La noción de independencia surge en el ámbito de la Teoría de Probabilidades, de modo que en este capítulo todas las medidas son probabilidades.

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "La noción de independencia surge en el ámbito de la Teoría de Probabilidades, de modo que en este capítulo todas las medidas son probabilidades."

Transcripción

1 Cpítulo 4 Idepedeci 4.1. Evetos Idepedietes L oció de idepedeci surge e el ámbito de l Teorí de Probbiliddes, de modo que e este cpítulo tods ls medids so probbiliddes. Defiició 4.1 Se Ω, F, P ) u espcio de probbilidd. Los evetos A, B F so idepedietes si P A B) P A)P B). Defiició 4.2 Los evetos A 1,..., A so idepedietes si Est ecució equivle dode pr cd i 1,...,, B i es A i o Ω. P ) i I A i P A i ) I {1,..., }. 4.1) i I P ) B 1 B 2 B P B i ) 4.2) Defiició 4.3 Se C i F, i 1,...,. Ls clses C i so idepedietes si pr cd selecció A 1,..., A co A i C i, i 1,...,, teemos que los evetos A i, i 1,..., so idepedietes. Teorem 4.1 Si pr cd i 1,...,, C i es u clse o vcí de evetos que stisfce 1. C i es u sistem π pr i 1,...,, 2. C i so idepedietes pr i 1,...,, etoces σc 1 ),..., σc ) so idepedietes. Demostrció. Hremos l demostrció pr el cso 2. El resultdo geerl se puede obteer por iducció. Fijmos A 2 C 2 y poemos L {A F : P A A 2 ) P A)P A 2 )}. Vemos que L es u sistem λ: ) Ω L porque P Ω A 2 ) P A 2 ) P Ω)P A 2 ).

2 60 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA b) A, B L, A B etoces B A L: P B A) A 2 ) P B A 2 ) A A 2 )) P B A 2 ) P A A 2 ) c) Si B L, B B etoces B L. P B)P A 2 ) P A)P A 2 ) P B) P A))P A 2 ) P B A)P A 2 ). P B A 2 ) P lím B A 2 ) P lím B A 2 )) lím P B A 2 ) lím P B )P A 2 ) P B)P A 2 ) Además C 1 L y por el Teorem de Dyki σc 1 ) L. E cosecueci σc 1 ) y C 2 so idepedietes. De mer similr se muestr hor que σc 1 ) y σc 2 ) so idepedietes. Defiició 4.4 Se T u cojuto rbitrrio de ídices. Ls clses C t, t T so idepedietes si pr cd I T fiito, ls clses C t, t I so idepedietes. Corolrio 4.1 Si {C t, t T } so sistems π o vcíos e idepedietes etoces {σc t ), t T } so idepedietes. Notció: Usremos l otció pr idicr idepedeci Vribles Aletoris Idepedietes Defiició 4.5 {X t, t T } es u fmili de vribles letoris idepedietes v..i.) si {σx t ), t T } so σ-álgebrs idepedietes. Ejemplo 4.1 Como σ1 A ) {, Ω, A, A c } teemos que 1 A1,..., 1 A idepedietes. so idepedietes si y sólo si A 1,..., A so Defiició 4.6 Se {X t, t T } u colecció de v.. Ls fucioes de distribució fiito-dimesioles f.d.f.d.) so ls fucioes de distribució defiids por pr todos los subcojutos fiitos J T de ídices. F J x t, t J) P X t x t, t J) 4.3) Teorem 4.2 Criterio de Fctorizció) U fmili de v.. {X t, t T } es idepediete si y sólo si pr todo J T fiito se tiee que F J x t, t J) t J P X t x t ) 4.4) pr todo x t R, t J. Demostrció. Por l defiició 4.4 bst ver que pr u subcojuto fiito de ídices J, {X t, t J} so idepedietes si y sólo si 4.4) vle. Defiimos C t {{X t x}, x R}. Etoces i) C t es u sistem π porque {X t x} {X t y} {X t x y}

3 4.2. VARIABLES ALEATORIAS INDEPENDIENTES 61 ii) σc t ) σx t ). Pero 4.4) dice que {C t, t J} es u fmili idepediete y por el teorem 4.1 teemos que {σc t ) σx t ) : t J} so idepedietes. Corolrio 4.2 L colecció fiit X 1,..., X k de v.. es idepediete si y sólo si pr todo x i R, i 1,..., k. P X 1 x 1,..., X k x k ) k P X i x i ) Corolrio 4.3 Ls v.. X 1,..., X k discrets co rgo umerble R so idepedietes si y sólo si pr todo x i R, i 1,..., k. P X 1 x 1,..., X k x k ) k P X i x i ) 4.5) Demostrció. Si X 1,..., X k so idepedietes etoces σx i ), i 1,..., so idepedietes y como {X i x i } σx i ) teemos que {X i x i }, i 1,..., k so evetos idepedietes, de modo que 4.5) es válid. Recíprocmete, supogmos que 4.5) vle. Se z, x vectores e R k. Usremos l otció z x pr idicr que z i x i pr todo i 1,..., k, y x i x 1,..., x i 1, x i+1,... x k ), el vector que se obtiee elimido l i-ésim compoete de x. Etoces P X i x i, i 1,..., k) z x P X i z i, i 1,... k) k P X i z i ) z x k P X 1 z 1 ) P X i z i ) z 1 x 1 z 1 x 1, z 1 R i2 k P X 1 x 1 ) P X i z i ) k P X i x i ). i2 z 1 x 1 i2 Ejemplo 4.2 Records, Rgos y el Teorem de Réyi) Se X, 1) u sucesió de vribles letoris idepedietes ideticmete distribuids v..i.i.d.) co f.d. comú cotiu F x). Por cotiuidd P X i x i ) 0 4.6) de modo que si defiimos Emptes i j {X i X j }, etoces P Emptes) 0 Decimos que X es u record de l sucesió si X > máx 1 i< X i

