EQUILIBRIO QUIMICO. La velocidad de reacción directa (reactivos productos), viene dada por la expresión: [ C] [ D]

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "EQUILIBRIO QUIMICO. La velocidad de reacción directa (reactivos productos), viene dada por la expresión: [ C] [ D]"

Transcripción

1 EQUILIRIO QUIMIO. epedied de m ea el put fial de ua reaió químia, la reaie e puede laifiar e irreverible reverible. Reaie irreverible. L prdut bteid etable y tiee tedeia a reaiar etre i para regeerar l reativ, e aaba uad e agta algu de l reativ. Z + H SO ZSO + H Reaie reverible. E ete tip de reaie l prdut bteid reaia etre i para frmar de uev l reativ. Ete tip de pre, la reaie e detiee, llega a u put fial i que llega a u put demiad de equilibri. N + H NH Ua reaió reverible llega al equilibri quími, uad la etraie de tda la utaia preete e el mim y la diie marópia del itema (, T, et.) varía el tiemp. El equilibri quími e etáti, e diámi, e deir, la reaie direta e ivera e igue dad, per u velidade etá igualada de tal frma que, el úmer de mle de reativ que deaparee e la reaió direta iide el úmer mle de reativ que aparee e la reaió ivera, y de frma aálga urre l prdut. El etudi aalíti del equilibri e lleva a ab mediate la Ley de aió de maa. Sea ua reaió elemetal y reverible del tip: a + b + d de a, b, y d l efiiete etequimétri de l reativ y prdut. La velidad de reaió direta (reativ prdut), viee dada pr la expreió: v k [ ] a [ ] b La velidad de reaió ivera (prdut reativ), viee dada pr la expreió: v k [ ] [ ] d uad la reaió llega al equilibri, la velidade de reaió direta e ivera e iguala. Ordead la igualdad: ; k [ ] a [ ] b k [ ] [ ] d v v k k d [ ] [ ] [ ] a [ ] b l iete de la tate iétia e le demia tate de equilibri e fuió de la etraie. d [ ] [ ] [ ] a [ ] b Eta expreió pe de maifiet que, e tda reaió reverible que traurra e ua la etapa y e fae hmgéea, ua vez alazad el equilibri, el iete etre el prdut de la etraie de l prdut de la reaió y el prdut de la etraie de l reativ e tate ( ), y que el valr de l depede de la temperatura. Eta relaió matemátia de la ley de aió de maa, fue etableida e 86 pr Guldberg y Waage, y e puede euiar de la iguiete frma

2 ara ualquier reaió reverible e equilibri quími a ua temperatura dada e umple que el prdut de la etraie mlare de l prdut, dividid etre el prdut de la etraie mlare de l reativ, elevada al expete que idique el efiiete de la euaió etequimétria, e ua tate, demiada tate de equilibri. El diagrama adjut muetra la evluió de la etraie de l reativ y prdut e ua reaió reverible. Obérvee m a partir del mmet e que la reaió llega ala equilibri (t e ), la etraie de tda la epeie preete permaee tate. Ejempl. E u reipiete e itrdue, mle de móxid de arb y,8 mle de vapr de agua, alazáde el equilibri uad e frma,6 mle de hidróge egú la reaió O( g) + H O( g) O ( g) + H ( g) alular: i. La atidade de móxid de arb e hidróge que ha reaiad. ii. La tate de equilibri de la reaió. Sluió: i. Si e demia m x l mle de O que reaia, e puede platear el iguiete uadr de reaió: O( g) + H O( g) O ( g) + H ( g). I. ml,,8 ( ) Reaia x. Eq., x,8 x x x Nta: L ig egativ y pitiv e la fila reaia idia que dih mpuet deaparee aparee e el traur de la reaió. x E el euiad del prblema e ifrma que e frma,6 ml de H, que egú el uadr de reaió, rrepde al valr de x. id el valr de x e alula l mle de ada mpuet e el equilibri O( g) + H O( g) O ( g) + H ( g). Eq. ml 0,6,,6, + x + x ( ) 6 ii.. id l mle e el equilibri e puede alular el valr de la tate de equilibri [ O ] [ H ] [ O] [ H 0] ( O ) ( H ) V V V V ( O ) ( H ) ( O) ( H O),6.6 0,6, ( O) ( H O) 5, Ejempl. La tate para la reaió ( g) H O( g) O ( g) H ( g) O + + vale 5, uad la reaió traurre a 800. alular l mle de hidróge que e frmará a 800 uad e parte de ml de móxid de arb y ml de vapr de agua. Sluió:

3 Se platea el uadr de reaió para el equilibri prpuet demiad m x l mle de móxid de arb que reaia. O( g) + H O( g) O ( g) + H ( g). Ii.. Equ, x x pliad la ley de aió de maa: ( O ) ( H ) [ O ] [ H ] V V ( O ) ( H ) x x x [ O] [ H 0] ( O) ( H O) ( O) ( H O) ( x) ( x) x 5x + 6 V V x 5, x 5x + 6 Ordead la euaió de º grad RESOLVIENO x,6,x 5,5x + 0,6 0 x,6 La primera de la luie (x,6 ), tiee etid químia ya que e impible que reaie,6 ml de O i iiialmete l e dipe de ml, pr l tat e rehaza eta luió y e aepta la eguda (x,6 ml). E el equilibri e frma,6 ml de H. x x l iete de la etraie e ualquier itate e le demia iete de reaió. ara la reaió a + b + d, el iete de reaió e: Q d [ ] [ ] [ ] a [ ] b El iete de reaió tiede eptáeamete haia el valr de la tate de equilibri, pr l tat el imiet del iete de reaió e ualquier itate y u mparaió el valr de la te de equilibri permitirá predeir e que etid evluiará la reaió. Si Q <. E ete a, el iete de reaió tederá a reer, aumetad el umeradr (prdut) y dimiuyed el demiadr (reativ), la reaió e deplazará haia la dereha (rdut). Si Q. La reaió eta e equilibri, e deplaza e igú etid. Si Q >. E ete a, el iete de reaió tiede a dimiuir, dimiuyed el umeradr (prdut) y aumetad el demiadr (reativ), la reaió e deplaza haia la izquierda (reativ). araterítia del equilibri. i. El etad de equilibri e arateriza prque u prpiedade marópia varía el tiemp. ii. E u etad de equilibri e iterambia materia el exterir iii. El equilibri e u etad diámi e el que e prdue tiua trafrmaie, e amb etid, a la mima velidad, y pr e varía u prpiedade marópia. iv. La temperatura e la variable fudametal que trla el equilibri. v. La rrepde al equilibri expread de ua frma determiada, de maera que i e varia el etid del mim, u ajute etequimétri, ambia tambié el valr de la ueva tate, auque u valr ete relaiad el aterir.

4 Ejempl. Teied e ueta que para la reaió ( g) H ( g) NH ( g) N + el valr de e de, 0, alular el valr de para la iguiete reaie: i. N ( g) H ( g) NH ( g) + ii. NH ( g) N ( g) + H ( g) Sluió. g + H g NH g, la tate tiee la iguiete expreió: ara la reaió N ( ) ( ) ( ) [ NH ] [ N ] [ H ] i. N ( g) + H ( g) NH ( g) [ NH ] [ N ] [ H ], 0 [ NH ] [ N ] [ H ] [ NH ] [ N ] [ H ] [ NH ] [ N ] [ H ], 0 0,76 ii. NH ( g) N ( g) + H ( g) [ N ] [ H ] [ NH ] [ NH ] [ N ] [ H ], 0,6 Exite tra frma de exprear la tate de equilibri. Teied e ueta que la preió de u ga e prprial al úmer de mle, la tate de equilibri para itema gae e puede exprear e fuió de la preie pariale de td l mpete gae del equilibri. ara la reaió e fae gaea: a ( g) + b ( g) ( g) + d ( g) p a d b md: Eta tate p, pr aalgía la ley de aió de maa, e puede defiir del iguiete E tda reaió químia e equilibri, e la que reativ y prdut eté e fae gaea, e umplirá que para ua temperatura dada el prdut de la preie pariale de l prdut dividid etre el prdut de la preie pariale de l reativ, elevada ua y tra a expete que idique el rrepdiete efiiete etequimétri, e iempre tate. iha tate e demia tate de equilibri referida a la preió. Si e tratara de u equilibri e l que ademá hay epeie e tr etad fíi (itema hetergée), e la defiiió de p l itervedrá la epeie e etad gae. l igual que e el a de, el valr de p l depede de la temperatura, ied tate para ada temperatura idepedietemete de la perturbaió a la que e meta el itema. Ejempl. efiir el valr de p para el iguiete equilibri: SO g SO g + O g Sluió. ( ) ( ) ( )

