La integral de Riemann

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "La integral de Riemann"

Transcripción

1 Cpítulo 6 L itegrl de Riem Vmos dr u defiició precis de l itegrl de u fució defiid e u itervlo. Este tiee que ser u itervlo cerrdo y cotdo, es decir [,b] co < b R, y l defiició que dremos de itegrl solo se plic fucioes cotds, y o tods, sio ls fucioes que llmremos itegrbles. E el siguiete cpítulo veremos cómo, e u setido más mplio, podemos hblr de itegrles de fucioes o cotds o defiids e itervlos o cotdos. Seguimos básicmete el desrrollo que puede verse, etre otros muchos textos, e [ROSS, cp. VI, pág. 184 y sigs.] o e [BARTLE-SHERBERT, cp. 6, pág. 251 y sigs.]. Como complemeto puede cosultrse [GUZMÁN, cp. 12]. L evolució históric de l itegrl está muy bie cotd (sobre todo l portció de Newto y Leibiz) e [DURÁN]; de crácter más técico es el libro [GRATTAN-GUINNESS] Defiició (de Drboux) de l itegrl de Riem Defiició de itegrl Defiició U prtició de u itervlo [,b] es u cojuto fiito de putos de [,b] que icluye los extremos. U prtició P l represetmos ordedo sus putos de meor myor, comezdo e y termido e b: P = {x i } i= { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b}. El cojuto de ls prticioes de [,b] lo idicmos co P([,b]). U prtició como l idicd divide el itervlo [,b] e subitervlos [x i 1,x i ], cd uo de logitud x i x i 1. Defiició (sums de Drboux). Se f u fució cotd defiid e [, b], y se P P([,b]), P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b}. Se, pr cd i = 1,...,, M i = sup{ f (x) : x [x i 1,x i ]}; m i = íf{ f (x) : x [x i 1,x i ]}. L sum iferior de f socid P se defie como y l sum superior de f socid P es S( f,p) = S( f,p) = i=1 i=1 m i (x i x i 1 ), M i (x i x i 1 ). 119

2 12 Cpítulo 6. L itegrl de Riem f (x) f (x) x 1 x 2... x 1 b Sum iferior socid u prtició x 1 x 2... x 1 b Sum superior socid u prtició Observció. Pr culquier P P([,b]) teemos que S( f,p) S( f,p), y que m i M i pr cd i. Tmbié, poiedo M = sup{ f (x) : x [,b]}, m = íf{ f (x) : x [,b]}, se deduce que m(b ) S( f,p) S( f,p) M(b ) culquier que se l prtició P (y por cosiguiete, tto el cojuto de ls sums superiores como el de ls sums iferiores está cotdos, superiormete por M(b ), iferiormete por m(b )). Not (relció etre l itegrl y l medid de áres). Supogmos que f es u fució o egtiv y cosideremos l regió que delimit su gráfic co ls rects y =, x = y x = b. Si el áre de dich regió es A, etoces S( f,p) A S( f,p), y que ls respectivs sums so ls áres que obteemos si cmbimos f e cd [x i 1,x i ) por m i o M i, y los hemos defiido de form que m i f M i (de hecho hemos tomdo los vlores más justdos que cumple dichs desigulddes). x 1 x 2... x 1 b Sum superior, áre y sum iferior E l figur, se represet e distito color l difereci etre l sum superior y el áre A y l difereci etre A y l sum iferior. Prece clro que si tommos u prtició suficietemete utrid de putos podemos coseguir que ests zos se muy pequeñs, de form que tto l sum superior como l iferior se rbitrrimete próxims l áre A.

3 6.1. Defiició (de Drboux) de l itegrl de Riem 121 Defiició Dd f cotd e [,b], se defie su itegrl iferior e [,b] como f = sup{s( f,p) : P P([,b])}, y su itegrl superior e [,b] como f = íf{s( f,p) : P P([,b])}. Notemos que, como cosecueci de l observció previ, l itegrl iferior y l superior so vlores reles perfectmete defiidos pr culquier fució cotd e u itervlo cerrdo y cotdo. No es difícil divir que l itegrl iferior es siempre meor o igul que l superior, pero l demostrció de este hecho es meos trivil de lo que prece simple vist. Pr probrlo, ecesitmos u estudio más detlldo de ls sums de Drboux, que pospoemos l prtdo siguiete. Defiició U fució f cotd e [,b] es itegrble-riem e [,b] (e el setido de Drboux), o simplemete itegrble, si se cumple que f = f. E tl cso, l vlor comú de dichs itegrles se le llm l itegrl (de Riem) de f e [,b], y se escribe f. A veces es cómodo escribir l itegrl como f (x)dx, expresdo l fució medite su vlor f (x) e l vrible x. E tl cso, es idiferete l letr empled: el mismo sigificdo tiee f (y)dy, el itervlo [,b]. f (z)dz, f (t)dt, etc.; todos estos símbolos represet l itegrl de l fució f e Ejemplo (itegrl de u fucio costte). Si f (x) = c pr todo x [,b] y P es l prtició trivil {,b} result que S( f,p) = c(b ) = S( f,p). Se comprueb fácilmete que lo mismo sucede pr culquier otr prtició, sí que l itegrl superior y l iferior coicide co c(b ). Es decir, cdx = c(b ). Ejemplo (itegrl de l fució idetidd). Si f (x) = x pr todo x [, b], su itegrl superior y su iferior coicide co 1 2 (b2 2 ). Es decir, xdx = 1 2 (b2 2 ). L comprobció de este resultdo prtir de l defiició de itegrl requiere más esfuerzo del que cbe supoer (vése e [BARTLE-SHERBERT, págs ] los cálculos pr =, b = 1). Ejemplo (itegrl de l fució cudrdo). Si f (x) = x 2 pr todo x [,b], su itegrl superior y su iferior coicide co 1 3 (b3 3 ). Es decir, x 2 dx = 1 3 (b3 3 ). L obteció de est fórmul es sorpredetemete complicd. Los detlles del cálculo puede verse e [ROSS, pág. 186] o [BARTLE-SHERBERT, pág. 258].

4 122 Cpítulo 6. L itegrl de Riem Este ejemplo y el terior poe de mifiesto l ecesidd de hllr procedimietos idirectos de cálculo que permit evlur cómodmete l meos itegrles de fucioes t secills como ests. Veremos lguos más delte. Ejemplo (u fució cotd que o es itegrble). Se f : [,1] R l dd por f (x) = 1 si x Q y f (x) = si x / Q (l fució de Dirichlet). Por l desidd de los rcioles y de los irrcioles, e culquier itervlo [x i 1,x i ], socido culquier prtició P, f tom los vlores y 1, luego result que S( f,p) = 1 y S( f,p) =. Por lo tto l itegrl iferior vle y l itegrl superior vle 1. L fució de Dirichlet o es itegrble-riem. Not ( l itegrl es el áre?). Dd u fució f cotd y o egtiv, y hemos visto que S( f,p) A S( f,p) pr cd prtició P, si A es el áre de l regió que limit l gráfic de f. Por tto A es u cot superior del cojuto de ls sums iferiores y u cot iferior del cojuto de ls sums superiores, y etoces f A f. (6.1) Si f es itegrble, los dos extremos de (6.1) coicide co f, sí que el áre A es igul l itegrl. Pero hy que señlr u mtiz importte: mietrs que l itegrl es u cocepto que hemos defiido f (x)dx L itegrl y el áre b rigurosmete, os hemos vlido de u oció ituitiv e igeu de l medid de áres Propieddes básics de ls sums de Drboux Lem Se f u fució cotd e u itervlo cerrdo y cotdo [,b]. Si P y Q so prticioes de [,b] y P Q (se dice e tl cso que Q es más fi que P), etoces S( f,p) S( f,q) S( f,q) S( f,p), y e cosecueci S( f,q) S( f,q) S( f,p) S( f,p).

5 6.1. Defiició (de Drboux) de l itegrl de Riem 123 Demostrció. Bst probrlo e el cso e que Q tiee u elemeto más que P; pr el cso geerl bst reiterr el rzomieto, ñdiedo e cd pso u puto uevo hst obteer Q. Poemos etoces Q = P {c}, co P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b} y Q = x <... < x k 1 < c < x k <... < x = b. Se trt de probr que S( f,p) S( f,q) y S( f,q) S( f,p). Se m i los ífimos correspodietes l prtició P y se α 1 = íf{ f (x) : x [x k 1,c]}, α 2 = íf{ f (x) : x [c,x k ]} (ver l figur). Etoces, m k α 1, m k α 2. Por lo tto, α 1 m k α 2 x k 1 c x k Difereci etre ls sums iferiores correspodietes P y Q S( f,q) S( f,p) = α 1 (c x k 1 ) + α 2 (x k c) m k (x k x k 1 ) m k (c x k 1 + x k c) m k (x k x k 1 ) =. Aálogmete, se M i los supremos correspodietes P y se β 1 = sup{ f (x) : x [x k 1,c]} y β 2 = sup{ f (x) : x [c,x k ]}. Etoces, M k β 1, M k β 2 y S( f,q) S( f,p) = β 1 (c x k 1 ) + β 2 (x k c) M k (x k x k 1 ). Lem Se f u fució cotd e u itervlo cerrdo y cotdo [,b]. Si P y Q so prticioes culesquier de [,b], etoces S( f,p) S( f,q). Demostrció. Por el lem 6.1.5, si tommos P Q P([,b]) etoces S( f,p) S( f,p Q) S( f,p Q) S( f,q); l primer desiguldd se d porque P P Q, y l tercer porque Q P Q.

6 124 Cpítulo 6. L itegrl de Riem x 1 x 2... x 1 b Sum iferior y sum superior pr prticioes distits Teorem Si f es u fució cotd e [,b], etoces su itegrl iferior es siempre meor o igul que su itegrl superior: f f Demostrció. Segú el lem 6.1.6, si Q es u prtició culquier de [,b], f = sup{s( f,p) : P P([,b])} S( f,q). Por lo tto, f íf{s( f,q) : Q P([,b])} = f Existeci de l itegrl: codició de Riem. Itegrbilidd de ls fucioes moótos y de ls fucioes cotius «Al bordr l itegrl de Riem uo se efret dos cuestioes. Primero, pr u fució cotd e u itervlo, se ecuetr l cuestió de l existeci de l itegrl. Segudo, cudo se sbe que existe l itegrl, surge etoces el problem de evlurl» ([BARTLE-SHERBERT, pág. 259]). Pr ver si u fució es itegrble, es preciso cosiderr tods ls sums de Drboux y clculr l itegrl superior e iferior? Por suerte, e el siguiete teorem vmos demostrr que o es ecesrio: bst probr que hy prticioes cuys sums de Drboux está suficietemete próxims. Este resultdo servirá demás pr deducir que ls fucioes cotius y ls moótos so itegrbles. Teorem (codició de itegrbilidd de Riem). U fució f cotd e [,b] es itegrble e dicho itervlo si y solo si pr cd ε > existe u prtició P = P ε de [,b] tl que S( f,p) S( f,p) < ε. Demostrció. Supogmos primero que f es itegrble. Como iferiores y el ífimo de ls sums superiores, pr ε > result que i f es el supremo de ls sums f ε/2 es cot superior

7 6.1. Defiició (de Drboux) de l itegrl de Riem 125 de ls primers i tles que f + ε/2 es cot iferior de ls seguds, sí que existe dos prticioes P 1 y P 2 f ε/2 < S( f,p 1 ), S( f,p 2 ) < f + ε/2. Si P = P 1 P 2 etoces S( f,p 1 ) S( f,p) y S( f,p) S( f,p 2 ), luego f ε/2 < S( f,p), S( f,p) < f + ε/2 y por tto S( f,p) S( f,p) < ε. Recíprocmete, si esto sí pr lgu P etoces f S( f,p) < S( f,p) + ε f + ε, luego f f < ε, y si esto es sí pr todo ε > etoces f f =. Defiició Dd u prtició P P([,b]), su orm P es el máximo de {x i x i 1 : i = 1,...,}. L orm de u prtició es l myor distci etre dos putos cosecutivos de l mism. Gráficmete, se trt de l chur máxim de los itervlos prciles [x i 1,x i ]; cotrol l holgur de l prtició, de modo que cuto meor se, más tupid es l prtició, sus putos está más próximos. Observció. Podemos tomr prticioes de orm rbitrrimete pequeñ: pr coseguir que l orm se meor que u δ > prefijdo, bst elegir u tl que h = b < δ y tomr P = {, + h, + 2h, + 3h,..., + h = b}. Teorem (itegrbilidd de ls fucioes moótos). Tod fució moóto e u itervlo [,b] es itegrble. Demostrció. Supogmos que f es u fució o decreciete e [, b]. Etoces f está cotd (iferiormete por f (), superiormete por f (b)). Dd P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b}, l mootoí dice que, pr cd i, Por lo tto, S( f,p) S( f,p) = M i sup{ f (x) : x [x i 1,x i ]} = f (x i ); m i íf{ f (x) : x [x i 1,x i ]} = f (x i 1 ). i=1 < P (M i m i )(x i x i 1 ) = i=1 i=1 ( f (x i ) f (x i 1 ))(x i x i 1 ) ( f (x i ) f (x i 1 )) = P ( f (b) f ()). Ahor, ddo ε > bst tomr u prtició P de modo que P ( f (b) f ()) < ε pr probr que se cumple l codició de itegrbilidd de Riem (teorem 6.1.8). Si f es o creciete l demostrció es álog.

