GUION DE ANALISIS MATEMATICO I Números reales. Funciones reales.

Documentos relacionados
Sucesiones de funciones

Segunda definición.- Se llama sucesión de números reales a una aplicación del conjunto N* = N {0} en el conjunto de los números reales

E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación RESUMEN TEMA SUCESIONES

Unidad 2: SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS.

SUCESIONES DE NÚMEROS REALES

Profesorado de Informática - Ciencias de la Computación - INET DFPD Matemática II 2010 Sucesiones

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS:

TEMA 8: SUCESIONES DE NÚMEROS. PROGRESIONES. a 1, a 2, a 3,, a n

Sucesiones de Números Reales

Sucesiones y series de funciones

Introducción a las SUCESIONES y a las SERIES NUMERICAS

La integral de Riemann

Capítulo 3. Integrales impropias Introducción

Tema IV. Sucesiones y Series

Integral Definida. Aplicaciones

Enteros (Z):..., -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3,... Números enteros (positivos o negativos), sin decimales. Incluye a los naturales y a los enteros negativos.

1.4 SERIES NUMÉRICAS.SUMA DE SERIES. (46 Problemas ) sabiendo que n

Tema 1: Números reales.

Cálculo II (0252) TEMA 5 SERIES NUMÉRICAS. Semestre

Sucesiones y series de Funciones

Material interactivo con teoría y ejercicios resueltos. Para acceder a ello deberá pulsar sobre los siguientes enlaces una vez dentro de la asignatura

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e

Sucesiones de números reales

LOS NUMEROS REALES. Conjunto no vacío designado como R y denominado conjunto de los números reales. En

POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN EN. Recordemos en primer lugar algunas definiciones y propiedades de la potenciación y de la radicación de números reales:

Transformaciones lineales

Tema 7: Series Funcionales

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesiones numéricas. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación. Universidad de Cantabria

9. Sucesiones y series de funciones

Raíces Reales y Complejas

2. Sucesiones, límites y continuidad en R

Algunas funciones elementales

A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS PROPIEDADES.

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias.

ANÁLISIS MATEMÁTICOS

Sucesiones de Números Reales

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m

Base teórica sobre serie de potencias

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre

ESQUEMA DE LOS CONJUNTOS NUMÉRICOS

Práctica 6. Calcular la suma de los primeros K números naturales y k k. . 2 Calcular la suma de los cuadrados de los primeros k números

Unidad 12: DERIVADAS

SISTEMAS DE ECUACIONES

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1

Una introducción a la medida e integral de Lebesgue. Roberto Quezada Batalla Departamento de Matemáticas, UAM-I

CURSO DE ANÁLISIS MATEMÁTICO: DE LAS FUNCIONES REALES DE VARIABLE REAL A LA APLICACIÓN DE LAS INTEGRALES

Prácticas Matlab. Para calcular la suma entre dos valores de una expresión simbólica. Práctica 7: Convergencia Series de Términos Positivos.

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región

- Fernando Sánchez - Departamento de Matemáticas - Universidad de Extremadura. Cálculo II. Funciones Riemann integrables

CÁLCULO DE DETERMINANTES DE SEGUNDO Y TERCER ORDEN. REGLA DE SARRUS

SUCESIONES. PROGRESIÓN ARITMÉTICA Y GEOMÉTRICA

Instituto Superior del Profesorado Dr. Joaquín V. González Departamento de Matemática - Curso de Nivelación A N E X O T E Ó R I C O

La Integral Definida

Potencias y radicales

TEMA Nº 1: NÚMEROS REALES

Series de potencias. Desarrollos en serie de Taylor

Funciones Exponencial y Logaritmo

1.3.6 Fracciones y porcentaje

Estructuras Discretas. Unidad 3 Teoría de números

EL TEOREMA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE. Alberto E. J. Manacorda*

Ejemplos 1. Encontrar el área de la región limitada por la curva y = 6 x x 2 y el eje x. Solución

1. Serie de Potencias

6. Sucesiones y Series numéricas Series numéricas DEFINICIONES Y PROPIEDADES

FÓRMULA DE TAYLOR 1. Introducción formula de Taylor Brook Taylor 2. Objetivos Aproximación de funciones por polinomios f(x) P(x) f(x)

Algoritmos generales de convergencia y sumación. Teorema 1. Si una matriz infinita de números reales o complejos =

Teoría: Sucesiones y Series SUCESIONES EN R

INSTITUCIÓN EDUCATIVA JAVIERA LONDOÑO SEVILLA. GUIA Nº 3: Sucesiones, Límite de Sucesiones y Límite de Funciones en R

Resumen: Límites, Continuidad y Asíntotas

La Integral de Riemann

Las reglas de divisibilidad

Las reglas de divisibilidad Por: Enrique Díaz González

Notas de Análisis I. Gabriel Larotonda. Parte 6: Integrales en R

Definición: Llamamos función exponencial a una función que se expresa de la forma: x. ( x)

Este documento es de distribución gratuita y llega gracias a El mayor portal de recursos educativos a tu servicio!

MATRICES Y DETERMINANTES

El tema de este capítulo es el estudio de las sucesiones de números reales. Una sucesión no es más que un conjunto ordenado de números.

Método alternativo para la gráfica de funciones algebraicas

Godofredo Iommi. Cálculo Real

Matemáticas B 4º E.S.O. Tema 1 Los números Reales 1 3º ESQUEMA DE CLASIFICACIÓN DE LOS NÚMEROS. Simplificar la fracción, si es posible N = 50

Z={...,-4,-3,-2,-1,0,1,2,3,4,...}

TEMA 1. INTRODUCCIÓN A LAS FUNCIONES REALES DE VARIABLE REAL

Cálculo integral de funciones de una variable: integral definida

Sucesiones sumables (Series) Mario Augusto Bunge Ciclo Básico Común Universidad de Buenos Aires

Series de potencias. Desarrollos en serie de Taylor

Sucesiones de números reales

Definición 13.1 Llamamos serie trigonométrica a una serie de funciones reales, de la forma. + n +ib n

Fracción generatriz de un decimal. Denominador :1 seguido de tantos 0 como cifras decimales haya 1000 = 7 8

Trabajo Práctico Nro. 9 ECUACIONES DIFERENCIALES EN DERIVADAS PARCIALES Y SERIES DE FOURIER

TEMA 1. FUNCIONES REALES. DEFINICIÓN Y LÍMITES

Cálculo integral de funciones de una variable

EJERCICIOS DE RAÍCES. a b = RECORDAR: Definición de raíz n-ésima: Equivalencia con una potencia de exponente fraccionario:

Sucesiones. Se denomina sucesión a una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales.

el blog de mate de aida CSI: sistemas de ecuaciones. pág

TEMA 25 (Oposiciones de Matemáticas)

AMPLIACIÓN DE MATEMÁTICAS 4º ESO CURSO 1 /1

Progresiones aritméticas y geométricas

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque

EJERCICIOS DE ANÁLISIS FUNCIONAL (Asignatura VCAF) HOJA 2

2. CONJUNTOS NUMÉRICOS

6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES

Transcripción:

GUION DE ANALISIS MATEMATICO I Números reles. Fucioes reles.. Números reles: opercioes lgebrics E R hy dos opercioes, sum y producto, respecto de ls cules es u cuerpo comuttivo. Esto sigific que si, b, c R, R. Propiedd socitiv de l sum: ( + b) + c = + (b + c). R2. Propiedd comuttiv de l sum: + b = b +. R3. Existeci de elemeto eutro (cero) pr l sum: Hy u úmero rel, que deotmos por 0, tl que 0 + = + 0 =. R4. Existeci de elemeto opuesto pr l sum: Hy u úmero rel (y solo uo), que deotmos por, tl que ( ) + = + ( ) = 0. R5. Propiedd socitiv del producto: ( b) c = (b c). R6. Propiedd comuttiv del producto: b = b. R7. Existeci de elemeto eutro (idetidd) pr el producto: Hy u úmero rel distito de 0, que deotmos por, tl que = =. R8. Existeci de iverso pr el producto: Si 0, hy u úmero rel (y solo uo) que deotmos por o /, tl que = =. R9. Propiedd distributiv del producto respecto de l sum: (b + c) = b + c. 2. Ordeció de los úmeros reles E R hy u relció de orde cuys primers propieddes so ls misms que ls de l ordeció de los úmeros rcioles. Ddos, b, c R, R0. (reflexiv):. R. (tisimétric): b y b = = b. R2. (trsitiv): b y b c = c. R3. (orde totl): b ó b. R4. (relció co l sum): b = + c b + c. R5. (relció co el producto): Si c 0, b = c b c. 3. Vlor bsoluto de u úmero rel. Desigulddes básics El vlor bsoluto de u úmero rel es el úmero rel o egtivo {, si 0; =, si 0. Defiició 3. (distci etre úmeros reles). Ddos, b R, llmremos distci etre y b l úmero rel o egtivo b. Si, b, t R, t 0, se verific:. 0 2. b < t b t < < b + t. 3. > t > t ó < t 4. b = b. 5. desiguldd trigulr + b + b. 6. desiguldd trigulr ivers : b b. 7. 2 b 2 b y 2 = b 2 = b.

2 4. Supremo, ífimo, máximo, míimo de u cojuto Ddo u subcojuto S de R, si pr lgú úmero rel es s pr todo s S, diremos que es u cot iferior de S y que S está cotdo iferiormete (por ). Si pr lgú úmero rel b fuese b s pr todo s S, diremos que b es u cot superior de S y que S está cotdo superiormete (por b). Cudo S está cotdo l vez superior e iferiormete, se dice que S está cotdo. U úmero rel m es míimo de u cojuto S si perteece l cojuto y es u cot iferior del mismo. Es decir, si m S y m s pr todo s S. Podremos etoces m = mí S. U úmero rel M es máximo de u cojuto S si perteece l cojuto y es u cot superior del mismo. Es decir, si M S y M s pr todo s S. Podremos etoces M = máx S. U úmero rel es ífimo de u cojuto S si es l myor cot iferior del S. Es decir, si s pr todo s S y cd > o es cot iferior de S, de modo que se tedrá > s pr lgú s S. Podremos etoces = if S. U úmero rel b es supremo de u cojuto S si es l meor cot superior del S. Es decir, si b s pr todo s S y cd b < b o es cot superior de S, de modo que se tedrá b < s pr lgú s S. Podremos etoces b = sup S 5. Axiom del supremo (xiom de completitud de R pr el orde) R6. Completitud de R:. Todo subcojuto o vcío de R cotdo superiormete tiee supremo. 2. Todo subcojuto o vcío de R cotdo iferiormete tiee ífimo. 6. Propiedd rquimedi de R: cosecuecis Teorem 6. (propiedd rquimedi de R). Ddos dos úmeros reles, b, co > 0, existe lgú úmero turl tl que > b. Teorem 6.2 (desidd de Q e R). Ddos dos úmeros reles, b, co < b, existe lgú úmero rciol r tl que < r < b. Teorem 6.3 (desidd de R \ Q e R). Ddos dos úmeros reles, b, co < b, existe lgú úmero irrciol x tl que < x < b. 7. Itervlos e R Recibe el ombre de itervlos los subcojutos de R defiidos del siguiete modo (, b so úmeros reles culesquier): (, b) = {x R : < x < b} (itervlo bierto cotdo de extremos, b) [, b) = {x R : x < b} (itervlo semibierto por l derech de extremos, b) (, b] = {x R : < x b} (itervlo semibierto por l izquierd de extremos, b) [, b] = {x R : x b} (itervlo cerrdo cotdo de extremos, b) (, + ) = {x R : x > } (itervlo bierto o cotdo de orige ) [, + ) = {x R : x } (itervlo cerrdo o cotdo de orige ) (, b) = {x R : x < b} (itervlo bierto o cotdo de extremo b) (, b] = {x R : x b} (itervlo cerrdo o cotdo de extremo b) (, + ) = R. Nótese que si > b, (, b) =, de modo que el cojuto vcío es u itervlo.

8. Fucioes reles de u vrible rel. Geerliddes Defiició 8.. U fució (rel de vrible rel) es u plicció f : A B co A, B R. Notció ) El úico elemeto de B que l plicció soci u elemeto x A se deot por f(x) b) El cojuto G f = {(x, f(x)) x A} recibe el ombre de gráfic de l fució f. c) A recibe el ombre de domiio de defiició y se deot A = dom f; d) f(a) = {f(x) x A} recibe el ombre de cojuto imge o rgo de f. Defiició 8.2. Se f : A B fució. ) f se dice iyectiv si ddos x, y A, co x y se sigue f(x) f(y) b) f se dice supryectiv si f(a) = B c) f se dice biyectiv si es simultáemete iyectiv y supryectiv. d) Si f es iyectiv, llmremos fució ivers de f l fució f : f(a) A tl que f (y) = x si y solo si f(x) = y. Defiició 8.3. U fució f se dice moóto o creciete si ddos culesquier x, y dom f co x < y, es f(x) f(y). U fució f se dice moóto o decreciete si ddos culesquier x, y dom f co x < y, es f(x) f(y). U fució f se dice moóto estrictmete creciete si ddos culesquier x, y dom f co x < y, es f(x) < f(y). U fució f se dice moóto estrictmete decreciete si ddos culesquier x, y dom f co x < y, es f(x) > f(y). U fució moóto es u fució de uo culquier de los tipos teriores. Defiició 8.4. U fució f está cotd superiormete si su cojuto imge está cotdo superiormete. Es decir, si existe M R tl que f(x) M pr todo x dom f. M se recibe el ombre de cot superior de f. U fució f está cotd iferiormete si su cojuto imge está cotdo iferiormete. Es decir, si existe m R tl que f(x) m pr todo x dom f. m se recibe el ombre de cot iferior de f. U fució está cotd si lo está superior e iferiormete, equivletemete, f está cotd si y solo si existe u K R tl que f(x) K pr todo x dom f. Defiició 8.5. Se f u fució defiid e R. Diremos que f es ) pr si pr cd x R se cumple f( x) = f(x) (su gráfic es etoces simétric respecto del eje de ordeds); b) impr si pr cd x R se cumple f( x) = f(x) (su gráfic es etoces simétric respecto del orige de coordeds); c) periódic de periodo T (T R \ {0}) si pr cd x R se cumple f(x + T ) = f(x) (su gráfic puede obteerse etoces por trslció reiterd de l gráfic e culquier itervlo de logitud T ). Defiició 8.6. (Opercioes co fucioes) Se f, g : A B fucioes. Se defie, f + g : A B como (f + g)(x) = f(x) + g(x). f g : A B como (f g)(x) = f(x) g(x). Si demás g(x) 0 e A, se defie f g : A B como ( f f(x) g )(x) = g(x) Defiició 8.7. (Composició de fucioes) Se f : A B y g : A B co f(a) A. Se defie l composició de f y g como l fució g f : A B, dd por (g f)(x) = g (f(x)) 3

