ESTADÍSTICA FACULTAT D INFORMÀTICA

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "ESTADÍSTICA FACULTAT D INFORMÀTICA"

Transcripción

1 ETADÍTICA FACULTAT D INFORMÀTICA APUNT DE CLAE PROF. LÍDIA MONTERO: TEMA 5: ETIMACIÓ I INFERÈNCIA AUTORA: Lída Motero Mercadé Departamet d Estadístca Ivestgacó Operatva Versó. etembre del.4

2 TABLA DE CONTENIDO 5-. INTRODUCCIÓ A LA INFERÈNCIA ETADÍTICA APECTE A TRACTAR EN AQUET TEMA INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL METODOLOGIA GENERAL DEL CÀLCUL D ETIMACION PER INTERVAL MITJANA D UNA POBLACIÓ INFINITA DE CARACTERÍTICA DITRIBUÏDA N ( µ, ) MITJANA D UNA POBLACIÓ INFINITA DE CARACTERÍTICA - N ( µ, ). VARIANÇA DECONEGUDA LLEI TÈCNIQUE DE LA INFERÈNCIA: T D TUDENT, χ ν, F DE FIHER VARIANÇA D UNA POBLACIÓ INFINITA DE CARACTERÍTICA - N ( µ, ) I PARÀMETRE DECONEGUT INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ BERNOULLI PROPORCIÓ D UNA POBLACIÓ INFINITA DE CARACTERÍTICA - Beroull ( π ) 5-4. PROPORCIÓ D UNA POBLACIÓ INFINITA DE CARACTERÍTICA - Beroull ( π ). 35. APRO. NORMAL INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ EPONENCIAL PARÀMETRE D UNA POBLACIÓ INFINITA DE CARACTERÍTICA - Exp ( λ) 5-5. PARÀMETRE D UNA POBLACIÓ INFINITA DE CARACTERÍTICA - ( λ) INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI TIPOLOGIA DEL ERROR: I I II METODOLOGIA GENERAL DEL CONTRAT D HIPÒTEI CONTRAT DE LA MITJANA D UNA CARACTERÍTICA - N ( µ, ) CONTRAT DE LA MITJANA D UNA CARACTERÍTICA - N ( µ, ) PROPORCIÓ D UNA POBLACIÓ INFINITA DE CARACTERÍTICA - Beroull ( π ). VARIANÇA CONEGUDA 48. VARIANÇA DECONEGUDA CONTRATO RELATIU A MITJANE DE POBLACION NORMAL, INDEPENDENT I VARIANCE CONEGUDE CONTRATO RELATIU A MITJANE POBLACIONAL NORMAL I VARIANCE DECONEGUDE CONTRATO RELATIU A LA VARIANÇA D UNA POBLACIÓ NORMAL AMB MITJANA DECONEGUDA CONTRATO RELATIU A VARIANCE DE POBLACION NORMAL I INDEPENDENT GOODNE OF FIT: CONTRATO INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI: MÉ PROBLEME 7 Prof. Lída Motero Pàg. 5- Curs.4-.5

3 5-. INTRODUCCIÓ A LA INFERÈNCIA ETADÍTICA El temes aterors de VAD VAC es permete calcular probabltats d evets, doat el coexemet de la seva dstrbucó de referèca. Ivestgar a partr de característques d u subcojut (o arbtrar) com ferr característques del cojut. La poblacó és tot el cojut. Ua mostra és u subcojut de la poblacó. Aspectes rellevats: a mesura que la mostra s cremeta de tamay, les ferèces de valors poblacoals só més propers a la realtat (cosstèca). E la tra d ua mostra, sgu qu sgu el tamay, la mostra ha de ser represetatva de la poblacó (coduex a estmador o baxats)(o sesgados). Termologa: s es du que ua poblacó té dstrbucó F(x), vol dr que la característca dels elemets de la poblacó és ua v.a. amb fucó de dstrbucó F(x). ovt, teressa u paràmetre relatu a la v.a. s aproxma a partr de la mostra mtjaçat u estmador. U estmador es calcula a partr d ua fucó de les dades mostrals que s aomea estadístc. Exemple: Eleccos Geerals :. Poblacó: espayols majors de 8 ays amb dret a vot. uposem tamay N.. Mostra: u subcojut << N. Com es pot trar? Idea de cosstèca represetatvtat. Ex. Casos o represetatus (telèfos partculars de 9 a h). Ex. Tots els jublats del país. 3. Objectu d estud: cdèca de vots dels dferets a partts. Llavors preguto: a qu partt votarà? (No cofodre amb l assgacó d escos al Cogrés de Dputats). és ua varable qualtatva poltòmca. 4. Estadístc d terès: fucó de probabltat. Estmador: freqüèca relatva. Prof. Lída Motero Pàg. 5-3 Curs.4-.5

4 INTRODUCCIÓ A LA INFERÈNCIA ETADÍTICA 5-. Aspectes a tractar e aquest tema Dferets mostres de la matexa poblacó doe lloc a dferets estmadors. Els estmadors só v.a. tee el seu prop model probablsta, relacoat òbvamet amb la dstrbucó de amb l estratèga de seleccó de les mostres (mostreg). ota determats esquemes de mostreg coeguda la dstrbucó de, llavors paràmetres de la poblacó pode determar-se amb u cert vell d certesa. Parlarem d estmadors per terval o tervals de cofaça. ota determats esquemes de mostreg coeguda la dstrbucó de, llavors es pot cotrastar ua hpòtes relacoada amb estadístcs llgats a s aomea cotrast d hpòtess. estudara dferets errors que aparexe e el procés. la dstrbucó de és descoeguda, aleshores es presetara tests de goodess of ft (bodat de l ajust) per doar resposta a la preguta de s u cert model probablsta pot ser la dstrbucó de. Restrgrem la ocó de mostreg al mostreg aleator smple, és a dr, a la seleccó totalmet aleatòra d u subcojut d dvdus d ua poblacó (seleccó de mostra aleatòra). la poblacó és fta, és assmlable a u procedmet de seleccó aleator amb reposcó. Idea: els dvdus de la poblacó tee tots la matexa probabltat de ser trats per la mostra (/N). Idea: qualsevol mostra de tamay té la matexa probabltat cojuta: (N-)!/N!. Prof. Lída Motero Pàg. 5-4 Curs.4-.5

5 INTRODUCCIÓ A LA INFERÈNCIA ETADÍTICA Més exemples:. Algorsme A d ordeacó: teressa el paràmetre medaa del temps d execucó per stàces de vectors de tamay r. Costruccó aleatòra de vectors de tamay r (mostra, e aquest cas la poblacó és fta). executa sobre les stàces, s estma la medaa poblacoal del temps d execucó a partr de l estadístc medaa mostral.. Avaluacó d u servdor de veda d etrades. Les proves dque les petcos que pode ser ateses per mut λ (hora, 6 λ ). NO tee dades sobre el ombre de petcos per hora. Es pot suposar dstrbucó expoecal dels temps etre arrbades amb paràmetre α descoegut. Mostra de temps etre arrbades de petcos. U ús de la mostra sera per estmar α amb u cert terval de cofaça. U altre ús per determar s el sstema es sobrecarregarà o o, és a dr per cotrastar la hpòtes ula α λ, cotra la α > λ hpòtes alteratva de sobrecàrrega. U altre ús: potser volem cotrastar s realmet els temps etre petcos seguexe u model probablsta expoecal. Objectu: usar apropadamet e stuacos d estud semblats a les aterors la termologa de poblacó, mostra, tamay mostral, paràmetre, estmador estadístc. o Per exemple fora de cotext teteu usar la termologa presetada per ferr qua és la despesa dàra promg e el bar de la FIB, amb u rsc d equvocar-se del %, etre els estudats d ET-FIB. Prof. Lída Motero Pàg. 5-5 Curs.4-.5

6 5-. INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL Es dsposa d ua mostra aleatòra de tamay d ua poblacó gra (N>>). Iteressa estudar la característca que té ua dstrbucó poblacoal coeguda amb excepcó d u paràmetre θ. Exemple : La durada d ua bombeta halògea. es sap que la v.a. durada té ua dstrbucó ormal de mtjaa hores, però o es coex la seva varaça, per tat, el paràmetre descoegut és θ V [ ]. Exemple : La durada d ua bombeta halògea. es sap que la v.a. durada té ua dstrbucó ormal de mtjaa θ E. DECONEGUDA, però I es coex la seva varaça, per tat, el paràmetre descoegut és [ ] gu els resultats de la mostra aleatòra, K,. x,, x K, és a dr la mostra aleatòra só v.a...d La formacó obtguda e la mostra cal resumr-la e geeral e dcadors umèrcs. Defcó d estadístc: Qualsevol fucó matemàtca de la mostra aleatòra T (,, ) Per exemple, el màxm T ( K, ) max{,, }., K K. Per exemple, la mtjaa geomètrca ( ),K, o la mtjaa artmètca T (,K, ) T Prof. Lída Motero Pàg. 5-6 Curs.4-.5

7 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL Defcó d estmador: U estmador és qualsevol estadístc usat per determar el paràmetre θ. El valor d u estmador de θ, prové de substtur les observacos cocretes de la mostra e la fucó estadístc, és a dr ( x,, ) θˆ T K, es sol otar com el paràmetre amb u barret θˆ. x Els estadístcs o tee perquè doar boes estmacos del paràmetre θ per qualsevol mostra, e geeral, es propose estadístcs que a la llarga o e promg doe bos resultats. D aquí que calgu mposar-los codcos. Defcó d estmador o baxat: És u estadístc que E [ T (,, )] θ ecerta el valor del paràmetre. K, és a dr que e promg Exemple : la mtjaa artmètca és u estmador o baxat del paràmetre mtjaa poblacoal d ua característca v.a. d esperaça µ varaça matemàtca de. Veem-ho: T, és a dr el paràmetre descoegut d terès és θ E [ ] µ, esperaça (, K, ) E[ T (, K, )] E E[ ] E[ ] µ µ Val a dr que l estadístc mtjaa artmètca té ua otacó que ja coexem ( ) T,K, Prof. Lída Motero Pàg. 5-7 Curs.4-.5

8 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL U estadístc és ua fucó de varables aleatòres..d. per tat, és ua ova v.a., per tat té sett parlar de la seva esperaça, varaça, dstrbucó, momets, etc. L estadístc mtjaa artmètca, és u estmador o baxat de la mtjaa poblacoal, doat que l esperaça matemàtca de l estadístc cocdex amb l esperaça matemàtca de (mtjaa poblacoal). A la pràctca, abusem del lleguatge molt sovt cofoem estadístc amb estmador: l estadístc defex ua v.a., e cav l estmador és u valor cocret de la v.a. defda per l estadístc. I per tat, també té sett de parlar de la varaça de la v.a. mtjaa artmètca. És a dr, la varaça de l estadístc mtjaa artmètca. V [ T (, K, )] V [ ] V V [ ] V [ ] El que mplca, que la precsó de la mtjaa artmètca per estmar la mtjaa poblacoal crex a mesura que la mostra aleatòra crex (doat que la varaça de l estadístc decrex). Prof. Lída Motero Pàg. 5-8 Curs.4-.5

9 Prof. Lída Motero Pàg. 5-9 Curs.4-.5 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL la mostra aleatòra prové d ua poblacó fta es fa sese reemplaçamet, aleshores la varaça de la mtjaa artmètca de la mostra o té l ateror fòrmula [ ] N N N V. E cav l esperaça matemàtca de l estadístc cocdex amb la mtjaa poblacoal, és a dr, és o baxat. ( ) [ ] [ ] [ ]??,, fta mostra V V V T V K La varaça de la suma de v.a. NO INDEPENDENT o es pot posar com la suma de varaces!!!!! (tervee les covaraces a ). ( ) [ ] [ ] [ ] [ ] µ fta mostra E E E E E T,K, Estudem ara u estadístc per estmar el paràmetre varaça d ua característca, com sempre v.a. suposem a més a més que el paràmetre mtjaa poblacoal É DECONEGUT la poblacó fta. ( ) ( ) ( ) [ ] ( ),,,, E E T T K K K

10 Prof. Lída Motero Pàg. 5- Curs.4-.5 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL Demostre-m ho: ( ) ( ) [ ] [ ] [ ] [ ] ( ) [ ] [ ] [ ] ( ) [ ] ( ) [ ] [ ] ( ) [ ] [ ] [ ] ( ) [ ] ( ) [ ] ( ) [ ] [ ] ( ) [ ] [ ] ( ) ( ) [ ] ( ) ( ) µ µ µ µ V E V E V E E E E E E E E E E E E E E E E Per tat, u estadístc que resultarà u estmador o baxat del paràmetre varaça poblacoal és: ( ) ( ) [ ],, E T K Només vàld per poblacos ftes (o molt gras)

