MOVIMIENTO BROWNIANO y CALCULO ESTOCASTICO

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MOVIMIENTO BROWNIANO y CALCULO ESTOCASTICO"

Transcripción

1 Pr Mahemaica: Vl. V, Ns. 9-10, 1991 MOVIMIENTO BROWNIANO y CALCULO ESTOCASTICO Arur KOHA TSU HIGA* 1. Mvllllle BI'OWDIa. Rber Brw, u báic del sigl XIX, fue el primer e ar el mvimie aleari permaee de ua parícula e rs medis. El experime csisía e dejar ua parícula de ple der de u vas lle de agua y aar la psició de la parícula. Aes del experime se esperaba que la parícula de ple dejara de mverse lueg de u períd de iemp, 10 cual currió. La parícula se mvía erráicamee de u lugar a r. Brw describió ese cmpramie,per fue icapaz de dar ua explicació del prqué de ese mvimie erráic. Ex-.a 1 um PUCP. Uiversiy. Esudiae de dcrad e Purdue 41

2 Durae ls añs subsiguiees, diferees erías iear explicar ese feóme, algus empezar a cree.í' que las parículas eía vluad prpia. Hasa que Eisei dió ua explicació ermdiámica al feóme que empezó a llamarse mvimie brwia. La razó del mvimie erráic,era el chque csae de parículas e cra de la parícula de ple. Añs después N. Wieer demsró la exisecia del mdel maemáic que describe al mvimie brwia (a veces se suele usar el mbre de prces de Wieer para referirse al mvimie brwia). Defiició. U mvimie brwia es u cju Q, previs de ua medida prbabilísica P, y ua familia de variables alearis ( fucies medibies) B para ER ; al que : + 1) 2) 2 P(B E A) = J 1 -(X 12)d A ~ 2 e x (i.e. B N N(O,» B (w) es cíu e, casi seguramee e w. 3) B - Bs es prbabilísicamee idepediee de B, (e geeral, para O ~ < <, s

3 es idepediee de La exisecia del mvimie brwia es bvia desde el pu de visa maemáic. Nrber Wieer prbó la exisecia del mvimie brwia. Hy e día,exise muchas pruebas de ese hech, u de ls méds usuales e el us de camis alearis y lueg, usar u prces límie. Lueg de la prueba de la exisecia del mdel, había que explrar sus prpiedades para saber si efecivamee era u mdel plausible del prblema rigial. Hy e día se publica muchs arículs explrad iricadas prpiedades e ese prces. Ere las más impraes eems 1) B es de variació ifiia (l cual implica que es difereciable) 2) Bl es recurree (i.e. visia ds ls úmers reales ua ifiidad de veces). 3) = +<X> lim -H<X> Bl = -<X> 4) Sea X ua variable alearia, c variaza fiia,eces exise T u iemp aleari al que X = B, (ésa úlima igualdad es e disribució). 5) E (B lb,u ~ s) = B. (E(.,.) dea la esl u - s 43

4 peraza cdicial). &sa prpiedad caraceriza a las marigalas (ver [1]). 6) Si X Y X 2 - s marigalas cíuas, eces X es u mvimie brwia. Nas. a) Para lgrar u mvimie brwia e res dimesies,sl hay que usar 3 cpias idepediees de ese prces y frmar el espaci prduc. b) El mvimie brwia ambié es u bue mdel para errres esadísics, debid a su erráica. 2. Cálcul Escásc. Desde ls añs 50, el ierés e desarrllar u cálcul diferecial para el mvimie brwia crece, debid a la gra caidad de aplicacies que ésa pdía msrar. Esa"fué ua de las razes que mivó a K.I, Sravich, Fisk ere rs a la búsqueda de al psibilidad. Desde que B era difereciable, exisía la psibilidad de csiderar db e ua ecuació diferecial. La ieció era de darle seid a ua ecuació del ip dde el érmi pricipal es la ley 44

5 dicamiada pr ua ecuació diferecial deermiísica y el érmi b(x )db es el errr acumulad pr diferees fuees,el cual se csidera esadísic pr auraleza. El prblema se reducía a dar sigificad a la siguiee iegral: Es es lgrad pr K. I, defiied esa iegral a parir de fucies simples, i.e. Supgams que ua fució medible, que sól depede del sig álgebra geerad pr B, s ~. E al cas, s 1 defiims: J b (X s ) db s = L f i (B I\ i=1 i+1 Ere sus prpiedades, eems 1 ) E (f b ( X s ) db s) = E ( L f i (B 1\ - B 1\ ) ) i=1 i+1 i = L E(fiE(B -B I\JBs'S ~ il\)) i=l il\ i+1 = O. 2) E( (fb(x s )db s )2) 45

6 + \' f f (B -B ) (B -B ) } L... i. A A A A i;fj J i+l i j+l j cm A - }} i j eces ;f j. E«J b(x S }db S }2} 10 cual implica que si J b(xs}db s s iegrª les de fucies simples b, que iede a b, eces Jb(Xs)dB s es ua sucesió de Cauchy e L (Q,P) ' pr l a exise u límie que llamarems J b(xs)db s S. Fórmula de I. E el párraf aerir hems defiid la iegral escásica, si embarg, hems msrad algua fórmula que s permia calcular iegra Les al igual que el cálcul clásic. La fórmula de I s permiirá calcular c esa ueva iegral. La idea de esa-fórmula viee dada pr el erema de Taylr. 46

7 Sea f(x), suficieemee difereciable. Iearems hallar ua fórmula para f(b ). Pr el erema de Taylr 2 (x-x ) f(x) = f(x ) + f'(x )(x-x ) + f"(x ) <S 2! eces + f'h' (x * ) (x-x ) 3 3! f ( B ) - f ( B ) = f' ( B ) (B - B i-1 i i+1 i dde = (B -B ) i 2! 2 Eces * + f"'eb i f(b ) - feb) = f'(b )(B -B ) +... i-1 i i+1 i mad ~ +~ beems pues. = J f' (B )db 8 8 (B -B)3 Y f'''' (B ) i + ~! O i -1 i Iuiivamee, se puede eeder ess ds úl- 47

8 ims resulads si recrdams que E(B -B 2 ) = i i Y E(B -B ) = O i+1 1 Supgams el siguiee prblema de Oirichle l1u = O e O u(x) = f(x) e 50 ~ dde O es u daaii de R d Iearems msrar la ierpreació prbabilísica de la slució a ese prblema. Primer, debems exeder la fórmula de I a sies d-dime 1 d 1 d d. J 1 d i U(B,,B ). u(b B)+ ~ u (B B )db... i e e e dde! _1 1 ~ J 1 d Uii(B s ' Bs)ds i -1 y = a 2 U ax2 i (*) Supgams que (B 1 ; B d ). x E D. sea T = if {/(B~...,B~) O} (ese es la primera vez que el mvimie brwia d-dilllesial 48