4 62 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA y defiimos A {X es u record}. El rgo reltivo de X e X 1,..., X se defie por de modo que y sí sucesivmete. R j1 R 1 sii X es u record, 1 {Xj X } 2 sii X es el segudo vlor e X 1,..., X, Teorem 4.3 Reyi) Supogmos que X, 1) so i.i.d. co f.d. comú F x) cotiu. ) L sucesió de v.. R, 1) es idepediete y P R k) 1/, k 1,...,. b) L sucesió de evetos A, 1) es idepediete y P A ) 1/. Demostrció. b) es cosecueci de ) porque A {R 1}. ) Hy! ordemietos de X 1,..., X. Por simetrí, como X 1,..., X so i.i.d., todos los ordemietos posibles tiee igul probbilidd 1/!. Cd relizció de R 1,..., R determi, de mer úic, u orde: Por ejemplo, si 3, R 1 ω) 1, R 2 ω) 1, R 3 ω) 1 X 1 ω) < X 2 ω) < X 3 ω) R 1 ω) 1, R 2 ω) 2, R 3 ω) 3 X 3 ω) < X 2 ω) < X 1 ω) E cosecueci, cd relizció de R 1,..., R tiee igul probbilidd que u ordemieto prticulr de X 1,..., X. Por lo tto P R 1 r 1,..., R r ) 1/! pr r i {1,..., i}, i 1,...,. Observemos que P R r ) r 1,...,r 1 P R 1 r 1,..., R 1 r 1, R r ) r 1,...,r 1 1/! Como r i tiee i vlores posibles, el úmero de térmios e l sum es ) 1)! y Así, P R r ) 1)!! 1, 1, 2,... P R 1 r 1,... R r ) 1! P R 1 r 1 ) P R r ). Ejemplo 4.3 Desrrollo diádico) Se Ω, F, P ) 0, 1], B, λ), el espcio de Lebesgue. Escribimos ω 0, 1] usdo su desrrollo birio ω 1 d ω) 2 0.d 1 ω)d 2 ω)d 3 ω)...

5 4.2. VARIABLES ALEATORIAS INDEPENDIENTES 63 dode cd d ω) es 0 ó 1. Escribimos 1 como /2 1 1/2 1, 1 y pr úmeros como 1/2 que tiee dos desrrollos posibles: coveimos e usr el desrrollo que o termi, es decir, usmos el primer desrrollo. Cd d es u vrible letori: Como d es discret co vlores 0, 1, bst verificr que Comezmos por cosiderr el cso 1, {d 0} B, {d 1} B. {d 1 0} , ] 0, 1/2] B, {d 1 1} , ] 1/2, 1] B. El extremo izquierdo es bierto por l coveció que hemos doptdo. Observmos que P d 1 1) P d 1 0) 1/2. Ahor procedemos l cso geerl 2, {d 1} 0.u 1 u 2 u , 0.u 1 u 2 u ] 4.7) u 1,...,u 1 ) {0,1} 1 que es u uió disjut de 2 1 itervlos e B. Por ejemplo {d 2 1} 1 4, 2 4 ] 3 4, 1]. Podemos usr 4.7) pr clculr l distribució de d. Teemos P d 1) λ0.u 1 u 2 u , 0.u 1 u 2 u ] u 1,...,u 1) {0,1} 1 Cocluimos que [ 2 1 i+1 u i 2i + i 2 i i u i 2i + 2 ] P d 0) P d 1) ) L sucesió d, 1) es i.i.d.: Y vimos e 4.8) que so idéticmete distribuids y flt ver que so idepedietes. Pr esto bst tomr 1 y probr que {d 1,..., d } so idepedietes. Pr u 1,..., u ) {0, 1} teemos {d i u i } 0.u 1 u 2 u 000, 0.u 1 u 2 u 111 ]. De uevo el extremo izquierdo es bierto por l coveció que doptmos. Como l probbilidd de u itervlo es su logitud P u i {d i u i }) 2 i i u i 2 i y ls vribles so idepedietes. 2 +1) i P d i u i )

6 64 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA Agrupmietos Lem 4.1 Se {F t, t T } u fmili de σ-álgebrs idepedietes. Se S u cojuto de ídices y supogmos que pr s S, T s T y {T s, s S} so disjutos dos dos. Defiimos F Ts σ t Ts F t ). Etoces {F Ts, s S} es u fmili de σ-álgebrs idepedietes. Demostrció. Podemos supoer, si pérdid de geerlidd, que S es fiito. Defiimos C Ts { α K B α : B α F α, K T s, K fiito }. Etoces C Ts es u sistem π pr cd s y {C Ts, s S} so clses idepedietes. Por lo tto sólo hy que ver que σc Ts ) F Ts. Está clro que C Ts F Ts y por lo tto σc Ts ) F Ts. Por otro ldo, F α C Ts, pr todo α T s, y por lo tto F α σc Ts ), pr todo α T s. E cosecueci α Ts F α σc Ts ) y por lo tto F Ts σ α Ts F α ) σcts ). Ejemplos 4.4 Se {X, 1} v..i. Etoces σx j, j ) σx j, j > ), +k X i, X i i+1 máx X i máx X i. 1 i +1 i +k Si A, 1 so evetos idepedietes etoces j1 A j y j+1 A j so idepedietes El Lem de Borel-Ctelli Teorem 4.4 Borel-Ctelli) Se A, 1) u sucesió de evetos. Si P A ) < etoces Demostrció. P A i.v.) P lím sup A ) 0. P lím sup A ) P lím m kma k ) lím P m kma k ) lím m km P A k ) 0.

7 4.3. EL LEMA DE BOREL-CANTELLI 65 Ejemplo 4.5 Se X, 1) v.. de Beroulli co P X 1) p 1 P X 0). No supoemos idepedeci. Etoces p < P lím X 0) 1. Como p P X 1), el Lem de Borel Ctelli implic que P X 1 i.v.) 0. Por lo tto, 1 P lím if {X 1} c ) P lím if{x 0}). E cosecueci, co probbilidd 1 ls vribles X vle 0 prtir de cierto ídice y coverge 0 trivilmete. Teorem 4.5 Si A, 1) es u sucesió de evetos idepedietes y P A ) etoces P lím sup A ) 1. Demostrció. Teemos Por lo tto bst ver que P lím sup A ) 1 P lím sup A ) c ) 1 P lím if A c ). P lím if A c ) P 1 k A c k) 0 y pr esto bst ver que P k A c k ) 0 pr todo. Como 1 x e x, teemos +j P +j k Ac k) k 1 P A k )) +j k +j e P Ak) exp{ k P A k )}. Como k P A k), est últim expresió tiede 0 cudo j y por lo tto P k A c k) lím j P +j k Ac k) 0. Corolrio 4.4 Ley 0-1) Si A, 1) es u sucesió de evetos idepedietes etoces { 1 si P A ), P A i.v.) 0 si P A ) <, Ejemplo 4.6 Supogmos hor que X, 1) so idepedietes Beroulli co P X 1) p 1 P X 0), etoces Pr esto bst observr que P X 0) 1 si y sólo si p k <. k P X 1 i.v.) 0 k p k <.

