UNA NOTA SOBRE LA COMPACIDAD DE FUNCIONES COSENO DE OPERADORES

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "UNA NOTA SOBRE LA COMPACIDAD DE FUNCIONES COSENO DE OPERADORES"

Transcripción

1 REVISTA PROYECCIONES Nº 13: Juli ISSN UNA NOTA SOBRE LA COMPACIDAD DE FUNCIONES COSENO DE OPERADORES Dr. HERNAN R. HENRIQUEZ* RESUMEN. E este trabaj caracterizams las fucies cse fuertemete ctiua de peracies, defiidas e u espaci de Baach cmplej y geeradas pr u peradr lieal A tal que A es cmpact, para algú e!! ter > l. INTRODOCCION. Sea X u espaci de Baach y detems pr B(X) el álgebra de ls peradres lieales actads defiids ycvalres e X. Ua fu ció cse fuertemete ctiua de peradres e X es ua fució e * Uiversidad de Satiag de Chile, Departamet de Matemática y Ciecia de la Cmputació, Casilla Crre, Satiag - Chile.

2 36 defiida e IR y c valres e B(X) que es ctiua para la tplgía fuerte de peradres y verifica las cdicies (a) e() = I, (b) e(t + s) + e(t - s) = e(t) e(s), para td s, te IR. tiua e El geeradr ifiitesimal de la fució cse fuertemete c es el peradr A defiid mediate la expresió: Ax = lir t-+0 (e(t) X- x) t (1) e aquells vectres x e: X para ls cuales el límite existe. De maera similar a l que curre e la Tería de semigrup de peradres, el peradr A es cerrad y tiee dmii D(A) des e X. Además, existe cstates M> 1 y w ~ O tal que: 11 e ( t) 1 1 ~ M exp ( w t), t ~ ( ) y si,\ es u úmer cmplej c R (,\) > w etces.\ perteece al cjut reslvete de A. IR ~ B(X) A cada fució cse e se le ascia ua fució se S defiida pr la expresió: S(t)x = Jt e(s) x ds. (3) para td x E X y td t e: lr. Si A es el geeradr ifiitesimal de ua fució cse e, etces A es tambié el geeradr ifiitesimal de u semigrup aalític que detarems pr T. Fattrii ([]) ha mstrad que:

3 37 1 T(t)x = -- r~ yrrl -s exp (~) e(s)x ds (4) para td t > O y td X E: X. Se deduce de esta fórmula que si la ció e verifica la desigualdad () etces T es u semigrup de mer e igual a w. 1. Además, Nels y Triggiai ( [ 6] ) ha demstrad para cada t > la fució S -+ e(s) T(t) es aalítica. futip que Las fucies cse de peradres ha sid csideradas recie temete pr varis autres e relació c el prblema de eauchy abstract de segud rde (ver [8] para u resume). E [4] hems caracterizad las fucies cse para las cuales e(t) - I es u peradr cmpact, para td t > O. Específicamete, btuvims el siguiete resultad: Terema: Sea e ua fució cse fuertemete ctiua de peradres. Etces las siguietes cdicies s equivaletes: a) El peradr e (t) - I es cmpact para td t E: 1R. b) El peradr S (t) - t I es cmpact para td t <:: JR e) El geeradr ifiitesimal A es cmpact. d) El peradr T(t) - I es cmpact para td t > O. El bjetiv de este trabaj es exteder ests resultads y caracterizar aquellas fucies cse e para las cuales (e(t) - I) es u peradr cmpact, para algú eter psitiv y td te: JR. E uestr desarrll supdrems que X es u espaci de Baach cmplej y si B X detarems pr (B), tr putual y reslvete de es u peradr. lieal (psiblemete actad) e (B) y p(b) ls cjuts espectr, especp B, respectivamete. Además, si >- e: p (B) etces detarems pr R(A, B) al p~ ra d r res 1 vete (' 11 I - B)-l.

4 38. RESULTADOS. A través de tda esta secció detarems pr e a ua fució cse fuertemete ctiua de peradres c geeradr ifiitesimal A y matedrems tdas las tacies itrducidas e la secció aterir. E particular, supdrems que e verifica la desigualdad (). Prpsició 1. Si A = t es u put aislad del espectr de S(t), para td t >O, etces O e (A). Demstració: a) Sea A u úmer cmplej ul tal que A e: p (A) Etces para td x e: X y td t > O. jt(csh A( t - s) - 1) e(s)x ds ( 5) E efect, ha sid establecid e [5] que A R(A,A) (csh (A t) - e(t))x = t sih A(t- s) e(s)x ds e itegrad esta Última expre ció etre [O, t] se btiee (5). b) Detems pr S(t, A) al peradr defiid pr S(t, A)X rt (csh A(t- s) - 1) e(s)x ds J e itrduzcams ls peradres lieales S (t) it defiids pr ( ) l S t X = ll t (t _ s) e(s)x ds. Es imediat que: S(t, A) = (6)

5 39 dde la serie cverge e B(X), uifrmemete para A y t e cjuts actads. e) Supgams que O E p (A) y sea t >. Cm lj t es u put aislad del espectr del peradr S (t), etces existe r > tal que A E p (A) y )J = si h (A t) 1 A perteece al cjut reslvete de S ( t), para cada A E [ tal que < 1 A 1 < r. - Etces de (5) y (6) s e deduce que : A - l: ( )! S T! (t) :;:l (7) -1 Csiderad que el peradr reslvete ( )J - S(t)) tiee ua sigularidad aislada e )J = t ' Lauret (Taylr [7]) que: resulta utilizad la expasió de ()J - S (t)) - 1 ()J - t) T) (t) - A + ()J - t). B (t)' (8) :;:O ;;:1 r: dde ls ceficietes A (t) y B (t) s peradres lieales ac r tads e B(X) que cmuta c ls peradres C(s) y que verifica la relació: T' (S (t) - t) B 1 (t), > 1 Cm A E p(a) etces la fució R( A, A) es aalíti- Ademas ~ cm la f uc1. ~ ( t)- 1 )J - tiee u pl ca e ua vecidad de O. de rde e O y, e ua vecidad de cer, puede represetarse e la frma 6 + f ().. ). ( 9 )

6 40 dde f es ua f ució aalítica, reemplazad (8) y (9) e (7) bteems que: :ü B (t) ()! S (t) = O de dde, S (t) s e deduce : Tl utilizad la cmutativi dad de ls peradres B (t) y 6?.- t3 ()! S (t) B (t) (lo) El peradr B (t) es ua pryecció trivial ([7)), lueg 1 existe u vectr x X, 1 lxl 1 = 1, tal que B (t)x 1 = x Sea M 1 y s cstates psitivas tal que 1 IC(s) 1 1 ~ M, p~ ra td s s (0,1) y s (1 + exp 6(1 + M 1 )) < 1 Pr la ctiuidad de la fució cse existe O < t < 1 que j c(s)x - xll < s, para td s s [O,t]. tal Cm rt 3 ~ (t - s) (x - C(s)x) ds + ~ s 1 (t) B 1 (t)x t etces de (10) se deduce que: + ~ t 3 ()! 11 S (t) 11 I IB (t)xll y evaluad las rmas idicadas e el segud miembr resulta que: + _::: ( )! 1 (1 + M > +1 1

