Congrés ADA 2012 Highlights AP Philadelphia 8-12 Juny 2012

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Congrés ADA 2012 Highlights AP Philadelphia 8-12 Juny 2012"

Transcripción

1 Congrés ADA 2012 Highlights AP Philadelphia 8-12 Juny 2012 F. X a v i e r C o s C l a r a m u n t CAP Sant Martí de Provençals. Barcelona RedGDPS / Primary Care Diabetes Europe

2 Sumari!"#$%&'"(")*&,"&-.(')/#&0001,2*3"4"#1.)'& 567&#"##2.(#&89:&#2%;.#2$%<& 699&&&F.%$(2-*-2.(#&.)*#&&& :G9H&I.#4")#&8;)"#"(4*4#A;$32-*4#<& Congrés ADA 2012 Highlights

3 Sumari AP L)*-4*%"(4&& &>(M"'#&NCIO5&& &D?IIDP& >$4.*(*2#2#&8#2&.&(.Q&RRR<&!"#$4*4#&S(*#&,"#&"#4$,2#&& &O&?=OIC>TOF>L& &O&LU?>V&& &O&U!DNDT& Congrés ADA 2012 Highlights

4 Management of Hyperglycemia in Type 2 Diabetes: A Patient-Centered Approach Position Statement of the American Diabetes Association (ADA) and! the European Association f the Study of Diabetes (EASD)"

5 ADA-EASD Position Statement: Management of Hyperglycemia in T2DM: A Patient-Centered Approach&!"!#$%&'()&*()&(,(-#%$$,.%/# 0"#1%23,.4)-#! & (567896:;:<=#>?7#@8>;A@#B>C8#695>BA#! #,8;>D:?E@65#:F#<;=B896B#B:?AC:;#A:#:GAB:98E#! #.H8CH68I#:F#A@8#5>A@:<8?8E6E#:F#&=58#0#76>J8A8E# K"#%)&'*/L$(,3ML(N'#&/(,%$L#! 3;=B896B#A>C<8AE#! &@8C>58GDB#:5D:?E# #*#M6F8EA=;8# #*#.C>;#><8?AE#O#?:?*6?EG;6?#6?P8BA>J;8E# #*#'?EG;6?# Diabetes Care, Diabetologia. 19 April 2012 [Epub ahead of print]!

6 ADA-EASD Position Statement: Management of Hyperglycemia in T2DM: A Patient-Centered Approach& K"#%)&'/L$(,3ML(N'#&/(,%$L#!### #'95;898?A>D:?#QAC>A8<68E# # #*#'?6D>;#7CG<#A@8C>5=# # #*#%7H>?B6?<#A:#7G>;#B:9J6?>D:?#A@8C>5=# # #*#%7H>?B6?<#A:#AC65;8#B:9J6?>D:?#A@8C>5=# # #*#&C>?E6D:?E#A:#>?7#DAC>D:?E#:F#6?EG;6?# R"#.&/(,#.)Q'-(,%&'.)Q#! #%<8#! #S86<@A#! #Q8TUC>B6>;U8A@?6BU<8?8DB#76V8C8?B8E#! #:9:CJ676D8E#!"#$#%&$'(&$)*$'(,-*&-*.(/*&$)(0&,12$*.( ( ( ((( ((("3$#%,4(5,%*'(,-*&-*.(6,7*$('-02%48#%.(/'9#:1'4*;,&<( W"#X4&4,(#-',(&'.)Q#U#,(Q(%,/#)((-Q# Diabetes Care, Diabetologia. 19 April 2012 [Epub ahead of print]!

7 Initial drug monotherapy Efficacy (! HbA1c) Hypoglycemia Weight Side effects Costs Two drug combinations* Efficacy (! HbA1c) Hypoglycemia Weight Maj side effect(s) Costs Three drug combinations Healthy eating, weight control, increased physical activity Metfmin low risk neutral/loss GI / lactic acidosis low If needed to reach individualized HbA1c target after ~3 months, proceed to 2-drug combination (der not meant to denote any specific preference): Metfmin Metfmin Metfmin Metfmin Metfmin Sulfonylurea moderate risk gain hypoglycemia low Metfmin Sulfonylurea TZD Thiazolidinedione low risk gain edema, HF, fx s Metfmin Thiazolidinedione SU DPP-4 Inhibit intermediate low risk neutral rare Metfmin DPP-4 Inhibit GLP-1 recept agonist low risk loss GI If needed to reach individualized HbA1c target after ~3 months, proceed to 3-drug combination (der not meant to denote any specific preference): Metfmin GLP-1 recept agonist SU SU Insulin (usually basal) est risk gain hypoglycemia variable Metfmin Insulin (usually basal) TZD DPP-4-i DPP-4-i TZD TZD DPP-4-i GLP-1-RA GLP-1-RA Insulin Insulin GLP-1-RA Insulin Insulin Me complex insulin strategies If combination therapy that includes basal insulin has failed to achieve HbA1c target after 3-6 months, proceed to a me complex insulin strategy, usually in combination with 1-2 non-insulin agents: Insulin # (multiple daily doses) &0-N#%?D@=58C<;=B896B#&@8C>5=Y#38?8C>;#,8B:998?7>D:?E# Diabetes Care, Diabetologia. 19 April 2012! [Epub ahead of print]!

8 Initial drug monotherapy Efficacy (! HbA1c) Hypoglycemia Weight Side effects Costs Two drug combinations* Efficacy (! HbA1c) Hypoglycemia Weight Maj side effect(s) Costs Three drug combinations Healthy eating, weight control, increased physical activity Metfmin low risk neutral/loss GI / lactic acidosis low If needed to reach individualized HbA1c target after ~3 months, proceed to 2-drug combination (der not meant to denote any specific preference): Metfmin Metfmin Metfmin Metfmin Metfmin Sulfonylurea moderate risk gain hypoglycemia low Metfmin Sulfonylurea TZD Thiazolidinedione low risk gain edema, HF, fx s Metfmin Thiazolidinedione SU DPP-4 Inhibit intermediate low risk neutral rare Metfmin DPP-4 Inhibit GLP-1 recept agonist low risk loss GI If needed to reach individualized HbA1c target after ~3 months, proceed to 3-drug combination (der not meant to denote any specific preference): Metfmin GLP-1 recept agonist SU SU Insulin (usually basal) est risk gain hypoglycemia variable Metfmin Insulin (usually basal) TZD DPP-4-i DPP-4-i TZD TZD DPP-4-i GLP-1-RA GLP-1-RA Insulin Insulin GLP-1-RA Insulin Insulin Me complex insulin strategies If combination therapy that includes basal insulin has failed to achieve HbA1c target after 3-6 months, proceed to a me complex insulin strategy, usually in combination with 1-2 non-insulin agents: Insulin # (multiple daily doses) &0-N#%?D@=58C<;=B896B#&@8C>5=Y#38?8C>;#,8B:998?7>D:?E# Diabetes Care, Diabetologia. 19 April 2012! [Epub ahead of print]!

9 Initial drug monotherapy Efficacy (! HbA1c) Hypoglycemia Weight Side effects Costs Two drug combinations* Efficacy (! HbA1c) Hypoglycemia Weight Maj side effect(s) Costs Three drug combinations Healthy eating, weight control, increased physical activity Metfmin low risk neutral/loss GI / lactic acidosis low If needed to reach individualized HbA1c target after ~3 months, proceed to 2-drug combination (der not meant to denote any specific preference): Metfmin Metfmin Metfmin Metfmin Metfmin Sulfonylurea moderate risk gain hypoglycemia low Metfmin Sulfonylurea TZD Thiazolidinedione low risk gain edema, HF, fx s Metfmin Thiazolidinedione SU DPP-4 Inhibit intermediate low risk neutral rare Metfmin DPP-4 Inhibit GLP-1 recept agonist low risk loss GI If needed to reach individualized HbA1c target after ~3 months, proceed to 3-drug combination (der not meant to denote any specific preference): Metfmin GLP-1 recept agonist SU SU Insulin (usually basal) est risk gain hypoglycemia variable Metfmin Insulin (usually basal) TZD DPP-4-i DPP-4-i TZD TZD DPP-4-i GLP-1-RA GLP-1-RA Insulin Insulin GLP-1-RA Insulin Insulin Me complex insulin strategies If combination therapy that includes basal insulin has failed to achieve HbA1c target after 3-6 months, proceed to a me complex insulin strategy, usually in combination with 1-2 non-insulin agents: Insulin # (multiple daily doses) &0-N#%?D@=58C<;=B896B#&@8C>5=Y#38?8C>;#,8B:998?7>D:?E# Diabetes Care, Diabetologia. 19 April 2012! [Epub ahead of print]!