8 66 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA Ejemplo 4.7 Vribles Expoeciles) Supogmos que E, 1) so v..i. expoeciles de prámetro 1, es decir, P E > x) e x, x > 0. Etoces E ) P lím sup log ) Pr demostrr 4.9) usremos el siguiete resultdo, que es u ejercicio: Si P B k ) 1, k 1, etoces P k B k ) 1. Vemos 4.9): pr ω Ω, quiere decir dos coss: 1. Pr todo ε > 0, Eω) log 2. Pr todo ε > 0, E ω) log lím sup E ω) log ε pr todo suficietemete grde. > 1 ε pr ifiitos vlores de Vemos 1). Pr culquier ε > 0, P E 1 + ε) log ) exp{ 1 + ε) log } 1+ε) < Por lo tto, los evetos {E > 1 + ε) log } ocurre ifiits veces co probbilidd 0, es decir, pr csi todo ω existe Nω) tl que si Nω), E ω) < 1 + ε) log y esto es 1). Vemos 2): Pr culquier ε > 0, P E > 1 ε) log ) exp{ 1 ε) log } 1 ε). Como ls E so idepedietes, los evetos {E > 1 ε) log } ocurre ifiits veces c. p L Ley 0-1 de Kolmogorov Defiició 4.7 Se X, 1) u sucesió de v.. Defiimos pr 1, 2,.... Defiimos l σ-álgebr col como F σx +1, X +2,... ) T F lím σx, X +1,... ). Los evetos e est σ-álgebr sólo depede de l col de l sucesió X ). Si A T decimos que A es u eveto col y si u vrible es medible respecto T decimos que es u vrible col. Ejemplos {ω : 1 X ω) coverge } T. Pr ver esto observmos que pr todo m, 1 X ω) coverge si y sólo si m X ω) coverge. Por lo tto, pr todo m, { } { } X coverge X coverge F m m y e cosecueci este eveto está e l itersecció de ests σ-álgebrs.

9 4.4. LA LEY 0-1 DE KOLMOGOROV lím sup X T, lím if X T, {ω : lím X ω) existe } T. 3. Si S X X etoces y que pr culquier m, S ω) 1 lím lím { S ω) } ω : lím 0 T 1 X i ω) lím im+1 X i ω) F m Teorem 4.6 Ley 0-1 de Kolmogorov) Se X, 1) u sucesió de v..i. co σ-álgebr col T. Etoces si Λ T se tiee que P A) 0 ó 1. Demostrció. Se Λ T, demostrremos que Λ es idepediete de si mismo, de modo que P Λ) P Λ Λ) P Λ)P Λ). E cosecueci P Λ) P Λ) 2 y P Λ) 0 ó P Λ) 1. Pr ver que Λ es idepediete de si mismo defiimos de modo que F y Observmos que F σx 1,..., X ) F σx 1, X 2,... ) σ 1F ) σ 1σX )). Λ T F σx +1, X +2,... ) σx 1, X 2,... ) F. Por otro ldo, pr todo teemos Λ F y como F F, teemos Λ F pr todo y e cosecueci Λ F. Se C 1 {Λ} y C 2 F, etoces C i es u sistem π pr i 1, 2, C 1 C 2 y por el Criterio Básico σc 1 ) {, Ω, Λ, Λ c }, y σc 2 ) σ F ) F so idepedietes. Pero Λ C 1 σc 1 ) y Λ σc 2 ) F. Por lo tto Λ es idepediete de Λ. Defiició 4.8 U σ-álgebr es csi trivil si todos sus evetos tiee probbilidd 0 ó 1. Lem 4.2 Se G u σ-álgebr csi trivil y X G. Etoces existe c tl que P X c) 1. Demostrció. F x) P X x) es o-decreciete y {X x} σx) G, de modo que F x) 0 ó 1, pr cd x R. Se c sup{x : F x) 0}. L f. d. debe teer u slto de tmño 1 e c y por lo tto P X c) 1. Corolrio 4.5 Se X, 1) u sucesió de v.. Ls siguietes proposicioes so cierts ) { X coverge } tiee probbilidd 0 ó 1. b) Ls vribles lím sup X y lím if X so costtes c. p. 1. c) {ω : 1 S ω) 0} tiee probbilidd 0 ó 1. Demostrció. Ejercicio.

10 68 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA 4.5. Espcios Producto Se Ω 1, Ω 2 dos espcios, defiimos el espcio producto como Ω 1 Ω 2 {ω 1, ω 2 ) : ω i Ω i, i 1, 2} y defiimos los operdores de proyecció por π i ω 1, ω 2 ) ω i, i 1, 2 de modo que π i : Ω 1 Ω 2 Ω i. Si A Ω 1 Ω 2 defiimos ls seccioes de A por A ω1 {ω 2 : ω 1, ω 2 ) A} Ω 2 ; A ω2 {ω 1 : ω 1, ω 2 ) A} Ω 1 Propieddes i) Si A Ω 1 Ω 2 etoces A c ) ω1 A ω1 ) c. ii) Si pr u cojuto de ídices T teemos A t Ω 1 Ω 2 pr todo t T, etoces ) ) t A t ω 1 t A t ) ω1, t A t ω 1 t A t ) ω1. Cosideremos hor u fució X co domiio Ω 1 Ω 2 y vlores e lgú espcio S, que supoemos es u espcio métrico. Defiimos l secció de X como X ω1 ω 2 ) Xω 1, ω 2 ) de modo que X ω1 : Ω 2 S. E geerl ω 1 está fijo y l secció es u fució de ω 2. Decimos que X ω1 es l secció de X e ω 1. Algu propieddes básics de ls seccioes so ls siguietes: i) 1 A ) ω1 1 Aω1 ii) Si S R k pr k 1 y si pr i 1, 2 teemos X i : Ω 1 Ω 2 S, etoces X 1 + X 2 ) ω1 X 1 ) ω1 + X 2 ) ω2. iii) Se S u espcio métrico, X : Ω 1 Ω 2 S y lím X existe. Etoces lím X ) ω1 lím X ) ω1. U rectágulo e Ω 1 Ω 2 es u subcojuto de Ω 1 Ω 2 de l form A 1 A 2 co A i Ω i pr i 1, 2. Llmmos A 1 y A 2 los ldos del rectágulo. El rectágulo es vcío si l meos uo de los ldos es vcío. Si Ω i, F i ) so espcios medibles pr i 1, 2 decimos que u rectágulo es medible si es de l form A 1 A 2 co A i F i, i 1, 2. L clse de los rectágulos medibles es u semiálgebr que deotremos R o por F 1 F 2 si desemos describir de mer explícit ls σ-álgebrs. Verifiquemos que R es u semiálgebr. i), Ω R. ii) R es u sistem π: Si A 1 A 2, B 1 B 2 R etoces A 1 A 2 ) B 1 B 2 ) A 1 B 1 A 2 B 2 R. iii) R es cerrd bjo complemetos. Supogmos que A 1 A 2 R. Etoces Ω 1 Ω 2 A 1 A 2 Ω 1 A 1 ) A 2 + A 1 Ω 2 A 2 ) + A c 1 A c 2. Ahor defiimos l σ-álgebr F 1 F 2 como l meor σ-álgebr e Ω 1 Ω 2 que cotiee R y l llmmos l σ-álgebr producto: F 1 F 2 σr) σf 1 F 2 ).