11 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL la poblacó és fta, aleshores les mostres aleatòres sese reposcó resulte e v.a. estadístcamet depedets a la pràctca l estadístc sobreestma la varaça poblacoal: ' T ( ) ( ) [ ], K, E haurà d emprar u altre estadístc, que sol otar-se e algus textes : T (, K, ) N ( ) E N [ ] ' Estadístc per l estmacó de la varaça e poblacos ftes (també val per ftes) L efcèca d u estadístc per l estmacó d u paràmetre θ (poblacoal) està llgada a la seva varaça, recordem que u estmador és ua v.a. per tat té els seus momets. El o bax dca que l estmador aputa bé cap el paràmetre θ e terme mg, l efcèca està llgada a ua varaça el més baxa possble. Dos estadístcs per l estmacó d u paràmetre θ es pode comparar e termes d efcèca: T T T T (, K, ) (, K, ) [ ] [ ] E T E T θ V θ [ T ] V [ T ] T més efcet que T Prof. Lída Motero Pàg. 5- Curs.4-.5

12 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL E Estadístca Matemàtca, es demostra que h ha ua cota feror a la varaça dels estadístcs per estmar u paràmetre θ u estmador és efcet s és o bax té míma varaça (la cota de Cramer-Rao). Nosaltres omés volem valorar la precsó dels valors de l estmador res més. Ua altra característca destjable dels estadístcs per estmar u paràmetre θ és que a mesura que la mostra es fa gra, aleshores les estmacos sgu més precses, és a dr que la varaça de l estadístc per l estmacó d u paràmetre θ decrex a mesura que augmeta el tamay de la mostra. Aquesta característca es pot formular matemàtcamet, cosa que o farem rep el om de cosstèca. E el cas límt, s la mostra tgués el tamay de la poblacó, aleshores la varaça de l estmador (abús de lleguatge per dr, l estadístc que s usa per l estmacó d u paràmetre θ ) sera. T ( ) [ ] [ ], K, E T θ V T T cosstet T H ha mètodes geerals per l estmacó de paràmetres, que s estude e Estadístca Matemàtca, el mètode dels momets, el mètode de la maxmtzacó de la versemblaça, etc. U mètode mportat e temes de regressó aàls de la varaça és el mètode dels míms quadrats, que sota certa dstrbucó de probabltat de la varable d terès, els seus estmadors só equvalets als estmadors màxm versemblats per tat, esdevé u cas partcular. Prof. Lída Motero Pàg. 5- Curs.4-.5

13 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL Els estadístcs mtjaa artmètca mostral T (, ) U (, ) ( ),K varaça mostral,k só respectvamet, estmadors o baxats dels paràmetres mtjaa varaça poblacoals, s la poblacó és fta o molt gra. A més, a partr d ara, relaxat ua mca la otacó, es pot demostrar que la mtjaa varaça ( ) mostrals, sota codcos teòrques febles, só els estmadors de míma varaça, és a dr, que só efcets per tat, a la pràctca só els estmadors que usarem per Fxat la ostra atecó e l estadístc mtjaa mostral, ja sabem que E[ ] µ gras o ftes, V [ ] µ. la que e poblacos molt, és a dr la varaça de la dstrbucó de probabltat de l estmador mtjaa mostral decrex a mesura que el tamay de la mostra,, crex. Podríem veure-ho gràfcamet mtjaçat algu applet docet que es troba per teret. Per exemple, u que ja us és famlar: de la pàga de udar Dora-Raj. Prof. Lída Motero Pàg. 5-3 Curs.4-.5

14 Prof. Lída Motero Pàg. 5-4 Curs.4-.5

15 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ DE PARÀMETRE POBLACIONAL Prof. Lída Motero Pàg. 5-5 Curs.4-.5

16 5-3. INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Fs ara s ha estudat l ús d u estadístc per l estmacó putual a partr d ua mostra cocreta d u paràmetre poblacoal θ. Els valors dels estmadors o sole cocdr de lluy amb els vertables ( descoeguts) valors dels paràmetres, però doat que els estadístcs usats per estmacó (estmadors) só v.a. a les que se ls pot calcular els seus momets, aleshores té sett de costrur tervals d estmacó, que s aomee tervals de cofaça, doat que tem ua certa cofaça de que cotdrà el vertable valor del paràmetre θ : P ( ˆ θ ε < θ < ˆ θ + ε ) α ( ˆ ) ( ) ( ) θ ε < θ < ˆ θ + ε α P ε < θ ˆ θ < + ε θ ˆ θ < ε α ε ε ε P P ( ) o bé θ θ > ε α P. ˆ El coefcet de cofaça o vell de cofaça habtual és. 5 ε ε ε respecte el vertable valor del paràmetre θ, és a dr, paràmetre θ al ( α )% θ ˆ θ ε, ˆ θ + ε α quas sempre l terval es doa smètrc o ( θ ) ( ˆ θ ε, ˆ θ + ε ) ( ) ( ) IC al 95%. es sól llegr terval de cofaça pel IC al ( α )%.. 5 α llavors Prof. Lída Motero Pàg. 5-6 Curs.4-.5

17 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Iterpretacó freqüetsta: u terval de cofaça al ( α )% mplca que s procés de mostreg es IC θ sera repetís ftes vegades, la fraccó de les vegades e que el paràmetre θ estara cotgut a ( ) ( α ). Usarem u applet de Itervals, de la pàga de udar Dora-Raj, per fer més eteedora la qüestó:. uposem l experèca aleatòra de lleçar 5 vegades ua moeda equlbrada, per tat la probabltat de classe A (cara) és θ.5, determem el ombre de cares la freqüèca relatva de la classe A (θˆ b.cares/5). Veem els resultats de la smulacó MoteCarlo m5 vegades al requadre esquerra amut. Per cada smulacó es calcula θˆ ( θ ) ( ˆ θ ε, ˆ θ + ε ) IC al 95%.. uposem l experèca aleatòra de lleçar 5 vegades ua moeda equlbrada, determem el ombre de cares la freqüèca relatva de la classe A (b.cares/5). Veem els resultats de la smulacó MoteCarlo m5 vegades al requadre dreta amut. Es calcule θˆ IC ( θ ) ( ˆ θ ε, ˆ θ + ε ) al 95%. 3. IDEM QUE, però per cada smulacó es calcula θˆ ( θ ) ( ˆ θ ε, ˆ θ + ε ) 4. IDEM QUE, però per cada smulacó es calcula θˆ ( θ ) ( ˆ θ ε, ˆ θ + ε ) IC al 8%. IC al 99%. Prof. Lída Motero Pàg. 5-7 Curs.4-.5

18 Prof. Lída Motero Pàg. 5-8 Curs.4-.5

19 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL 5-3. Metodologa Geeral del Càlcul d Estmacos per Iterval gu ua poblacó o la característca té el paràmetre θ descoegut es vol doar ua estmacó per terval del seu valor a partr d ua mostra aleatòra. Abús de lleguatge: doar u terval de cofaça per θ.,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a...d. de paràmetre θ ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar θ, és a dr, ua v.a. que es fucó de la mostra T T (,, ) varaça). o baxat [ T ] θ K 3. Fxar u vell de cofaça α. 4. Determar els ombres a b tals que ( a < T < b) α 5. Per la mostra cocreta calcular T ( x,, x ) θˆ matet la codcó paràmetre θ. a < θˆ < E cosstet [ T ] P. V efcet (míma T K determar el rag de valors que θ pot predre b. Aquest rag de valors és l terval de cofaça al ( α )% Clau: cal dsposar de la dstrbucó de probabltat de T T (,, ) K pel axò omés es pot fer s es coex la dstrbucó de probabltat de o bé es pot aplcar d algua maera el TCL. Prof. Lída Motero Pàg. 5-9 Curs.4-.5

20 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL 5-3. Mtjaa d ua poblacó fta de característca dstrbuïda N ( µ, ) uposem que la varaça de és coeguda l esperaça és descoeguda. Aplquem els passos aterors:,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a. ormals de mtjaa µ, ( µ, ) N ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar µ, és a dr, ua v.a. que es fucó de la mostra T ( ),K,, la mtjaa mostral sabem que és o baxada cosstet, també efcet com que só..d. té dstrbucó ormal amb E [ ] µ V [ ], és a dr, N µ, 3. Fxar u vell de cofaça α. El clàssc, α Determar els ombres a b tals que P ( a < < b) α aleshores busco c a l etor de l esperaça (descoeguda) t.q.. Com que la dstrbucó és smètrca P µ c µ µ + c µ c ( µ c < < µ + c). 95 P < Z < P < Z < c Prof. Lída Motero Pàg. 5- Curs.4-.5

21 Prof. Lída Motero Pàg. 5- Curs.4-.5 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL < < < < < c Z P c Z P c Z P c Z P c Z P ( ) c c c Z P c Z P N Z taules , < < b a µ µ Per la mostra cocreta calcular ( ) x x x T,, K determar el rag de valors que µ pot predre matet la codcó b x a < <. Aquest rag de valors és l terval de cofaça al ( )% α pel paràmetre µ. ( ) ( ) x x IC µ 96.,.96 + al 95%

22 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL E el cas de la ormal, smètrca de voler costrur u IC smètrc etor de µ, aleshores cal buscar a les taules de la ormal estàdard el valor t.q. doa ua probabltat acumulada de c c P α Z < α α α P Z < z tq P taules Z N (,) ( Z < z ) α z α és el valor de la ormal estàdard que dexa ua cua de probabltat per la dreta de magtut α. I l terval de cofaça al ( α )% pel paràmetre µ és e geeral, IC ( ) ( x z x + z ) µ α α, al ( α )% Els valors habtuals usats com vells de cofaça z α respectus e tervals smètrcs só: ( α ) z α Prof. Lída Motero Pàg. 5- Curs.4-.5

23 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Exercc : abeu calcular qu és el tamay mostral ecessar per doar ua estmacó per terval al 99% de cofaça pel paràmetre µ amb ua precsó (amplada de l terval o superor) a E? IC ( µ ) ( x z, x + z ) α α z E Exercc : U programa té u workg-set promg de pagacó dstrbuït ormalmet amb varaça 8 (pàges al quadrat). El programa s executa 36 vegades e stuacos depedets. Es recull el workgset promg per cada execucó. La mtjaa mostral resulta ser pàges. Doeu u terval de cofaça al 95% pel workg-set promg requert pel programa. IC α ( ) ( x.96, x +.96 ) ( , x ) ( 97.6,.94) µ al 95% IC Exercc 3: Es vol coèxer el temps de CPU requert per u programa e u etor multusuar amb u vell de cofaça del 99% amb ua precssó de mg sego amut o avall del vertable temps d execucó. L experèca ateror valda ua varaça del temps d execucó de.5 segos quadrat. Qu és el ombre d execucos que s ha d efectuar per poder determar l terval de cofaça amb els aterors requermets? ( ) ( x z, x + z ) z ( ) (.5 ).5 6 µ α α.5 Prof. Lída Motero Pàg. 5-3 Curs.4-.5

24 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL INCONVENIENT DEL MÈTODE PREENTAT: ha suposat que la dstrbucó de probabltat de la poblacó (de la característca d terès e la poblacó, s haura de dr) és NORMAL. ha suposat que la varaça poblacoal de era coeguda. E la majora dels casos o és cert. olucos: el paràmetre d terès és la mtjaa poblacoal de, malgrat o ser ormal la dstrbucó de la característca de la poblacó, e vrtud del teorema cetral del límt, e poblacos ftes (o molt gras) e mostres aleatòres de gra tamay, l estadístc mtjaa mostral tdrà ua dstrbucó ormal sgu qua sgu la dstrbucó de referèca de. E termologa estadístca, la mtjaa mostral és assmptòtcamet ormal. la varaça poblacoal de és descoeguda teressa estmar la mtjaa poblacoal (també descoeguda), aleshores es pot usar ua estmacó de la varaça. la mostra és gra reemplaçar la varaça poblacoal descoeguda per l estadístc varaça mostral arà bé: IC ( µ ) ( x z x + z ) IC( ) ( x z s x + z s ) α, α µ α, α descoeguda la mostra és petta, aleshores haurem de desevolupar ua dstrbucó de referèca per l estadístc per l estmacó de la varaça. Axò s, sese sortr-os del supòst de dstrbucó de referèca ormal de. Prof. Lída Motero Pàg. 5-4 Curs.4-.5

25 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Mtjaa d ua poblacó fta de característca - N ( µ, ). Varaça descoeguda uposem que la varaça de és descoeguda l esperaça és descoeguda. Aplquem els passos geerals:,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a. ormals ( µ, ) N ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar µ, és a dr, ua v.a. que es fucó de la mostra T ( ),K,, la mtjaa mostral sabem que és o baxada cosstet, µ també efcet com que só..d., t té dstrbucó t d tudet amb - graus de llbertat amb E µ µ V. Assmptòtcamet, ua t d tudet amb r g.ll. covergex a ua ormal 3 estadard qua r es fa gra (superor a 3 ja és boa l aproxmacó). 3. Fxar u vell de cofaça α. El clàssc, α Determar els ombres a b tals que P ( a < < b) α. Com que cal tpfcar (cetrar redur) descoec µ la dstrbucó de la t d tudet smètrca aleshores busco c a l etor de l esperaça per les taules de la t d tudet: Prof. Lída Motero Pàg. 5-5 Curs.4-.5