9 ca la frera de D). Tmad esperazas e (*) beems: 1 d E(u(B,...,B)) = u(x) T T d T ~ I u(b, 1...,B)dB d i L"E 1 I T 1 d + '2 E Au ( B. ', B. ) ds cm Au(x) = O cuad x E D, y I T 1 d i E ui(b,...,b )db = O eces u(x ) (ver fórmula 1 e secció 2) 1 d = Ex f(bt,,b T ), pues u(x) = f( x) para x E 43D. L cual s prvee de ua maera de beer aprximacies del prblema de Dirichle, mediae simulacies y prmedis. Ese méd puede ser geeralizad e diversas direccies, para EDP más geerales e iclusive para EDP e variedades. Hy e día exise muchs librs que expe ess emas desde disis pus de visa, ere ells se ecuera: 1) Oksedal, Ber. Schasic differeia1 equais. Spriger-Verlag, ) Karazas 1 y Shreve E. Brwia mi ad schasie ca1cu1us. Spriger-Verlag,

10 3) Yr H. y Revus D. Brwia mi ad ciuus marigales. Spriger-Verlag, ) Ikeda N. y Waaabe S. Schasic differecial equais ad diffusi prcesses. Nrh-Hllad, Referecias. [1] Khasu-Higa A. Cálcul escásic y ua aplicació a la Esadísica. Pr Mahemaica Vl 11, N. 4,

Clasificación de señales. Clasificación de señales. Clasificación de señales. Vectores

Clasificación de señales. Clasificación de señales. Clasificación de señales. Vectores Clasificació de señales Señales de Eergía y Señales de Pecia Señal de Eergía: Señal e fra de puls que ralee exise sól durae u ierval fii de iep, al es la ayr pare de su eergía se ecuera ccerada e u ierval

Más detalles

EXISTENCIA DE SOLUCIONES DE ECUACIONES. Myriam Munoz de Ozak

EXISTENCIA DE SOLUCIONES DE ECUACIONES. Myriam Munoz de Ozak Rev-iAa. Cmbhl.a. de Mae.mi:i.c.eu va. XIX (19851, pag~. 277-296 EXISTENCIA DE SOLUCIONES DE ECUACIONES DIFERENCIALES ESTOCASTICAS Myriam Muz de Ozak ABSTRACT. I classic herems, whe we have a schasic differeial

Más detalles

UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉXICO POSGRADO EN ECONOMIA UNAM FACULTAD DE ECONOMÍA ECONOMETRIA. Proceso Estocástico. Mtro. Horacio Catalán Alonso

UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉXICO POSGRADO EN ECONOMIA UNAM FACULTAD DE ECONOMÍA ECONOMETRIA. Proceso Estocástico. Mtro. Horacio Catalán Alonso UNIVERSIDAD NACIONAL AUÓNOMA DE MÉXICO POSGRADO EN ECONOMIA UNAM FACULAD DE ECONOMÍA ECONOMERIA Proceso Esocásico Mro. Horacio Caalá Aloso Proceso esocásico Defiició.- U Proceso Esocásico (PE es ua secuecia

Más detalles

Control de un proceso en bucle cerrado:

Control de un proceso en bucle cerrado: 0/0/0 0/0/0 Corol de u proceso e bucle cerrado: PC e Corolador v Proceso M Medida Para poder aplicar el corolador adecuado ecesiamos saber cómo se compora el proceso a lo largo del iempo. Cualquier proceso

Más detalles

[ g] Resolución: Convirtiendo los gramos de los productos a moles, se tendría:

[ g] Resolución: Convirtiendo los gramos de los productos a moles, se tendría: Cuad se quema 1 [ml] de ua susacia rgáica, que ciee xíge, hidróge y carb, se desprede 154 [kj] y se frma 88 [g] de CO (g) y 6 [g] de H O (g). Calcule la ealpia de frmació de la susacia e cdicies esádar.

Más detalles

EL MÉTODO MATEMÁTICO PARA LAS SERIES VARIABLES CON GRADIENTE GEOMÉTRICO DECRECIENTE

EL MÉTODO MATEMÁTICO PARA LAS SERIES VARIABLES CON GRADIENTE GEOMÉTRICO DECRECIENTE Mg. Marco oio Plaza Vidaurre EL MÉTODO MTEMÁTICO PR LS SERIES VRIBLES CON GRDIENTE GEOMÉTRICO DECRECIENTE El resee documeo desarrolla e dealle el méodo de ecuacioes e diferecia fiia, y su alicació a u

Más detalles

EL MÉTODO MATEMÁTICO PARA LAS SERIES VARIABLES CON GRADIENTE GEOMÉTRICO CRECIENTE

EL MÉTODO MATEMÁTICO PARA LAS SERIES VARIABLES CON GRADIENTE GEOMÉTRICO CRECIENTE Mg. Marco oio Plaza Vidaurre EL MÉTODO MTEMÁTICO PR LS SERIES VRIBLES CON GRDIENTE GEOMÉTRICO CRECIENTE El resee documeo desarrolla e dealle el méodo de ecuacioes e diferecia fiia, y su alicació e la maemáica

Más detalles

CONCEPTOS BÁSICOS DE ESTADISTICA INFERENCIAL

CONCEPTOS BÁSICOS DE ESTADISTICA INFERENCIAL CONCEPTO BÁCO DE ETADTCA NFERENCAL Població N Muesra Parámeros Esadísico µ Esimador dividuo Cada parámero poblacioal le correspoderá u esadísico de la muesra que cosiuirá ua esimació del primero. Defiició

Más detalles

Métodos Numéricos - cap. 7. Ecuaciones Diferenciales PVI 1/8

Métodos Numéricos - cap. 7. Ecuaciones Diferenciales PVI 1/8 Méodos Numéricos - cap. 7. Ecuacioes Difereciales PVI /8 Ecuacioes Difereciales Ordiarias (EDO Ua Ecuació Diferecial es aquella ecuació que coiee difereciales o derivadas de ua o más fucioes. Ua Ecuació

Más detalles

Curvas MOISES VILLENA

Curvas MOISES VILLENA 6 6.1. 6.. 6.. 6.4. 6.1. FUNCIÓN VECTORIAL DE UNA VARIABLE REAL 6.1.1 DOMINIO 6.1. LIMITE 6.1. CONTINUIDAD 6.. TRAYECTORIA (CAMINO) 6.. GRAFICA. DEFINICIÓN 6.4. TRAZA 6.5. CURVA 6.6. DERIVADA 6.7. CONCEPTOS