7 41 < l. pr la elecció de E y M 1. Prpsició. Sea C ua familia cse fuertemete ctiua de peradres. Si existe E ln tal que (C(t) - I) T) es u peradr cmpact para td t ~ O, etces existe a > O tal que C(t) es u peradr ivertible para t d t e [O,a]. Demstració: Si C(t) es ivertible etces O E a (C(t)). pacidad de (C(t) - I) se deduce que 0 E (C(t)) p gy [5], ccluims que existe \ E [ c ), E a (A) p csh ( A t) = O. Pr la cm y de Na tal que Supgams que existe ua sucesió (tk) K decreciete, -k < tk ::; para td k :. 1, tal que C( t ) es ivertí- K ble y sea A [, \E r; (A), tal que csh <\ tk) = p K Sea Q el cjut de raíces cmplejas de la ecuació csh (z) = O. Cr A t E Q y O t Q, K K es ifiit. se deduce que el cjut {A : k:: 1 } K Pr tra parte, tambié de ls resultads de Nagy sabems q ue csh ( A t) E a (C(t)), para t ~O y td k~ l. Pr l tat, e 1 e ~ K p jut {csh(>. t) : k ~ 1} es fiit debe teer u put de acumulació K e ~ = l. N es difícil verificar que e ambs cass se ctradice la b servació aterir. Sea A u peradr lieal cerrad y A u úmer cmplej tal que >.!i E p(a) para td i = 1,,...,. Defiirs el peradr lieal F ( A) T), = I+ 11 K (-1) 1 () k k \ ) R(k, A k=l

8 4 Terema 1. Sea e ua familia cse fuertemete ctiua de peradres c geeradr if iit esima l A y s ea t: JN siguietes cd i c ies s equi valetes : Etces las a) El peradr lieal A es a ctad y A e s cmpact, b) Ls peradres e) Ls peradres t ~ O, d ) Ls peradres t : O, e) Existe A > w f) Ls peradres (C {t) - I )ll s cmpacts par a td t : 1 (S(t ) - t i) 11 s cmpacts, para td (T (t) - I) ll s cmpacts, para td t al que F ( A) es u peradr cmpact,. F ( A) s cmpacts para td A > w T) Demstració: 1) La equival ecia de a), d ), e) y f) ha sid demstrada e [3]. ) ~ems tr a rem s que a) ~ b). E este cas la fució cse C es uif rmemete ctiua y puede represetars e pr la serie: 00 tk C(t) AK k=o (k)! 3) de dde resulta que (C (t) - I) TJ es cmpact. Demstrarems que b) => a ). Sea u >. Etces la fució t ~ (C (t) - I) ll T (u) es aalítica y ==lim ( (C(t) - I)_)TJT(u) t -+0 t e la tplgía uifrme de peradres. Se deduce de est que Ar T (u) es u peradr cmpact y pr csiguiete basta mstr ar que T(u) e s u peradr ivertible. Si T (u) fuese ivertible etce s O t: (t (u)) y se presee

9 43 ta ds psibilidades: que O sea u put de acumulació u putai~ lad del espectr. E la primera situació existiría ua sucesió (w ) e (T(u)) iu 1 < 1. tal que \J 1= y u ~ O, ~ Pdems super que Cm T es u semigrup aalític y pr tat uif rmemetec ~ tiu e (, ), se ccluye de las prpiedades espectrales de s emigrups [1 ] que u E exp (u (A)). Sea \ E a(a) tal que u= exp (u ~ ~). Etces ([5)) cs h (A' t) perteece al espectr de t.:::. C(t), p ara td Pr la cmpacidad del peradr (C(t) - I) se deduce que el cjut {cs h (A' t):.:;: 1} es fiit tiee u put de acumulac ió de z = 1, para td t ~ O. La primera psibilidad puede currir pr cuat u ~ O, + Para cmprbar que la seguda alterativa tamp c es psible, csidérese r = Re (A; ). Si csh (A! t) ~ l, ~ etces la distacia de r t al cjut W cverge a cer, para td t > O, l cual es absurd. Pr csiguiete u 0 = O debe ser u put a islad del espectr de T(u) y a ={O} es u cjut espectral de T(u). Sea P l a pryecció espectral asciada a T(u) y a. Detems pr X y x el 1 espaci image de P y de I - P, respectivamete. Etces X., i = 0,1, l s subespacis suplemetaris e ivariates para td peradr lieal que cmute c T(u). Sea A., i = 0,1, 1 la restricció del peradr al subespaci X Etces A. es geeradr ifiitesimal de ua fami- 1 lia cse c. y de semigrup T., que s las restriccies de e y de 1 1 T al subespaci X., i = 0,1, respectivamete. 1 A que Pr la cstrucció realizada se deduce que a (T (u)) O i (T 1 (u)), pr l cual el peradr T 1 (u) es ivertible. i } y Si el subespaci sería u peradr actad y X fuese de dimesió fiita, etces A T (u) sería ivertible. Pr el ctrari,

10 44 si supems que X " tiee dimesió fiita, etces 1 S a (C (t)) ya que (C (t) - r) es cmpact. Tat e el cas e que 1 es u put aislad del espectr de e (t) ([4] prpsició ) cm e el cas e que l sea, se deduce que (A ) F ~ y cm exp (u (A ) ) e ; (T (u)) este Últim cjut debe ser distit de {O}, l cual ctra dice uestra cstrucció. 4) La demstració de la afirmació a) ~ e) es aálga a la realizada e el pas ). 5) Demstrems fialmete que e) => a). Sea u > O. Etces la fució t ~ (S(t) - t I) r T(u) es aalítica. Además, de la defiició de S(t) se deduce que: (S(t + h)- S(t) _ I)r h T(u) h ~ (C(t) - I) r -+ T(u) e la tplgía de la cvergecia uifrme de peradres. Lueg ls peradres (C(t) - I)r T(u) s cmpacts, para td t ~ O. Pr l tat tal cm e el pas 3, el prblema se reduce a demstrar que el peradr T(u) es ivertible. Para este bjet repetims la dem~ tració efectuada e 3), cambiad sól el argumet fial, cuad su pems que el subespaci X tiee dimesió fiita. E este ca s pr la cmpacidad del peradr (S (t) - t I)r se deduce t f. a (S (t)) Si t es u put aislad del espectr de par a a lgú t > O, etces ([4], prpsició 1) se deduce que u(a ) F ~. que S (t), Pr el ctrari, si t es u put aislad del espectr de S (t), para td t > O, etces pr la prpsició 1 tambié se de duce que (A ) F ~. Cm a(t (u) J exp (u (A )) se deduce que - (T, (u) ) 1= {O}, l que ctradice la cstrucció realizada. v