8 126 Cpítulo 6. L itegrl de Riem x 1 x 2... x 1 b Sum superior y sum iferior pr u fució moóto Notemos que l ide esecil de l demostrció es que, grcis l mootoí de f, e cd subitervlo [x i 1,x i ] podemos cotrolr l oscilció de sus vlores (el tmño de M i m i ) trvés del tmño de l orm de l prtició. Est mism ide es dptble l cso de que f se cotiu, debido que f es etoces uiformemete cotiu. Teorem (itegrbilidd de ls fucioes cotius). Tod fució cotiu e u itervlo [,b] es itegrble. Demostrció. Se f cotiu e [,b]. Notemos que f es cotd por ser cotiu e el itervlo cerrdo y cotdo [,b], sí que tiee setido cosiderr su itegrbilidd. Además, el teorem de Heie dice que es uiformemete cotiu e [,b]. Ddo ε >, existe por tto u vlor δ > ε b tl que f (x) f (y) < pr culesquier x, y [,b] tles que x y < δ. Se P u prtició tl que P < δ, P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b}. Si M i y m i so los correspodietes supremos e ífimos e cd [x i 1,x i ], por el teorem de Weierstrss podemos elegir r i,s i e dicho itervlo co M i = f (r i ) y m i = f (s i ). Etoces r i s i x i x i 1 < δ, sí que f (r i ) f (s i ) < ε b, y S( f,p) S( f,p) = = i=1 i=1 < ε b M i (x i x i 1 ) i=1 (M i m i )(x i x i 1 ) = i=1 m i (x i x i 1 ) i=1 (x i x i 1 ) = ε (b ) = ε. b ( f (r i ) f (s i ))(x i x i 1 ) Por l codició de itegrbilidd de Riem (teorem 6.1.8), f es itegrble. Pero hy fucioes itegrbles que o so moótos i cotius. El siguiete resultdo proporcio ejemplos secillos. Proposició Se f : [,b] R u fució cotd. Si f es itegrble e cd itervlo [c,b], co < c < b, etoces es itegrble e [,b].

9 6.1. Defiició (de Drboux) de l itegrl de Riem 127 Demostrció. Se B > u cot de f e [,b]. Ddo ε >, tomemos c (,b) de mer que c < ε 4B. Como f es itegrble e [c,b], e virtud de l codició de Riem se puede ecotrr u prtició Pc b del itervlo [c,b] tl que S( f,pc b ) S( f,pc b ) < ε 2. Añdiedo el puto l prtició Pc b, obteemos u prtició P de [,b] pr l que S( f,p) S( f,p) = sup f ([,c]) (c ) + S( f,pc b ) íf f ([,c]) (c ) S( f,pc b ) B (c ) + S( f,pc b ) + B (c ) S( f,pc b ) < 2B (c ) + ε 2 < ε 2 + ε 2 = ε, y e cosecueci f es itegrble e [,b]. Ejemplo. L fució f : [,1] R defiid medite f () = 1 y f (x) = se 1 x si < x 1 es itegrble-riem e [, 1]. E efecto, clrmete está cotd y demás es itegrble e cd itervlo [c,1], co < c < 1, porque es cotiu e [c,1]. Este es u ejemplo itereste de u fució itegrble que o es cotiu i moóto. Cometrio: discotiuiddes de ls fucioes itegrbles-riem (codició de itegrbilidd de Lebesgue) Ls fucioes cotius so itegrbles, uque o tods ls fucioes itegrbles so cotius: vle de ejemplo ls fucioes moótos co discotiuiddes. Pero ls fucioes itegrbles o puede teer demsids discotiuiddes, segú demostró Lebesgue. Cocretmete: Teorem (codició de itegrbilidd de Lebesgue). U fució f cotd e [, b] es itegrble si y solo si pr cd ε > se puede ecotrr u sucesió (J ) de itervlos tl que: ) lím k=1 J k < ε, dode J k es l logitud del itervlo J k ; b) el cojuto de putos de [,b] e los que f es discotiu está coteido e J. Cudo se coozc l medid de Lebesgue, se verá que esto sigific que el cojuto de putos de discotiuidd de f es de medid ul. Los cojutos fiitos qued detro de est ctegorí; tmbié los cojutos umerbles, es decir, los cojutos ifiitos que puede escribirse e form de sucesió, como N, Z o Q Sums de Riem. Defiició de itegrbilidd de Riem: comprció co l de Drboux El cotrol de ls oscilcioes de f trvés de l orm de l prtició que hemos visto pr fucioes moótos o cotius puede llevrse cbo pr culquier fució itegrble: Teorem U fució f cotd e [,b] es itegrble si y solo si pr cd ε > existe u δ > tl que tod prtició P de [,b] co orm P < δ cumple que S( f,p) S( f,p) < ε.

10 128 Cpítulo 6. L itegrl de Riem Demostrció. Supogmos que f es itegrble. Fijdo ε >, se P P([,b]) tl que S( f,p ) S( f,p ) < ε 2, pogmos que P tiee putos y se K > tl que f (x) K pr todo x [,b]. Se P u prtició de [,b], P { = t < t 1 <... < t m 1 < t m = b}. y tomemos Q = P P. Como máximo, Q tiee 2 putos más que P, los de P \{,b}. Supogmos que fuese Q = P {c}, co t j 1 < c < t j. Etoces serí S( f,p) S( f,q) = M j (t j t j 1 ) α 1 (c t j 1 ) α 2 (t j c) dode M j, α 1 y α 2 so los supremos de los vlores de f e [t j 1,t j ], [t j 1,c] y [c,t j ] respectivmete. Como M j K, α 1 K, α 2 K y < t j t j 1 P, deducimos que S( f,p) S( f,q) K(t j t j 1 ) + K(c t j 1 ) + K(t j c) 2K P. Reiterdo lo terior (ñdiedo cd vez u puto hst obteer Q) es fácil ver que e geerl teemos S( f,p) S( f,q) 2( 2)K P < 2K P, y álogmete se ve que S( f,q) S( f,p) < 2K P. Tmbié teemos que S( f,q) S( f,q) < ε/2, porque Q es más fi que P. Por lo tto, ε S( f,p) < S( f,q) + 2K P < S( f,q) + ε/2 + 2K P < S( f,p) + ε/2 + 4K P. Ahor bst tomr δ = 8K y si P < δ, etoces S( f,p) S( f,p) < ε. El recíproco es cosecueci direct de l codició de itegrbilidd de Riem (teorem 6.1.8). Defiició Dd u prtició P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b} y u fució f defiid e [,b], pr cd elecció de vlores s i [x i 1,x i ] se dice que S = i=1 f (s i )(x i x i 1 ) es u sum de Riem de f socid P. Provisiolmete, decimos que f es R-itegrble o itegrble segú l defiició de Riem e [,b] si existe u úmero rel R tl que, ddo ε > rbitrrio, se puede ecotrr u δ > de mer que S R < ε pr culquier sum de Riem S de f socid u prtició P de orm P < δ. Cudo esto suced, decimos que R es l R-itegrl de f e [,b], y poemos (provisiolmete) R R = f.

11 6.1. Defiició (de Drboux) de l itegrl de Riem 129 Observció. Ddo que m i f (s i ) M i pr cd i, culquier sum de Riem socid P de u fució cotd f cumple que S( f,p) S S( f,p). El resultdo siguiete prueb que l itegrl segú l defiició de Drboux y l itegrl segú l defiició de Riem so igules. Teorem U fució cotd e u itervlo [, b] es itegrble segú l defiició de Riem si y solo si es itegrble segú l defiició de Drboux, y e ese cso ls dos itegrles coicide. Demostrció. Se f itegrble co l defiició de Drboux y se ε >. Por el teorem , existe δ tl que S( f,p) S( f,p) < ε siempre que P < δ; si S es u sum de Riem socid P etoces S( f,p) S S( f,p), y como tmbié S( f,p) f S( f,p) cocluimos que l distci etre S y f es meor que ε. Es decir, culquier sum de Riem S socid u prtició P P([, b]) co P < δ cumple que b S f < ε. Por lo tto, f es itegrble e [,b] segú l defiició de Riem, co itegrl igul Pr probr el recíproco, supogmos que f es itegrble segú l defiició de Riem e [, b], co itegrl R. Ddo ε >, si δ es como e l defiició y P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b}, P < δ, podemos tomr s i [x i 1,x i ] de mer que f (s i ) > M i ε (1 i ). L correspodiete sum de Riem S verific simultáemete Etoces, y como ε es rbitrrio, S S( f,p) ε(b ), S R < ε. f S( f,p) S + ε(b ) < R + ε + ε(b ), f R. De mer álog se prueb que f R, por lo cul f = f = R, f es itegrble e el setido de Drboux y f = R. Corolrio Se f u fució itegrble e [,b], (P ) u sucesió de prticioes de [,b] tl que lím P =. Si pr cd se cosider u sum de Riem S correspodiete l prtició P y l fució f, etoces líms = f. 1 Ejemplo. Pr tod fució f itegrble e [,1], lím k=1 f ( ) k 1 = f. f.

12 13 Cpítulo 6. L itegrl de Riem 6.2. Propieddes básics de l itegrl de Riem Opercioes co fucioes itegrbles Empezremos probdo l lielidd de l itegrl. Pr ello os coviee observr tes lo siguiete: Lem Se A u cojuto cotdo y o vcío de úmeros reles. Etoces: ) sup( A) = ífa; íf( A) = supa. b) Pr todo α > se cumple que sup(αa) = α sup A, íf(αa) = α íf A. c) supa ífa = sup{ x y : x,y A}. Demostrció. ) Si y = ífa y x A result que x y, luego y es cot superior de A, y por tto sup( A) ífa. Si s = sup( A), ddo x A teemos que x s, es decir que s x, luego s es u cot iferior de A y etoces sup( A) ífa, o se ífa sup( A). Y teemos que sup( A) = ífa, y etoces supa = sup( ( A)) = íf( A), luego íf( A) = supa. b) Si s = supa, ddo x A teemos que αx αs, luego αs es u cot superior de αa; por tto sup(αa) α supa. Por l mism rzó teemos que supa = sup 1 α αa 1 α sup(αa), y etoces α supa sup(αa). Por tto sup(αa) = α supa. Y de ) se deduce que α ífa = α sup( A) = sup( αa) = íf(αa). c) Recordemos que, ddos dos cojutos cotdos A y B, sup(a + B) = supa + supb. Notemos que el cojuto { x y : x,y A} es l itersecció co [,+ ) de {x y : x,y A} = A + ( A), luego su supremo es igul l de este y, por ), sup(a + ( A)) = sup A + sup( A) = sup A íf A. Teorem Se f y g fucioes itegrbles e [,b] y se α u úmero rel. Etoces ) α f es itegrble y b) f + g es itegrble y (α f ) = α ( f + g) = f. f + g. Demostrció. ) Notemos primero que f es cotd, y etoces α f tmbié lo es. Si α = el resultdo es imedito. Si α >, pr cd prtició P de [,b] se obtiee, usdo l prte b) del lem 6.2.1, que S(α f,p) = αs( f,p) y S(α f,p) = αs( f,p). Por l mism rzó, se deduce que luego α f es itegrble y (α f ) = α α f = α α f = α f. f = α f = α Pr ver que f es itegrble (α = 1) utilizmos l prte ) del lem: result que, pr culquier P, S( f,p) = S( f,p) y S( f,p) = S( f,p), luego f, f, ( f ) = f = f, ( f ) = f = f.