Más detalles

BENEMÉRITA UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE PUEBLA

BENEMÉRITA UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE PUEBLA BENEMÉRIA UNIVERSIDAD AUÓNOMA DE PUEBLA FACULAD DE CIENCIAS FÍSICO MAEMÁICAS COLEGIO DE MAEMÁICAS "Simulació de Ecuacioes Difereciales Esocásicas Uilizado el Méodo Euler-Murayama" ESIS PROFESIONAL QUE

Más detalles

Sistemas y Señales I. Ecuaciones de Estado. Variables de Estado

Sistemas y Señales I. Ecuaciones de Estado. Variables de Estado Sisemas y Señales I Ecuacioes de Esado Auor: Dr. Jua Carlos Gómez Variables de Esado Defiició: Las Variables de Esado so variables ieras del sisema, cuyo coocimieo para odo iempo, juo co el coocimieo de

Más detalles

XXVI CONGRESO NACIONAL DE ACTUARIOS. El Margen de Riesgo. Solvencia II. México. Por: Pedro Aguilar B. Septiembre 2013

XXVI CONGRESO NACIONAL DE ACTUARIOS. El Margen de Riesgo. Solvencia II. México. Por: Pedro Aguilar B. Septiembre 2013 El Marge de Riesgo México Por: Pedro Aguilar B. paguilar@csf.gob.mx paguilar@ifiium.com.mx Sepiembre 2013 Coeido 1. Aspecos Geerales sobre Marge de Riesgo 2. La Problemáica 3. Plaeamieo de ua Posible Solució

Más detalles

Sobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A

Sobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A IES Fc Ayala de Graada Sbrates de 004 (Mdel 6) Slucies Germá-Jesús Rubi Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A (1 put) Dibuje la regió del pla defiida pr las siguietes iecuacies: x 3y -13; x + 3y 17, x + y 11; y 0.

Más detalles

Lo representaremos gráficamente con un sistema de coordenadas cartesianas. Que en principio nos servirá con uno bidimensional.

Lo representaremos gráficamente con un sistema de coordenadas cartesianas. Que en principio nos servirá con uno bidimensional. mbl S Cruz, 94-38004 S Cruz de Teerife 34 9 76 056 - Fx: 34 9 78 477 buz@clegi-hisp-igles.es Ciemáic: Es l pre de l mecáic clásic que esudi ls leyes del mimie de ls cuerps si eer e cue ls cuss que l prduce,

Más detalles

Tema 2: Análisis gráfico y estadístico de relaciones. Universidad Complutense de Madrid Febrero de 2012

Tema 2: Análisis gráfico y estadístico de relaciones. Universidad Complutense de Madrid Febrero de 2012 Tema 2: Aálisis gráfico y esadísico de relacioes Uiversidad Compluese de Madrid Febrero de 202 Aálisis gráfico y descripivo de ua variable (I) Daos de series emporales: Rea per c pia EEUU Cosumo per c

Más detalles

Capitulo II. II.2 Teoría de curvatura. Universidad de Cantabria Departamento de Ing. Estructural y Mecánica

Capitulo II. II.2 Teoría de curvatura. Universidad de Cantabria Departamento de Ing. Estructural y Mecánica Capiulo II II.2 Teoría de curvaura 1 Capiulo II Movimieo Plao II.1 Aspecos geerales del movimieo plao. II.2 Teoría de la curvaura. 1. Teorema de Harma. 2. Euler-Savary. 3. Circuferecia de iflexioes y circuferecia

Más detalles

Regresión Lineal Simple

Regresión Lineal Simple REGRESIÓN LINEAL Regresió Lieal Simple Plaeamieo El comporamieo de ua magiud ecoómica puede ser explicada a ravés de ora F( Si se cosidera que la relació puede ser de ipo lieal, la formalizació vedría

Más detalles

CURSO CONVOCATORIA:

CURSO CONVOCATORIA: PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO 6-7 - CONVOCATORIA: MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS CIENCIAS SOCIALES - Cada alumo debe elegir sólo ua de las pruebas (A o B) y, dero de ella, sólo debe respoder (como

Más detalles

Procesado digital de imagen y sonido

Procesado digital de imagen y sonido ema a zabal zazu Uiversidad del País Vasco Deparameo de Arquiecura Tecología de Compuadores upv ehu Tema 3_ Sisemas Procesado digial de image soido Defiició Descripció: Erada Salida Diagramas de bloques

Más detalles

V.- CONDICIÓN DE CONTORNO ISOTÉRMICA EN SÓLIDOS INFINITOS

V.- CONDICIÓN DE CONTORNO ISOTÉRMICA EN SÓLIDOS INFINITOS V.- CONDICIÓN DE CONTONO ISOTÉMICA EN SÓIDOS INFINITOS V.1.- CONDUCCIÓN TANSITOIA EN PACA INFINITA CON CONDICIÓN DE CONTO- NO ISOTÉMICA a coducció a ravés de ua placa plaa de espesor fiio e la direcció

Más detalles

GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N

GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N GUIA DE TRABAJO PRACTICO Nº PAGINA Nº 69 GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N 4 OBJETIVOS: Lgrar que el Alum: Iterprete el ccept de Dierecial Resuelva ejercicis y prblemas de aplicació. CONTENIDOS:

Más detalles

4. VARIABLES ALEATORIAS Y SUS PROPIEDADES

4. VARIABLES ALEATORIAS Y SUS PROPIEDADES 4. VARIABLES ALEATORIAS Y SUS PROPIEDADES Dr. hp://mah.uprm.edu/~edgar UNIVERSIDAD DE PUERTO RICO RECINTO UNIVERSITARIO DE MAYAGUEZ 4. Variables Aleaorias Ua variable aleaoria es ua fucio que asume sus

Más detalles

Decimocuarta clase. Respuesta al impulso y convolución

Decimocuarta clase. Respuesta al impulso y convolución Uiversidad Disrial Fracisco José de Caldas - Aálisis de Señales y Sisemas - Marco A. Alzae Decimocuara clase. Respuesa al impulso y covolució E esa clase repasamos y esedemos la clase 3, ya que se raó

Más detalles

TEORÍA DE CONTROL MODELO DE ESTADO

TEORÍA DE CONTROL MODELO DE ESTADO TEORÍA DE ONTROL MODELO DE ESTADO Defiicioes: (Ogaa) Esado. El esado de u sisema diámico es el cojuo más pequeño de variables (deomiadas variables de esado) de modo que el coocimieo de esas variables e

Más detalles

Hoja de Problemas Tema 3. (Sucesiones y series)

Hoja de Problemas Tema 3. (Sucesiones y series) Depto. de Matemáticas Cálculo (Ig. de Telecom.) Curso 23-24 Hoja de Problemas Tema 3 (Sucesioes y series) Sucesioes de úmeros reales. Sea {a } N, {b } N sucesioes de úmeros reales. Demostrar o refutar

