Apunts de Càlcul Tema 3. Integració de funcions d una variable
|
|
- María Cristina Blázquez Villanueva
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Apunts de Càlcul Tem 3. Integrció de funcions d un vrible Lli Brrière, Josep M. Olm Deprtment de Mtemàtic Aplicd 4 - UPC Enginyeri de Sistemes de Telecomunicció Enginyeri Telemàtic EETAC Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible / 7
2 Continguts Continguts 3. Integrl indefinid 3. Càlcul de primitives Integrls immedites i qusi-immedites Integrció per prts Integrció de funcions rcionls Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques 3.3 Integrl definid 3.4 Apliccions 3.5 Integrls impròpies Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible / 7
3 3. Integrl indefinid Primitiv d un funció Definició. Siguin F, f : A R = R. Diem que F és un primitiv de f en A si i només si F (x) = f(x), x A Exemples.. F (x) = x és un primitiv de f(x) = x.. F (x) = x + és un primitiv de f(x) = x. Propiett. Siguin F, F dues primitives d un funció f. Aleshores, l sev diferènci és un constnt: c R tl que F (x) F (x) = c Exercici. Demostrr l propiett nterior. Observció. Això signific que, conegud un primitiv F d un funció f, totes les ltres primitives són de l form F (x) + c, c R Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 3 / 7
4 3. Integrl indefinid Concepte d integrl indefinid Definició. El conjunt de totes les primitives d un funció, f, rep el nom d integrl indefinid de f, i es represent per: f(x) dx = F (x) + c, c R on F és un primitiv qulsevol de f. L constnt rbitràri c rep el nom de constnt d integrció, mentre que dx és l noment diferencil de x. Observció. Segons l definició nterior: f(x) dx = F (x) + c, c R F (x) = f(x) Exemple. x dx = x + c, c R, perquè [ x ] = x Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 4 / 7
5 3. Integrl indefinid Interpretció geomètric (I) Trobr un primitiv, F, d un funció, f, represent reconstruir F prtir de l informció fcilitd per l sev derivd, f, és dir, prtir del pendent de l rect tngent F en cd punt x. y = F(x) f(x) = F (x) Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 5 / 7
6 3. Integrl indefinid Interpretció geomètric (II) L integrl indefinid de f represent l fmili de funcions obtingud per desplçment verticl d un primitiv qulsevol, F. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 6 / 7
7 3. Integrl indefinid Sobre el diferencil de x El diferencil de x, dx, represent un vrició molt, molt petit de x. De fet, escrivim x = dx qun x 0 Dond un funció y = f(x) derivble, definim el diferencil de y, dy, com: dy = f (x) dx Exemple. Clculr dy per y = x. y = x = dy = [ x ] dx = x dx D ltr bnd, de dy = f (x) dx s obté que f (x) = dy notció lterntiv per l derivd dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 7 / 7
8 3. Integrl indefinid Interpretció de l expressió dy = f (x) dx Qun x vri infinitesimlment, l vrició experimentd per y = f(x) coincideix mb l que experiment l sev rect tngent: Escrivim y = f (x) x { + α. x dx, Qun x 0 es té α 0. Per tnt, y f (x) dx = dy. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 8 / 7
9 3. Integrl indefinid Primeres propietts de l integrl indefinid Sigui F un primitiv de f, és dir, tl que F (x) = f(x). Aleshores: [ P. f(x) dx] = f(x) [ Prov: f(x) dx] = [F (x) + c] = F (x) = f(x) [ ] P. d f(x) dx = f(x) dx Prov: [ ] d f(x) dx = d [F (x) + c] = [F (x) + c] dx = F (x) dx = f(x) dx P3. df (x) = F (x) + c, c R Prov: df (x) = F (x) dx = f(x) dx = F (x) + c Aquestes propietts ens indiquen que l integrció és l operció invers de l derivció. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 9 / 7
10 3. Càlcul de primitives Integrls immedites i qusi-immedites Integrls immedites Són les que s obtenen directment prtir de les tules de derivció: dx = x + c x n dx = xn+ + c, n n + dx = ln x + c x dx = x x ln + c, > 0 cos x dx = sin x + c sin x dx = cos x + c cos x dx = ( + tn x) dx = tn x + c sin x dx = ( + cot x) dx = cot x + c dx = rctn x + c + x dx = rcsin x + c = rccos x + c x Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 0 / 7
11 3. Càlcul de primitives Integrls immedites i qusi-immedites Propietts de l integrl indefinid: linelitt Propiett. Siguin f, g funcions i λ R. Aleshores:. Integrl de l sum: [f(x) + g(x)] dx = f(x) dx + g(x) dx. Integrl d un esclr per un funció: λf(x) dx = λ f(x) dx Exercici. Clculr:. ( x 3x + 4 ) dx. ( 3 sin x + 4 x) dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible / 7
12 3. Càlcul de primitives Integrls immedites i qusi-immedites Integrls qusi-immedites (I) S obtenen prtir de les integrls immedites i l regl de l cden g (f(x)) f (x) dx = g (f(x)) + c, c R dx = x + c x n dx = xn+ + c, n n + dx = ln x + c x e x dx = e x + c x dx = x ln + c cos x dx = sin x + c sin x dx = cos x + c f (x) dx = f(x) + c f (x)(f(x)) n dx = (f(x))n+ + c, n n + f (x) dx = ln f(x) + c f(x) f (x)e f(x) dx = e f(x) + c f (x) f(x) dx = f(x) ln + c f (x) cos(f(x)) dx = sin(f(x)) + c f (x) sin(f(x)) dx = cos(f(x)) + c Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible / 7
13 3. Càlcul de primitives Integrls immedites i qusi-immedites Integrls qusi-immedites (II) cos x dx = ( + tn x) dx = f (x) cos (f(x)) dx = f (x)( + tn (f(x))) dx = = tn x + c = tn(f(x)) + c sin x dx = ( + cot f (x) x) = sin (f(x)) dx = f (x)( + cot (f(x))) dx = = cot x + c = cot(f(x)) + c x dx = rcsin x + c = f (x) f(x) dx = rcsin (f(x)) + c = = rccos x f(x) + c = rccos + c dx + x = rctn x + c f (x) + (f(x)) dx = f(x) rctn + c Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 3 / 7
14 3. Càlcul de primitives Integrls immedites i qusi-immedites Integrls qusi-immedites (III) Exercici 3. Provr que: f (x) (f(x)) n dx = (f(x))n+ n + + c, c R, n Solució. Sbem que: [ (f(x)) n+ ] = (n + ) (f(x)) n f (x), n per tnt: Fent tenim que: (f(x)) n f (x) dx = [ (f(x)) n+ ] [ (f(x)) (f(x)) n f n+ ] (x) = =, n. n + n + F (x) = (f(x))n+ n + F (x) dx = F (x) + c = (f(x))n+ n + + c, c R, n. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 4 / 7
15 3. Càlcul de primitives Integrls immedites i qusi-immedites Integrls qusi-immedites: exercicis Exercici 4. Clculr i comprovr derivnt que l solució trobd és correct:. x ( x + ) dx e x x dx 3x 3 x 4 3 dx e x cos ( e x) dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 5 / 7
16 3. Càlcul de primitives Integrció per prts Integrció per prts Utilitz un relció integrl bsd en l derivd del producte. Propiett. Siguin u = u(x) i v = v(x). Aleshores: u dv = u v v du Exercici 5. Demostrr l propiett nterior. Notem que: [uv] = u v + uv = [uv] dx = (u v + uv ) dx = vu dx + uv dx. Així tenim que d (uv) = v du + u dv i, per tnt, u dv = d (uv) v du. Integrnt: u dv = [d (uv) v du] = d(uv) v du = uv v du. Cl trir u i dv dequdment, de mner que dv i v du siguin més simples que u dv. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 6 / 7