13 6.2. Propieddes básics de l itegrl de Riem 131 Por último, si α es culquier vlor egtivo lo reducimos los csos teriores: α f = α f es itegrble, co itegrl igul ( α f ) = α f = α f. b) Notemos primero que f +g está cotd, porque f y g lo está. Ddo A [,b], pr cd t A teemos que f (t) + g(t) sup{ f (x) : x A} + sup{g(x) : x A}, luego y álogmete sup{ f (t) + g(t) : t A} sup{ f (t) : t A} + sup{g(t) : t A} íf{ f (t) : t A} + íf{g(t) : t A} íf{ f (t) + g(t) : t A}. Cudo tommos como A los subitervlos [x i 1,x i ] que defie u prtició P P([,b]), se sigue que S( f + g,p) S( f,p) + S(g,P), S( f,p) + S(g,P) S( f + g,p). Ddo ε >, podemos tomr dos prticioes P 1 y P 2 tles que S( f,p 1 ) S( f,p 1 ) < ε/2 y S(g,P 2 ) S(g,P 2 ) < ε/2. Si P = P 1 P 2, tmbié S( f,p) S( f,p) < ε/2 y S(g,P) S(g,P) < ε/2, y de quí se deduce que S( f + g,p) S( f + g,p) < ε. Por l codició de itegrbilidd de Riem (teorem 6.1.8), f + g es itegrble. Además teemos que f + g ε = f ε/2 + S( f + g,p) S( f,p) + S(g,P) < = f + g + ε. g ε/2 < S( f,p) + S(g,P) ( f + g) S( f + g,p) f + ε/2 + g + ε/2 Es decir, pr culquier ε > result que f + g ε < ( f + g) < f + g + ε, y etoces ( f + g) = f + g. Not. El teorem dice que el cojuto R([,b]) formdo por tods ls fucioes itegrbles e [,b] es u espcio vectoril, y que l plicció R([,b]) R dd por f f es liel. El siguiete resultdo expres l mootoí de l itegrl co respecto l itegrdo: Teorem Se f y g fucioes itegrbles e [,b] tles que f (x) g(x) pr cd x [,b]. Etoces f g.

14 132 Cpítulo 6. L itegrl de Riem Demostrció. Si f g teemos que g f, y es imedito comprobr que S(g f,p) pr culquier prtició P del itervlo [,b]. Como demás g f es itegrble, se deduce que S(g f,p) (g f ) = g f. Not. E prticulr, si h es itegrble e [,b] y h, etoces h. Auque o es t secillo de demostrr, tmbié se cumple l mootoí estrict: si h es itegrble e [,b] y h(x) > pr todo x [,b], etoces h >. Como cosecueci, si dos fucioes f y g so itegrbles y se cumple que f (x) < g(x) e todo x [,b], podemos segurr que f < g. Teorem Si f es itegrble e [,b], etoces f es itegrble e [,b] y f f. Demostrció. Como f es itegrble, está cotd. Y por lo tto, l fució f tmbié está cotd. Dd u prtició teemos que dode, usdo l prte (c) del lem, P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b} P([,b]) S( f,p) S( f,p) = S( f,p) S( f,p) = i=1 i=1 (M i m i )(x i x i 1 ), (M i m i)(x i x i 1 ), M i m i = sup{ f (t) : t [x i 1,x i ]} íf{ f (t) : t [x i 1,x i ]} = sup{ f (t) f (s) : s,t [x i 1,x i ]} pr cd i. Aálogmete, M i m i = sup{ f (t) f (s) : s,t [x i 1,x i ]}. Como pr cd t y s l desiguldd trigulr ivers dice que f (t) f (s) f (t) f (s), result que M i m i M i m i pr cd i, y por tto que S( f,p) S( f,p) S( f,p) S( f,p) pr tod P. Por l codició de itegrbilidd de Riem result que si f itegrble tmbié lo es f. Ahor, como f f y f f, por los teorems y teemos que f f y b ( f ) = f f, luego f { } = máx f, f f. E cierto setido, este resultdo puede verse como u geerlizció de l desiguldd trigulr, cmbido sums por itegrles. Proto iremos comprobdo que es t útil como l propi desiguldd trigulr.

15 6.2. Propieddes básics de l itegrl de Riem 133 Corolrio Se f y g dos fucioes itegrbles e [,b]. Etoces ls fucioes máx( f,g), mí( f,g) so tmbié itegrbles e [,b]. Demostrció. Bst teer e cuet que máx{ f (x),g(x)} = 1 [ ] f (x) + g(x) + f (x) g(x), 2 mí{ f (x),g(x)} = 1 [ ] f (x) + g(x) f (x) g(x). 2 Teorem Se f y g fucioes itegrbles e [,b]. Etoces: ) f 2 es itegrble e [,b]; b) l fució producto f g es itegrble e [,b]. Demostrció. ) f está cotd, sí que existe K > tl que f (x) < K pr todo x [,b]. Etoces f (x) 2 K 2 pr todo x, luego f 2 tmbié está cotd. Ddo ε >, se P P(I) tl que S( f,p) S( f,p) < ε 2K. Si P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b}, etoces, como e el teorem 6.2.4, result que S( f,p) S( f,p) = i=1 r i(x i x i 1 ), dode r i = sup{ f (t) f (s) : s,t [x i 1,x i ]}, y álogmete S( f 2,P) S( f 2,P) = i r i (x i x i 1 ), dode Como pr cd s y t teemos que r i = sup{ f 2 (t) f 2 (s) : s,t [x i 1,x i ]}. f 2 (t) f 2 (s) = f (t) + f (s) f (t) f (s) ( f (t) + f (s) ) f (t) f (s) 2K f (t) f (s), result que r i 2Kr i pr cd i, y por tto que S( f 2,P) S( f 2,P) 2K ( S( f,p) S( f,p) ) < ε, y sí vemos que f 2 es itegrble, por l codició de itegrbilidd de Riem. b) Por el prtdo ), so itegrbles tto f 2 como g 2 y ( f + g) 2 (y que f + g es itegrble). Pero y sí vemos que f g es itegrble. f g = 1 2( ( f + g) 2 f 2 g 2), Observció. Los teorems y o dmite recíproco: u fució f puede ser o itegrble pese que f y f f = f 2 sí lo se. Como ejemplo podemos tomr, e I = [,1], l fució dd por f (x) = 1 si x Q y f (x) = 1 si x / Q, de form que f 2 = f = Itegrció e subitervlos Teorem Se f u fució defiid e u itervlo cerrdo y cotdo [,b]. Ddo c [,b], so equivletes: ) f es itegrble e [,b]; b) f es itegrble e [,c] y e [c,b].

16 134 Cpítulo 6. L itegrl de Riem Además, cudo f es itegrble e [,b] se tiee: c c) f = f + f. c Demostrció. b) = ) Como f es itegrble e [,c] y e [c,b], e prticulr f está cotd e [,c] y e [c,b]: e cosecueci, f está cotd e [,b]. Además, usdo l codició de Riem, l itegrbilidd de f grtiz que pr todo ε > existe u prtició P c de [,c] y u prtició P b c de [c,b] tles que S( f,p c ) S( f,p c ) < ε 2, S( f,pb c ) S( f,p b c ) < ε 2. Cosiderdo hor l prtició P b de [,b] obteid l tomr todos los putos de P c y los de P b c, se sigue directmete plicdo l defiició que luego S( f,p b ) = S( f,p c ) + S( f,p b c ), S( f,p b ) = S( f,p c ) + S( f,p b c ), f S( f,p b ) = S( f,p c ) + S( f,pc b ) < S( f,p c ) + ε 2 + S( f,pb c ) + ε c 2 f + ε 2 + f + ε 2. Es decir, c f < f + f + ε c pr culquier ε >. De quí se obtiee que c Aálogmete, c f f + f. c Es decir, f S( f,p b ) = S( f,p c ) + S( f,pc b ) > S( f,p c ) ε 2 + S( f,pb c ) ε c 2 f ε 2 + f ε 2. pr culquier ε >. De hí se deduce que Como f f, result lo que os dice que f es itegrble e [,b], co c f > f + f ε c c f f + f. c c f = f = f + f, c c f = f + f. c c

17 6.2. Propieddes básics de l itegrl de Riem 135 ) = b) Si f es itegrble e [,b], pr cd ε > existirá u prtició Q b del itervlo [,b] tl que S( f,q b ) S( f,q b ) < ε. Se P b l prtició de [,b] obteid l ñdir Q b el puto c (si es que o figur y e Q b ), y descompogmos P b e seds prticioes P c y Pc b de [,c] y de [c,b], respectivmete. Se tiee S( f,p c ) S( f,p c ) + S( f,p b c ) S( f,p b c ) = S( f,p b ) S( f,p b ) S( f,q b ) S( f,q b ) < ε, y como S( f,p c ) S( f,p c ) y S( f,p b c ) S( f,p b c ) so o egtivos, cd uo de ellos será meor o igul que su sum, por lo que S( f,p c ) S( f,p c ) < ε, S( f,p b c ) S( f,p b c ) < ε, y por cosiguiete f es itegrble e [,c] y e [c,b]. Corolrio Se f : [,b] R cotd, y se = c < c 1 < c 2 <... < c = b. Se cumple que f es itegrble e [,b] si y solo si lo es e [c i 1,c i ] pr cd i = 1,...,, y e tl cso f = i=1 ci c i 1 f. Demostrció. Aplicr iducció sobre y el teorem El siguiete resultdo permite mplir ligermete l oció de itegrl y dr ejemplos dicioles de fucioes itegrbles. Lem Se f y g dos fucioes defiids e u itervlo cerrdo y cotdo [,b] que coicide excepto posiblemete e y b, es decir, tles que f (x) = g(x) pr todo x (,b). Etoces f es itegrble e [,b] si y solo si lo es g. Si so itegrbles, f = g. Demostrció. Bst probr que l fució h = f g es u fució itegrble e [, b] co itegrl ul. Ahor bie: h se ul e (,b), por lo que pr cd prtició P {t = < t 1 < < t 1 < t = b} será S(h,P) = máx{h(),} (t 1 ) + máx{h(b),} (b t 1 ), S(h,P) = mí{h(),} (t 1 ) + mí{h(b),} (b t 1 ). Ddo ε >, tomemos B > máx{ h(), h(b) } y P ε de mer que Result t 1 < ε 2B, h S(h,P ε ) < B ε 2B + B ε 2B = ε, b t 1 < ε 2B. h S(h,P ε ) > B ε 2B B ε 2B = ε, luego h h. Por lo tto, h = h =, es decir, h es itegrble e [,b] co itegrl ul.

18 136 Cpítulo 6. L itegrl de Riem Corolrio Se g u fució itegrble e [,b], y se f u fució igul g excepto e u cojuto fiito de putos de [,b]. Etoces f es itegrble, y f = g. Demostrció. Por iducció sobre el úmero de putos, co yud del lem. Defiició U fució f : [,b] R se dice cotiu trozos si existe u prtició = t < t 1 < t 2 <... < t 1 < t = b tl que f es cotiu e cd itervlo (t i 1,t i ) y existe y so reles los límites lterles e cd t i. U fució f : [,b] R se dice moóto trozos si existe u prtició = t < t 1 < t 2 <... < t 1 < t = b tl que f es moóto (de culquier clse) e cd itervlo (t i 1,t i ). Por ejemplo, l fució de l figur o es cotiu i moóto, pero sí cotiu trozos y moóto trozos. Fució cotiu trozos y moóto trozos b Teorem Si f es u fució cotiu trozos o u fució cotd y moóto trozos e [,b], etoces f es itegrble e [,b]. Demostrció. Si f es cotiu trozos y t i so como e l defiició, pr cd i existe u extesió cotiu (y por tto itegrble) de f (ti 1,t i ) l itervlo [t i 1,t i ]. Est extesió es itegrble e el itervlo [t i 1,t i ], por ser cotiu, y coicide co f e (t i 1,t i ), luego f es itegrble e [t i 1,t i ], por el lem Por el corolrio 6.2.8, result que f es itegrble e [,b]. Si f es moóto trozos y cotd y t i so como e l defiició, etoces existe y so reles los límites lterles e cd t i. L demostrció sigue de mer álog l de fucioes cotius trozos. No obstte, hy fucioes que so itegrbles e u itervlo [,b] y o so cotius trozos i moótos trozos. U ejemplo es l fució defiid e [,1] medite { 1, si x =, f (x) = se 1 x, si < x 1, que vimos que er itegrble e [,1].

