Álgebra. , para todo n 9. , si n es impar 10. , si n es par 11. a

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Álgebra. , para todo n 9. , si n es impar 10. , si n es par 11. a"

Transcripción

1 Álgebr Lees de poteis.., pr todo 9., si es impr 0. b b, si es pr b b, pr todo 0. b vees... vees 8. Fórmuls Notbles m m m b 3 3 I. b b b V. b 3 b 3b b 3 3 b b b VI. b b b b II. 3 3 b b b VII. b b b b III. b 3 3 b 3b b 3 3 IV. Ftorizió Ftor Comú: l torizió del poliomio es l multipliió del tor omú, por el poliomio que result de dividir d térmio del poliomio ddo etre el tor omú... b b b b 3. Ftorizió de triomios: b Si el térmio se puede desompoer e dos tores, tles que + b etoes b se toriz sí, b = 3 m b,

2 Ftorizió por grupió: ) se grup los térmios que tiee los tores omues. b) se toriz por tor omú los grupos hehos e el primer pso. ) E el pso terior debe quedr u epresió lgebri o u tor omú, el ul puede ser u biomio, u triomio, o u poliomio. Filmete se toriz por tor omú. m p mp m mp p = m p p p m = Ftorizió por dierei de udrdos: d vez que se teg l dierei de u biomio udrátio de l orm b, se podrá torizr omo b b, plido l propiedd de l terer órmul otble. Frioes lgebris. Simpliiió: se toriz el umerdor el deomidor, luego, se el los tores igules del umerdor o los del deomidor.. Sum rest: ) se lul el míimo omú deomidor, que estrá ormdo por el produto de los tores omues o omues de mor epoete de todos los deomidores. b) luego, el omú deomidor se divide por d deomidor el oiete se multipli por el respetivo umerdor; ) seguidmete se eeturá ls multipliioes pr luego reduir los térmios semejtes. d) ilmete se simplii l rió resultte. b d d b bd b d d b bd 3. Multipliió: se toriz los umerdores los deomidores, pr elr los tores igules de los umerdores o los de los deomidores, luego, se multipli etre sí los umerdores los deomidores. b 4. Divisió: pr dividir rioes se ivierte el divisor l divisió se mbi por multipliió. d d d b d b b 5. Frió omplej: se multipli los etremos los medios los produtos se olo e el umerdor deomidor respetivmete. b d bd d b

3 Euioes de segudo grdo b 0. Si el disrimite es positivo ( b 4 >0), ls dos ríes de l euió so reles dieretes.. Si el disrimite es ulo ( b 4 =0), ls dos ríes de l euió so reles e igules. 3. Si el disrimite es egtivo ( b 4 <0) o tiee soluioes reles por lo tto l soluió es el ojuto vío S. Fórmul Geerl: ls ríes de l euió b 0 se puede obteer o l b siguiete órmul: Problems, dode b 4 Al trtr de resolver u problem, debemos distiguir utro ses, ls ules so:. Compreder el problem, es deir, eteder lo que se pide.. Iterpretr ls relioes que eiste etre los diversos elemetos que lig l iógit o los dtos. 3. Trzr u pl que oduirá l soluió del problem. 4. Poer e ejeuió el pl. Sistem de euioes b b. Método de sustituió: ) se despej ulquier de ls dos vribles e ulquier de ls dos euioes b) luego, se sustitue el resultdo del despeje e l otr euió, resultdo sí, u euió o u sol vrible. ) Se resuelve l euió pr eotrr el vlor de l vrible que orrespode. d) sustituimos diho vlor e l euió del pso ) resolvemos pr eotrr el vlor de l otr vrible. 3

4 Epresioes lgebris Fuioes Fuió: u uió deiid de u ojuto A e u ojuto B, es u relió e l ul d elemeto del ojuto A, que llmremos domiio, se le sig por medio de lgú riterio o proedimieto u úio elemeto () del ojuto B, que llmremos odomiio. Coeptos Básios () se lee de, e idi uió de. L epresió () se puede sustituir por, es deir que () =. El pr ordedo, tmbié se puede esribir omo, ( ). Vrible idepediete: e l epresió (), es l vrible idepediete mietrs que () es l vrible depediete de. Prtes de u uió: e l uió : A B, A es el domiio B el odomiio. Si A etoes ( ) B. Los elemetos se llm preimágees los () imágees de. Imágees: l imge de u determido elemeto del domiio de u uió es u úio elemeto de su odomiio. Ls imágees se obtiee sustituedo los elemetos del domiio por l vrible idepediete e el riterio de l uió. Ámbito: el ojuto de tods ls imágees de u uió de A e B se llm ámbito o rgo, se deot omo (A). E oseuei, el ámbito de u uió es subojuto del odomiio. A B. Preimágees: l preimge de u elemeto del ámbito de u uió es l meos u elemeto de su domiio, se obtiee iguldo su riterio o el elemeto ddo. L soluió de l euió resultte es l preimge si ell perteee l domiio. Gráio: el gráio de u uió se deot por G se deie omo el ojuto de todos los pres ordedos, ( ) pr los ules es u elemeto del domiio () u elemeto del odomiio. Grái: l grái de u uió es l represetió de todos los pres ordedos del gráio e u sistem de oordeds retgulres. ( p, i) G ( p) i i p 4

5 Domiio máimo: el domiio máimo de u uió de vrible rel, es el ojuto de los úmeros reles pr los ules está bie deiid est uió. Aliemos los dos siguietes tipos de uioes: I. Fuió riol: el domiio máimo es el ojuto de los úmeros reles meos el ojuto ormdo o todos los úmeros reles que hg ero el deomidor de l rió. Pro ompresió este oepto se deie sí: D IR / IR, d 0, ( ) ( ) d( ) II. Fuió rdil de ídie pr: el domiio máimo es el ojuto de los úmeros reles uos subrdiles, udo se sustitue por l vrible idepediete, result mores o igules que ero. Por ompresió, este oepto se deie sí: D IR / IR, s 0; ( ) s( ) Fuió ietiv: u uió se die que es ietiv si d elemeto del ámbito es imge de u solo u preimge. Tmbié podemos deiir sí: u uió es ietiv si se umple que pr ulquier pr de elemetos distitos del domiio sus respetivs imágees so distits. ( ) ( ) es ietiv Fuió sobreetiv: u uió es sobreetiv si solo si el ámbito es igul l odomiio. : A B, ( A) B es sobreetiv Tmbié l podemos deiir sí: u uió es sobreetiv si d elemeto del odomiio es imge de l meos u elemeto del domiio. Fuió bietiv: u uió es bietiv si el ámbito es igul l odomiio d elemeto del ámbito tiee u solo u preimge. Fuió reiete: u uió es reiete si pr ulquier pr de elemetos de su domiio, se umple que: < ( ) ( ), o bie > ( ) ( ) Fuió estritmete reiete: u uió es estritmete reiete si pr ulquier pr de elemetos de su domiio, se umple que: < ( ) < ( ), o bie > ( ) > ( ) 5