10 Initial drug monotherapy Efficacy (! HbA1c) Hypoglycemia Weight Side effects Costs Two drug combinations* Efficacy (! HbA1c) Hypoglycemia Weight Maj side effect(s) Costs Three drug combinations Healthy eating, weight control, increased physical activity Metfmin low risk neutral/loss GI / lactic acidosis low If needed to reach individualized HbA1c target after ~3 months, proceed to 2-drug combination (der not meant to denote any specific preference): Metfmin Metfmin Metfmin Metfmin Metfmin Sulfonylurea moderate risk gain hypoglycemia low Metfmin Sulfonylurea TZD Thiazolidinedione low risk gain edema, HF, fx s Metfmin Thiazolidinedione SU DPP-4 Inhibit intermediate low risk neutral rare Metfmin DPP-4 Inhibit GLP-1 recept agonist low risk loss GI If needed to reach individualized HbA1c target after ~3 months, proceed to 3-drug combination (der not meant to denote any specific preference): Metfmin GLP-1 recept agonist SU SU Insulin (usually basal) est risk gain hypoglycemia variable Metfmin Insulin (usually basal) TZD DPP-4-i DPP-4-i TZD TZD DPP-4-i GLP-1-RA GLP-1-RA Insulin Insulin GLP-1-RA Insulin Insulin If combination therapy that includes basal insulin has failed to achieve HbA1c target after 3-6 months, proceed to a me complex insulin strategy, usually in combination with 1-2 non-insulin agents: Me complex insulin strategies Diabetes Care, Diabetologia.! 19 April 2012 [Epub ahead of print]! Insulin # (multiple daily doses)

11 Non-insulin regimens Number of injections Regimen complexity Basal insulin only (usually with al agents) 1 low Basal insulin 1 (meal-time) rapid-acting insulin injection Premixed insulin twice daily mod. Basal insulin!2 (meal-time) rapid-acting insulin injections less flexible Flexibility Sequential Insulin Strategies in T2DM Diabetes Care, Diabetologia. 19 April 2012 [Epub ahead of print]!

12 State of the art lecture Dr. Silvio Inzucchi Nou consens ADA/EASD del tractament de la hiperglicemia en la Diabetes tipus 2 Cal individualitzar el tractament hipoglicemiant i els objectius terapeutics Alimentació, activitat fisica i educació són la base del tractament Metfmina és el farmac de primera elecció si no està contraindicat Després de Metfmina cal valar tractament combinat 1-2 FFOO/ SC. Priitzar minimitzar Efectes secundaris Caldria plantejar-se decisions terapeutiques compartides (preferències,necesitats i vals) La reducció de RCV hauria de ser la priitat en el tractament Congrés ADA 2012 Highlights

13 IN Us CRE clínic TINES de les Incretines Comida Tracto GI Inhibid DPP-4 Incretin miméticos Secreción de incretinas Actividad GLP-1 y GIP X Enzima DPP-4 metabolitos GLP-1 y GIP Pancreas Cel Beta Cel Alfa! Insulina Cel beta (GLP-1 y GIP) Glucosa dependiente!! Glucagon Cel alfa (GLP-1) Glucosa dependiente! Captación de glucosa p Musculo y Tejido adiposo!! Producción hepática de glucosa Reducción de la glucemia Drucker DJ. Diabetes Care. 2003;26: Congrés ADA 2012 Highlights

14 IN CRE TINES Anàlegs recept GLP-1 Incretin miméticos Congrés ADA 2012 Highlights

15 EUREXA trial ADA/Lancet Dr. Schernthaner A C multicentric aleatitzat Glimepiride vs Exenatide en pacients DM2 mal controlats en monoterapia amb Metfmina Avaluació: HbA1c > 9% els primers 3 mesos o >7% en dues ocasions passats 6 mesos N= 1029 DM2 mal control MET Edat: 56 (10) anys Sexe: 56% homes IMC: 32.6 kg/m2 HbA1c: 7.5 % Congrés ADA 2012 Highlights

16 EUREXA trial ADA/Lancet Dr. Schernthaner 1.! AC més llarg amb Anàleg GLP1 (4.5 anys) 2.! Mill control HbA1c, reducció de pes i menys Hipoglucemies en el grup Exenatide. 3.! 4-5 de cada 10 pacients van necesitar afegir un altre farmac per mantenir el control metabolic Congrés ADA 2012 Highlights

17 Analegs del GLP 1 Are they all the same? Dr. Filip Knop Dinamarca! Categitzacio per:! FK FK Curta durada Llarga durada! Molecules Estructura! Tamany Exenatide1 Lixisenatide1 Exenatide LAR1 Liraglutide2 Albuglutide2 Impacte glicèmic G. Post prandial G. Basal Nausea 1.! Estructura similar a Exedin 4 2.! Estructura similar a GLP1 No són similars Congrés ADA 2012 Highlights

18 Analegs del GLP 1 Tenen impacte CV?? Dr. Steven Marso. Cardioleg (Kansas) Existencia de recepts GLP1 pancrees endocrí, cardiomiocit i endoteli vascular Recerca en models animals i humans Beneficis en xifres PA i lipids Models experimentals en IAM i I Cardiaca Congrés ADA 2012 Highlights

19 EASIE trial ADA/Lancet Dr. Pablo Aschner ( Colombia) A C multicentric aleatitzat obert I. Glargine I Sitagliptina en pacients DM2 mal controlats en monoterapia amb Metfmina Objectiu: comparar eficacia (HbA1c), tolerabilitat i seguretat d ambdos molecules N = I. Glargina: 250 Sitagliptina: 265 Duració: 24 setmanes Edat: 53.6 (9) anys Sexe: 51% homes IMC: 31.1 kg/m2 Duració DM2: 4.5 anys HbA1c: 8.5 % Dosis Sitagliptina 100 mg/d Dosis insulina final del estudi 0.5UI/kg/dia Congrés ADA 2012 Highlights

20 EASIE trial ADA/Lancet Dr. Pablo Aschner ( Colombia) Despres de 24 setmanes I. Glargina Sitagliptina HbA1c < 7% 68% 42% p< Hipoglucemia (pacient/any) p< Congrés ADA 2012 Highlights

21 DPP4 Inh Are they all the same? Dr. Adrian Vella ( Mayo Clinic) USA Tenen estructures quimiques diferents Comparteixen el mateix mecanisme d acció amb similar inh enzimatica ( 80%) Existeixen diferencies en la seva FK Reduccio HbA1c 0.7% aprox Baix risc Hipoglicemia No increment de pes Efectes adversos similars Si, són similars Congrés ADA 2012 Highlights

22 Debat: AGC si o no???? Pro Dr. Lutz Heinemann (Germany) -! MA i RS AGC es relaciona reduc. de HbA1c de 0.2 a 0.4 -! Estudis amb limitacions (randomització, entrenament, ) -! M. Franciosi et al. Diabetic Med 2011;28:798 reduc. HbA1c 0.5% -! Eina d empoderament del pacient en l autocontrol Congrés ADA 2012 Highlights

23 Debat: AGC si o no???? Contra Dr. Jeffrey Stephens (UK) -! Argumenta que les reduccions d HbA1c observades no són clinicament rellevants. -! Excepció per els diabètics de recent diagnostic amb vals HbA1c més elevats -! Imptancia en que cal saber fer la tecnica i tambe ENTENDRE els resultats i actuar en consequencia -! Apropiat en pacients amb risc de HIPOS i de fma transitia (canvi de tractament o malaltia intercrent) Congrés ADA 2012 Highlights

24 Delay in Progression to Type 2 Diabetes among High-Risk Spanish Individuals Following Lifestyle Intervention in Real-Life Primary Care DE-PLAN CAT #4$,W& Diabetes in Europe - Prevention using Lifestyle, Physical Activity and Nutritional intervention XAVIER COS 1, BERNADO COSTA 1, FRANCISCO BARRIO 1, JOAN J. CABRÉ 1, JOSEP LLUIS PIÑOL 1, SONIA SARRET 1, CLAUSTRE SOLÉ 1, XAVIER MUNDET 1, TERESA MUR 1, MONTSERRAT COT 1, JACINT CAULA 1, FRANCESC PUJOL 1, JAANA LINDSTRÖM 2, JAAKKO TUOMILEHTO 2, DE-PLAN-CAT RESEARCH GROUP 1 1 Primary Care University reasearch institute. IDIAP Jdi Gol. Barcelona, Spain 2 Department of Public Health, University of Helsinki, Finland Delay in Progression to Type 2 Diabetes among High-Risk Spanish Individuals DE-PLAN-CAT study

25 Área de Investigación en Diabetes y Enfermedades Endocrino-Metabólicas Prevencion de Diabetes Research Agenda (IDIAP Jdi Gol). DE PLAN DE PLAN-CAT The DE-PLAN study (2004) DE - PLAN CAT (2005) Diabetes in Europe - Prevention using Lifestyle, Physical Activity and Nutritional intervention Financiacion de la UE (DG SANCO), FIS (Instituto de Salud Carlos III) y Departamento de Salut Publica de la Generalitat de Catalunya

26 Metodos 1 F"(4).#&5H&F@&8&65G1976&X*324*(4"#<&Y1GZ&;.3*-2[(&,"&F*4*$\*& D(]"#^'*,.)"#&5G7&8DTE_`E<&)"$(2.("#&,"&-")^S-*-2[(&