17 3. Càlcul de primitives Integrció per prts Integrció per prts: exemples (I). Clculr xe x dx. { u = x du = dx Triem dv = e x dx v = e x dx = e x xe x dx = xe x }. Així: e x dx = xe x e x + c = x (e x ) + c, c R. Clculr ln x dx. { u = ln x du = Triem x dx } dv = dx v =. Així: dx = x ln x dx = x ln x x dx = x ln x dx = x = x ln x x + c = x (ln x ) + c, c R Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 7 / 7
18 3. Càlcul de primitives Integrció per prts Integrció per prts: exemples (II) 3. Clculr e x cos x dx. { u = e Triem x du = e x } dx dv = cos x dx v =. Així: cos x dx = sin x I = e x cos x dx = e x sin x e x sin x dx Integrem { tmbé per prts l integrl resultnt. u = e Triem du = e x } dx dv = sin x dx v =. Ar, sin x dx = cos x ( ) I = e x sin x e x cos x e x ( cos x) dx = = e x (sin x + cos x) e x cos x dx = e x (sin x + cos x) I Per tnt, I = e x (sin x + cos x), i tenim: e x cos x dx = ex (sin x + cos x) + c, c R Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 8 / 7
19 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls (I) Les integrls rcionls són integrls de l form p(x) q(x) dx on p(x) i q(x) són polinomis. Es resolen descomponent el quocient p(x) q(x) en un sum de termes d integrl immedit o qusi-immedit. Mètode de descomposició en sum d integrls més senzilles. Si gru(p(x)) gru(q(x)), dividim p(x) entre q(x).. Si gru(p(x)) < gru(q(x)):. Si p(x) = kq (x), k R = L integrl és immedit.. Si p(x) kq (x) = Descomposició en frccions simples. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 9 / 7
20 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls (.). Si gru(p(x)) gru(q(x)), dividim p(x) entre q(x). Divisió: p(x) = c(x)q(x) + r(x), mb gru(r(x)) < gru(q(x)). p(x) c(x)q(x) + r(x) q(x) dx = dx = q(x) r(x) c(x) dx + q(x) dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 0 / 7
21 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls (.). Si gru(p(x)) < gru(q(x)). p(x) = k q (x), k R c Aleshores: p(x) kq (x) q (x) q(x) dx = q(x) dx = k dx = k ln q(x) + c, q(x) Exemple. Clculr 3x + 4x + 3 x 3 + 4x + 6x dx 3x + 4x + 3 x 3 + 4x + 6x dx = 3x + 4x + 3 x 3 + x + 3x dx = R. p(x) k q (x) En quest cs, cl descomposr p(x) q(x) = ln x3 + x + 3x + c, c R en sum de frccions simples. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible / 7
22 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls (.). p(x) k q (x) L descomposició es bs en l fctoritzció de q(x) com producte de polinomis irreduïbles. El teorem següent ens diu que q(x) sempre fctoritz en producte de polinomis rels irreduïbles de gru o. Teorem. Sigui el polinomi de gru n q(x) = nx n + n x n + + x + 0, i R. Aleshores existeixen α,..., α r, β,..., β s, γ,..., γ s R únics tls: q(x) = n (x α ) l (x α r) lr ( x + β x + γ ) m (x + β x + γ ) ms, mb: α,..., α r : rrels rels de q(x), mb multiplicitts respectives l,..., l r, i α i α j, i j β j 4γ j < 0, j, i (β i, γ i ) (β j, γ j ), i j n = l + + l r + (m + + m s ) Observció. Recordem que, per β 4γ < 0, tenim que: x + βx + γ = (x ) + b,, b R Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible / 7
23 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls (..).. q(x) = (x α) (... ) És dir, q(x) té un rrel rel, α, de multiplicitt. Per cd fctor de l form (x α) tenim un terme en l descomposició de p(x) q(x) de l form A x α on A és un constnt que s h de clculr. L integrl d un d quests termes és immedit: A x α dx = A dx = A ln x α + c x α Exercici 6. Clculr x dx. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 3 / 7
24 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls (..).. q(x) = (x β) m (... ) És dir, q(x) té un rrel rel, β, de multiplicitt m. Per cd fctor de l form (x β) m tenim m termes en l descomposició de p(x) q(x) de l form B x β + B (x β) + + B m (x β) m on B,..., B m són constnts que s hn de clculr. Les integrls de cdscun d quests termes són immedites: B x β dx = B ln x β + c B k (x β) k dx = B k + c, k (k )(x β) k Exercici 7. Clculr x(x ) dx. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 4 / 7
25 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls (..3)..3 q(x) = ((x ) + b ) (... ) És dir, q(x) té fctors irreduïbles de gru, de multiplicitt. Per cd fctor de l form (x ) + b, tenim un terme en l descomposició de p(x) q(x) de l form Mx + N (x ) + b que es pot descompondre en sum de dues prts: Mx + N M (x ) (x ) = + b (x ) + b + N + M (x ) + b Les integrls de cdscun d quests termes són immedites: x (x ) + b dx = ln((x ) + b ) + c (x ) + b dx = b rctn x + c b Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 5 / 7
26 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls (..3) Exemple. Clculr 5x x 4x + 3 dx Notem que x 4x + 3 = (x ) + 9, per tnt: 5x x 4x + 3 dx = 5 x x 4x + 3 dx = 5 x x 4x + 3 dx = = 5 x 4 x 4x + 3 dx x 4x + 3 dx = 5 ln x 4x (x ) dx = 5 ln x 4x ( ) x dx = 3 = 5 ln x 4x = 5 ln x 4x ( x 3 rctn 3 + ( ) x dx = 3 ) + c, c R Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 6 / 7
27 3. Càlcul de primitives Integrció de funcions rcionls Integrció de funcions rcionls: exemple Exemple. Assjr l descomposició en frccions simples de Solució. 3x x(x ) 3 (x + )((x + ) + 3 ) 3x x(x ) 3 (x + )((x + ) + 3 ) = A x + B x + + D (x ) 3 + Ex + F x + + Gx + H (x + ) + 3 C (x ) + Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 7 / 7
28 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Integrció per cnvi de vrible (I) Propiett. Dond f(x) dx, el cnvi f(x) dx = { x = u(t) dx = u (t) dt f(u(t)) u (t) dt } f que L ide és trobr un cnvi dequt que fci el càlcul de l nov integrl més senzill que el de l originl. En cbr l integrl cl desfer el cnvi. Exemple. Clculr Amb el cnvi { x = 3t dx = 3 dt dx = 9 x = dx 9 x } tenim que: 3 dt = 9 (3t) t dt = rcsin t + c = rcsin x 3 + c, 3 9 9t dt = c R Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 8 / 7
29 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Integrció per cnvi de vrible (II) A vegdes el cnvi es pot escriure: Exemple. Clculr e x dx. + e x { e x = t Fem el cnvi e x dx = dt dx = dt e x dx = e x + e x t + t dt t = { h(x) = t h (x) dx = dt = dt t }. Aleshores: }. + t dt = rctn t+c = rctn ex +c, c R. Les integrls qusi-immedites tmbé es poden fer mb cnvis de vrible. { } f(x) = t Exemple. Amb el cnvi f result que: (x) dx = dt (f(x)) n f (x) dx = t n dt = tn+ n + + c = (f(x))n+ + c, c R, n. n + Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 9 / 7
30 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Productes de potències del sinus i el cosinus. sin m x cos n x dx, m, n Z, n senr. Es poden resoldre mb el cnvi: { cos x dx = dt sin x = t cos x = t. sin m x cos n x dx, m, n Z, m senr. Es poden resoldre mb el cnvi: { sin x dx = dt t = cos x sin x = t En lguns csos, les integrls d quest tipus es poden reduir integrls qusi immedites utilitznt sin x + cos x = Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 30 / 7
31 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Productes de potències del sinus i el cosinus 3. sin m x cos n x dx, m, n Z, m, n prells. Es redueix el gru utilitznt les fórmules trigonomètriques: sin A = cos A, cos + cos A A = 4. Integrls que contenen productes de sinus i cosinus d ngles diferents: es simplifiquen usnt les identitts trigonomètriques propides. sin sin b = (cos( b) cos( + b)) cos cos b = (cos( + b) + cos( b)) sin cos b = (sin( + b) + sin( b)) Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 3 / 7