6 Fuió dereiete: u uió es dereiete si pr ulquier pr de elemetos de su domiio, se umple que: < ( ) ( ), o bie > ( ) ( ) Fuió estritmete dereiete: u uió es estritmete dereiete si pr ulquier pr de elemetos de su domiio, se umple que: < ( ) > ( ), o bie > ( ) < ( ) Fuió liel U uió u grái es u ret o vertil le llmremos u uió liel, su riterio es de l orm ()=m+b, dode m b so osttes, se llm respetivmete pediete e iterseió o el eje. Pediete: l pediete de u uió liel se deot o l letr m, e idi l iliió de l ret o respeto l eje. Si l ret ps por los putos, (, ) l pediete se obtiee o l órmul: m Co respeto l pediete, l uió liel es: I. Estritmete reiete si m>0 II. Costte si m=0 III. Estritmete dereiete si m<0 Rets prlels: ls gráis de dos uioes lieles represet rets prlels si solo si sus pedietes so igules. g so uioes lieles // g m m Rets perpediulres: ls gráis de dos uioes lieles represet rets perpediulres si solo si el produto de sus pedietes es -. g so uioes lieles g m m Iterseioes o los ejes: el puto de iterseió de l grái de u uió o el eje se obtiee sustituedo l por ero, luego despejdo l. El puto de iterseió l grái de u uió o el eje se obtiee sustituedo l por ero, luego despejdo l. Fuió ivers: l ivers de u uió bietiv se deot. Teiedo el riterio de, el riterio de su ivers lo obteemos iguldo el riterio de. Luego despejmos l. Filmete, sustituimos l por ( ) l por. g g 6

7 Fuió udráti U uió uo riterio es de l orm ( ) b se llm uió udráti. Su grái es u prábol que puede teer u de ls seis orms siguietes: ) ) 4 b b 4 L grái de ( ) b es u prábol óv hi rrib si >0, ort l eje e dos putos si >0. 3) L grái de ( ) b es u prábol óv hi bjo si <0, ort l eje e dos putos si >0. 4) b b L grái de ( ) b es u prábol óv hi rrib si >0, ort l eje e u puto si =0. 5) 4 b L grái de ( ) b es u prábol óv hi rrib si >0, o ort l eje si <0. L grái de ( ) b es u prábol óv hi bjo si <0, ort l eje e u puto si =0. 6) b 4 L grái de ( ) b es u prábol óv hi bjo si <0, o ort l eje si 0. 7

8 Pr ls seis prábols teriores teemos que: I. El vértie está determido por l órmul: V b, 4 II. El eje de simetrí de ulquier de ls seis prábols está determido por l b euió: III. El ámbito de u uió udráti deiid de IR e IR está determido por: I., 4 si >0 II., 4 si <0 IV. Los itervlos de mootoí e u uió udráti de IR e IR está determidos de l eje de simetrí del eje de simetrí reiete b dereiete dereiete b reiete L uió es estritmete reiete si se umple que: ) >0 b, ) <0 b, L uió es estritmete dereiete si se umple que: ) >0 b b, ) <0, 8

9 Fuió epoeil L uió epoeil está deiid sí: : IR IR ; ( ), >0; L uió epoeil es estritmete reiete si >, o estritmete dereiete si 0<<. L grái pr d uo de estos dos sos es: > 0<< estritmete reiete estritmete dereiete Euioes epoeiles: ls euioes epoeiles tiee l iógit e el epoete; pr resolverls seguimos u de ls siguietes proposiioes, segú orrespod: ) pr 0 ( ) g( ) b) ( ) g( ) pr 0 Fuió rítmi L uió rítmi está deiid sí: : IR IR ; ( ), >0; L uió rítmi es estritmete reiete si >, o estritmete dereiete si 0<<. L grái pr d uo de estos dos sos es: > 0<< estritmete reiete estritmete dereiete Propieddes de los ritmos ( B C) B C B 0 B B C B B B B A l A e B B B Euioes rítmis: pr resolver euioes rítmis se utiliz ls propieddes teriores, demás, segú se el so se utiliz: ) B B ) C 9

10 TRIGONOMETRÍA (Repso de 9 ) Es el estudio de ls relioes etre los ldos los águlos de u triágulo. Esto se reliz trvés de ls llmds uioes trigoométris de los águlos (o goiométris). Ahor, l plbr trigoometrí se deriv de trígoo, sigii triágulo metro, medid, o se por lógi, trigoometrí orrespode "medid de triágulos". Ivestigdo l histori de l trigoometrí verigumos que los hidúes uero los primeros que hiiero u equivlete l uió seo ( qué será eso?). Tmbié supimos de su utilizió por prte de los egipios e l ostruió de ls pirámides, e los trbjos stroómios de Aristro, Meelo Ptolomeo, quiees hiiero l divisió del águlo e 360º. Y omo trbjo udmetl est el heho por Viete, que estbleió el uso de l trigoometrí e el álisis mtemátio e l mtemáti plid. Fuioes Trigoometris e el Triágulo Retágulo Ahor deiiremos ls uioes trigoométris e el triágulo retágulo. Más delte, ls utilizremos, trvés de diversos teorems relioes, e todo tipo de triágulos. Cosideremos el triágulo ABC, retágulo e C, de l igur trbjemos o los águlos de él. seo de oseo de tgete de otgete de sete de osete de 0

11 Aálisis trigoométrio Del mismo modo, pr el águlo se obtiee ls rzoes trigoométris siguietes: seo de oseo de tgete de otgete de sete de osete de OJO: hemos l sugerei, "pred ls deiiioes trigoométris e plbrs que ls letrs que desig los tetos l hipoteus puede vrir". Fuióes Trigoométris de u Agulo Agudo U vez dds ls deiiioes, os dmos uet que: se os tg = ot se = ose os = se ot = tg ose = se omo = 90º (triágulo ABC), etoes = 90 - que l reeemplzrlo e ls igulddes teriores se obtiee: se os (90 - tg = ot (90 - se = ose (90 - os = se (90 - ot = tg (90 - ose = se (90 -

entonces A.B es: A) 4 B) 2 C) 1 D) 1/2 E) 1/4 a b. a b a b 4... Calcula: A) 1 B) 2 C) 2 D) 3 E) 2 2 x x A) 1 B) x C) A) 7 B) 8 C) 9 D) 10 E) 6

entonces A.B es: A) 4 B) 2 C) 1 D) 1/2 E) 1/4 a b. a b a b 4... Calcula: A) 1 B) 2 C) 2 D) 3 E) 2 2 x x A) 1 B) x C) A) 7 B) 8 C) 9 D) 10 E) 6 Rzomieto Lógio. Efetú: E = ÁLGEBRA DOENTE: Dr. Rihrd Herrer A. TEORIA DE EXPONENTES 8 A 0, B 0, D E 6. Simplifi: 6..80 9..0 A B D E. Hll el vlor de: M A B 6 D / E. Simplifi: ; si: > 0 A B D E. lul: S :

Más detalles

Clase 16. Tema: Racionalización de expresiones. Matemáticas 9. Bimestre: I Número de clase: 16. Tipo 1. Esta clase tiene video.