Más detalles

Tema 2: Sistemas. 2.1 Introducción

Tema 2: Sistemas. 2.1 Introducción Tema : Sisemas Tema : Sisemas. Iroducció U sisema respode co uas deermiadas señales a la acció de oras. x() sisema y ( ) = T x( ) Ejemplo Tiempo coiuo: sisema mecáico () dy b d y() T{ } { } d y() dy()

Más detalles

3.2. Teoremas de Dini

3.2. Teoremas de Dini 3.2. TEOREMAS DE DINI 63 3.2. Teoremas de Dii Defiició 3.11. Sea X u espacio métrico y {f } ua sucesió e C(X). Decimos que la sucesió {f } es moótoa e si para todo x X se cumple f (x) f +1 (x), 1, o bie

Más detalles

Tema 2: Análisis gráfico y estadístico de relaciones. Universidad Complutense de Madrid 2013

Tema 2: Análisis gráfico y estadístico de relaciones. Universidad Complutense de Madrid 2013 Tema 2: Aálisis gráfico esadísico de relacioes Uiversidad Compluese de Madrid 2013 Aálisis gráfico descripivo de ua variable (I) Daos de series emporales: Evolució aual de la rea el Cosumo per cápia e

Más detalles

Ancho de Banda Efectivo para Flujos Markovianos. Paola Bermolen

Ancho de Banda Efectivo para Flujos Markovianos. Paola Bermolen Acho de Bada Efecivo para Flujos Markoviaos Paola Bermole Agoso 2003 ÍNDICE Ídice. Iroducció 2 2. Defiició 3 3. Propiedades 4 4. Ejemplos 8 4.. Flujo de velocidad aleaoria..............................

Más detalles

MATEMÁTICAS. Posgrado en Nanotecnología. Dr. Roberto Pedro Duarte Zamorano 2016 Departamento de Física

MATEMÁTICAS. Posgrado en Nanotecnología. Dr. Roberto Pedro Duarte Zamorano 2016 Departamento de Física MAEMÁICAS Posgrado e Naoecología Dr. Robero Pedro Duare Zamorao 16 Deparameo de Física EMARIO. Series de Fourier 1. Iroducció.. Desarrollo de Fourier. 3. Expasioes de Fourier de medio rago. Iroducció.

Más detalles

ACELERACIÓN UNIVERSIDAD DE CARABOBO FACULTAS DE INGENIERÍA ESCUELA DE INGENIERÍA MECÁNICA DPTO. DISEÑO MECÁNICO Y AUTOMATIZACIÓN

ACELERACIÓN UNIVERSIDAD DE CARABOBO FACULTAS DE INGENIERÍA ESCUELA DE INGENIERÍA MECÁNICA DPTO. DISEÑO MECÁNICO Y AUTOMATIZACIÓN FCULTS DE INGENIERÍ PÁGIN: 5-1 de 16 INTRODUCCIÓN El esudio de las aceleracioes e los mecaismos ariculados coplaares se puede abordar ya sea por méodos aalíicos o por méodos gráficos. Ese capíulo se deermiará

Más detalles

Inferencia estadística Tests de hipótesis

Inferencia estadística Tests de hipótesis Iferecia estadística Tests de hipótesis Hasta ahra hems vist cm bteer, a partir de ua muestra, u estimadr putual u iterval de cfiaa para u parámetr θ. Frecuetemete el bjetiv del estudi es decidir, e base

Más detalles

Recordemos el resultado que vimos en el contexto de Intervalos de Confianza

Recordemos el resultado que vimos en el contexto de Intervalos de Confianza Tests ara la media cuad la variaza es desccida: ugams ahra que la variaza es desccida y csiderems las mismas hiótesis sbre µ. Recrdems el resultad que vims e el ctext de Itervals de Cfiaza Las sibles hiótesis

Más detalles

Precálculo Quinta edición Matemáticas para el cálculo

Precálculo Quinta edición Matemáticas para el cálculo Precálculo Quia edició Maemáicas para el cálculo Límies JAMES STEWART, LOTHAR REDLIN, SALEEMWATSON Pag. 88-94 . Cocepo iuiivo de ie de ua fució. Limies Esquema del capiulo E ese capiulo se esudia la idea

Más detalles

Números complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/

Números complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/ Númers cmplejs El cjut frmad pr tds ls úmers de la frma acib, dde a y b s úmers reales, c las peracies de adició y prduct defiidas pr: 1/100.a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd

Más detalles

Qué es la Cinética Química?

Qué es la Cinética Química? Tema 4. La velocidad de Cambio Químico I. Velocidad de reacció.. Ecuació de velocidad y orde de reacció. 3. álisis de los daos ciéicos: ecuacioes iegradas de ciéicas secillas. 4. Ciéicas complejas.. Velocidad

Más detalles

MATEMÁTICAS 3º ESO - SUCESIONES. Una sucesión es un conjunto de números dados ordenadamente de modo que se puedan numerar: primero, segundo, tercero

MATEMÁTICAS 3º ESO - SUCESIONES. Una sucesión es un conjunto de números dados ordenadamente de modo que se puedan numerar: primero, segundo, tercero ucesioes Ua sucesió es u cojuto de úmeros dados ordeadamete de modo que se pueda umerar: primero, segudo, tercero Ejemplos: a), 3, 5, 7, 9, b), 4, 9, 6, 25, 36 c) 2, 4, 8, 6, 32, 64 e llama térmios a los

Más detalles

Tema 3. ANALISIS DE LA RESPUESTA DE SISTEMAS EN TIEMPO CONTINUO

Tema 3. ANALISIS DE LA RESPUESTA DE SISTEMAS EN TIEMPO CONTINUO Igeiería de iema Tema 3. ANALISIS DE LA RESPUESTA DE SISTEMAS EN TIEMPO CONTINUO 3. Repuea Temporal de Siema e Tiempo Coiuo Sea u iema coiuo cuya repuea y( ) ae ua erada u ( ) e objeo de eudio, repreeado

Más detalles

TALLER 06 (AJUSTE POR MÍNIMOS CUADRADOS

TALLER 06 (AJUSTE POR MÍNIMOS CUADRADOS hp://www.maemaicaaplicada.ifo 1 de 8 Maizales, 23 de Mao de 2014 Para los siguiees problemas aplicar el procedimieo para grado uo grado dos; deermiado cual reprearía el mejor ajuse a los daos aporados.