32 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Exemples. Clculr l integrl sin 4 x cos 3 x dx. Es trct d un integrl de tipus. Cnvi: sin x = t cos x dx = dt cos x = t sin 4 x cos 3 x dx = sin 4 x cos x cos x dx = t 4 ( t ) dt = (t 4 t 6) dt = t5 5 t7 7 + c = sin5 x sin7 x + c, c R 5 7 Exercici 8. Resoldre l mteix integrl utilitznt sin x + cos x = per convertir-l en un integrl qusi-immedit. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 3 / 7
33 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Exemples. Clculr l integrl sin x dx. Es trct d un integrl de tipus. Cnvi: sin x sin x dx = sin x dx = cos x = t sin x dx = dt sin x = t sin x cos x dx = t dt Resolent l integrl rcionl s obté: sin x dx = ( ) 4 t dt t + dt = t ln 4 t + + c = cos x = ln 4 cos x + + c Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 33 / 7
34 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Exemples 3. Clculr l integrl sin x cos x dx Es trct d un integrl de tipus 3. Usem: cos x sin x cos x dx = Ar: cos x = sin x cos x dx = = 8 ( x 4 + cos 4x = ( + cos 4x 4 8 ) 4 cos 4x dx sin cos x x = cos + cos x x = + cos x cos x dx = dx 4 = 8 ) dx = ( cos 4x) dx = 8 (x 4 sin 4x ) + c, c R Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 34 / 7
35 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Exemples 4. Clculr l integrl sin 3x cos 5x dx. Es trct d un integrl de tipus 4. Utilitzem: sin 5x cos 3x = (sin 8x + sin x). sin 3x cos 5x dx = (sin 8x + sin x) dx = cos 8x cos x = + c, c R 6 4 Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 35 / 7
36 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Funcions rcionls del sinus i el cosinus (I) Propiett. Dond l integrl R(sin x, cos x) dx mb R(sin x, cos x) funció rcionl del sinus i el cosinus, el cnvi de vrible tn x = t l converteix en F (sin x, cos x) dx = F ( t + t, ) t + t + t dt és dir, en l integrl d un funció rcionl. Aquest cnvi sol donr lloc integrls rcionls de resolució llrg. Exercici 9. Demostrr que del cnvi nterior es dedueix: sin x = t t, cos x = + t + t, dx = + t dt Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 36 / 7
37 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Funcions rcionls del sinus i el cosinus (II) Solució. sin x = sin x = cos x = cos x tn x + tn x = tn x + tn x = sin x cos x sin x + cos x = t + t = cos x sin x cos x + sin x = t + t = = sin x cos x ( + sin x cos x cos x cos x cos x ) = ( ) sin x cos x ( ) = + sin x cos x t = tn x x = rctn t dx = + t dt Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 37 / 7
38 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Funcions rcionls del sinus i el cosinus (III) Dond l integrl rcionl del sinus i el cosinus: R(sin x, cos x) dx, mb R(sin x, cos x) funció Si R(sin x, cos x) = R(sin x, cos x), es pot fer el cnvi sin x = t. sin x = t x = rcsin t, cos x dx = dt, cos x = t Inclou productes de potències de sinus i cosinus de tipus. Si R( sin x, cos x) = R(sin x, cos x), es pot fer el cnvi cos x = t. cos x = t x = rccos t, sin x dx = dt, sin x = t Inclou productes de potències de sinus i cosinus de tipus. Si R( sin x, cos x) = R(sin x, cos x), es pot fer el cnvi tn x = t. tn x = t x = rctn t, cos dx = dt, x cos x =, sin x = t + t + t Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 38 / 7
39 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Integrció de funcions irrcionls (I) Les funcions irrcionls són les que contenen rrels. Es busquen cnvis que converteixin l integrl en un que no tingui rrels. Tipus. F ( m m x + b, x) dx. Es poden resoldre fent el cnvi x + b = t. F ( x, x) dx. Es poden resoldre fent el cnvi x = sin t. 3. F ( + x, x) dx. Es poden resoldre fent el cnvi x = tn t. 4. F ( x, x) dx. Es poden resoldre fent el cnvi x = cos t. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 39 / 7
40 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Integrció de funcions irrcionls (II). F ( m x + b, x) dx. Amb el cnvi Exemple m x + b = t tenim: m x + b = t = x = tm b dx = mtm dt x x dx. Cnvi: x x t x x dx = t t tdt = = ( t t + t { x = t = x = t dx = t dt t t t dt = ) ( dt = + t ) dt = } t t + t dt = t dt = dt + t dt = = t + ln t + c = x + ln x + c, c R Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 40 / 7
41 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Integrció de funcions irrcionls (III). F ( x, x) dx. Amb el cnvi x = sin t tenim: x = sin t = t = rcsin x dx = cos t dt x = cos t Exemple + x dx = x + x x dx. Cnvi: { x = sin t = t = rcsin x dx = cos t dt = + sin t sin t cos tdt = + sin t cos t cos tdt = ( + sin t) dt = t cos t + c = t sin t + c = = rcsin x x + c, c R } + sin t cos tdt = cos t Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 4 / 7
42 3. Càlcul de primitives Cnvis de vrible i fórmules trigonomètriques Integrció de funcions irrcionls (IV) 3. F ( + x, x) dx. Amb el cnvi x = tn t tenim: 4. x = tn t = t = rctn x dx = cos t dt + x = cos t F ( x, x) dx. Amb el cnvi x = cos t tenim: x = cos t = t = rccos x dx = sin t cos t dt x = tn t Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 4 / 7
43 3.3 Integrl definid Integrl definid: definició (I) Definició. Dond f : [, b] R R contínu i tl que f(x) 0, x [, b], es defineix l integrl definid de f en [, b] com l àre, A, limitd per l eix y = 0 i l corb y = f(x) entre les rectes x = i x = b. Això ho escrivim: A = b f(x) dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 43 / 7
44 En l figur tindrem: b 3.3 Integrl definid Integrl definid: definició (II) Definició. Dond f : [, b] R R contínu no necessàriment positiv, es defineix l integrl definid de f en [, b] com: l sum de les àrees limitdes per l eix y = 0 i l corb y = f(x) entre les rectes x = i x = b, per sobre de l eix y = 0, menys l sum de les àrees limitdes per l eix y = 0 i l corb y = f(x) entre les rectes x = i x = b, per sot de l eix y = 0. A A A 3 y=f(x) b f(x) dx = A + A 3 A Observció. En quest cs, l integrl definid no és un àre. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 44 / 7
45 3.3 Integrl definid Propietts de l integrl definid (I) P. f(x) dx = 0. P. Si f(x) 0 = P3. b f(x) dx = P4. Si c b = P5. P6. λ b b b b b (f(x) + g(x)) dx = f(x) dx = b f(x) dx 0. Si f(x) 0 = f(x) dx. f(x) dx = b c f(x) dx + f(x) dx + b λf(x) dx, λ R. b c g(x) dx. b f(x) dx. f(x) dx 0. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 45 / 7
46 3.3 Integrl definid Propietts de l integrl definid (II) P7. Si m f(x) M = m(b ) b f(x) dx M(b ). P8. Teorem del vlor mitjà c [, b]; b f(x) dx = f(c)(b ). Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 46 / 7
47 3.3 Integrl definid Definició d integrl definid: considercions finls Observció. L definició d integrl definid es pot extendre funcions no contínues: per exemple, les que tenen un nombre finit de discontinuïtts de slt en [, b]. Definició. Qun existeix l integrl definid de f en [, b] diem que f és integrble en [, b]. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 47 / 7