5 SO O SO Ejempl 5. Se itrdue e u reipiete errad petalrur de atimi hata ua preió de atm. El petalrur de atimi e diia e trilrur de atimi y lr. uad e alaza el equilibri a 8 º la preió parial del lr e de 0, atm. alular: i. La preió parial de td l mpete de la mezla gaea. ii. La tate de equilibri a 8 º. Sluió. i. Se platea el uadr de reaió e fuió de la preie para la dempiió del Sbl 5. Sbl5 ( g) Sbl( g) + l ( g). Ii. atm. Eq ( ) ( atm) x x x L dat del euiad ifrma que e el equilibri la preió parial del l e 0, atm, pr l tat x 0, atm. id el valr de x, e alula la preie pariale de td l mpete de la mezla gaea. 0,,57 atm Sbl 5 Sbl l 0, atm ii. 0, 0, 7, 0,57 Sbl l Sbl5 RELIÓN ENTRE LS ONSTNTES E EQUILIRIO ara la reaió e fae gaea: a + b + d La defiiió de la tate de equilibri e fuió de la etraie viee dada pr la expreió: d [ ] [ ] [ ] a [ ] b Supied mprtamiet ideal para td l mpete de la mezla gaea, la preió parial de l mpete Viea dada pr: irt i V irt ; i V i Teied e ueta que i V i i i RT ; i RT Sutituyed ete valr e : [ ] [ ] a [ ] [ ] d b RT RT a RT RT d b a d b RT + d ( a+ b) 5

6 Teied e ueta que la relaió etre la preie e el valr de, y que + d a b (g) variaió de l mle etequimétri de la utaia gaea de la reaió geeral, la relaió etre la tate de equilibri queda de la iguiete frma: ( g) ó tambié ( ) ( g ) RT RT Ejempl 6. La tate de equilibri a 800 º para la reaió: H ( g) + H O( g) O( g) + H ( g) Vale 8. alular: i. El valr de para la mima reaió. ii. Si la preie pariale del meta y del vapr de agua de 5 atm al iii del pre, uále erá la preie pariale de tda la epeie uad e alae el equilibri? Sluió. i. Teied e ueta la relaió etre la tate de equilibri: ii. ( ) ( g) + ( ( )) ( + ) 5 RT 8 0, ,9 0 Si ideram que x e la perdida de preió parial que experimeta el meta, uad e alae el equilibri e tedrá: ( g ) + H O ( g ) O ( g ) + H ( g ) H 5 x 5 x x x Sutituyed et valre e : O H H HO x ( x) 7x ( 5 x) ( 5 x) ( ) Se reuelve la euaió virtied e ua uadrátia. 5 x 7x x 5 7 ( 5 x) 5 x ; x,9 0 7, 75 5 x 7 7 Ordead la euaió: x,7 x + 7,75x 076,6 0 : x 8 La egativa e depreia pr teer etid quími. La preie pariale e el equilibri : 5,7, atm ; O,7 atm ;,7 8, atm H HO Grad de diiaió y equilibri. H Se defie el grad de diiaió (α) de ua reaió químia m el iete etre el úmer de mle diiad de reativ dividid etre el úmer ttal de mle iiiale de dih reativ. ara exprear el uadr de reaió e fuió del grad de diiaió, hay que teer e ueta la etequimetria de la reaió químia. tiuaió e muetra e frma geéria la reaie químia má habituale. Ejempl: O ( g) NO ( g) N. iiiale. equilibri ( α) α 6

7 . iiiale. equilibri + ( α) α α Ejempl: l 5 ( g) l ( g) + l. iiiale. equilibri + ( α) α α Ejempl: Hr( g) H ( g) r ( g) +. iiiale. equilibri + ( α) ( α) α Ejempl: SO ( g) + O ( g) SO ( g). iiiale. equilibri + ( α) α α Ejempl: NH ( g) N ( g) H ( g) + Ejempl 7. Se itrdue 0,60 mle de tetraóxid de diitrge e u reipiete de 0 L a 8,, etableied el iguiete equilibri: N O ( g) NO ( g) Si la preió e el equilibri e de atm, alular: i. El grad de diiaió. ii. El úmer de mle de ada utaia e el equilibri. iii. El valr de a ea temperatura at: R 0,08 atm L ml Sluió. i. ara la diiaió del tetraóxid de diitróge e etable el iguiete uadr de reaió: N O g NO g. Iiiale. Equilibri ( ) ( ) ( ml) ( ml) ( α) α El úmer ttal de mle e el equilibri e la uma de l mle de tda la utaia que hay e el equilibri. N O + NO α + α + α α ( ) ( ) ( ) T + La diie del equilibri (, V, y T), permite alular el úmer ttal de mle e el equilibri. V 0 V RT ; 0,7 ml RT 0,08 8, 7

8 Sutituyed e la expreió del úmer ttal de mle e fuió de α,e alula el grad de diiaió. 0,7 0,7 0,6 ( α) ; α 0, 67 0,6 El grad de diiaió del tetraóxid de diitrge e del 6,7%. ii. ( N O ) Eq ( α) 0,6 ( 0,67 ) 0,5 ml ( NO ) α 0,6 0,67 0, ml Eq NO iii. { χ } NO ( χ ) NO χ i i χ χ χ ( NO ) NO 0, 0,86 0,7 : 0,5 0,7 0,7 NO NO χ NO χ T NO 0,86 ( N O ) χ N O 0,7 NO T 0,9 Ejempl 8. 7 y atm de preió, el l 5 e euetra diiad e u 50% egú la reaió: l5 ( g) l( g) + l ( g) i. alular el valr de y. ii. alular la preie pariale de ada ga e el equilibri. iii. alular el uev grad de diiaió i la preió aumeta a atm. at: R 0,08 atm L ml. Sluió. i. El petalrur de fófr e diia egú el iguiete uadr de reaió: l g l g + l g.iiiale.equilibri 5 ( ) ( ) ( ) ( ml) ( ml) ( α) α α La tate de equilibri e puede eribir e fuió del grad de diiaió. l l χ l χ l χ l χ l { i χ i} χ χ l5 χ i i T l5 l5 ( l5 ) + ( l ) + ( l ) α + α + α + α ( α) ( l5 ) ( α) + α χ l 5 T ( + α) α ( l ) α α χ l χ l ( α) + α T + Sutituyed e la expreió de : α α χ l χ l α α + + χ l α 5 + α T α α 0,5 0,5 El valr de e btiee mediate la relaió etre e y. 0,667 8

9 0,667 ( ) ( g) RT ( 0,08 7) 0,07 ii. iii. α 0,5 χ 0,667 atm + α + 0,5 α 0,5 l χ 0,667 atm + α + 0,5 l 5 l 5 l l Teied e ueta que el valr de depede de la preió, e eguirá umplied: α α Sutituyed pr el valr de la ueva preió, e alula el uev grad de diiaió. α α 0,667 ; 0, ; α 0, 6 α α l aumetar la preió del grad de diiaió dimiuye hata el,6 % Reaie e fae hetergéea uad e el equilibri exita mpete e ditita fae, la tate de equilibri l erá fuió de la etraió preió parial ( p ) de l mpete que eté e el etad de agregaió de mayr libertad. tiuaió e preeta algu pible a de equilibri hetergée. a + b aq aq + d aq Sólid-líquid: O ( ) ( ) ( ) ( ) d [ ] [ ] [ ] b Sólid-ga: a ( ) + b ( g) ( ) + d ( g) d d [ ] [ ] b b Líquid-ga: a ( aq) + b ( g) ( g) + d ( g) d [ ] [ ] [ ] b Sólid-líquid-ga: a ( ) + b ( aq) ( g) + d ( g) [ ] [ ] d d b luió: E l pre hetergée, ua vez eguid el equilibri, la etraie de l ólid y líquid pur ifluye e md algu e la tate de equilibri. Ejempl 9. efiir la tate y para el pre de dempiió térmia del arbat áli ólid e óxid de ali y dióxid de arb. Sluió. ao ( ) ao( ) + O ( g) a [ O ] O 9

10 ESTUIO TERMOINÁMIO EL EQUILIRIO Si u itema gae eta e equilibri ha de umplire: G 0 O l que e l mim: G prdut G reativ Supgam ua reaió de tip: a ( g) + b ( g) ( g) + d ( g) Supied mprtamiet ideal y que el pre traurre a y T tate (ibári e itérmi), el valr de G e eta diie viee dad pr: G T, G prd G reat ara reaie reverible a temperatura tate e umple: dg V d Euaió difereial que upied mprtamiet ideal e itegrad llega a: G Gº + RT L Si e demia,, y a la preie pariale de ada utaia durate el pre el umatri de eergía libre erá: r d G G + d G G + RT L + d G + d RT L Rea G a G + b G a G + a RT L + b G + d RT L Retad y rdead amba expreie e alula la variaió de eergía libre ( G T, ), e u itate ualquiera del pre, bteied: G T, ( G + d G a G b G ) + ( RT L ) + ( d RT L ) ( a RT L ) ( b RT L ) Teied e ueta que l lgaritm: G R + d G a G b G G, y apliad la prpiedade de G T, Gº + RT L ara el a de que la reaió eté e equilibri, e umplirá que G 0, y el iete de la preie erá p O tambié: y, pr tat: a 0 Gº + RT L Gº RT L p e Gº RT d b T, Eta expreió relaia la tate de equilibri e fuió de la preie eergía libre etádar del pre y la temperatura, y permite relaiar el valr de la temperatura. mbiad la euaió Gº RT L la defiiió de eergía libre: Igualad: G G RT L H T S ; R R H T S RT L H T S L RT RT 0

