrio Crdenl Cisneros M. León Mtemátics Empresriles I 1 / 19 Integrles impropis - Definición Definición Integrl
Más detallesREPRESENTACIÓ DE FUNCIONS
1. FUNCIONS PRINCIPALS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1.1 Rectes Forma: 4 5 1.2 Paràboles Forma: 1.3 Funcions amb radicals Forma: 1.4 Funcions de proporcionalitat inversa Forma: 1.5 Exponencials Forma: 2 1.6
Más detallesHerramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas
ir Herramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas, Grupo de Innovación Didáctica Departamento de Matemáticas Universidad de Extremadura ir ir Índice. Definiciones y propiedades Método de por
Más detallesSolución Segunda Prueba Intermedia (23/01/2018) Curso 2017/18
Solución Segund Prueb Intermedi 3//8) Curso 7/8 Problem. Indic si los siguientes enuncidos son VERDADEROS o FALSOS, justicndo l respuest. ) Si f : [, b] R es continu con c f)d < b f)d. b) Si f : [, + )
Más detallesANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA
ANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA Mrí Susn Montelr Fcultd de Ciencis Excts, Ingenierí y Agrimensur - UNR El problem del áre Dd f : [, b] R, tl que f(x) 0 pr todo x [, b] b x Se f un función no negtiv
Más detalles6.1 Sumas de Riemann e integral definida
Tem 6 Integrción Definid 6.1 Sums de Riemnn e integrl definid Supongmos que estmos interesdos en clculr el áre que se encuentr bjo un curv y = f(x) en un intervlo [, b] (pr simplificr, consideremos el
Más detallesÍNDICE GENERAL. Índice de Símbolos 37. Bibliografía 39
Índice generl. L Integrl Indenid.. Antiderivd e Integrl Indenid...................... Integrles inmedits........................... 3.3. Regl de l Cden............................ 4.4. Sustitución o Cmbio
Más detallesIntegración de funciones de una variable
Integrción de funciones de un vrible Tem 3 En el cpítulo nterior nos interesmos en el siguiente problem: dd un función, hllr su derivd. Sin embrgo, muchs plicciones importntes del cálculo están relcionds
Más detallesTema 9. La Integral de Riemann Construcción de la integral de Riemann.
Tem 9 L Integrl de Riemnn. 9.1. Construcción de l integrl de Riemnn. Definición 9.1.1. Se I = [, b] R un intervlo cerrdo y cotdo (compcto). Se llm prtición de I todo conjunto de puntos P = {x 0, x 1,,
Más detalles1 Integrales impropias
Integrles impropis Eliseo Mrtínez Herrer 3 de mrzo del 4 Abstrct Se estudin ls integrles impropis sobre l bse del cálculo de integrles definids y el límite de funciones Integrles impropis b Un integrl
Más detallesMÉTODOS DE INTEGRACIÓN
Mtemátics II LE.Tem 4: Introducción l teorí de integrción Integrles inmedits MÉTODOS DE INTEGRACIÓN x α = xα+ α+ + C, si α - (f(x)) α f '(x) = (f(x))α+ + C, si α - α + x = x + C f '(x) = f(x) + C f(x)
Más detalles