27 Resultados 1 '?H6A87#A:#5>CDB65>A8# #?Z0WR[# %BB85A87#5>CDB65>D:?##########?Z0`WR#]a`"b^_#,8FGE87#5>CDB65>D:?#?ZR\K#]!\"R^_# Low-Moderate Risk at FINDRISC n=1338 (65.1%) High-Very High Risk at FINDRISC n=716 (34.9%) Perfmed OGTT n=591 (44.2%) Perfmed OGTT n=601 (83.9%) -6>J8A8E#?Z0a#####]R"[^_# ):C9>;##?ZRW[# ##][["K^_# -6>J8A8E#?ZaK## ##]!K"a^_# (TB;G787#FC:9#6?A8CH8?D:?#################?ZWba################################## ]R["b^_# $C876>J8A8E#?Z!`b############# ]!a^_# $C876>J8A8E#?Z![!############### ]0a"R^_# ):C9>;##?ZKR[########### ]W["a^_#.V8C87#6?A8CH8?D:?#################?Zb0R########################### ]W0"R^_# $C876>J8A8E#?Z\!########## ]!b"w^_# %BB85A87#'?A8CH8?D:?#################?ZWW0###################### ]aa"w^_# $C876>J8A8E#?Z!b`#####]0\^_# ):C9>;##?ZK`!############# ]WR"W^_#,8FGE87#6?A8CH8?D:?#?Z[0########################## ]!!"W^_# -6C8BA#>EE6<?98?A# EA>?7>C7#B>C8################]0# :?E8BGDH8;=#>EE6<?87# EA>?7>C7#B>C8# B8?AC8E_#########################################?ZW!#]\"K^_#?Z!ba#]K`"R^_# :?E8BGDH8;=#>EE6<?87# 6?76H67G>;#6?A8?E6H8#?Z![!#]K`"\^_#?Z!!#]b"a^_# :?E8BGDH8;=#>EE6<?87# <C:G5#6?A8?E6H8#?Z!b0#]0\"R^_#?Z[\#]Rb"0^_# %c8c#b:?e8bgdh8# >EE6<?98?A########################### ]!b#b8?ac8e_#####################?zw`!#]\`"[^_# '?76H67G>;#'?A8?E6H8#?Z!`K#]!a"b^_# 3C:G5#'?A8?E6H8#?Z0K`#]R!"[^_# %c8c#58ce:?>;#b@:6b8#:f# 6?A8?E6H8#>55C:>B@# QA>?7>C7*>C8#'?A8CH8?D:?#3C:G5#?Z0!\#]K\"[^_# '?A8?E6H8#'?A8CH8?D:?#3C:G5##########?ZKKK# ]b`"k^_#

28 Resultados 2 '?B678?B6>#>BG9G;>7>#78#-6>J8A8E# La incidencia 35 de diabetes tras una mediana de 4,2 años fue 7,2 y 4,6 casos-100 personas-año (RRR=36,5%; p<0,005) Standard care Group Intensive Group Complete Group Year 1 Year 2 Year 3 Year 4 Años Grupo Standard 20 (6) 41 (12.3) 53 (15.9) 61 (18.3) Standard-Care Intervention Group 17 (7.8) 37 (16.9) 51 (23.3) 63 (28.8) No acumulado de diabetes 37 (6.7) 78 (14.1) 104 (18.8) 124 (22.5)

29 Resultados 3 517& Cumulative probability of remaining diabetes-free 71a& 71H& 719& El número necesario de participantes a tratar durante 4 años para reducir un caso de diabetes fue 9,5. NNT = 9.5 7& 7& p = (Log Rank) 5& Participantes a riesgo Año 1 Año 2 Año 3 Año 4 Total no N. Acumulado de pacientes diabetes Grupo Intensivo Grupo Standard :& Follow-up time (years) 6& Y&

30 F.(-$#2.("#& 1.! Se observa una reduccion del 36% en la incidencia de in Diabetes 2.! Todos los participantes mostraron beneficios de la Intervencion en estilos de vida, independientemente de la edad y el sexo. 3.! Es necesario tratar 10 individuos de alto riesgo durante 4 años con un programa de educacion de 6 has para evitar (prevenir retrasar) 1 caso de diabetes. 4.! Es posible conseguir una reduccion de la incidencia de Diabetes en sujetos de alto riesgo con intervenciones de estilos de vida en el ambito de la Atencion Primaria.

31 TINSAL trial Dr. Allison Goldfine (Joslin Diabetes Center) Congrés ADA 2012 Highlights

32 TINSAL trial Dr. Allison Goldfine (Joslin Diabetes Center) A C multicentric aleatitzat salsalat 3.5 gr/d o PCB 48 set Objectiu: Canvi de la HbA1c Criteris inclusió Edat 18 a 75 anys DM2 en FFOO A1c 7-9.5% Criteris Exclusió Tt. Amb Glitazones, Insulina o Analegs GLP 1 Tt. Crònic amb AINES FG< 60 ml/min N= 286 DM2 no controlada Congrés ADA 2012 Highlights

33 TINSAL trial resultats Dr. Allison Goldfine (Joslin Diabetes Center) N= 286 Edat: 56(10) anys Sexe: 55% homes IMC: 33.3 kg/m2 HbA1c: 7.7(0.7) % Met 88% Secretagog 82% (mono 41% bi 49% tri 6%) Aspirina 41% Estatines 60% Despres de 48 setmanes Reducció HBA1C 0.24% (Salsalat vs PCB) p< Reducció de Leucocits (Neutròfils i Limfòcits) No canvis Prot C Reactiva 1.! Aquest estudi Reducció permet del afirmar aclariment que insulina la hipotesis hepàtic inflamatia pot tenir un paper en la fisiopatologia de la DM2 Canvis perfil lipidic (! Col total i LDL c, " TG ) p< ! El Salsalat no es pot considerar un tractament per la DM2 Congrés ADA 2012 Highlights

34 TODAY trial Dr. Philip Zeitler (University of Colado) Opcions terapeutiques en pacients diabetics tipus 2 adolescents o joves Criteris inclusió Edat 10 a 17 anys DM2 < 2 anys evolució IMC > percentil 85 Ac s antipancreàtics neg /C peptit > 0.6 ng/ml 15 centres N= 699 (Edat 14 anys, IMC 34.9 kg/m2, 7.8 mesos desde Dx DM2) 3 grups de intervenció: Met, Met Rosigli i MetSV Congrés ADA 2012 Highlights

35 TODAY trial resultats Dr. Philip Zeitler (University of Colado) Inici End point del estudi A1c > 8% 6 mesos o descompensacio metabolica persistent Seguiment - 26% 3.9 HTA anys - 13% mircoalbuminuria Raons per - 80% End HDL-c point similars baixa a tots els grups. IMC no va - 10% influenciar TG elevats en els resultats - nivell SE i educacio pares baix Congrés ADA 2012 Highlights -! Metfmina menys efectiva en pacients de col -! > 50% no van aconseguir control glicemic amb Met -! Imptant deteriament funcionalisme!

36 The Big Picture - ORIGIN! A large international RCT in people with new recently diagnosed diabetes, IFG IGT & additional CV risk facts lasting > 6 years! Assessed the effect of 2 independent therapies on serious CV outcomes in > 12,500 people: a)! titrated basal insulin using insulin glargine b)! 1 g of omega 3 FA

37 ORIGIN Research Questions

38 Participants (Key Inclusion Criteria)

39 Glargine Standard Care Omega 3 FA* Glargine Omega 3 Omega 3 Placebo Glargine Placebo Placebo Glargine (Lantus): Omega 3 FA (Omac): open vs. standard care double-blind; 1 cap/day* Recruitment: Sept 03 Dec 05 Final Visit: Q Median (IQR) Follow-up: 6.2 y ( ) *Omac contains EPA 465 mg & DHA 375 mg

40 Maj Outcomes: Glargine Trial Primary! CV death OR MI OR stroke! CV death OR MI OR stroke OR revasc OR CHF hosp n Secondary! Microvascular composite (i.e. doubling of serum Cr, progression of albuminuria categy, dialysis/renal transplant, laser Rx/vitrectomy f retinopathy)! New type 2 diabetes (in those without baseline diabetes)! All cause death

41 Other Outcomes & Measures! Cancers! Angina, amputation f ischemia,! CV & other hospitalizations! Hypoglycemia, weight! Cognition! Erectile dysfunction

42 Randomized By Region N=12537 from 573 sites in 40 countries N. America 1314 (11%) Europe/Africa S. America 3853 (31%) Asia 6060 (48%) Australia 202 (2%) 1108 (9%)

43 Baseline Characteristics Mean Age = 63.5 yrs; Females = 35% Characteristic % Drug Use % Smoking 12 Statin 54 Hypertension 80 ACE-I/ARB 69 Any Albuminuria 15 Thiazide 19 Previous CVD 59 Beta Blocker 53 Other BP Drug 41 Antiplatelet 69

44 Baseline Characteristics (Mean Level) Conventional Units SI Units BMI (kg/m 2 ) Blood Pressure (mm) 146/84 146/84 Cholesterol (mg/dl mm) LDL (mg/dl mm) HDL (mg/dl mm) TG (Median mg/dl mm)