11 Ordead L S H R RT Si apliam eta defiiió a d temperatura diferete: S H ara T : L R RT S H ara T : L R RT Retad la expreie: H H L L RT RT Ordead y apliad la prpiedade de l lgaritm H L R T T Eta euaió, demiada euaió de Va t Hff, permite alular el valr de a ua temperatura id el valr a tra y la variaió de etalpía del pre FTORES QUE MOIFIN EL EQUILIRIO. LEY E LE HTERLIER. Exite diver fatre que mdifia el etad de equilibri de u pre quími, la temperatura, la preió, el vlume y la etraie. Si e ua reaió e equilibri, e mdifia algu vari de l fatre aterirmete itad, la reaió evluiará e u u tr etid hata alazar u uev etad de equilibri. ara pder predeir la evluió de u reaió e la que e prduid ua perturbaió hay que teer e ueta, p y, iempre tate para ua temperatura determiada, ualquier variaió de preió, vlume de etraió alterará el valr de, per i updrá ua mdifiaió del iete de reaió Q, l que, e eueia, bligará al itema a evluiar eptáeamete, el fi de retableer el equilibri hata que Q.. La iflueia de et fatre e puede predeir de ua maera ualitativa pr el priipi de Le hatelier: Si e u itema e equilibri e mdifia algu de l fatre que ifluye e el mim (Temperatura, preió etraió), el itema evluia de frma que e deplaza e el etid que tieda a trarretar diha perturbaió Temperatura. E la úia variable que ademá de ifluir e el equilibri, ifluye e el valr de la tate. Si e u itema e equilibri e aumeta la temperatura, egú el priipi de Le hatelier, el itema tiede a pere al aumet de eergía alrífia deplazáde e el etid e el que e abrba alr, etid edtérmi, i pr el tari e prdue ua dimiuió de temperatura, la reaió e deplazara e el etid e el que e depreda alr, etid extérmi, y de ea frma trarretar la dimiuió de eergía alrífia. ara predeir el deplazamiet de la reaió e eeari aber i la reaió e edtérmia extérmia, ya que de ell depede l etid edtérmi y extérmi.

12 Reaió e edtérmia: Reaió extérmia: E uat al valr de la tate de equilibri, e ua reaió edtérmia, al aumetar la temperatura el equilibri e deplazara e el etid edtérmi, haia la dereha, aumetad l prdut y dimiuyed l reativ, pr tat aumetará el valr de la tate de equilibri, pr el trari, ua dimiuió de temperatura deplazara el equilibri haia la izquierda y pr tat dimiuirá el valr de la tate. Si la reaió e extérmia, urrirá l trari, u aumet de la temperatura deplaza la reaió haia la izquierda, dimiuyed el valr de la tate y u aumet de temperatura la deplaza haia la dereha aumetad el valr de la tate. reió. La variaió de la preió e u equilibri quími l ifluye i e el mim iterviee utaia e etad gae y el úmer de mle gae e diferete e reativ y prdut ( g 0). Si e u itema e equilibri mpete e etad gae y diferete úmer de mle gae e reativ y prdut, e aumeta la preió, el itema e deplazará haia dde exita mer úmer de mle gae, y de eta frma trarretar la perturbaió. Si e el itema e prdue ua dimiuió de la preió, la reaió e deplazará haia dde exita mayr úmer de mle gae. NOT: E u itema gae, ua variaió de la preió ifluye e el valr de igua de u tate, iluid el valr de. Vlume. l igual que e el a de la preió, ua variaió de vlume l ifluye e itema mpete gae y diferete úmer de mle gae etre reativ y prdut. Si e u itema mpete gae y g 0 e aumeta el vlume, la reaió e deplazará haia dde mayr úmer de mle gae exita, y de ea frma trarretar la perturbaió. Si pr el trari e dimiuye el vlume la reaió evluiará haia dde haya mer úmer de mle gae. La variaie de vlume e puede iterpretar mediate la preió, aumetar vlume e equiparable a dimiuir preió y dimiuir vlume a aumetar preió. etraió. La variaió de la etraió de ualquiera de la epeie que iterviee e el equilibri afeta e ablut al valr de de tate de equilibri, per i al valr de la etraie de la retate epeie preete e el equilibri. Si e aumeta la etraió de ua epeie la reaió evluia e el etid de haer dimiuir la etraió de ea epeie y de eta frma trarretar la perturbaió, i pr el tari dimiuim la etraió, e favreerá la reaió de frmaió de diha epeie.

13 Ejempl 0. ad el equilibri NO ( g) NO( g) O ( g) +, repde de frma razada a la iguiete uetie: i. óm le afetaría u aumet de preió? ii. Si e elimia O a medida que e va frmad, haia dde e deplaza el equilibri? iii. ad que al aumetar la temperatura el equilibri e deplaza haia la frmaió de NO, la reaió erá extérmia edtérmia?. iv. fetaría la adiió de u atalizadr al valr de la tate de equilibri? y al equilibri? Sluió. i. l aumetar la preió la reaió e deplaza haia dde exita mer úmer de mle gae, haia la izquierda, de eta frma e trarreta la perturbaió y e reetablee el equilibri. ii. Si e elimia u prdut la reaió evluia e el etid de frmar dih prdut y de eta frma e pe a la perturbaió, la reaió e deplaza haia la dereha. iii. l aumetar la temperatura el equilibri e deplaza e el etid e el que e uma alr, etid edtérmi, de eta frma e pe a la perturbaió. Si el etid edtérmi e haia la dereha, la reaió e edtérmia. iv. La adiió de atalizadr afeta i al valr de la tate de equilibri i al equilibri, l afeta a la velidad de reaió, llegad ate al equilibri. EQUILIRIO SÓLIO-LÍQUIO. REIITIÓN La reaie de preipitaió la que e prdue etre ie e diluió para frmar utaia iluble que puede llegar a preipitar. La lubilidad de u lut e u dilvete e la etraió, ml/l, que tiee el lut detr del dilvete uad la diluió eta aturada, medida a ua temperatura determiada. Tambié e puede defiir m la máxima etraió que e puede dilver de u lut a ua temperatura dada. ara ale iluble, e defie el prdut de lubilidad m el prdut de la etraie de l ie e la diluió aturada. + m m Si [ ] [ ] < + m m Si [ ] [ ] + m m Si [ ] [ ] > m + m ( ) m ( aq) + ( aq) + m m [ ] [ ], diluió aturada, e prdue preipitaió., diluió aturada, e prdue preipitaió., diluió breaturada, e prdue preipitaió. El prdut de lubilidad e puede relaiar la lubilidad, i e defie m la lubilidad e ml/l de la al: m + m+ ( ) m ( aq) + ( aq) m + m m m m m+ [ ] [ ] ( m) ( ) m m+ m m

14 Ejempl. Etableer la relaió etre la lubilidad y el prdut de lubilidad para la iguiete ale: gl; bi ; Z(OH) ; a (O ). Sluió gl + ( ) g ( aq) + l ( aq) + ( gl) [ g ] [ l ] ( gl) bi + ( ) b ( aq) + I ( aq) + ( bi ) [ b ] [ I ] ( ) ( bi ) l + ( OH) ( ) l ( aq) + OH ( aq) + ( l( OH) ) [ l ] [ OH ] ( ) 7 ( l( OH) ) 7 a + ( O ) ( ) a ( aq) + O ( aq) + ( a ( O ) ) [ a ] [ O ] ( ) ( ) 08 5 ( a ( O ) ) 5 08 Fatre que ifluye e la lubilidad. Temperatura. El aumet de la temperatura prpria mayr eergía al rital favreied la vibraie de u ie, l ual debilita la fuerza iterióia que matiee a l átm uid y favree la lubilidad. Efet ió mú El aumet de la etraió de u de l ie que prdue el preipitad, prdue que la etraió del tr deba dimiuir el fi de que el prdut de la etraie ( ) e matega tate, deplazad el equilibri de preipitaió haia la izquierda y dimiuyed la lubilidad de la al. ph Si la al eta frmada pr ie predete de u áid ua bae débil, la mdifiaió del ph de frma adeuada puede prduir la deapariió del ió predete del áid bae débil pr frmaió del áid bae rrepdiete, pr l que el equilibri e deplazará haia la dereha aumetad la lubilidad de la al. Ejempl: ZO O + ( ) Z ( aq) + O ( aq) + ( aq) + H O HO ( aq)