11 45 REFERENCIAS. [1) E. B. Davies, Oe-Parareter Semigrups. Academic Press, New Yrk, [) H. O. Fattrii, Ordiary differetial equatis i liear tplgical spaces, I. J. Diff. Eqs., 5, (1968), [3) H. Heríquez, Ua prpiedade de cmpacidade para familias csse de peradres. Atas d 14 Clqui Brasiler de Matemáti cas, Vl. I. pág [4) H. Heríquez, Csie peratr families such that C(t) - I is cmpact, fr all t ;;> O. Idia J. pure ad appl. Math, 16 (), (1985), [5) B. Nagy, O csie peratr fuctis i Baach spaces, Acta. Sci. Math Sz., 35, (1974), [6) S. Nels; B. Triggiai, Aalytic Prperties f csie peratrs, Prc. Am, Math. Sc., 74 (1), (1979), [7) A. E. Taylr, Itrducti t Fuctial Aalysis. Jh Wiley & Ss, New Yrk, [8) c. C. Travis; G. F. Webb, Prc. Iteratial Sympsium N-Liear Equatis i Abstract Spaces. Uiversity f Texas (1977) pág

Dado el autómata finito, Q=(Q,E,5,q,F), conjunto n, de la forma siguiente:

Dado el autómata finito, Q=(Q,E,5,q,F), conjunto n, de la forma siguiente: 45 Sbre el terema de Myhill-Nerde Pr E.García Camarer. Dad el autómata fiit, Q=(Q,E,5,q,F), cjut, de la frma siguiete: defiims el = {it=[qi, q±,... q ] 3 xg E tt= [ ó ( qq,x ),ó ( q x,x ),... ( q^x),]}

Más detalles

Departamento de Matemáticas. Facultad de Ciencias. Badajoz.

Departamento de Matemáticas. Facultad de Ciencias. Badajoz. SUBESPACIOS DE ESPACIOS c - TONELADOS Jsé M. Garcí a -Lafuete Departamet de Matemáticas. Facultad de Ciecias. Badajz. U espaci lcalmete cvex se dice que es c -telad (respecti vamete w-telad) si cada sucesió

Más detalles

v. Ninguna de las anteriores se obtiene v. Ninguna de las anteriores

v. Ninguna de las anteriores se obtiene v. Ninguna de las anteriores UPR Departamet de Ciecias Matemáticas RUM MATE 7 Primer Eame Parcial de septiembre de 009 Prfesr: Secció: Nmbre: # Estudiate: Istruccies: Lea cada preguta miucisamete. N se permite el us de librs i libretas.

Más detalles

Sobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A

Sobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A IES Fc Ayala de Graada Sbrates de 004 (Mdel 6) Slucies Germá-Jesús Rubi Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A (1 put) Dibuje la regió del pla defiida pr las siguietes iecuacies: x 3y -13; x + 3y 17, x + y 11; y 0.

Más detalles

, 0, de X, tales que X - 0 e 8 finito.

, 0, de X, tales que X - 0 e 8 finito. Bleti de Matematicas Vl. XV, N.1 (1981) pags. 1-16 LA CONVERGENCIA EN LA TOPOLOGIA DE LOS CO~~LE~ffiNTARIOSFINITOS Mauel MORENO VALENCIA. 1. DEFINICION Sea X u cjut, sea :f{ la clecci de subcjuts de X

Más detalles

Números complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/

Números complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/ Númers cmplejs El cjut frmad pr tds ls úmers de la frma acib, dde a y b s úmers reales, c las peracies de adició y prduct defiidas pr: 1/100.a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd

Más detalles

Problema 1.- Para el embrague de quijada cuadrada que se muestra en la figura. pul.

Problema 1.- Para el embrague de quijada cuadrada que se muestra en la figura. pul. Diseñ mecáic II/Prblemas de la uidad 5 Prblema 1.- Para el embrague de quijada cuadrada que se muestra e la figura b 1 r i 1 3 8 pul; y se trasfiere 75 hp a 650 rpm. Cada ua de las quijadas susteta u águl

Más detalles

TAREA Profundizaciones. Problemas. Estructuras Matemáticas en Mecánica Cuántica MPG3433/FIM3403 Departamento de Matemática - Instituto de Física

TAREA Profundizaciones. Problemas. Estructuras Matemáticas en Mecánica Cuántica MPG3433/FIM3403 Departamento de Matemática - Instituto de Física Profesor: Giuseppe De Nittis Sala: 5 (Depto. Matemáticas) Fecha: 27/03/2017 Estructuras Matemáticas e Mecáica Cuática MPG3433/FIM3403 Departameto de Matemática - Istituto de Física TAREA - 02 Objetivos:

Más detalles

LABORATORIO DE TEORÍA DE COMUNICACIONES OCTUBRE 2017 MARZO PRACTICA No. 2

LABORATORIO DE TEORÍA DE COMUNICACIONES OCTUBRE 2017 MARZO PRACTICA No. 2 PRACICA N. EMA: ANÁLISIS DE SEÑALES CON EL USO DE MALAB. OBJEIVOS: Aplicar MALAB para aalizar las señales e el dmii de la frecuecia y e el dmii del tiemp.. INRODUCCIÓN:. INRODUCCIÓN AL ANÁLISIS ESPECRAL

Más detalles

GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N

GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N GUIA DE TRABAJO PRACTICO Nº PAGINA Nº 69 GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N 4 OBJETIVOS: Lgrar que el Alum: Iterprete el ccept de Dierecial Resuelva ejercicis y prblemas de aplicació. CONTENIDOS:

Más detalles

Conocer la definición de derivada y su interpretación geométrica. Calcular derivadas de funciones elementales utilizando las siguientes técnicas:

Conocer la definición de derivada y su interpretación geométrica. Calcular derivadas de funciones elementales utilizando las siguientes técnicas: Igeiería de Telecmuicació Fudamets Matemátics I Tería: Fucies de ua variable Objetivs: Ccer la defiició de derivada y su iterpretació gemétrica. Calcular derivadas de fucies elemetales utilizad las siguietes

Más detalles

Inferencia estadística Tests de hipótesis

Inferencia estadística Tests de hipótesis Iferecia estadística Tests de hipótesis Hasta ahra hems vist cm bteer, a partir de ua muestra, u estimadr putual u iterval de cfiaa para u parámetr θ. Frecuetemete el bjetiv del estudi es decidir, e base

Más detalles

Matemáticas II Bachillerato Ciencias y Tecnología 2º Curso. Sistemas de ecuaciones lineales Introducción

Matemáticas II Bachillerato Ciencias y Tecnología 2º Curso. Sistemas de ecuaciones lineales Introducción Uidad Sistemas de ecuacies lieales..1.- Itrducció.... - -..- Sistemas de ecuacies.... - -..1.- Ntacies.... - -...- Clasificació.... - 5 -...- Sistemas equivaletes.... - 5 -..- Discusió de sistemas. Terema

Más detalles

Semana 10 [1/24] Sucesiones (II) 2 de mayo de Sucesiones (II)

Semana 10 [1/24] Sucesiones (II) 2 de mayo de Sucesiones (II) Semaa 0 [/24] 2 de mayo de 2007 Sadwich de sucesioes Semaa 0 [2/24] Límites y Orde. Teorema Sea u ) y w ) sucesioes covergetes a u y w, respectivamete. Si 0 tal que para 0 se cumple que etoces u w. u w