48 3.3 Integrl definid Càlcul d integrls definides (I). Descomposem l regió en rectngles que tenen per: Bse: un intervl de x. Altur: l imtge per f d un punt de l bse.. Clculem el ĺımit de l sum de les àrees dels rectngles qun l bse tendeix 0. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 48 / 7
49 3.3 Integrl definid Càlcul d integrls definides (II) Exemple. Clculr l àre limitd per l eix y = 0 i l corb f(x) = x, entre x = 0 i x =, usnt l proximció per rectngles. Notem que: Utilitznt l proximció per rectngles: dividim l intervl d integrció [0, ] en n prts iguls, és dir,cdscun de longitud /n. 0 0 n n n n n n n n n Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 49 / 7
50 3.3 Integrl definid Càlcul d integrls definides (III) Considerem els rectngles d ltur igul l vlor màxim que pren l funció en cd intervl, en quest cs l extrem dret. f() = = n n f ( ) n = n f ( ) n = n Així, [ f ( ) + f n 0 ( n ) n n ) + + f S n = n = ( n n + n + + n + n n n Fem tendir el nombre de rectngles : = n n ( n n ) ] + f() = = n(n + ) ( n) = n A = lim S n + n = lim n n n = = n + n n Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 50 / 7
51 3.3 Integrl definid Teorem Fonmentl del Càlcul i regl de Brrow Teorem Fonmentl del Càlcul. Dond f contínu en [, b] definim, x [, b], F (x) = x f(x) dx Aleshores F és un primitiv de f, és dir, F (x) = f(x). Teorem [Regl de Brrow]. Sigui f contínu en [, b] i sigui F un primitiv de f. Aleshores: b f(x) dx = F (b) F () És el que fem servir l pràctic! Exemple. Clculr l àre limitd per l eix y = 0 i l corb f(x) = x, entre x = 0 i x =. A = 0 [ x x dx = ] 0 = 0 = Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 5 / 7
52 3.3 Integrl definid Teorem Fonmentl del Càlcul: demostrció Teorem Fonmentl del Càlcul. Dond f contínu en [, b] definim, x [, b], F (x) = x f(x) dx Aleshores F és un primitiv de f, és dir, F (x) = f(x). Demostrció. Notem que A = F (x + h) = F (x) + F (x). Pel teorem del vlor mitjà (P8), c [x, x + h] tl que F (x) = h f(c). F (x + h) F (x) Aleshores: F (x + h) = F (x) + hf(c) = f(c). h Fent ps l ĺımit per h 0: F F (x + h) F (x) (x) = lim = lim f(c) = f(x). h 0 h h 0 Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 5 / 7
53 3.3 Integrl definid Regl de Brrow: demostrció Teorem. Sigui f contínu en [, b] i sigui F un primitiv de f. Aleshores: b f(x) dx = F (b) F () Demostrció. Sbem pel Teorem Fonmentl del Càlcul que, x [, b], x Aleshores, per l propiett P, mner que b f(x) dx = F (x) + c, c R, mb F (x) = f(x) f(x) dx = F (b) + c = F (b) F (). f(x) dx = F () + c = 0 c = F (), de Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 53 / 7
54 3.3 Integrl definid Cnvi de vrible en l integrl definid S hn de cnvir, l vegd, els ĺımits d integrció. ln e x Exemple. Clculr 0 e x + dx. { t(x = 0) = e Cnvi: t = e x +, dt = e x dx = 0 + = + = 3 t(x = ln ) = e ln + = + = 4 Aleshores: ln e x x=ln 0 e x + dx = e x t=4 x=0 e x + dx = dt t=3 t = 4 dt = 3 t = [ln t]4 3 = ln 4 ln 3 = ln 4 3 Observció. Es pot clculr primer l integrl indefinid, desfer el cnvi, i després substituir en l integrl definid sense cnvir els ĺımits: e x dt e x + dx = t = ln t = ln(ex + ) ln 0 e x e x + dx = [ln(ex + )] ln 0 = ln 4 ln 3 = ln 4 3 Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 54 / 7
55 3.4 Apliccions Càlcul d àrees (I) Problem. Al clculr un integrl definid les àrees positives i negtives es compensen. Exemple. Integrl: Àre: x dx = [ x x dx = 0 x dx + ] 0 = ( ) = = 0 [ x x dx = ] 0 [ x + ] 0 = + = x Propiett. Àre limitd per l eix y = 0, l funció y = f(x) en [, b]: A = b f(x) dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 55 / 7
56 3.4 Apliccions Càlcul d àrees (II) A l pràctic es busquen els punts de tll de l funció mb l eix X i es descompon l integrl en sum: A = A + A = c f(x) dx b c f(x) dx Observció. Si f no cnvi de signe en [, b], leshores b A = f(x) dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 56 / 7
57 3.4 Apliccions Càlcul d àrees (III) En el cs de l àre limitd per dues funcions l ide és l mteix: A = b f(x) g(x) dx A = A + A = c [f(x) g(x)] dx b c [f(x) g(x)] dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 57 / 7
58 3.4 Apliccions Càlcul d àrees (IV) Dont que els punts de tll de f mb l eix X ens mrquen els intervls de signe constnt de f en [, b], no cl determinr-ne el signe en cd subintervl. Podem fer: A = c b f(x)dx + f(x)dx L tècnic es pot utilizr tmbé per clculr l àre tncd entre dues funcions c Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 58 / 7
59 3.4 Apliccions Càlcul d àrees: exemple Clculr l àre tncd entre y = 9 x i y = x + 3 Punts de tll: Àre: A = 3 = 9 x = 3 + x x + x + 6 = 0 (9 x (x + 3)) dx = 3 { x = 3 x = ( 6 x x ) dx = [6x x ) ( ) (6 3 6 ( 3) ( 3) ( 3)3 3 3 x3 3 ] = 5 6 u Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 59 / 7 3 =
60 3.4 Apliccions Càlcul de volums de sòlids de revolució: fórmul dels discs Propiett. El volum del sòlid de revolució genert pel gir de y = f(x) l voltnt de l eix de les x entre x = i x = b és V x = π b (f(x)) dx Exemple. Fent girr l voltnt de l eix de les x l regió determind per y = x entre x = 0 i x = s obté un sòlid de volum: V = π 0 x 4 dx = π 5 u3 Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 60 / 7
61 3.4 Apliccions Càlcul de volums de sòlids de revolució: fórmul dels discs Propiett. El volum del sòlid de revolució genert pel gir de x = g(y) l voltnt de l eix de les y entre y = c i y = d és: V y = π d c (g(y)) dy Exemple. Fent girr l voltnt de l eix de les y l regió determind per y = x entre y = 0 i y = s obté un sòlid de volum: V = π 0 ( y) dy = π u3 Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 6 / 7
62 3.5 Integrls impròpies Integrls impròpies Definició. Diem que un integrl definid és un integrl impròpi si:. L funció que integrr té un ssímptot verticl en lgun(s) punt(s) de l intervl d integrció. Són les integrls impròpies de primer espècie o de funció no fitd. O bé:. Almenys un dels ĺımits d integrció és infinit. Són les integrls impròpies de segon espècie o d intervl no fitt. Observció. Qun l integrl impròpi existeix diem que és convergent. Altrment diem que és divergent. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 6 / 7
63 3.5 Integrls impròpies Càlcul d integrls impròpies de primer espècie (I). Sigui F un primitiv de f en [, b]. Si lim f(x) =, leshores x b b z f(x) dx = lim f(x) dx = lim [F z b z b (x)]z = lim [F (z) F ()] z b Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 63 / 7
64 3.5 Integrls impròpies Càlcul d integrls impròpies de primer espècie (II). Sigui F un primitiv de f en [, b]. Si lim f(x) =, leshores x + b f(x) dx = lim z + b z f(x) dx = lim [F z (x)]b + z = lim [F (b) F (z)] + z Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 64 / 7
65 3.5 Integrls impròpies Càlcul d integrls impròpies de primer espècie (III).3 Sigui F un primitiv de f en [, b]. Si lim f(x) = i/o x c + lim x c f(x) =, mb c (, b), leshores b f(x) dx = c f(x) dx + b c f(x) dx Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 65 / 7