4 9. Sucesioes de úmeros reles Defiició 9.. U sucesió de úmeros reles es u fució rel co domiio N, o se, u plicció s : N R. El vlor que u sucesió s tom e cd N se deot por s. Nos referiremos s co el ombre de térmio -ésimo. Por comodidd deotremos ls sucesioes por (s ) Defiició 9.2. U sucesió (s ) es covergete si existe u úmero rel tl que pr cd ε > 0 se puede ecotrr u úmero turl N = N(ε) de modo que siempre que > N se verifique s < ε. Se dice que el úmero es límite de l sucesió (s ) o que (s ) coverge y se escribe = lím s ó s. Proposició 9.3 (uicidd del límite de u sucesió). Se (s ) u sucesió covergete. Etoces existe u úico vlor R l que coverge. Defiició 9.4. Diremos que u sucesió (s ) diverge +, y escribiremos lím s = + ó s +, si pr todo M R existe N N tl que si > N se tiee s > M. Diremos que u sucesió (s ) diverge, y escribiremos lím s = ó s, si pr todo M R existe N N tl que si > N se tiee s < M. U sucesió divergete es u sucesió que diverge + o. Ls sucesioes que o so covergetes i divergetes se deomi sucesioes osciltes. Proposició 9.5. Tod sucesió covergete está cotd. Defiició 9.6. U sucesió (s ) se dice ) moóto o decreciete si y solo si pr todo N se verific s s +. b) moóto o creciete si y solo si pr todo N se verific s s +. c) estrictmete creciete si y solo si pr todo N se verific s < s +. d) estrictmete decreciete si y solo si pr todo N se verific s > s +. e) moóto si es de lguo de los tipos teriores. Proposició 9.7. Se (s ) u sucesió. ) Si (s ) es moóto o decreciete. Etoces lím s = sup{s : N} R {+ } b) Si (s ) es moóto o creciete. Etoces lím s = if{s : N} R { } c) Ls sucesioes moótos o so osciltes. Proposició 9.8 (Límite de sucesioes y opercioes). Dd u sucesió (s ) co límite (fiito o ifiito) y u sucesió (t ) co límite b (fiito o ifiito), se tiee: ) si + b está defiido (e R {± }), (s + t ) tiee límite + b. b) si b está defiido (e R {± }), (s t ) tiee límite b. c) si b está defiido (e R {± }), (s t ) tiee límite b. d) si /b está defiido (e R {± }), (s /t ) tiee límite /b. Co los coveios ddos por el cudro djuto. Proposició 9.9 (Límite de sucesioes y orde). Se (s ), (t ) sucesioes. ) Si s R {± }, t b R {± } y s t etoces b. Co el coveio +, R. b) (Regl del sdwich). Si s, t R y (u ) es tl que s u t etoces u. c) Si s + y (t ) cumple s t etoces t +. d) Si t y (s ) cumple s t etoces s. Proposició 9.0. Se (s ), (t ) sucesioes. ) Si (s ) es cotd y t 0, l sucesió s t 0. b) Si (s ) está cotd iferiormete y t +, etoces s + t +. c) Si (s ) está cotd superiormete y t, etoces s + t.

5 Órdees de ifiitud: Se tiee el siguiete orde de ifiitud, dode, p > 0 y b > : (log ) p << << b <<! << s Aquí, s << t sigific que lím = 0 t Equivlecis: Se s 0. Etoces, ( + ). se(s ) s log( + s ) s tg(s ) s cos(s ) s 2 /2 e s s u dode u r sigific que lím =. r Teorem 9. (de Ctor de los itervlos ecjdos). Pr cd N, se I = [, b ] u sucesió de itervles cerrdos que cumple I + I y que demás lím (b ) = 0. Etoces N I = {x}, dode x = lím = lím b. Defiició 9.2. Dd u sucesió (s ), diremos que u sucesió (t ) es u subsucesió de (s ) si existe u fució ϕ : N N estrictmete creciete, es decir, de mer que pr todo N es t = s ϕ(). ϕ() < ϕ(2) < ϕ(3) < < ϕ() < ϕ( + ) < Proposició 9.3. Se (s ) sucesió. ) Si s R {± }, etoces pr tod subsucesió (s ϕ() ) se tiee s ϕ(). b) Si s 2 y s 2, etoces s. Proposició 9.4. Tod sucesió posee u subsucesió moóto. Teorem 9.5 (Bolzo-Weierstrss). Tod sucesió cotd posee u subsucesió covergete. Defiició 9.6. U sucesió (s ) se dice que es de Cuchy si pr cd ε > 0 existe lgú N N (que puede depeder de ε) de modo que, m N = s s m < ε. Proposició 9.7. Tod sucesió de Cuchy está cotd. Proposició 9.8. U sucesió es covergete si y solo si es de Cuchy. 9.. Límite superior y límite iferior de u sucesió. Límites de oscilció. Defiició 9.9. Se (s ) u sucesió. Se defie, ( ) ) - lím sup s := if sup s k = lím (sup s k k k ( ) ( ) - lím if s := sup if s k = lím if s k k k Proposició 9.20. Se (s ) sucesió. (s ) tiee límite (fiito o o) si y solo si lím if s = lím sup s. Y e este cso, el límite es igul l límite superior y l límite iferior. (s ) es oscilte si y solo si lím if s < lím sup s. Defiició 9.2. Diremos que R {± } es u límite de oscilció de u sucesió (s ) si es límite de lgu subsucesió de (s ). Proposició 9.22. Se (s ) sucesió. El límite superior (s ) es el máximo (e R {± }) de sus límites de oscilció. El límite iferior de (s ) es el míimo (e R {± }) de sus límites de oscilció.