26 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL P c < µ < c ( c < t < c) P( t < c).95 P( t < c) P P ( t < c).975 c t P t < < t. 95 taules, α, α, α t µ a µ t, α s b µ + t, α 5. Per la mostra cocreta calcular T ( x,, x ) x predre matet la codcó ( α )% pel paràmetre µ., α IC s K determar el rag de valors que µ pot a x < b <. Aquest rag de valors és l terval de cofaça al ( ) ( x t s x t s ) µ, α, +, α al ( α )% % t es defex de maera que l àrea a la dreta de t, α e la dstrbucó d tudet amb - g.ll. es gual a α. Prof. Lída Motero Pàg. 5-6 Curs.4-.5

27 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Prof. Lída Motero Pàg. 5-7 Curs.4-.5

28 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Exemples: Es vol estmar el temps mg d execucó d u programa e etor multusuar. executa 6 vegades amb jocs de dades hores trades aleatòramet. El temps mg d execucó resultat la desvacó estàdard és de x 3 ms 3s. Determeu u terval de cofaça al 98% pel temps mg d execucó. α IC. taules t, α t, 5, d o ( µ ) ( x t s x + t s ) ( , ) (.767,49.33), α,, α Prof. Lída Motero Pàg. 5-8 Curs.4-.5

29 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Lles Tècques de la Iferèca: t d tudet, χ ν, F de Fsher Per ara hem estat treballat l estmacó de la mtjaa per put per terval qua la característca d terès té ua dstrbucó ormal (relaxable va TCL). egum e el cotexte ormal, ara estudat l estmacó per terval de la varaça poblacoal.,, gu ua mostra aleatòra de tamay, K..d, procedet d ua poblacó ormal N µ ( µ, ) Z N( µ, ) amb - graus de llbertat.. gu Z χ, seguex ua sh-quadrat La lle de sh-quadrat gaudex de la propetat de la reproductvtat, és a dr, la suma de v.a. depedets de lle sh-quadrat és ua shquadrat amb paràmetre graus de llbertat, addcó dels g.ll. de les lles que la defexe. Val a dr que és ua lle tècca amb E χ ν ν V χ. [ ] [ ] ν Prof. Lída Motero Pàg. 5-9 Curs.4-.5

30 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL La darrera lle de probabltat tècca a presetar és la lle de Fsher. Aquesta lle té dos paràmetres que só els graus de llbertat del umerador del deomador, la raó és que es defex a partr d u quocet de shquadrats depedets: gu v.a. d. Tq.,, ν ν ν ν ν ν χ χ F W seguex ua lle de Fsher-edecor de u u graus de llbertat. Val a dr que els momets bàscs só [ ] [ ] ( ) ( ) ( ) 4 4, > + Ε ν ν ν ν ν ν ν ν ν ν ν W V W F W. Ara es pot doar ua defcó formal de la lle T d tudet. Z só depedets tals que, ( ),, > ν ν χ ν ν t Z T N Z. Es pot demostrar que l estadístc ( ) està relacoat amb ua lle de sh-quadrat, ( ) ( ) ( ) χ

31 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Varaça d ua poblacó fta de característca - ( µ, ) descoeguts N paràmetres uposem que la varaça la mtjaa de és descoeguda. Aplquem els passos geerals:,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a...d. ( µ, ) N ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar, és a dr, ua v.a. que es fucó de la mostra ( ) sabem que és o baxat, Ε[ ], cosstet, també ( ) χ. És molt susceptble a la dstrbucó ormal de les observacos. 3. Fxar u vell de cofaça α. El clàssc, α Determar els ombres a b tals que Pa ( ) < < b α χ b α. La lle és o smètrca, per P > b χ, α tat cal trobar a les taules els valors a b tals que ( ) l drem P ( χ < a) α a χ l drem, α. Les taules de sh-quadrat habtuals als llbres, tabule P( > x) χ, o la fucó dstrbucó!!!! Prof. Lída Motero Pàg. 5-3 Curs.4-.5

32 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Exemple: 5. Per la mostra cocreta calcular ( ) predre matet la codcó ( α )% pel paràmetre Pa < s. T x, K, x s determar el rag de valors que a s < b pot <. Aquest rag de valors és l terval de cofaça al ( ) ( ) ( ) s ( ) s < b α χ, α < s < χ, α < < χ, α χ, α IC ( ) ( ) s ( ), χ, α χ s, α al ( α )% Ua quexa habtual e usuars teractus d etor compartt és la gra varabltat del temps de resposta. Es mesure 3 temps de resposta aleatòramet la varaça mostral calculada és de 5 ms. uposem que els temps de resposta esta ormalmet dstrbuïts. Calculeu u terval de cofaça al 95% pel vertable valor de la varaça del temps de resposta. IC ( ) ( ) ( ) ( ) ( 3 ) 5 ( 3 ) 5 s s ( 3 ) 5 ( 3 ), IC,, χ, α χ, α χ 3,.5 al 95% χ 3, ( 5.86, 45.8) Prof. Lída Motero Pàg. 5-3 Curs.4-.5

33 INFERÈNCIA ETADÍTICA: ETIMACIÓ PER INTERVAL Exemple: E u expermet exhaustu de o reemplaçamet de compoets electròques, la vda observada per cadascua de les compoets és.,.5,.65,.75,.75,.785,.8,.865, Assumu que els temps de vda esta ormalmet dstrbuïts. Calculeu les estmacos per put per terval del temps mg la varaça de la vda de les compoets, a u vell de cofaça del 9%. Noteu l ús d algua aproxmacó e els càlculs? Exemple: U programa s ha valdat usat ua col.leccó aleatòra de 3 jocs de dades. ha mesurat el temps d execucó. La mtjaa varaça mostrals só 65ms 36 ms, respectvamet. Calculeu u terval de cofaça al 95% pel temps d execucó suposat ua dstrbucó ormal dels temps d execucó. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

34 5-4. INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ BERNOULLI tuacos e les que teressa estmar el percetatge de compoets electròques que fucoe bé després d u cert temps o la proporcó de vegades e que el temps de resposta a u query teractu e ua base de dades o ha superat u determat lldar. E ua mostra aleatòra de,, x,, x K, sgu,, K, les L estadístc + K + B( ) P T (,, ). L estadístc,π o baxat Ε[ P] Ε Ε [ ] π π. π K só v.a...d. ( π ) Beroull. K és u estmador cosstet(axò o ho demostrem) del paràmetre poblacoal L aplcacó del procedmet geeral de càlcul d estmadors per terval preseta dfcultats e aquest:. La dstrbucó de és dscreta per tat, pot ser mpossble assolr exactamet tervals de cofaça del vell de cofaça requert.. Les taules de les bomals só molt pesades de llegr, omés esta tabulats valors de proporcos ferors a.5 per valors de tamay mostral gra ja o es tabula habtualmet. E temes aterors vam emprar ua aproxmacó ormal pel càlcul de probabltats acumulades de lles bomals, ara ho retrobarem per 5 q 5 p. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

35 INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ BERNOULLI 5-4. Proporcó d ua poblacó fta de característca - ( ) π Beroull. uposem que l esperaça és descoeguda. Aplquem els passos geerals:,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a...d. ( π ) Beroull ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar π, és a dr, ua v.a. que es fucó P T (,, ) de la mostra K, és o baxat cosstet, com que só..d., ( ) + K + B,π. 3. Fxar u vell de cofaça α. El clàssc, α Determar els ombres a b tals que ( a < < b) α P. P ( a < < b) α P( k < < k ) α a b, el que equval a trobar a les taules P ( < k ) α B( k,, π, α ) P( < k ) α B( k,, π, α ) b b a a. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

36 INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ BERNOULLI pˆ T ( x,, x ) 5. Per la mostra cocreta calcular K predre matet la codcó a < s < b B s,, π, α s B kb,, π, α < < determar el rag de valors que π pot ( k ) ( ) a Aquest rag de valors és l terval de cofaça al ( α )% pel paràmetre π. Però axò o és ua fòrmula tacada!!!!! Proporcó d ua poblacó fta de característca - Beroull ( π ). Aprox. Normal Aplquem els passos geerals:,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a...d. ( π ) Beroull ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc relacoat amb l estmacó de π, s ( ) p 5 q 5, és a dr + + N π, π ( π ) P T (, K, ) estmara π. K, v.a. que és fucó de la mostra Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

37 Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5 INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ BERNOULLI 3. Fxar u vell de cofaça α. El clàssc, 5. α. 4. Determar els ombres a b tals que ( ) α < < b P a P. ( ) < < < < α π π π α α α z z P b a P ( ) ( ) ( ) ( ) z z z z π π α π π α α α π π π π π π π π + < < + < <. 5. Per la mostra cocreta calcular ( ) x s x x T p,, ˆ K determar el rag de valors que π pot predre matet la codcó < < b x a ( ) ( ) s s z s s s z s z s z + < < + < < α α π π α π π α π π π. Aquest rag de valors és l terval de cofaça al ( )% α pel paràmetre π.

38 INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ BERNOULLI Exemple: extrau ua mostra de xps d ua tramesa de gra tamay es vol determar la proporcó de xps que fucoa correctamet, els altres esta fora d especfcacos. Només 7 dels mostrejats fucoe correctamet. Determeu u terval de cofaça al 95% per la vertable proporcó de xps satsfactors. L estmador per put és p7/.35. Nvell de cofaça 95 ( )% α. 5 Estmador por terval sese aproxmacó ormal. α. ( k ) P( k ) B( k,,.35,.975 ).975 k, P α b MTB > IvCDF,975; UBC> Bomal,35. Iverse Cumulatve Dstrbuto Fucto Bomal wth ad p,35 x P( < x ) x P( < x ),9468,984 MTB > IvCDF,5; UBC> Bomal,35. b b taules MINITAB Iverse Cumulatve Dstrbuto Fucto Bomal wth ad p,35 MTB > b x P( < x ) x P( < x ), 3,444 ( k ) P( < k ).5 P( < k ) B( k,,.35,.5 ).5 k, P α < a a a a taules a MINITAB ka s kb π tq <.35 < k a tqb ( k +,, π,.5 ) k tqb( k,, π,.975 ) a b b Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

39 INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ BERNOULLI F_x p_- p_- p_-3 p_-4 p_-5 p_-6 p_-7 p_-8, , L aproxmacó grollera es aputa cap a valors de p. fs a p.6, però caldra refar més. De fet, terpolat surt (.33,.6). Podeu comprovar que o és pràctc de lluy. Estmador per terval amb aproxmacó ormal. IC ( π ) s s s s s + s z z α, α al ( α )% (.35) < π < (.35).4 < π < % al Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

40 5-5. INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ EPONENCIAL 5-5. Paràmetre d ua poblacó fta de característca - Exp ( λ). uposem que l esperaça és descoeguda: Ε[ ] λ,,.aplquem els passos geerals: x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a...d. ( λ) Exp ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar λ, és a dr, ua v.a. que es fucó K, és o baxat cosstet de λ + + Erlag(, λ) Ε λ Ε Ε λ T (,, ) de la mostra K λ Erlag(, ) χ Erlag( r, ) χ r 3. Fxar u vell de cofaça α. El clàssc, α Determar els ombres a b tals que ( a < λ < b) α, com que só..d., [ ] [ ] [ ] Erlag. Les lles d Erlag ( les gamma) esta relacoades amb la sh-quadrat P.. ( a λ < b) α a χ b χ P <, a les taules de la sh-quadrat., α, α Prof. Lída Motero Pàg. 5-4 Curs.4-.5

41 INFERÈNCIA ETADÍTICA: MOTREIG D UNA POBLACIÓ EPONENCIAL x T ( x,, x ) 5. Per la mostra cocreta calcular K predre matet la codcó s determar el rag de valors que λ pot a < λx < b χ λx < χ χ x < λ < χ x, α <, α,α, α. Aquest rag de valors és l terval de cofaça al ( α )% pel paràmetre λ. IC ( λ) ( χ x, χ x) al ( α )%,α, α 5-5. Paràmetre d ua poblacó fta de característca - ( λ). usa la relacó etre les lles expoecal Posso. uposem que s observe u procés de Posso fs que u ombre fx d evets s ha realtzat. Es defexe com el temps etre l evet - l evet. Les só..d. dstrbuïdes amb ( ) λ λ > 5 ( α )% Exp. I per tat, l terval de cofaça al ( α )% pel paràmetre λ. IC ( λ) ( χ x, χ x) al ( α )%,α, α es pot usar l aproxmacó ormal de la lle de Posso per aaloga l terval de cofaça al pel paràmetre λ : ( λ) ˆ λ z λ ˆ λ + ˆ λ α ˆ, zα IC. Prof. Lída Motero Pàg. 5-4 Curs.4-.5