Clase 16. Tema: Racionalización de expresiones. Matemáticas 9. Bimestre: I Número de clase: 16. Tipo 1. Esta clase tiene video. Bimestre: I Número de lse: 16 Mtemátis Clse 16 Est lse tiee video Tem: Riolizió de expresioes Atividd 46 1 Le l siguiete iformió sore l riolizió. E mtemátis es omú eotrros o expresioes rioles que otiee

Más detalles

Juan Antonio González Mota Profesor de Matemáticas del Colegio Juan XIII Zaidín de Granada

Juan Antonio González Mota Profesor de Matemáticas del Colegio Juan XIII Zaidín de Granada Ju Atoio Goále Mot Profesor de Mtemátis del Colegio Ju XIII Zidí de Grd ESPACIOS VECTORIALES CONCEPTO DE ESPACIO VECTORIAL. Se V u ojuto ulquier R el ojuto de úmeros reles. E V defiimos dos lees de omposiió:

Más detalles

CURIOSIDADES MATEMATICAS EL TRIANGULO DE PASCAL GENERALIZADO

CURIOSIDADES MATEMATICAS EL TRIANGULO DE PASCAL GENERALIZADO CURIOSIDADES MATEMATICAS EL TRIANGULO DE PASCAL GENERALIZADO JOSÉ FRANCISCO LEGUIZAMÓN ROMERO GRUPO DE INVESTIGACIÓN PIRÁMIDE LÍNEA MEDIOS EDUCATIVOS EN MATEMÁTICAS FACULTAD DE CIENCIAS DE LA EDUCACIÓN

Más detalles

APLICACIONES DE LA DIFERENCIAL

APLICACIONES DE LA DIFERENCIAL DEINICIÓN DE UNCIÓN DIERENCIABLE Se die que u uió es diereible e u puto si su iremeto puede esribirse de l orm g η es tl que g o depede de los iremetos η udo. Ejemplo: Determir si l uió es diereible. Clulemos

Más detalles

I.E.S Padre Juan Ruíz Aritmética Hinojosa del Duque

I.E.S Padre Juan Ruíz Aritmética Hinojosa del Duque I.E.S Pdre Ju Ruíz Aritméti Hiojos del Duque PROPIEDADES DE LA ARITMÉTICA Y ERRORES MÁS COMUNES NÚMEROS ENTEROS Elimir prétesis: Del mismo sigo, sle + De distito sigo, sle + (+) = + ( ) = + + ( ) = (+)

Más detalles

D E T E R M I N A N T E S M A T R I Z I N V E R S A

D E T E R M I N A N T E S M A T R I Z I N V E R S A º DE BACHILLERATO DETERMINANTES D E T E R M I N A N T E S ----------- M A T R I Z I N V E R S A DETERMINANTES I. Determites. II. Primers pliioes de los determites. I. Determites.. Defiió álulo de u determite.

Más detalles

a se denomina serie a es convergente y SERIES = si r <1 S n La suma de los términos de una sucesión infinita { } n n=1 infinita o simplemente serie

a se denomina serie a es convergente y SERIES = si r <1 S n La suma de los términos de una sucesión infinita { } n n=1 infinita o simplemente serie SERIES L sum de los térmios de u suesió ifiit { } = ifiit o simplemete serie se deomi serie Y se represet o el símbolo = Defiiió: = 4 KK Dd l serie = ésim sum pril = 4 K K, se desigrá S su S = = = 4 K

Más detalles

RADICALES. 1.2.1 Teorema fundamental de la radicación. 1.2.3 Reducción de radicales a índice común. 1.2.4 Potenciación de exponente fraccionario

RADICALES. 1.2.1 Teorema fundamental de la radicación. 1.2.3 Reducción de radicales a índice común. 1.2.4 Potenciación de exponente fraccionario RDICLES. Rdiles. Trsformioes de rdiles.. Teorem fudmetl de l rdiió.. Simplifiió de rdiles.. Reduió de rdiles ídie omú.. Poteiió de epoete friorio. Operioes o rdiles.. Produto de rdiles.... Etrió de ftores

Más detalles

POTENCIA DE UN NÚMERO.

POTENCIA DE UN NÚMERO. INSTITUCION EDUCATIVA DISTRITAL RODRIGO DE BASTIDAS Resoluió Nº de oviere./0 Seretri De Eduió Distritl REGISTRO DANE Nº00-00099 Teléfoo Brrio Bstids St Mrt DEPARTAMENTO DE MATEMATICAS DOCENTE: LIC-ING.

Más detalles

Instituto Politécnico Superior General San Martín A U S. Análisis Matemático I. Límite y Continuidad de Funciones. Mgter. Viviana Paula D Agostini

Instituto Politécnico Superior General San Martín A U S. Análisis Matemático I. Límite y Continuidad de Funciones. Mgter. Viviana Paula D Agostini Istituto Politéio Superior Geerl S Mrtí A U S Aálisis Mtemátio I Límite y Cotiuidd de Fuioes Mgter. Vivi Pul D Agostii TEMARIO Límite de u uió. Propieddes. Cálulo de límites medite propieddes. Límites

Más detalles

Utilizando la fórmula que nos proporciona el número de divisores se tiene que:

Utilizando la fórmula que nos proporciona el número de divisores se tiene que: Hoj de Prolems º Alger IV /. Hllr u úmero etero A que o teg ms ftores primos que, y 7, siedo demás que ª tiee divisores más que A y que ª tiee divisores ms que A. Clulr tmié l sum de todos los divisores

Más detalles

Operaciones con Fracciones

Operaciones con Fracciones Operioes o Frioes Reuió e frioes Frioes o igul eomior: De os frioes que tiee el mismo eomior es meor l que tiee meor umeror. Frioes o igul umeror: De os frioes que tiee el mismo umeror es meor l que tiee

Más detalles

Ministerio del Poder Popular para la Educación Unidad Educativa Nacional Domitila Flores Curso: 4to Año Área de Formación: Matemática

Ministerio del Poder Popular para la Educación Unidad Educativa Nacional Domitila Flores Curso: 4to Año Área de Formación: Matemática Miisterio del Poder Populr pr l Eduió Uidd Edutiv Niol Domitil Flores Curso: 4to Año Áre de Formió: Mtemáti UNIDAD DE NIVELACIÓN INTRODUCCIÓN AL ÁLGEBRA Elordo por: Prof. Roy Altuve Rg Lguills, oture 2017

Más detalles

TEMA 3: RESOLUCIÓN DE SISTEMAS DE ECUACIONES MEDIANTE DETERMINANTES.

TEMA 3: RESOLUCIÓN DE SISTEMAS DE ECUACIONES MEDIANTE DETERMINANTES. TEM : RESOLUCIÓN DE SISTEMS DE ECUCIONES MEDINTE DETERMINNTES. º BCH(CN) TEM : RESOLUCIÓN DE SISTEMS DE ECUCIONES MEDINTE DETERMINNTES..-INTRODUCCIÓN. L resoluió de sistems de euioes está ligd l estudio

Más detalles

UNIDAD 10: DERIVADAS

UNIDAD 10: DERIVADAS I.E.S. Rmó Girldo. TASA DE VARIACIÓN UNIDAD 0: DERIVADAS L rzó de cmbio promedio (o ts de vrició medi) de, es: co respecto e el itervlo Co recueci iteres cosiderr l rzó de cmbio e itervlos cd vez más pequeños.

Más detalles

UNIDAD I INTRODUCCIÓN AL ÁLGEBRA

UNIDAD I INTRODUCCIÓN AL ÁLGEBRA Vierretordo Adémio Fultd de Cieis Admiistrtivs Lieitur e Admiistrió Meió Gerei y Merdeo Uidd Curriulr: Mtemáti I UNIDAD I INTRODUCCIÓN AL ÁLGEBRA Elordo por: Ig. Roy Altuve Rg, Esp. Ciudd Ojed, eero 2017

Más detalles

Definiciones. Los valores de los términos necesarios para empezar a calcular se llaman condiciones iniciales.