66 3.5 Integrls impròpies Integrls impròpies de primer espècie: exemples Clculr 4 Clculr x dx 3 3 dx x = 4 lim z + z [ 9 = lim z + (x + ) 3 dx [ 3 3 dx = lim x z (z ) ] = dx = lim (x + ) z + 3 dx = lim z (x + ) [ ] [ = lim z + (z + ) = z (x ) ] 4 z = [ ] (x + ) = z ] ( + ) = + Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 66 / 7
67 3.5 Integrls impròpies Càlcul d integrls impròpies de segon espècie (I) Observció. És condició necessàri per l convergènci d un integrl impròpi de segon espècie que f(x) tendeixi 0 qun x tendeix l(s) extrem(s) no fitt(s).. Sigui F un primitiv de f en [, + ). Si lim f(x) = 0: x + + f(x) dx = z lim f(x) dx = z + lim [F (z) F ()] z + Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 67 / 7
68 3.5 Integrls impròpies Càlcul d integrls impròpies de segon espècie (II). Sigui F un primitiv de f en (, b]. Si lim f(x) = 0: x b f(x) dx = b lim z z f(x) dx = lim [F (b) F (z)] z Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 68 / 7
69 3.5 Integrls impròpies Càlcul d integrls impròpies de segon espècie (III).3 Sigui F primitiv de f en (, + ). Si lim f(x) = 0: x ± + f(x) dx = c f(x) dx + + c f(x) dx, mb c R qulsevol. Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 69 / 7
70 3.5 Integrls impròpies Integrls impròpies de segon espècie: exemples (I) Clculr + e 3x dx. Comprovem que en l extrem no fitt l funció té ĺımit 0. Si no fos ixí, l integrl seri divergent! En efecte: lim = x + e 3 (+ ) = + = 0. Clculem l integrl: + z e 3x dx = lim e 3x dx = z + = lim z + 3 lim z + 3 [ e 3z e 6] = 3e 6 [ e 3x ] z = Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 70 / 7
71 3.5 Integrls impròpies Integrls impròpies de segon espècie: exemples (II) Clculr 0 xe x dx. Comprovem que en l extrem no fitt l funció té ĺımit 0. Si no fos ixí, l integrl seri divergent! En efecte: lim x xex = e = e + = Apliquem l Regl de L Hôpitl: lim x xex = lim x x e x = lim x = lim = = x e x e + = 0 (x) (e x ) = Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 7 / 7
72 3.5 Integrls impròpies Integrls impròpies de segon espècie: exemples (III) Clculem l integrl: 0 xe x dx = lim z 0 z xe x dx = = lim [ (z z )ez ] = + lim z [ex (x )] 0 z = lim z ez lim z zez = Càlcul (EETAC-UPC) Tem 3. Integrció de funcions d un vrible 7 / 7
Aplicacions del càlcul integral
Apliccions del càlcul integrl Apliccions del càlcul integrl Càlcul de l àre d un funció Per clculr l àre tncd per un funció en un intervl [, ] m l eix X, s h de fer servir l integrl definid. Csos: 1. Si
Más detalles1) Enuncieu i demostreu la Regla de Barrow (2n teorema fonamental del càlcul integral). (1 punt) a) Dibuixeu el recinte limitat per aquestes corbes
Generlitt de Ctluny Deprtment d Ensenyment Institut Jume Blmes Deprtment de Mtemàtiques n BATX MA Integrls definides i mètode de Guss Nom i Cognoms: Grup: Dt: ) Enuncieu i demostreu l Regl de Brrow (n
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesLA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es una función continua y no negativa definida en el intervalo x [a, b], entonces la integral definida b.
Tem 4 Integrción 4.. Primitivs LA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es un función continu y no negtiv definid en el intervlo x [, b], entonces l integrl definid f(x) represent el áre bjo l gráfic de l función
Más detallesEquacions polinòmiques
EQUACIONS de r i n GRAU Hi h de molts tipus d equcions, per exemple: TEMA 7. EQUACIONS DE r I DE n GRAU I SISTEMES D EQUACIONS -Logrítmiques: -Trigonmètriques: -Rdicls: log( x + ) logx sin x cos x tgx
Más detallesEL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS
Problem model EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS Form fort (diferencil) EDP: en Condicions de contorn Dirichlet Lbortori de Càlcul Numèric (LCàN) Universitt Politècnic de Ctluny (Spin) http://www-lcn.upc.es
Más detallesPOLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,
POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,
Más detallesEQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA
EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA Un equió de segon gru mb un inògnit () és un epressió de l form : +b + 0 On, és el oefiient del terme de segon gru i és fonmentl que sigui diferent de zero. (Si
Más detallesTema 9 Càlcul integral de funcions reals de variable real
Tem 9 Càlcul integrl de funcions rels de vrile rel Ojectius: 1. Clculr funcions primitives m wxmxim. 2. Prcticr m el concepte de funció integrle i l integrl d un funció. 3. Trellr m funcions definides
Más detallesPrimitiva de una función.
Primitiv de un función. 1 / 29 Definición. Un función derivble F es primitiv de l función f en el intervlo I si F (x) = f(x), pr todo x I. Ejemplos 2 / 29 Ejemplo. Se f : R R tl que f(x) = 4x 3. i) F(x)
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 1. Introducció al càlcul vectorial. Qüestions. 1. Dibuixeu dos vectors equipol. lents. 2. Dibuixeu dos vectors lliures iguals.
SOLUCIONARI Unitt Introducció l càlcul vectoril Qüestions. Diuixeu dos vectors equipol. lents. Respost oert.. Diuixeu dos vectors lliures iguls. Respost oert. 3. Com són els vectors i que verifiquen questes
Más detallesANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2
1. ANÀLISI. Caldrà repassar alguns temes de cursos anteriors, com el tema de Funcions polinòmiques i, els de Funcions reals i Límits de funcions, caldrà recordar també els gràfics i propietats més importants
Más detallesNOMBRES REALS I RADICALS
ESO-B NOMBRES REALS I RADICALS Nombres Rels Quins dels nombres següents no poden expressr-se com quocient de dos nombres enters? ;,; ;, ;, ; π; b Express com frcció quells que sig possible. c Quins són
Más detallesMàster en Estadística i Investigació Operativa. Matemàtiques. Vera Sacristán
Màster en Estdístic i Investigció Opertiv Mtemàtiques Anàlisi mtemàtic Ver Scristán Deprtment de Mtemàtic Aplicd II Fcultt de Mtemàtiques i Estdístic Universitt Politècnic de Ctluny Índex 11 Mètric i topologi
Más detallesFUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions
Más detalles1. INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS
. INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS.. INTEGRAL DEFINIDA Se y = f(x) definid pr todo x [, b]. Consideremos un prtiión P del intervlo [, b] P {x 0 = < x < x 2 < < x n = b} Sen P = máx{x i x i }, s n = n m
Más detallesTEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient
Más detallesExamen Final 17 de gener de 2013
MATEMÀTIQUES FIB-UPC Examen Final 7 de gener de 03 a) Representeu gràficament la corba definida per l equació y = x 5x. b) Determineu si el conjunt C = { x R x 5x 6 } és fitat superiorment inferiorment)
Más detallesIniciació a les integrals 2
Inicició les integrls. Primitives. Regles bàsiques per l seu càlcul. Àre sot un corb. Teorem fonmentl del càlcul. Càlcul de l àre entre un corb i l ei X. Càlcul de l àre compres entre dues corbes INICIACIÓ
Más detallesTEMA 3.- Els nombres reals Correspondència amb el llibre de text: Temes 1 i 2.