42 5-6. INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI ovt, a la pràctca cal predre decsos sobre característques poblacoals e base a la formacó lmtada que aporta ua mostra aleatòra de la poblacó. Per exemple, decdr s cal amplar la memòra RAM dels PCs de les aules de laborator de la FIB o o: la tra és I o NO. Però per arrbar a la decsó emprar l Estadístca per treure coclusos sobre la formacó aportada per les dades empírques e el recolzamet d ua certa assercó, aomeada hpòtes estadístca, que és ua afrmacó relatva a u paràmetre o lle de probabltat assocada a la característca d terès de la poblacó, sobre la que es basa la decsó. El procedmet per decdr s s accepta o es rebutja ua hpòtes estadístca, a partr de la dades d ua mostra, s aomea cotrast d hpòtes/s o test d hpòtes/s (per ara pesem e hpòtess smples). gu H, la hpòtes ul.la que és ua afrmacó sobre la lle de probabltat de (e algu dels seus paràmetres): és la hpòtes estadístca que cal acceptar o rebutjar. La egacó de la hpòtes ul.la, s aomea hpòtes alteratva es ota per H. assgarà ua probabltat a hpòtes ul.la s aquesta probabltat és feror al vell de sgfcacó del cotrast α (ell clàssc, α. 5 altramet es rebutja. ), aleshores la hpòtes ul.la s accepta, Per exemple: Els resposables del laborator de càlcul pree ua mostra aleatòra sobre els programes requermets de memòra d aquestos e dferets classes de laborator. A partr de les dades treue ua mtjaa varaça mostral de la RAM ecessàra doada la cofguracó de RAM de la stal.lacó aleshores pode determar qua és la probabltat que es requerex superar la cofguracó partr d aquí avaluar el trade-off etre versó rsc de pejades de PCs (e detrmet de la qualtat docet). H: E meys del 5% dels laborators es supera la RAM stal.lada, cotra la H: E u 5% o més dels laborators es requerex més RAM que la stal.lada. Prof. Lída Motero Pàg. 5-4 Curs.4-.5

43 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI 5-6. Tpologa dels Errors: I II L error de tpus I fa al lusó a la possbltat de formular ua hpòtes ul la certa, però que la mostra dspoble per fer el cotrast es aput a rebutjar H acceptar H. L error de tpus II fa al.lusó a a la possbltat de formular ua hpòtes ul la falsa, però que la mostra dspoble per fer el cotrast es aput a acceptar H rebutjar H. La probabltat de cometre u error tpus I s aomea α és el vell de sgfcacó del cotrast. la probabltat d acceptar ua H certa. La probabltat de cometre u error tpus II s aomea β. La potèca del test és rebutjar ua H falsa). α és β (la probabltat de Trade-off : Per u tamay mostral fxat, redur la probabltat d error tpus I, mplca augmetar la probabltat d error tpus II. Equvaletmet, redur la probabltat d error tpus II, mplca augmetar la probabltat d error tpus I. L úca maera de dsmur els errors de tpus I II smultàamet és augmetat el tamay mostral. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

44 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Exemple: gu la característca de temps de vda e hores d ua poblacó de reactus l objecte d estud. uposem que seguex ua lle ormal de varaça coeguda gual a hores-quadrat. Es formula l hpòtes ul.la que la vda mtjaa és gual a h. Estudeu mtjaçat l applet l efecte del tamay mostral sobre els errors tpus I II, per dferets hpòtess alteratves µ µ.5,.,. 5. El vell descrptu d u cotrast per H ) H és el meor vell de sgfcacó α pel qu la dferèca serà declarada sgfcatva (es rebutja H H : µ > : µ T T Prmer mrem amb 5 després amb. Aputeu cometars: (, K, ) N( µ, ) (, K, ) N( µ +, ) > Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

45 Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

46 Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

47 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI 5-6. Metodologa geeral del cotrast d hpòtess Es vol cotrastar ua hpòtes blateral H : θ θ, efrot H : θ θ relatva u paràmetre de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta).,, x,, x. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les, K, só v.a...d. de paràmetre θ ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar θ, és a dr, ua v.a. que es fucó de la mostra T T (,, ) sota la hpòtes ul.la certa, axò pot otar-se T T (, K, θ ). K 3. Fxar u vell de sgfcacó α. 4. Determar els ombres a b tals que ( < ) α 5. Per la mostra cocreta calcular t T ( x, K, θ ). a t < b Aquest és el cotrast de P. < x ; H : θ θ a u vell de sgfcacó al ( α )% ; < llavors acceptar H : θ θ.. Clau: cal dsposar de la dstrbucó de probabltat de T T (, K, ; θ ) axò omés es pot fer s es coex la dstrbucó de probabltat de o bé es pot aplcar d algua maera el TCL. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

48 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Cotrast de la Mtjaa d ua característca - N ( µ, ). Varaça Coeguda Es vol cotrastar ua hpòtes blateral H : µ µ, efrot H : µ µ relatva al paràmetre de la mtjaa de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta).,, x,, x. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les, K, só v.a...d. de paràmetre µ ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar µ, és a dr, ua v.a. que es fucó de la T T,, sota la hpòtes ul.la certa, axò pot otar-se mostra ( ) T K (, K, ; µ ) N( µ, ) Z N(,) 3. Fxar u vell de sgfcacó α. L habtual és α. 5 µ 4. Determar els ombres a b tals que P( a < T < b H certa) 5. Per la mostra cocreta calcular x T ( x, K, θ ) x ;. acceptar H : θ θ. Aquest és el cotrast de : θ θ. α a µ z b µ + z α, α a x < b µ zα < x < µ + zα <, H a u vell de sgfcacó al ( α )%.. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

49 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Cosderacos ràpdes: E el cas de la mtjaa d ua poblacó ormal, la dstrbucó de l estadístc mtjaa mostral surt molt freqüetmet, aleshores surt més a compta obvar el pas 4 e el pas 5: 5. Per la mostra cocreta calcular x µ x x z. z ( z, α ) α z llavors acceptar H : θ θ. Aquest és el cotrast blateral de H : θ θ a u vell de sgfcacó al ( α )%. el cotrast és ulateral, l esquema cavara mímamet: H : µ µ, efrot H : µ > µ relatva al paràmetre de la mtjaa de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta). Per la mostra cocreta calcular acceptar x µ x x z. z < zα x < µ + zα H : θ θ a u vell de sgfcacó al ( α )%. llavors el cotrast és ulateral: H : µ µ, efrot H : µ < µ relatva al paràmetre de la mtjaa de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta). Per la mostra cocreta calcular x z x µ sgfcacó al ( α )%. z > zα x > µ zα llavors acceptar H : θ θ a u vell de. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

50 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Exemple: El cotrast és ulateral, l esquema cavara mímamet: H : µ µ, efrot H : µ > µ relatva al paràmetre de la mtjaa de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta). Per la µ, calcular mostra cocreta,, de.,.5,.5. x µ x x z. Varar el vell de sgfcacó z < zα x < µ + zα llavors acceptar.. α. z < z x < + z µ α H : µ µ a u vell de sgfcacó al ( α )%. α llavors s accepta H : µ µ. α llavors s accepta H : µ µ. α. z < z x < + z µ α α llavors s accepta H : µ µ. α. z < z x < + z. 674 µ α E cada cas, la potèca del cotrast és: α. La potèca és P( Rebutjar H H falsa).... α. 5 β α. 5 β.5. β. Prof. Lída Motero Pàg. 5-5 Curs.4-.5

51 Prof. Lída Motero Pàg. 5-5 Curs.4-.5

52 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Cotrast de la Mtjaa d ua característca - N ( µ, ). Varaça Descoeguda Es vol cotrastar ua hpòtes blateral H : µ µ, efrot H : µ µ relatva al paràmetre de la mtjaa de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta).,, x,, x. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les, K, só v.a...d. de paràmetre µ ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc per estmar µ, és a dr, ua v.a. que es fucó de la T T,, sota la hpòtes ul.la certa, axò pot otar-se mostra ( ) K µ (, K, ; µ ) N( µ, ) Z t T 3. Fxar u vell de sgfcacó α. L habtual és α Determar els ombres a b tals que P( a T < b H ) 5. Per la mostra cocreta calcular x s. α a µ t. és la desv. Tpus mostral estmada. b <, α, µ +, α. a x < b t s x < µ, α < < µ +, α, acceptar H : θ θ. Aquest és el cotrast de H : θ θ a u vell de sgfcacó al ( α )% t. s t Prof. Lída Motero Pàg. 5-5 Curs.4-.5

53 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Cosderacos ràpdes: E el cas de la mtjaa d ua poblacó ormal, la dstrbucó de l estadístc mtjaa mostral surt molt freqüetmet, aleshores surt més a compta obvar el pas 4 e el pas 5: 6. Per la mostra cocreta calcular x µ x x t. ( t, α,, α ) s t t llavors acceptar H : θ θ. Aquest és el cotrast blateral de H : θ θ a u vell de sgfcacó al ( α )%. el cotrast és ulateral, l esquema cavara mímamet: H : µ µ, efrot H : µ > µ relatva al paràmetre de la mtjaa de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta). Per la mostra cocreta calcular llavors acceptar x µ x x t. t < t, α x < µ + t, α s s H : θ θ a u vell de sgfcacó al ( α )%. el cotrast és ulateral: H : µ µ, efrot H : µ < µ relatva al paràmetre de la mtjaa de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta). Per la mostra cocreta calcular x µ x t z t s sgfcacó al ( α )%.. >, α x > µ t, α llavors acceptar H : θ θ a u vell de Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

54 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Exemple: El workg set promg d u programa és de blateral H µ µ 5 pàges amb ua varaça de 3 : pàges. Es creu que ua reorgatzacó de l espa d adreces del programa mllorara la localtat, tot redut el tamay del workg set. Per tal d avaluar l ateror afrmacó es recull ua mostra de execucos, tot trobat u tamay mostral mg del workg set de 45 pàges. Qua és la decssó que predreu? Cotrast d hpòtes ulateral de H : µ µ 5 efrot H : µ < µ. uposem dstrbucó bastat ormal de la v.a. tamay del workg set. Per, o caldra la suposcó de ormaltat. x z x µ 45 5 Per la mostra cocreta 3 3?? 3 45 α α. 5 5 z > z x > 5 z 3 x 45 < rebutjar 5. α llavors H : θ θ a u vell de sgfcacó al ( α )%. Coclusó: semblar que mllora. fos descoeguda, però s 3 pàges. Per la mostra cocreta calcular 5?? t > t, t99,.5 x 45> µ t, α x 45 < µ z >> 3 α 3 rebutjar 5 3 x t. α llavors H : θ θ a u vell de sgfcacó al ( α )%. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

55 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Exemple: El temps de resposta a u query sezll e ua BD és acceptablemet ormal amb 5. 8 seg. Es vol cotrastar la hpòtes ulateral que el temps de resposta és de segos efrot l alteratva de temps de resposta superor. Es fxe els errors de tpus I II a.5. respectvamet. Qu és el tamay de la mostra aleatòra de temps de resposta per satsfer els requermets aterors? Cotrast Ulateral H µ µ amb varaça coeguda 5. 8 Error de tpus I: : 5. 8 (, K, ; ) N(, ) (,) T µ, efrot H : µ > µ. a fxar µ µ 5.8 N ( ) ( ) ( ) C Re C butjar H H P > C H P Z < z. 5.5 α P α Dada error de tpus II: C + zα ( ) ( ) ( ) Cµ Cµ Acceptar H H P < C H P Z < z. 33. β P β C µ zβ. µ Igualat: C.33 ( µ ) ( ) 5.8 µ ( ) ( µ ) ( µ ) Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

56 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Proporcó d ua poblacó fta de característca - ( ) π Beroull. Es vol cotrastar ua hpòtes blateral H : π π, efrot H : π π relatva al paràmetre de la dstrbucó de probabltat de la v.a. de la poblacó (fta). Vàld qua π o està aprop de de.,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a...d. ( π ) Beroull ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc relacoat amb l estmacó de π, s p 5 q 5, T, K, ; π + K+ N π, π π és a dr ( ) ( ( )) π π ( π ) N (,). 3. Fxar u vell de sgfcacó α. L habtual és α Determar a b tals que P ( a < < b H ) α a π z π ( π ), b π + z π ( π ) α α Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5, v.a. que és fucó de la mostra s. a < s < b π z π ( π ) < s < π + z π ( π ) 5. Per la mostra cocreta calcular acceptar H : π π. Aquest és el cotrast blateral de H : π π a u vell de sgfcacó al ( α )%. 6. Es podra extedre a la maera habtual a cotrastos ulaterals. α α,.