11 4.5. ESPACIOS PRODUCTO 69 Observmos que si Ω 1 Ω 2 R etoces B 1 B 2 σa 1 A 2 : A i BR), i 1, 2). Hy otrs mers de geerr l σ-álgebr producto e R 2. Si C es l clse de los itervlos de l form, b], usdo u rgumeto de iducció es posible probr que B 1 B 2 σ{i 1 I 2 : I j C, j 1, 2}). Lem 4.3 Ls seccioes de cojutos medibles so medibles. Si A F 1 F 2 etoces pr todo ω 1 Ω 1, Demostrció. Defiimos Si A R y A A 1 A 2 dode A i F i, etoces A ω1 F 2. C ω1 {A Ω 1 Ω 2, A ω1 F 2 }. A ω1 {ω 2 : ω 1, ω 2 ) A 1 A 2 } { A 2 F 2, si ω 1 A 1 F 2, i ω 1 / A 1. Por lo tto A ω1 C ω1 lo que implic que R C ω1. Además C ω1 es u sistem λ: ) Ω 1 Ω 2 C ω1 porque Ω 1 Ω 2 R. b) Si A C ω1 etoces A c C ω1 y que A c ) ω1 A ω1 ) c y A C ω1 implic A ω1 F 2 y por lo tto A ω1 ) c F 2 Esto implic que A c ) ω1 C ω1. c) Si A C ω1 pr 1 co A ) disjutos, etoces A ) ω1 F 2 implic A ) ω1 F 2. Pero ) 1A ) ω1 1 A F 2 ω 1 y por lo tto A ) ω1 C ω1. Teemos, e cosecueci, que C ω1 es u sistem λ y R C ω1, y por el teorem de Dyki F 1 F 2 σr) C ω1. Corolrio 4.6 Ls seccioes de fucioes medibles so medibles, es decir, si X : Ω 1 Ω 2, F 1 F 2 ) S, S) etoces X ω1 F 2. Demostrció. Como X es F 1 F 2 /S medible, teemos pr Λ S que {ω 1, ω 2 ) : Xω 1, ω 2 ) Λ} X 1 Λ) F 1 F 2, y por los resultdos teriores Si embrgo X 1 Λ)) ω1 F 2. X 1 Λ)) ω1 {ω 2 : Xω 1, ω 2 ) Λ} {ω 2 : X ω1 ω 2 ) Λ} X 1 ω 1 Λ)), lo que os dice que X ω1 es F 2 /S medible.

12 70 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA 4.6. Medids e Espcios Producto Defiició 4.9 U fució Kω 1, A 2 ) : Ω 1 F 2 [0, 1] es u fució o úcleo o kerel) de trsició si i) ω 1, Kω 1, ) es u medid de probbilidd e F 2. ii) A 2 F 2, K, A 2 ) es u fució F 1, B[0, 1])-medible. Ls fucioes de trsició se us pr defiir los procesos de Mrkov tiempo discreto. E este cso Kω 1, A 2 ) represet l probbilidd codiciol de ir l cojuto de estdos A 2 si prtimos del estdo ω 1. Teorem 4.7 Se P 1 u probbilidd sobre F 1 y K : Ω 1 F 2 [0, 1] u fució de trsició. Etoces K y P 1 determi u úic probbilidd sobre F 1 F 2 por l fórmul pr todo A 1 A 2 F 1 F 2. P A 1 A 2 ) Kω 1, A 2 ) dp 1 ω 1 ) A ) Demostrció. L medid P está defiid por 4.10) sobre F 1 F 2 y debemos verificr que se stisfce ls codicioes del Teorem de Extesió. Vemos que P es σ-ditiv e F 1 F 2. Se {A ) B ) } u sucesió de cojutos disjutos e F 1 F 2, cuy uió tmbié es u cojuto e F 1 F 2 : Teemos A ) B ) ) A B. 1 A ω 1 )1 B ω 2 ) 1 A B ω 1, ω 2 ) 1 A ) B )ω 1, ω 2 ) 1 A )ω 1 )1 B )ω 2 ) Usdo el Teorem de Covergeci Moóto pr series teemos P A B) 1 A ω 1 )Kω 1, B) dp 1 ω 1 ) 1 A ω 1 )1 B ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 1 Ω 2 1 A )ω 1 )1 B )ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 1 A )ω 1 )1 B )ω 2 )Kω 1, dω 2 ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 1 A )ω 1 ) 1 B )ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 1 A )ω 1 )Kω 1, B ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Kω 1, B ) ) dp 1 ω 1 ) P A ) B ) ). A )

13 4.7. EL TEOREMA DE FUBINI 71 Cso Especil Supogmos que pr lgu medid de probbilidd P 2 e F 2 teemos Kω 1, B) P 2 B) pr todo ω 1 Ω 1, etoces l medid P defiid por 4.10) sobre F 1 F 2 es P A B) P 1 A)P 2 B) Deotmos est probbilidd por P 1 P 2 y l llmmos l medid producto. Defiimos ls siguietes σ-álgebrs e Ω 1 Ω 2 : F 1 {A Ω 2, A F 1 }, F 2 {Ω 1 B, B F 2 }. Co respecto l medid producto P P 1 P 2 teemos F 1 F 2 y que P A Ω 2 Ω 1 B) P A B) P 1 A)P 2 B) P A Ω 2 )P Ω 1 B). Supogmos X i : Ω i, F i ) R, B) es u v.. sobre Ω i pr i 1, 2. Defiimos ls siguietes fucioes e Ω 1 Ω 2 : X 1 ω 1, ω 2 ) X 1 ω 1 ) X 1 π 1 ω 1, ω 2 ), X 2 ω 1, ω 2 ) X 2 ω 2 ) X 2 π 2 ω 1, ω 2 ). Co respecto P P 1 P 2, ls vribles X 1 y X 2 so idepedietes y que P X 1 x, X 2 y) P 1 P 2 {ω1, ω 2 ) : X 1 ω 1 ) x, X 2 ω 2 ) y} ) P 1 P 2 {ω1 : X 1 ω 1 ) x} {ω 1 : X 2 ω 2 ) y} ) P 1 {ω1 : X 1 ω 1 ) x} ) P 2 {ω2 : X 2 ω 2 ) y} ) P {ω 1, ω 2 ) : X 1 ω 1, ω 2 ) x} ) P {ω 1, ω 2 ) : X 2 ω 1, ω 2 ) y} ) P X 1 x) P X 2 y}). Vemos que l idepedeci es prte del modelo cudo se us l medid producto. Podemos firmr que ls ctiddes que depede de compoetes disjuts so idepedietes. Es posible exteder ests costruccioes de 2 d 2 fctores y defiir l medid producto P 1 P d. Más ú, es posible defiir l medid producto sobre espcios producto rbitrrios i I Ω i: Si Ω i, F i, P i ) so espcios de probbilidd existe u úic medid P defiid sobre l σ-álgebr producto F de subcojutos de Ω i I Ω i que es geerd por los cilidros de l form E 1 E 2 E i+1 Ω i, E i F i, i 1, tl que P E 1 E 2 E Ω i ) P 1 E 1 ) P E ). i El Teorem de Fubii Teorem 4.8 Se P 1 u probbilidd sobre Ω 1, F 1 ) y se K : Ω 1 F 2 [0, 1] u kerel de trsició. Defiimos P sobre el espcio producto Ω 1 Ω 2, F 1 F 2 ) por P A 1 A 2 ) Kω 1, A 2 ) dp 1 ω 1 ). 4.11) A 1