19 6.2. Propieddes básics de l itegrl de Riem Teorems de l medi (o del vlor medio) del cálculo itegrl Teorem Se f u fució itegrble e el itervlo cerrdo y cotdo [,b] y se m, M tles que pr todo x [,b] se cumpl Etoces el úmero m f (x) M. 1 b f, b deomido promedio itegrl de f e [,b], está e [m,m], es decir m 1 f M. b Demostrció. Puesto que m f M, por l mootoí de l itegrl y como b >, podemos dividir pr obteer m(b ) = m f M = M(b ), m 1 f M. b Cudo f es cotiu e [,b], su promedio itegrl está e el rgo de vlores de f : Corolrio (teorem de l medi del cálculo itegrl). Se f u fució cotiu (y por tto itegrble) e el itervlo cerrdo y cotdo [,b]. Existe etoces l meos u puto x [,b] tl que 1 b f = f (x ). b Demostrció. Por el teorem de Weierstrss el cojuto { f (x) : x [,b]} tiee míimo y máximo, los que llmmos m y M respectivmete. Se cumple sí que Es decir, m(b ) = m f M = M(b ). m 1 f M. b Por el teorem de Drboux (o de los vlores itermedios), existe x [,b] e el que f tom dicho vlor etre m y M, y sí f (x ) = 1 b f. Ejemplo. Se 1 < < b. Pr cd x [,b], 1 x + x x + 1 x x = = x 1 x 1 1 Por lo tto, 1 1 x + x b x x dx (6.2) 1

20 138 Cpítulo 6. L itegrl de Riem E lgus ocsioes, o es ecesrio clculr el vlor excto de u itegrl, sio que bst co estimcioes proximds. Por ejemplo, de (6.2) se deduce que +1 x + x lím + x dx = 1. x El corolrio puede mirrse como u lectur ivers del teorem del vlor medio del cálculo diferecil. De hecho, otr demostrció del corolrio cosiste e plicr el teorem del vlor medio l fució F : [,b] R dd por F(x) = x f, que es derivble y cuy derivd es F (x) = f (x) (segú probremos e el siguiete prtdo). Teorem Se f u fució itegrble e el itervlo cerrdo y cotdo [,b], se g u fució o egtiv, itegrble e el itervlo cerrdo y cotdo [,b] y se m, M tles que pr todo x [,b] se cumple m f (x) M. Etoces existe µ [m, M] tl que f g = µ g (el úmero µ es u especie de promedio poderdo de f respecto l desidd de ms g). Demostrció. Puesto que g, se verific mg f g Mg. Tods ests fucioes so itegrbles, luego podemos poer m g f g M g. Si g =, culquier µ [m,m] cumple l iguldd del eucido. Si g, etoces g >, y bst tomr como µ el cociete etre f g y g. Corolrio Se f u fució cotiu (y por tto itegrble) e el itervlo cerrdo y cotdo [,b] y se g u fució o egtiv, itegrble e [,b]. Existe etoces l meos u puto x [,b] tl que f g = f (x ) g. Demostrció. L fució f tiee máximo y míimo bsolutos sobre [,b], por el teorem de Weierstrss. Si el máximo y el míimo se lcz e c y d, respectivmete, podemos plicr el teorem co m = f (c) y M = f (d). Por el teorem de Drboux, hy l meos u puto x [,b] tl que f (x ) = µ, dode µ es el vlor del teorem Proposició (segudo teorem de l medi del cálculo itegrl). Se f y g fucioes itegrbles e u itervlo cerrdo y cotdo [,b]. ) Si g y es o creciete, existe x [,b] tl que x f g = g() f.

21 6.3. Teorems fudmetles del cálculo itegrl 139 b) Si g y es o decreciete, existe x [,b] tl que c) Si g es moóto, existe x [,b] tl que Demostrció. Ver [GARAY-CUADRA-ALFARO, pág. 212]. f g = g(b) f. x x f g = g() f + g(b) f. x 6.3. Teorems fudmetles del cálculo itegrl Regl de Brrow (primer teorem fudmetl del cálculo itegrl) Teorem (regl de Brrow). Se f u fució itegrble e u itervlo [,b] y supogmos que existe otr fució g cotiu e [,b], derivble e (,b) y tl que g (x) = f (x) pr todo x (,b). Etoces, f = g(b) g(). Demostrció. Se P u prtició culquier de [,b], Segú el teorem del vlor medio, P { = x < x 1 < x 2 <... < x 1 < x = b}. g(b) g() = g(x ) g(x ) = = i=1 dode c i (x i 1,x i ) pr cd i. Puesto que se deduce que i=1 g (c i )(x i x i 1 ) = (g(x i ) g(x i 1 )) i=1 f (c i )(x i x i 1 ), íf{ f (t) : t [x i 1,x i ]} f (c i ) sup{ f (t) : t [x i 1,x i ]}, S( f,p) g(b) g() S( f,p). Como esto es cierto pr culquier prtició P, tomdo supremos e ífimos result que f g(b) g() f. Pero sbemos que f es itegrble, sí que f = f = f. Por lo tto, f = g(b) g().

22 14 Cpítulo 6. L itegrl de Riem L regl de Brrow os dice cómo clculr l itegrl de u fució f itegrble etre y b: si g es cotiu e [,b] y es u primitiv de f e (,b), etoces f (x)dx = g(b) g(). L difereci g(b) g() suele escribirse como g(x) x=b x= f (x)dx = g(x). Es decir: x=b. x= Ejemplo. L fució rc se es cotiu, luego itegrble, e el itervlo [, 1]. Clculdo por prtes u primitiv, ecotrmos l fució xrcsex + 1 x 2, cotiu e [,1] y derivble clrmete e el itervlo [,1), co derivd rcsex e ese itervlo; meos clro es lo que sucede e el puto 1, pero segú el teorem o ecesitmos sberlo pr grtizr que 1 [ ] [ ] rcsexdx = 1 rcse rcse = π 2 1. Si plicmos l regl de Brrow pr clculr u itegrl, puede ser coveiete utilizr los resultdos empledos e el cálculo de primitivs, como el teorem de itegrció por prtes que cbmos de citr o el teorem de cmbio de vrible. Ambos tiee su versió pr itegrles. Vemos primero l de itegrció por prtes: Teorem (itegrció por prtes). Si u y v so fucioes cotius e [, b] derivbles e (,b) y sus derivds u y v so itegrbles e [,b], etoces uv = u(b)v(b) u()v() u v. Demostrció. Notemos que u v y uv so itegrbles porque lo so u,v (ests por hipótesis) y tmbié u y v (porque so cotius). Etoces tmbié es itegrble (uv) = u v + uv, y por l regl de Brrow uv + u v = (uv) = u(b)v(b) u()v(), de dode obteemos l fórmul del eucido. Observció. Este resultdo o se puede utilizr e el ejemplo terior; por qué? Ejemplo. Vemos que, pr culesquier m y eteros o egtivos, 1 x m (1 x) dx = m!! (m + + 1)!. Probémoslo por iducció sobre. Primero vemos que l fórmul es válid pr = y culquier m, usdo l regl de Brrow: 1 x m dx = xm+1 x=1 m + 1 = 1 x= m + 1 = m!! (m + + 1)!.

23 6.3. Teorems fudmetles del cálculo itegrl 141 Ahor, si N y supoemos que l fórmul es ciert pr 1 y culquier m, itegrdo por prtes cocluimos que lo es pr y culquier m: pr ello tommos u(x) = (1 x) y v(x) = x m+1 /(m+1), co lo que 1 que por hipótesis de iducció es 1 x m (1 x) dx = u(x)v (x)dx = u(x)v(x) x=1 1 u (x)v(x)dx x= = 1 x m+1 (1 x) 1 dx, m + 1 m + 1 (m + 1)!( 1)! ( (m + 1) + ( 1) + 1 )! = m!! (m + + 1)!. Corolrio (fórmul de Tylor co resto itegrl). Se I u itervlo, c u puto de I, f u fució defiid e I, N. Supogmos que f es derivble e I hst el orde y que f () es cotiu e I. Etoces pr cd x I es f (x) = f (c) + f (c)(x c) + f (c) 2 (x c)2 + + f ( 1) (c) (x c) 1 ( 1)! 1 x + (x t) 1 f () (t)dt. ( 1)! c Demostrció. Bst itegrr por prtes reiterdmete (ver [BARTLE-SHERBERT, teor , pág. 281]). 1 x (x t) 1 f () (t)dt ( 1)! c Cotiuidd y derivbilidd de u itegrl co extremo de itegrció vrible El teorem (regl de Brrow) viee decir que l itegrr l derivd de f recupermos f (y que f (x) = f () + x f ). Pr que podmos decir del todo que itegrr y derivr so procesos iversos, l pregut turl serí: podemos decir que derivdo u fució dd por l itegrl de f recupermos f? Es tto como decir: podemos expresr u primitiv de f medite itegrles de f? L respuest es firmtiv, como vmos comprobr. Coveio. Si > b y f es itegrble e [b,], escribimos Si = b, escribimos f =. f = f. b Notemos que, co este coveio, l regl de Brrow vle tmbié pr itegrles f co b. Además, l relció etre ls itegrles de f y de f es e geerl f f

24 142 Cpítulo 6. L itegrl de Riem (si < b el térmio de l derech es f, como hst hor). E cuto l mootoí, otemos que si f g so fucioes itegrbles podemos segurr que f y que si > b est desiguldd es b f b g. Por último, si ls itegrles tiee setido etoces c f + f = f c culquier que se el orde etre,b y c. Teorem (teorem fudmetl del cálculo itegrl (segudo)). Se f u fució itegrble e [, b]. Defimos F : [, b] R medite Etoces: ) F es cotiu e [,b]; F(x) = x g, b) si f es cotiu e lgú x [,b], etoces F es derivble e x y f. F (x ) = f (x ). Demostrció. ) L fució f es itegrble, sí que está cotd; se K > tl que f (x) K pr todo x [,b]. Vemos que pr cd x,y [,b], F(x) F(y) K x y. Si x = y, o hy d que probr. Si o, podemos supoer que x > y, por ejemplo. Etoces, F(x) F(y) = x y f (t)dt x f (t)dt = x f (t)dt f (t) dt K x y, como querímos probr. Ahor, ddo ε >, teemos: pr cd x,y [,b] co x y < ε/k, se cumple que F(x) F(y) < ε. Es decir, l fució F es cotiu e [,b] (de hecho hemos probdo que es uiformemete cotiu). b) Supogmos que f es cotiu e lgú x [,b]. Se trt de probr que y y Tto si h > como si h <, F(x + h) F(x ) lím = f (x ). h h luego x +h x x +h F(x + h) F(x ) = f (t)dt f (t)dt = f (t)dt, x F(x + h) F(x ) h Etoces, f (x ) = 1 h x +h x F(x + h) F(x ) h f (t)dt 1 h x +h x f (x ) = 1 h x +h x f (x )dt = 1 h x +h x [ f (t) f (x )]dt. [ f (t) f (x )]dt.

25 6.3. Teorems fudmetles del cálculo itegrl 143 Se ε >. Como f es cotiu e x, existe lgú δ > tl que f (t) f (x ) < ε, si t x < δ. Se hor h < δ. Si h >, etoces F(x + h) F(x ) f (x ) h = 1 x +h h [ f (t) f (x )]dt 1 x +h ε dt = ε; h x y si h <, F(x + h) F(x ) h E resume, f (x ) = 1 h si h < δ. Hemos probdo que, e efecto, x x x +h F(x + h) F(x ) h [ f (t) f (x )]dt 1 h f (x ) ε, F(x + h) F(x ) lím = f (x ). h h Relmete, se cumple u resultdo más geerl: x x +h ε dt = ε. Teorem Se f u fució defiid e u itervlo o trivil I culquier, que se itegrble e culquier itervlo cerrdo y cotdo coteido e I. Fijdo u puto I, defimos F : I R medite x F(x) = f. Etoces: ) F está bie defiid y es cotiu e todo I; b) e cd puto x I dode f se cotiu, F es derivble y F (x ) = f (x ). Demostrció. Pr putos l derech de, bst plicr el teorem l fució F(x) = x f, x [,b], pr lgú b I, b >. Y pr los putos l izquierd de, bst cosiderr l fució G(x) = x b f, x [b,], pr lgú b I, b < y teer e cuet que F(x) = G(x) G(). Corolrio Tod fució f cotiu e u itervlo o trivil I culquier dmite u primitiv e dicho itervlo. Demostrció. Bst observr que, por ser cotiu, f es itegrble e cd itervlo cerrdo y cotdo coteido e I, y si fijmos u puto I y cosidermos l fució F : I R dd por por el teorem result que F = f e I. F(x) = x f,

26 144 Cpítulo 6. L itegrl de Riem Aplicció. Podemos costruir l fució logrítmic como l primitiv de l fució 1/x que se ul pr x = 1 (ver Apédice). Corolrio Se f u fució defiid e u itervlo o trivil I culquier, itegrble e culquier itervlo cerrdo y cotdo coteido e I y se α : J I derivble e x J. Ddo I, se G: J R l fució dd por α(x) G(x) = f. Si f es cotiu e α(x ), etoces G es derivble e x, co Demostrció. Si defiimos F e J como F(x) = G (x ) = α (x ) f ( α(x ) ). x f, x J, etoces G = F α, y por l regl de l cde (teorem 5.1.5) y el teorem fudmetl del cálculo itegrl (teorem 6.3.4), result que Ejemplo. Se F : [,+ ) R dd por F(x) = G (x ) = α (x )F ( α(x ) ) = α (x ) f ( α(x ) ). 2x x e t2 dt. Nos propoemos hllr sus extremos reltivos y bsolutos y sus putos de iflexió. No podemos expresr u primitiv de e t2 como combició de fucioes elemetles, y etoces o podemos plicr l regl de Brrow (teorem 6.3.1) pr clculr l itegrl y obteer otr expresió de F. Pero sí que podemos obteer u expresió mejble de l derivd de F, grcis l teorem fudmetl del cálculo itegrl (teorem 6.3.4) y l corolrio 6.3.7, que podemos plicr porque e t2 es cotiu y 2x es derivble. Como F(x) = 2x e t2 dt x e t2 dt, result que pr culquier x, F (x) = 2e 4x2 e x2 = e x2 (2e 3x2 1) = e x2 (e log2 3x2 1). Vemos que F tiee el mismo sigo que log2 3x 2, luego es positiv e [, (log2)/3) y egtiv e ( (log2)/3,+ ). Por tto F es creciete e [, (log2)/3] y decreciete e [ (log2)/3,+ ), y lcz su máximo bsoluto e (log2)/3. Su míimo bsoluto lo tiee e, y que F() = y, pr culquier x >, F(x) es positiv por ser l itegrl de u fució positiv e el itervlo o trivil [x,2x]. De l expresió de F obteemos que F (x) = 16xe 4x2 ( 1 8 e3x2 1) = 16xe 4x2 (e 3x2 3log2 1), de dode su sigo es el de x 2 log2, y deducimos que F es cócv e [, log2] y covex e [ log2,+ ). Teemos u úico puto de iflexió e log2. Es fácil ver, demás, que el límite de F e + es. Bst cotr el vlor de F usdo l mootoí de l itegrl: como e t2 es decreciete e [,+ ), pr todo t e el itervlo [x,2x] se cumple que e t2 e x2, y etoces 2x 2x F(x) = e t2 dt e x2 dt = xe x2. x x Por l regl de L Hospitl vemos que lím x x + e x2 =, luego tmbié lím F(x) =. x +