Más detalles

Vectores ortonormales

Vectores ortonormales Vectres rtrmales Defiició U cjt de ectres e espaci ectrial V se dice qe es cjt rtgal si cada par de ectres e el cjt es rtgal. Se dice qe el cjt es cjt rtrmal si es rtgal y cada ectr es itari Demestre qe

Más detalles

LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA

LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA Aterirmete se ha ich que la itegral efiia equivale a ectrar el valr el área cmpreia etre la gráfica e ua fució y el eje, la cual puee ser calculaa pr mei el

Más detalles

R. Urbán Introducción a los métodos cuantitativos. Notas de clase Sucesiones y series.

R. Urbán Introducción a los métodos cuantitativos. Notas de clase Sucesiones y series. R. Urbá Itroducció a los métodos cuatitativos. Notas de clase Sucesioes y series. SUCESIONES. Ua sucesió es u cojuto umerable de elemetos, dispuestos e u orde defiido y que guarda ua determiada ley de

Más detalles

Inferencia estadística Tests de hipótesis

Inferencia estadística Tests de hipótesis rbabilidades y Estadística Cmputació Facultad de Ciecias Exactas y Naturales. Uiversidad de Bues Aires Aa M. Biac y Elea J. Martíe 004 Iferecia estadística Tests de hipótesis Hasta ahra hems vist cm bteer,

Más detalles

CLAUSURA ALGEBRAICA Y NÚMEROS COMPLEJOS

CLAUSURA ALGEBRAICA Y NÚMEROS COMPLEJOS Clausura algebraica y úmeros complejos CLAUSURA ALGEBRAICA Y NÚEROS COPLEJOS. Itroducció Nos pregutamos Porqué o podemos resolver ciertas ecuacioes poliómicas e u determiado campo de úmeros?. Geeralmete,

Más detalles

Teoremas de convergencia. Integral sobre... Convergencia... Convergencia...

Teoremas de convergencia. Integral sobre... Convergencia... Convergencia... covergecia este capítulo teemos como objetivo demostrar las propiedades más importates de la Itegral de Lebesgue. teemos que demostrar todavía las propiedades fudametales de liealidad y aditividad respecto

Más detalles

Programa de Acceso Inclusivo, Equidad y Permanencia PAIEP. Universidad de Santiago de Chile. Series

Programa de Acceso Inclusivo, Equidad y Permanencia PAIEP. Universidad de Santiago de Chile. Series Programa de Acceso Iclusivo, Equidad y Permaecia PAIEP Uiversidad de Satiago de Chile Series Sea {a } N ua sucesió de úmeros reales, etoces a la expresió a + a 2 + a 3 + + a + se le deomia serie ifiita

Más detalles

ALGUNAS APROXI~~CIONES SUCESIVAS PARA LAS APLICACIONES EN LA CLASE n(a,b)

ALGUNAS APROXI~~CIONES SUCESIVAS PARA LAS APLICACIONES EN LA CLASE n(a,b) Rev~~a Clmb~aa de MatematiQ~ V,L XVIII (1984), pag-6. 109-114 ALGUNAS APROXI~~CIONES SUCESIVAS PARA LAS APLICACIONES EN LA CLASE (a,b) par Lucimar NOVA G. Sea X u espaci de Baach y K u subcjut de X. Ua

Más detalles

Una sucesión es un conjunto infinito de números ordenados de tal forma que se puede decir cuál es el primero, cuál el segundo, el tercero, etc.

Una sucesión es un conjunto infinito de números ordenados de tal forma que se puede decir cuál es el primero, cuál el segundo, el tercero, etc. Sucesioes Sucesi o. Ua sucesió es u cojuto ifiito de úmeros ordeados de tal forma que se puede decir cuál es el primero, cuál el segudo, el tercero, etc. Los térmios de ua sucesió se desiga mediate a 1,

Más detalles

Capítulo 2. El Teorema de Taylor. 2.1 Introducción.

Capítulo 2. El Teorema de Taylor. 2.1 Introducción. Capítul El Terema de Taylr.1 Itrducció. E este capítul estudiarems el Terema de Taylr, el cual s permitirá aprimar pr medi de plimis (las ucies más secillas del Cálcul a ucies que cumple ciertas cdicies

Más detalles

El Teorema de Taylor

El Teorema de Taylor El Terema de Taylr Itrducció La recta tagete La parábla tagete Ls ceicietes de u plii e térmis de sus derivadas El Terema de Taylr Cálcul de aprimacies y estimació del errr Aplicació a Máims y Míims Ejercicis

Más detalles

Sistemas de Ecuaciones Lineales. M. en I. Gerardo Avilés Rosas

Sistemas de Ecuaciones Lineales. M. en I. Gerardo Avilés Rosas Sistemas de Ecuacioes Lieales M. e I. Gerardo Avilés Rosas Octubre de 206 Tema 5 Sistemas de Ecuacioes Lieales Objetivo: El alumo formulará, como modelo matemático de problemas, sistemas de ecuacioes lieales

Más detalles

Medida de la longitud de onda del láser con una regla Fundamento

Medida de la longitud de onda del láser con una regla Fundamento Medida de la lgitud de da del láser c ua regla Fudamet Es psible medir la lgitud de da de la luz láser, utilizad cm red de difracció, ua regla graduada e medis milímetrs. Para ell, se hace icidir e direcció

Más detalles

MATEMÁTICA LIC. Y PROF. EN CS. BIOLÓGICAS

MATEMÁTICA LIC. Y PROF. EN CS. BIOLÓGICAS Defiició de límite de ua fució (segú Heie) Sea f : D R ua fució y a R (D R) Diremos que se cumple que f() L R a f( ) L si para cualquier sucesió { } D { a} tal que a Ejemplos: ) Probar que Demostració:

Más detalles

Tema 2: Diagonalización de matrices cuadradas

Tema 2: Diagonalización de matrices cuadradas Departameto de Aálisis Ecoómico UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA Tema : Diagoalizació de matrices cuadradas.1. El cojuto R Defiició: Dados úmeros reales x 1, x,..., x R, se llama -tupla ordeada a x = ( x 1,, x,...,

Más detalles

HOMEOMORFISMO ENTRE ESPACIOS. RESUMEN En el presente trabajo estudiamos la existencia de homeomorfismos entre los

HOMEOMORFISMO ENTRE ESPACIOS. RESUMEN En el presente trabajo estudiamos la existencia de homeomorfismos entre los HOMEOMORFISMO ENTRE ESPACIOS l Y Jorge E. Herádez U., Temístocles Zeballos M., Uiversidad de Paamá, Cetro Regioal Uiversitario de Veraguas, Deartameto de Matemática. email: edithleco@gmail.com Uiversidad

Más detalles

MAT2715 VARIABLE COMPLEJA II Ayudantia 8 Rodrigo Vargas

MAT2715 VARIABLE COMPLEJA II Ayudantia 8 Rodrigo Vargas PONTIFICIA UNIVERSIDAD CATÓLICA DE CHILE FACULTAD DE MATEMÁTICAS MAT2715 VARIABLE COMPLEJA II Ayudatia 8 Rodrigo Vargas 1. Si Ω es u domiio e C. Demuestre que existe ua sucesió K } de subcojutos compactos

Más detalles

1. INTRODUCCIÓN Formas diversas de expresión de Funciones. a) Funciones dadas en forma de tabla.

1. INTRODUCCIÓN Formas diversas de expresión de Funciones. a) Funciones dadas en forma de tabla. . INTRODUCCIÓN. Al bservar ls feómes que se prduce e la aturaleza pdems dars cueta que se puede elegir ds magitudes e y etre las cuales eiste ua depedecia fucial que epresa el aspect cuatitativ del feóme

Más detalles

CAPITULO 0 CONCEPTOS BASICOS DE ALGEBRA Y PROGRAMACION LINEAL Algebra lineal Notación básica.