45 Median A1C Levels IQR IQR

46 Final CV Risk Facts ConventionaI Units Insulin Standard P Glargine Care Cholesterol (mg/dl) LDL (mg/dl) HDL (mg/dl) <0.001 Triglyceride (mg/dl) <0.001 HR SBP/DBP 141/79 141/79 0.4

47 1 st Co-primary: MI, Stroke, CV Death %7P"#/,#!"`0#]`"\Rd#!"!!_# M:<#,>?e#$#Z#`"bK#

48 2nd Co-Primary: MI, Stroke, CV Death, Revascularization, Heart Failure %7P"#/,#!"`R#]`"\[d#!"!!_# M:<#,>?e#$#Z#`"0[#

49 %7P"#/,#`"\a#]`"\`d#!"`a_# M:<#,>?e#$#Z#`"[`# All-cause Death

50 Summary of Findings ORIGIN clearly assessed the effect of basal insulin glargine on imptant health outcomes:! 1 st CV Composite: HR = 1.02 (0.94, 1.11)! 2 nd CV Composite: HR = 1.04 (0.97, 1.11)! Microvascular Composite: HR = 0.97 (0.90, 1.05)! Death: HR = 0.98 (0.90, 1.08)! Cancer: HR = 1.00 (0.88, 1.13)! Conversion IFG/IGT to DM: HR = 0.72 (0.58, 0.91) P=0.006

51 Summary of Findings

52 Congrés ADA 2012 Highlights

53 Abstrats deadline 3 Setembre Congrés ADA 2012 Highlights

54 gracies Congrés ADA 2012 Highlights

Individualizamos los objetivos terapéuticos?

Individualizamos los objetivos terapéuticos? BLOQUE II: DIABETES Afrontando los retos de la Diabetes Individualizamos los objetivos terapéuticos? Dr. Fco. Javier Peñafiel Martínez UGC Endocrinología y Nutrición CH Almería Individualizamos los objetivos

Más detalles

Cuando iniciar insulinoterapia en el diabético. Dra. Victoria Novik Agosto 2015 Curso de factores de riesgo y prevención cardiovascular

Cuando iniciar insulinoterapia en el diabético. Dra. Victoria Novik Agosto 2015 Curso de factores de riesgo y prevención cardiovascular Cuando iniciar insulinoterapia en el diabético Dra. Victia Novik Agosto 2015 Curso de factes de riesgo y prevención cardiovascular Manejo de la Hiperglicemia Inzucchi S et al. Diabetes Care. Jan 2015 Cómo

Más detalles

Cuando la insulina basal es insuficiente, qué usar insulina o agonistas del GLP-1?

Cuando la insulina basal es insuficiente, qué usar insulina o agonistas del GLP-1? Cuando la insulina basal es insuficiente, qué usar insulina o agonistas del GLP-1? María Doles García de Lucas Agencia Sanitaria Costa del Sol SADEMI, 12 junio 2015 Conflictos de intereses La auta declara

Más detalles

ADA 2013 conference Highlights AP Chicago 21-25 June 2013

ADA 2013 conference Highlights AP Chicago 21-25 June 2013 ADA 2013 conference Highlights AP Chicago 21-25 June 2013 F. X a v i e r C o s C l a r a m u n t CAP Sant Martí de Provençals. Barcelona RedGDPS / Primary Care Diabetes Europe Sumario Resumen general

Más detalles

Algoritmo redgdps: Tratamiento de diabetes Qué aporta?

Algoritmo redgdps: Tratamiento de diabetes Qué aporta? ENCUENTRO CON LOS EXPERTOS DIABETES EN EL PACIENTE CRÓNICO CON COMORBILIDAD Algoritmo redgdps: Tratamiento de diabetes Qué aporta? Francisco Javier García Soidán Médico de Familia Centro de Salud de Porriño

Más detalles

Alternativas Terapéuticas en la DM tipo 2. Dr. Angel Merchante Alfaro Consorcio Hospital General Universitario de Valencia

Alternativas Terapéuticas en la DM tipo 2. Dr. Angel Merchante Alfaro Consorcio Hospital General Universitario de Valencia Alternativas Terapéuticas en la DM tipo 2 Dr. Angel Merchante Alfaro Consorcio Hospital General Universitario de Valencia Alternativas Terapéuticas en la DM tipo 2 Agenda Revisión algoritmos terapéuticos

Más detalles

ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO.

ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO. ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO. UNIVERSIDAD DE SALAMANCA DEPARTAMENTO DE MEDICINA XI Curso ALMA 1 al 4 de Abril de 2012 Salamanca, España El Anciano con Diabetes Introducción La

Más detalles

DE DECISIONES EN CARDIOLOGIA Y CIRUGIA CARDIOVASCULAR

DE DECISIONES EN CARDIOLOGIA Y CIRUGIA CARDIOVASCULAR IX Curso Anual de Postgrado: TOMA DE DECISIONES EN CARDIOLOGIA Y CIRUGIA CARDIOVASCULAR División de Enfermedades Cardiovasculares Facultad de Medicina Escuela de Medicina Pontificia Universidad Católica

Más detalles

Insulina + Análogos de GLP-1 en el Tratamiento de la Diabetes mellitus tipo 2 Sandro Corigliano

Insulina + Análogos de GLP-1 en el Tratamiento de la Diabetes mellitus tipo 2 Sandro Corigliano Insulina + Análogos de GLP-1 en el Tratamiento de la Diabetes mellitus tipo 2 Sandro Corigliano Clínica Anglo Americana Sociedad Peruana de Endocrinología 26 de Noviembre 2014 ADA/EASD position statement

Más detalles

Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica

Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Dislipemias,

Más detalles

Que hacer cuando fracasa la terapia oral combinada?

Que hacer cuando fracasa la terapia oral combinada? Que hacer cuando fracasa la terapia oral combinada? 1. Añadir Insulina basal (nocturna) 2. Añadir un tercer fármaco oral 3. Añadir un análogo GLP1 4. Derivar al endocrino NICE 2008 ADA/EASD 2009 AACE 2009

Más detalles

Acude a consulta porque en el análisis para el examen de salud de la empresa le han sacado "azúcar".

Acude a consulta porque en el análisis para el examen de salud de la empresa le han sacado azúcar. ESCENARIO 3 Se trata de un hombre, de 52 años. No antecedentes personales de interés. No antecedentes familiares de enfermedad cardiovascular precoz ni de diabetes. Es conductor de autobus. Estudios primarios

Más detalles

Taula Rodona Actualització en el tractament farmacològic de la DM2. Triple teràpia

Taula Rodona Actualització en el tractament farmacològic de la DM2. Triple teràpia Taula Rodona Actualització en el tractament farmacològic de la DM2 Triple teràpia Manel Mata CAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona). Institut català de la Salut GedapS de la CAMFiC. RedGDPS Declaración

Más detalles

La dieta y el riesgo cardiometabólico de los diabéticos españoles: el estudio ENRICA

La dieta y el riesgo cardiometabólico de los diabéticos españoles: el estudio ENRICA ... ciberesp Centro de Investigación Biomédica en red Epidemiología y Salud Pública La dieta y el riesgo cardiometabólico de los diabéticos españoles: el estudio ENRICA Fernando Rodríguez-Artalejo Dept.

Más detalles

4.3) Caso clínico: paciente con cardiopatía isquémica crónica y

4.3) Caso clínico: paciente con cardiopatía isquémica crónica y obesidad 4.3) Caso clínico: paciente con cardiopatía isquémica crónica y Título Varón de 60 años con diabetes tipo 2, obesidad, HTA y cardiopatía isquémica Filiación Arturo Lisbona Gil. Servicio de Endocrinología

Más detalles

Ignacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona.

Ignacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona. Ignacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona. Variables de resultado combinadas en los ensayos clínicos (Composite Endpoint / Composite

Más detalles

DIABETES TIPO 2 : HIPOGLUCEMIANTES ORALES CURSO DE ENFERMERIA SAD CAP. CORDOBA 2014

DIABETES TIPO 2 : HIPOGLUCEMIANTES ORALES CURSO DE ENFERMERIA SAD CAP. CORDOBA 2014 DIABETES TIPO 2 : HIPOGLUCEMIANTES ORALES CURSO DE ENFERMERIA SAD CAP. CORDOBA 2014 DR ALEJANDRO MORERO MP 25208-1 MEDICINA INTERNA ME 10558 DIABETOLOGIA ME 14002 DIABETES MELLITUS La Diabetes Mellitus,

Más detalles

Selección Antidiabético oral: Evidencia actual.