27 6.3. Teorems fudmetles del cálculo itegrl 145 Teorem (cmbio de vrible). Se u u fució derivble e u itervlo bierto J tl que u es cotiu y se I u itervlo bierto tl que u(j) I. Si f es cotiu e I, etoces f u es cotiu e J y u(b) f (u(x))u (x)dx = f (t) dt (6.3) u() pr culesquier, b J. Demostrció. Se F u primitiv de f e I. Etoces (F u) = ( f u)u, y como f y ( f u)u so itegrbles e itervlos cerrdos y cotdos (porque so cotius), por l regl de Brrow result que u(b) f = F(u(b)) F(u()) = (F u)(b) (F u)() = ( f u)u. u() Ejemplo. Clculemos el vlor de Poemos x 2 dx. 4 x 2 3 dx = 2 1 (x/2) 2 3 dx = (x/2) dx (hcemos el cmbio de vrible t = x/2 segú l fórmul (6.3), de izquierd derech) 3/2 = 4 1 t 2 dt 3/2 (hor hcemos el cmbio de vrible t = sey segú l fórmul (6.3), de derech izquierd) π/3 = π/3 = 4 π/3 1 se 2 ycosydy = π/3 π/3 π/3 π/3 4 cosy cosydy = π/3 2(1 + cos2y)dy = (2y + se2y) y=π/3 = 4π y= π/ cos 2 ydy Ejemplo (itegrles de fucioes pres e impres). Si f es pr e itegrble e [,], etoces f = 2 f. Esto se puede demostrr prtir de l defiició de itegrl o medite l codició de itegrbilidd de Riem (teorem 6.1.8). El sigificdo geométrico es clro, ddo que l gráfic de f es simétric respecto de x =. E el cso prticulr de que f se cotiu, est propiedd se puede demostrr de mer más secill co u cmbio de vrible, y que f = f + f y Aálogmete, si f es impr etoces f (x)dx t= x = f ( t)dt = f ( t)dt = f (t)dt. f =.

28 146 Cpítulo 6. L itegrl de Riem 6.4. Apédice: costrucció de ls fucioes logrítmic y expoecil Y hemos usdo ls propieddes de l fució logrítmic e ejemplos y ejercicios. Ahor dispoemos de ls herrmiets ecesris pr poder costruirl, probdo co todo rigor su existeci y sus propieddes básics. Recordemos que ls potecis de expoete rciol se defie e R + = (,+ ) de l siguiete mer: x = x x x ( veces) si N, y x 1/ es l fució ivers. Ddo m otro úmero turl, x m/ = (x 1/ ) m, y por último x = 1 y x = 1/x. Result que l derivd de l fució dd por x es x 1, de mer que u primitiv de x e R + 1 es +1 x+1, pero esto solo vle si 1. Como x 1 = 1/x es cotiu e R +, podemos usr el teorem fudmetl del cálculo itegrl (teorem 6.3.4) pr defiir u primitiv e este cso ( = 1), l dd por x c (1/t)dt, culquier que se c >. Elegimos c = 1, y l fució que result cumple todos los requisitos que buscmos pr el logritmo eperio. Proposició L fució L : (, + ) R dd por x 1 L(x) = 1 t dt está bie defiid, es estrictmete creciete (luego iyectiv) y supryectiv. Es simismo derivble e todos los putos de su domiio y pr cd x (,+ ) e prticulr, es cócv e su domiio. L (x) = 1 x ; y = 1 x 1 x L(x) es el áre de l figur Demostrció. L fució f : (,+ ) R dd por f (t) = 1 t es cotiu, luego L está bie defiid, es derivble e cd x (,+ ) y su derivd es l fució L (x) = f (x) = 1 x. Puesto que L = f es estrictmete positiv, L es estrictmete creciete. Como es cotiu (porque es derivble), su imge L ( (,+ ) ) es u itervlo, y pr ver que este itervlo es todo R bstrá probr que l fució L o está cotd superior i iferiormete. Ahor bie: ddos > y N, el cmbio de vrible t = u permite escribir L( 1 ) = 1 t dt = u u du = du = L(). 1 u Tomdo > 1, como L() > L(1) =, se deduce que L o está cotd superiormete; tomdo < < 1, como L() < L(1) =, se deduce que L o está cotd iferiormete.

29 6.4. Apédice: costrucció de ls fucioes logrítmic y expoecil 147 Co est iformció es suficiete pr comprobr que su gráfic tiee l form que y coocemos (complétese el estudio de l fució de l mer hbitul). E cuto l propiedd esecil del logritmo de trsformr productos e sums, teemos: Proposició Pr culesquier x, y (, + ), l fució L cumple L(xy) = L(x) + L(y). Demostrció. Utilizdo el cmbio de vrible t = u/x, xy 1 x L(xy) L(x) = 1 t dt 1 xy 1 t dt = 1 y x t dt = x du y 1 u x = du 1 u = L(y). Observció. Tmbié puede drse otr demostrció usdo solo el vlor de l derivd: fijdo rbitrrimete y >, se f y l fució dd por f y (x) = L(xy). Etoces f y(x) = y L (xy) = y 1 xy = 1 x = L (x) pr todo x, luego f y (x) = L(x) +C, pr ciert costte C, e todo x >. Si tommos x = 1 vemos que C = L(y). Observció. L sucesió ( ) es covergete, y deotdo su límite por e, result L(e) = 1. E efecto: [( L ) ] ( = L ) = L( ) L(1) L (1) = 1 1/ 1 = 1; l ( fució ivers de L es cotiu, porque L es estrictmete creciete y cotiu, sí que l sucesió ) tiee límite y ( [( = L ) 1 L ) ] L 1 (1). Es fácil, igulmete, obteer ls equivlecis coocids y el desrrollo de Tylor-Mcluri pr L(1 + x). Lo dejmos como ejercicio pr el lector. Por último, l fució ivers L 1 : R (,+ ), tiee tods ls propieddes dmitids pr l fució e x, de modo que teemos quí u mer de itroducir rigurosmete l fució expoecil. Defiició Se llm fució expoecil l fució exp : R R defiid por exp(x) = L 1 (x). Así pues, exp(x) = y si y solo si L(y) = x; e prticulr, exp() = 1 y exp(1) = e. Suele escribirse e x e lugr de exp(x). Proposició ) L fució expoecil es derivble (idefiidmete) y su derivd es ell mism: pr cd x R, exp (x) = exp(x). b) e = 1. c) Pr cd x R, d) Ddos x, y R, e x+y = e x e y. 1 e x = e x y, e prticulr, e x. e) Ddos N y x R, e x es el producto de fctores igules e x : e x = e x e x.

30 148 Cpítulo 6. L itegrl de Riem f) Pr cd x R, e x >. g) L fució expoecil es estrictmete creciete y covex. E prticulr, es iyectiv. h) Se tiee lím x + ex = +, lím x ex =. E cosecueci, el cojuto imge de l fució expoecil es (,+ ). Demostrció. ) Como L es derivble e iyectiv e el itervlo (,+ ), su ivers exp es derivble, segú el teorem de derivció de l fució ivers. Además, exp (x) = 1 L (exp(x)) = 1 = exp(x), x R. 1/exp(x) Es decir, l derivd de l fució exp es ell mism, luego result idefiidmete derivble (igul tods sus derivds sucesivs). b) Obvio. c) Se f : x R f (x) = e x e x R. Derivdo de cuerdo co ), f (x) = e x e x e x e x =, luego f tom costtemete el vlor f () = 1. d) Fijdo y, se f : x R f (x) = ex+y e x R. Teiedo e cuet ), f (x) = ex+y e x e x+y e x (e x ) 2 =, luego f tom costtemete el vlor f () = e y. e) Se prueb por iducció sobre utilizdo d). f) e x = ( e x/2) 2 y ex. g) L derivd primer y l derivd segud de l fució expoecil (que so igules l fució expoecil) so estrictmete positivs. h) Puesto que l fució expoecil es estrictmete creciete, e = e 1 > e = 1, luego líme = +. De uevo por l mootoí de l fució expoecil, esto bst pr probr que lím x + ex = +. Filmete, 1 lím x ex = lím y + e y = lím y + e y =. Del teorem de Drboux (o de los vlores itermedios) se sigue que el cojuto imge de l fució expoecil es todo el itervlo (,+ ). E est demostrció se observ que tods ls propieddes básics de l fució expoecil se deduce relmete de ) y b), que e este setido puede ser cosiderds sus propieddes fudmetles.

31 6.5. Apédice: cálculo de áres, logitudes y volúmees Apédice: cálculo de áres, logitudes y volúmees Auque o vmos defiir co rigor qué es u curv pl, meudo viee dd como l gráfic de u fució f : I R, dode I es u itervlo y se pide que f se cotiu, o cotiu trozos, o derivble... Est form de represetr u curv pl se llm explícit. Por ejemplo, l gráfic de l fució y = x 2 es u prábol. Tmbié puede veir defiids e form prmétric, es decir, como putos de l form (x(t),y(t)), dode x : I R, y : I R so dos fucioes e I es u itervlo. Por ejemplo, l circufereci co cetro e el orige de coordeds y rdio 1 se puede expresr e form prmétric como x = cost, t [,2π] y = set, Otr mer de describir u curv pl es e coordeds polres: si represetmos por ρ el rdio y por θ u rgumeto de u puto del plo, los putos que cumple ρ = 1 so l circufereci co cetro e el orige de coordeds y rdio 1. L ecució ρ = θ es l de u espirl. E geerl, u curv e coordeds polres es u relció ρ = ϕ(θ). U curv e form explícit (y = f (x)) se puede expresr siempre e form prmétric: x = t, y = f (t). U curv e form polr (ρ = ϕ(θ)) tmbié se puede expresr siempre e form prmétric: x = ϕ(θ)cosθ, y = ϕ(θ)seθ. E cmbio, o tod curv e form prmétric se puede expresr e form explícit i e form polr. Y o tod curv e form explícit se puede poer e form polr i vicevers. A cotiució recogemos, si demostrció, diverss fórmuls que permite clculr l logitud de u curv pl y el áre de u superficie o el volume de u cuerpo socidos curvs pls. E cd cso se supoe que ls fucioes que prece so cotius trozos, o derivbles trozos, segú hg flt pr que ls itegrles esté bie defiids. Áre de u figur pl y = f (x) y = f (x) b El áre de l figur es f (x)dx, si f (x) pr todo x [,b] b El áre de l figur es f (x) dx

32 15 Cpítulo 6. L itegrl de Riem y = f (x) y = g(x) b El áre de l figur es f (x) g(x) dx (x(t ),y(t )) = (x(t 1 ),y(t 1 )) β ρ = ρ(θ) α El áre de l figur es t 1 t y(t)x (t)dt, si l curv es cerrd El áre de l figur es 1 β 2 α ρ(θ)2 dθ Logitud de u curv pl y = f (x) (x(t 1 ),y(t 1 )) b (x(t ),y(t )) L logitud de l curv es 1 + f (x) 2 dx L logitud de l curv es t 1 t x (t) 2 + y (t) 2 dt

33 6.5. Apédice: cálculo de áres, logitudes y volúmees 151 β ρ = ρ(θ) α El áre de l figur es β α ρ(θ) 2 + ρ (θ) 2 dθ Volume de u cuerpo de revolució y = f (x) y = f (x) b b El volume del cuerpo geerdo l girr l figur lrededor del eje x es π f (x)2 dx El volume del cuerpo geerdo l girr l figur lrededor del eje x es 2πx f (x) dx, si,b ρ = ρ(θ) (x(t 1 ),y(t 1 )) (x(t ),y(t )) β α El volume del cuerpo geerdo l girr l figur lrededor del eje x es t 1 t πy(t) 2 x (t)dt, si y(t) pr todo t [t,t 1 ] El volume del cuerpo geerdo l girr l figur lrededor del eje x es β α 2π 3 ρ(θ)3 seθ dθ, si α β π Volume de u cuerpo de seccioes coocids

Integral Definida. Aplicaciones

Integral Definida. Aplicaciones Itegrl Defiid. Apliccioes. Itegrl defiid. Defiició Se f(x u fució cotiu e u itervlo cerrdo [, b] y cosideremos el itervlo dividido e prtes igules x < x < x s < < x b. Pr cd subitervlo [x i, x i ], l fució

Más detalles

1.4. Sucesión de funciones continuas ( )

1.4. Sucesión de funciones continuas ( ) 1.4. Sucesió de fucioes cotius (6.1.017) Propiedd: Se {f } u sucesió de fucioes f, defiids e I. Si {f } coverge uiformemete f e I y ls f so cotius e I, etoces f es cotiu e I. Demostrció: Hemos de probr

Más detalles

Sucesiones de funciones

Sucesiones de funciones Tem 7 Sucesioes de fucioes Defiició 7. Se A IR y F A, IR el cojuto de ls fucioes de A e IR. Llmremos sucesió de fucioes de A culquier plicció de IN F A, IR, y l deotremos por f } = ó f } =. 7. Covergeci

Más detalles

PAIEP. Sumas de Riemann

PAIEP. Sumas de Riemann Progrm de Acceso Iclusivo, Equidd y Permeci PAIEP Uiversidd de Stigo de Chile Sums de Riem Ddo u itervlo de l form [, b], co y b e R, < b, u prtició del itervlo [, b] es u colecció de putos P = {x, x,...,

Más detalles

1 Áreas de regiones planas.