CAPITULO 0 CONCEPTOS BASICOS DE ALGEBRA Y PROGRAMACION LINEAL Algebra lineal Notación básica. 5 CAPIULO 0 CONCEPOS BASICOS DE ALGEBRA Y PROGRAMACION LINEAL Este capítulo proporcioa u pequeño resume acerca de coceptos básicos de álgebra y programació lieal que resulta fudametales para el bue etedimieto

Más detalles

MÉTODOS MATEMÁTICOS ESPACIOS DE HILBERT Y OPERADORES LINEALES. Profesora: Mª Cruz Boscá TEMA 2: ESPACIOS EUCLÍDEOS Y DE HILBERT

MÉTODOS MATEMÁTICOS ESPACIOS DE HILBERT Y OPERADORES LINEALES. Profesora: Mª Cruz Boscá TEMA 2: ESPACIOS EUCLÍDEOS Y DE HILBERT ÉTODOS ATEÁTICOS ESPACIOS DE HILBERT Y OPERADORES LINEALES Profesora: ª Cruz Boscá TEA : ESPACIOS EUCLÍDEOS Y DE HILBERT Sea u espacio lieal L (X, +, ) sobre el cuerpo k Producto itero o escalar y espacio

Más detalles

Inferencia estadística Tests de hipótesis

Inferencia estadística Tests de hipótesis Iferecia estadística Tests de hipótesis Hasta ahra hems vist cm bteer, a partir de ua muestra, u estimadr putual u iterval de cfiaa para u parámetr θ, ya sea la media, la variaa la prprció pblaciales.

Más detalles

Sucesiones I Introducción

Sucesiones I Introducción Temas Qué es ua sucesió? Notacioes y coceptos relacioados. Maeras de presetar ua sucesió. Gráfico de sucesioes. Capacidades Coocer y compreder el cocepto de sucesió. Coocer y maejar las diferetes maeras

Más detalles

Aplicaciones Lineales. Diagonalización 1.- Sean xy

Aplicaciones Lineales. Diagonalización 1.- Sean xy Aplicacioes Lieales. Diagoalizació.- Sea xy, vectores propios de ua matriz A asociados al mismo valor propio. Etoces: a) x+ y tambié es vector propio de A. b) x+ y tambié es vector propio de A, si x +

Más detalles

Tarea 1 y 2. Problema 1. Calcula el supremo y el ínfimo de los siguientes conjuntos.

Tarea 1 y 2. Problema 1. Calcula el supremo y el ínfimo de los siguientes conjuntos. Cálculo Tarea y Problema. Calcula el supremo y el ífimo de los siguietes cojutos. a) A = {x : 0 x }. Es imediato que sup A = e íf A = 0. b) A = {x : 0 < x < }. Es imediato que sup A = e íf A = 0. c) A

Más detalles

Trabajo Práctico Nro. 9 ECUACIONES DIFERENCIALES EN DERIVADAS PARCIALES Y SERIES DE FOURIER

Trabajo Práctico Nro. 9 ECUACIONES DIFERENCIALES EN DERIVADAS PARCIALES Y SERIES DE FOURIER F.I.U.B.A AÁLISIS AEÁICO III rabajo Práctico ro. 9 rabajo Práctico ro. 9 ECUACIOES DIFERECIALES E DERIVADAS PARCIALES Y SERIES DE FOURIER I.- Itroducció a las Ecuacioes Difereciales e Derivadas Parciales

Más detalles

Matemáticas Discretas Inducción y Recursión

Matemáticas Discretas Inducción y Recursión Coordiació de Ciecias Computacioales - INAOE Matemáticas Discretas Iducció y Recursió Cursos Propedéuticos 00 Ciecias Computacioales INAOE Iducció y recursió Geeralidades Iducció de úmeros aturales Iducció

Más detalles

Capítulo III Teoría de grupos

Capítulo III Teoría de grupos Capítulo III Teoría de grupos Tema 1. Leyes de composició iteras. 1.1 Leyes de composició iteras. Dado u cojuto A, se defie como Ley de composició itera defiida e A a toda aplicació, A A A ( x, y) x y

Más detalles

Walter Orlado Gozales Caicedo Secuecias Lógicas OBJETIVO: Lograr habilidad y destreza e el alumo practicado u razoamieto abstracto PROCEDIMIENTOS: INICIAL: Halla el valor del térmio que cotiúa e:,,,, 0,

Más detalles

L lim. lim. a n. 5n 1. 2n lim. lim. lim. 1 Calcula: Solución: a) 2

L lim. lim. a n. 5n 1. 2n lim. lim. lim. 1 Calcula: Solución: a) 2 Calcula: L L a Dada ua sucesió que tiede a idica a partir de qué térmio se cumple la codició que se idica: a a Si a a Si 7 Si a partir del térmio 9 Si Hallar: d) 7 a partir del térmio 97 d) Deduce los

Más detalles

IES IGNACIO ALDECOA 1 AMPLIACIÓN DE MATEMÁTICAS 4º ESO CURSO 10/11

IES IGNACIO ALDECOA 1 AMPLIACIÓN DE MATEMÁTICAS 4º ESO CURSO 10/11 IES IGNACIO ALDECOA AMPLIACIÓN DE MATEMÁTICAS º ESO CURSO 0/ TEMA : SUCESIONES DE NÚMEROS REALES Se llama sucesió a u cojuto de úmeros dispuestos uo a cotiuació de otro. Podemos cosiderar ua sucesió como

Más detalles

4.- Series. Criterios de convergencia. Series de Taylor y Laurent

4.- Series. Criterios de convergencia. Series de Taylor y Laurent 4.- Series. Criterios de covergecia. Series de Taylor y Lauret a) Itroducció. Series de fucioes reales. b) Covergecia de secuecias y series. c) Series de Taylor. d) Series de Lauret. e) Propiedades adicioales

Más detalles

Listado para la Evaluación 2 Cálculo II (527148)

Listado para la Evaluación 2 Cálculo II (527148) Uiversidad de Cocepció Facultad de Ciecias Físicas y Matemáticas Departameto de Matemática Área, Volume y Logitud de arco. Listado para la Evaluació Cálculo II (5748). Calcular el área ecerrada por la

Más detalles

José.M. García Lafuente

José.M. García Lafuente UN,TEOREMA DE COMPLECION PARA ESPACIOS DE SUCESIONES GENERALIZADAS José.M. García Lafuete I this paper it ls show a completio theorem of spaces of rreera lized sequeces A{E} itroduced by A. Pietsch a~