14 72 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA Supogmos que X : Ω 1 Ω 2, F 1 F 2 ) R, B) es positiv o itegrble, etoces Y ω 1 ) X ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) Ω 2 tiee ls siguietes propieddes: ) Y está bie defiid. b) Y F 1. c) Y 0, o Y L 1 P 1 ). y demás X dp Y ω 1 ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 Ω 1 Ω 1 Ω 2 X ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ). 4.12) Demostrció. Pr ω 1 fijo teemos que X ω1 ω 2 ) es F 2 -medible, de modo que Y está bie defiid. No es difícil ver que Y es F 1 -medible. Vemos 4.12) bjo l hipótesis X 0. Defiimos A X dp, Ω 1 Ω 2 y B Y ω 1 ) dp 1 ω 1 ). Ω 1 Supogmos iicilmete que X 1 A1 A 2 co A 1 A 2 F 1 F 2. Etoces A dp P A 1 A 2 ) A 1 A 2 y B 1 A1 ω 1 )1 A2 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 Kω 1, A 2 ) ) dp 1 ω 1 ) P A 1 A 2 ) A 1 de modo que 4.12) vle pr idicdores de rectágulos medibles. Se C {C F F 2 : 4.12) vle pr X 1 C } y sbemos que F 1 F 2 C. Vemos que C es u sistem λ: i) Ω 1 Ω 2 C porque Ω 1 Ω 2 F 1 F 2. ii) Si C C etoces pr X 1 C c teemos A P C c ) 1 P C). Por lo tto A 1 1 Cω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) dp 1 ω 1 ) 1 1 Cω1 ω 2 ))Kω 1, dω 2 ) dp 1 ω 1 ) 1 C c ) ω1 ω 2 ))Kω 1, dω 2 ) dp 1 ω 1 ) B, de modo que C c C. iii) Si C B, 1 so evetos disjutos Ω 1 Ω C dp P 1C ) P C ) 1 1 C ) ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) dp 1 ω 1 ) 1

15 4.7. EL TEOREMA DE FUBINI 73 porque C C. Usdo el TCM teemos que est expresió es 1 C) ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) dp 1 ω 1 ) 1 1 C ) ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) dp 1 ω 1 ) B y por lo tto C C. Hemos verificdo que C es u sistem λ y F 1 F 2 C, lo que implic por el teorem de Dyki que F 1 F 2 σf 1 F 2 ) C. Cocluimos que si C F 1 F 2 y X 1 C etoces 4.12) vle pr X. Ahor escribimos 4.12) como AX) BX). Tto AX) como BX) so lieles e X, de modo que 4.12) vle pr fucioes simples de l form X k c i 1 Ci, C i F 1 F 2. Pr X 0 existe u sucesió de v.. simples X co 0 X X. Teemos que AX ) BX ) y por covergeci moóto AX ) AX). Pr B, usdo el TCM dos veces obteemos lím BX ) lím X ) ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 lím X ) ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 lím X ) ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 X) ω1 ω 2 )Kω 1, dω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) BX). Ω 1 Ω 2 Teorem 4.9 Fubii-Toelli) Se P P 1 P 2 l medid producto. Si X es F 1 F 2 medible y es o-egtiv o itegrble respecto P etoces X dp X ω1 ω 2 ) dp 2 ω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Xω 1, ω 2 ) dp 2 ω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 Ω 1 Ω 2 Ω 1 Ω 2 X ω2 ω 1 ) dp 1 ω 1 ) ) dp 2 ω 2 ) Xω 2, ω 1 ) dp 1 ω 1 ) ) dp 2 ω 2 ). Ω 2 Ω 1 Ω 2 Ω 1 Demostrció. Se Kω 1, A 2 ) P 2 ω 2 ), etoces P 1 y K determi P P 1 P 2 e F 1 F 2 y X dp X ω1 ω 2 ) dp 2 ω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) X ω2 ω 1 ) dp 1 ω 1 ) ) dp 2 ω 2 ). Ω 1 Ω 2 Ω 1 Ω 2 Ω 2 Ω 1 Por otro ldo si Kω2, A 1 ) P 1 A 1 ) es u fució de trsició K : Ω 2 F 1 [0, 1] etoces K y P 1 tmbié determi P P 1 P 2 y X dp X ω2 ω 1 ) dp 1 ω 1 ) ) dp 2 ω 2 ) X ω1 ω 2 ) dp 2 ω 2 ) ) dp 1 ω 1 ) Ω 1 Ω 2 Ω 2 Ω 1 Ω 1 Ω 2