1 Áreas de regiones planas. Cálculo Mtemático. (Tem 7) Hoj Escuel Uiversitri de Arquitectur Técic Cálculo Mtemático. Tem 7: L itegrl defiid Curso 8-9 Áres de regioes pls. Defiició.- Se f u fució cotiu y o egtiv e el itervlo [, b].

Más detalles

Integración de funciones vectoriales

Integración de funciones vectoriales D Itegrció de fucioes vectoriles E est secció se expoe dos ltertivs pr defiir l itegrl de u fució de vrible rel co vlores e u espcio ormdo completo. L primer de ells proporcio u ilustrció itereste del

Más detalles

Unidad 2: SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS.

Unidad 2: SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS. Uidd : SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS. U sucesió es u cojuto ordedo de elemetos que respode u ley de formció. L sucesió suele brevirse: (,...) ( ) =,, 3,..., 3 Siedo el primer térmio, el segudo térmio,

Más detalles

SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I. Para Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable

SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I. Para Grados en Ingeniería. Capítulo 4: Integración en una variable SOLUCIONES DE LOS EJERCICIOS DE CÁLCULO I Pr Grdos e Igeierí Cpítulo 4: Itegrció e u vrible Domigo Pest Glvá José Muel Rodríguez Grcí Figurs relizds co Arturo de Pblo Mrtíez 4 Itegrció e u vrible 4. Itegrció

Más detalles

CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE TEMA 3. SUCESIONES Y SERIES. Sucesiones de números reales: monotonía, acotación y convergencia.

CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE TEMA 3. SUCESIONES Y SERIES. Sucesiones de números reales: monotonía, acotación y convergencia. Muel José Ferádez, mjfg@uiovi.es CALCULO GRADO EN INGEN. INFORM. DEL SOFTWARE. - TEMA. SUCESIONES Y SERIES.: Sucesioes umérics. Sucesioes de úmeros reles: mootoí, cotció y covergeci. Se llm sucesió de

Más detalles

Sucesiones y series de números reales

Sucesiones y series de números reales 79 Mtemátics : Series umérics Cpítulo Sucesioes y series de úmeros reles. Sucesioes Defiició 330.- Llmremos sucesió de úmeros reles culquier plicció f: N R y l represetremos por {, dode = f(). Por comodidd,

Más detalles

Profesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA

Profesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA FUNCIÓN DERIVADA Cosideremos, de etrd, u fució f cotiu, Ituitivmete diremos que l fució f es derivble si es de vrició suve, esto es, que o preset cmbios bruscos como picos o cmbios vertigiosos pediete

Más detalles

La integral de Riemann

La integral de Riemann L integrl de Riemnn 1 Vmos dr un definición precis de l integrl de un función definid en un intervlo. Este tiene que ser un intervlo cerrdo y cotdo, es decir [,] con < R, y l definición que dremos de integrl

Más detalles

A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS PROPIEDADES.

A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS PROPIEDADES. CAPÍTULO X. INTEGRACIÓN DEFINIDA SECCIONES A. Defiició de fució itegrble. Primers propieddes. B. Teorems fudmetles del cálculo itegrl. C. Ejercicios propuestos. A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS

Más detalles

COTAS Y EXTREMOS DE CONJUNTOS DE NUMEROS REALES

COTAS Y EXTREMOS DE CONJUNTOS DE NUMEROS REALES VALORES ABSOLUTOS Defiició: si 0 =, si < 0 = Por lo tto 0 R Teorem 2 = 2 Demostrció: si 0 2 = 2, si < 0 2 = ( ) 2 = 2 PROPIEDADES. =. = + + (desiguldd trigulr) = Teorem x x Demostrció: x x 2 2 x 2 2 x

Más detalles

Tema 7: Series Funcionales

Tema 7: Series Funcionales I.T.Telecomuiccioes Curso 99/ Tem 7: Series Fucioles Al estudir el teorem de Tylor se oservó l posiilidd de epresr u fució f ifiitmete derivle como u sum ifiit de fucioes moomiles, lgo sí como u poliomio

Más detalles

CALCULO INTEGRAL TEMAS PORQUE ESTUDIAR. Escribir una cita aquí. Teorema fundamental del cálculo. Métodos de integración e integral indefinida.

CALCULO INTEGRAL TEMAS PORQUE ESTUDIAR. Escribir una cita aquí. Teorema fundamental del cálculo. Métodos de integración e integral indefinida. CALCULO INTEGRAL PORQUE ESTUDIAR CALCULO INTEGRAL l itegrl defiid es l herrmiet pr clculr y defiir diverss mgitudes, como áres, volúmees, logitudes de tryectoris curvs, proiliddes, promedios, cosumo de

Más detalles

Tarea 12: Fubini, Particiones de la Unidad, y Cambio de Variable

Tarea 12: Fubini, Particiones de la Unidad, y Cambio de Variable Aálisis I (90ANA0) Segudo Semestre 205 Tre 2 p. Tre 2: Fubii, Prticioes de l Uidd, y Cmbio de Vrible. (Spivk 3-26) Itegrció y áre: Se f : [, b] R itegrble y o-egtiv. Pogmos A f = {(, y) [, b] [0, M] 0

Más detalles

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación RESUMEN TEMA SUCESIONES

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación RESUMEN TEMA SUCESIONES E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Curso 22-23 Grdos E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Asigtur: Cálculo I DEFINICIONES BÁSICAS Existe muchos feómeos que o se comport de mer cotiu, sio que ecesit u determido

Más detalles

UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN

UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN .5. SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS. Es clro que si f SC[-,] es u fució pr, etoces (9) fx ( ) = + cosx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC) = co () = f ( x )cos x dx, =,,,3,... Si f SC[-,] es

Más detalles

1. CONJUNTOS DE NÚMEROS

1. CONJUNTOS DE NÚMEROS Águed Mt y Miguel Reyes, Dpto. de Mtemátic Aplicd, FI-UPM. 1 1. CONJUNTOS DE NÚMEROS 1.1. NÚMEROS REALES Culquier úmero rciol tiee u expresió deciml fiit o periódic y vicevers, es decir, culquier expresió

Más detalles

Práctico 10 - Integrales impropias y Series. 1. Integrales impropias

Práctico 10 - Integrales impropias y Series. 1. Integrales impropias Uiversidd de l Repúblic Cálculo Fcultd de Igeierí - IMERL Segudo semestre 6 Práctico - Itegrles impropis y Series. Itegrles impropis. Se f : [,) R u fució cotiu tl que f (t) y defiimos F() = f (t)dt. Demostrr

Más detalles

1.-INTEGRAL DEFINIDA.

1.-INTEGRAL DEFINIDA. INTEGRAL DEFINIDA .-INTEGRAL DEFINIDA. e y ƒ( u fució cotiu e u itervlo [, ]. Not.- Pr simplificr l demostrció se cosider positiv, ƒ( > 0, e todo puto del itervlo. e divide el itervlo [, ] e "" suitervlos

Más detalles

La Integral Definida

La Integral Definida Cpítulo 5 L Itegrl Defiid 5.. Prtició U cojuto fiito de putos P = {x, x, x,, x } es u prtició de [, b] si, y solmete si, = x x x x = b. 5.. Sum Superior y Sum Iferior Se y = f(x), u fució cotiu e [, b].

Más detalles

APUNTE: Introducción a las Sucesiones y Series Numéricas

APUNTE: Introducción a las Sucesiones y Series Numéricas APUNTE: Itroducció ls Sucesioes y Series Numérics UNIVERSIDAD NACIONAL DE RIO NEGRO Asigtur: Mtemátic Crrers: Lic. e Admiistrció Lic. e Turismo Lic. e Hotelerí Profesor: Prof. Mbel Chresti Semestre: do

Más detalles

Sucesiones de Números Reales

Sucesiones de Números Reales Apédice A Sucesioes de Números Reles A.. Defiicioes U sucesió de úmeros reles es u correspodeci A que soci, cd úmero turl, u úmero rel A ( ) El cojuto de los úmeros turles, cotiee ifiitos elemetos e u

Más detalles

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias.

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias. Cpítulo Series Numérics y Series de Potecis.. Itroducció. E este cpítulo le dremos setido l cocepto de sum ifiit de úmeros ó serie uméric, es decir, diremos que sigific sumr u ifiidd de úmeros... 4 El

Más detalles

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS:

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Mtemátics EJERCICIOS RESUELTOS: Series umérics Ele Álvrez Sáiz Dpto. Mtemátic Aplicd y C. Computció Uiversidd de Ctbri Igeierí de Telecomuicció Fudmetos Mtemáticos I Ejercicios: Series umérics Clculr l

Más detalles

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesiones numéricas. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación. Universidad de Cantabria

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesiones numéricas. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación. Universidad de Cantabria Mtemátics EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesioes umérics Ele Álvrez Sáiz Dpto. Mtemátic Aplicd y C. Computció Uiversidd de Ctbri Igeierí de Telecomuicció Fudmetos Mtemáticos I Ejercicios: Sucesioes umérics Sucesioes

Más detalles

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES SUCESIONES DE NÚMEROS REALES Sucesioes de úmeros reles Se llm sucesió de úmeros reles u plicció del cojuto N * (cojuto de todos los úmeros turles excluido el cero) e el cojuto R de los úmeros reles. N

Más detalles

UNIDAD 10: DERIVADAS

UNIDAD 10: DERIVADAS I.E.S. Rmó Girldo. TASA DE VARIACIÓN UNIDAD 0: DERIVADAS L rzó de cmbio promedio (o ts de vrició medi) de, es: co respecto e el itervlo Co recueci iteres cosiderr l rzó de cmbio e itervlos cd vez más pequeños.

Más detalles

Tema IV. Sucesiones y Series

Tema IV. Sucesiones y Series 00 Tem IV. Sucesioes y Series Σ Gil Sdro Gómez Stos UASD 03/04/00 Tem IV. Sucesioes y Series Ídice Sucesió... 4 Límite de u sucesió... 4 Teorem 4.. Límite de u sucesió... 5 Teorem 4.. Leyes de límites

Más detalles

Métodos Numéricos de Integración. Supóngase que se tiene una función continua en el intervalo [a, b]; entonces para lograr un valor aproximado de

Métodos Numéricos de Integración. Supóngase que se tiene una función continua en el intervalo [a, b]; entonces para lograr un valor aproximado de Uiddd Métodos de itegrció y pliccioes.6 Métodos uméricos de itegrció. Métodos Numéricos de Itegrció Supógse que se tiee u ució cotiu e el itervlo [, b]; etoces pr logrr u vlor proximdo de x dx se divide

Más detalles

. En tal caso f se llama suma de la serie y se denota por S. Así mismo diremos que f n converge a f.