Más detalles

8.- LÍMITES DE FUNCIONES

8.- LÍMITES DE FUNCIONES 8.- LÍMITES DE FUNCIONES.- DOMINIO DE DEFINICIÓN. Halla el domiio de defiició de f() = + 5+6 Solució: El domiio es -{,}. Halla el domiio de defiició de f() = 6 Solució: El domiio es (-,-] [, ).. Halla

Más detalles

Ayudantia 8 - MAT1116

Ayudantia 8 - MAT1116 Ayudatia 8 - MAT1116 14 de Septiembre del 2017 Defiició Puto Adherete: Sea X R, se dice que a es u puto adherete a X, si a = lím x co x X Defiició Clausura de u cojuto: Llamaremos clausura de u cojuto

Más detalles

Prueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11)

Prueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11) Prueba Itegral Lapso 016-1 175-176-177 1/7 Uiversidad Nacioal Abierta Matemática I (Cód 175-176-177) Vicerrectorado Académico Cód Carrera: 16 36 80 508 51 54 610 611 61 613 Fecha: 19 11 016 MODELO DE RESPUESTA

Más detalles

d e l a L e y 1 8. 3 8 4.

d e l a L e y 1 8. 3 8 4. D I A G N Ó S T I C O D E L A S I T U A C I Ó N E N E L S I S T E M A T E A T R A L E n e l c a m i n o d e p r o f u n d i z al r a c o n s o l i d a c i ó n d e l s e c t o r t e a t rsae l, r e s u

Más detalles

CAPITULO 1. Teorema del Binomio

CAPITULO 1. Teorema del Binomio CAPITULO 1 Teorema del Biomio Este capitulo esta destiado a presetar coteidos y actividades que permitirá al estudiate: Operar co simbología matemática, desarrollar expresioes que ivolucre u úmero fiito

Más detalles

Sucesiones de números reales Sucesiones convergentes: límite de una sucesión

Sucesiones de números reales Sucesiones convergentes: límite de una sucesión Sucesioes de úmeros reales Sucesioes covergetes: límite de ua sucesió Tato e la educació secudaria obligatoria como e el bachillerato se habla poco de las sucesioes de úmeros reales. Si acaso se dedica

Más detalles

EN CIERTOS CASOS, LA APLICACIÓN DEL MODELO DE LEWIS, RESULTA EN NUMEROS DE ENLACE FRACCIONARIOS O QUE ES IMPOSIBLE ASIGNAR UNIVOCAMENTE.

EN CIERTOS CASOS, LA APLICACIÓN DEL MODELO DE LEWIS, RESULTA EN NUMEROS DE ENLACE FRACCIONARIOS O QUE ES IMPOSIBLE ASIGNAR UNIVOCAMENTE. RESACIA RESACIA 5300 E CIERTS CASS, LA APLICACIÓ DEL MDEL DE LEWIS, RESULTA E UMERS DE ELACE FRACCIARIS QUE ES IMPSIBLE ASIGAR UIVCAMETE. E ESTS CASS SE USA EL CCEPT DE RESACIA PARA DESCRIBIR LA DESLCALIZACI

Más detalles

Series de números reales

Series de números reales Tema 6 Series de úmeros reales 6. Series de úmeros reales. Defiició 6. Sea {a } ua sucesió de úmeros reales y cosideremos la sucesió {S }, defiida por S = a + a + + a, para cada IN, que llamaremos sucesió

Más detalles

El tema de este capítulo es el estudio de las sucesiones de números reales. Una sucesión no es más que un conjunto ordenado de números.

El tema de este capítulo es el estudio de las sucesiones de números reales. Una sucesión no es más que un conjunto ordenado de números. Capítulo 3 Sucesioes 3 Defiicioes Geerales El tema de este capítulo es el estudio de las sucesioes de úmeros reales Ua sucesió o es más que u cojuto ordeado de úmeros Por ejemplo, 2, 4, 6, 8, 0, 2,, 2,

Más detalles

Fórmula de Taylor. Si f es continua en [a,x y derivable en (a,x), existe c (a,x) tal que f(x) f(a) f '(c) f(x) f(a) f '(c)(x a)

Fórmula de Taylor. Si f es continua en [a,x y derivable en (a,x), existe c (a,x) tal que f(x) f(a) f '(c) f(x) f(a) f '(c)(x a) Aproimació de ua fució mediate u poliomio Cuado y=f tiee ua epresió complicada y ecesitamos calcular los valores de ésta, se puede aproimar mediate fucioes secillas (poliómicas). El teorema del valor medio

Más detalles

SUCESIÓN. La colección de números que definen a una sucesión permite clasificar a éstas en:

SUCESIÓN. La colección de números que definen a una sucesión permite clasificar a éstas en: UCEIÓN CPR. JORGE JUAN Xuvia-Naró Ua sucesió, (a ), de úmeros reales es ua fució que hace correspoder a cada úmero atural, excluido el cero, u úmero real, la cual viee defiida segú: f: N* R a a i a Número

Más detalles

Práctica 3: Convolución

Práctica 3: Convolución Práctica 3: Covolució Apellidos, ombre Apellidos, ombre Grupo Puesto Fecha El objetivo de esta práctica es familiarizar al alumo co la suma de covolució, fudametal e el estudio de los sistemas lieales,

Más detalles

Aplicaciones lineales. Diagonalización. . La aplicación f es lineal si se verifican las dos condiciones siguientes:

Aplicaciones lineales. Diagonalización. . La aplicación f es lineal si se verifican las dos condiciones siguientes: Aplicacioes lieales Diagoalizació Defiició: Sea V y W dos espacios vectoriales sobre el mismo cuerpo y sea la aplicació f:v W v f v w La aplicació f es lieal si se verifica las dos codicioes siguietes:

Más detalles

R 1º) La conexión de los R N 2. En los dos casos las S. T Para calcular el flujo máximo se utilizará la expresión: U1ef

R 1º) La conexión de los R N 2. En los dos casos las S. T Para calcular el flujo máximo se utilizará la expresión: U1ef Máquias Eléctricas 5º Curs Mecáics Máquias iversidad de Ovied Dpt. de geiería Eléctrica EJERCCO Nº 4 TEMA V: Trasfrmadres trifásics OBJETVOS: Circuit equivalete del trasfrmadr trifásic valració de pérdidas

Más detalles

4. Sucesiones de números reales

4. Sucesiones de números reales 4. Sucesioes de úmeros reales Aálisis de Variable Real 2014 2015 Ídice 1. Sucesioes y límites. Coceptos básicos 2 1.1. Defiició de sucesió... 2 1.2. Sucesioes covergetes... 2 1.3. Sucesioes acotadas...

Más detalles

Calculo de coeficientes de transferencia. Dr. Rogelio Cuevas García 1

Calculo de coeficientes de transferencia. Dr. Rogelio Cuevas García 1 Calculo de coeficietes de trasferecia Dr. Rogelio Cuevas García 1 El calculo de los coeficietes de trasferecia de masa se prefiere e fució de úmeros adimesioales y e igeiería de reactores heterogéeos,

Más detalles

Rectas e hiperplanos Conjuntos convexos

Rectas e hiperplanos Conjuntos convexos CAÍTULO 7 Rectas e hiperplas Cjuts cves Este capítul csta de ds seccies. E la primera se dará las defiicies de recta, segmet de recta e hiperplas e R. E la seguda se verá algus resultads sbre cjuts cves.