6 0. Límites y cotiuidd de fucioes. Defiició 0.. Se A R, R {± }. Diremos que es u puto de cumulció de A si existe u sucesió (s ) A \ {} tl que s. Defiició 0.2. Se A R, f : A R fució y R {± } puto de cumulció de A. Se b R {± }. Diremos que el límite de f cudo x tiede es b, y se escribe lím f(x) = b, x si pr tod sucesió (s ) de putos de A \ {} tl que lím s = se verific lím f(s ) = b. Defiició 0.3 (Defiicioes equivletes). Se A R, f : A R,, b R. ) lím f(x) = b si pr cd ε > 0 existe lgú δ > 0 tl que todos los x A co 0 < x < δ x cumple f(x) b < ε. b) lím f(x) = + si pr cd M R existe lgú δ > 0 tl que todos los x A co x 0 < x < δ cumple f(x) > M. c) lím f(x) = si pr cd M R existe lgú δ > 0 tl que todos los x A co x 0 < x < δ cumple f(x) < M. d) lím f(x) = b si pr cd ε > 0 existe lgú K R tl que todos los x A co x > K x + cumple f(x) b < ε. f(x) = + si pr cd M R existe lgú K R tl que todos los x A co e) lím x + x > K cumple f(x) > M. f(x) = si pr cd M R existe lgú K R tl que todos los x A co f) lím x + x > K cumple f(x) < M. f(x) = b si pr cd ε > 0 existe lgú K R tl que todos los x A co x < K g) lím x cumple f(x) b < ε. f(x) = + si pr cd M R existe lgú K R tl que todos los x A co h) lím x x < K cumple f(x) > M. f(x) = si pr cd M R existe lgú K R tl que todos los x A co i) lím x x < K cumple f(x) < M. Proposició 0.4 (uicidd del límite). Se A R, f : A R, R {± } puto de cumulció de A. Si existe lím x f(x) := b R {± } etoces ese límite es úico. Proposició 0.5 (Límite y opercioes). Se A R, R {± } u puto de cumulció de A, c R y f, g : A R. Se tiee: ) lím (f(x) + g(x)) = lím f(x) + lím g(x), si estos últimos límites existe y su sum está defiid e R {± }. x x x b) lím f(x)g(x) = lím f(x) lím g(x), si estos últimos existe y su producto está defiido e x x x R {± }. f(x) lím f(x) c) lím x g(x) = x, si estos últimos límites existe y su cociete está defiido e R lím g(x) {± }. x Proposició 0.6. Se A R, R {± } u puto de cumulció de A, y f, g : A R. Si ) f está cotd y lím g(x) = 0, etoces lím f(x) g(x) = 0. x x b) Si f está cotd iferiormete y lím g(x) = +, etoces lím f(x) + g(x) = +. x x c) Si f está cotd superiormete y lím g(x) =, etoces lím f(x) + g(x) =. x x

Proposició 0.7. Se A R, R {± } u puto de cumulció de A y f : A R, g : A R, h : A R fucioes. ) (regl del sdwich). Si f(x) g(x) h(x), x A y lím f(x) = lím h(x) = b R, x x etoces lím g(x) = b. x b) Si f(x) g(x), x A y lím f(x) = +, etoces tmbié se tiee lím g(x) = +. x x c) Si f(x) g(x), x A ylím g(x) =, etoces tmbié se tiee lím f(x) =. x x Defiició 0.8 (Límites lterles). Se A R, f : A R y b R {± }. ) Si R es de cumulció de A = A (, ), etoces diremos que el límite de f cudo x tiede por l izquierd es b, y se escribe lím f(x) = b, si pr tod sucesió x (s ) de putos de A tl que lím s = se verific lím f(s ) = b. b) Si R es de cumulció de A + = A (, + ), etoces diremos que el límite de f cudo x tiede por l derech es b, y se escribe lím f(x) = b, si pr tod sucesió x + (s ) de putos de A + tl que lím s = se verific lím f(s ) = b. Proposició 0.9. Se A R, f : A R y b R {± }. Se R de cumulció de A y de A +. Etoces lím f(x) = b si y solo si lím f(x) = lím f(x) = b x x x + 0.. Cotiuidd de fucioes. Defiició 0.0. Se f : A R R, A. f es cotiu e el puto si pr tod sucesió (s ) de putos de A covergete l puto, se tiee que (f(s )) coverge f(). Defiició 0. (Defiició equivlete). Se f : A R R, A. f es cotiu e el puto si pr todo ε > 0 existe δ > 0 tl que pr culquier x A co x < δ es f(x) f() < ε. Defiició 0.2. Se f : A R R, S A. Diremos que f es cotiu e el cojuto S si f es cotiu e todos los putos de S. Si S = A, diremos simplemete que f es cotiu. Proposició 0.3. Se f : A R R, A. Se tiee: ) si es u puto isldo de A, etoces f es cotiu e. b) si es u puto de cumulció de A etoces f es cotiu e si y solo si existe lím x f(x) y es igul f(). Ejemplos. Ls fucioes elemetles so cotius e sus domiios de defiició. Defiició 0.4 (tipos de discotiuiddes). Se f : A R, c A. ) Diremos que f tiee e c u discotiuidd evitble si existe lím f(x) R pero el x c límite o coicide co f(c) b) Diremos que f tiee e c u discotiuidd de slto si existe lím f(x) y lím f(x), x c x c + pero so distitos. Proposició 0.5 (Cotiuidd y opercioes). Se f, g : A R R, A y supogmos que f y g so cotius e. Se tiee: ) f + g es cotiu e. b) f g es cotiu e. c) si g() 0, f/g es cotiu e. Proposició 0.6 (Cotiuidd y composició). Se f : A R R, g : B R R, A, y supogmos que f(a) B. Si f es cotiu e y g es cotiu e f(), etoces l composició g f es cotiu e. Teorem 0.7 (Cotiuidd de l fució ivers). Se f u fució cotiu e iyectiv e u itervlo I. Etoces f es estrictmete creciete o estrictmete decreciete, y l ivers f : f(i) R es simismo estrictmete moóto (del mismo tipo) y cotiu. 7

8 Teorem 0.8 (de Weierstrss). Se f u fució cotiu e u itervlo cerrdo y cotdo [, b], (dode, b R, < b). Etoces: ) f está cotd; b) f lcz u vlor míimo y u vlor máximo, es decir, existe putos r, s [, b] (o ecesrimete úicos) tles que pr todo x [, b] es f(r) f(x) f(s). Teorem 0.9 (de los ceros, de Bolzo). Se f : [, b] R u fució cotiu (, b R, < b). Supogmos que f()f(b) < 0. Etoces existe c (, b) co f(c) = 0. Teorem 0.20 (teorem de los vlores itermedios o propiedd de Drboux). Se I u itervlo, f : I R cotiu. Etoces f tiee l propiedd de los vlores itermedios: si < b y λ está etre f() y f(b), es decir, f() < λ < f(b) o f() > λ > f(b), etoces existe l meos u x (, b) tl que f(x) = λ. Corolrio 0.2. Se I u itervlo, f : I R cotiu. Etoces f(i) es u itervlo. Defiició 0.22 (Cotiuidd uiforme). Se f : A R R. Etoces f es uiformemete cotiu e A si pr cd pr de sucesioes (s ), (t ) A co s t 0, se tiee f(s ) f(t ) 0. Defiició 0.23 (Defiició equivlete). Se f : A R R. Etoces f es uiformemete cotiu e A si pr cd ε > 0 existe δ > 0 tl que pr culesquier x, y A co x y < δ es f(x) f(y) < ε. Teorem 0.24 (de Heie). Si f es cotiu e u itervlo cerrdo y cotdo [, b], etoces f es uiformemete cotiu e [, b].