. En tal caso f se llama suma de la serie y se denota por S. Así mismo diremos que f n converge a f. B. Covergeci de series de fucioes: DEFINICION 9. Se f :[,b] IR u sucesió de fucioes. U serie de fucioes es u pr de sucesioes f y s cuyos térmios está relciodos por: i) s ( ) = f( ) i (sums prciles) ii)

Más detalles

Sucesiones de números reales

Sucesiones de números reales Tem 5 Sucesioes de úmeros reles Defiició 5.1 Llmremos sucesió de úmeros reles culquier plicció f: IN IR y l represetremos por { } =1, dode = f(. Por comodidd, diremos tmbié que l sucesió es el cojuto ordedo

Más detalles

Desigualdades II. Tarea #3 rumbo al nacional de septiembre de 2016 Por: Argel y Fernando. a 1 + a a n n. 1 n. n (f (x 1) + + f (x n ))

Desigualdades II. Tarea #3 rumbo al nacional de septiembre de 2016 Por: Argel y Fernando. a 1 + a a n n. 1 n. n (f (x 1) + + f (x n )) Desigulddes II Tre # rumbo l ciol 8-22 de septiembre de 206 Por: Argel y Ferdo Tchevyshev Se 2 y b b 2 b etoces Ahor les toc demostrrl b + 2 b + + b + 2 + + b + b 2 + + b 2 Jese Se cuerd de l ecució fuciol

Más detalles

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1 Tem Sucesioes Mtemátics I º Bchillerto. TEMA SUCESIONES. CONCEPTO DE SUCESIÓN DEFINICIÓN DE SUCESIÓN Se llm sucesió u cojuto de úmeros ddos ordedmete de modo que se pued umerr: primero, segudo, tercero,...

Más detalles

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5.

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5. Itroducció º ESO º ESO Pr operr co frccioes se sigue el mismo método que pr operr co úmeros eteros. Es decir, hy que respetr u jerrquí. Recordémosl: 1. Corchetes y prétesis.. Multipliccioes y divisioes..

Más detalles

8 1 2n 2. 2( n 1) 1 2n 1 2n 1 2n 1

8 1 2n 2. 2( n 1) 1 2n 1 2n 1 2n 1 E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Curso 00-0 Grdos E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Asigtur: Cálculo I Tem : Sucesioes y Series Numérics. Series de Potecis. Ejercicios resueltos Estudir l mootoí de

Más detalles

10. Series de potencias

10. Series de potencias 0. Series de potecis Aálisis de Vrible Rel 204 205 Resume Se verá e este tem u tipo especil de serie de fucioes: ls series de potecis. Veremos que ests tiee us propieddes muy prticulres, que ls hce prticulrmete

Más detalles

Segunda definición.- Se llama sucesión de números reales a una aplicación del conjunto N* = N {0} en el conjunto de los números reales

Segunda definición.- Se llama sucesión de números reales a una aplicación del conjunto N* = N {0} en el conjunto de los números reales SUCESIONES DE NÚMEROS REALES. LÍMITE DE SUCESIONES. INTRODUCCIÓN.- Relció - Relció es tod propiedd que comuic los elemetos de dos cojutos o bie comuic etre sí los elemetos de u mismo cojuto. E geerl u

Más detalles

Cálculo diferencial integral en una variable Facultad de Ingeniería - IMERL Segundo semestre Práctico Semana xm (1 x) n dx = 1

Cálculo diferencial integral en una variable Facultad de Ingeniería - IMERL Segundo semestre Práctico Semana xm (1 x) n dx = 1 Uiversidd de l Repúblic Cálculo diferecil itegrl e u vrible Fcultd de Igeierí - IMERL Segudo seestre 8 Práctico Se 6. Cbio de vrible liel. Se f : R R u fució itegrble y,b R tl que < b. Probr que: Pr todo

Más detalles

Tema 1: Números reales.

Tema 1: Números reales. Tem : Números reles. REALES se utiliz pr Medir mgitudes se obtiee Ctiddes todos so Números Errores viee fectds de errores Aproximcioes clses se represet Rect rel Aproximcioes decimles Redodeos Trucmieto

Más detalles

3. SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS. Es claro que: Si f SC[-π,π] es una función impar, entonces. cosnx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC)

3. SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS. Es claro que: Si f SC[-π,π] es una función impar, entonces. cosnx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC) 3 SERIES DE FOURIER DE SENOS Y DE COSENOS Es clro que: Si f SC[-,] es u fució pr, etoces (9) fx ( ) = + cosx, (CM) SERIE DE FOURIER DE COSENOS (SFC) = co () = f(x)cosxdx, =,,,3, Si f SC[-,] es u fució

Más detalles

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n TEMA 8: UCEIONE DE NÚMERO. PROGREIONE.- UCEIONE DE NÚMERO RACIONALE: U sucesió es u cojuto ordedo de úmeros reles:,,,, - Los úmeros turles se llm ídices. El subídice idic el lugr que el térmio ocup e l

Más detalles

Progresiones aritméticas y geométricas

Progresiones aritméticas y geométricas Progresioes ritmétics y geométrics Progresioes ritmétics y geométrics. Esquem de l uidd PROGRESIONES Progresioes Aritmétics Progresioes Geométrics Iterés compuesto Sum de térmios Sum de térmios Producto

Más detalles

Guía Semana RESUMEN. Universidad de Chile. Ingeniería Matemática

Guía Semana RESUMEN. Universidad de Chile. Ingeniería Matemática . ESUMEN Igeierí Mtemátic FACULTA E CIENCIAS FÍSICAS Y MATEMÁTICAS UNIVESIA E CHILE Cálculo e Vris Vribles 08- Igeierí Mtemátic Uiversidd de Chile Guí Sem 0 Itegrl y propieddes básics. d f : Ê y u reticuldo

Más detalles

4º ESO Opción A ARITMÉTICA Esquema resumen

4º ESO Opción A ARITMÉTICA Esquema resumen 4º ESO Opció A ARITMÉTICA Esquem resume NÚMEROS Números Nturles ( N ): so los que sirve pr cotr. So,, Números Eteros ( Z ): so los turles y sus simétricos egtivos. So -, -, -, 0,, 4 Números Rcioles ( Q

Más detalles

el blog de mate de aida. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. 1 NÚMEROS REALES

el blog de mate de aida. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. 1 NÚMEROS REALES el log de mte de id. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. NÚMEROS REALES Expresió deciml de los úmeros rcioles. Pr psr u úmero rciol de form frcciori form deciml st dividir el umerdor por el deomidor. Como l hcer

Más detalles

Introducción a las SUCESIONES y a las SERIES NUMERICAS

Introducción a las SUCESIONES y a las SERIES NUMERICAS Itroducció ls SUCESIONES y ls SERIES NUMERICAS UNIVERSIDAD NACIONAL DE RIO NEGRO Asigtur: Mtemátic Crrers: Lic. e Ecoomí Profesor: Prof. Mbel Chresti Semestre: ero Año: 0 Sucesioes Numérics Defiició U

Más detalles

Enteros (Z):..., -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3,... Números enteros (positivos o negativos), sin decimales. Incluye a los naturales y a los enteros negativos.

Enteros (Z):..., -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3,... Números enteros (positivos o negativos), sin decimales. Incluye a los naturales y a los enteros negativos. Tem 1: Números Reles 1.0 Símbolos Mtemáticos Distito Aproximdo Meor o igul Myor o igul Uió Itersecció Cojuto vcío Existe No existe Perteece No perteece Subcojuto Implic Equivlete 1.1 Cojuto de los úmeros

Más detalles

GUION DE ANALISIS MATEMATICO I Números reales. Funciones reales.

GUION DE ANALISIS MATEMATICO I Números reales. Funciones reales. GUION DE ANALISIS MATEMATICO I Números reles. Fucioes reles.. Números reles: opercioes lgebrics E R hy dos opercioes, sum y producto, respecto de ls cules es u cuerpo comuttivo. Esto sigific que si, b,

Más detalles

1.3.6 Fracciones y porcentaje

1.3.6 Fracciones y porcentaje Ejemplo : Se hor u situció e l que ecesitmos clculr l frcció de otr frcció. Por ejemplo de. Pr u mejor iterpretció de l regl terior, recurrimos l represetció gráfic. Represetemos l frcció de Es decir:

Más detalles

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m Igreso Potecició e R: Ddo u úmero rel, que le llmremos bse y u umero turl, l que le llmremos epoete. defiimos: =.... Propieddes de l potecició: veces ( epoete) Ests propieddes se eplic mejor si se etiede

Más detalles

Definición: Es un conjunto ordenado de términos. Se representan mediante una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales.

Definición: Es un conjunto ordenado de términos. Se representan mediante una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales. SUCESIONES Y SERIES Sucesió Es u cojuto ordedo de térmios. Se represet medite u ució cuyo domiio es el cojuto de los úmeros turles. Se expres l ució que geer los térmios de l sucesió como ( ) =. Al térmio

Más detalles

Si quieres que algo se haga, encárgaselo a una persona ocupada Proverbio chino

Si quieres que algo se haga, encárgaselo a una persona ocupada Proverbio chino i quieres que lgo se hg, ecárgselo u perso ocupd Proverbio chio hht ttpp: ://ppeer rssoo..wddoooo..eess/ /ti iimoomt tee Noviembre 006 PROGREIONE DEFINICIÓN DE UCEIÓN NUMÉRICA U sucesió uméric es u cojuto

Más detalles

Capítulo 3. Integrales impropias Introducción

Capítulo 3. Integrales impropias Introducción Cpítulo 3 Itegrles impropis 3.. Itroducció Extederemos l oció de itegrl csos e los cules f puede o ser cotd e [,b] y itegrles sobre itervlos ifiitos Defiició 3.. ( Itegrl impropi de primer especie). Se

Más detalles

Teoría Tema 5 Integral definida. Área encerrada por una curva

Teoría Tema 5 Integral definida. Área encerrada por una curva Colegio Mrist L Imculd de Grd Profesor Diel Prtl Grcí www.diprtl.et Asigtur: Mtemátics Ciecis 2ºBchillerto Teorí Tem 5: Itegrl defiid. Áre ecerrd por u curv pági 1/16 Teorí Tem 5 Itegrl defiid. Áre ecerrd

Más detalles

Unidad 12: DERIVADAS

Unidad 12: DERIVADAS Uidd : DERIVADAS Si u ctidd o egtiv uer t pequeñ que resultr meor que culquier otr dd, ciertmete o podrí ser sio cero. A quiees pregut qué es u ctidd iiitmete pequeñ e mtemátics, osotros respodemos que

Más detalles

EL TEOREMA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE. Alberto E. J. Manacorda*

EL TEOREMA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE. Alberto E. J. Manacorda* EL TEOREA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE Alerto E. J. cord* *Igeiero Geogrfo Profesor Titulr de Alisis temtico II Fcultd de Ciecis Ecoomics Estdistic Uiversidd Nciol de Rosrio 5.- Aliccioes

Más detalles

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región APÍTULO L itegrl.5 efiició de l itegrl. Sums de Riem.5. Aproimció del áre de u regió E est secció precismos lgus ides epuests previmete, co respecto l problem de ecotrr el áre de l regió bjo l gráfic de

Más detalles

INTERVALOS Y SEMIRRECTAS.

INTERVALOS Y SEMIRRECTAS. el log de mte de id. Mtemátics plicds ls ciecis sociles I: NÚMEROS REALES pág. INTERVALOS Y SEMIRRECTAS. L ordeció de úmeros permite defiir lguos cojutos de úmeros que tiee u represetció geométric e l

Más detalles

2. Sucesiones, límites y continuidad en R

2. Sucesiones, límites y continuidad en R . Sucesioes, límites y cotiuidd e R. Sucesioes de úmeros reles { } =,,...,,... es u sucesió: cd turl correspode u rel. Mtemáticmete, como u fució sig cd elemeto de u cojuto u úico elemeto de otro: : N

Más detalles

FUNDAMENTOS DE MATEMÁTICA MATERIAL CON FINES DIDÁCTICOS UNEFA NÚCLEO TÁCHIRA PRODUCTOS NOTABLES.

FUNDAMENTOS DE MATEMÁTICA MATERIAL CON FINES DIDÁCTICOS UNEFA NÚCLEO TÁCHIRA PRODUCTOS NOTABLES. PRODUCTOS NOTABLES. Productos Notbles: So poliomios que se obtiee de l multiplicció etre dos o más poliomios que posee crcterístics especiles o expresioes prticulres, cumple cierts regls fijs; es decir,

Más detalles

SISTEMA DE ECUACIONES LINEALES

SISTEMA DE ECUACIONES LINEALES SISTEM DE ECUCIONES LINELES Defiició: Llmremos sistem de m ecucioes co icógits, u cojuto de ecucioes de l form: m.... m..... m m (S) Los elemetos so los coeficietes del sistem. ij Los elemetos i so ls

Más detalles

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Curso 200-20 Grdos E.T.S.I. Idustriles y Telecomuicció Asigtur: Cálculo I Tem 3: Sucesioes y Series Numérics. Series de Potecis. Coocimietos previos Pr poder seguir

Más detalles

RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES

RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES Mtemátics II Proesor: Mrí José Sáchez Quevedo RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES DERIVADA DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO Se u ució cotiu e =, se deie: ( ) ( ) ( ) lim se le deomi derivd de l ució e el

Más detalles

Aproximación al área bajo una curva.