Más detalles

Funciones Exponencial y Logaritmo

Funciones Exponencial y Logaritmo . 9th May 2007 La fució expoecial Itroducció. Recuerdo Sabemos lo siguiete para la sucesió a = + h ) Si lim h 2, 0) etoces lim a = 0. 2 Si lim h / [ 2, 0] etoces lim a o existe. 3 Si lim h = 0 y lim h

Más detalles

GUÍA DE ESTUDIO ÁLGEBRA LINEAL

GUÍA DE ESTUDIO ÁLGEBRA LINEAL GUÍ DE ESUDIO ÁLGER LINEL ema. Espacios Vectoriales ) LOS NÚMEROS El sistema de úmeros reales cosiste e u cojuto R de elemetos llamados úmeros reales y dos operacioes deomiadas: adició y multiplicació,

Más detalles

6. SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS 6.1. SUCESIONES NUMÉRICAS

6. SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS 6.1. SUCESIONES NUMÉRICAS Águeda Mata y Miguel Reyes, Dpto. de Matemática Aplicada, FI-UPM. 6. SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS 6... Sucesioes de úmeros reales 6.. SUCESIONES NUMÉRICAS Se llama sucesió de úmeros reales a cualquier

Más detalles

Tema 12. Límites de sucesiones

Tema 12. Límites de sucesiones Aálisis IES Complutese Tema Límites de sucesioes Resume Alguas características y propiedades de las sucesioes Sucesió creciete Ua sucesió es creciete si cada térmio es mayor o igual que el aterior: a a

Más detalles

PROPIEDADES DE LAS SUCESIONES. Un tipo importante de sucesiones son las llamadas sucesiones monótonas.

PROPIEDADES DE LAS SUCESIONES. Un tipo importante de sucesiones son las llamadas sucesiones monótonas. ANÁLISIS MATEMÁTICO BÁSICO. PROPIEDADES DE LAS SUCESIONES. U tipo importate de sucesioes so las llamadas sucesioes moótoas. Defiició.. a: Ua sucesió de úmeros reales ( ) = se llama moótoa creciete si +

Más detalles

3 Problemas para nivel Superior

3 Problemas para nivel Superior 3 Problemas para ivel Superior Reproducimos ahora, parte de los problemas de la guía para el ivel superior del año 1996. Véase [9]. 3.1. Problemas de geometría Problema 3.1 Sea A 1, A 2,..., A 1988 los

Más detalles

Límite y Continuidad de Funciones.

Límite y Continuidad de Funciones. Límite Cotiuidad de Fucioes. Eleazar José García. eleagarcia9@hotmail.com. Límite de ua fució.. Defiició de límite de ua fució.. Ifiitésimo.. Ifiitésimos equivalete.. Límite por la izquierda.. Límite por

Más detalles

1. INTRODUCCIÓN AL CONCEPTO DE LÍMITE

1. INTRODUCCIÓN AL CONCEPTO DE LÍMITE 1. INTRODUCCIÓN AL CONCEPTO DE LÍMITE 1. Cocepto de límite 1.1 Defiició de etoro o vecidad: Si a es u úmero real (supógase que a está e el eje X), etoces, u etoro o vecidad de a de radio es u itervalo

Más detalles

Series de potencias Introducción. Temas Series de potencias. Intervalo y radio de convergencia de una serie de potencias.

Series de potencias Introducción. Temas Series de potencias. Intervalo y radio de convergencia de una serie de potencias. Sesió 27 Series de potecias Temas Series de potecias. Itervalo y radio de covergecia de ua serie de potecias. Capacidades Coocer y compreder el cocepto de serie de potecias. Determiar el itervalo y el

Más detalles

Series alternadas Introducción

Series alternadas Introducción Sesió 26 Series alteradas Temas Series alteradas. Covergecia absoluta y codicioal. Capacidades Coocer y aplicar el criterio para estudiar series alteradas. Coocer y aplicar el teorema de la covergecia

Más detalles

Tema 3. Muestreo Aleatorio Estratificado Contenido

Tema 3. Muestreo Aleatorio Estratificado Contenido Tema 3. Muetre Aleatri Etratificad teid Defiició, vetaja, cm frmar l etrat, elecció y tació. Etimadre de la media y el ttal. 3 ariaza. Límite de cfiaza. 4 Aigació de la muetra (tamañ de la muetra 5 Muetre

Más detalles

1 Sucesiones. Ejemplos. a n = n a n = n! a n = n n. a n = p n. a n = 2n3 + n 2 + 5 n 2 + 8. a n = ln(n)

1 Sucesiones. Ejemplos. a n = n a n = n! a n = n n. a n = p n. a n = 2n3 + n 2 + 5 n 2 + 8. a n = ln(n) 1 Sucesioes De ició. Ua sucesió, a, es ua fució que tiee como domiio el cojuto de los úmeros aturales y como cotradomiio el cojuto de los úmeros reales: a : N! R. Se usa la siguiete otació: a () = a :

Más detalles

Introducción a las Funciones Vectoriales (Funciones de R R n ) 1. Funciones de R en R n (Funciones Vectoriales)

Introducción a las Funciones Vectoriales (Funciones de R R n ) 1. Funciones de R en R n (Funciones Vectoriales) Itroducció a las Fucioes Vectoriales (Fucioes de R R 1 Fucioes de R e R (Fucioes Vectoriales Llamaremos fució vectorial de variable real o simplemete fució vectorial, a aquellas co domiio e u subcojuto

Más detalles

APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA. Problemas Tema 2.3: Series, representación de funciones y construcción de tablas en HC.

APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA. Problemas Tema 2.3: Series, representación de funciones y construcción de tablas en HC. APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA Problemas Tema 2.3: Series, represetació de fucioes y costrucció de tablas e HC Grado e Química º SEMESTRE Uiversitat de Valècia Facultad de Químicas Departameto de

Más detalles

Vectores y matrices. x 1. x 2. x n. vector columna. X x 1, x 2,...,x n vector fila. a 11 a a 1m. a 21 a a 2m... a n1 a n2...

Vectores y matrices. x 1. x 2. x n. vector columna. X x 1, x 2,...,x n vector fila. a 11 a a 1m. a 21 a a 2m... a n1 a n2... Vectores y matrices x 1 X x 2. x vector columa X x 1, x 2,...,x vector fila a 11 a 12... a 1m A a 21 a 22... a 2m............ a 1 a 2... a m Matriz traspuesta a 11 a 21... a 1 A a 12 a 22... a 2............

Más detalles

Departamento de Ingeniería Matemática - Universidad de Chile

Departamento de Ingeniería Matemática - Universidad de Chile 12.4. Raíces de la uidad Igeiería Matemática FACULTAD DE CIENCIAS FÍSICAS Y MATEMÁTICAS UNIVERSIDAD DE CHILE Itroducció al Álgebra 08-1 Importate: Visita regularmete http://www.dim.uchile.cl/~algebra.