. Derivbilidd de fucioes. E el cpítulo, I R deotrá siempre u itervlo. Defiició.. Se f : I R y I. Diremos que f es derivble e si existe (e R) el límite f(x) f() lím. x x El vlor del límite terior recibe el ombre de derivd de f e y suele deotrse por f (). Not. Aálogmete se defie, usdo los límites lterles correspodietes, ls derivds por l derech y por l izquierd de f e y se deot f +() y f (). Defiició.2. Se f : I R R. Si S es el subcojuto de putos de I e los que f es derivble etoces l fució f : S R que cd x S soci vlor f (x), recibe el ombre de fució derivd de f. Proposició.3. Se f : I R y I. Si f es derivble, etoces f es cotiu e. Teorem.4 (Derivds y opercioes). Se f, g : I R fucioes derivbles e I y c R. Se tiee: ) f + g es derivble e, co derivd (f + g) () = f () + g (). b) c f es derivble e, co derivd (c f) () = c f (). c) f g es derivble e, co derivd (f g) () = f () g() + f() g (). d) si g() 0, etoces f/g es derivble e, co derivd (f/g) () = f () g() f() g () g() 2. Teorem.5 (derivció y composició: l regl de l cde). Se f : I R y g : J R tles que f(i) J. Si f es derivble e u puto I y g es derivble e f(), etoces l fució compuest g f es derivble e y su derivd e este puto viee dd por l regl de l cde: (g f) () = g (f()) f (). Teorem.6 (derivció y fució ivers). Se f : I R cotiu e iyectiv e I. Si f es derivble e I y f () 0, etoces f es derivble e b = f() co derivd ( f ) (b) = f (). Defiició.7. Se f : I R y c I. Diremos que f tiee u máximo reltivo e c si existe u δ > 0 tl que pr todo x I co x c < δ es f(x) f(c) (tmbié se dice que f tiee u máximo locl e c). Diremos que f tiee u míimo reltivo e c si existe u δ > 0 tl que pr todo x I co x c < δ es f(x) f(c) (tmbié se dice que f tiee u míimo locl e c). Que f tiee u extremo reltivo e c sigific que tiee u máximo reltivo o u míimo reltivo. Proposició.8. Se f : I R y c u puto iterior de I. Si f es derivble e c y tiee e c u extremo reltivo, etoces f (c) = 0. Defiició.9. Se f : I R y c I. Diremos que c es u puto crítico de f si f es derivble e c y f (c) = 0. Teorem.0 (de Rolle). Se f : [, b] R u fució cotiu e [, b] y derivble e el itervlo bierto (, b) y supogmos que f() = f(b). Etoces existe l meos u x (, b) tl que f (x) = 0. Teorem. (del vlor medio o de los icremetos fiitos). Se f : [, b] R u fució cotiu e [, b] y derivble e el itervlo bierto (, b). Etoces existe l meos u x (, b) tl que f(b) f() = f (x) (b ). 9

0 Corolrio.2. Se f : I R u fució cotiu e I y derivble e todos los putos iteriores del itervlo. ) Si f (x) = 0 e cd x iterior I, etoces f es costte e I. b) Si f (x) = g (x) e cd x iterior I, etoces hy u costte c R tl que f(x) = g(x) + c e todo puto de I. Corolrio.3. Se f : I R u fució cotiu e I y derivble e todos los putos iteriores del itervlo. Se tiee: ) si f (x) > 0 e todo puto iterior de I, etoces f es estrictmete creciete e I. b) si f (x) < 0 e todo puto iterior de I, etoces f es estrictmete decreciete e I. c) f (x) 0 e todo puto iterior de I f es moóto o decreciete e I. d) f (x) 0 e todo puto iterior de I f es moóto o creciete e I. Proposició.4 (regl de L Hospitl). Se I u itervlo, f, g : I R y R {± } u puto de cumulció de I. Deotemos medite s uo de los símbolos, +,. Supogmos que: ) f y g so derivbles e I \ {} y g (x) 0 e cd x I \ {}. b) se verific lgu de ls tres codicioes siguietes: lím f(x) = lím g(x) = 0. x s x s lím g(x) = +. x s lím g(x) =. x s f (x) c) existe lím x s g (x) = L R {± }. Etoces, existe el límite de f(x)/g(x) y es igul L: f(x) lím x s g(x) = lím f (x) x s g (x) = L... Desrrollos poliómicos. Teorem de Tylor-Youg. Defiició.5 (derivds de orde superior). Se f u fució derivble e I. Ddo c I, si l fució derivd f es derivble e c diremos que f es dos veces derivble e c, y l derivd de f e c, que deotremos por f (c), l llmremos derivd segud de f e c. Reiterdo, se defie pr cd N l derivd de orde e u puto, que se escribe f () (c). Teorem.6 (de Tylor-Youg). Se f : I R y c I. Supogmos que f es derivble e todos los putos hst el orde ( ) y que existe f () (c). Etoces [ ] lím x c (x c) f(x) f(c) f (c)(x c) f (c) (x c) 2 f () (c) (x c) = 0. 2! Defiició.7. Dd u fució f derivble veces e u puto c, se llm poliomio de Tylor e c de orde l poliomio P,c,f (x) = f(c) + f (c)(x c) + f (c) (x c) 2 + + f () (c) (x c) 2! (ótese que se trt de u poliomio de grdo meor o igul que ). Defiició.8. Si f y g so dos fucioes, se dice que f(x) = o(g(x)) cudo x c si f(x) lím x c g(x) = 0. f(x) h(x) Así, f(x) = h(x) + o(g(x)) sigific f(x) h(x) = o(g(x)), es decir, lím = 0. x c g(x) Co esto, l fórmul del teorem de Tylor-Youg es f(x) = P,c,f (x) + o((x c) ), x c.

Proposició.9 (uicidd de l proximció poliómic). Se f : I R, c I y N. Supogmos que existe poliomios P y Q de grdo meor o igul que tles que Etoces P = Q. f(x) P (x) f(x) Q(x) lím x c (x c) = lím x c (x c) = 0 Proposició.20. Se f : I R, c I y N. Supogmos que f es cotiu e I y derivble e I \ {c}. Si etoces f (x) = 0 + (x c) + + (x c) + o ((x c) ), x c, f(x) = f(c) + 0 (x c) + 2 (x c)2 + + + (x c)+ + o ( (x c) +), x c. Teorem.2 (de Tylor). Se f u fució + veces derivble e u itervlo I. Etoces, ddos c, x I, se cumple f(x) = f(c) + f (c)(x c) + f (c) (x c) 2 + + f () (c) (x c) + R (x, c) 2! dode R (x, c) es u fució que depede de x y de c y que puede expresrse de ls siguietes forms: ) Resto de Lgrge: Existe u puto s iterior l itervlo de extremos c y x tl que R (x, c) = f (+) (s) ( + )! (x c) +. b) Resto de Cuchy: Existe u puto t iterior l itervlo de extremos c y x tl que R (x, c) = f (+) (t) (x c)(x t).! Teorem.22 (codicioes pr l existeci de extremos reltivos). Se f u fució derivble veces ( > ) e u itervlo bierto I; se I tl que existe f () () y demás f () = f () = = f ( ) () = 0 f () () 0. Etoces: ) pr, f () () > 0 = f tiee e u míimo reltivo estricto; b) pr, f () () < 0 = f tiee e u máximo reltivo estricto; c) impr = f o tiee u extremo reltivo e.