57 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Exemple: Es vol cotrastar s u crcut fucoa de maera correcte. Per etrades, s observe a la sortda 37 us 63 zeros. el crcut fucoa bé s haure d observar tat us com zeros a la sortda. Està fucoat correctamet a u vell de cofaça habtual? Calculeu el vell descrptu del cotrast. Es vol cotrastar ua hpòtes blateral : π π. 5 H, efrot H : π π.,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les K só v.a...d. ( π ) Beroull ).. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc relacoat amb l estmacó de π, s p 5 q 5, és a dr T (, K, ; π ) + K+ N( π, π ( π )). 3. Fxar u vell de sgfcacó α. L habtual és α Determar a b tals que P ( a < < b H ).95 a , b Per la mostra cocreta calcular 37 sgfcacó del 95%. s. ( 4,6) s, es rebutja H : π π a u vell de? tq. P a < s 37 < b H 5 z 5 37 z 5.6 P Z α ( ) α α α ( ) α El vell descrptu és el u vell de sgfcacó α mím que fa acceptar la hpòtes ula.. taules Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

58 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Exemple: Per tal de dstgr etre 8 B, s usa u mètode estadístc per patter recogto, basat e el quocet d estramet, deft com el quocet etre l alçada del símbol la logtud de l arc esquer. La dstrbucó codcoal de doat que el símbol és u 8, és N(.8,.), membre que e el cas de B és N(.96,.). El problema del recoexemet és u problema de cotrast d hpòtess: H µ µ. 8 efrot H µ µ. 96 : :. Després de predre mesura a u símbol cocret, es rebutja H s x>.9. Calculeu les probabltats dels errors de tpus I II. Cotrast Ulateral µ µ. 8 Error de tpus I: H amb varaça coeguda. :. ( K, ; ) N(.8, ) (,), efrot H : µ µ. 96 > µ..8. T, µ N.9.8 ( butjar H H ) P( >.9 H ) P( Z < ) P( < ) α P Re. Z Dada error de tpus II:.9.96 ( Acceptar H H ) P( <.9 H ) P( Z < ) P( Z <.6) P( Z >.6) P( <.6). 743 β P Z. El procedmet o és cap meravella!!! Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

59 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI Cotrastos relatus a mtjaes de poblacos ormals, depedets varaces coegudes ó problemes clàsscs de decsó. Per exemple, dos veedors d equps formàtcs oferexe materal per u cost semblat. Es sotmete els equps a proves de bechmark e base als resultats es vol trar el mllor. El cotrast estadístc blateral platejara les hpòtess: H : µ µ versus H : µ µ o bé H : µ µ vs. H : µ µ. Els cotrastos estadístcs ulaterals platege redmet dètc efrot redmet superor a redmet : H : µ µ versus H : µ > µ o bé H : µ µ vs. H : µ µ >. O bé redmet dètc efrot redmet feror a redmet : H : µ µ versus H : µ < µ o bé H : µ µ vs. H : µ µ <. Pode extredre s al cas més geeral de cotrast de dferèca fxada ( postva, és meys egorròs a la pràctca doada la tabulacó habtual de la lle ormal), e el cas blateral: H : µ µ > vs. H : µ µ. E el cas ulateral: H : µ µ vs. H : µ µ >. Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

60 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI: MOTRE gu, v.a. ormals depedets tals que - N( µ ) - N( ), µ,. Els paràmetres µ µ só descoeguts, però l terès rau e la formulacó d hpòtess relatves a la dferèca etre les mtjaes poblacoals µ, o als valors cocrets d aquestes. µ abem que els estadístcs mtjaes mostrals tee dstrbucos N( µ ) N ( µ ) Ε [ ] Ε[ ] Ε[ ] µ µ V [ ] V [ ] + V [ ] + Però a més,. té dstrbucó ormal per tat es pot tpfcar arrbar a l estadístc Z N(,): ( ) ( µ µ ) Ara ja pot aplcar-se l esquema clàssc, ho farem drectamet sobre u exemple. Z +,,. Aleshores: Exemple: Es vol comparar dos etors de gestó de BDs e relacó al temps de resposta davat u query smple. eve 5 queres al gestor es mesura u temps de resposta promg de 683 mseg amb desvacó tpus coeguda (versemblat) de 5 mseg. eve les 5 queres al gestor doa ua resposta mostral promg de 675 mseg amb desvacó tpus coeguda de 8 mseg. Qu gestor és mllor atee al crter temps de resposta a query smple? Prof. Lída Motero Pàg. 5-6 Curs.4-.5

61 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI: MOTRE La preguta aputa al plateg d u cotrast ulateral les dades mostrals suggerexe: H : µ µ vs. H : µ µ >,, x,, x,,. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les gestor amb 5.,, y,, y. Obter ua mostra aleatòra de K, sgu K (les gestor amb 5. K só v.a...d. N( ),, µ ) del, K só v.a...d. N( ) 3. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc relacoat amb l estmacó de µ µ, Z ( ) ( µ µ ) 4. Fxar u vell de sgfcacó α. L habtual és α N (,) µ ) del, 5. Per la mostra cocreta calcular z, llavors s accepta H : µ µ a u vell de sgfcacó del 95%. z ( x y) ( µ µ ) ( ) 7.3 < z Jo preferexo calcular la probabltat de rebutjar H : µ µ que supera el vell de sgfcacó: ( H H certa) P( Z > z ) P( Z >.3) P( Z <.3) > α. 5 P Rebutjar Prof. Lída Motero Pàg. 5-6 Curs.4-.5

62 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI: MOTRE Cotrastos relatus a mtjaes poblacoals ormals varaces descoegudes gu, v.a. ormals depedets tals que - N( µ ) - N( ) Els paràmetres poblacoals, µ., µ µ só descoeguts, tatmatex com les varaces que es supose dètques, però l terès rau e la formulacó d hpòtess relatves a la dferèca etre les mtjaes µ µ, o als valors cocrets d aquestes. abem que els estadístcs mtjaes mostrals tee ( ) ( ) dstrbucos N µ N µ, [ ] Ε[ ] Ε[ ] µ µ Ε V o, [ ] V [ ] + V [ ] + Vˆ [ ],. Aleshores: P ( ) + ( ) ( + ) Prof. Lída Motero Pàg. 5-6 Curs só els estadístcs varaça mostral per. o P ( ) Ara es pot costrur u estadístc t de tudet amb ( + ) gr. llbertat: T hpòtes T té u efecte determat e els g.ll. de l estadístc T, s de fet ( ) ( µ µ ) P + t amb ν < + ν. ( ) ( µ µ ) t + P +. La, aleshores

63 INFERÈNCIA ETADÍTICA: CONTRAT D HIPÒTEI EN MOTRE Ara ja pot aplcar-se l esquema clàssc, ho farem drectamet sobre l exemple ateror. Exemple: Es vol comparar dos etors de gestó de BDs e relacó al temps de resposta davat u query smple. eve 5 queres al gestor es mesura u temps de resposta promg de 683 mseg amb desvacó tpus mostral de 5 mseg. eve les 5 queres al gestor doa ua resposta mostral promg de 675 mseg amb desvacó tpus mostral de 8 mseg. Qu gestor és mllor atee al crter temps de resposta a query smple? Cotrast ulateral: H : µ µ vs. H : µ µ >. Hpòtes: dferèces sgfcatves.. Determar la dstrbucó de probabltat d u estadístc relacoat amb l estmacó de µ µ, T ( ) ( µ µ ) P ( + ) 5 5 t 98 o P ( ) + ( ) ( + ) ( 49) + ( 49) ( ). Resultat: No es detecte ( 49) 5 + ( 49) ( ) Per la mostra cocreta calcular t, llavors s accepta H : µ µ a u vell de sgfcacó del 95%. ( x y) ( ) ( + ) ( ) µ 7 t µ.38 < t98,.5 z P Jo preferexo calcular la probabltat de rebutjar H : µ µ que supera el vell de sgfcacó: ( H H certa) P( t > t ) P( Z >.38) P( Z <.38) > α. 5 >> P Rebutjar 3 Prof. Lída Motero Pàg Curs.4-.5

MODELS DE CAPTACIÓ, ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES

MODELS DE CAPTACIÓ, ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES MODEL DE CAPTACIÓ ANÀLII I INTERPRETACIÓ DE DADE MATER DE LOGÍTICA TRANPORT I MOBILITAT MATER D ETADÍTICA I INVETIGACIÓ OPERATIVA APUNT DE CLAE PROF. LÍDIA MONTERO: TEMA : INTRODUCCIÓ A L ANÀLII DE DADE.

Más detalles

ESTADÍSTICA UNIDIMENSIONAL

ESTADÍSTICA UNIDIMENSIONAL ESTADÍSTICA UIDIMESIOAL L estadístca és u mètode per predre decsos, per axò s utltza e molts estuds cetífcs. L estadístca es pot dvdr e estadístca descrptva, que s ocupa de comptar, ordear classfcar les

Más detalles

La inferencia estadística es primordialmente de naturaleza

La inferencia estadística es primordialmente de naturaleza VI. Ifereca estadístca Ifereca Estadístca La fereca estadístca es prmordalmete de aturaleza ductva y llega a geeralzar respecto de las característcas de ua poblacó valédose de observacoes empírcas de la

Más detalles

ESTADÍSTICA. Objectius 1. ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA

ESTADÍSTICA. Objectius 1. ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA Departamet de Matemàtques Escola Tècca Professoal del Clot ESTADÍSTICA Objectus Freqüèces d ua sère estadístca. Càlcul represetacó. Estud dels paràmetres estadístcs: o Mesures de cetraltzacó: Mtjaa artmètca

Más detalles

TEMA 5. POLINOMIS - I

TEMA 5. POLINOMIS - I 1 EXPRESSIÓ ALGEBRAICA TEMA POLINOMIS - I Professor de r ESO Roger Maurco Grañó Ua epressó algebraca és s u cout de ombres lletres llgats amb els símbols, -,, : ( )) a : ( ) S les epressos algebraques

Más detalles

FIB Q PARCIAL 2 DE PE 31 de maig de 2012

FIB Q PARCIAL 2 DE PE 31 de maig de 2012 SOLUCIÓN PROBLEMA 1 FIB Q 011-1. PARCIAL DE PE 31 de mag de 01 Se desea estudar el tempo que fucoa certa compoete de u sstema hasta que comeza a presetar fallos sstemátcos. A f de estmar el tempo medo

Más detalles

FIB Q PARCIAL 2 DE PE 20 de desembre de 2010 NOM:

FIB Q PARCIAL 2 DE PE 20 de desembre de 2010 NOM: FIB Q 00-. PARCIAL DE PE 0 de desembre de 00 NOM: Poseu el om cotesteu cada preguta e el seu lloc reservat. Eplcteu ustfqueu els passos e les respostes Problema. Baar ua caçó del ostre grup de rock prefert

Más detalles

REGRESIÓN LINEAL SIMPLE

REGRESIÓN LINEAL SIMPLE RGRIÓN LINAL IMPL l aálss de regresó es ua técca estadístca para vestgar la relacó fucoal etre dos o más varables, ajustado algú modelo matemátco. La regresó leal smple utlza ua sola varable de regresó

Más detalles

ESTADÍSTICA MATEMÀTICA I. Recull de problemes

ESTADÍSTICA MATEMÀTICA I. Recull de problemes ENSENYAMENT D ESTADÍSTICA ESTADÍSTICA MATEMÀTICA I Recull de problemes Curs 000-00 prmer quatrmestre Esteba Vegas Fracesc Olva Barceloa, Setembre de 000 DEPARTAMENT D'ESTADÍSTICA Sère de Quaders Docets

Más detalles

Distribució dels estadístics mostrals

Distribució dels estadístics mostrals 4 Dtrbucó del etadítc motral 4.. Dtrbucó de la mtjaa motral 4.. La dtrbucó t-studet 4.3. Itèrval de cofaça -α per la µ 4.4. La lle de Ch-Quadrat 4.5. Dtrbucó de la varaça motral 4.6. Itèrval de cofaça

Más detalles

Métodos indirectos de estimación: razón, regresión y diferencia

Métodos indirectos de estimación: razón, regresión y diferencia Métodos drectos de estmacó: razó, regresó dfereca Cotedo. Itroduccó, defcó de estmadores drectos. Estmador de razó, propedades varazas. Límtes de cofaza. 3. Tamaño de la muestra e los estmadores de razó

Más detalles

Estimación de Parámetros. Estimación Puntual. Universidad Técnica Federico Santa María. Estimación de Parámetros. Estimación de Parámetros.