TEMA.- Els nombres rels Correspondènci mb el llibre de text: Temes i. Guió dels continguts d quest tem: Qulificció Deprtment de Mtemàtiques https://sites.google.com//slesinos.edu/deprtment-de-mtemtiques/
Más detallesTema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Más detallesMatrius i determinants
Mtrius i determinnts Mtrius i determinnts Mtrius Un mtriu és un grup de nombres orgnitzts en files i columnes, limitts per prèntesis: 1 2 3 n columnes 11 12 13 1 n 21 22 23 2n A= 31 32 33 3n m 1 m2 m3...
Más detallesIntegral Definida. Tema 6. 6.1 Introducción. 6.2 Definición de Integral Definida
Tem 6 Integrl Definid 6.1 Introducción En este tem estudiremos l Integrl Definid o Integrl de Riemnn, un concepto mtemático que esencilmente puede describirse como el límite de un sum cundo el número de
Más detalles5.2 Integral Definida
80 CÁLCULO / CIENCIAS AMBIENTALES / TEMA 5 5.2 Integrl Definid Definición de Integrl Definid El concepto de integrl definid se construye prtir de l ide de psr l límite un sum cundo el número de sumndos
Más detallesC alculo Octubre 2010
Cálculo Octubre 2010 c Dpto. de Mtemátics UDC c Dpto. de Mtemátics UDC L integrl indefinid Sen I R un intervlo bierto y f : I IR Definición Diremos que F es primitiv de f en I si F (x) = f (x), x I Teorem
Más detallesCom pagar una hipoteca
IES Arquitecte Mnuel Rspll Com pgr un hipotec 3r trimestre A. ANUALITATS Com molt bé sbeu, poc gent es pot deslliurr de pgr un hipotec, sol licitr un crèdit personl o comprr terminis. Trctrem quests tipus
Más detallesIntegración de funciones de una variable real
Cpítulo 5 Integrción de funciones de un vrible rel 5.1. Introducción Los inicios del Cálculo Integrl se remontn Arquímedes, mtemático, físico e ingeniero griego del S.III A.C., quién clculó el áre de numeross
Más detallesTEMA 5: INTEGRACIÓN. f(x) dx.
TEMA 5: INTEGRACIÓN. L integrl indefinid En muchos spectos, l operción llmd integrción que vmos estudir quí es l operción invers l derivción. Definición.. L función F es un ntiderivd (o primitiv) de l
Más detallesFUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.
Más detallesANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA
ANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA Mrí Susn Montelr Fcultd de Ciencis Excts, Ingenierí y Agrimensur - UNR El problem del áre Dd f : [, b] R, tl que f(x) 0 pr todo x [, b] b x Se f un función no negtiv
Más detalles1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions
Más detallesPOLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.
POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del
Más detallesSean dos funciones f y g de variable real definidas en un dominio DŒÑ Definición g es una primitiva de f si f(x)=g (x) "x D
INTEGRAL DE RIEMANN 1- Primitivs e integrl indefinid - Integrl de Riemnn 3- Interpretción geométric de ls integrles de Riemnn 4- Propieddes de ls integrles de Riemnn 5- Cmio de vrile en ls integrles de
Más detallesApunts de funcions de vàries variables
Apunts de funcions de vàries vribles Llorenç erdà-albern llorenc@cupcedu rcelon, gost de 2015 Índex 1 Vectors 1 2 iferencició 1 3 Funcions vectorils 3 4 Integrls múltiples 4 5 Teoremes d integrció vectoril
Más detallesUnidad Temática Integral definida
Integrl definid Unidd Temátic 5 5.2 Integrl definid Análisis Mtemático (Ingenierí Informátic) Deprtmento de Mtemátic Aplicd Fcultd de Informátic Universidd Politécnic de Vlenci S. Cmp, J.A. Conejero y
Más detallesClassifica els polígons següents. a) b) c) d)
1 FIGURES PLNES EXERIIS PER ENTRENR-SE Polígons 1.44 lssific els polígons següents. ) b) c) d) ) Pentàgon irregulr còncu. b) Heptàgon regulr convex. c) ctògon irregulr còncu. d) Hexàgon irregulr convex.
Más detallesMÉTODOS DE INTEGRACIÓN
Mtemátics II LE.Tem 4: Introducción l teorí de integrción Integrles inmedits MÉTODOS DE INTEGRACIÓN x α = xα+ α+ + C, si α - (f(x)) α f '(x) = (f(x))α+ + C, si α - α + x = x + C f '(x) = f(x) + C f(x)
Más detallesLa Integral Definida
Nivelción de Mtemátic MTHA UNLP ID Introducción Prtición L Integrl Definid Un prtición del intervlo [, b] es un sucesión de números = x x x x n = b, entre y b, tl que x i x i+ (i =,,, n ) Ejemplo: se llm
Más detallesLA INTEGRAL DE RIEMANN
LA INTEGRAL DE RIEMANN En este tem se introduce el Cálculo Integrl que demás de permitir clculr longitudes, áres y volúmenes, tiene multiples plicciones en l Ciencis, Ingenierí, etc... En primer lugr,
Más detallesCálculo integral de funciones de una variable
Lino Alvrez - Aure Mrtínez CÁLCULO II Cálculo integrl de funciones de un vrible 1 L integrl de Riemnn Se f : [, b] R R un función cotd en [, b]. Definición 1.- Un prtición P = {t 0, t 1,..., t n } del
Más detallesMatemáticas Empresariales I. Integral Definida
Mtemátics Empresriles I Lección 8 Integrl Definid Mnuel León Nvrro Colegio Universitrio Crdenl Cisneros M. León Mtemátics Empresriles I 1 / 31 Construcción de l integrl definid Se f un función definid
Más detallesAplicaciones de la Integral.