16 74 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA Teorem 4.10 Si Ω 1, F 1, µ 1 ) y Ω 2, F 2, µ 2 ) so espcios de medid σ-fiitos. Etoces πe) ν{ω 2 : ω 1, ω 2 ) E} dµω 1 ) µ{ω 1 : ω 1, ω 2 ) E} dνω 2 ) Ω 1 Ω 2 defie u medid σ-fiit sobre F 1 F 2. Es l úic medid pr l cul πa B) µa)νb) pr rectágulos medibles. Teorem 4.11 Bjo ls hipótesis del teorem terior, si f : Ω 1 Ω 2 R stisfce f 0, ls fucioes fω 1, ω 2 ) dνω 2 ), Ω 2 fω 1, ω 2 ) dµω 1 ) Ω ) so medibles respecto F 1 y F 2, respectivmete y fω 1, ω 2 ) dπω 1, ω 2 ) Ω 1 Ω 2 Ω 2 Ω 2 fω 1, ω 2 ) dµω 1 ) ) dνω 2 ) Ω 1 Ω 1 fω 1, ω 2 ) dνω 2 ) ) dµω 1 ). 4.14) Si f es itegrble respecto π, ls dos fucioes 4.13) so medibles y fiits e A 0 y B 0 respectivmete, dode µω 1 A 0 ) νω 2 B 0 ) 0 y de uevo 4.14) vle. Como plicció del teorem de Fubii vemos l demostrció de l fórmul de itegrció por prtes Teorem 4.12 Se < b e R y supogmos que F, G so fucioes de Stieltjes que o tiee putos de discotiuidd e comú e, b]. Etoces b Gx) df x) Gb)F b) G)F ) Si demás G es bsolutmete cotiu co desidd g etoces b Gx) df x) Gb)F b) G)F ) b b F x) dgx). F x)gx) dx. Demostrció. Observmos que si l fórmul vle pr F y G etoces, por lielidd tmbié vle pr trsformcioes lieles αf + β y γg + δ, y que y b γgx) dαf x)) γα b Gx) df x) γα Gb)F b) G)F ) b γgb))αf b)) γg))αf )) ) F x) dgx) b αf x)) dγgx)), b Gx) + δ) df x) + β) b Gx) df x) + δf b) F )) Gb)F b) G)F ) b Gb) + δ)f b) G) + δ)f ) F x) dgx) + δf b) F )) b F x) dgx) + δ).

17 4.7. EL TEOREMA DE FUBINI 75 Por lo tto o hy pérdid de geerlidd l supoer que F y G so fucioes de distribució, que socimos co ls vribles letoris X e Y, respectivmete. Usdo hor el teorem de Fubii obteemos, por u ldo, que P < X b, < Y b) b b b df x) df G)x, y) b b b df x) dgy) dgy) F b) F ) ) Gb) G) ) Por otro ldo, l probbilidd de que el puto X, Y ) cig detro del cudrdo, b], b] l podemos dividir e tres y obteemos P < X b, < Y b) P < X < Y b) + P < Y < X b) + P < Y X b) b b b b b b df G)x, y) + ) df y) dgx) + F x) F )) dgx) + F x) dgx) + b b b b b b dg F )x, y) + 0 ) dgy) df x) Gx) G)) df x) Gx) df x) F )Gb) G)) G)F b) F )). L fórmul pr itegrció prcil sigue iguldo ls dos expresioes. L coclusió pr el cso especil cudo G es bsolutmete cotiu sigue del hecho que b F x) dgx) b F x)gx) dx. Ejemplo 4.9 Tiempos de Ocupció) Se {Xt, ω), t [0, 1]} u proceso sobre Ω, F, P ) que stisfce ) El proceso tom vlores e R. b) El proceso es medible simultáemete e mbs vribles: Pr Λ B, X 1 Λ) {t, ω) : Xt, ω) Λ} B F. Fijmos Λ B y os iteres el tiempo de ocupció de X e Λ durte lel período t A pr A B[0, 1]. Como Λ BR) l fució es medible y por lo tto Defiimos l medid letori 1 Λ : R, BR)) {0, 1}, {, {0, 1}, {0}, {1} } ) 1 Λ Xs, ω) ) : [0, 1] Ω, B[0, 1] F) {0, 1}, F{0, 1})). χa, ω) A 1 Λ Xs, ω) ) ds que llmremos el tiempo de ocupció e Λ pr t A. Teemos ) E[χA, ω)] 1 Λ Xs, ω) ds) dp Ω A

18 76 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA y usdo Fubii esto es A ) A1 Λ Xs, ω) dp ) ds P Xs) Λ) ds. Ω A 4.8. Espcios Producto e Idepedeci Teorem 4.13 Se X, Y v.. sobre Ω, A, P ) co vlores e E, E) y F, F) respectivmete. Pr que X e Y se idepedietes es ecesrio y suficiete que se stisfg lgu de ls siguietes proposicioes ) fx) y gy ) so v..i. pr culquier pr de fucioes medibles f, g. b) E[fX)gY )] E[fX)] E[gY )] pr culquier pr de fucioes f, g medibles y cotds o medibles y positivs. c) Si E y F so espcios métricos co σ-álgebrs de Borel E y F, etoces E[fX)gY )] E[fX)] E[gY )] pr culquier pr de fucioes f, g cotius y cotds. Demostrció. Sbemos que X, Y so v..i. si d) P X A, Y B) P X A)P Y B) pr todo A E, B F. ) d) Bst tomr fx) x, gy) y. d) ) Dds f, g observmos que fx) ) 1E) X 1 f 1 E)) X 1 E) y de mer similr gy ) ) 1 F) Y 1 F) y como X 1 E) y Y 1 F) so idepedietes, ls dos sub-σ-álgebrs tmbié lo so. b) d) Bst tomr fx) 1 A x), gy) 1 B y), A E, B F. d) b) Sbemos que b) vle pr fucioes idicdors y por lielidd vle pr fucioes simples. Si f y g so positivs se f ) y g ) sucesioes crecietes de fucioes simples positivs que coverge f y g respectivmete. Observmos que 0 f x)g y) fx)gy). Por el TCM E[fX)gY )] E[lím f X)g Y )] lím E[f X)g Y )] lím E[f X)] E[g Y )] E[fX)] E[gY )] Esto demuestr el resultdo pr fucioes positivs. Si f y g so cotds, ls descompoemos f f + f, g g + g y usmos lielidd. b) c) Es evidete. c) d) Bst probr d) pr A C, B D dode C y D so ls clses de todos los cojutos cerrdos de E, F, respectivmete, que so sistems π que geer E y F. Se A E u cojuto cerrdo y se dx, A) l distci etre el puto x y A. Etoces f x) mí{1, dx, A)} es cotiu, stisfce 0 f x) 1 y l sucesió 1 f ) decrece l fució idicdor 1 A. De mer similr B F cerrdo le socimos u sucesió de fucioes cotius g que decrece 1 B co 0 g 1. Repetimos hor el rgumeto de d) b) reemplzdo el TCM por el TCD. Ejemplo 4.10 Se E y F fiitos o umerbles. Pr X, Y ) se P X,Y i, j) P X i, Y j) P {ω : Xω) i y Y ω) j}) P {X i} {Y j}). Etoces X e Y so idepedietes si y sólo si P X,Y i, j) P X i)p Y j).