Estimación de Parámetros. Estimación Puntual. Universidad Técnica Federico Santa María. Estimación de Parámetros. Estimación de Parámetros. Uversdad Técca Federco ata María Estmacó de Parámetros Capítulo 7 Estmacó de Parámetros Estadístca Computacoal II emestre 007 Prof. Carlos Valle Pága : www.f.utfsm.cl/~cvalle e-mal : cvalle@f.utfsm.cl

Más detalles

1 Estadística. Profesora María Durbán

1 Estadística. Profesora María Durbán Tema 5: Estmacó de Parámetros Tema 5: Estmacó de Parámetros 5. Itroduccó y coceptos báscos 5. Propedades de los estmadores 5.4 Dstrbucó de u estmador e el muestreo Objetvos del tema: Al fal del tema el

Más detalles

PE Q EXAMEN FINAL 20 de gener de 2012

PE Q EXAMEN FINAL 20 de gener de 2012 PE Q1 011-1. EXAMEN FINAL 0 de gener de 01 Problema 1 Durant alguns anys un professor d estadístca a la FIB ha estudat el nombre de consultes per part dels estudants al llarg dels quadrmestres. La nformacó

Más detalles

División de Estadísticas y Proyecciones Económicas (DEPE) Centro de Proyecciones Económicas (CPE)

División de Estadísticas y Proyecciones Económicas (DEPE) Centro de Proyecciones Económicas (CPE) Comsó Ecoómca para Amérca Lata y el Carbe (CEPAL Dvsó de Estadístcas y Proyeccoes Ecoómcas (DEPE Cetro de Proyeccoes Ecoómcas (CPE Estmacó Putual de Parámetros Chrsta A. Hurtado Navarro Mayo, 006 Estmacó

Más detalles

ESTADÍSTICA. Tercera Prueba de Evaluación continua 30 de noviembre de 2015

ESTADÍSTICA. Tercera Prueba de Evaluación continua 30 de noviembre de 2015 Tercera Prueba de Evaluacó cotua 30 de ovembre de 05.- Se ha tomado valores de ua varable físca X, que se supoe ormal, resultado: 30,; 30,8; 9,3; 9; 30,9; 30,8; 9,7; 8,9; 30,5; 3,; 3,3; 8,5. a) Costrur

Más detalles

2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis

2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis 1 CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) 1. Calcular lim ( 7) (1 0) 7 7 lim ( 7) = lim 1 lim lim 1 = = + Límits de successios : u quociet de poliomis Es tracta de calcular: Podem distigir tres casos A) p > q. Es divideix

Más detalles

Modelos de Regresión análisis de regresión diagrama de dispersión coeficientes de regresión

Modelos de Regresión análisis de regresión diagrama de dispersión coeficientes de regresión Modelos de Regresó E muchos problemas este ua relacó herete etre dos o más varables, resulta ecesaro eplorar la aturaleza de esta relacó. El aálss de regresó es ua técca estadístca para el modelado la

Más detalles

MUESTREO EN POBLACIONES FINITAS (1) Dos aspectos básicos de la inferencia estadística, no vistos aún:

MUESTREO EN POBLACIONES FINITAS (1) Dos aspectos básicos de la inferencia estadística, no vistos aún: A. Morllas - p. - MUESTREO E POBLACIOES FIITAS () Dos aspectos báscos de la fereca estadístca, o vstos aú: Proceso de seleccó de la muestra Métodos de muestreo Tamaño adecuado e poblacoes ftas Fabldad

Más detalles

En esta sección estudiaremos el caso en que se usa un solo "Predictor" para predecir la variable de interés ( Y )

En esta sección estudiaremos el caso en que se usa un solo Predictor para predecir la variable de interés ( Y ) Regresó Leal mple. REGREIÓN IMPLE El aálss de regresó es ua herrameta estadístca la cual utlza la relacó, etre dos o más varables de modo que ua varable pueda ser predcha desde la (s) otra (s). Por ejemplo

Más detalles

Tema 6: Introducción al muestreo. Estimadores

Tema 6: Introducción al muestreo. Estimadores Facultad de Ecoomía y Empresa Práctcas ema 6.- Itroduccó al muestreo. Estmadores ema 6: Itroduccó al muestreo. Estmadores VARIABLE Certa varable aleatora X se dstrbuye segú la fucó de desdad: sedo E(X)

Más detalles

Calificación= (0,4 x Aciertos) - (0,2 x Errores) No debe entregar los enunciados

Calificación= (0,4 x Aciertos) - (0,2 x Errores) No debe entregar los enunciados EAMEN MODELO A Pág. 1 INTRODUCCIÓN AL ANÁLII DE DATO FEBRERO 018 Códgo asgatura: 6011037 EAMEN TIPO TET MODELO A DURACION: HORA Materal: Addeda (Formularo y Tablas) y calculadora (cualquer modelo) Calfcacó

Más detalles

Regresión - Correlación

Regresión - Correlación REGRESIÓN Regresó - Correlacó Aálss que requere la cosderacó de o más varables cuattatvas e forma smultáea. Aálss de Regresó: estuda la relacó fucoal de ua o más varables respecto de otra Aálss de Correlacó:

Más detalles

Supongamos que hemos aplicado el test F y hemos rechazado la H0.

Supongamos que hemos aplicado el test F y hemos rechazado la H0. Comparacó de medas tomadas de a pares CONDICION Meda s --------- ---------- ------ ---------- 0.00 3.0000 0.00 3.73 3 97.00 3.0000 4 93.00.44 TOTAL 98.73.6036 Supogamos que hemos aplcado el test F y hemos

Más detalles

10 MUESTREO. n 1 9/ / σ σ 1

10 MUESTREO. n 1 9/ / σ σ 1 10 MUESTREO 1 Cómo varará la desvacó típca muestral s se multplca por cuatro el tamaño de la muestra? Y s se aumeta el tamaño de la muestra de 16 a 144? S µ y so la meda y la desvacó típca poblacoales,

Más detalles

MODELS DE CAPTACIÓ, ANÀLISI Y INTERPRETACIÓ DE DADES

MODELS DE CAPTACIÓ, ANÀLISI Y INTERPRETACIÓ DE DADES MODELS DE CATACIÓ, ANÀLISI Y INTERRETACIÓ DE DADES MASTER DE LOGÍSTICA, TRANSORT Y MOBILITAT MASTER D ESTADÍSTICA INVESTIGACIÓ OERATIVA AUNTS DE CLASSE ROF. LÍDIA MONTERO: TEMA : REÀS DE CÀLCUL DE ROBABILITATS

Más detalles

GRADO EN PSICOLOGIA INTRODUCCIÓN AL ANÁLISIS DE DATOS Código Asignatura: FEBRERO 2010 EXAMEN MODELO A

GRADO EN PSICOLOGIA INTRODUCCIÓN AL ANÁLISIS DE DATOS Código Asignatura: FEBRERO 2010 EXAMEN MODELO A Febrero 20 EAMEN MODELO A Pág. 1 GRADO EN PICOLOGIA INTRODUCCIÓN AL ANÁLII DE DATO Códgo Asgatura: 620137 FEBRERO 20 EAMEN MODELO A Tabla 1: Para estudar la relacó etre las putuacoes e u test () y el redmeto

Más detalles

Test de Hipótesis. Error de tipo I: Rechazar H 0 siendo H 0 Verdadera. Error de tipo II: No rechazar H 0 siendo H 0 Falsa

Test de Hipótesis. Error de tipo I: Rechazar H 0 siendo H 0 Verdadera. Error de tipo II: No rechazar H 0 siendo H 0 Falsa Error tpo I: Rechazar H sedo H Verdara Test Hpótess Error tpo II: No rechazar H sedo H Falsa Nvel Sgfcacó: = P(error tpo I = P(Rechazar H sedo H Verdara Probabldad error tpo II: = P(error tpo II = P(No

Más detalles

MASTER S DEGREE IN SUPPLY CHAIN, TRANSPORT AND LOGISTICS

MASTER S DEGREE IN SUPPLY CHAIN, TRANSPORT AND LOGISTICS CURS 08-9 Aàls de Dades de Trasport Logístca (40ST04) REÀS ROBABILITATS I VARIABLES ALEATÒRIES HABITUALS: Bloc 3 ROFESSOR: Lída Motero Setembre 08 Versó. MASTER S DEGREE IN SULY CHAIN, TRANSORT AND LOGISTICS

Más detalles

x θ es conocida pero se desconoce θ total o ˆθ ) debe ser función de los datos de la muestra

x θ es conocida pero se desconoce θ total o ˆθ ) debe ser función de los datos de la muestra Estmacó putual de parámetros. Parámetro( : Característca de la poblacó. E estadístca la forma fucoal de f ( ; es coocda pero se descooce total o parcalmete. La estmacó del parámetro ( debe ser fucó de

Más detalles

Orden de la tirada. Figura 1: Frecuencia relativa de cara para una sucesión de 400 tiradas.

Orden de la tirada. Figura 1: Frecuencia relativa de cara para una sucesión de 400 tiradas. Estadístca (Q) Dra. Daa M. Kelmasky 99. Teoremas límte Frecueca Relatva 0.5 0.6 0.7 0.8 0.9.0 0 00 00 300 400 Orde de la trada Fgura : Frecueca relatva de cara para ua sucesó de 400 tradas. La fgura muestra

Más detalles

ANÁLISIS DE LA VARIANZA ANOVA COMPARACIONES MULTIPLES ENTRE MEDIAS MUESTRALES

ANÁLISIS DE LA VARIANZA ANOVA COMPARACIONES MULTIPLES ENTRE MEDIAS MUESTRALES ANÁLISIS DE LA VARIANZA COMPARACIONES MULTIPLES ENTRE MEDIAS MUESTRALES ANOVA Marta Alper Profesora Adjuta de Estadístca alper@fcym.ulp.edu.ar http://www.fcym.ulp.edu.ar/catedras/estadstca INTRODUCCION

Más detalles

02 ) 2 0 en el resto. Tiempo (meses) Ventilador adicional No No Si No Si Si Si Si No Si Tipo carcasa A C B A B A B C B C

02 ) 2 0 en el resto. Tiempo (meses) Ventilador adicional No No Si No Si Si Si Si No Si Tipo carcasa A C B A B A B C B C Ua empresa motadora de equpos electrócos está realzado u estudo sobre aluos de los compoetes que utlza. E partcular mde el tempo de vda e meses reales de los procesadores que mota, dode a aluos de ellos

Más detalles

Análisis de la Varianza

Análisis de la Varianza Descrpcó breve del tema Aálss de la Varaza Tema. troduccó al dseño de expermetos. El modelo. Estmacó de los parámetros. Propedades de los estmadores 5. Descomposcó de la varabldad 6. Estmacó de la dfereca

Más detalles

TEMA 3. Medidas de variabilidad y asimetría. - X mín. X máx

TEMA 3. Medidas de variabilidad y asimetría. - X mín. X máx TEMA 3 Meddas de varabldad y asmetría 1. MEDIDAS DE VARIABILIDAD La varabldad o dspersó hace refereca al grado de varacó que hay e u cojuto de putuacoes. Por ejemplo: etre dos dstrbucoes que preseta la

Más detalles

AGRO Examen Parcial 1

AGRO Examen Parcial 1 AGRO 5005 009 Exame Parcal Nombre: Istruccoes: Por favor lea los eucados y las pregutas cudadosamete. Se puede usar el lbro las tablas de dstrbucó ormal la hoja de fórmulas provsta y la calculadora. Para

Más detalles

Estadística Descriptiva. Estadística. Dades qualitatives. Dades quantitatives. Recollida d informació. Primeres nocions. Resum idees bàsiques

Estadística Descriptiva. Estadística. Dades qualitatives. Dades quantitatives. Recollida d informació. Primeres nocions. Resum idees bàsiques Estadístca Descrptva Estadístca Resum dees bàsques 008 Cojut de tècques per orgatzar, smplcar resumr la ormacó cotguda e u cojut de dades. Les dades pode prover de varables quattatves o de varables categòrques.

Más detalles

Calificación= (0,4 x Aciertos) - (0,2 x Errores) No debe entregar los enunciados

Calificación= (0,4 x Aciertos) - (0,2 x Errores) No debe entregar los enunciados eptembre 013 EAMEN MODELO B ág. 1 INTRODUCCIÓN AL ANÁLII DE DATO ETIEMBRE 013 Códgo asgatura: 6011037 EAMEN TIO TET MODELO B DURACION: HORA Materal: Addeda (Formularo y Tablas) y calculadora o programable

Más detalles

Estadística. Tema 2: Medidas de Tendencia Central.. Estadística. UNITEC Tema 2: Medidas de Tendencia Central Prof. L. Lugo

Estadística. Tema 2: Medidas de Tendencia Central.. Estadística. UNITEC Tema 2: Medidas de Tendencia Central Prof. L. Lugo Estadístca Tema : Meddas de Tedeca Cetral. Estadístca. UNITEC Tema : Meddas de Tedeca Cetral 1 Parámetros y Estadístcos Parámetro: Es ua catdad umérca calculada sobre ua poblacó La altura meda de los dvduos

Más detalles

ANalysis Of VAriance ANOVA Análisis de la Varianza. Teresa Villagarcía

ANalysis Of VAriance ANOVA Análisis de la Varianza. Teresa Villagarcía ANalyss Of VArace ANOVA Aálss de la Varaza Teresa Vllagarcía El objetvo del dseño de expermetos Estudar s determados factores fluye sobre ua varable de uestro terés. Por ejemplo: Redmeto de u proceso dustral.