Más detalles

Universidad Carlos III de Madrid. 3.4 Sistemas LIT. SLIT: Sistemas Lineales e Invariantes con el Tiempo Linealidad

Universidad Carlos III de Madrid. 3.4 Sistemas LIT. SLIT: Sistemas Lineales e Invariantes con el Tiempo Linealidad Uiversidad Carlos III de Madrid 3.4 Sisemas LIT SLIT: Sisemas Lieales e Ivariaes co el Tiempo Liealidad Supogamos que la señal se puede expresar como ua combiació lieal de señales más simples ( x i ()

Más detalles

Sistemas. Matrices y Determinantes 1.- Si A y B son matrices ortogonales del mismo orden:

Sistemas. Matrices y Determinantes 1.- Si A y B son matrices ortogonales del mismo orden: Sisemas. Marices y Deermiaes.- Si y B so marices orogoales del mismo orde: a) 2 b) B c) B 2.- Dadas dos marices iversibles y B NO se verifica e geeral que: a) ( ) ( ) b) ( B) B c) 3.- Dadas las marices

Más detalles

Índice. 1. Introducción Antecedentes Marco teórico... 5

Índice. 1. Introducción Antecedentes Marco teórico... 5 Ídice. Iroducció.... Objeivos.... Aecedees... 3. Pruebas para la hipóesis de movimieo Browiao...4 3. Marco eórico... 5 3. Alguos cocepos de procesos esocásicos...5 3.. Movimieo Browiao o Proceso de Wieer...7

Más detalles

PRONÓSTICOS. Tema Nº 2 FACILITADOR LIC. ESP. MIGUEL OLIVEROS

PRONÓSTICOS. Tema Nº 2 FACILITADOR LIC. ESP. MIGUEL OLIVEROS UNIVERSIDAD DE LOS ANDES FACULTAD DE CIENCIAS ECONÓMICAS Y SOCIALES ESCUELA DE ADMINISTRACIÓN Y CONTADURÍA PUBLICA DEPARTAMENTO DE CIENCIAS ADMINISTRATIVAS ADMINISTRACIÓN DE LA PRODUCCIÓN Y LAS OPERACIONES

Más detalles

bc (b) a b + c d = ad+bc a b = b a

bc (b) a b + c d = ad+bc a b = b a 1 Cojutos 1 Describa los elemetos de los siguietes cojutos A = { x x 1 = 0 } D = { x x 3 x + x = } B = { x x 1 = 0 } E = { x x + 8 = 9 } C = {x x + 8 = 9} F = { x x + 16x = 17 } Para los cojutos del ejercicio

Más detalles

UNIVERSIDAD CATÓLICA DE TEMUCO FACULTAD DE INGENIERÍA DEPTO. DE CIENCIAS MATEMÁTICAS Y FÍSICAS SERIES DE POTENCIAS

UNIVERSIDAD CATÓLICA DE TEMUCO FACULTAD DE INGENIERÍA DEPTO. DE CIENCIAS MATEMÁTICAS Y FÍSICAS SERIES DE POTENCIAS UNIVERSIDAD CATÓLICA DE TEMUCO FACULTAD DE INGENIERÍA DEPTO. DE CIENCIAS MATEMÁTICAS Y FÍSICAS Asigatura : Cálculo Numérico, MAT-23. Profesor : Emilio Cariaga L. Periodo : er. Semestre 205. SERIES DE POTENCIAS

Más detalles

OSCILACIONES AMORTIGUADAS. PENDULO DE POHL

OSCILACIONES AMORTIGUADAS. PENDULO DE POHL OSCILACIONES AMORTIGUADAS. PENDULO DE POHL.- INTRODUCCION TEÓRICA El Pédulo de Pohl de la figura permie esudiar las oscilacioes libres, amoriguadas y forzadas de baja frecuecia producidas mediae u pédulo

Más detalles

1. Serie de Potencias

1. Serie de Potencias . Serie de Potecias Recordemos que dada ua sucesió {b } N, podemos defiir ua serie: E el caso particular e que b = a (x c) b la serie tedría la forma b = a (x c) y es llamada serie de potecias cetrada

Más detalles

II.- Caracterización de sistemas de medición (Instrumentos). 2.1 Introducción a la metrología.

II.- Caracterización de sistemas de medición (Instrumentos). 2.1 Introducción a la metrología. II.- Caracerizació de sisemas de medició (Isrumes).. Irducció a la merlgía. Merlgía.- Es la ciecia de medició [7]. La Orgaizació Ieracial de Merlgía Legal. París Fracia, defie el ccep de: Merlgía Legal.-

Más detalles

FUNCIONES EXPONENCIALES

FUNCIONES EXPONENCIALES 1 FUNCIONES EXPONENCIALES Las fucioes epoeciales iee muchas aplicacioes, e especial ellas describe el crecimieo de muchas caidades de la vida real. Defiició.-La fució co domiio odos los reales y defiida

Más detalles

TALLER DEL CENTRO DE APRENDIZAJE DE MATEMÁTICAS

TALLER DEL CENTRO DE APRENDIZAJE DE MATEMÁTICAS TALLER DEL CENTRO DE APRENDIZAJE DE MATEMÁTICAS Series Ifiitas de Números y Fucioes Guillermo Romero Melédez Departameto de Actuaría, Física y Matemáticas ü 1. SERIES DE NÚMEROS ü La serie =0 a = a 0 +

Más detalles

CLASIFICACIÓN DE LOS ÍNDICES CAPÍTULO 4.1 PRIMERA CLASIFICACIÓN

CLASIFICACIÓN DE LOS ÍNDICES CAPÍTULO 4.1 PRIMERA CLASIFICACIÓN 4 CAÍTULO CLASIFICACIÓN DE LOS ÍNDICES Hay varias maeras de clasificar ls ídices, de las cuales las más impraes s de ds ips La primera, aedied a la auraleza de la variable; la seguda, relacada a su grad

Más detalles

CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS

CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS SECCIONES A. Series de térmios de sigo variable. B. Series depedietes de parámetros. C. Ejercicios propuestos. 193 A. SERIES DE TÉRMINOS DE SIGNO VARIABLE. E

Más detalles

SISTEMAS DISCRETOS. 1. Qué son?