15 Si e aumeta la etraió de prte e favree la frmaió de biarbat, dimiuyed la etraió de arbat e la diluió y prduied u deplazamiet haia la dereha del equilibri de preipitaió, aumetad la lubilidad del arbat de zi. re redx L pre redx puede ifluir e la lubilidad de l preipitad i algu de l ie que e frma puede experimetar xidaie reduie, l que u etraió e la diluió dimiuye, deplazad el equilibri de preipitaió haia la dereha el fi da mateer tate el prdut, aumetad la lubilidad. U ejempl eria el del us, el ual e diuelve e áid ítri debid a que el ió ulfur (S ) e preeia de áid ítri e redue a azufre. 5

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID UNIERIDADE PÚBICA DE A CUNIDAD DE ADRID PRUEBA DE ACCE A A ENEÑANZA UNIERITARIA FICIAE DE GRAD Cur 0-05 JUNI ATERIA: QUÍICA INTRUCCINE GENERAE Y ARACIÓN Depué de leer tetmete td l pregut, el lum deberá

Más detalles

c c ν = k E 2 k La cuaterna propuesta puede corresponder a un electrón de un átomo de carbono excitado.

c c ν = k E 2 k La cuaterna propuesta puede corresponder a un electrón de un átomo de carbono excitado. Modelo 04. Preguta A.- Cuado ua muetra de átomo del elemeto o Z = 9 e irradia o luz ultravioleta, e produe la emiió de eletroe, formádoe ioe o arga +.. Calule la veloidad de lo eletroe emitido i e utiliza

Más detalles

Equilibrio Químico (II) Kp. Principio de Le Chatelier. Mezclas de gases. Presión parcial

Equilibrio Químico (II) Kp. Principio de Le Chatelier. Mezclas de gases. Presión parcial . Priiio de e Chatelier IES a Magdalea. vilés. sturias Mezlas de gases. Presió arial E ua mezla de gases odemos alular la resió total de la mezla si ooemos el úmero total de moles gaseosos ( Tot ) aliado

Más detalles

CONCEPTOS CLAVE DE LA UNIDAD 1

CONCEPTOS CLAVE DE LA UNIDAD 1 CONCEPTOS CLAVE DE LA UNIDAD 1 1. Proeso iterativo. La idea fudametal de u proeso iterativo osiste e lo siguiete: Dada ua o varias situaioes iiiales (etapa 1), se les aplia algua trasformaió iterativa,

Más detalles

17 ANÁLISIS EN EL DOMINIO DE LA FRECUENCIA

17 ANÁLISIS EN EL DOMINIO DE LA FRECUENCIA 7 ANÁLISIS EN EL DOMINIO DE LA FRECUENCIA El aálii e el domiio de la frecuecia e u herramieta cláica e la teoría de cotrol, i bie e geeral lo itema que varía co ua periodicidad defiida o uele er lo má

Más detalles

DISTRIBUCIÓN BIDIMENSIONAL

DISTRIBUCIÓN BIDIMENSIONAL DISTRIBUCIÓ BIDIMESIOAL E ete tema e etudia feómeo bidimeioale de carácter aleatorio. El objetivo e doble: 1. Determiar i eite relació etre la variable coiderada(correlació).. Si ea relació eite, idicar

Más detalles

Análisis de respuesta en frecuencia

Análisis de respuesta en frecuencia Aálisis de respuesta e freueia Co el térmio respuesta e freueia, os referimos a la respuesta de u sistema e estado estable a ua etrada seoidal. E los métodos de la respuesta e freueia, la freueia de la

Más detalles

8 FUNCIÓN DE TRANSFERENCIA PARA SISTEMAS DE ÓRDENES MAYORES

8 FUNCIÓN DE TRANSFERENCIA PARA SISTEMAS DE ÓRDENES MAYORES DINÁMICA Y CONROL DE PROCESOS 8 FUNCIÓN DE RANSFERENCIA PARA SISEMAS DE ÓRDENES MAYORES Sitema de egudo orde Coideremo ua EDO de egudo orde o parámetro otate. d y dy a a a y b ut dt dt ambié e puede eribir

Más detalles

Capítulo 7. Simetría Molecular. 1) Elementos y operaciones de simetría. 1.1) Definiciones

Capítulo 7. Simetría Molecular. 1) Elementos y operaciones de simetría. 1.1) Definiciones apítulo 7. Simetría Molecular ) Elemeto y operacioe de imetría.) Defiicioe Se puede obteer mucha iformació cualitativa de la fucioe de oda y propiedade moleculare (epectro, actividad óptica, ) a partir

Más detalles

Posible solución del examen de Investigación Operativa de Sistemas de junio de 2007

Posible solución del examen de Investigación Operativa de Sistemas de junio de 2007 Posible soluió del exame de Ivestigaió Operativa de Sistemas de juio de 7 Problema : (3 putos) E u laboratorio se aaliza las probabilidades de que u átomo radioativo se ovierta e u átomo de otro tipo,

Más detalles

(d) Observando la solución desarrollada en (a) podemos calcular el capital acumulado al final de cada año:

(d) Observando la solución desarrollada en (a) podemos calcular el capital acumulado al final de cada año: COLEGIO COLOMBO BRITÁNICO DEPARTAMENTO DE MATEMÁTICAS PROGRESIONES/ SECUENCIAS/ SUCESIONES PROFESORES: RAÚL MARTÍNEZ Y JESÚS VARGAS Problema Jua Guillermo ivierte milloe de peo durate año, le pagará a

Más detalles

Sobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A

Sobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A IES Fc Ayala de Graada Sbrates de 004 (Mdel 6) Slucies Germá-Jesús Rubi Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A (1 put) Dibuje la regió del pla defiida pr las siguietes iecuacies: x 3y -13; x + 3y 17, x + y 11; y 0.

Más detalles

LECTURA 04: INTERVALOS DE CONFIANZA PARA LA MEDIA POBLACIONAL. INTERVALOS DE CONFIANZA ENTRE DOS MEDIAS POBLACIONALES.

LECTURA 04: INTERVALOS DE CONFIANZA PARA LA MEDIA POBLACIONAL. INTERVALOS DE CONFIANZA ENTRE DOS MEDIAS POBLACIONALES. ECTURA 4: INTERVAOS DE CONFIANZA PARA A MEDIA POBACIONA. INTERVAOS DE CONFIANZA ENTRE DOS MEDIAS POBACIONAES. TEMA 8: INTERVAOS DE CONFIANZA: INTRODUCCIÓN Y DEFINICIÓN. INTRODUCCION: Actualmete e debe

Más detalles

TABLAS DE CONTINGENCIA. IGNACIO MÉNDEZ GÓMEZ-HUMARÁN

TABLAS DE CONTINGENCIA. IGNACIO MÉNDEZ GÓMEZ-HUMARÁN TABLAS DE CONTINGENCIA IGNACIO MÉNDEZ GÓMEZ-HUMARÁN imgh000@yahoo.om El uso de Tablas de Cotigeia permite estudiar la relaió etre dos variables ategórias o riterios de lasifiaió. E ua Tabla, los regloes

Más detalles

TEMA VII: SOLUBILIDAD

TEMA VII: SOLUBILIDAD TEMA VII: SOLUBILIDAD La fuerza que atiee a lo ioe e lo udo de ua red critalia, o uy itea por lo que eto copueto olo erá oluble e diolvete uy polare tale coo el agua, aoiaco líquido, ahídrido ulfuroo...

Más detalles

Intervalos de Confianza para la diferencia de medias

Intervalos de Confianza para la diferencia de medias Itervalo de Cofiaza para la diferecia de media INTERVALO DE CONFIANZA PARA LA DIFERENCIA DE MEDIAS Sea,,..., ua muetra aleatoria de obervacioe tomada de ua primera població co valor eperado μ, y variaza

Más detalles

Máquinas Eléctricas I - G862

Máquinas Eléctricas I - G862 Máquia Eléctrica I - G86 Tema 3. Máquia Aícroa o de Iducció. Problema reuelto Miguel Ágel Rodríguez Pozueta Departameto de Igeiería Eléctrica y Eergé5ca Ete tema e publica bajo Licecia: Crea5ve Commo BY-

Más detalles

Propiedades molares parciales. Volumen molar parcial. En este capítulo veremos las propiedades de mezclas binarias no reactivas.