Más detalles

Els nombres complexos

Els nombres complexos Els ombres complexos Els ombres complexos Defiició Oposat Represetació Forma bioòmica z = a + bi, o bé z = (a, b) esset a la part real i b, la part imagiària. a = r cos α b = r si α z = a bi Cojugat z

Más detalles

V II Muestreo por Conglomerados

V II Muestreo por Conglomerados V II Muestreo por Coglomerados Dr. Jesús Mellado 31 Por alguas razoes aturales, los elemetos muestrales se ecuetra formado grupos, como por ejemlo, las persoas que vve e coloas de ua cudad, lo elemetos

Más detalles

Àlgebra lineal (Mètodes Matemàtics I) Enginyeria Química Curs 2002/03 Prova parcial.( )

Àlgebra lineal (Mètodes Matemàtics I) Enginyeria Química Curs 2002/03 Prova parcial.( ) Àlgebra lieal (Mètodes Matemàtics I) Egiyeria Química Curs 00/03 Prova parcial.(--00) I. Propietats bàsiques dels ombres.. Quis elemets so {x R tal que (x ) (x + ) 3}?( put) com el valor absolut compleix

Más detalles

FUNCIÓN DE PROBABILIDAD DE UNA VARIABLE ALEATORIA DISCRETA

FUNCIÓN DE PROBABILIDAD DE UNA VARIABLE ALEATORIA DISCRETA VARIABLE ALEATORIA Se llama varable aleatora a toda fucó defda e el espaco muestral de u epermeto aleatoro que asoca a cada elemeto del espaco u úmero real X : E R El cocepto de varable aleatora surge

Más detalles

TEMA 5.- LA DECISIÓN DE INVERTIR EN UN CONTEXTO DE RIESGO Introducción.

TEMA 5.- LA DECISIÓN DE INVERTIR EN UN CONTEXTO DE RIESGO Introducción. TEMA 5.- LA DECISIÓN DE INVERTIR EN UN CONTEXTO DE RIESGO 5..- Itroduccó. Stuacoes segú el vel de formacó: Certeza. Icertdumbre parcal o resgo: (Iversoes co resgo) Icertdumbre total: (Iversoes co certdumbre)

Más detalles

Análisis de Regresión y Correlación Lineal

Análisis de Regresión y Correlación Lineal Aálss de Regresó y Correlacó Leal Dr. Pastore, Jua Igaco Profesor Adjuto. Aálss de Regresó y Correlacó Leal Hasta ahora hemos cetrado uestra atecó prcpalmete e ua sola varable de respuesta umérca o e seres

Más detalles

GRADO EN PSICOLOGIA INTRODUCCIÓN AL ANÁLISIS DE DATOS Código Asignatura: FEBRERO 2010 EXAMEN MODELO C

GRADO EN PSICOLOGIA INTRODUCCIÓN AL ANÁLISIS DE DATOS Código Asignatura: FEBRERO 2010 EXAMEN MODELO C Febrero 010 EAMEN MODELO C Pág. 1 GRADO EN PICOLOGIA INTRODUCCIÓN AL ANÁLII DE DATO Códgo Asgatura: 6011037 FEBRERO 010 EAMEN MODELO C 1 80 5 3 8 4 1 5 6 6 7 1,0 1,47 38-40 18 35-37 36 3-34 5 9-31 46 6-8

Más detalles

6. ESTIMACIÓN PUNTUAL

6. ESTIMACIÓN PUNTUAL Defcoes 6 ESTIMACIÓN PUNTUAL E la práctca, los parámetros de ua dstrbucó de probabldad se estma a partr de la muestra La fereca estadístca cosste e estmar los parámetros de ua dstrbucó; y e evaluar ua

Más detalles

VARIABLE ALEATORIA Y FUNCIÓN DE DISTRIBUCIÓN

VARIABLE ALEATORIA Y FUNCIÓN DE DISTRIBUCIÓN VARIABLE ALEATORIA Y FUNCIÓN DE DISTRIBUCIÓN - INTRODUCCIÓN E este tema se tratará de formalzar umércamete los resultados de u feómeo aleatoro Por tato, ua varable aleatora es u valor umérco que correspode

Más detalles

Estadística Descriptiva

Estadística Descriptiva Estadístca Descrptva Poblacoes y muestras Varables. Tablas de frecuecas Meddas de: tedeca cetral-dspersó ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA: Tee por objetvo recoplar, orgazar y aalzar formacó referda a datos de u

Más detalles

Inferencia Estadística

Inferencia Estadística Ifereca Estadístca Poblacó y muestra Coceptos y defcoes Muestra Aleatora Smple (MAS) Cosderemos ua poblacó, cuya fucó de dstrbucó esta dada por F(), la cual está costtuda por u úmero fto de posbles valores,

Más detalles

NOMBRE Apellido Paterno Apellido Materno Nombre(s)

NOMBRE Apellido Paterno Apellido Materno Nombre(s) UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉXICO FACULTAD DE INGENIERÍA DIVISIÓN DE CIENCIAS BÁSICAS COORDINACIÓN DE CIENCIAS APLICADAS DEPARTAMENTO DE PROBABILIDAD ESTADÍSTICA SEGUNDO EXAMEN FINAL RESOLUCIÓN SEMESTRE

Más detalles

Análisis de Regresión

Análisis de Regresión Aálss de Regresó Ig. César Augusto Zapata Urqujo Ig. José Alejadro Marí Del Río Facultad de Igeería Idustral Uversdad Tecológca de Perera 0-05 Modelo de Regresó Leal Smple Y Dados A (, ) =,,. Gráfco o

Más detalles

Modelos de Regresión Simple

Modelos de Regresión Simple Itroduccó a la Ifereca Estadístca Dept. of Mare cece ad Appled Bology Jose Jacobo Zubcoff Modelos de Regresó mple Que tpo de relacó exste etre varables Predccó de valores a partr de ua de ellas Varable

Más detalles

Los Histogramas. Histograma simple

Los Histogramas. Histograma simple Los Hstogramas El Hstograma es ua forma de represetacó de datos que permte aalzar fáclmete el comportameto de ua poblacó, ya sea per se, o por medo de ua muestra. U Hstograma se defe como u cojuto de barras

Más detalles

Regresión lineal simple

Regresión lineal simple Descrpcó breve del tema Regresó leal smple Tema. Itroduccó. El modelo de regresó smple 3. Hpótess del modelo Lealdad, homogeedad, homocedastcdad, depedeca ormaldad 4. Estmacó de los parámetros Mímos cuadrados,

Más detalles

Facultad de Ciencias del Mar. Curso 2008/09 25/06/09

Facultad de Ciencias del Mar. Curso 2008/09 25/06/09 Estadístca Covocatora de Juo Facultad de Cecas del Mar. Curso 8/9 5/6/9 Los ríos Waccamaw y Lumber, e Carola del Norte (EEUU) se caracterza por ua rca bodversdad. E los últmos años estos ríos ha vsto crecer

Más detalles

Consideraciones Previas

Consideraciones Previas Uversdad Técca Federco Sata María Capítulo 7 Estmacó de arámetros Estadístca Computacoal II Semestre 005 rof. Héctor Allede ága : www.f.utfsm.cl/~hallede e-mal : hallede@f.utfsm.cl Cosderacoes revas Coceptos

Más detalles

SEMESTRE DURACIÓN MÁXIMA 2.5 HORAS DICIEMBRE 10 DE 2008 NOMBRE

SEMESTRE DURACIÓN MÁXIMA 2.5 HORAS DICIEMBRE 10 DE 2008 NOMBRE UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉICO FACULTAD DE INGENIERÍA DIVISIÓN DE CIENCIAS BÁSICAS COORDINACIÓN DE CIENCIAS APLICADAS PROBABILIDAD ESTADÍSTICA SEGUNDO EAMEN FINAL RESOLUCIÓN SEMESTRE 009- DURACIÓN

Más detalles

Especialista en Estadística y Docencia Universitaria PRUEBAS DE NORMALIDAD MÉTODO DE KOLMOGOROV SMIRNOV

Especialista en Estadística y Docencia Universitaria PRUEBAS DE NORMALIDAD MÉTODO DE KOLMOGOROV SMIRNOV Especalsta e Estadístca y Doceca Uverstara PRUEBAS DE NORMALIDAD MÉTODO DE KOLMOGOROV SMIRNOV Tal vez el método más recomedable para el caso e que F(x) es ua dstrbucó cotua es el método para ua muestra

Más detalles

VARIABLES ESTADÍSTICAS UNIDIMENSIONALES.

VARIABLES ESTADÍSTICAS UNIDIMENSIONALES. CONTENIDOS. VARIABLES ESTADÍSTICAS UNIDIMENSIONALES. Itroduccó a la Estadístca descrptva. Termología básca: poblacó, muestra, dvduo, carácter. Varable estadístca: dscretas y cotuas. Orgazacó de datos.

Más detalles

Qué es ESTADISTICA? OBJETIVO. Variabilidad de las respuestas. Las mismas condiciones no conducen a resultados exactamente similares PROBLEMA SOLUCIÓN

Qué es ESTADISTICA? OBJETIVO. Variabilidad de las respuestas. Las mismas condiciones no conducen a resultados exactamente similares PROBLEMA SOLUCIÓN Qué es ESADISICA? Es u couto de la rama de las Matemátcas Es algo aburrdo que mplca u motó de cuetas 3 Es u couto de téccas que se puede usar para probar cualquer cosa 4 Es u couto de coocmetos téccas

Más detalles

CÁLCULO Y COMENTARIOS SOBRE ALGUNAS MEDIDAS DESCRIPTIVAS. de una variable X, la denotaremos por x y la calcularemos mediante la fórmula:

CÁLCULO Y COMENTARIOS SOBRE ALGUNAS MEDIDAS DESCRIPTIVAS. de una variable X, la denotaremos por x y la calcularemos mediante la fórmula: CÁLCULO Y COMENTARIOS SOBRE ALGUNAS MEDIDAS DESCRIPTIVAS I Meddas de localzacó Auque ua dstrbucó de frecuecas es certamete muy útl para teer ua dea global del comportameto de los datos, es geeralmete ecesaro

Más detalles

TEMA 6 MUESTREO POR CONGLOMERADOS MONOETÁPICO

TEMA 6 MUESTREO POR CONGLOMERADOS MONOETÁPICO TEA 6 UESTREO POR COGLOERADOS OOETÁPICO Cotedo 1- Defcó. Aplcacó. Seleccó de ua muestra por Coglomerados. Etapas. otacó. - uestreo mooetápco co coglomerados de gual tamaño. Estmacó de la meda, el total

Más detalles

No debe entregar los enunciados

No debe entregar los enunciados Curso 01-13 EAMEN MODELO A ág. 1 INTRODUCCIÓN AL ANÁLII DE DATO ETIEMBRE 013 Códgo asgatura: 6011037 EAMEN TIO TET MODELO A DURACION: HORA Materal: Addeda (Formularo y Tablas) y calculadora (cualquer modelo)

Más detalles

ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA

ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA A. MEDIDAS DE TENDENCIA CENTRAL B. MEDIDAS DE VARIABILIDAD C. MEDIDAS DE FORMA RESUMEN: A. MEDIDAS DE TENDENCIA CENTRAL So estadígrafos de poscó que so terpretados como valores

Más detalles

Dada una sucesión x1, x2, x3,... x n dos a dos independientes, con una misma distribución de probabilidad y con esperanza µ y varianza σ

Dada una sucesión x1, x2, x3,... x n dos a dos independientes, con una misma distribución de probabilidad y con esperanza µ y varianza σ TEOREMA DE BERNOULLI GENERALIZADO > 0 Dada ua sucesó x1, x, x3,... x dos a dos depedetes, co ua msma dstrbucó de probabldad y co esperaza µ y varaza lím Se verfca que P x µ = 1 ó lím P x µ > = 0 El límte,

Más detalles

Tema 4. El model de regressió múltiple: Inferència. Joan Llull. Materials:

Tema 4. El model de regressió múltiple: Inferència. Joan Llull. Materials: Tema 4. El model de regressió múltiple: Inferència Joan Llull Materials: http://pareto.uab.cat/jllull Tutories: dijous de 11:00 a 13:00h (concertar cita per email) Despatx B3-1132 joan.llull [at] movebarcelona

Más detalles

RELACIÓN ENTRE DOS VARIABLES NUMÉRICAS REGRESIÓN LINEAL SIMPLE. CORRELACIÓN. realizar el calibrado en análisis instrumental.

RELACIÓN ENTRE DOS VARIABLES NUMÉRICAS REGRESIÓN LINEAL SIMPLE. CORRELACIÓN. realizar el calibrado en análisis instrumental. RELACIÓN ENTRE DOS VARIABLES NUMÉRICAS REGRESIÓN LINEAL SIMPLE. CORRELACIÓN Los métodos de regresó se usa para estudar la relacó etre dos varables umércas. Este tpo de problemas aparece co frecueca e el

Más detalles

ESTADÍSTICA poblaciones

ESTADÍSTICA poblaciones ESTADÍSTICA Es la parte de las Matemátcas que estuda el comportameto de las poblacoes utlzado datos umércos obtedos medate epermetos o ecuestas. ESTADÍSTICA La Estadístca tee dos ramas: La Estadístca descrptva:

Más detalles

V Muestreo Estratificado

V Muestreo Estratificado V Muestreo Estratfcado Dr. Jesús Mellado 10 Certas poblacoes que se desea muestrear, preseta grupos de elemetos co característcas dferetes, s los grupos so pleamete detfcables e su peculardad y e su tamaño,

Más detalles

Introducción a la Inferencia Estadística. Dept. of Marine Science and Applied Biology Jose Jacobo Zubcoff

Introducción a la Inferencia Estadística. Dept. of Marine Science and Applied Biology Jose Jacobo Zubcoff Itroduccó a la Ifereca Estadístca Dept. of Mare cece ad Appled Bology Jose Jacobo Zubcoff Modelos de Regresó mple Que tpo de relacó exste etre varables Predccó de valores a partr de ua de ellas Varable

Más detalles

GUÍA DE EJERCICIOS ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA

GUÍA DE EJERCICIOS ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA GUÍA DE EJERCICIOS ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA Área Matemátcas- Aálss Estadístco Módulo Básco de Igeería (MBI) Resultados de apredzaje Apreder el correcto uso de la calculadora cetífca e modo estadístco, además

Más detalles

Tema 60. PARÁMETROS ESTADÍSTICOS: CÁLCULO, PROPIEDADES Y SIGNIFICADO.