SISTEMAS DISCRETOS. 1. Qué son? SISTEMAS DISCRETOS. Qué sn? Sn sisemas que rabajan cn das muesreads Ess sisemas sn cnrlads pr cmpuadr Ls cnrladres se desarrllan en cmpuadres. Ejempl de das muesreads Prces Reenr Muesreadr D/A Cmpuadr

Más detalles

El siguiente tema sugerido para tratar en clases es el método de integración por partes veamos de donde surge y algunos ejemplos propuestos

El siguiente tema sugerido para tratar en clases es el método de integración por partes veamos de donde surge y algunos ejemplos propuestos Méodos y écicas de iegració El siguiee ema sugerido para raar e clases es el méodo de iegració por pares veamos de dode surge y alguos ejemplos propuesos ( º ) Méodo de Iegració por pares:. dv u. v u =

Más detalles

Listado para la Evaluación 2 Cálculo II (527148)

Listado para la Evaluación 2 Cálculo II (527148) Uiversidad de Cocepció Facultad de Ciecias Físicas y Matemáticas Departameto de Matemática Área, Volume y Logitud de arco. Listado para la Evaluació Cálculo II (5748). Calcular el área ecerrada por la

Más detalles

ESTADÍSTICA II SOLUCIÓN-PRÁCTICA 7: SERIES DE TIEMPO EJERCICIO 1 (NOVALES 2.1)

ESTADÍSTICA II SOLUCIÓN-PRÁCTICA 7: SERIES DE TIEMPO EJERCICIO 1 (NOVALES 2.1) ESTADÍSTICA II SOLUCIÓN-PRÁCTICA 7: SERIES DE TIEMPO EJERCICIO (NOVALES.) Cosideremos P P e g. Dado que dicha fució es coiua y que exise y so coiuas las derivadas de odos los órdees, podemos aplicar Taylor

Más detalles

TEMA 2: DISTRIBUCIONES DE PROBABILIDAD

TEMA 2: DISTRIBUCIONES DE PROBABILIDAD ESTADÍSTICA, CURSO 008 009 TEMA : DISTRIBUCIONES DE PROBABILIDAD LEYES DE PROBABILIDAD. SUCESOS ALEATORIOS Experimetos aleatorios, espacio muestral. Sucesos elemetales y compuestos. Suceso imposible Ø,

Más detalles

Resumen No Distribución Conjunta de Variables Aleatorias (contin.) Ma34a Prob. y Proc. Estocásticos 29 de Junio, 2006

Resumen No Distribución Conjunta de Variables Aleatorias (contin.) Ma34a Prob. y Proc. Estocásticos 29 de Junio, 2006 Ma34a Prob. y Proc. Estocásticos 29 de Juio, 2006 Resume No. 3 Prof. Cátedra: M. Kiwi Prof. Auxiliares: A. Cotreras, R. Cortez 1. Distribució Cojuta de Variables Aleatorias (coti. Defiició 1 [Variables

Más detalles

Programa de Acceso Inclusivo, Equidad y Permanencia PAIEP. Universidad de Santiago de Chile. Series

Programa de Acceso Inclusivo, Equidad y Permanencia PAIEP. Universidad de Santiago de Chile. Series Programa de Acceso Iclusivo, Equidad y Permaecia PAIEP Uiversidad de Satiago de Chile Series Sea {a } N ua sucesió de úmeros reales, etoces a la expresió a + a 2 + a 3 + + a + se le deomia serie ifiita

Más detalles

Métodos Numéricos - Cap. 7. Ecuaciones Diferenciales Ordinarias PVI 1/8

Métodos Numéricos - Cap. 7. Ecuaciones Diferenciales Ordinarias PVI 1/8 8 7 - - - - - Méodos Numéricos - Cap 7 cuacioes Diereciales Ordiarias PVI 8 cuacioes Diereciales Ordiarias DO Ua cuació Dierecial es aquella ecuació que coiee diereciales o derivadas de ua o más ucioes

Más detalles

ÍNDICE. Prólogo Capítulo 1. Ecuaciones diferenciales ordinarias. Generalidades.. 11 Introducción teórica Ejercicios resueltos...

ÍNDICE. Prólogo Capítulo 1. Ecuaciones diferenciales ordinarias. Generalidades.. 11 Introducción teórica Ejercicios resueltos... ÍNDICE Prólogo... 9 Capítulo 1. Ecuacioes difereciales ordiarias. Geeralidades.. 11 Itroducció teórica... 13 Ejercicios resueltos.... 16 Capítulo 2. itegració de la ecuació de primer orde. La ecuació lieal...................................................................

Más detalles

SEÑALES Y SISTEMAS CAPÍTULO UNO. 1.1 Introducción

SEÑALES Y SISTEMAS CAPÍTULO UNO. 1.1 Introducción CAPÍTULO UNO SEÑALES Y SISTEMAS. Iroducció Los cocepos de señales y sisemas surge e ua gra variedad de campos y las ideas y écicas asociadas co esos cocepos juega u papel imporae e áreas a diversas de

Más detalles

Séptima clase. Señales exponenciales. Periodicidad en tiempo continuo y en tiempo discreto

Séptima clase. Señales exponenciales. Periodicidad en tiempo continuo y en tiempo discreto Uiversidad Disrial Fracisco José de Caldas - álisis de Señales y Sisemas - Marco. lzae Sépima clase. Señales expoeciales. Periodicidad e iempo coiuo y e iempo discreo E la auraleza so comues los sisemas

Más detalles

Ecuaciones diferenciales ordinarias: Problemas de valor inicial

Ecuaciones diferenciales ordinarias: Problemas de valor inicial Tiulació: Asigaura: Auor: Igeiero Geólogo Aálisis Numérico César Meédez Ulima acualizació: 6/0/00 Ecuacioes difereciales ordiarias: Problemas de valor iicial Plaificació: Maeriales: Coocimieos previos:

Más detalles

Series de potencias Introducción. Temas Series de potencias. Intervalo y radio de convergencia de una serie de potencias.

Series de potencias Introducción. Temas Series de potencias. Intervalo y radio de convergencia de una serie de potencias. Sesió 27 Series de potecias Temas Series de potecias. Itervalo y radio de covergecia de ua serie de potecias. Capacidades Coocer y compreder el cocepto de serie de potecias. Determiar el itervalo y el

Más detalles

INTRODUCCIÓN A LAS ECUACIONES DIFERENCIALES ORDINARIAS

INTRODUCCIÓN A LAS ECUACIONES DIFERENCIALES ORDINARIAS INTRODUCCIÓN A LAS ECUACIONES DIFERENCIALES ORDINARIAS Ua ecuació diferecial es ua ecuació que cotiee las derivadas de ua o más variables depedietes co respecto de ua ó mas variables idepedietes. Clasificació

Más detalles

R. Urbán Introducción a los métodos cuantitativos. Notas de clase Sucesiones y series.

R. Urbán Introducción a los métodos cuantitativos. Notas de clase Sucesiones y series. R. Urbá Itroducció a los métodos cuatitativos. Notas de clase Sucesioes y series. SUCESIONES. Ua sucesió es u cojuto umerable de elemetos, dispuestos e u orde defiido y que guarda ua determiada ley de

Más detalles

El método de Monte Carlo

El método de Monte Carlo El método de Mote Carlo El método de Mote Carlo es u procedimieto geeral para seleccioar muestras aleatorias de ua població utilizado úmeros aleatorios. La deomiació Mote Carlo fue popularizado por los