Selección Antidiabético oral: Evidencia actual. Selección Antidiabético oral: Evidencia actual. Alejandro Pinzón Tovar MD, Médico Internista - Endocrinólogo. Hospital Universitario Hernando Moncaleano Perdomo Docente Universidad Surcolombiana Presidente

Más detalles

Dr. Luis Miguel Ruilope Jefe de la Unidad de Hipertensión del Hospital Universitario 12 de Octubre, Madrid CONTINUO CARDIOVASCULAR

Dr. Luis Miguel Ruilope Jefe de la Unidad de Hipertensión del Hospital Universitario 12 de Octubre, Madrid CONTINUO CARDIOVASCULAR Dr. Luis Miguel Ruilope Jefe de la Unidad de Hipertensión del Hospital Universitario 12 de Octubre, Madrid CONTINUO CARDIOVASCULAR Continuo cardiorrenal RETROCESO Target organ damage Asymptomatic CKD New

Más detalles

Sesión de pacientes tipo

Sesión de pacientes tipo BLOQUE III: DIABETES TIPO 2 Foro de discusión para el manejo de los distintos perfiles de pacientes diabéticos Sesión de pacientes tipo Dra. Belén Benito y Dr. Guillem Cuatrecasas Los objetivos de glucemia

Más detalles

Congreso Uruguayo de Endocrinologia y Metabolismo Agosto 2013 Dr. Ernesto Irrazábal Efectos del descenso de peso (estrategias no quirúrgicas) en prevención y tratamiento de la DM tipo 2 Eficacia de Cirugía

Más detalles

Las tablas de la ley según la ADA 2014. Fernando Álvarez Guisasola

Las tablas de la ley según la ADA 2014. Fernando Álvarez Guisasola Las tablas de la ley según la ADA 2014 Fernando Álvarez Guisasola Perfil de paciente Elena, 53 años, Diabetes tipo 2 desde hace 2 años IMC 29,5 kg/m 2 En tratamiento con ISRS Secretaria de dirección a

Más detalles

LAS SULFONILUREAS A DEBATE. Sara Artola CS Hereza. Leganés Madrid

LAS SULFONILUREAS A DEBATE. Sara Artola CS Hereza. Leganés Madrid LAS SULFONILUREAS A DEBATE Sara Artola CS Hereza. Leganés Madrid A FAVOR DE LAS SULFONILUREAS Posición de las SU en las Guías de Tratamiento Ventajas de las SU Problemas atribuidos a las SU Conclusiones

Más detalles

Manejo de la hipoglucemia en el anciano. Trinidad Soriano Llora J. Carlos Aguirre Rodríguez

Manejo de la hipoglucemia en el anciano. Trinidad Soriano Llora J. Carlos Aguirre Rodríguez Manejo de la hipoglucemia en el anciano Trinidad Soriano Llora J. Carlos Aguirre Rodríguez Hace tiempo que me dan mareos!!! Trini tiene 76 años Acude a urgencias por caída en su domicilio Diagnóstico:

Más detalles

Generalidades Tiazolinedionas (glitazonas) Terapia efecto incretina : Agonistas del GLP-1 Inhibidores de DPP-4 Meglitinidas (glinidas) Conclusiones

Generalidades Tiazolinedionas (glitazonas) Terapia efecto incretina : Agonistas del GLP-1 Inhibidores de DPP-4 Meglitinidas (glinidas) Conclusiones Antidiabéticos ticos orales Cuáles son las novedades? Laura Castelo Corral (MIR 4 Medicina Interna) Generalidades Tiazolinedionas (glitazonas) Terapia efecto incretina : Agonistas del GLP-1 Inhibidores

Más detalles

LA DIABETES EN EL ARCHIPIELAGO

LA DIABETES EN EL ARCHIPIELAGO LA DIABETES EN EL ARCHIPIELAGO INGRID J. STEPHENS INTERNISTA-ENDOCRINOLOGA. Universidad El bosque-u. Javeriana. Hospital Amor de patria. Island Diabetes Center. LA DIABETES EN EL ARCHIPIELAGO DE SAN ANDRES

Más detalles

DIABETES MELLITUS TIPO 2 ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. Dr. Iñaki Lekuona Sº Cardiología HGU- Osakidetza

DIABETES MELLITUS TIPO 2 ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. Dr. Iñaki Lekuona Sº Cardiología HGU- Osakidetza DIABETES MELLITUS TIPO 2 ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR Dr. Iñaki Lekuona Sº Cardiología HGU- Osakidetza SUMARIO 1.-Introducción 2.- Es diferente la aterosclerosis del diabético? IMAGEN 3.-Mecanismos de la

Más detalles

Actualización en el manejo del paciente diabético Uso de Insulina. Dra. M. Isabel López B. Universidad de Valparaíso Cátedra H. C.

Actualización en el manejo del paciente diabético Uso de Insulina. Dra. M. Isabel López B. Universidad de Valparaíso Cátedra H. C. Actualización en el manejo del paciente diabético Uso de Insulina Dra. M. Isabel López B. Universidad de Valparaíso Cátedra H. C. Van Buren Nuevas evidencias Estudios DCCT UKPDS Steno 2 Concepto de Memoria

Más detalles

ANÁLOGOS DE GLP-1. Dr. Álvaro Sillero Servicio de Endocrinología Complejo Hospitalario de Mérida

ANÁLOGOS DE GLP-1. Dr. Álvaro Sillero Servicio de Endocrinología Complejo Hospitalario de Mérida ANÁLOGOS DE GLP-1 Dr. Álvaro Sillero Servicio de Endocrinología Complejo Hospitalario de Mérida TRATAMIENTOS DM-2 METFORMINA AGLP1 SGLT2 IDPP4 PIOGLITAZONA SU/GLINIDAS ACARBOSA HIPOGLUCEMIA NO NO NO NO

Más detalles

DIABETES MELLITUS TIPO 2 EQUIVALENTE DE ALTO RIESGO? Implicaciones clínicas en su manejo

DIABETES MELLITUS TIPO 2 EQUIVALENTE DE ALTO RIESGO? Implicaciones clínicas en su manejo DIABETES MELLITUS TIPO 2 EQUIVALENTE DE ALTO RIESGO? Implicaciones clínicas en su manejo D. Mauricio, Enero 2006 La diabetes mellitus tipo 2: el problema Más del 90% de los casos de DM Elevada prevalencia

Más detalles

Estudio BASAL LIXI Presentación de Resultados

Estudio BASAL LIXI Presentación de Resultados Estudio observacional para evaluar el impacto de la intensificación de la terapia con insulina propuesta por la ADA/EASD 2012 (estrategia insulina basal + GLP-1 RA) sobre el control glucémico en pacientes

Más detalles

chdl LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:

chdl LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123: Carlos Lahoz chdl TG LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:2292-2333 n = 1.361 chdl< 40 mg/dl en varones y < 50 mg/dl en mujeres y triglicéridos 150 mg/dl n = 7.823 con enfermedad coronaria

Más detalles

AVANCES EN DIABETES MELLITUS. Prof. Dr. Christian Höcht FFyB, UBA

AVANCES EN DIABETES MELLITUS. Prof. Dr. Christian Höcht FFyB, UBA AVANCES EN DIABETES MELLITUS Prof. Dr. Christian Höcht FFyB, UBA Contenidos Fisiopatología de la diabetes mellitus tipo 1 y posibles terapias preventivas. Prediabetes y diabetes mellitus tipo 2: posibles

Más detalles

SEC 2011. Manejo óptimo de la glucemia y los factores de riesgo cardiovascular en el diabético

SEC 2011. Manejo óptimo de la glucemia y los factores de riesgo cardiovascular en el diabético SEC 2011 Manejo óptimo de la glucemia y los factores de riesgo cardiovascular en el diabético Dr. Carlos Brotons Unidad de Investigación EAP Sardenya-Instituto de Investigaciones Biomédicas Sant Pau Barcelona

Más detalles

METFORMINA, SULFONILUREAS Y TIAZOLIDINEDIONAS EN EL TRATAMIENTO DE DM TIPO 2. Dra. Marcela Alfaro Rodríguez. Residente de endocrinología 2014

METFORMINA, SULFONILUREAS Y TIAZOLIDINEDIONAS EN EL TRATAMIENTO DE DM TIPO 2. Dra. Marcela Alfaro Rodríguez. Residente de endocrinología 2014 METFORMINA, SULFONILUREAS Y TIAZOLIDINEDIONAS EN EL TRATAMIENTO DE DM TIPO 2 Dra. Marcela Alfaro Rodríguez. Residente de endocrinología 2014 INTRODUCCIÓN No siempre es posible alcanzar un optimo control

Más detalles

Dr. León Litwak.