Tema 60. PARÁMETROS ESTADÍSTICOS: CÁLCULO, PROPIEDADES Y SIGNIFICADO. Tema 60.Parámetros estadístcos. Calculo propedades y sgfcado Tema 60. PARÁMETROS ESTADÍSTICOS: CÁLCULO, PROPIEDADES Y SIGIFICADO.. Itroduccó. Defcó de estadístca. Estadístca descrptva y estadístca ferecal.

Más detalles

al nivel de significación α P6: Conclusión: Se debe interpretar la decisión tomada en Paso 5.

al nivel de significación α P6: Conclusión: Se debe interpretar la decisión tomada en Paso 5. 5. NÁLISIS DE VRINZ CONTENIDOS: OBJETIVOS: 5... Prueba de aálss de varaza. 5.. Comparacoes múltples. Determar los pasos a segur al realzar ua prueba de aálss de varaza Platear hpótess para la prueba de

Más detalles

Observacions: Mai es pot saber el valor exacte d una variable aleatòria contínua.

Observacions: Mai es pot saber el valor exacte d una variable aleatòria contínua. ESTADÍSTICA 3. VARIABLES ALEATÒRIES CONTÍNUES O GENERALS 3. Itroducció a la Variable aleatòria cotíua. Ua variable aleatòria cotíua ( sobre u espai probabilitzat (Ω, (Ω, P amb Ω o umerable, és ua fució

Más detalles

Probabilidad ( A) Los axiomas de la probabilidad. φ = el conjunto vacío A B = A y no B C

Probabilidad ( A) Los axiomas de la probabilidad. φ = el conjunto vacío A B = A y no B C Los axomas de la probabldad obabldad El prmer paso para descrbr la certdumbre es cosderar el cojuto de posbles resultados obtedos a partr de u expermeto aleatoro. Este cojuto es llamado espaco muestral

Más detalles

Repaso. Concepto de muestra y población. Estimadores. Pruebas de hipótesis. Concepto de factor y de niveles de un factor. Modelo ANOVA de un solo

Repaso. Concepto de muestra y población. Estimadores. Pruebas de hipótesis. Concepto de factor y de niveles de un factor. Modelo ANOVA de un solo Uversdad Nacoal de La Plata Facultad de Cecas Agraras Forestales DISEÑO O EXPERIMENTAL (Modelos Multvarados) CONTENIDOS Repaso Cocepto de muestra poblacó Estmadores Pruebas de hpótess Cocepto de factor

Más detalles

ANÁLISIS DE REGRESIÓN. Departamento de Matemáticas Universidad de Puerto Rico Recinto Universitario de Mayagüez

ANÁLISIS DE REGRESIÓN. Departamento de Matemáticas Universidad de Puerto Rico Recinto Universitario de Mayagüez ANÁLISIS DE REGRESIÓN Feradez Departameto de Matemátcas Uversdad de Puerto Rco Recto Uverstaro de Mayagüez REGRESIÓN LINEAL SIMPLE Regresó: cojuto de téccas que so usadas para establecer ua relacó etre

Más detalles

PARTE 2 - ESTADISTICA. Parte 2 Estadística Descriptiva. 7. 1 Introducción

PARTE 2 - ESTADISTICA. Parte 2 Estadística Descriptiva. 7. 1 Introducción Parte Estadístca Descrptva Prof. María B. Ptarell PARTE - ESTADISTICA 7- Estadístca Descrptva 7. Itroduccó El campo de la estadístca tee que ver co la recoplacó, orgazacó, aálss y uso de datos para tomar

Más detalles

RENTABILIDAD Y RIESGO DE CARTERAS Y ACTIVOS TEMA 3- I FUNTAMENTOS DE DIRECCIÓN FINANCIERA. Fundamentos de Dirección Financiera Tema 3- Parte I 1

RENTABILIDAD Y RIESGO DE CARTERAS Y ACTIVOS TEMA 3- I FUNTAMENTOS DE DIRECCIÓN FINANCIERA. Fundamentos de Dirección Financiera Tema 3- Parte I 1 RENTILIDD Y RIESGO DE CRTERS Y CTIVOS TEM 3- I FUNTMENTOS DE DIRECCIÓN FINNCIER Fudametos de Dreccó Facera Tema 3- arte I RIESGO y RENTILIDD ( decsoes de versó productvas) EXISTENCI DE RIESGO ( los FNC

Más detalles

Aplicación de Boostrapping en Regresión I

Aplicación de Boostrapping en Regresión I Aplcacó de Boostrappg e Regresó I U modelo de regresó leal basado e observacoes (x,y ) es de la forma y =x β+e (=,,..) dode y so los valores observados de la varable de respuesta y, y los x so vectores

Más detalles

TEMA 12 INFERENCIA ESTADÍSTICA. ESTIMACIÓN DE LA MEDIA 12.1 DISTRIBUCIÓN NORMAL. REPASO DE TÉCNICAS BÁSICAS

TEMA 12 INFERENCIA ESTADÍSTICA. ESTIMACIÓN DE LA MEDIA 12.1 DISTRIBUCIÓN NORMAL. REPASO DE TÉCNICAS BÁSICAS Tema 1 Ifereca estadístca. Estmacó de la meda Matemátcas CCSSII º Bachllerato 1 TEMA 1 INFERENCIA ESTADÍSTICA. ESTIMACIÓN DE LA MEDIA 1.1 DISTRIBUCIÓN NORMAL. REPASO DE TÉCNICAS BÁSICAS UTILIZACIÓN DE

Más detalles

CUESTIONES DE ESTADÍSTICA TEÓRICA

CUESTIONES DE ESTADÍSTICA TEÓRICA CUESTIONES DE ESTADÍSTICA TEÓRICA. Sea A, B y C tres sucesos compatbles, co P(A) = 0,5, P(B) = 0,5, P(C) = 0,5. Se pde: a)p(a B) b)p(a B C) c)p(a B C) d) Probabldad de que exactamete se realce uo de los

Más detalles

1. Introducción 1.1. Análisis de la Relación

1. Introducción 1.1. Análisis de la Relación . Itroduccó.. Aálss de la Relacó Ejemplos: Relacoes fucoales de terés Redmeto Doss de fertlzate Redmeto hortícola Desdad de platacó Volume de madera a cortar Desdad de platacó Catdad de suplemeto dado

Más detalles

EJERCICIOS RESUELTOS TEMA 3.

EJERCICIOS RESUELTOS TEMA 3. INTRODUCCIÓN AL ANÁLII DE DATO EJERCICIO REUELTO TEMA 3. 3.1. La ampltud total de la dstrbucó de frecuecas de la tabla 1. es: A) 11; B) 1; C). Tabla 1. Estatura e cetímetros de ños de 1 meses de edad.

Más detalles

TEMA 5: MODELOS DE REPARTO MODAL - LOGIT BINARIO

TEMA 5: MODELOS DE REPARTO MODAL - LOGIT BINARIO TEMA 5: MODELOS DE REPARTO MODAL - LOGIT BINARIO Datos de Agrest (pp.305) relatvas a accdentes en el estado de Mane (EEUU) durante 1991. Son un total de 68694 accdentes de coche, los datos se clasfcan

Más detalles

1 DISTRIBUCIONES DE PROBABILIDAD DE VARIABLE DISCRETA. LA BINOMIAL

1 DISTRIBUCIONES DE PROBABILIDAD DE VARIABLE DISCRETA. LA BINOMIAL Estadístca y probabldad 1 DISTRIBUCIONES DE PROBABILIDAD DE VARIABLE DISCRETA. LA BINOMIAL 1.1 DISTRIBUCIONES ESTADÍSTICAS Se usa dagramas de barras, dode la altura de éstas represeta la recueca de cada

Más detalles

MEDIDAS DE FORMA Y CONCENTRACIÓN

MEDIDAS DE FORMA Y CONCENTRACIÓN MEDIDAS DE FORMA Y CONCENTRACIÓN 4..- Asmetría: coefcetes de asmetría de Fsher y Pearso. Otros Coefcetes de asmetría. 4.2.- La ley ormal. 4..- Curtoss o aplastameto: coefcete de Fsher. 4.4.- Meddas de

Más detalles

Recorda el més important

Recorda el més important Nombres reals Recorda el més importat Nom i lliatges:... Curs:... Data:... NOMBRES REALS NOMBRES RACIONALS Só els que es pode expressar com...... EXEMPLES: 0, =, = NOMBRES IRRACIONALS L expressió decimal

Más detalles

Tema 1: Introducción: Generalización y Extensión del Modelo de Regresión

Tema 1: Introducción: Generalización y Extensión del Modelo de Regresión Tema : Itroduccó: Geeralzacó y Etesó del Modelo de Regresó Tema : Itroduccó: Geeralzacó y Etesó del Modelo de Regresó Itroduccó Especfcacó del Modelo de Regresó Leal 3 Supuestos del Modelo Clásco de Regresó

Más detalles

Estadística Descriptiva

Estadística Descriptiva Estadístca Descrptva Poblacó: Es u cojuto de elemetos co ua determada característca. Muestra: Es u subcojuto de la poblacó. Muestreo: Es el proceso para elegr ua muestra que sea represetatva de la poblacó.

Más detalles

3 Metodología de determinación del valor del agua cruda

3 Metodología de determinación del valor del agua cruda 3 Metodología de determacó del valor del agua cruda Este aexo de la metodología del valor de agua cruda (VAC), cotee el método de detfcacó de la relacó etre reco y caudal, el cálculo de los estadígrafos

Más detalles

TEMA 5: ANÁLISIS CONJUNTO DE VARIABLES ALEATORIAS Y DISTRIBUCIÓN DE AGREGADOS

TEMA 5: ANÁLISIS CONJUNTO DE VARIABLES ALEATORIAS Y DISTRIBUCIÓN DE AGREGADOS MÉTODOS ESTADÍSTICOS PARA LA EMPRESA TEMA 5: ANÁLISIS CONJUNTO DE VARIABLES ALEATORIAS DISTRIBUCIÓN DE AGREGADOS 5..- Dstrbucoes -dmesoales. Aálss margal y codcoado 5..- Varables aleatoras depedetes. Propedades

Más detalles

Corrent continu V R =. I

Corrent continu V R =. I Corret cotiu Objectiu Exercitar mesures amb els multímetres, com a voltímetre, amperímetre i ohmímetre. plicar les regles de combiació de resistècies (sèrie i paral lel) i de Kirchhoff a l aàlisi de circuits.

Más detalles

Modelo Lineal Simple. Clase 02. Profesor: Carlos R. Pitta. ICPM050, Econometría. Universidad Austral de Chile Escuela de Ingeniería Comercial

Modelo Lineal Simple. Clase 02. Profesor: Carlos R. Pitta. ICPM050, Econometría. Universidad Austral de Chile Escuela de Ingeniería Comercial Uversdad Austral de Chle Escuela de Igeería Comercal ICPM5, Ecoometría Clase Modelo Leal Smple Profesor: Carlos R. Ptta Ecoometría, Prof. Carlos R. Ptta, Uversdad Austral de Chle. El Modelo de Regresó

Más detalles

I. ANÁLISIS DESCRIPTIVO DE UN CONJUNTO DE DATOS

I. ANÁLISIS DESCRIPTIVO DE UN CONJUNTO DE DATOS Estadístca Tema. Seres Estadístcas. Dstrbucoes de frecuecas. Pág. I. ANÁLISIS DESCIPTIVO DE UN CONJUNTO DE DATOS Seres Estadístcas. Dstrbucoes de frecuecas.. Defcó de Estadístca... Coceptos geerales...2

Más detalles

Esta t d a í d s í titcos o TEMA 3.3

Esta t d a í d s í titcos o TEMA 3.3 TEMA 3.3 Defcó úmero obtedo a partr del aálss de ua varable estadístca. Procedmeto de cálculo be defdo: aplcacó de fórmula artmétca Cuatfca uo o varos aspectos de la formacó (cofrmacó de tabla o gráfco)

Más detalles

PyE_ EF1_TIPO2_

PyE_ EF1_TIPO2_ SEMESTRE 9- TIPO DURACIÓN MÁIMA.5 HORAS JUNIO DE 9 NOMBRE. "Scram" es el térmo que utlza los geeros ucleares para descrbr u rápdo cerre de emergeca de u reactor uclear. La dustra uclear ha hecho esuerzos

Más detalles