Más detalles

Universidad Carlos III de Madrid

Universidad Carlos III de Madrid Uiversidad Carlos III de Madrid. El mudo físico: represeació co señales y sisemas Señales: Fucioes co las que represeamos variacioes de ua magiud física Volaje, iesidad, fuerza, emperaura, posició r ()

Más detalles

EJERCICIOS DE MATRICES

EJERCICIOS DE MATRICES EJERCICIOS DE MTRICES RNGO DE UN MTRIZ 4. Calcula el rago de la mariz 4 0 0 0 Obeer ua mariz escaloada por filas Se puede cambiar el orde de las filas de la mariz: F F4 0 0 0 0 0 0 F F 4F 4 F 4 F F 0 F

Más detalles

Estimadores Puntuales: Propiedades de estimadores Sebastián Court

Estimadores Puntuales: Propiedades de estimadores Sebastián Court Estadística Estimadores Putuales: Propiedades de estimadores Sebastiá Court 1.Motivació Cosideremos ua variable aleatoria X co ciertas características, como por ejemplo, u parámetro θ, y ua muestra aleatoria

Más detalles

03) Rapidez de Cambio. 0301) Cambio

03) Rapidez de Cambio. 0301) Cambio Págia 1 03) Rapidez de Cambio 0301) Cambio Desarrollado por el Profesor Rodrigo Vergara Rojas Págia 2 A) Iroducció Uo de los aspecos más desacables de la auraleza es su carácer variable. La Tierra y odos

Más detalles

UNIVERSIDAD DE LA COSTA DEPARTAMENTO DE CIENCIAS NATURALES Y EXACTAS CONCEPTOS PREVIOS

UNIVERSIDAD DE LA COSTA DEPARTAMENTO DE CIENCIAS NATURALES Y EXACTAS CONCEPTOS PREVIOS UNIVERSIDAD DE LA COSTA DEPARTAMENTO DE CIENCIAS NATURALES Y EXACTAS CONCEPTOS PREVIOS Movimieo recilíeo Iroducció El esudio de los movimieos de los cuerpos es de vial imporacia para coocer el comporamieo

Más detalles

DETERMINANTES II. Solución. 2. Calcula, aplicando la regla de Sarrus, el siguiente determinante: A = Solución

DETERMINANTES II. Solución. 2. Calcula, aplicando la regla de Sarrus, el siguiente determinante: A = Solución DETERMINNTES II 1 0 4-1 1. Halla los deermiaes de las siguiees marices: = B = 5-1 05 B 4 1 1 10-1 0. Calcula, aplicado la regla de Sarrus, el siguiee deermiae: = 0 0 1-6 -1 0 1 0 0 0 1 00 11 6 00 1 0 0

Más detalles

EXAMEN FINAL DE METODOS NUMERICOS (MB536)

EXAMEN FINAL DE METODOS NUMERICOS (MB536) UNIVERSIDAD NACIONAL DE INGENIERIA P.A. 7- FACULTAD DE INGENIERIA MECANICA //7 EXAMEN FINAL DE METODOS NUMERICOS (MB36) SOLO SE PERMITE EL USO DE UNA HOJA DE FORMULARIO Y CALCULADORA CIENTIFICA ESCRIBA

Más detalles

Material didáctico. Bibliografía básica. Aula global

Material didáctico. Bibliografía básica.   Aula global Fracisco J. Gozález, UC3M Maerial didácico Bibliografía básica Señales y Sisemas Ala V. Oppeheim, Ala S. Willsky, S. Hamid Nawab, ª edició (998) Preice Hall; ISBN: 97897764 Circuios Elécricos, James W.

Más detalles

Capítulo 1 Introducción a la Electrónica de Potencia. 1. Introducción a la Electrónica de Potencia. 1.1 Clasificación de los Convertidores

Capítulo 1 Introducción a la Electrónica de Potencia. 1. Introducción a la Electrónica de Potencia. 1.1 Clasificación de los Convertidores Capíulo Iroducció a la Elecróica de oecia. Iroducció a la Elecróica de oecia. Clasificació de los Coeridores Como su ombre lo idica su fució es coerir ua fuee de ua esió y frecuecia dada a ora de diferees

Más detalles

EXAMEN FINAL 15 de enero de Titulación: Duración del examen: 2 horas 30 Fecha publicación notas: Fecha revisión examen:

EXAMEN FINAL 15 de enero de Titulación: Duración del examen: 2 horas 30 Fecha publicación notas: Fecha revisión examen: CÁLCULO I EXAMEN FINAL 15 de eero de 16 Apellidos: Titulació: Duració del exame: horas 3 Fecha publicació otas: -1-16 Fecha revisió exame: -1-16 Todas las respuestas debe de estar justificadas acompañádolas

Más detalles

PREPARACIÓN OLIMPIADAS DE LA RSME UNIVERSIDAD DE ALMERÍA RELACIÓN PRIMERA DE EJERCICIOS A RESOLVER MEDIANTE DIFERENTES ESTRATEGIAS

PREPARACIÓN OLIMPIADAS DE LA RSME UNIVERSIDAD DE ALMERÍA RELACIÓN PRIMERA DE EJERCICIOS A RESOLVER MEDIANTE DIFERENTES ESTRATEGIAS PREPARACIÓN OLIMPIADAS DE LA RSME UNIVERSIDAD DE ALMERÍA RELACIÓN PRIMERA DE EJERCICIOS A RESOLVER MEDIANTE DIFERENTES ESTRATEGIAS. Qué es cierto: 3 < 3 o 3 < 3? 2. Sea a 2 R tal que a 3 2a 2 0a = 20.

Más detalles

ALGUNAS APROXI~~CIONES SUCESIVAS PARA LAS APLICACIONES EN LA CLASE n(a,b)

ALGUNAS APROXI~~CIONES SUCESIVAS PARA LAS APLICACIONES EN LA CLASE n(a,b) Rev~~a Clmb~aa de MatematiQ~ V,L XVIII (1984), pag-6. 109-114 ALGUNAS APROXI~~CIONES SUCESIVAS PARA LAS APLICACIONES EN LA CLASE (a,b) par Lucimar NOVA G. Sea X u espaci de Baach y K u subcjut de X. Ua

Más detalles

Prueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11)

Prueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11) Prueba Itegral Lapso 016-1 175-176-177 1/7 Uiversidad Nacioal Abierta Matemática I (Cód 175-176-177) Vicerrectorado Académico Cód Carrera: 16 36 80 508 51 54 610 611 61 613 Fecha: 19 11 016 MODELO DE RESPUESTA

Más detalles

Tarea 1 y 2. Problema 1. Calcula el supremo y el ínfimo de los siguientes conjuntos.