Seminrio 2 Aplicciones de l Integrl. 2.1. Áre de figurs plns. Definición 2.1.1. Se f : [, b] R continu y f(x) 0 x [, b]. El áre del recinto {(x, y) R 2 : x b, 0 y f(x)} viene dd por l integrl: A = f(x)
Más detalles1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables
Càlcul 2 1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Dept. de Matemàtica Aplicada I www.ma1.upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya 12 Febrer 2012 Copyleft c 2012 Reproducció permesa sota
Más detallesIntegración de funciones reales de una variable real. 24 de octubre de 2014
Cálculo Integrción de funciones reles de un vrible rel 24 de octubre de 2014 c Dpto. de Mtemátics UDC Integrción de funciones reles de un vrible rel L integrl indefinid. Cálculo de primitivs L integrl
Más detalles10 Problemes d optimització
0 Problemes d optimitzció icrd Peiró i Estruch icrd Peiró i Estruch Problem Dont un tetredre regulr d rest inscriviu un prism regulr tringulr de volum màim que ting un bse en l bse del tetredre i els ltres
Más detalles8 problemes d optimització
8 problemes d optimitzció Problem De tots els ortoedres d àre de l bse cm i l sum de l longitud de totes les restes 0cm, determineu el de mjor àre Potpov Pàgin 5, problem 6 Problem Demostreu que de totes
Más detallesTEMA 4. Cálculo integral
TEMA 4. Cálculo integrl En este tem considerremos el cálculo integrl, que es un complemento nturl del cálculo diferencil y tiene múltiples plicciones en otrs ciencis. 4.. Introducción l cálculo integrl
Más detallesLES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot
LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació
Más detalles2. Estimar el área debajo de la gráfica de f(x) = cosx desde x = 0 hasta x = π/2, usando cuatro rectángulos
1. Estimr el áre debjo de l gráfic de f(x) = cosx desde x = hst x = π/2, usndo cutro rectángulos de proximción y como puntos muestr, los extremos derechos de los intervlos. Dibuje l curv y los rectángulos
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2011 SÈRIE 1
Oficin d Orgnitzció de Proves d Accés l Universitt Pàgin 1 de 9 { 2x y +z = 2 1- Dond l rect r: x+z +1 = 0 : () Trobeu-ne un vector director SÈRIE 1 (b) Clculeu l equció contínu de l rect que és prl lel
Más detallesEl Teorema Fundamental del Cálculo
del Cálculo Deprtmento de Análise Mtemátic Fcultde de Mtemátics Universidde de Sntigo de Compostel Sntigo, 2011 L Regl de Brrow: un resultdo sorprendente Recordemos que f es integrble en I = [, b] y su
Más detallesXXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA
XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA Primera fase (Catalunya) 10 de desembre de 1999, de 16 a 0h. 1. Amb quadrats i triangles equilàters de costat unitat es poden construir polígons convexos. Per exemple, es poden
Más detallesCálculo diferencial e integral 4
Cálculo diferencil e integrl 4 Guí 2. emuestr el cso del teorem de Fubini que no se demostró en clse. Concretmente: se R = A B R n un rectángulo compcto con A y B rectángulos de dimensión menor. Supongmos
Más detallesGeometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó
Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització
Más detallesComplementos de Matemáticas, ITT Telemática
Complementos de Mtemátics, ITT Telemátic Tem 3. Deprtmento de Mtemátics, Universidd de Alclá Índice 1 básic 2 Obtención de ls regls de cudrtur 3 Error de cudrtur 4 Regls compuests Introducción Integrl
Más detallesCálculo de volúmenes II: Método de los casquetes cilíndricos
Sesión 6 II: Método de los csquetes cilíndricos Tems Método de los csquetes cilíndricos pr clculr volúmenes de sólidos de revolución. Cpciddes Conocer y plicr el método de los csquetes esféricos pr clculr
Más detallesDerivació Funcions Vàries Variables
Derivació Funcions Vàries Variables Jordi Villanueva Departament de Matemàtica Aplicada I Universitat Politècnica de Catalunya 24 de febrer de 2016 Jordi Villanueva (MA1) Derivació Funcions Vàries Variables
Más detalles2. Cálculo de primitivas
5. Cálculo de primitivs Definición. Se dice que un función F () es un primitiv de otr función f() sobre un intervlo (, b) si pr todo de (, b) se tiene que F () f(). Por ejemplo, l función F () es un primitiv
Más detallesVECTORS. Una magnitud vectorial es representa mitjançant vectors. Des del punt de vista geomètric un vector A v (ó A)és un segment orientat amb:
VECTORS Mgnituds esclrs i ectorils Les mgnituds físiques poden clssificr-se en esclrs i ectorils. Són mgnituds esclrs l tempertur, el trell o l energi, l mss etc., i són mgnituds ectorils l elocitt, el
Más detallesExamen FINAL M2 FIB-UPC 11 de gener de 2017
Examen FINAL M FIB-UPC 11 de gener de 017 1. (3 punts) Sigui {a n } la successió tal que: a 1 = 56 i a n+1 = a n per a tot n > 1. a) Proveu que 1 a n 56, per a tot n 1. b) Proveu que {a n } és decreixent.
Más detallesSèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l
Más detallesTEMA 6. INTEGRAL DE RIEMANN. 6.1 INTEGRAL DE RIEMANN 6.1.1 Partición de un intervalo
TEMA 6. INTEGRAL DE RIEMANN 6.1 INTEGRAL DE RIEMANN 6.1.1 Prtición de un intervlo Se f :, y fx K x,. Definición: Un prtición de, es un conjunto ordendo y finito de números reles y distintos P x 0,...,x
Más detallesHerramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas
Mtemático Tem: L integrl Integrl Herrmients digitles de uto-prendizje pr Mtemátics, Grupo de Innovción Didáctic Deprtmento de Mtemátics Universidd de Extremdur Mtemático Tem: L integrl Integrl Mtemático
Más detalles1.4. Sucesión de funciones continuas ( )
1.4. Sucesión de funciones continus (18.04.2017) Se {f n } un sucesión de funciones f n, definids en I. Si {f n } converge uniformemente f en I y ls f n son continus en I, entonces f es continu en I. D:
Más detallesTeorema fundamental del Cálculo.
Sesión Teorem fundmentl del Cálculo (TFC) Tems Teorem fundmentl del Cálculo. Cpciddes Conocer y comprender el TFC. Aplicr el TFC en el cálculo de derivds e integrles definids.. Introducción I. Brrow Inglés.
Más detallesTEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques
TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem
Más detallesUnitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
Más detallesIntegral definida. Áreas MATEMÁTICAS II 1
Integrl definid. Áres MATEMÁTICAS II APROXIMACIÓN AL VALOR DEL ÁREA BAJO UNA CURVA L integrl definid está históricmente relciond con el prolem de definir y clculr el áre de figurs plns. En geometrí se
Más detallesUn sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:
Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:
Más detallesMATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES
MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES CAPÍTULO 6 Curso preprtorio de l prueb de cceso l universidd pr myores de 5 ños curso 1/11 Nuri Torrdo Robles Deprtmento de Estdístic Universidd Crlos III de Mdrid
Más detalles3 integral indefinida
H.Itkur Ampliació Anàlisi Integral indefinida 1/19 anàlisi de funcions 3 integral indefinida CONCEPTE DE PRIMITIVA. Donades les funcions f:[a,b] R i F:[a,b] R x f (x) x F (x) diem que F és una primitiva
Más detallesUNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID. Departamento de Matemáticas CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO
UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID Deprtmento de Mtemátics MATEMÁTICAS CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO 2010 2011 Elbordo por Elen Romer Índice generl 4. Cálculo
Más detallesExamen de Admisión a la Maestría 8 de Enero de 2016
Exmen de Admisión l Mtrí 8 de Enero de 1 Nombre: Instruccion: En cd rectivo seleccione l rput correct encerrndo en un círculo l letr corrpondiente. Puede hcer cálculos en ls hojs que se le proporcionron.
Más detallesIntegración indefinida y definida. Aplicaciones de la integral: valor medio de una función continua.
Integrción indefinid y definid. Aplicciones de l integrl: vlor medio de un función continu. Jun Ruiz 1 Mrcos Mrvá 1 1 Deprtmento de Mtemátics. Universidd de Alclá de Henres. Contenidos Introducción 1 Introducción
Más detallesIntegrales impropias
Integrles impropis En todo el estudio hecho hst hor se hn utilizdo dos propieddes fundmentles: l función tení que ser cotd y el intervlo de integrción tení que ser cerrdo y cotdo. En est últim sección
Más detallesClase No. 19: Integrales impropias MAT 251. Joaquín Peña (CIMAT) Métodos Numéricos (MAT 251) / 17
Clse No. 19: Integrles impropis MAT 251 Joquín Peñ (CIMAT) Métodos Numéricos (MAT 251) 23.1.213 1 / 17 Integrndos con singulriddes (I) Cundo el integrndo o lgun de sus derivds de bjo orden tienen un singulridd
Más detalles5. ANÁLISIS MATEMÁTICO // 5.4. INTEGRACIÓN.