2 Defiició.23. Se f : I R, I u itervlo. Se dice que f es covex e I si pr culesquier, b, c I tles que < c < b se tiee f(b) f() f(c) f() + (c ) b (es decir, l gráfic de f está por debjo de tods ls cuerds). Se dice que f es cócv e I si pr culesquier, b, c I tles que < c < b se tiee f(b) f() f(c) f() + (c ) b (es decir, l gráfic de f está por ecim de tods ls cuerds). Teorem.24. Se f u fució derivble e u itervlo I (derivble lterlmete e los extremos si estos perteece l itervlo). So equivletes: ) f es covex e I; b) l gráfic de f está por ecim de sus tgetes : c) f es o decreciete e I. f(b) f() + f ()(b ), b I; Corolrio.25. Se f derivble e u itervlo I (derivble lterlmete e los extremos si estos perteece l itervlo). So equivletes: ) f es cócv e I; b) l gráfic de f está por debjo de sus tgetes : c) f es o creciete e I. f(b) f() + f ()(b ), b I; Corolrio.26. Se f derivble dos veces e u itervlo I. So equivletes: ) f es covex e I; b) f (x) 0 x I. Corolrio.27. Se f derivble dos veces e u itervlo I. So equivletes: ) f es cócv e I; b) f (x) 0 x I. Defiició.28. Se f u fució y se dom f. Se dice que f tiee e u puto de iflexió si existe δ > 0 tl que ( δ, +δ) dom f y o bie f es covex e ( δ, ] y cócv e [, + δ), o bie es cócv e ( δ, ] y covex e [, + δ). Proposició.29. Se f : D R R y u puto iterior de D. Supogmos que f es derivble e u itervlo bierto I D tl que I. Etoces, si f tiee u puto de iflexió e y existe f (), ecesrimete f () = 0. Proposició.30 (codició suficiete pr l existeci de putos de iflexió). Se f u fució derivble veces ( 3) e u itervlo bierto I; se I tl que existe f () () y demás f () = f () = = f ( ) () = 0, f () () 0. Si es impr, etoces f tiee e u puto de iflexió. Corolrio.3. Se f u fució derivble veces ( 3) e u itervlo bierto I; se I tl que existe f () () y demás f () = f () = = f ( ) () = 0, f () () 0. Si es impr, etoces f tiee e u puto de iflexió co tgete horizotl y o u extremo locl.

.2. Represetció gráfic de fucioes. ) Geerliddes. ) Determició de su domiio. b) Simplificció del estudio: pridd [f( x) = f(x)] o impridd [f( x) = f(x)]; periodicidd [f(x + p) = f(x)]. Otrs simetrís. Regioes pls si putos de l gráfic. c) Límites de l fució e putos del domiio; cotiuidd. d) Límites de l fució e los putos de cumulció del domiio que o perteezc él. E prticulr, sítots verticles: si pr lgú puto de cumulció del domiio de f se cumple lím f(x) = +, l rect x = es u sítot verticl (lo mismo si x el límite es o si el límite es por l derech). e) Comportmieto e el ifiito: sítots horizotles y oblicus. Si el domiio de f o está cotdo superiormete y pr lgú b R es lím f(x) = x + b, l rect y = b es u sítot horizotl. Si existe, b R tles que lím [f(x) (x + b)] = 0, l rect y = x + b es x + u sítot oblicu. E este cso, f(x) = lím x + x, b = lím [f(x) x]. x + U sítot horizotl es u cso prticulr de sítot oblicu, co = 0. f(x) Si existe R tl que = lím, l rect y = x es u direcció sitótic x + x de l gráfic (u cudo o exist sítot). E este cso, si lím [f(x) x] = x + 3 + se dice que l gráfic de f tiee u rm prbólic de direcció sitótic y = x. Lo mismo pr x (si el domiio de f o está cotdo iferiormete). f) Crecimieto y decrecimieto. 2) Estudio de l derivd. ) Derivbilidd de l fució. Putos co tgete verticl. b) Sigo de l derivd: crecimieto y decrecimieto; extremos reltivos y bsolutos. c) Crecimieto y decrecimieto de l derivd: covexidd y cocvidd; putos de iflexió. d) Putos críticos o sigulres. 3) Estudio de l derivd segud. ) Existeci de l derivd segud. b) Sigo de l derivd segud: covexidd y cocvidd; putos de iflexió. 4) Otrs cosidercioes: vlores prticulres de l fució o de sus derivds; cortes co los ejes; cortes co ls sítots.

4 2. Itegrl de Riem. Defiició 2.. U prtició de u itervlo [, b] es u cojuto fiito de putos de [, b] que icluye los extremos. P = {x i } i=0 { = x 0 < x < x 2 <... < x < x = b}. Defiició 2.2 (sums de Drboux). Se f : [, b] R u fució cotd y se P u prtició P { = x 0 < x < x 2 <... < x < x = b}. Se, pr cd i =,...,, M i = sup{f(x); x [x i, x i ]}; m i = if{f(x); x [x i, x i ]}. L sum iferior de f socid P se defie como S(f, P ) = m i (x i x i ). L sum superior de f socid P se defie como S(f, P ) = i= M i (x i x i ) Lem 2.3. Se f : [, b] R cotd. Si P y Q so prticioes de [, b] y P Q (se dice e tl cso que Q es más fi que P ), etoces y e cosecueci S(f, P ) S(f, Q) S(f, Q) S(f, P ), S(f, Q) S(f, Q) S(f, P ) S(f, P ). Lem 2.4. Se f : [, b] R cotd. Si P y Q so prticioes culesquier de [, b], etoces S(f, P ) S(f, Q). Defiició 2.5. Dd f : [, b] R cotd, se defie su itegrl iferior e [, b] como y su itegrl superior e [, b] como f = sup{s(f, P ); P prtició}, f = if{s(f, P ); P prtició}. Teorem 2.6. Si f : [, b] R cotd, etoces Defiició 2.7. U fució f : [, b] R cotd es itegrble-riem e [, b], o simplemete itegrble, si se cumple que f = E tl cso, l vlor comú de dichs itegrles se le llm l itegrl (de Riem) de f e [, b], y se escribe f. Teorem 2.8 (codició de itegrbilidd de Riem). U fució f : [, b] R cotd es itegrble e dicho itervlo si y sólo si pr cd ε > 0 existe u prtició P = P ε de [, b] tl que S(f, P ) S(f, P ) < ε. Defiició 2.9. Dd u prtició P, su orm P es el máximo de {x i x i ; i =,..., }. Teorem 2.0 (codició de itegrbilidd de Riem). U fució f cotd e [, b] es itegrble si y sólo si pr cd ε > 0 existe u δ > 0 tl que pr tod prtició P de [, b] f. f f i= P < δ implic S(f, P ) S(f, P ) < ε.

Teorem 2. (itegrbilidd de ls fucioes moótos). Tod fució moóto e u itervlo [, b] es itegrble. Teorem 2.2 (itegrbilidd de ls fucioes cotius). Tod fució cotiu e u itervlo [, b] es itegrble. Defiició 2.3. Dd u prtició P { = x 0 < x < x 2 <... < x < x = b} y u fució f defiid e [, b], pr cd elecció de vlores s i [x i, x i ] se dice que S = f(s i )(x i x i ) i= es u sum de Riem de f socid P. Teorem 2.4. Se f : [, b] R cotd. Si f es itegrble etoces pr todo ε > 0 se puede ecotrr u δ > 0 de mer que S f < ε pr culquier sum de Riem S de f socid u prtició P de orm P < δ. Corolrio 2.5. Se f u fució itegrble e [, b], (P ) u sucesió de prticioes de [, b] tl que lím P = 0. Si pr cd se cosider u sum de Riem S correspodiete l prtició P y l fució f, etoces lím S = Teorem 2.6. Se f y g fucioes itegrbles e [, b] y se α u úmero rel. Etoces () αf es itegrble y (b) f + g es itegrble y (αf) = α (f + g) = f. f + (c) Si f(x) g(x) pr cd x [, b] etoces (d) f es itegrble e [, b] y f f. (e) l fució producto fg es itegrble e [, b]. g. Teorem 2.7. Se f : [, b] R fució. Ddo c [, b], so equivletes: () f es itegrble e [, b]; (b) f es itegrble e [, c] y e [c, b]. E tl cso se tiee Coveio. Podremos f = c f + f = c b f. f y si = b, f. f g. f = 0. Proposició 2.8. Se g u fució itegrble e [, b], y se f u fució igul g excepto e u cojuto fiito de putos de [, b]. Etoces f es itegrble, y f = g. Defiició 2.9. Fucioes moótos trozos y fucioes cotius trozos. U fució f : [, b] R se dice cotiu trozos si existe u prtició = t 0 < t < t 2 <... < t < t = b tl que f es cotiu e cd itervlo (t i, t i ) y existe y so reles los límites lterles e cd t i. U fució f : [, b] R se dice moóto trozos si existe u prtició = t 0 < t < t 2 <... < t < t = b tl que f es moóto (de culquier clse) e cd itervlo (t i, t i ). Teorem 2.20. Si f es u fució cotiu trozos o u fució cotd y moóto trozos e [, b], etoces f es itegrble e [, b]. 5