Dr. León Litwak. Dr. León Litwak Jefe de la Sección Diabetes y Metabolismo. Servicio de Endocrinología y Medicina Nuclear del Hospital Italiano de Buenos Aires (Asociado a la UBA). Subdirector de la Carrera de Médico Especialista

Más detalles

Promoción, prevención y diagnóstico precoz de la diabetes. José Javier Mediavilla Bravo

Promoción, prevención y diagnóstico precoz de la diabetes. José Javier Mediavilla Bravo Promoción, prevención y diagnóstico precoz de la diabetes José Javier Mediavilla Bravo úmero de personas con diabetes (en millones) en el 2000 y 2010 y porcentaje de incremento 14,2 17,5 23% 26,5 32,9

Más detalles

Utilidad de los nuevos tratamientos para DM2 en PPP y EA. E. Sacanella U. Geriatría - Servicio Med. Interna Hospital Clínic Barcelona

Utilidad de los nuevos tratamientos para DM2 en PPP y EA. E. Sacanella U. Geriatría - Servicio Med. Interna Hospital Clínic Barcelona Utilidad de los nuevos tratamientos para DM2 en PPP y EA E. Sacanella U. Geriatría - Servicio Med. Interna Hospital Clínic Barcelona DM2 en MI. Estudio DICAMI. Edad avanzada Variable tiempo de evolución

Más detalles

POSE REINO A UNIDAD DE PLURIPATOLOXÍA E IDADE AVANZADA COMPLEXO HOSPITALARIO UNIVERSITARIO SANTIAGO DE COMPOSTELA

POSE REINO A UNIDAD DE PLURIPATOLOXÍA E IDADE AVANZADA COMPLEXO HOSPITALARIO UNIVERSITARIO SANTIAGO DE COMPOSTELA ESTRATEGIAS TERAPÉUTICAS PARA EL USO DE LA INSULINA EN LA DM 2 Y SUS POSIBLES PROBLEMAS POSE REINO A UNIDAD DE PLURIPATOLOXÍA E IDADE AVANZADA COMPLEXO HOSPITALARIO UNIVERSITARIO SANTIAGO DE COMPOSTELA

Más detalles

Caso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes

Caso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes Caso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes Inmaculada Fernández Galante Servicio de Medicina Interna Hospital Clínico Universitario de Valladolid Antecedentes personales Hombre de 53 años. HTA. Hipercolesterolemia.

Más detalles

Actualización en el Tratamiento de la Diabetes Mellitus 2: Insulinización

Actualización en el Tratamiento de la Diabetes Mellitus 2: Insulinización Actualización en el Tratamiento de la Diabetes Mellitus 2: Insulinización Francisco Javier Ortega Ríos Médico de Familia / redgdps / SED Colegio Oficial Médicos Zamora, 25 Noviembre 2015 DM 2: Insulinización

Más detalles

CTEV en Diabetes Mellitus 2: Impacta? En Cuáles Desenlaces?

CTEV en Diabetes Mellitus 2: Impacta? En Cuáles Desenlaces? CTEV en Diabetes Mellitus 2: Impacta? En Cuáles Desenlaces? Edwin Wandurraga Sánchez MD- Internista- Endocrinólogo UNIDAD ENDOCRINOLOGIA FOSCAL INTERNACIONAL (ENDORIENTE) Conflictos de Interés Conferencista:

Más detalles

Nuevos fármacos para la diabetes tipo 2 Jorge Navarro

Nuevos fármacos para la diabetes tipo 2 Jorge Navarro Nuevos fármacos para la diabetes tipo 2 Jorge Navarro Gdt Diabetes SEMFYC The 5 P s PATOPHYS POTENCY PRECAUTIO NS PRACTICALI TIES PLUSES ADA 75th Scientific Sessions 2015 The 6 P s PATOPHYS POTENCY PRICE

Más detalles

La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa

La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona J Hypertens 2013; 31: 1281-1357 Eur Heart J 2013; 34: 2159-2219

Más detalles

Taller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday

Taller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday Taller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday 01 Paciente en tratamiento con 2 antidiabéticos orales a dosis máximas y mal control metabólico

Más detalles

Factores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año?

Factores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año? Vicente Bertomeu Martínez Servicio de Cardiología Hospital Universitario San Juan de Alicante Alicante (España) Factores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año? VBM 2012 Reducción de mortalidad coronaria

Más detalles

Basal Insulin and Cardiovascular Other Outcomes in Dysglycemia The ORIGIN Trial Investigators 1

Basal Insulin and Cardiovascular Other Outcomes in Dysglycemia The ORIGIN Trial Investigators 1 Título Basal Insulin and Cardiovascular Other Outcomes in Dysglycemia Cita bibliográfica The ORIGIN Trial Investigators. Basal insulin and cardiovascular and other outcomes in dysglycemia. N Eng J Med,

Más detalles

Taller sobre las plumas de insulina

Taller sobre las plumas de insulina Taller sobre las plumas de insulina Terapia Insulínica Objetivos del programa de educación terapéutica en la insulinización Objetivos 1. Identificar tipo de insulina y acción 2.Diferenciar dispositivo

Más detalles

HbA1c < 7% CONTROL DE LA GLUCEMIA EN PACIENTES CON DM TIPO 2

HbA1c < 7% CONTROL DE LA GLUCEMIA EN PACIENTES CON DM TIPO 2 CONTROL DE LA GLUCEMIA EN PACIENTES CON DM TIPO 2 HbA1c < 7% Arturo Lisbona Gil Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital Central de la Defensa Madrid El buen control glucémico (HbA1c) reduce la

Más detalles

Diabetes Mellitus Tipo 2 Novedades y Metas Terapéuticas

Diabetes Mellitus Tipo 2 Novedades y Metas Terapéuticas Diabetes Mellitus Tipo 2 Novedades y Metas Terapéuticas Dra. Carmen Gloria Aylwin Unidad de Endocrinología y Diabetes Servicio de Medicina, Hospital Dipreca Facultad de Medicina Universidad de los Andes

Más detalles

EL PAPEL DE LOS TRIGLICÉRIDOS EN LA ATEROSCLEROSIS Y SU RELACIÓN CON LA RESISTENCIA A LA INSULINA: UNA RUTA DESCONOCIDA.

EL PAPEL DE LOS TRIGLICÉRIDOS EN LA ATEROSCLEROSIS Y SU RELACIÓN CON LA RESISTENCIA A LA INSULINA: UNA RUTA DESCONOCIDA. EL PAPEL DE LOS TRIGLICÉRIDOS EN LA ATEROSCLEROSIS Y SU RELACIÓN CON LA RESISTENCIA A LA INSULINA: UNA RUTA DESCONOCIDA. Marcelo Alejandro Storino Farina 1, Miguel Ángel Contreras Zambrano 2 1 Medistar

Más detalles

Introducción. Papel de la obesidad en la patogenia y en el tratamiento de la DBT2

Introducción. Papel de la obesidad en la patogenia y en el tratamiento de la DBT2 Obesidad y riesgo metabólico Revisión sobre el empleo de la metformina para el control de peso Se registraron beneficios en términos de reducción del riesgo de diabetes en sujetos con intolerancia a la

Más detalles

LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado

LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado Lluís Masana Marín Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universidad Rovira i Virgili, IISPV,

Más detalles

Efecto de los Ácidos Grasos Mono y Poliinsaturados de las Castañas sobre los Valores de Lípidos Sanguíneos...

Efecto de los Ácidos Grasos Mono y Poliinsaturados de las Castañas sobre los Valores de Lípidos Sanguíneos... Efecto de los Ácidos Grasos Mono y Poliinsaturados de las Castañas sobre los Valores de Lípidos Sanguíneos en Hombres y Mujeres de la UPeU entre 20 y 50 Años, Durante el Año 2007 Resumen Palabras clave:

Más detalles

Qué pasa si el diabético no se controla o no se administra correctamente las insulinas?

Qué pasa si el diabético no se controla o no se administra correctamente las insulinas? Qué pasa si el diabético no se controla o no se administra correctamente las insulinas? - Coordinación entre niveles asistenciales - Dr Josep Franch Nadal EAP Raval Sud - redgdps Diabetes mellitus Alteración

Más detalles

Módulo3.Abordajeycontroldeotros factoresderiesgocardiovascular

Módulo3.Abordajeycontroldeotros factoresderiesgocardiovascular PAUTASDEACTUACIÓNENELMANEJO DELPACIENTE ENATENCIÓNPRIMARIA Módulo3.Abordajeycontroldeotros factoresderiesgocardiovascular PROGRAMADEFORMACIÓNCONTINUADA CONELAVALCIENTÍFICO: MANEJO DEL PACIENTE DM2 EN

Más detalles

Rol de Inhibidores de DPP 4 en el Tratamiento de la Diabetes

Rol de Inhibidores de DPP 4 en el Tratamiento de la Diabetes Rol de Inhibidores de DPP 4 en el Tratamiento de la Diabetes Dr. Rodolfo Lahsen M. IX JORNADAS ACHINUMET Santiago, viernes 27 de abril de 2012 Visión Actual de la Diabetes tipo 2 Pérdida de Capacidad Compensatoria

Más detalles

ACTUALIDADES EN EL DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DEL PACIENTE DIABETICO. Dra. Karla Patricia Martínez Rocha. Medicina Interna Endocrinología.