Propiedades molares parciales. Volumen molar parcial. En este capítulo veremos las propiedades de mezclas binarias no reactivas. Priedades mlares arciales E este caítul verems las riedades de clas biarias reactivas. UNIDD 4: Mezclas simles Vlume mlar arcial Etal y agua s erfectamete miscibles etre sí. Si embarg al clar estas sustacias

Más detalles

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2010 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2010 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 010 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO Junio, Ejeriio 5, Opión B Reserva 1, Ejeriio 6, Opión A Reserva, Ejeriio 3, Opión B Reserva, Ejeriio 6, Opión B Reserva

Más detalles

TERMODINÁMICA AVANZADA

TERMODINÁMICA AVANZADA ERMODINÁMICA AVANZADA Udad I: Prpedade y Leye de la ermdámca Prce reverble e tema cerrad Vlume de ctrl Cted Etrpía Degualdad de Clauu Defcó La ercera Ley de la ermdámca Prce ermdámc Dagrama -S Vlume de

Más detalles

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2001 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2001 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO PROBLEMAS RESUELOS SELECIVIDAD ANDALUCÍA 001 QUÍMICA EMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO Junio, Ejeriio 4, Opión A Junio, Ejeriio 3, Opión B Junio, Ejeriio 6, Opión B Reserva 1, Ejeriio 3, Opión A Reserva 1, Ejeriio

Más detalles

Capítulo 6: Entropía.

Capítulo 6: Entropía. Capítulo 6: Entropía. 6. La deigualdad de Clauiu La deigualdad de Clauiu no dice que la integral cíclica de δq/ e iempre menor o igual que cero. δq δq (ciclo reverible) Dipoitivo cíclico reverible Depóito

Más detalles

Sistemas de colas. Objetivo teórico: Determinar la distribución del número de clientes en el sistema

Sistemas de colas. Objetivo teórico: Determinar la distribución del número de clientes en el sistema Sitema de cola Ua cola e produce cuado la demada de u ervicio por parte de lo cliete excede la capacidad del ervicio. Se eceita coocer (predecir) el ritmo de etrada de lo cliete y el tiempo de ervicio

Más detalles

TEMAS SELECTOS I ECONOMÍA FINANCIERA NOTA 7

TEMAS SELECTOS I ECONOMÍA FINANCIERA NOTA 7 TEMAS SELECTOS I ECONOMÍA FINANCIERA NOTA 7 Valuaió de u boo e ua feha etre uoes E lo que hemos isto hasta aquí sobre la determiaió del reio de u boo o uó hemos osiderado eriodos omletos, es deir, el úmero

Más detalles

CONSTRUCCIÓN DE UN EQUIPO DE MEDIDA DE FOTOSÍNTESIS NETA Y TRANSPIRACIÓN PARA PLANTAS INDIVIDUALES

CONSTRUCCIÓN DE UN EQUIPO DE MEDIDA DE FOTOSÍNTESIS NETA Y TRANSPIRACIÓN PARA PLANTAS INDIVIDUALES STRUCCIÓN DE UN EQUIP DE EDIDA DE FTSÍNTESIS NETA Y TRANSPIRACIÓN PARA PLANTAS INDIVIDUALES Aud Plaía, Gerard Pérez* y Saúl Camah Departamet de Químia, Uiveridad Naial, Bgtá ** Ititut Clmbia Agrpeuari,

Más detalles

QUÍMICA 2º BACHILLERATO Equilibrio Químico - 1 -

QUÍMICA 2º BACHILLERATO Equilibrio Químico - 1 - QUÍMICA º BACHILLERATO Químio - 1 - EQUILIBRIO QUÍMICO El estado de equilibrio Hasta el mometo hemos trabajado o situaioes e las que, si itroduíamos e u reipiete varios reativos e las adeuadas odiioes,

Más detalles

MATEMÁTICAS FINANCIERAS

MATEMÁTICAS FINANCIERAS MATEMÁTIAS FINANIERAS Secció: 1 Profesores: ristiá Bargsted Adrés Kettlu oteido Matemáticas Fiacieras: Iterés Simple vs Iterés ompuesto Valor Presete y Valor Futuro Plaificació estratégica Matemáticas

Más detalles

CAPÍTULO III LÍMITES Y CONTINUIDAD. Y decimos que el límite de f(x), al tender x hacia c, es L. 2 lim. 3 x

CAPÍTULO III LÍMITES Y CONTINUIDAD. Y decimos que el límite de f(x), al tender x hacia c, es L. 2 lim. 3 x CAPÍTULO III LÍMITES Y CONTINUIDAD. DEFINICIÓN INTUITIVA DE LÍMITE La idea de límite que teemos e uestro diario vivir, es la que o maor propiedad os puede aerar al oepto de límite, así por ejemplo, hablamos

Más detalles

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2012 QUÍMICA TEMA 8: EQUILIBRIOS DE PRECIPITACIÓN

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2012 QUÍMICA TEMA 8: EQUILIBRIOS DE PRECIPITACIÓN PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 01 QUÍMICA TEMA 8: EQUILIBRIOS DE PRECIPITACIÓN Junio, Ejercicio, Opción A Reerva, Ejercicio 5, Opción B Reerva 4, Ejercicio 6, Opción A Septiembre, Ejercicio,

Más detalles

(3.b) MODELOS EXPONENCIALES de COLAS

(3.b) MODELOS EXPONENCIALES de COLAS (.b) MODEOS EXOEIAES de OAS ITRODUIÓ A OS ROESOS DE AIMIETO Y MUERTE. Ecuacioe de euilibrio. odició de E.E. AIAIÓ DE AS EUAIOES DE EQUIIBRIO: a cola M/M/. Ilutració del comportamieto. MODEOS DE OAS EXOEIAES.

Más detalles

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2011 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2011 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 011 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO Junio, Ejeriio 3, Opión A Junio, Ejeriio 6, Opión B Reserva 1, Ejeriio 3, Opión B Reserva 1, Ejeriio 6, Opión B Reserva,

Más detalles

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2013 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2013 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 013 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO Junio, Ejeriio 3, Oión B Junio, Ejeriio 6, Oión B Reserva 1, Ejeriio 5, Oión B Reserva, Ejeriio 3, Oión A Reserva 3, Ejeriio

Más detalles

LAS SERIES GEOMÉTRICAS Y SU TENDENCIA AL INFINITO

LAS SERIES GEOMÉTRICAS Y SU TENDENCIA AL INFINITO LA ERIE GEOMÉTRICA Y U TENDENCIA AL INFINITO ugerecias al Profesor: Al igual que las sucesioes, las series geométricas se itroduce como objetos matemáticos que permite modelar y resolver problemas que

Más detalles

Ejemplo: 0+0i y -3+0i representan los números reales 0 y 3 respectivamente. Si a=0 se considera un número imaginario puro a 0+bi

Ejemplo: 0+0i y -3+0i representan los números reales 0 y 3 respectivamente. Si a=0 se considera un número imaginario puro a 0+bi u_miii.doc EL SISTEMA DE LOS NÚMEROS COMPLEJOS: No eiste u úmero real que satisfaga la ecuació +0 Para resolver este tipo de ecuacioes es ecesario itroducir el cocepto de úmero complejo. U úmero complejo

Más detalles

Análisis de datos en los estudios epidemiológicos II

Análisis de datos en los estudios epidemiológicos II Aálisis de datos e los estudios epidemiológicos II Itroducció E este capitulo cotiuamos el aálisis de los estudios epidemiológicos cetrádoos e las medidas de tedecia cetral, posició y dispersió, ídices

Más detalles

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 3º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 3º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre Escuela Pública Eperimetal Descocetrada Nº Dr. Carlos Jua Rodríguez Matemática º Año Ciclo Básico de Secudaria Teoría Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros racioales Los úmeros racioales so aquellos

Más detalles

ascenso (Relato: 10 minutos)

ascenso (Relato: 10 minutos) Lecció d alcaza l d a Alcaza campamet bae (Actividad iicial: 5 miut) Qué e eceita: Tarjeta de la etia (hipa.imb.rg/freda) Tijera Cita adheiva de dble faz Ctr de l ctiete (hipa.imb.rg/freda) Pegamet Cartulia

Más detalles

Implementación y diseño de mecanismos

Implementación y diseño de mecanismos Implemetació y dieño de mecaimo Ua de iño cuarteado E el capítulo 3 del Libro de lo Reye del Atiguo Tetameto e relata el coocido como Juicio del Rey Salomó. Do protituta e preeta ate el rey. Ua de ella

Más detalles

UNEFA C.I.N.U. Matemáticas

UNEFA C.I.N.U. Matemáticas RADICACIÓN: DEFINICIÓN Y PROPIEDADES Ates de etrar e el tema Radicació, vamos a comezar por recordar u poco sore Poteciació: Saemos que e lugar de escriir, utilizamos la otació: de Poteciació, dode el