Tarea 1 y 2. Problema 1. Calcula el supremo y el ínfimo de los siguientes conjuntos. Cálculo Tarea y Problema. Calcula el supremo y el ífimo de los siguietes cojutos. a) A = {x : 0 x }. Es imediato que sup A = e íf A = 0. b) A = {x : 0 < x < }. Es imediato que sup A = e íf A = 0. c) A

Más detalles

3.- Sea un proyectil disparado verticalmente hacia arriba cuya posición al punto de partida. (m/s) a = = 10 (m/s 2 ) = 0 de donde t=8 seg.

3.- Sea un proyectil disparado verticalmente hacia arriba cuya posición al punto de partida. (m/s) a = = 10 (m/s 2 ) = 0 de donde t=8 seg. Prblema de Ciemáica y Diámica º achillera.- U mvimie viee dad pr = 0 + 5 + 4 (S.I.). Calcular: a) Pició al cab de egud. l cab de d egud; =, l uiuim e la ecuació y beem S=40+0+4 =54 m. b) Epaci recrrid

Más detalles

Analisis y modelos a pequeña señal del transistor

Analisis y modelos a pequeña señal del transistor Aalisis y mdels a pequeña señal del trasistr. arrill, J.I. Huirca Abstract Ls BJT y FET s mdelads usad redes de ds puertasa a través de parámetrs h ó Y respectivamete. Para cada el BJT e base cmú, clectr

Más detalles

Inferencia estadística Tests de hipótesis

Inferencia estadística Tests de hipótesis Iferecia estadística Tests de hipótesis Hasta ahra hems vist cm bteer, a partir de ua muestra, u estimadr putual u iterval de cfiaa para u parámetr θ, ya sea la media, la variaa la prprció pblaciales.

Más detalles

UNIVERSIDAD DE SAN CARLOS DE GUATEMALA FACULTAD DE INGENIERÍA DEPARTAMENTO DE MATEMÁTICA CLAVE M

UNIVERSIDAD DE SAN CARLOS DE GUATEMALA FACULTAD DE INGENIERÍA DEPARTAMENTO DE MATEMÁTICA CLAVE M UNIVERSIDAD DE SAN CARLOS DE GUATEMALA FACULTAD DE INGENIERÍA DEPARTAMENTO DE MATEMÁTICA CLAVE-1--M---17 CURSO: SEMESTRE: Segudo CÓDIGO DEL CURSO: 1 TIPO DE EXAMEN: Tercer Exame Parcial FECHA DE EXAMEN:

Más detalles

Apellidos y Nombre: Aproximación lineal. dy f x dx

Apellidos y Nombre: Aproximación lineal. dy f x dx INGENIERÍA DE TELECOMUNICACIÓN HOJA 0 Aproximació lieal Defiició (Diferecial).- Sea y = f ( x) ua fució derivable e u itervalo abierto que cotiee al úmero x, - La diferecial de x es igual al icremeto de

Más detalles

Facultad de Ingeniería División de Ingeniería Eléctrica Departamento de Control y Robótica. Laboratorio de Señales y Sistemas

Facultad de Ingeniería División de Ingeniería Eléctrica Departamento de Control y Robótica. Laboratorio de Señales y Sistemas Facula e Igeiería Divisió e Igeiería Elécrica Deparameo e Corol y Robóica Laboraorio e Señales y Sisemas P R A C T I C A Respuesa e Sisemas Lieales Ivariaes e el Tiempo SLIT Noviembre e 06 C O N T E N

Más detalles

DERIVADAS DE UNA FUNCIÓN DE DOS VARIABLES

DERIVADAS DE UNA FUNCIÓN DE DOS VARIABLES DERIVADAS DE UNA UNCIÓN DE DOS VARIABLES Deriada respec de un ecr Deriadas direccinales Deriadas parciales Sea =( una unción deinida en un subcnjun DR sea =(D Si querems esudiar la ariación de en el pun

Más detalles

PALABRAS CLAVES: Cadena de Markov, Martingala y Valores propios.

PALABRAS CLAVES: Cadena de Markov, Martingala y Valores propios. Scietia et Techica Año IV, No 39, Septiembre de 2008 Uiversidad Tecológica de Pereira ISSN 0122-1701 459 PROPIEDADES DE LA MATRIZ Properties of the matrix EN UNA CADENA DE MARKOV i a Markov chai RESUMEN

Más detalles

v. Ninguna de las anteriores se obtiene v. Ninguna de las anteriores

v. Ninguna de las anteriores se obtiene v. Ninguna de las anteriores UPR Departamet de Ciecias Matemáticas RUM MATE 7 Primer Eame Parcial de septiembre de 009 Prfesr: Secció: Nmbre: # Estudiate: Istruccies: Lea cada preguta miucisamete. N se permite el us de librs i libretas.

Más detalles

Departamento de Matemáticas

Departamento de Matemáticas MA5 Clase 5: Series de potecias. Operacioes co series de potecias. Series de potecias Elaborado por los profesores Edgar Cabello y Marcos Gozález Cuado estudiamos las series geométricas, demostramos la

Más detalles

SUMA DE VARIABLES ALEATORIAS

SUMA DE VARIABLES ALEATORIAS SUMA DE VARIABLES ALEATORIAS do C. 018 Clase Nº 9 Mg. Stella Figueroa Teorema Cetral del Límite El teorema afirma que la distribució de la suma de u gra úmero de variables aleatorias tiee aproximadamete

Más detalles

PROPUESTA A. b ) Coordenadas de los máximos y mínimos relativos de f(x). dx. b )

PROPUESTA A. b ) Coordenadas de los máximos y mínimos relativos de f(x). dx. b ) ES CSTELR DJOZ Eame Juio de (Geeral) Euciado oio Megiao Corbacho PRUE DE CCESO (LOGSE) UNVERSDD DE CSTLL L MNCH JUNO (GENERL) MTEMÁTCS Tiempo máimo: horas miuos Elija ua de las dos opcioes, o, coese a

Más detalles

POLINOMIOS DEF. Llamaremos polinomio en x con coeficientes en C a una expresión de la forma

POLINOMIOS DEF. Llamaremos polinomio en x con coeficientes en C a una expresión de la forma POLINOMIOS DEF. Llamaremos poliomio e x co coeficietes e C a ua expresió de la forma px ( ) ax axax... ax 0 1 2 0 1 2 dode a, a, a,..., a 0 1 2 GRADO DE UN POLINOMIO DEF. Sea el poliomio e x co coeficietes

Más detalles

Resolución numérica de problemas de valor inicial (versión preliminar)

Resolución numérica de problemas de valor inicial (versión preliminar) (versió prelimiar) Cocepos iiciales.- Sea la ecuació diferecial de primer orde co las codició iicial x = f(,x) x( 0 ) = x 0 Para resolverla uméricamee será ecesario previamee comprobar si hay solució y

Más detalles