ACTUALIDADES EN EL DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DEL PACIENTE DIABETICO. Dra. Karla Patricia Martínez Rocha. Medicina Interna Endocrinología. ACTUALIDADES EN EL DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DEL PACIENTE DIABETICO Dra. Karla Patricia Martínez Rocha. Medicina Interna Endocrinología. Aspectos Histórico del diagnóstico La descripción diagnóstica inicial

Más detalles

PREVENCION CV Y FACTORES DE RIESGO : Actualización de las guías para el manejo de las dislipidemias. Dr CARLOS E. CASTRO OLIVERA

PREVENCION CV Y FACTORES DE RIESGO : Actualización de las guías para el manejo de las dislipidemias. Dr CARLOS E. CASTRO OLIVERA PREVENCION CV Y FACTORES DE RIESGO : Actualización de las guías para el manejo de las dislipidemias. Dr CARLOS E. CASTRO OLIVERA (Circulation. 2011;124:967-990.) RESUME LA EVIDENCIA DISPONIBLE Y RACIONAL

Más detalles

CASOS CLÍNICOS DIABETES TIPO 2

CASOS CLÍNICOS DIABETES TIPO 2 1 CASOS CLÍNICOS DIABETES TIPO 2 2 Alejandra Ibáñez AI es una paciente de 58 años de edad, tiene como antecedentes familiares un padre de 83 años con Diabetes tipo 2 Diagnóstico de Diabetes T2 a los 56

Más detalles

A.Nubiola. Unitat d Endocrinologia i Nutrició. 11ºCurso FIPEC, 27 y 28 de Noviembre de 2013. Barcelona

A.Nubiola. Unitat d Endocrinologia i Nutrició. 11ºCurso FIPEC, 27 y 28 de Noviembre de 2013. Barcelona Agonistas de los receptores GLP-1: Hacia un control metabólico global A.Nubiola. Unitat d Endocrinologia i Nutrició Fundació Hospital Universitari it i de L Esperit Sant. Sta Coloma de Gramenet. Barcelona

Más detalles

Usted es el corazón de la familia...cuide su corazón.

Usted es el corazón de la familia...cuide su corazón. Usted es el corazón de la familia...cuide su corazón. You are the heart of your family...take care of it. National Diabetes education program A joint program of the National Institutes of Health and the

Más detalles

Manejo del paciente diabético con riesgo cardiovascular

Manejo del paciente diabético con riesgo cardiovascular Manejo del paciente diabético con riesgo cardiovascular Paciente: Pilar 65 años. Hipertensión arterial conocida desde hace 15 años. En tratamiento con enalapril 10 mg/dia DM2 conocida desde hace 12 años

Más detalles

Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias?

Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias? Nuevas Recomendaciones y Objetivos en el control de lípidos Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias? T. Mantilla Centro de Salud Universitario Prosperidad Madrid 2012

Más detalles

TERAPIA INSULÍNICA EN EL DIABÉTICO HOSPITALIZADO

TERAPIA INSULÍNICA EN EL DIABÉTICO HOSPITALIZADO XXVIII Congreso Nacional de la SEMI XII Congreso Catalano-Balear de Medicina Interna TERAPIA INSULÍNICA EN EL DIABÉTICO HOSPITALIZADO Dr. Antonio Pérez Servicio Endocrinología y Nutrición Hospital Sant

Más detalles

Antidiabéticos orales y seguridad cardiovascular. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs ICS SAP Litoral (Barcelona).

Antidiabéticos orales y seguridad cardiovascular. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs ICS SAP Litoral (Barcelona). Antidiabéticos orales y seguridad cardiovascular Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs ICS SAP Litoral (Barcelona). GEDAPS Fármacos antidiabéticos y riesgo cardiovascular en ensayos clínicos

Más detalles

6.1. Control glucémico con antidiabéticos orales (ADO) En el estudio observacional UKPDS 35, cada reducción del 1% de HbA 1

6.1. Control glucémico con antidiabéticos orales (ADO) En el estudio observacional UKPDS 35, cada reducción del 1% de HbA 1 6. Control glucémico Preguntas para responder Cuáles son las cifras objetivo de Hb 1 c? Cuál es el tratamiento farmacológico inicial de pacientes con diabetes que no alcanzan criterios de control glucémico

Más detalles

On the Road to Living Well with Diabetes

On the Road to Living Well with Diabetes On the Road to Living Well with Diabetes En el camino para vivir bien con la Diabetes Program Goals Increase knowledge about healthy foods Present healthy versions of familiar foods Demonstrate new cooking

Más detalles

PETER T. KATZMARZYK, PhD, FACSM

PETER T. KATZMARZYK, PhD, FACSM PETER T. KATZMARZYK, PhD, FACSM Dr. Katzmarzyk actualmente es profesor y Director Ejecutivo del Centro de Investigación Biomédico de Pennington en Baton Rouge, Louisiana, Ha sido presidente experto en

Más detalles

Guías ADA ta Parte. Objetivos y tratamiento

Guías ADA ta Parte. Objetivos y tratamiento Guías ADA 2016 4ta Parte Objetivos y tratamiento El objetivo principal del tratamiento es el control glucémico. El control de la glucemia reduce a largo plazo complicaciones microvasculares como: nefropatía,

Más detalles

FELAEN Directivas para el Tratamiento de Pre Diabetes y DM2. Ruy Lyra

FELAEN Directivas para el Tratamiento de Pre Diabetes y DM2. Ruy Lyra FELAEN Directivas para el Tratamiento de Pre Diabetes y DM2 Ruy Lyra Reunión Directivas para el Tratamiento de Pre-Diabetes y DM2 Coordinadores Ruy Lyra y Juan Rosas Grupo Pre-Diabetes Coordinador: Enrique

Más detalles

CASO CLÍNICO: INSULINIZACIÓN HOSPITALARIA

CASO CLÍNICO: INSULINIZACIÓN HOSPITALARIA CASO CLÍNICO: INSULINIZACIÓN HOSPITALARIA Moderador: Dr. Javier García Alegría Rubén Díez Bandera Residente Medicina Interna Hospital Clínico Universitario de Salamanca Mujer de 72 años con antecedentes

Más detalles

Aspectes Claus en la Atenció al Pacient amb Infart Agut de Miocardi a Catalunya. Recomanacions pràctiques en situacions especials

Aspectes Claus en la Atenció al Pacient amb Infart Agut de Miocardi a Catalunya. Recomanacions pràctiques en situacions especials Aspectes Claus en la Atenció al Pacient amb Infart Agut de Miocardi a Catalunya Recomanacions pràctiques en situacions especials Alfredo Bardají Servei de Cardiologia Hospital Universitari de Tarragona

Más detalles

Usted es el corazón de la familia...cuide su corazón.

Usted es el corazón de la familia...cuide su corazón. Usted es el corazón de la familia...cuide su corazón. You are the heart of your family...take care of it. NATIONAL DIABETES EDUCATION PROGRAM www.ndep.nih.gov A joint program of the National Institutes

Más detalles

Diabesil hoy. Introducción. Ventajas de la utilización de metformina

Diabesil hoy. Introducción. Ventajas de la utilización de metformina Diabesil hoy Introducción Cualquier estrategia para reducir la obesidad, la grasa visceral y la resistencia a la insulina disminuye la incidencia del síndrome metabólico. Esto fue demostrado con cambios

Más detalles

Acciones cardiovasculares de las terapias incretínicas: los inhibidores de la DPP-4

Acciones cardiovasculares de las terapias incretínicas: los inhibidores de la DPP-4 XXXIV Congreso Nacional Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) Málaga. Nov 21, 2013 Acciones cardiovasculares de las terapias incretínicas: los inhibidores de la DPP-4 José Mª de Miguel Yanes, M.D.,

Más detalles

Concepto, clasificación y tipos de Diabetes

Concepto, clasificación y tipos de Diabetes Real Academia Nacional de Medicina Fundación Tecnología y Salud XIII Conferencia: Innovación tecnológica de Diabetes 10 Octubre 2013 Concepto, clasificación y tipos de Diabetes UNA VISIÓN PARA CLÍNICOS

Más detalles

Paciente con diabetes y síndrome coronario agudo. Dra. Ana Cebrián Cuenca Especialista en MFyC. Centro de Salud San Antón. Cartagena (Murcia)

Paciente con diabetes y síndrome coronario agudo. Dra. Ana Cebrián Cuenca Especialista en MFyC. Centro de Salud San Antón. Cartagena (Murcia) Paciente con diabetes y síndrome coronario agudo Dra. Ana Cebrián Cuenca Especialista en MFyC. Centro de Salud San Antón. Cartagena (Murcia) Declaración de actividades He colaborado en actividades docentes

Más detalles

INSULINOTERAPIA EN DIABETES TIPO 2. ERNESTO VARGAS CIPAD Jesús María

INSULINOTERAPIA EN DIABETES TIPO 2. ERNESTO VARGAS CIPAD Jesús María INSULINOTERAPIA EN DIABETES TIPO 2 ERNESTO VARGAS CIPAD Jesús María Caso Clínico: Mujer 50 años Pte a control por DBT tipo 2 de 2 años de Dx. tratada con Amaryl 4 mg por día. AH: Madre y Hna DBT. AP: HTA

Más detalles

DOCUMENTO DE CONSENSO PARA LA ARMONIZACIÓN DE RESULTADOS DE HbA 1c EN ESPAÑA.