Más detalles

Sistemas de control 67-22 Versión 2003 Tema Análisis de Respuesta en Frecuencia Sub - tema Diagramas Logarítmicos, Diagramas de Bode Volver

Sistemas de control 67-22 Versión 2003 Tema Análisis de Respuesta en Frecuencia Sub - tema Diagramas Logarítmicos, Diagramas de Bode Volver Págia de Sitema de cotrol 67- Verió 003 Tema Aálii de Repueta e Frecuecia Sub - tema Diagrama Logarítmico, Diagrama de Bode Volver La repueta de u itema, e etado etacioario, ate ua etrada iuoidal e la

Más detalles

Probabilidad con técnicas de conteo

Probabilidad con técnicas de conteo UNIA 3 Probabilidad co técicas de coteo Objetivos Al fializar la uidad, el alumo: distiguirá y utilizará las reglas de multiplicació y de suma para el cálculo de la catidad de arreglos co y si orde explicará

Más detalles

6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES

6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES 6. Sucesioes y Series uméricas 6.. Sucesioes uméricas 6... DEFINICIONES Sucesioes de úmeros reales Se llama sucesió de úmeros reales a cualquier lista ordeada de úmeros reales: a, a 2, a 3,..., a,...,

Más detalles

Inteligencia de redes y comunicaciones. Celestino. Eduardo García Ballestero Julio F. Borreguero Ballesteros

Inteligencia de redes y comunicaciones. Celestino. Eduardo García Ballestero Julio F. Borreguero Ballesteros Iteligecia de rede y comuicacioe Celetio Eduardo García Balletero Julio F. Borreguero Balletero CELESTI 1. Itroducció Cuáta de la peroa que coocemo tiee pareja?, cuáta tiee dificultade para ecotrarla?...ya

Más detalles

AMPLIFICADOR OPERACIONAL

AMPLIFICADOR OPERACIONAL Sitema Lineale II Unidad 4 EL MPLIFICDO OPECIONL Material de apy Indice 1. Intrducción.. Preentación. 3. Circuit equivalente. 4. Cnfiguración inverra. 4.1 Un circuit "ube y baja". 4. Ca de ganancia finita

Más detalles

R 1º) La conexión de los R N 2. En los dos casos las S. T Para calcular el flujo máximo se utilizará la expresión: U1ef

R 1º) La conexión de los R N 2. En los dos casos las S. T Para calcular el flujo máximo se utilizará la expresión: U1ef Máquias Eléctricas 5º Curs Mecáics Máquias iversidad de Ovied Dpt. de geiería Eléctrica EJERCCO Nº 4 TEMA V: Trasfrmadres trifásics OBJETVOS: Circuit equivalete del trasfrmadr trifásic valració de pérdidas

Más detalles

DISTRIBUCIONES BIDIMENSIONALES

DISTRIBUCIONES BIDIMENSIONALES Capítulo III DITRIBUCIOE BIDIMEIOALE 3 Itroducció Etudiaremo do caracterítica de u mimo elemeto de la població (altura peo, do aigatura, logitud latitud) De forma geeral, i e etudia obre ua mima població

Más detalles

Disolución sobresaturada

Disolución sobresaturada 1. Itroduió Cristalizaió: formaió de partíulas sólidas ristalias a partir de ua fase homogéea a ristalizaió de uo o varios de los ompoetes de la disoluió se produe uado se alaza u estado de sobresaturaió:

Más detalles

Una serie de potencias puede ser interpretada como una función de x. f(x) = n=0

Una serie de potencias puede ser interpretada como una función de x. f(x) = n=0 Tema 4 Series de Potecias Ua expresió de la forma a 0 + a 1 (x c) + a 2 (x c) 2 +... + a (x c) +... = recibe el ombre de serie de potecias cetrada e c. a (x c) Ua serie de potecias puede ser iterpretada

Más detalles

MACROECONOMÍA III EL MODELO DE SOLOW

MACROECONOMÍA III EL MODELO DE SOLOW MACROECONOMÍA III E MODEO DE SOOW Blaca Sachez-Roble Equema de la preetació. Supueto del modelo. Dicuió 3. Implicacioe 4. co proreo técico Supueto:. Fució de producció: < < (). o idividuo ahorra ua taa

Más detalles

CANTIDAD EN QUÍMICA QCA 07

CANTIDAD EN QUÍMICA QCA 07 .- Razoe: a) Qué volume es mayor el de u mol de itrógeo o el de u mol de oxígeo, ambos medidos e las mismas codicioes de presió y temperatura? b) Qué masa es mayor la de u mol de itrógeo o la de uo de

Más detalles

APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA. Problemas Tema 2.3: Series, representación de funciones y construcción de tablas en HC.

APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA. Problemas Tema 2.3: Series, representación de funciones y construcción de tablas en HC. APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA Problemas Tema 2.3: Series, represetació de fucioes y costrucció de tablas e HC Grado e Química º SEMESTRE Uiversitat de Valècia Facultad de Químicas Departameto de

Más detalles

INSTITUTO POLITÉCNICO NACIONAL ESCUELA SUPERIOR DE FÍSICA Y MATEMÁTICAS

INSTITUTO POLITÉCNICO NACIONAL ESCUELA SUPERIOR DE FÍSICA Y MATEMÁTICAS INSTITUTO OLITÉCNICO NACIONAL ESCUELA SUERIOR DE FÍSICA Y MATEMÁTICAS INTRODUCCIÓN A ROCESOS ESTOCÁSTICOS Y SISTEMAS DE LÍNEAS DE ESERA TESIS QUE ARA OBTENER EL TÍTULO DE LICENCIADO EN FÍSICA Y MATEMÁTICAS

Más detalles

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2005 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2005 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 005 QUÍMICA TEMA 5: EQUILIBRIO QUÍMICO Junio, Ejeriio 3, Oión B Junio, Ejeriio 6, Oión B Reserva 1, Ejeriio 3, Oión A Reserva 1, Ejeriio 5, Oión B Reserva, Ejeriio

Más detalles

6. CONTROL PID CLÁSICO. Consideremos el siguiente lazo de control SISO:

6. CONTROL PID CLÁSICO. Consideremos el siguiente lazo de control SISO: 6. CONROL PI CLÁSICO 6. Etructura PI Crrepnde a la etructura de cntrl ma uada en el medi indutrial. La letra PI crrepnden a la accine: Prprcinal, Integral y erivativa. Su implicidad limita el rang de la

Más detalles

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2007 QUÍMICA TEMA 1: LA TRANSFORMACIÓN QUÍMICA

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2007 QUÍMICA TEMA 1: LA TRANSFORMACIÓN QUÍMICA PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2007 QUÍMICA TEMA 1: LA TRANSFORMACIÓN QUÍMICA Juio, Ejercicio 4, Opció A Juio, Ejercicio 5, Opció B Reserva 1, Ejercicio 2, Opció B Reserva 2, Ejercicio 5, Opció

Más detalles

GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N

GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N GUIA DE TRABAJO PRACTICO Nº PAGINA Nº 69 GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N 4 OBJETIVOS: Lgrar que el Alum: Iterprete el ccept de Dierecial Resuelva ejercicis y prblemas de aplicació. CONTENIDOS:

Más detalles

Se plantean una serie de cuestiones y ejercicios resueltos relacionados con la cinética de las reacciones químicas.

Se plantean una serie de cuestiones y ejercicios resueltos relacionados con la cinética de las reacciones químicas. ESUEL UNIVERSIRI DE INGENIERÍ ÉNI INDUSRIL UNIVERSIDD POLIÉNI DE MDRID Roda de Valecia, 3 80 Madrid www.euiti.upm.es sigatura: Igeiería de la Reacció Química Se platea ua serie de cuestioes y ejercicios

Más detalles

LIXIVIACIÓN LÍQUIDO - SÓLIDO

LIXIVIACIÓN LÍQUIDO - SÓLIDO Trasferecia de Calr y Masa 2 ixiviació íquid Sólid IXIIACIÓ ÍQUIDO - SÓIDO Prcess de lixiviació Itrducció Separació de u más cmpuests presetes e u sólid piédls e ctact c ua fase líquida Mezclas de sustacias

Más detalles

1. Demuestra que si p es un natural y p es compuesto, entonces existe un divisor m de p con 1 < m p.

1. Demuestra que si p es un natural y p es compuesto, entonces existe un divisor m de p con 1 < m p. Divisibilidad Matemática discreta Dados dos úmeros aturales a y b, escribiremos a b y leeremos a divide a b si existe u c N tal que ac = b. E este caso, decimos que a es u divisor de b o que b es divisible

Más detalles

TEMA 10: EQUILIBRIO QUÍMICO

TEMA 10: EQUILIBRIO QUÍMICO TEMA : EQUILIBRIO QUÍMICO. Conepto de equilibrio químio: reaiones reversibles. Existen reaiones, denominadas irreversibles, que se araterizan por transurrir disminuyendo progresivamente la antidad de sustanias