Definiciones. Los valores de los términos necesarios para empezar a calcular se llaman condiciones iniciales. Deprtmeto de Mtemáti plid. ETSIIf. UPM. Vitori Zrzos Rodríguez RELCIONES DE RECURRENCI Defiiioes Relió de reurrei o reursiv pr l suesió { } es u epresió que relio el térmio geerl de l suesió o uo o más

Más detalles

1.- Clausura ó cerradura:

1.- Clausura ó cerradura: 8 Sigos: Ddos, lr etoes El Sistem [ ( < de 0 Números 0 < Reles ) (0 < < 0) ] < 0 [ (0 < 0 < ) ( < 0 < 0) ] 0 < 9- Trsitiv:,, lr, < y < se tiee < 0- Mootoí de l sum: < y lr etoes < - Mootoí del produto:,,

Más detalles

III. PRODUCTOS Y COCIENTES NOTABLES:

III. PRODUCTOS Y COCIENTES NOTABLES: III. PRODUCTOS Y COCIENTES NOTABLES:. PRODUCTOS NOTABLES: so iertos produtos que uple regls fijs uo resultdo puede ser esrito por siple ispeió, es deir, si verifir l ultipliió... CUADRADO DE LA SUMA DE

Más detalles

WhittiLeaks Los apuntes que ellos no quieren que sepas de

WhittiLeaks Los apuntes que ellos no quieren que sepas de Métodos umérios WittiLes Los putes que ellos o quiere que seps de ITBA mo 7 WittiLes Resume Métodos umérios Pso Pr u fuió defiid e u itervlo: f (, ) ( ) el pso se defie por: ; dode es l tidd de divisioes

Más detalles

TECNOLOGÍA ELÉCTRICA. UNIDAD DIDÁCTICA 1 CONCEPTOS BÁSICOS Y PROBLEMAS RESUELTOS

TECNOLOGÍA ELÉCTRICA. UNIDAD DIDÁCTICA 1 CONCEPTOS BÁSICOS Y PROBLEMAS RESUELTOS L Uiversidd er TECNOLOGÍA ELÉCTRICA. UNIDAD DIDÁCTICA 1 CONCEPTOS BÁSICOS Y PROBLEMAS RESUELTOS 1.- POTENCIA EN SISTEMAS DE CORRIENTE ALTERNA E los iruitos de orriete lter, l produto etre tesió e itesidd

Más detalles

NÚMEROS REALES Clasificación. Acerca de las operaciones

NÚMEROS REALES Clasificación. Acerca de las operaciones NÚMEROS REALES Clsifiió Aer de ls oerioes - Prioridd. Prétesis de detro fuer.. Poteis y ríes.. Multiliioes y divisioes de izquierd dereh. Sums y rets, de izquierd dereh o ositivos or u ldo y egtivos or

Más detalles

el blog de mate de aida CSI: sistemas de ecuaciones. pág

el blog de mate de aida CSI: sistemas de ecuaciones. pág el blog de mte de id CSI: sistems de ecucioes pág SISTEMAS DE ECUACIONES DE PRIMER GRADO U sistem de "m" ecucioes lieles co "" icógits,,,, es u cojuto de "m" igulddes de l form: m m b b m dode ij, b i

Más detalles

Electrónica Básica. Álgebra de Boole. Electrónica Digital. José Ramón Sendra Sendra Dpto. de Ingeniería Electrónica y Automática ULPGC

Electrónica Básica. Álgebra de Boole. Electrónica Digital. José Ramón Sendra Sendra Dpto. de Ingeniería Electrónica y Automática ULPGC Eletrói Bási Álger de Boole Eletrói Digitl José Rmó Sedr Sedr Dpto. de Igeierí Eletrói y Automáti ULPGC 2 Ciruito de omutió p.e. sistem de otrol idustril sistem teleóio ordedor et. El Álger de Boole sirve

Más detalles

Unidad-4: Radicales (*)

Unidad-4: Radicales (*) Uiversidd de Coepió Fultd de Cieis Veteriri Nivelió de Competeis e Mtemáti (0 Uidd-: Rdiles (* Rdil. Es u epresió de l form: que represet l ríz eésim priipl de. El etero positivo es el ídie u orde del

Más detalles

{ } + S = = S, para S. a converge si su sucesión de sumas parciales converge, es decir,

{ } + S = = S, para S. a converge si su sucesión de sumas parciales converge, es decir, Esuel de Igeierí Cetro de Ciei Bási Cálulo de Vrile Rel Guí teóri Series Series Iiits: Deiiió: Se { } u suesió iiit. L epresió, se deoi serie iiit o serie y se deot por: { } S S S S S S S S - U serie es

Más detalles

Integral de Riemann. Tema Sumas inferiores y superiores Particiones de un intervalo Sumas inferiores y superiores

Integral de Riemann. Tema Sumas inferiores y superiores Particiones de un intervalo Sumas inferiores y superiores 4 Mtemátis I : Cálulo itegrl e IR Tem 3 Itegrl de Riem 3. Sums iferiores y superiores 3.. Prtiioes de u itervlo Defiiió 26.- Se llm prtiió de u itervlo errdo [, ] ulquier ojuto fiito de putos P = {,,...,

Más detalles

Racionales. Representación decimal de los reales. En los racionales la parte decimal se repite, es periódica e infinita Ejemplos:

Racionales. Representación decimal de los reales. En los racionales la parte decimal se repite, es periódica e infinita Ejemplos: PUNTES DE ÁLGER Números reles. Vemos los diferetes tipos de úmeros reles. Números turles:,,,... Eteros: -, -, -, 0,... m Rioles: So rzoes etre úmeros eteros r, o m eteros 0 7 ejemplos de rioles so,,, 0.7.

Más detalles

el blog de mate de aida. Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales I. Sistemas de ecuaciones. pág

el blog de mate de aida. Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales I. Sistemas de ecuaciones. pág el blog de mte de id. Mtemátics Aplicds ls Ciecis Sociles I. Sistems de ecucioes. pág. SISTEMAS DE ECUACIONES DE PRIMER GRADO U sistem de "m" ecucioes lieles co "" icógits,,,..., es u cojuto de "m" igulddes

Más detalles

SISTEMAS DE ECUACIONES

SISTEMAS DE ECUACIONES . Sistems de ecucioes lieles SISTEAS DE ECUACIONES Se deomi ecució liel quell que tiee l form de u poliomio de primer grdo, es decir, ls icógits o está elevds potecis, i multiplicds etre sí, i e el deomidor.

Más detalles

Un Resumen Teórico. Matemática I

Un Resumen Teórico. Matemática I U Resume Teório De Mtemáti I WhittiLeks Los putes que ellos o quiere que seps de Oture 26 WhittiLeks Teório Notió: [, ] (, ) Df Im( f ) Y (Ad) O (Or) Es idétio Perteee /Es u elemeto de Por lo tto/por ede

Más detalles

COSAS DE DIVISORES Y HOTELES

COSAS DE DIVISORES Y HOTELES COSAS DE DIVISORES Y HOTELES E est sesió trtremos de resolver el siguiete rolem: Prolem: El hotel de ls mil hitioes. Cuet ue e ierto ís hí u gr hotel ue teí 000 hitioes y otros ttos emledos. Estos, u dí

Más detalles

FUNCIONES POLINÓMICAS

FUNCIONES POLINÓMICAS Prof.: Lui Tfererry FUNCIONES POLINÓMICAS POLINOMIOS Los poliomios so importtes. El volume de u ilidro r h y su áre totl es rh r. ic El pitl fil produido por u pitl C durte t meses l i% ul, es C. t. 00

Más detalles

1. Discutir según los valores del parámetro k el sistema

1. Discutir según los valores del parámetro k el sistema . Discutir segú los vlores del práetro el siste C Si, el (º de icógits) S. C. D. Teiedo e cut lo terior se discute el tipo de solució del siste pr los vlores del práetro que ulr el deterite de l tri de