19 4.9. CONVOLUCIÓN 77 Proposició 4.1 Se X, Y dos vribles letoris sobre Ω, A, P ) co vlores e E, E) y F, F) respectivmete. El pr Z X, Y ) es u vrible letori co vlores e E F, E F). Ls vribles X, Y so idepedietes si y sólo si l distribució P X,Y del pr X, Y ) es igul l producto P X P Y de ls distribucioes de X e Y. Demostrció. Si A B E F teemos Z 1 A B) X 1 A) Y 1 B) A y como E F σe F) esto implic que Z es medible. X e Y so idepedietes si y sólo si pr culesquier A E, B F teemos o equivletemete P X, Y ) A B) P X A)P Y B) P X,Y A B) P X A)P Y B). Esto equivle decir que P X,Y A B) P X P Y A B) pr todos los cojutos A B E F y por uicidd esto equivle P X,Y P X P Y e E F Covolució Cosideremos el espcio producto Ω 1 Ω 2, F 1 F 2, P 1 P 2 ) y supogmos que X 1, X 2 ) es u v.. bidimesiol cuys f.d. mrgiles so F 1 y F 2, respectivmete. L fórmul pr l covolució os d l distribució de X 1 + X 2. Teorem 4.14 Bjo ls codicioes teriores, F X1+X 2 u) F 1 u y) df 2 y). Si, demás, X 2 es bsolutmete cotiu co desidd f 2, etoces F X1 +X 2 u) F 1 u y)f 2 y) dy. Si X 1 es bsolutmete cotiu co desidd f 1, l desidd de l sum es igul f X1 +X 2 u) Si mbs so bsolutmete cotius, etoces f 1 u y) df 2 y). f X1+X 2 u) Demostrció. F X1+X 2 u) P X 1 + X 2 u) El resto sigue de est relció. u y f 1 u y)f 2 y) dy. x+y u df 1 F 2 )x, y) F 1 u y) df 2 y). df 1 F 2 )x, y) u y ) df 1 x) df 2 y)

20 78 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA Sucesioes de Vribles Aletoris Idepedietes Pr N se X u v.. sobre Ω, F, P ). Defiimos Ω Ω, F dode F deot l σ-álgebr de Ω geerd por los cojutos de l form 1 A 1 A 2 A k Ω k+1 Ω k+2 A i F i, 1 i k, k 1, es decir, F es l σ-álgebr geerd por productos crtesios fiitos de cojutos de ls σ-álgebrs coordeds, que se cooce como cilidros. Es fácil ver que los cilidros form u semiálgebr. Teorem 4.15 Ddos los espcios de probbilidd Ω, F, P ), 1 y Ω 1 Ω, F 1 F, existe u úic probbilidd P e Ω, F) tl que pr k 1 y A i F i. 1 F P A 1 A 2 A k Ω k+1 Ω k+2 ) k P i A i ) Demostrció. L fució P defiid sobre los cilidros es positiv y stisfce P Ω) 1. Pr poder usr el teorem de extesió bst demostrr que est fució es σ-ditiv y por el teorem 2.3 bst ver que P es cotiu. Supogmos etoces que existe u sucesió de cilidros C, 1) tles que pr cd teemos C +1 C y P C ) δ > 0. Probremos que 1 C. Observmos que todo cilidro E está determido por u úmero fiito de coordeds e el setido de que existe u etero k fiito, que sólo depede de E, tl que si ω ω 1, ω 2,... ) y ω ω 1, ω 2,... ) so dos putos de Ω co ω j ω j pr 1 j k, etoces o bie mbos putos está e E o iguo de los dos está e E. Pr simplificr l otció y si pérdid de geerlidd, podemos supoer que pr cd, el cojuto C está determido por ls primers coordeds. Itroducimos hor l siguiete otció: Ddo ω1 0 Ω 1 y u subcojuto culquier E de Ω, E ω1) 0 deot l cojuto Ω 1 E 1, dode E 1 es el cojuto de putos ω 2, ω 3,... ) 2 Ω tles que ω1, 0 ω 2, ω 3,... ) E. Si ω1 0 o es l primer coorded de igú puto de E, etoces E ω1) 0. Observmos que si E es u cilidro etoces E ω1) 0 es u cilidro pr todo ω1. 0 Queremos ver que existe ω1 0 tl que pr todo se tiee que P C ω1)) 0 δ/2. Pr esto comezmos co l ecució P C ) P C ω 1 )) dp 1 ω 1 ) 4.15) Ω 1 que sigue de l defiició de u cilidro. Poemos hor B {ω 1 : P C ω 1 )) δ/2} Ω 1. Usdo 4.15) teemos que δ P C ) 1 dp 1 ω 1 ) + B B c δ 2 dp 1ω 1 ) y por lo tto P B ) δ/2 pr todo 1. Como B es decreciete co C teemos P 1 1 B ) δ/2. Escogemos ω1 0 e 1 B, etoces P C ω1)) 0 δ/2. Repitiedo el mismo rgumeto pr el cojuto C ω1) 0 vemos que existe u ω2 0 tl que pr todo, P C ω1, 0 ω2)) 0 δ/4, dode C ω1, 0 ω2) 0 C ω1) ω 0 2) 0 es de l form Ω 1 Ω 2 E 3 y E 3 es el cojuto ω 3, ω 4,... ) e 3 Ω tl que ω1, 0 ω2, 0 ω 3,

21 4.11. PROBABILIDADES EN R N 79 ω 4,... ) C. El rgumeto cotiu de est mer por iducció. Por lo tto, pr cd k 1 teemos ωk 0 tl que pr todo se tiee P C ω 0 1,..., ω 0 k)) δ 2 k. Cosidermos hor el puto ω 0 ω1, 0 ω2, 0..., ω, 0... ). Como C k ω1, 0..., ωk 0), hy u puto e C k cuys primers k coordeds so ls misms que ls de ω 0. Como C k está determido por sus primers k coordeds, se tiee que ω 0 C k. Esto es cierto pr todo k y e cosecueci ω 0 1 C k, como querímos demostrr. Si X es u v.. defiid e Ω, F, P ) llmemos X su extesió turl Ω defiid como sigue: pr ω Ω se ω ω 1, ω 2,..., ω,... ) co ω i Ω i pr cd i. Etoces X ω) X ω ) Corolrio 4.7 Se X u v.. defiid e Ω, F, P ), 1 y se X su extesió turl Ω, F, P ). Etoces ls vribles X ) 1 so idepedietes y l ley de X e Ω, F, P ) es idétic l ley de X e Ω, F, P ). Demostrció. Teemos y por el teorem 4.15 X 1 B ) Ω 1 Ω 1 X 1 B ) Ω +1 P k 1X 1 B )) P X1 1 B 1) X 1 k B k) Ω k+1 ) k P X B ) Probbiliddes e R Deotmos por B los cojutos de Borel e R. Es secillo ver que B es geerd por los cudrtes de l form, i ], i Q o por los rectágulos biertos o por los cojutos i, b i ), i, b i Q i, b i ], i, b i Q. Tmbié teemos que B B B B. L fució de distribució -dimesiol de u medid de probbilidd e R, B ) se defie como F x 1,..., x ) P, x i ]).