5. ANÁLISIS MATEMÁTICO // 5.4. INTEGRACIÓN. COMPLEMENTOS PARA LA FORMACIÓN DISCIPLINAR EN MATEMÁTICAS Curso 2010-2011 5.4.1. El áre de un círculo medinte proximción por polígonos regulres. 5.4.1. El áre
Más detallesProblemes de Geometria per a l ESO 98
Ricrd Peiró i Estruch Problemes de Geometri per l ESO 98 97- Determineu l relció entre els volums dels dos cossos formts per l secció d un piràmide regulr qudrngulr per un plànol que pss pels punts migs
Más detallesTema 9. La Integral de Riemann Construcción de la integral de Riemann.
Tem 9 L Integrl de Riemnn. 9.1. Construcción de l integrl de Riemnn. Definición 9.1.1. Se I = [, b] R un intervlo cerrdo y cotdo (compcto). Se llm prtición de I todo conjunto de puntos P = {x 0, x 1,,
Más detallesz 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,
Àlgebra i Geometria I Tema I NOMBRES COMPLEXOS 1- Necessitat dels nombres complexos i definició (a) Les solucions de les equacions polinòmiques El nombre imaginari i 1 Els enters Z, els racionals Q i els
Más detallesINTEGRALES IMPROPIAS. 1. Integral de una función acotada, definida en un intervalo no acotado (Integral impropia de 1ª especie). Ejemplo: 1 x.
INTEGRALES IMPROPIAS Hst hor hemos estudido l integrl de Riemnn de un función f cotd y definid en un intervlo cerrdo y cotdo [, ], con., Ahor generlizmos este concepto.. Integrl de un función cotd, definid
Más detallesUnitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Más detallesCÁLCULO Primer curso de Ingeniero de Telecomunicación Examen, 7 de Septiembre de 2004 Primera parte
CÁLCULO Primer curso de Ingeniero de Telecomunicción Exmen, 7 de Septiembre de 24 Primer prte Ejercicio. Clculr ls coordends de los puntos P y Q de l prábol y x 2, tles que el triángulo formdo por el eje
Más detalles2. Operacions amb polinomis: la suma, la resta i el producte de polinomis.
POLINOMIS I FUNCIONS POLINÒMIQUES. 1. Els polinomis.. Operacions amb polinomis: La suma, la resta i el producte de polinomis. 3. Identitats notables. El binomi de Newton. 4. Divisió de polinomis. Regla
Más detallesCÁLCULO. Ingeniería Industrial. Curso Departamento de Matemática Aplicada II. Universidad de Sevilla.
CÁLCULO Ingenierí Industril. Curso 9-1. Deprtmento de Mtemátic Aplicd II. Universidd de Sevill. Lección. Métodos numéricos en un vrible. Resumen de l lección..1. Método de Newton pr l resolución de ecuciones.
Más detallesMETODOS NUMERICOS TALLER 7, SEMESTRE Se obtuvieron los siguientes datos de la distancia recorrida por un cohete contra el tiempo:
METODOS NUMERICOS 697 TALLER 7, SEMESTRE Tem: Derivción e integrción numérics Se recomiend relizr los ejercicios propuestos en el texto guí, en prticulr los siguientes: Sección :,,, 7, 8,, Sección :, 8
Más detallesTema 11: Integrales denidas
Tem : Integrles denids My 9, 7 Denición y propieddes Denición. Si f ) es un función continu en un intervlo [, b] y denid positiv, f ), l integrl denid en ese intervlo l denimos como: f ). Si f ) > l integrl
Más detallesTEMA 2: Cálculo Integral en una variable
TEMA 2: Cálculo Integrl en un vrible Cálculo pr los Grdos en Ingenierí EPIG - UNIOVI De niciones I Función primitiv Decimos que l función F (x) es un función primitiv de f (x) si F 0 (x) = f (x) pr todo
Más detallesMétodos de Integración
CAPÍTULO Métodos de Integrción. Integrción por prtes El método que presentmos en est sección está bsdo en l regl pr derivr un producto de funciones. Como sbemos, si u f.x/ & v g.x/ son funciones derivbles,
Más detallesACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:
INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament
Más detallesf(x) dx = F (x) + C, siendo F (x) una antiderivada de f(x), es decir, siendo F (x) tal que F (x) = f(x)
Cálculo de primitivs: f(x) dx = F (x) + C, siendo F (x) un ntiderivd de f(x), es decir, siendo F (x) tl que F (x) = f(x) L constnte C se denomin constnte de integrción; es un constnte rbitrri porque se
Más detallesZ ξ. g(t)dt y proceda como sigue:
Prolems Prolem.9. Sen f(x) y g(x) funciones continus en [,] y f (x) continu y de signo constnte en [,]. demuestre que (,) tl que f(x)g(x)dx = f() g(x)dx+ f() g(x)dx. R Pr esto considere l función G(x)
Más detallesGrado en Biología Tema 3 Integración. La regla del trapecio.
Grdo en Biologí Tem Integrción Sección.: Aproximción numéric de integrles definids. Hy funciones de ls que no se puede hllr un primitiv en términos de funciones elementles. Esto sucede, por ejemplo, con
Más detallesGeometria / GQ 2. Invariants euclidians de les còniques S. Xambó
Geometria / GQ 2. Invariants euclidians de les còniques S. Xambó,, Classificació de còniques mitjançant invariants Obtenció de les equacions reduïdes i canòniques a partir dels invariants Exemple: àrea
Más detalles12. Els polígons i la circumferència
costt SLUINI 103 1. Els polígons i l circumferènci 1. PLÍGNS PENS I LUL lcul qunt f l ngle centrl mrct en els polígons següents:? costt? 4. ivideix un circumferènci de de rdi en sis prts iguls i dibuix
Más detallesFunciones de una variable real II Integrales impropias
Universidd de Murci Deprtmento Mtemátics Funciones de un vrible rel II Integrles impropis B. Cscles, J. M. Mir y L. Oncin Deprtmento de Mtemátics Universidd de Murci Grdo en Mtemátics 202-203 (22/04/203??/05/203)
Más detallesCálculo de primitivas
Cálculo de primitivs Cmbio de vrible Cálculo de primitivs Utilizremos l notción f (x) pr denotr un primitiv de l función f. Además, busndo del lenguje, menudo hblremos de integrl de l función cundo deberímos
Más detallesPROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2016 MATEMÁTICAS II TEMA 5: INTEGRALES
PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 06 MATEMÁTICAS II TEMA 5: INTEGRALES Junio, Ejercicio, Opción A Junio, Ejercicio, Opción B Reserv, Ejercicio, Opción A Reserv, Ejercicio, Opción B Reserv, Ejercicio,
Más detallesINTEGRAL DEFINIDA. 6.1 Aproximación intuitiva al concepto de integral definida. Propiedades con respecto al integrando y al intervalo de integración.
INTEGRAL DEFINIDA Apuntes de A. Cñó Mtemátics II 6. Aproimción intuitiv l concepto de integrl definid. Propieddes con respecto l integrndo y l intervlo de integrción. 6. El teorem fundmentl del cálculo
Más detallesAREA DE CIENCIAS BÁSICAS - CÁLCULO INTEGRAL INTEGRAL DEFINIDA
GUIA DE INTEGRALES DEFINIDAS INTEGRAL DEFINIDA. APLICACIONES DE LA INTEGRAL DEFINIDA Teorem Fundmentl del Cálculo Áre jo l curv de un región Áre entre dos regiones COMPETENCIA: Resolver integrles plicndo
Más detalles