6 2.. Teorems fudmetles del Cálculo. Teorem 2.2 (regl de Brrow). Se f u fució itegrble e u itervlo [, b] y supogmos que existe otr fució F cotiu e [, b], derivble e (, b) y tl que F (x) = f(x) pr todo x (, b). Etoces, f = F (b) F (). Teorem 2.22 (segudo teorem fudmetl ). Se f u fució itegrble e [, b]. Defimos F : [, b] R medite F (x) = Etoces () F es cotiu e [, b]; (b) si f es cotiu e lgú x 0 [, b], etoces F es derivble e x 0 y x f. F (x 0 ) = f(x 0 ). Corolrio 2.23. Se f u fució cotiu (y por tto itegrble) e el itervlo cerrdo y cotdo [, b]. Existe etoces l meos u puto x 0 [, b] tl que b f = f(x 0 ). Corolrio 2.24. Tod fució f cotiu e u itervlo I culquier dmite u primitiv e dicho itervlo. Corolrio 2.25. Se f u fució defiid e u itervlo I culquier, itegrble e culquier itervlo cerrdo y cotdo coteido e I y se α: J I derivble e x 0 J. Ddo I, se G: J R l fució dd por G(x) = α(x) Si f es cotiu e α(x 0 ), etoces G es derivble e x 0, co f. G (x 0 ) = α (x 0 )f ( α(x 0 ) ). Teorem 2.26 (itegrció por prtes). Si u y v so fucioes cotius e [, b] derivbles e (, b) y sus derivds u y v so itegrbles e [, b], etoces u v = u(b)v(b) u()v() Teorem 2.27 (cmbio de vrible). Se u u fució derivble e u itervlo bierto J tl que u es cotiu y se I u itervlo bierto tl que u(j) I. Si f es cotiu e I, etoces f u es cotiu e J y pr culesquier, b J. f(u(x))u (x) dx = u(b) u() f(t) dt u v.

3. Itegrles impropis. Defiició 3.. Se I R itervlo. f : I R es loclmete itegrble e I si f es itegrble Riem e [s, t], s, t R pr todo [s, t] I. Defiició 3.2. Se f : I R loclmete itegrble. Deotr = if I, b = sup I,, b R {± }. Diremos que l itegrl impropi f es covergete si pr lgú c (, b) existe y so s reles los límites lím s b c f y lím c t + t f. E tl cso se escribe, f = lím s b c f + lím t + t E cso cotrrio l itegrl impropi se dice o covergete. s Propieddes. i) El crácter y el vlor de l itegrl impropi f o depede de c. ii) L itegrl impropi f es covergete si y sólo si pr todo c (, b) so covergetes c f y b c f. E tl cso, f = c f + c f iii) Si f es itegrble Riem e [, b],, b R etoces f = lím c t + t f + lím s s b c f. iv) Se f, g, itegrles impropis covergetes. Etoces pr todo α, β R, (αf + βg) es covergete y (αf + βg) = α f + β g. Proposició 3.3. dx i) coverge si y sólo si p >. xp dx ii) coverge si y sólo si p <. xp 0 Proposició 3.4. Se f : I R loclmete itegrble. Si f coverge etoces f tmbié coverge y demás b f f. E tl cso se dice que l itegrl impropi f es bsolutmete covergete. 3.. Criterios de covergeci pr fucioes o egtivs. Not. Euciremos los resultdos pr itervlos de l form [, b), R, b R { }. (Es decir, cudo l rzó de que se impropi l itegrl esté e b). Aálogos resultdos se tiee pr (, b], b R, R { }. Proposició 3.5. Se f u fució loclmete itegrble y o egtiv e [, b). L itegrl impropi f es covergete si y solo si l fució F (x) = x f, x [, b) está cotd. E cso cotrrio, l itegrl diverge +. Proposició 3.6 (criterio de comprció). Se f, g fucioes o egtivs loclmete itegrbles e u itervlo [, b) tles que f(x) g(x), x [, b). Si l itegrl impropi g es covergete, etoces tmbié l itegrl impropi f es covergete. Proposició 3.7 (criterio de comprció por pso l límite). Se f, g fucioes o egtivs loclmete itegrbles e u itervlo [, b). Supogmos que existe c f(x) lím = l [0, + ) {+ }. x b g(x) ) Si l = 0 y g coverge, etoces f tmbié coverge. b) Si l = + y g diverge, etoces f tmbié diverge. c) Si 0 < l <, ls dos itegrles f y g tiee el mismo crácter: o ls dos so covergetes, o ls dos so divergetes. f 7

8 4. Series de úmeros reles Defiició 4.. Se ( ) sucesió. U serie es u sucesió (s N ) defiid por s N = + 2 + + N Cd recibe el ombre de térmio -ésimo de l serie. Cd s N recibe el ombre de sum prcil N-ésim de l serie. Si lím s N R, se dice que l serie es covergete y se deot lím s N = N N Si lím N s N = ± se dice que l serie es divergete y se escribe lím N s N = Si lím s N o existe se dice que l serie es oscilte. N El vlor del límite(si existe) recibe el ombre de sum de l serie. Ejemplo (series geométrics). U serie se dice geométric si es de l form sum prcil N-ésim, se tiee ) si r <, l serie s N = + r + + r N = r es covergete y l sum es b) si r, l serie es divergete + ; c) si r =, l serie es oscilte; d) si r <, l serie es oscilte. { r N r si r N si r =. r ; = ±. r. Si s N es su Ejemplo. Se (b ) sucesió de úmeros reles. Etoces l serie (b b + ) (deomid serie telescópic) es covergete si y solo si l sucesió (b ) tiee límite rel, e cuyo cso teemos (b b + ) = b lím b. Proposició 4.2. Se, b series covergetes. Pr culesquier α, β R, l serie (α + βb ) es covergete y se tiee (α + βb ) = α + β b. Proposició 4.3 (codició ecesri pr l covergeci de u serie). Si l serie coverge, ecesrimete Series de úmeros o egtivos. lím = 0. Proposició 4.4. Se u serie tl que 0 pr cd N. Etoces coverge si y solo si l sucesió (s N ) de sus sums prciles está cotd superiormete. E cso cotrrio, l serie diverge +. Teorem 4.5 (criterio de comprció por myorció). Se y b dos series co 0 b. Si b coverge, tmbié coverge. E cosecueci, si diverge, b es simismo divergete.