Aproximación al área bajo una curva. Aproimció l áre jo u curv. Por: Miguel Solís Esquic Profesor de tiempo completo Uiversidd Autóom de Cips Clculr cd u de ls áres de los rectágulos que lle l regió cotd pr lczr el vlor del áre ecesrimete

Más detalles

Resumen Teórico. Curso de Inicio de MATEMÁTICAS. Tema 1: Funciones Elementales Tema 2: Derivación Tema 3: Integración

Resumen Teórico. Curso de Inicio de MATEMÁTICAS. Tema 1: Funciones Elementales Tema 2: Derivación Tema 3: Integración Resume Teórico. Curso de Iicio de MATEMÁTICAS. Tem : Fucioes Elemetles Tem : Derivció Tem 3: Itegrció Pedro Grcí Ferrádez Mª Ágeles Cstro López Curso de Iicio EPS. Mtemátics. Frccioes. Iguldd de dos frccioes:

Más detalles

Integral definida y Cálculo de primitivas.

Integral definida y Cálculo de primitivas. Cpítulo 5 Itegrl defiid Cálculo de primitivs. 5.. L estimció de u áre. Sums de Riem. 5... Sigificdo geométrico de l itegrl Co l itegrl defiid se pretede clculr el áre de u regió del plo limitd por u curv

Más detalles

Integral Definida. Tema 6. 6.1 Introducción. 6.2 Definición de Integral Definida

Integral Definida. Tema 6. 6.1 Introducción. 6.2 Definición de Integral Definida Tem 6 Integrl Definid 6.1 Introducción En este tem estudiremos l Integrl Definid o Integrl de Riemnn, un concepto mtemático que esencilmente puede describirse como el límite de un sum cundo el número de

Más detalles

Z={...,-4,-3,-2,-1,0,1,2,3,4,...}

Z={...,-4,-3,-2,-1,0,1,2,3,4,...} TEMA Prelimires: Números y cojutos P- Números eteros: Se deomi úmeros turles (tmbié llmdos eteros positivos) los úmeros que os sirve pr cotr objetos:,,,4,5,... El cojuto de los úmeros turles se desig por

Más detalles

2) En cualquier intervalo de la recta real hay infinitos número racionales, por ello se dice que el conjunto Q es denso.

2) En cualquier intervalo de la recta real hay infinitos número racionales, por ello se dice que el conjunto Q es denso. TEMA : NÚMEROS REALES. Clsificció de los úeros reles.. Itervlos y seirrects.. Vlor bsoluto de u úero rel.. Potecis y rdicles. Propieddes.. Clsificció de los úeros reles. No olvideos: ) Los úeros rcioles

Más detalles

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre Escuel Púlic Experimetl Descocetrd Nº Dr. Crlos Ju Rodríguez Mtemátic º Año Ciclo Básico de Secudri Teorí Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros rcioles Los úmeros rcioles so quellos que puede ser expresdos

Más detalles

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e www.mtesxrod.et José A. Jiméez Nieto LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e. LÍMITE DE UNA SUCESIÓN... Aproximció l cocepto de límite. Vmos cercros l cocepto de límite hlldo lguos térmios de distits sucesioes

Más detalles

SOLUCIONARIO. UNIDAD 8: Funciones polinómicas. Interpolación ACTIVIDADES-PÁG y la distancia entre las ciudades es de v

SOLUCIONARIO. UNIDAD 8: Funciones polinómicas. Interpolación ACTIVIDADES-PÁG y la distancia entre las ciudades es de v Mtemátics plicds ls Ciecis Sociles UNIDAD 8: Fucioes poliómics. Iterpolció ACTIVIDADES-PÁG. 64. L epresió lgebric correspodiete l problem es 4 m. t 4 l distci etre ls ciuddes es de v. ) L gráfic es l simétric

Más detalles

TEMA Nº 1: NÚMEROS REALES

TEMA Nº 1: NÚMEROS REALES Deprtmeto de Mtemátics. I.E.S. Ciudd de Arjo º BAC MCS TEMA Nº : NÚMEROS REALES. NÚMEROS RACIONALES. EXPRESIONES DECIMALES.. NÚMEROS RACIONALES. EXPRESIONES DECIMALES. NÚMEROS IRRACIONALES.. NÚMEROS REALES.

Más detalles

CURSO DE ANÁLISIS MATEMÁTICO: DE LAS FUNCIONES REALES DE VARIABLE REAL A LA APLICACIÓN DE LAS INTEGRALES

CURSO DE ANÁLISIS MATEMÁTICO: DE LAS FUNCIONES REALES DE VARIABLE REAL A LA APLICACIÓN DE LAS INTEGRALES CURSO DE ANÁLISIS MATEMÁTICO: DE LAS FUNCIONES REALES DE VARIABLE REAL A LA APLICACIÓN DE LAS INTEGRALES ISBN: 978-84-69-79-6 Pedro J. López Cello Idice geerl Itroducció. Fucioes reles de vrile rel. Fucioes

Más detalles

INSTRUCTIVO PARA TUTORÍAS

INSTRUCTIVO PARA TUTORÍAS INSTRUCTIVO PARA TUTORÍAS Ls tutorís correspode los espcios cdémicos e los que el estudite del Politécico Los Alpes puede profudizr y reforzr sus coocimietos e diferetes tems de cr l eme de dmisió de l

Más detalles

Polinomios de Taylor

Polinomios de Taylor Poliomios de Tylor Itroducció Los poliomios so de ls ucioes más bues que hemos usdo lo lrgo de uestros cursos de álisis. Este cliictivo reside e el hecho de que so ucioes cotius co iiits derivds cotius;

Más detalles

Sucesiones de números reales

Sucesiones de números reales Apédice A Sucesioes de úmeros reles Ejercicios resueltos. Está l sucesió de térmio geerl U cot iferior es pues 5 cotd? 5 5 4 4 lo cul se cumple culquier que se el úmero turl. U cot superior es pues 5 5

Más detalles

Este documento es de distribución gratuita y llega gracias a www.cienciamatematica.com El mayor portal de recursos educativos a tu servicio!

Este documento es de distribución gratuita y llega gracias a www.cienciamatematica.com El mayor portal de recursos educativos a tu servicio! Este documeto es de distribució grtuit y lleg grcis Cieci Mtemátic El myor portl de recursos eductivos tu servicio! Los poliomios de Beroulli y sus pliccioes Pblo De Nápoli versió 0.. Los poliomios de

Más detalles

Repaso general de matemáticas básicas

Repaso general de matemáticas básicas Repso geerl de mtemátics básics Expoetes y rdicles Regl de l multiplicció: Cudo dos ctiddes co l mism bse se multiplic, su producto se obtiee sumdo lgebricmete los expoetes. m m Expoete egtivo U térmio

Más detalles

FÓRMULA DE TAYLOR 1. Introducción formula de Taylor Brook Taylor 2. Objetivos Aproximación de funciones por polinomios f(x) P(x) f(x)

FÓRMULA DE TAYLOR 1. Introducción formula de Taylor Brook Taylor 2. Objetivos Aproximación de funciones por polinomios f(x) P(x) f(x) FÓRMULA DE TAYLOR. Itroducció Los poliomios igur etre ls ucioes más secills que se estudi e Aálisis. So decuds pr trjr e cálculos uméricos por que sus vlores se puede oteer eectudo u úmero iito de multipliccioes

Más detalles

Sucesiones y series de funciones

Sucesiones y series de funciones Cpítulo 10 Sucesioes y series de fucioes Expoemos este tem siguiedo el cpítulo 11 de [Apostol1], completdo co lgus prtes del cpítulo 7 de [Brtle-Sherbert]. E cd cso iremos ddo l refereci decud. 10.1. Sucesioes

Más detalles

Distinguir diferentes sistemas numéricos de números reales, sus operaciones, estructura algebraica y propiedades de orden.

Distinguir diferentes sistemas numéricos de números reales, sus operaciones, estructura algebraica y propiedades de orden. Clse : Sistems uméricos de úmeros reles Distiguir diferetes sistems uméricos de úmeros reles, sus opercioes, estructur lgebric y propieddes de orde. Clculr expresioes de úmeros reles usdo ls propieddes

Más detalles

Tema 1 Los números reales Matemáticas CCSS1 1º Bachillerato 1

Tema 1 Los números reales Matemáticas CCSS1 1º Bachillerato 1 Tem 1 Los úmeros reles Mtemátics CCSS1 1º Bchillerto 1 TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES 1.1 LOS NÚMEROS REALES. LA RECTA REAL INTRODUCCIÓN: Los úmeros rcioles: Se crcteriz porque puede expresrse: E form de frcció,

Más detalles

Olimpiada Costarricense de Matemáticas. II Eliminatoria Curso preparatorio Nivel B. Elaborado por: Christopher Trejos Castillo ÁLGEBRA

Olimpiada Costarricense de Matemáticas. II Eliminatoria Curso preparatorio Nivel B. Elaborado por: Christopher Trejos Castillo ÁLGEBRA Olimpid Costrricese de Mtemátics II Elimitori 011 Curso preprtorio Nivel B Elbordo por: Christopher Trejos Cstillo ÁLGEBRA Iicimos demostrdo dos resultdos que puede ser importtes pr resolver problems olímpicos.

Más detalles

Sucesiones sumables (Series) Mario Augusto Bunge Ciclo Básico Común Universidad de Buenos Aires

Sucesiones sumables (Series) Mario Augusto Bunge Ciclo Básico Común Universidad de Buenos Aires ucesioes sumbles (eries) Mrio Augusto Buge Ciclo Básico Comú Uiversidd de Bueos Aires El símbolo de sumtori upógse dd u ctidd fiit de úmeros, digmos,, 3,, y cosidermos su sum + + 3 +... + E ocsioes es

Más detalles

Profesorado de Informática - Ciencias de la Computación - INET DFPD Matemática II 2010 Sucesiones

Profesorado de Informática - Ciencias de la Computación - INET DFPD Matemática II 2010 Sucesiones Profesordo de Iformátic - Ciecis de l Computció - INET DFPD Mtemátic II Sucesioes Sucesioes Tems: Límites de sucesioes. Sucesioes moótos y sus límites. Pres de sucesioes moótos covergetes. Número e. Opercioes

Más detalles

1.1 Secuencia de las operaciones

1.1 Secuencia de las operaciones 1 Uiversidd Ctólic Lo Ágeles 1. FUNDAMENTOS MATEMATICOS BASICOS 1.1 Secueci de ls opercioes Ls opercioes mtemátics tiee u orde de ejecució, de mer que es ecesrio teer presete l secueci lógic de ls opercioes,

Más detalles

TEMA 8: LÍMITES Y CONTINUIDAD

TEMA 8: LÍMITES Y CONTINUIDAD 1. LÍMITE DE UNA FUNCIÓN 1.1. Límite fiito de u fució TEMA 8: LÍMITES Y CONTINUIDAD Decimos que: lim f ( x) L, si x / x ' x f ( x') L x Decimos que: lim f ( x) L, si x / x ' x f ( x') L x 1.2. Límite ifiito

Más detalles

Fundación Educativa de Desarrollo Social Centro Integral Empresarial por Madurez CIEM

Fundación Educativa de Desarrollo Social Centro Integral Empresarial por Madurez CIEM Fudció Eductiv de Desrrollo Socil Cetro Itegrl Empresril por Mdurez Lbortorio Le deteidmete, ls propieddes de l potecició Si N es decir Ejemplos: y R, etoces... veces 6 PROPIEDADES DE LA POTENCIACION.

Más detalles

1. Aplicar la definición para hallar, sin calculadora, el valor de las siguientes potencias:

1. Aplicar la definición para hallar, sin calculadora, el valor de las siguientes potencias: EJERCICIOS de POTENCIAS º ESO FICHA : Potecis de expoete IN RECORDAR:... Defiició de poteci ( veces). Aplicr l defiició pr hllr, si clculdor, el vlor de ls siguietes potecis: ) b) ( ) c) d) ( ) e) f) (

Más detalles

Sucesiones y series de Funciones

Sucesiones y series de Funciones Sucesioes y series de Fucioes U sucesió de fucioes es u plicció que cd úmero turl hce correspoder u fució f. Supodremos e lo que sigue que ls fucioes f so fucioes reles defiids e u itervlo I. Usremos el

Más detalles

1. Aplicar la definición para hallar, sin calculadora, el valor de las siguientes potencias:

1. Aplicar la definición para hallar, sin calculadora, el valor de las siguientes potencias: EJERCICIOS de POTENCIAS º ESO cdémics FICHA : Potecis de expoete IN RECORDAR:... Defiició de poteci ( veces). Aplicr l defiició pr hllr, si clculdor, el vlor de ls siguietes potecis: ) b) ( ) c) d) ( )

Más detalles