Más detalles

FACULTAD DE CIENCIAS EXACTAS Y NATURALES SEMILLERO DE MATEMÁTICAS PRODUCTOS NOTABLES

FACULTAD DE CIENCIAS EXACTAS Y NATURALES SEMILLERO DE MATEMÁTICAS PRODUCTOS NOTABLES FACULTAD DE CIENCIAS EXACTAS Y NATURALES SEMILLERO DE MATEMÁTICAS GRADO 8 TALLER Nº SEMESTRE II RESEÑA HISTÓRICA PRODUCTOS NOTABLES Psl, Blise (-: filósofo, mtemátio físio frés, osiderdo u de ls metes

Más detalles

Matemáticas técnicas. Física Sexta edición Paul E. Tippens. Capítulo 2

Matemáticas técnicas. Física Sexta edición Paul E. Tippens. Capítulo 2 Cpítulo 2 Físic Sext edició Pul E. Tippes Mtemátics técics Números co sigo Repso de álgebr Expoetes y rdicles Notció cietífic Gráfics Geometrí Trigoometrí del triágulo rectágulo Números co sigo Regl de

Más detalles

ALGEBRA LINEAL. MATRICES Y DETERMINANTES.

ALGEBRA LINEAL. MATRICES Y DETERMINANTES. LGEBR LINEL. MTRICES Y DETERMINNTES. putes de. Cñó Mtemátis II. Vetores e R.. Operioes o vetores (sum de vetores y produto por u eslr) y sus propieddes.. Depedei e idepedei liel de vetores. L se ói.. Defiiió

Más detalles

Suma y resta de fracciones 1) Con el mismo denominador: Se suman o se restan los numeradores y se mantiene el denominador.

Suma y resta de fracciones 1) Con el mismo denominador: Se suman o se restan los numeradores y se mantiene el denominador. Uiversidd Aloso de Ojed Fcultd de Ciecis Admiistrtivs Uidd Curriculr: Mtemátic II FÓRMULAS ARITMÉTICAS PARA FRACCIONES Número mixto Pr psr de úmero mixto frcció impropi, se dej el mismo deomidor y el umerdor

Más detalles

2.- Dadas las matrices A y B. Calcula A+B, A-B, A 2, B 2, AB, BA

2.- Dadas las matrices A y B. Calcula A+B, A-B, A 2, B 2, AB, BA MTRICES Y DETERMINNTES. Dds ls mtries Hllr ) ) B ).B d) B. e) +B f) C. g) C.B h) C.D i) j) B k) + l) B.B uioes. Dds ls mtries B. Clul +B, B,, B, B, B uió D C B.B / / / / / / / / B / / / / / / C. +B B.

Más detalles

Unidad 12: DERIVADAS

Unidad 12: DERIVADAS Uidd : DERIVADAS Si u ctidd o egtiv uer t pequeñ que resultr meor que culquier otr dd, ciertmete o podrí ser sio cero. A quiees pregut qué es u ctidd iiitmete pequeñ e mtemátics, osotros respodemos que

Más detalles

SISTEMA DE ECUACIONES LINEALES

SISTEMA DE ECUACIONES LINEALES SISTEM DE ECUCIONES LINELES Defiició: Llmremos sistem de m ecucioes co icógits, u cojuto de ecucioes de l form: m.... m..... m m (S) Los elemetos so los coeficietes del sistem. ij Los elemetos i so ls

Más detalles

Universidad Alonso de Ojeda Facultad de Ciencias Administrativas Unidad Curricular: Matemática II FÓRMULAS ARITMÉTICAS

Universidad Alonso de Ojeda Facultad de Ciencias Administrativas Unidad Curricular: Matemática II FÓRMULAS ARITMÉTICAS Uiversidd Aloso de Ojed Fcultd de Ciecis Admiistrtivs Uidd Curriculr: Mtemátic II FÓRMULAS ARITMÉTICAS PARA FRACCIONES Número mixto Pr psr de úmero mixto frcció impropi, se dej el mismo deomidor y el umerdor

Más detalles

RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES

RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES Mtemátics II Proesor: Mrí José Sáchez Quevedo RESUMEN FUNCIÓN DERIVADA Y APLICACIONES DERIVADA DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO Se u ució cotiu e =, se deie: ( ) ( ) ( ) lim se le deomi derivd de l ució e el

Más detalles

Profesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA

Profesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA FUNCIÓN DERIVADA Cosideremos, de etrd, u fució f cotiu, Ituitivmete diremos que l fució f es derivble si es de vrició suve, esto es, que o preset cmbios bruscos como picos o cmbios vertigiosos pediete

Más detalles

REGLAS PARA DETERMINAR EL TÉRMINO GENERAL DE UNA SUCESIÓN:

REGLAS PARA DETERMINAR EL TÉRMINO GENERAL DE UNA SUCESIÓN: REGLAS PARA DETERMINAR EL TÉRMINO GENERAL DE UNA SUCESIÓN: Pese que o existe u proedimieto geerl pr determir el térmio geerl de u suesió vmos reopilr lgus herrmiets de álulo útiles que podemos poer e práti.

Más detalles

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre Escuel Púlic Experimetl Descocetrd Nº Dr. Crlos Ju Rodríguez Mtemátic º Año Ciclo Básico de Secudri Teorí Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros rcioles Los úmeros rcioles so quellos que puede ser expresdos

Más detalles

Temario Curso Propedéutico de Matemáticas

Temario Curso Propedéutico de Matemáticas Terio Curso Propeéutio e Mteátis Sesió, Sesió Sesió.- El Cojuto e Núeros Reles. Operioes o úeros rioles. Propiees. Operioes leris. Su, Rest, Lees e los Epoetes pr el Prouto l Divisió Aleri. Sesió. -Riles

Más detalles

Los siguientes son ejemplos de expresiones algebraicas:

Los siguientes son ejemplos de expresiones algebraicas: UNIDAD : EXPRESIONES ALGÉBRAICAS Se deoi vrile rel u síolo geerlete u letr que se us pr represetr u úero rel ritrrio. Se deoi ostte rel u síolo que se us pr represetr u úero rel fijo. Se deoi epresió lgeri

Más detalles

Tema 27. DESARROLLO DE UNA FUNCIÓN COMO SERIES DE POTENCIAS.

Tema 27. DESARROLLO DE UNA FUNCIÓN COMO SERIES DE POTENCIAS. Tem 7.Desrrollo de u uió omo series de oteis. Teorem de Tylor Tem 7. DESAOLLO DE UNA FUNCIÓN COMO SEIES DE POTENCIAS. TEOEMA DE TAYLO. APLICACIÓN AL ESTUDIO LOCAL DE FUNCIONES.. Itroduió. Deiiió de uió

Más detalles

Repaso general de matemáticas básicas

Repaso general de matemáticas básicas Repso geerl de mtemátics básics Expoetes y rdicles Regl de l multiplicció: Cudo dos ctiddes co l mism bse se multiplic, su producto se obtiee sumdo lgebricmete los expoetes. m m Expoete egtivo U térmio

Más detalles

UNIDAD 2: POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS

UNIDAD 2: POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS I.E.S. Rmó Girldo UNIDAD : POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS. POLINOMIOS Poliomios e u idetermid L epresió lgeric... 0 recie el omre de poliomio e l idetermid. Dode: es u úmero turl.,..., 0 so úmeros

Más detalles

( x) OPERACIONES CON FRACCIONES ALGEBRAICAS Y RADICALES UNIDAD VI. 0 son coeficientes numéricos y n N, c R es un cero o raíz, de ( x)