Teorem 4.6 (criterio de comprció por pso l límite). Se, b series de térmios o egtivos. Supogmos que existe lím = l [0, + ) {+ }. b ) Si l = 0 y l serie b coverge, etoces l serie tmbié coverge. b) Si l = + y l serie b diverge, etoces l serie tmbié diverge. c) Si 0 < l < +, etoces ls dos series y b tiee el mismo crácter. Proposició 4.7 (criterio itegrl). Se f : [, + ) [0, + ) o creciete. Etoces l itegrl + impropi f es covergete si y solo si l serie f() coverge..- L costte γ de Euler. ( γ = lím k k= es u úmero itroducido por Euler e 734 e el estudio de l fució Γ. ) ( ) x dx = lím k log = 0, 577256649... k= 2.- El criterio itegrl permite comprobr que l serie s coverge si y solo si s >. L fució ζ(s) = se deomi fució zet de Riem. s, s > 9 Defiició 4.8. U serie se dice bsolutmete covergete si l serie es covergete. Proposició 4.9. Tod serie bsolutmete covergete es covergete y e ese cso,. Proposició 4.0 (criterio de l ríz o de Cuchy). Se u serie tl que existe R = lím ) Si R <, l serie coverge bsolutmete. b) Si R >, etoces 0 y l serie o es covergete. Proposició 4. (criterio del cociete o de D Alembert). Se u serie tl que existe + R = lím ) Si R <, l serie coverge bsolutmete. b) Si R >, etoces 0 y l serie o es covergete. Teorem 4.2 (codició de Cuchy). U serie es covergete si y solo si pr cd ε > 0 existe u N 0 = N 0 (ε) tl que pr culesquier M, N N co M N > N 0 se cumple M < ε. =N Proposició 4.3 (criterio de Leibiz). Se ( )+ co 0. Si ( ) es u sucesió o creciete co límite 0, etoces l serie ( )+ es covergete.

20 Reordeció de series. Defiició 4.4. Dd u serie, se dice que otr serie b es u reordeció suy si existe u plicció biyectiv r : N N tl que, pr cd N, b = r(). Lem 4.5. Dd u serie de térmios o egtivos y u reordeció suy b, se tiee: ) si es covergete co sum s, tmbié b es covergete co sum s. b) si es divergete +, tmbié b es divergete +. Proposició 4.6. Si es bsolutmete covergete etoces tod reordeció b coverge y lo hce l mismo vlor. Teorem 4.7 (de Riem). Si u serie es covergete pero o bsolutmete covergete, pr cd l [, + ] existe u reordeció suy co sum l. Series telescópics. (b b + ) = b lím b. Series ritmético-geométrics. Si P es u poliomio, l serie r <. Llmdo S su sum, ( r)s = P (0) + [P () P ( )]r = P (0) + Q()r P () r coverge si y solo si dode Q es u poliomio de grdo meor que P ; reiterdo, se lleg u serie geométric. Series hipergeométrics. So de l form co + = α + β, α > 0. L serie coverge α + γ si y solo si γ > α + β, co sum γ γ α β Series rcioles o de cocietes de poliomios. Series del tipo P (), dode P y Q so Q() poliomios. Cudo coverge, puede hllrse veces su sum descompoiedo P/Q e frccioes simples y clculdo l sum prcil -ésim, relcioádol co sums de series coocids. Puede ser de yud ls siguietes: Serie rmóic H := + 2 + 3 + + = log +γ +ε, dode γ es l costte de Euler y lím ε = 0 Fució ζ de Riem: ζ(2) = 2 = π2 6, ζ(4) = 4 = π4 90. Reordeds de l serie rmóic lterd. E lguos csos puede hllrse expresioes simplificds de cierts sums prciles e térmios de H, y deducir sí el comportmieto de l serie. Series que se reduce l expoecil. Prtiedo de que pr todo x R es x! = ex, se puede sumr series de l form P () x, dode P es u poliomio de grdo m, si más que! reescribir P () = 0 ( ) ( m + ) + ( ) ( m + 2) + + m + m pr coeficietes 0,..., m decudos, y observr que si > k, ( ) ( k)! = ( k )!.

5. Series de potecis Defiició 5.. Recibe el ombre de serie de potecis tod serie de l form (x c). Defiició 5.2. Dd u serie de potecis (x c), su rdio de covergeci es el vlor (fiito o ifiito) ddo por R = sup{ x c : (x c) coverge}. Lem fudmetl. Si l sucesió ( (x c) ) está cotd, etoces pr cd y R tl que y c < x c, l serie (y c) es bsolutmete covergete. Teorem 5.3. Dd u serie de potecis (x c) co rdio de covergeci R, se tiee: ) Si x c < R, l serie (x c) coverge bsolutmete. b) Si x c > R, l serie o coverge y l sucesió ( (x c) ) o está cotd. 2 Not. El domiio de covergeci de u serie de potecis es siempre u itervlo (fiito o ifiito) que recibe el ombre de itervlo de covergeci. Si R es fiito, o hy resultdos geerles pr l covergeci e los extremos del itervlo c + R y c R y hy que estudirlos e cd cso prticulr. Cálculo del rdio de covergeci. Se (x c) serie de potecis. e l práctic, pr clculr su rdio de covergeci R utilizremos el criterio del cociete (D lembert) o bie el criterio de l ríz -ésim (Cuchy). No obstte, existe u fórmul geerl que permite expresr R e fució de sus coeficietes. Se trt de l fórmul de Cuchy-Hdmrd: R = lím sup.

22 5.. Represetció e serie de potecis. Proposició 5.4. Se f u fució co derivds de todos los órdees e (c R, c + R). Supogmos que exist úmeros reles o egtivos A y B tles que f () (x) B A siempre que x c < R. Etoces, pr todo x (c R, c + R) se verific f () (c) f(x) = (x c).! Lem 5.5. Se series (x c) u serie de potecis co rdio de covergeci R. Etoces ls (x c) y + (x c)+ tmbié tiee rdio de covergeci R. Teorem 5.6 (Cotiuidd de series de potecis). Se f(x) = (x c) u serie de potecis co rdio de covergeci R. Etoces, ) Iterior. f es cotiu e x c < R. b) Froter (Abel). Si l serie coverge e x = R + c, etoces f es cotiu e R + c es decir, f(r + c) = R = lím x (c+r) (x c) = Teorem 5.7 (Itegrció de series de potecis). Se f(x) = potecis co rdio de covergeci R. Etoces, x c f(t) dt = + (x c)+, Teorem 5.8 (Derivció de series de potecis). Se f(x) = lím f(x). x (c+r) (x c) u serie de x c < R (x c) u serie de potecis co rdio de covergeci R. Etoces, f es derivble e x c < R y se tiee f (x) = (x c), x c < R Corolrio 5.9. Se f(x) = (x c) u serie de potecis co rdio de covergeci R. Etoces f tiee derivds de todos los órdees e x c < R, y se cumple f (k) (x) = ( ) ( k + ) (x c) k. =k E cosecueci, = f () (c), de mer que ls sums prciles de l serie so los correspodietes poliomios de Tylor de f e el puto c.! Corolrio 5.0 (Uicidd). Si dos series de potecis (x c) y b (x c) tiee l mism fució sum f e u cierto etoro del puto c, etoces = b pr todo 0.