Más detalles

1 EXPRESIONES ALGEBRAICAS

1 EXPRESIONES ALGEBRAICAS EXPRESIONES ALGEBRAICAS E el leguaje matemático, se deomia expresioes algebraicas a toda combiació de letras y/o úmeros viculados etre si por las operacioes de suma, resta, multiplicació y poteciació de

Más detalles

1.1. Campos Vectoriales.

1.1. Campos Vectoriales. 1.1. Campos Vectoriales. Las fucioes, ampliamete empleadas e la igeiería, para modelar matemáticamete y caracterizar magitudes físicas, y cuyo domiio podría ser multidimesioal, puede teer u rago uidimesioal

Más detalles

www.abaco.com.ve www.abrakadabra.com.ve www.miprofe.com.ve Correo electrónico: josearturobarreto@yahoo.com

www.abaco.com.ve www.abrakadabra.com.ve www.miprofe.com.ve Correo electrónico: josearturobarreto@yahoo.com Autor: José Arturo Barreto M.A. Págias web: www.abaco.com.ve www.abrakadabra.com.ve www.miprofe.com.ve El cocepto de límite Correo electróico: josearturobarreto@yahoo.com Zeó de Elea (90 A.C) plateó la

Más detalles

Números complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/

Números complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/ Númers cmplejs El cjut frmad pr tds ls úmers de la frma acib, dde a y b s úmers reales, c las peracies de adició y prduct defiidas pr: 1/100.a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd

Más detalles

Semiconductores ( ) Masa Efectiva. Masa Efectiva. Masa Efectiva. Hueco. Masa Efectiva. v g dk h dk. m * Cualquier electrón está sujeto a fuerzas

Semiconductores ( ) Masa Efectiva. Masa Efectiva. Masa Efectiva. Hueco. Masa Efectiva. v g dk h dk. m * Cualquier electrón está sujeto a fuerzas Semdutres Masa Efeta Cualquer eletró está sujet a fuerzas ttal ext + t ma S resams la euaó sól e fuó de las fuerzas exteras ext m a El eletró se mrta m s su masa ambara. Esta es la masa efeta. Masa Efeta

Más detalles

TEMA 13 INTRODUCCIÓN A LA VALORACIÓN DE ACTIVOS FINANCIEROS

TEMA 13 INTRODUCCIÓN A LA VALORACIÓN DE ACTIVOS FINANCIEROS Diapoitiva. Cocepto y caracterítica de lo activo fiaciero 2. Reta variable, tipo y criterio de valoració 3. Reta fija, tipo y criterio de valoració 4. Duratió y covexidad de u activo fiaciero de reta fija

Más detalles

ESTIMACION DE LA PRESION DE CONVERGENCIA, CONSTANTE DE EQUILIBRIO Y FASES DEL GAS NATURAL

ESTIMACION DE LA PRESION DE CONVERGENCIA, CONSTANTE DE EQUILIBRIO Y FASES DEL GAS NATURAL República Bolivariaa de Veezuela Miisterio del Poder Popular para la Educació Superior Uiversidad Nacioal Experimetal Rafael María Baralt Programa: Igeiería y Tecología Proyecto: Igeiería e Gas Profesor:

Más detalles

LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA

LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA Aterirmete se ha ich que la itegral efiia equivale a ectrar el valr el área cmpreia etre la gráfica e ua fució y el eje, la cual puee ser calculaa pr mei el

Más detalles

TEMA 3.- OPERACIÓN FINANCIERA

TEMA 3.- OPERACIÓN FINANCIERA . DEFINICIÓN Y CLASIFICACIÓN. TEMA 3.- OPEACIÓN FINANCIEA Se deomia operació fiaciera a todo itercambio o simultáeo de capitales fiacieros pactado etre dos agetes, siempre que se verifique la equivalecia,

Más detalles

ANTECEDENTES PARA CÁLCULO DE VIGAS EN PANEL COVINTEC

ANTECEDENTES PARA CÁLCULO DE VIGAS EN PANEL COVINTEC ANTECEDENTES PARA CÁLCULO DE IGAS EN PANEL COINTEC Anteedente de Cálulo para iga en Panele Covinte iga Geometría: Fig. 1 Nomenlatura: h: altura total de la viga h : altura del hormigón o mortero uperior

Más detalles

Polinomios. Definición de polinomio y sus propiedades. Grado de un polinomio e igualdad de polinomios

Polinomios. Definición de polinomio y sus propiedades. Grado de un polinomio e igualdad de polinomios Poliomios Defiició de poliomio y sus propiedades U poliomio puede expresarse como ua suma de productos de fucioes de x por ua costate o como ua suma de térmios algebraicos; es decir U poliomio e x es ua

Más detalles

= Adj(A ) = 0 1-2/8 3/8 0 1-2/8 3/8 1-2/8 3/8 8-2 3

= Adj(A ) = 0 1-2/8 3/8 0 1-2/8 3/8 1-2/8 3/8 8-2 3 IES Fco Ayala de Graada Sobrates de 007 (Modelo 5) Solució Germá-Jesús Rubio Lua OPCIÓN A EJERCICIO _A ( puto) U taller de carpitería ha vedido 5 muebles, etre sillas, silloes y butacas, por u total de

Más detalles

con operacion inversa la resta (suma de opuestos) y una operacion producto escalar, que no es interna,

con operacion inversa la resta (suma de opuestos) y una operacion producto escalar, que no es interna, Tema 9 El plao complejo 9. Números complejos E IR, las operacioes suma producto de úmeros reales so operacioes iteras (el resultado de operar es otro úmero real) que permite la existecia de operacioes

Más detalles

7. Amplificadores RF de potencia

7. Amplificadores RF de potencia 7. Amplificadre RF de ptencia 7. ntrducción El amplificadr de ptencia (PA e la última etapa del emir. Tiene la miión de amplificar la ptencia de la eñal (n neceariamente la tenión y tranmitirla a la antena

Más detalles

A N U A L I D A D E S

A N U A L I D A D E S A N U A L I D A D E S INTRODUCCION Y TERMINOLOGIA Se deomia aualidad a u cojuto de pagos iguales realizados a itervalos iguales de tiempo. Se coserva el ombre de aualidad por estar ya muy arraigado e el

Más detalles

Tema 4. Estimación de parámetros

Tema 4. Estimación de parámetros Estadística y metodología de la ivestigació Curso 2012-2013 Pedro Faraldo, Beatriz Pateiro Tema 4. Estimació de parámetros 1. Estimació putual 1 1.1. Estimació de la proporció e la distribució Bi(m, p).......................

Más detalles

Qué es la estadística?

Qué es la estadística? Qué es la estadística? La estadística tiee que ver co la recopilació, presetació, aálisis y uso de datos para tomar decisioes y resolver problemas. Qué es la estadística? U agete recibe iformació e forma

Más detalles

ESTADISTICA UNIDIMENSIONAL

ESTADISTICA UNIDIMENSIONAL ESTADISTICA UIDIMESIOAL La estadística estudia propiedades de ua població si recurrir al sufragio uiversal. El estudio estadístico tiee dos posibilidades (1) Describir lo que ocurre e la muestra mediate

Más detalles

PROGRESIONES ARITMETICAS

PROGRESIONES ARITMETICAS PROGRESIONES ARITMETICAS DEF. Se dice que ua serie de úmeros está e progresió aritmética cuado cada uo de ellos (excepto el primero) es igual al aterior más ua catidad costate llamada diferecia de la progresió.