( x) OPERACIONES CON FRACCIONES ALGEBRAICAS Y RADICALES UNIDAD VI. 0 son coeficientes numéricos y n N, c R es un cero o raíz, de ( x) Pági del Colegio de Mtemátics de l ENP-UNAM Opercioes co frccioes lgebrics rdicles Autor: Dr. José Muel Becerr Espios OPERACIONES CON FRACCIONES ALGEBRAICAS Y RADICALES UNIDAD VI VI. TEOREMAS DEL RESIDUO

Más detalles

1) CONCEPTOS 2) MONOMIOS TEMA : EXPRESIONES ALGEBRAICAS

1) CONCEPTOS 2) MONOMIOS TEMA : EXPRESIONES ALGEBRAICAS TEMA EXPRESIONES ALGEBRAICAS CONCEPTOS U EXPRESIÓN ALGEBRAICA es el ojuto e úmeros letrs que se omi o los sigos e ls operioes mtemátis sum, rest, multipliió, ivisió poteiió. Ejemplo El VALOR NUMÉRICO e

Más detalles

, 1], del mismo tamaño, pues x 1 = = 1 4, x 2 = = 1 4, x 3 = = 1 4 y x 4 = 1

, 1], del mismo tamaño, pues x 1 = = 1 4, x 2 = = 1 4, x 3 = = 1 4 y x 4 = 1 Tem Itegrl de Riem.. Sums iferiores y superiores... Prtiioes de u itervlo. Defiiió. U prtiió de u itervlo errdo [, b] es u ojuto fiito de putos P = {x, x,..., x } dode = x < x < < x = b. U prtiió sepr,

Más detalles

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5.

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5. Itroducció º ESO º ESO Pr operr co frccioes se sigue el mismo método que pr operr co úmeros eteros. Es decir, hy que respetr u jerrquí. Recordémosl: 1. Corchetes y prétesis.. Multipliccioes y divisioes..

Más detalles

TP: "POTENCIACIÓN" exponente. "n" veces a. Definición conveniente: Todo número real distinto de cero elevado a la cero da 1(uno) En símbolos: a 0: a

TP: POTENCIACIÓN exponente. n veces a. Definición conveniente: Todo número real distinto de cero elevado a la cero da 1(uno) En símbolos: a 0: a TP: "POTENCIACIÓN" Defiiió Ddo u ierto úmero rel, llmremos "potei eésim de " l produto de por sí mismo u tidd de vees; siedo u úmero turl. E símolos: se expoete........ p POTENCIA ENÉSIMA de Ej:.. "" vees

Más detalles

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m Igreso Potecició e R: Ddo u úmero rel, que le llmremos bse y u umero turl, l que le llmremos epoete. defiimos: =.... Propieddes de l potecició: veces ( epoete) Ests propieddes se eplic mejor si se etiede

Más detalles

4º ESO Opción A ARITMÉTICA Esquema resumen

4º ESO Opción A ARITMÉTICA Esquema resumen 4º ESO Opció A ARITMÉTICA Esquem resume NÚMEROS Números Nturles ( N ): so los que sirve pr cotr. So,, Números Eteros ( Z ): so los turles y sus simétricos egtivos. So -, -, -, 0,, 4 Números Rcioles ( Q

Más detalles

1. ESTIMACIÓN DE RADICALES Llamaremos estimar una raíz a dar una aproximación de ella. Por ejemplo, Raíz de 178 aproximadamente es 13 4.

1. ESTIMACIÓN DE RADICALES Llamaremos estimar una raíz a dar una aproximación de ella. Por ejemplo, Raíz de 178 aproximadamente es 13 4. Amplició potecis y rdicles º ESO Curso 06_07. ESTIMACIÓN DE RADICALES Llmremos estimr u ríz dr u proimció de ell. or ejemplo, 78. Ríz de 78 proimdmete es.. RADICALES EN FORMA DE OTENCIA El vlor de u ríz

Más detalles

los coeficientes 10 y 30 tienen los factores comunes 2, 5 y 10, se saca el mayor factor común: 10, de las letras el factor 2

los coeficientes 10 y 30 tienen los factores comunes 2, 5 y 10, se saca el mayor factor común: 10, de las letras el factor 2 CASO I: CUANDO TODOS LOS TÉRMINOS DE UN POLINOMIO TIENEN UN FACTOR COMÚN ) Fctor comú moomio. Ejemplos: descompoer e fctores ) fctor comú como coeficiete de u prétesis; detro de los prétesis se escrie

Más detalles

TP: "POTENCIACIÓN" exponente. "n" veces a. Definición conveniente: Todo número real distinto de cero elevado a la cero da 1(uno) En símbolos: a 0 : a

TP: POTENCIACIÓN exponente. n veces a. Definición conveniente: Todo número real distinto de cero elevado a la cero da 1(uno) En símbolos: a 0 : a TP: "POTENCIACIÓN" Defiiió Ddo u ierto úmero rel, llmremos "potei eésim de " l produto de por sí mismo u tidd de vees; siedo u úmero turl. E símolos: se expoete........ p POTENCIA ENÉSIMA de Ej:.. 8 ""

Más detalles

TERCER PERÍODO 2015 CASO I: CUANDO TODOS LOS TÉRMINOS DE UN POLINOMIO TIENEN UN FACTOR COMÚN

TERCER PERÍODO 2015 CASO I: CUANDO TODOS LOS TÉRMINOS DE UN POLINOMIO TIENEN UN FACTOR COMÚN TERCER PERÍODO 01 CASO I: CUANDO TODOS LOS TÉRMINOS DE UN POLINOMIO TIENEN UN FACTOR COMÚN ) Fctor comú moomio. Ejemplos: descompoer e fctores ) fctor comú como coeficiete de u prétesis; detro de los prétesis

Más detalles

CÁLCULO DE DETERMINANTES DE SEGUNDO Y TERCER ORDEN. REGLA DE SARRUS

CÁLCULO DE DETERMINANTES DE SEGUNDO Y TERCER ORDEN. REGLA DE SARRUS Fcultd de Cotdurí y dmiistrció. UNM Determites utor: Dr. José Muel Becerr Espios MEMÁICS BÁSICS DEERMINNES CONCEPO DE DEERMINNE DEFINICIÓN Se u mtriz cudrd de orde. Se defie como ermite de (deotdo como,

Más detalles

MATEMÁTICAS 2º DE ESO LOE

MATEMÁTICAS 2º DE ESO LOE MATEMÁTICAS º DE ESO LOE TEMA II: FRACCIONES Los sigifios e u frió. Frioes propis e impropis. Equivlei e frioes. Amplifiió y simplifiió. Frió irreuile. Reuió e frioes omú eomior. Comprió e frioes. Operioes

Más detalles

Instituto Politécnico Superior General San Martín A U S. Análisis Matemático I. Límite y Continuidad de Funciones. Prof. D Agostini Viviana

Instituto Politécnico Superior General San Martín A U S. Análisis Matemático I. Límite y Continuidad de Funciones. Prof. D Agostini Viviana Istituto Politéio Superior Geerl S Mrtí A U S Aálisis Mteátio I Líite y Cotiuidd de Fuioes Pro. D Agostii Vivi Ídie Líite de u uió pág. Cálulo de líites utilizdo propieddes. pág.6 Líites lterles pág. Líites

Más detalles

AlGEBRA LINEAL Y GEOMETRIA ANALITICA (0250) PARCIAL I SEMESTRE Nombre y Apellido: C.I:

AlGEBRA LINEAL Y GEOMETRIA ANALITICA (0250) PARCIAL I SEMESTRE Nombre y Apellido: C.I: U.C.V. F.I.U.C.V. lgebr LINEL Y GEOMETRI NLITIC (5) PRCIL I SEMESTRE -6 9--6 CICLO BÁSICO DEPRTMENTO DE MTEMÁTIC PLICD Nomre y pellido: C.I: ) ( putos) Coloque e el prétesis l letr V o F segú se verdder

Más detalles

SOLUCIONARIO. UNIDAD 8: Funciones polinómicas. Interpolación ACTIVIDADES-PÁG y la distancia entre las ciudades es de v

SOLUCIONARIO. UNIDAD 8: Funciones polinómicas. Interpolación ACTIVIDADES-PÁG y la distancia entre las ciudades es de v Mtemátics plicds ls Ciecis Sociles UNIDAD 8: Fucioes poliómics. Iterpolció ACTIVIDADES-PÁG. 64. L epresió lgebric correspodiete l problem es 4 m. t 4 l distci etre ls ciuddes es de v. ) L gráfic es l simétric

Más detalles

MATEMÁTICAS LOS NÚMEROS REALES 4º DE ESO

MATEMÁTICAS LOS NÚMEROS REALES 4º DE ESO MATEMÁTICAS LOS NÚMEROS REALES º DE ESO 1. Núeros reles Clsifiió de los úeros reles Frió geertriz de u úero deil Reresetió de úeros rioles e l ret rel Aroxiioes Itervlos. Ríes y oteis Proieddes de ls oteis

Más detalles

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n TEMA 8: UCEIONE DE NÚMERO. PROGREIONE.- UCEIONE DE NÚMERO RACIONALE: U sucesió es u cojuto ordedo de úmeros reles:,,,, - Los úmeros turles se llm ídices. El subídice idic el lugr que el térmio ocup e l

Más detalles

z 2 16 z Por tanto concluimos que log 3 2 z 5 Por tanto concluimos que z 2 Por tanto concluimos que log log 3 z 2 log a p p que resulta evidente

z 2 16 z Por tanto concluimos que log 3 2 z 5 Por tanto concluimos que z 2 Por tanto concluimos que log log 3 z 2 log a p p que resulta evidente UNIDAD.- LOGARIMOS. APLICACIONES (tem del libro). LOGARIMO DE UN NÚMERO Cosideremos l ecució: 8. Como vemos l icógit está e el epoete, lo que l hce diferete todos los tipos vistos hst hor. es el epoete

Más detalles

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES SUCESIONES DE NÚMEROS REALES Sucesioes de úmeros reles Se llm sucesió de úmeros reles u plicció del cojuto N * (cojuto de todos los úmeros turles excluido el cero) e el cojuto R de los úmeros reles. N

Más detalles

Segunda definición.- Se llama sucesión de números reales a una aplicación del conjunto N* = N {0} en el conjunto de los números reales

Segunda definición.- Se llama sucesión de números reales a una aplicación del conjunto N* = N {0} en el conjunto de los números reales SUCESIONES DE NÚMEROS REALES. LÍMITE DE SUCESIONES. INTRODUCCIÓN.- Relció - Relció es tod propiedd que comuic los elemetos de dos cojutos o bie comuic etre sí los elemetos de u mismo cojuto. E geerl u

Más detalles

1. Números reales. 2. Raíces y potencias. 3. Operaciones con radicales. Matemáticas 3º ESO

1. Números reales. 2. Raíces y potencias. 3. Operaciones con radicales. Matemáticas 3º ESO Mteátis º ESO 1. Núeros reles Clsifiió de los úeros reles Aroxiió de deiles Itervlos. Ríes y oteis Notió ietífi. Oerioes Rdiió. Proieddes de ls oteis de exoete riol Rdiles equivletes Silifir rdiles Extrió

Más detalles

Resumen Teórico. Curso de Inicio de MATEMÁTICAS. Tema 1: Funciones Elementales Tema 2: Derivación Tema 3: Integración

Resumen Teórico. Curso de Inicio de MATEMÁTICAS. Tema 1: Funciones Elementales Tema 2: Derivación Tema 3: Integración Resume Teórico. Curso de Iicio de MATEMÁTICAS. Tem : Fucioes Elemetles Tem : Derivció Tem 3: Itegrció Pedro Grcí Ferrádez Mª Ágeles Cstro López Curso de Iicio EPS. Mtemátics. Frccioes. Iguldd de dos frccioes:

Más detalles

UNIDAD 3.- ECUACIONES Y SISTEMAS (tema 3 del libro)

UNIDAD 3.- ECUACIONES Y SISTEMAS (tema 3 del libro) UNIDAD.- CUACIONS Y SISTMAS (tem del libro). CUACIONS D º GRADO. RSOLUCIÓN U idetidd es u iguldd literl que se verific pr culquier vlor umérico que se dé ls letrs que etr e l iguldd. jemplo: ( ) es u idetidd

Más detalles

Sucesiones de números reales

Sucesiones de números reales Apédice A Sucesioes de úmeros reles Ejercicios resueltos. Está l sucesió de térmio geerl U cot iferior es pues 5 cotd? 5 5 4 4 lo cul se cumple culquier que se el úmero turl. U cot superior es pues 5 5

Más detalles

SISTEMAS DE ECUACIONES

SISTEMAS DE ECUACIONES SISTEMS DE ECUCIONES U sistem de ecucioes es u cojuto de ecucioes que cotiee ls misms vribles. L solució so los vlores de ls vribles pr los cules el sistem se cumple. Resolver u sistem es ecotrr tods ls

Más detalles

el blog de mate de aida. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. 1 NÚMEROS REALES

el blog de mate de aida. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. 1 NÚMEROS REALES el log de mte de id. NÚMEROS REALES 4º ESO pág. NÚMEROS REALES Expresió deciml de los úmeros rcioles. Pr psr u úmero rciol de form frcciori form deciml st dividir el umerdor por el deomidor. Como l hcer

Más detalles

Matrices. Matrices especiales

Matrices. Matrices especiales UNIVERSIDD UÓNO DE NUEVO EÓN FUD DE INGENIERÍ EÁNI Y EÉRI tries triz: ojuto de eleetos ordedos e fils y olus os eleetos puede ser úeros reles o oplejos E este urso solo se osider tries o eleetos reles

Más detalles

Soluciones de las actividades = (8,48 : 7,7) Página Las expresiones son: a) 2 3 / 2 b) 2 5 /3 c) x 2 / 5 + = 6. Las expresiones son: a) 4 2

Soluciones de las actividades = (8,48 : 7,7) Página Las expresiones son: a) 2 3 / 2 b) 2 5 /3 c) x 2 / 5 + = 6. Las expresiones son: a) 4 2 Solucioes de ls ctividdes Pági. Los resultdos so ) - ) -, -, π π π 0,. Los resultdos epresdos e otció cietífic so ) ) 0, 0, 0, 0, 0, 0 (0 0 - ),0 0 (,,) 0,0 (0,,) (0-0 ) 0,, 0 0 -, 0 -. Los resultdos so

Más detalles

2 ( ) 2. ( 2x) 2 GYMNÁZIUM BUDĚJOVICKÁ. MATEMÁTICAS. EXPRESIONES ALGEBRÁICAS. 1.- Técnicas de factorización:

2 ( ) 2. ( 2x) 2 GYMNÁZIUM BUDĚJOVICKÁ. MATEMÁTICAS. EXPRESIONES ALGEBRÁICAS. 1.- Técnicas de factorización: GYMNÁZIUM UDĚJOVICKÁ. MTEMÁTICS. EXPRESIONES LGERÁICS..- Técics de fctorizció: No h u orde clro, slvo u primer pso: scr fctor comú después vri técics que depederá de cuál se l epresió que tegmos. Scr fctor

Más detalles

Sucesiones y series de números reales

Sucesiones y series de números reales 79 Mtemátics : Series umérics Cpítulo Sucesioes y series de úmeros reles. Sucesioes Defiició 330.- Llmremos sucesió de úmeros reles culquier plicció f: N R y l represetremos por {, dode = f(). Por comodidd,

Más detalles

Tema 9. Determinantes.