DOCUMENTO DE CONSENSO PARA LA ARMONIZACIÓN DE RESULTADOS DE HbA 1c EN ESPAÑA. DOCUMENTO DE CONSENSO PARA LA ARMONIZACIÓN DE RESULTADOS DE HbA 1c EN ESPAÑA. R Goberna 1, M Aguilar-Diosdado 2, K Santos-Rey 1, J Mateo 1 1 Servicio de Bioquímica Clínica, Hospital Universitario Virgen

Más detalles

Juan Manuel Guardia Baena MIR Endocrinología - Nutrición

Juan Manuel Guardia Baena MIR Endocrinología - Nutrición SESIONES DE ACTUALIZACIÓN EN DIABETES Juan Manuel Guardia Baena MIR Endocrinología - Nutrición seguro????? Hoy en diase dispone para el tratamiento DM tipo 2 de nuevas terapias que son de administracion

Más detalles

El A-B-C de la dieta del Diabético

El A-B-C de la dieta del Diabético El A-B-C de la dieta del Diabético A B C del control de la Diabetes American College Physicians MSc. Ma. Virginia Riesco S Universidad del desarrollo / Clínica Alemana El A B C de la dieta en Diabetes

Más detalles

LA DIABETES EN EL HOSPITAL ALCANCE DEL PROBLEMA

LA DIABETES EN EL HOSPITAL ALCANCE DEL PROBLEMA INTRODUCCIÓN LA DIABETES EN EL HOSPITAL ALCANCE DEL PROBLEMA La prevalenciade la diabetes se estimaen 12%-25% de los pacientes hospitalizados y puede estar subestimadahastaen un 40% 1 El 29% son pacientesde

Más detalles

Enfoque del paciente obeso

Enfoque del paciente obeso Enfoque del paciente obeso Andrés Palacio Clínica Integral de Diabetes Profesor Universidad Pontificia Bolivariana Ubique en este espacio el logo de su Institución. Conflictos de Interés He participado

Más detalles

DIABETES TIPO 2 PODEMOS PREVENIRLA?

DIABETES TIPO 2 PODEMOS PREVENIRLA? Dr. Rodolfo Lahsen M. Unidad de Diabetes / Centro de Nutrición DIABETES TIPO 2 PODEMOS PREVENIRLA? SOCHOB/Curso de Educación Continua en Obesidad 2009 Santiago, 22 de abril de 2009 Diabetes tipo 2 Podemos

Más detalles

VILDAGLIPTINA, INHIBIDOR DE LA DPP-4 un nuevo potenciador del islote pancreático

VILDAGLIPTINA, INHIBIDOR DE LA DPP-4 un nuevo potenciador del islote pancreático VILDAGLIPTINA, INHIBIDOR DE LA DPP-4 un nuevo potenciador del islote pancreático Directrices de la ADA y la IDF: objetivos terapéuticos de HbA 1C, GA y GPP Parámetro Valor normal Obj. ADA Obj. IDF GA,

Más detalles

Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona. Diabetes Slide Set

Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona. Diabetes Slide Set Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona Diabetes Slide Set Diabetes y enfermedad cardiovascular Las complicaciones arterioscleróticas son responsables

Más detalles

INDICADORES DE CALIDAD EN LA ASISTENCIA DE LA DIABETES TIPO 2. José Antonio Gimeno Orna

INDICADORES DE CALIDAD EN LA ASISTENCIA DE LA DIABETES TIPO 2. José Antonio Gimeno Orna INDICADORES DE CALIDAD EN LA ASISTENCIA DE LA DIABETES TIPO 2 José Antonio Gimeno Orna 1 13,8% 2 5,5 años seguimiento HR multivariable (95% CI) 3 4 1 3 million deaths were due to diabetes, twice as many

Más detalles

Guía para el manejo de hiperglicemia en paciente hospitalizado no crítico. Dra. Patricia Gómez Hospital Clínico Universidad de Chile

Guía para el manejo de hiperglicemia en paciente hospitalizado no crítico. Dra. Patricia Gómez Hospital Clínico Universidad de Chile Guía para el manejo de hiperglicemia en paciente hospitalizado no crítico Dra. Patricia Gómez Hospital Clínico Universidad de Chile Situación hospitalaria 1 de cada 4 pacientes que ingresan al hospital

Más detalles

Las Guías en dislipemia. Que

Las Guías en dislipemia. Que Las Guías en dislipemia. Que hay de nuevo? J Zamorano Hospital Clínico San Carlos, Madrid Slide 1 Ensayos clínicos relevantes. General population At-risk individuals and groups CHD and stroke patients

Más detalles

Rafael Cuervo Pinto Médico Especialista de Área Servicio de Urgencias. HCSC

Rafael Cuervo Pinto Médico Especialista de Área Servicio de Urgencias. HCSC Rafael Cuervo Pinto Médico Especialista de Área Servicio de Urgencias. HCSC En el paciente diabético que ingresa en Urgencias Pauta basal bolo siempre o existen alternativas? Que recomiendan las sociedades?

Más detalles

Cuál es la eficacia y seguridad de los análogos de insulina frente a las insulinas convencionales en pacientes con DM 2 que requieren insulina?

Cuál es la eficacia y seguridad de los análogos de insulina frente a las insulinas convencionales en pacientes con DM 2 que requieren insulina? 8. Control glucémico Las preguntas que se van a responder son: Cuáles son las cifras objetivo de HbA 1 c? Cuál es el tratamiento farmacológico inicial de pacientes con diabetes que no alcanzan criterios

Más detalles

I CONGRESO CLÍNICO CARDIOVASCULAR -semfyc 5-6 JUNIO, 2008 Zaragoza CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL. Dr. Carlos Brotons PAPPS Cardiovascular

I CONGRESO CLÍNICO CARDIOVASCULAR -semfyc 5-6 JUNIO, 2008 Zaragoza CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL. Dr. Carlos Brotons PAPPS Cardiovascular I CONGRESO CLÍNICO CARDIOVASCULAR -semfyc 5-6 JUNIO, 2008 Zaragoza CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL Dr. Carlos Brotons PAPPS Cardiovascular CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL Los factores

Más detalles

DIABETES MELLITUS: ENFERMEDAD DE MANEJO QUIRÚRGICO? SERGIO DÍAZ CIRUGÍA LAPAROSCÓPICA ClÍnica Somer

DIABETES MELLITUS: ENFERMEDAD DE MANEJO QUIRÚRGICO? SERGIO DÍAZ CIRUGÍA LAPAROSCÓPICA ClÍnica Somer DIABETES MELLITUS: ENFERMEDAD DE MANEJO QUIRÚRGICO? SERGIO DÍAZ CIRUGÍA LAPAROSCÓPICA ClÍnica Somer Te acordás que antes los teníamos que engordar? Que es la cirugia Bariatrica? Cual es el mejor tratamiento

Más detalles

Evolución de la supervivencia en melanoma metastásico BRAF mutado. Nuevas estrategias de tratamiento.

Evolución de la supervivencia en melanoma metastásico BRAF mutado. Nuevas estrategias de tratamiento. Evolución de la supervivencia en melanoma metastásico BRAF mutado. Nuevas estrategias de tratamiento. Dra. Ainara Soria Rivas Servicio de Oncología Médica Hospital Ramón y Cajal Cuál es la supervivencia

Más detalles

Retinopatía Diabética

Retinopatía Diabética III Reunión Proyecto de Diabetes DIRECTO y Obesidad SEMI, Las Palmas 2009 Retinopatía Diabética Nuevas Perspectivas de los ARAII en Diabetes: El Programa de Estudios DIRECT 1 Josep Redon. MD, PhD, FAHA

Más detalles

Hipertensión arterial conducente a enfermedad cerebrovascular por incumplimiento del plan medicamentoso

Hipertensión arterial conducente a enfermedad cerebrovascular por incumplimiento del plan medicamentoso MEDISAN 2011; 15(2):204 ARTÍCULO ORIGINAL Hipertensión arterial conducente a enfermedad cerebrovascular por incumplimiento del plan medicamentoso High Blood Pressure leading to cerebrovascular disease

Más detalles

THERAPEUTIC DECISIONS IN T 2 DM: Add-on Agents DPP4/SGLT 2 Inhibitors. Jorge Navarro Gdt Diabetes semfyc

THERAPEUTIC DECISIONS IN T 2 DM: Add-on Agents DPP4/SGLT 2 Inhibitors. Jorge Navarro Gdt Diabetes semfyc THERAPEUTIC DECISIONS IN T 2 DM: Add-on Agents DPP4/SGLT 2 Inhibitors Jorge Navarro Gdt Diabetes semfyc DIABETES Una enfermedad compleja que requiere un tratamiento complejo Enfermedades asociadas (como

Más detalles

Dra. Karen Valenzuela Landaeta

Dra. Karen Valenzuela Landaeta Dra. Karen Valenzuela Landaeta Tratamiento farmacológico COMPLEMENTARIO QUE NO SUPLEMENTA EL TRATAMIENTO NO FARMACOLOGICO. Objetivos del tratamiento Alcanzar un control metabólico normal. Prevenir y tratar

Más detalles