Más detalles

DETERMINACIÓN DEL TAMAÑO MUESTRAL

DETERMINACIÓN DEL TAMAÑO MUESTRAL DETERMINACIÓN DEL TAMAÑO MUESTRAL Notas Ídie. INTRODUCCIÓN. TAMAÑO MUESTRAL EN ESTUDIOS PARA DETERMINAR PARÁMETROS.. Tamaño muestral ara estimar ua roorió.. Tamaño muestral ara estimar ua media 3 3. TAMAÑO

Más detalles

ÓPTICA FCA 08 ANDALUCÍA

ÓPTICA FCA 08 ANDALUCÍA . U teléoo óil opera o odas eletroagétias de reueia = 9 0 8 Hz. a) Deterie la logitud de oda y el úero de oda e el. b) Si la oda etra e u edio e el que su eloidad de propagaió se redue a 3/4, razoe qué

Más detalles

IES Fco Ayala de Granada Sobrantes de 2004 (Modelo 4) Solución Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A

IES Fco Ayala de Granada Sobrantes de 2004 (Modelo 4) Solución Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A IES Fco Ayala de Graada Sobrates de 004 (Modelo 4) Solució Germá-Jesús Rubio Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A ( putos) Sabemos que el precio del kilo de tomates es la mitad que el del kilo de care. Además, el

Más detalles

2,0 1,5. 1/v. Cooperatividad negativa 1,0 0,5

2,0 1,5. 1/v. Cooperatividad negativa 1,0 0,5 Ezimología Efecto cooperatio 1 EFECTO COOPERATIVO El efecto cooperatio ocurre e ezimas oligoméricas que posee arios sitios para la uió de sustrato y es el feómeo por el cual la uió de u ligado a ua ezima

Más detalles

2. LEYES FINANCIERAS.

2. LEYES FINANCIERAS. TEMA 1: CONCEPTOS PREVIOS 1. INTRODUCCIÓN. Se va a aalizar los itercambios fiacieros cosiderado u ambiete de certidumbre. El itercambio fiaciero supoe que u agete etrega a otro u capital (o capitales),

Más detalles

Imposiciones y Sistemas de Amortización

Imposiciones y Sistemas de Amortización Imposicioes y Sistemas de Amortizació La Imposició u caso particular de reta e el cual cada térmio devega iterés (simple o compuesto) desde la fecha de su aboo hasta la fecha fial. Imposicioes Vecidas

Más detalles

Negativos: 3, 2, 1 = 22. ab/c 11 Æ 18

Negativos: 3, 2, 1 = 22. ab/c 11 Æ 18 Los úmeros reales.. Los úmeros reales El cojuto de los úmeros reales está formado por los úmeros racioales y los irracioales. Se represeta por la letra Los úmeros racioales so los úmeros eteros, los decimales

Más detalles

CÁLCULO Ejercicios Resueltos Semana 1 30 Julio al 3 Agosto 2007

CÁLCULO Ejercicios Resueltos Semana 1 30 Julio al 3 Agosto 2007 CÁLCULO Ejercicios Resueltos Semaa 0 Julio al Agosto 007 Ejercicios Resueltos. Estime el área ecerrada por la curva de ecuació y, el eje X y, para ello, divida el itervalo [0,] e cico partes iguales, y

Más detalles

Unidad 5. Anualidades vencidas. Objetivos. Al finalizar la unidad, el alumno:

Unidad 5. Anualidades vencidas. Objetivos. Al finalizar la unidad, el alumno: Uidad 5 Aualidades vecidas Objetivos Al fializar la uidad, el alumo: Calculará el valor de la reta de ua perpetuidad simple vecida. Calculará el valor actual de ua perpetuidad simple vecida. Calculará

Más detalles

ANEXO. Estudios de Aspectos de. Seguridad Empresarial. Musante,Maricel. Senesi, Fernando

ANEXO. Estudios de Aspectos de. Seguridad Empresarial. Musante,Maricel. Senesi, Fernando AEXO Etudio de Apecto de eguridad Emprearial Muate,Maricel eei, Ferado Idice Cuetioario...3 Repueta...11 Arbol...135 Etaditica...137 Etaditica Greerale...138 Etadítica Biaria...153 Etadítica Combiada...157

Más detalles

Tema 7 DISTRIBUCIONES CONTINUAS DE PROBABILIDAD. X- μ. f(x) = e para - < x < Z 2. . e para - < z <

Tema 7 DISTRIBUCIONES CONTINUAS DE PROBABILIDAD. X- μ. f(x) = e para - < x < Z 2. . e para - < z < Tema 7 DISTRIBUCIONES CONTINUAS DE PROBABILIDAD La distribució ormal: La distribució ormal, campaa de Gauss o, curva ormal, tambié defiida por De Moivre. Características y propiedades: La siguiete fórmula

Más detalles

SOLUCIONES Modelo 2 PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD DEL AÑO 2010-2011 ANDALUCÍA MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS CIENCIAS SOCIALES II

SOLUCIONES Modelo 2 PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD DEL AÑO 2010-2011 ANDALUCÍA MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS CIENCIAS SOCIALES II IES Fco Ayala de Graada Sobrates de 011 (Modelo ) Germá-Jesús Rubio Lua SOLUCIONES Modelo PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD DEL AÑO 010-011 ANDALUCÍA MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS CIENCIAS SOCIALES II OPCIÓN

Más detalles

TEMA 1: OPERACIONES FINANCIERAS DE AMORTIZA- CION: PRESTAMOS Y EMPRESTITOS

TEMA 1: OPERACIONES FINANCIERAS DE AMORTIZA- CION: PRESTAMOS Y EMPRESTITOS TEMA : OPERACIONES FINANCIERAS DE AMORTIZA- CION: PRESTAMOS Y EMPRESTITOS..-INTRODUCCION : Etedemos por operació fiaciera de amortizació, aquella, e que u ete ecoómico, (acreedor ó prestamista), cede u

Más detalles

CONCEPTOS BÁSICOS DE PRESTAMOS.

CONCEPTOS BÁSICOS DE PRESTAMOS. GESTIÓN FINANCIERA. TEMA 8º. PRESTAMOS. 1.- Coceptos básicos de préstamos. CONCEPTOS BÁSICOS DE PRESTAMOS. Coceptos básicos de prestamos. Préstamo. U préstamo es la operació fiaciera que cosiste e la etrega,

Más detalles

Fórmula de Taylor. Si f es continua en [a,x] y derivable en (a,x), existe c (a,x) tal que f(x) f(a) f '(c) = f(x) = f(a) + f '(c)(x a)

Fórmula de Taylor. Si f es continua en [a,x] y derivable en (a,x), existe c (a,x) tal que f(x) f(a) f '(c) = f(x) = f(a) + f '(c)(x a) Aproimació de ua fució mediate u poliomio Cuado yf tiee ua epresió complicada y ecesitamos calcular los valores de ésta, se puede aproimar mediate fucioes secillas (poliómicas). El teorema del valor medio

Más detalles

Contraste sobre la media de una distribución Normal de varianza conocida

Contraste sobre la media de una distribución Normal de varianza conocida Cotrate de hipótei etadítica E la primera parte de la iferecia etadítica e ha abordado el problema de la etimació de parámetro, e ella e ha vito cómo cotruir etimadore de parámetro poblacioale, e ha iitido

Más detalles

IES Fco Ayala de Granada Sobrantes de 2008 (Modelo 3 Junio) Solución Germán-Jesús Rubio Luna 12 2 = 3 12. , es decir

IES Fco Ayala de Granada Sobrantes de 2008 (Modelo 3 Junio) Solución Germán-Jesús Rubio Luna 12 2 = 3 12. , es decir IES Fco Ayala de Graada Sobrates de 008 (Modelo Juio) Germá-Jesús Rubio Lua SELECTIVIDAD ANDALUCÍA MATEMÁTICAS CCSS JUNIO 008 (MODELO ) OPCIÓN A EJERCICIO _A 0 a b Sea las matrices A= y B= 0 6 a) ( 5 putos)

Más detalles

Técnicas Cuantitativas II Muestra y Estadísticos Muestrales. TC II Muestra y Estadísticos Muestrales 1 / 20

Técnicas Cuantitativas II Muestra y Estadísticos Muestrales. TC II Muestra y Estadísticos Muestrales 1 / 20 Técicas Cuatitativas II 2012-2013 Muestra y Estadísticos Muestrales TC II Muestra y Estadísticos Muestrales 1 / 20 Ídice Ídice Cocepto de muestra y Alguos ejemplos de variaza de la media Cocepto de muestra

Más detalles

R V R R V. Electrónica Analógica II Parte 2 El Amplificador Sumador y Sustractor (Diferencial). El amplificador sumador

R V R R V. Electrónica Analógica II Parte 2 El Amplificador Sumador y Sustractor (Diferencial). El amplificador sumador Electróica Aalógica Parte El Amplificadr Sumadr y Sutractr (Diferecial). El amplificadr umadr am a aalizar el circuit de la figura 8(a), dde e tiee ua reitecia f de retralimetació egativa, y tambié teem

Más detalles

MODELO PARA EL ESTUDIO DEL REEMPLAZO DE UN EQUIPO PRODUCTIVO

MODELO PARA EL ESTUDIO DEL REEMPLAZO DE UN EQUIPO PRODUCTIVO FACULTAD DE INGENIERIA ESCUELA DE INGENIERIA MECANICA MODELO PARA EL ESTUDIO DEL REEMPLAZO DE UN EQUIPO PRODUCTIVO FERNANDO ESPINOSA FUENTES Necesidad del reemplazo. Si se matiee u riesgo durate u tiempo

Más detalles

4) Calcular el plazo necesario para obtener 20.000 a partir de una inversión

4) Calcular el plazo necesario para obtener 20.000 a partir de una inversión ) alcular el motate o capital fial obteido al ivertir u capital de. al 8% de iterés aual simple durate 8 años.. 8 o i. 8,8 ( i ) 8.( 8,8) ) alcular el capital iicial ecesario para obteer u capital de.

Más detalles