Tema 9. Determinantes. Uidd.Determites Tem. Determites.. Coeptos previos, permutioes. Defiiió geerl de determites. Determite de mtries de orde y orde.. Determite mtries udrds de orde. Determite mtries udrds de orde. Determite

Más detalles

Potencias y radicales

Potencias y radicales Potecis y rdicles Ojetivos E est quice prederás : Clculr y operr co potecis de epoete etero. Recoocer ls prtes de u rdicl y su sigificdo. Oteer rdicles equivletes uo ddo. Epresr u rdicl como poteci de

Más detalles

DETERMINANTES. A toda matriz cuadrada se le puede hacer corresponder un número (determinante) cuyo cálculo se puede hacer de las siguientes maneras:

DETERMINANTES. A toda matriz cuadrada se le puede hacer corresponder un número (determinante) cuyo cálculo se puede hacer de las siguientes maneras: Deterites DETERMINNTES. DEFINICIÓN. tod tri udrd se le uede her orresoder u úero (deterite uo álulo se uede her de ls siguietes ers:.. DETERMINNTE DE SEGUNDO ORDEN. det Es deir, es el roduto de los eleetos

Más detalles

LAS POTENCIAS Y SUS PROPIEDADES. Multiplicación y división de potencias de igual base. Potencia de un producto y de un cuociente.

LAS POTENCIAS Y SUS PROPIEDADES. Multiplicación y división de potencias de igual base. Potencia de un producto y de un cuociente. LAS POTENCIAS Y SUS PROPIEDADES Defiició de poteci y sigos de est. Multiplicció y divisió de potecis de igul bse. Poteci de poteci. Poteci de u producto y de u cuociete. Multiplicció y divisió de potecis

Más detalles

Operaciones con Fracciones

Operaciones con Fracciones Frccioes Opercioes co frccioes Opercioes co Frccioes Reducció de frccioes Frccioes co igul deomidor: De dos frccioes que tiee el mismo deomidor es meor l que tiee meor umerdor. < Frccioes co igul umerdor:

Más detalles

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1 Tem Sucesioes Mtemátics I º Bchillerto. TEMA SUCESIONES. CONCEPTO DE SUCESIÓN DEFINICIÓN DE SUCESIÓN Se llm sucesió u cojuto de úmeros ddos ordedmete de modo que se pued umerr: primero, segudo, tercero,...

Más detalles

LÍMITE DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO

LÍMITE DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO el blog de mte de id: Límites y cotiuidd. M I pág. LÍMITE DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO c giic que tom vlores cd vez más próimos c. Se lee tiede c. Por ejemplo: ;,9;,;,;,8;,;,9;,;,999; Es u secueci de úmeros

Más detalles

Definición: Es un conjunto ordenado de términos. Se representan mediante una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales.

Definición: Es un conjunto ordenado de términos. Se representan mediante una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales. SUCESIONES Y SERIES Sucesió Es u cojuto ordedo de térmios. Se represet medite u ució cuyo domiio es el cojuto de los úmeros turles. Se expres l ució que geer los térmios de l sucesió como ( ) =. Al térmio

Más detalles

Área de Matemáticas. INTERVALOS Un intervalo es un subconjunto de números reales, existen los siguientes tipos de intervalos INTERVALOS CERRADO

Área de Matemáticas. INTERVALOS Un intervalo es un subconjunto de números reales, existen los siguientes tipos de intervalos INTERVALOS CERRADO Istitució Eductiv S Vicete de Púl Cieci, Tecologí y Sociedd e Armoí Áre de Mtemátics AREA: Mtemátics PROFESOR: Crlos A. Márquez Ferádez Mil: kmrfer@gmil.com Grdo: GUIA Nº TEMA: INTERVALOS Y DESIGUALDADES

Más detalles

POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES

POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES Lecció : POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES.1.- POTENCIA DE UNA FRACCIÓN Si se tiee e cuet que ls frccioes so cocietes idicdos y que l poteci de u cociete es igul l cociete de potecis, se puede decir

Más detalles

Sucesiones. Universidad Diego Portales CALCULO II

Sucesiones. Universidad Diego Portales CALCULO II Suesioes Uiversidd Diego Portles U suesió se puede defiir omo u list de úmeros esritos e orde defiido:,,,...,,... El úmero es el primer térmio;, el segudo térmio y e geerl, es el -ésimo térmio. Cosiderremos

Más detalles

SOLUCIONES BLOQUE I:NÚMEROS Ejercicio nº1 Reduce a común denominador y ordena de forma creciente las siguientes fracciones:

SOLUCIONES BLOQUE I:NÚMEROS Ejercicio nº1 Reduce a común denominador y ordena de forma creciente las siguientes fracciones: SOLUCIONES BLOQUE INÚMEROS Ejercicio º Reduce comú deomidor y orde de form creciete ls siguietes frccioes ), y, y 0 0 9 0 9 0 ), y,, b ), 0 y 0,, 0 0 0 0 0 0 0 0 Ejercicio º Iterpret ls siguietes epresioes

Más detalles

2.3.2 VÉRTICE, MÁXIMOS Y MÍNIMOS DE UNA FUNCIÓN CUADRÁTICA EL VÉRTICE.

2.3.2 VÉRTICE, MÁXIMOS Y MÍNIMOS DE UNA FUNCIÓN CUADRÁTICA EL VÉRTICE. .3. VÉRTICE, MÁXIMOS Y MÍNIMOS DE UNA FUNCIÓN CUADRÁTICA..3.. EL VÉRTICE. El vértie es un punto que form prte de l prábol, el ul tiene omo ordend el vlor mínimo o máimo de l funión. En ese punto se puede

Más detalles

GUÍA RAICES 2º MEDIO. Solo se pueden sumar y restar raíces del mismo índice y mismo radicando:

GUÍA RAICES 2º MEDIO. Solo se pueden sumar y restar raíces del mismo índice y mismo radicando: Liceo Polivlete Arturo Alessdri plm Deprtmeto de Mtemátic Profesor Jet Espios Nivel º medio GUÍA RAICES º MEDIO Objetivo: Utilizr propieddes de ríces pr l multiplicció, sum y rest. Recoocer y plicr rciolizció.

Más detalles

7. Solución. Como: Se pide: mn = (2)(15) = 30 Rpta. 8. Solución IV.

7. Solución. Como: Se pide: mn = (2)(15) = 30 Rpta. 8. Solución IV. CERU ALGEBRA. Solució SOLUCIONARIO Como G. A. 0 + ( + ) + 0 + 0 6 Rpt.. Solució Como + b + c 7 ( b c) 7 ( bc + c) 8 b 8 b. bc + c. Solució G. A( ) 8 ( + ) + ( b ) 8 + b 7 G. A( Q ) 6 ( + ) + ( b) 6 b +

Más detalles