Más detalles

- Fernando Sánchez - Departamento de Matemáticas - Universidad de Extremadura

- Fernando Sánchez - Departamento de Matemáticas - Universidad de Extremadura - Ferado Sáchez - - 5 Números Cálculo I complejos 14 10 2015 E el cuerpo de los úmeros reales ecuacioes como x 2 + 1 = 0 o tiee solució: el poliomio x 2 + 1 o tiee raíces reales. Hace falta exteder el

Más detalles

Introducción a las Funciones Vectoriales (Funciones de R R n ) 1. Funciones de R en R n (Funciones Vectoriales)

Introducción a las Funciones Vectoriales (Funciones de R R n ) 1. Funciones de R en R n (Funciones Vectoriales) Itroducció a las Fucioes Vectoriales (Fucioes de R R 1 Fucioes de R e R (Fucioes Vectoriales Llamaremos fució vectorial de variable real o simplemete fució vectorial, a aquellas co domiio e u subcojuto

Más detalles

T ema 6 DISTRIBUCIONES DISCRETAS DE PROBABILIDAD. x 1. x 2 = 1 = 2. x 3 = 3. x 4. Variable aleatoria: definición y tipos:

T ema 6 DISTRIBUCIONES DISCRETAS DE PROBABILIDAD. x 1. x 2 = 1 = 2. x 3 = 3. x 4. Variable aleatoria: definición y tipos: T ema 6 DISTRIBUCIONES DISCRETAS DE PROBABILIDAD Variable aleatoria: defiició y tipos: Ua variable aleatoria es ua fució que asiga u úmero real, y sólo uo, a cada uo de los resultados de u eperimeto aleatorio.

Más detalles

TEMA 1: FUNCIONES. 1ºBach.Ciencias Bloque III: FUNCIONES BLOQUE III :FUNCIONES

TEMA 1: FUNCIONES. 1ºBach.Ciencias Bloque III: FUNCIONES BLOQUE III :FUNCIONES ºBach.Ciecias Blqe III: FUNCIONES BLOQUE III :FUNCIONES TEMA : FUNCIONES Idea ititiva de fció. Dmiis. RECUERDA: Dmii de a fció, f, es el cjt de ls valres reales qe pede tmar la variable idepediete,, para

Más detalles

Ejercicios de preparación para olimpiadas. Funciones

Ejercicios de preparación para olimpiadas. Funciones Ejercicios de preparació para olimpiadas. Fucioes 5 de diciembre de 04. Fucioes covexas Comezamos estas otas hablado de fucioes covexas. Auque la covexidad de ua fució se puede estudiar por técicas de

Más detalles

TEMA 4. REALIZACIÓN DE RESISTENCIAS CON CAPACIDADES CONMUTADAS

TEMA 4. REALIZACIÓN DE RESISTENCIAS CON CAPACIDADES CONMUTADAS Realiació de Resistecias c apacidades mutadas EMA 4. REALIZAIÓN DE RESISENIAS ON APAIDADES ONMUADAS 4.. Itrducció... 4.. Resistecia equivalete de ua capacidad cmutada.... 4.. ircuits R equivaletes c capacidades

Más detalles

Prácticas de Matemáticas I y Matemáticas II con DERIVE-5 138

Prácticas de Matemáticas I y Matemáticas II con DERIVE-5 138 Prácticas de Matemáticas I y Matemáticas II co DERIVE-5 8. DIGONLIZCIÓN... PRINCIPLES FUNCIONES DE DERIVE PR L DIGONLIZCION: CLCULO DE UTOVLORES Y UTOVECTORES. tes de iiciar el estudio de los pricipales

Más detalles

Números de Bernoulli y su Relación con la Función Zeta de Riemann

Números de Bernoulli y su Relación con la Función Zeta de Riemann Números de Beroulli y su Relació co la Fució Zeta de Riema Jua Camilo Torres Chaves Mayo 9 de 26 Resume Itroducimos los úmeros de Beroulli y demostramos alguas de sus propiedades más importates. Usamos

Más detalles

Transformaciones Lineales

Transformaciones Lineales Trasformacioes Lieales 1 Trasformacioes Lieales Las trasformacioes lieales iterviee e muchas situacioes e Matemáticas y so alguas de las fucioes más importates. E Geometría modela las simetrías de u objeto,

Más detalles

2 Conceptos básicos y planteamiento

2 Conceptos básicos y planteamiento ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA: DOS VARIABLES Juliá de la Horra Departameto de Matemáticas U.A.M. 1 Itroducció E muchos casos estaremos iteresados e hacer u estudio cojuto de varias características de ua població.

Más detalles

ALGEBRAS DE FUNCIONES DIFERENCIABLES

ALGEBRAS DE FUNCIONES DIFERENCIABLES Revista de la Ui6 Matemática Argetia Vlume 29. 1979. ALGEBRAS DE FUNCIONES DIFERENCIABLES Gustav Crach y Agel R. Lartda* E la presete ta se establece cdicies ecesarias y suficietes para que u álgebra tp16gica

Más detalles

FUNCIÓN SUMA DE LAS CIFRAS DE UN NÚMERO NATURAL UNIVERSIDAD NACIONAL ABIERTA CENTRO LOCAL ARAGUA. Trino G. Vivas Méndez RESUMEN

FUNCIÓN SUMA DE LAS CIFRAS DE UN NÚMERO NATURAL UNIVERSIDAD NACIONAL ABIERTA CENTRO LOCAL ARAGUA. Trino G. Vivas Méndez RESUMEN FUNCIÓN SUMA DE LAS CIFRAS DE UN NÚMERO NATURAL UNIVERSIDAD NACIONAL ABIERTA CENTRO LOCAL ARAGUA RESUMEN El siguiete trabajo trata sobre el estudio de la fució suma de las cifras de u úmero atural, la

Más detalles

Cálculo de límites Criterio de Stolz. Tema 8

Cálculo de límites Criterio de Stolz. Tema 8 Tema 8 Cálculo de límites El presete tema tiee u iterés emietemete práctico, pues vamos a estudiar alguos métodos cocretos para resolver idetermiacioes. Etre ellos destaca el criterio de Stolz, del que

Más detalles

CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS

CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS SECCIONES A. Series de térmios de sigo variable. B. Series depedietes de parámetros. C. Ejercicios propuestos. 193 A. SERIES DE TÉRMINOS DE SIGNO VARIABLE. E

Más detalles

Sucesiones y series de números reales

Sucesiones y series de números reales 38 Matemáticas : Cálculo diferecial e IR Capítulo Sucesioes y series de úmeros reales Sucesioes Defiició 37- Llamaremos sucesió de úmeros reales a cualquier aplicació f: N R y la represetaremos por { a,

Más detalles

FUNCIÓN GAMA. FÓRMULA DE STIRLING. 1. Motivación. Nos interesa tener una idea adecuada de cómo crece n

FUNCIÓN GAMA. FÓRMULA DE STIRLING. 1. Motivación. Nos interesa tener una idea adecuada de cómo crece n FUNCIÓN GAMA. FÓRMULA DE STIRLING.. Motivació Nos iteresa teer ua idea adecuada de cómo crece Para ello se puede recurrir al área bajo la curva log x e el itervalo 0, : A log x x x log x x log y su aproximate,

Más detalles