22 80 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA Defiició 4.10 L medid de Lebesgue λ e R, B ) está defiid sobre los rectágulos medibles A 1 A 2 A por λ A i ) λa i ), A i B. 1 1 Es posible, prtir de est fórmul, exteder λ de mer úic u medid que está crcterizd por l siguiete codició: λ i, b i ]) b i i ) i < b i R. Escribimos fx) dλ x) fx) dx fx 1,..., x ) dx 1 dx pr deotr l itegrl de f respecto λ y tmbié A fx) dx pr l itegrl del producto f1 A cudo A B Defiició 4.11 U probbilidd P e R, B ) tiee desidd f si f 0 es medible e R y P A) fx) dx fx)1 A x) dx fx 1,..., x )1 A x 1,..., x ) dx 1,... dx pr todo A B. A A Teorem 4.16 U fució positiv medible segú Borel f : R R es l desidd de u medid de probbilidd e R, B ) si y sólo si stisfce fx) dx 1. E este cso f determi totlmete l medid de probbilidd y culquier otr fució medible f tl que λ f f ) 0 tmbié es u desidd pr l mism medid de probbilidd. Recíprocmete, u medid de probbilidd e R, B ) bsolutmete cotiu determi su desidd slvo por u cojuto de medid de Lebesgue 0, es decir, si f y f so dos desiddes pr est probbilidd, etoces λ f f ) 0. Demostrció. Se f l desidd de l probbilidd P, etoces Hciedo x vemos que x fy) dy P, x]). fy) dy fy) dy lím R x x fy) dy 1. Pr ver el recíproco se f 0 u fució Borel-medible co fx) dx 1. Pr todo A B poemos P A) fy) dy 1 A y)fy) dy, 4.16) A esto defie u fució P : B R + co P R ) 1. Vemos que es σ-ditiv: Se {A i, i 1} u sucesió de evetos disjutos 2 2, etoces P 1 A i ) 1 1 A i fx) dx 1 Ai fx) dx 1 Ai fx) dx P A i ) 1 1 1

23 4.11. PROBABILIDADES EN R N 81 por el TCM pr series. Vemos hor que P determi f slvo por u cojuto de medid de Lebesgue 0. Supogmos que f es otr desidd pr P, etoces f tmbié stisfce 4.16). Se ε > 0 y A {x : fx) + ε f x)}. Si λ A) > 0 etoces P A) + ελ A) fx) + ε)1 A x) dx f x)1 A x) dx P A) lo que es u cotrdicció, y cocluimos que λ {x : fx) + ε f x)}) 0. Como {f + ε f } {f < f } ε 0) obteemos que λ {x : fx) < f x)}) 0. De mer similr se demuestr que λ {x : fx) > f x)}) 0 y por lo tto f f c.s. Pr simplificr, restrigimos uestr discusió l cso 2 pero los resultdos se extiede fácilmete 3. Se X u vector letorio e R 2 co compoetes X Y, Z). Teorem 4.17 Supogmos que X Y, Z) tiee desidd f e R 2, etoces ) Tto Y como Z tiee desiddes e R, B) dds por f Y y) fy, z) dz, f Z z) fy, z) dy. R b) Y y Z so idepedietes si y sólo si fy, z) f Y y)f Z z) c.s. c) L siguiete fórmul defie otr desidd e R e todo puto y R pr el cul f Y y) 0: f Y y z) fy, z) f Y y). Est fució es l desidd codiciol de Z ddo Y y. Demostrció. ) Pr todo A B teemos P Y A) P X A R) fy, z) dydz A R fy, z) dz ) dy f Y y) dy A R A y como esto es válido pr todo A B y ls desiddes e R está crcterizds por 4.16), f Y y) es u desidd pr Y. b) Supogmos que fy, z) f Y y)f Z z), etoces P Y A, Z B) 1 A B y, z)fy, z) dydz 1 A y)1 B z)fy, z) dydz 1 A y)1 B z)f Y y)f Z z) dydz 1 A y)f Y y) dy 1 B z)f Z z) dz P Y A)P Z B), y como A y B so borelios culesquier, Y y Z so idepedietes. Supogmos hor que Y y Z so idepedietes. Se { } H C B 2 : fy, z) dydz f Y y)f Z z) dydz. C C R

24 82 CAPÍTULO 4. INDEPENDENCIA Como Y, Z so idepedietes, si C A B co A, B B etoces P Y, Z) C) fy, z) dydz mietrs que P Y, Z) C) P Y A, Z B) P Y A)P Z B) f Y y) dy f Z z) dz f Y y)f Z z) dydz A B por el teorem de Fubii. Por lo tto H cotiee l clse de los rectágulos medibles B B, que es u sistem π que geer B 2. Es posible demostrr que H es u sistem λ y deducimos que H B 2. Por lo tto P X C) fy, z) dydz f Y y)f Z z) dydz C pr todo C B 2. Por l uicidd de l desidd teemos fy, z) f Y y)f Z z) c.s. c) Teemos fy, z) f Y y z) dz f Y y) dz 1 f/y, z) dz 1 f Y y) f Y y) f Y y) 1. C C A B Como f Y y z) es positiv, Borel-medible y su itegrl vle 1, es u desidd. Teorem 4.18 Se X X 1,..., X ) u vector co desidd f y se g : R R u fució iyectiv y cotiumete diferecible cuyo Jcobio o se ul. Etoces Y gx) tiee desidd { f X g 1 y)) det J f Y y) g 1y)1 si y está e el recorrido de g 0 e otro cso.

Sucesiones de funciones

Sucesiones de funciones Tem 7 Sucesioes de fucioes Defiició 7. Se A IR y F A, IR el cojuto de ls fucioes de A e IR. Llmremos sucesió de fucioes de A culquier plicció de IN F A, IR, y l deotremos por f } = ó f } =. 7. Covergeci

Más detalles

Transformaciones lineales

Transformaciones lineales Trsformcioes lieles [Versió prelimir] Prof. Isbel Arrti Z. 1 Se V y W espcios vectoriles sobre el cuerpo R de los úmeros reles. U trsformció liel o plicció liel de V e W es u fució T : V W que stisfce:

Más detalles

Sucesiones de números reales

Sucesiones de números reales Apédice A Sucesioes de úmeros reles Ejercicios resueltos. Está l sucesió de térmio geerl U cot iferior es pues 5 cotd? 5 5 4 4 lo cul se cumple culquier que se el úmero turl. U cot superior es pues 5 5

Más detalles

Integral Definida. Aplicaciones

Integral Definida. Aplicaciones Itegrl Defiid. Apliccioes. Itegrl defiid. Defiició Se f(x u fució cotiu e u itervlo cerrdo [, b] y cosideremos el itervlo dividido e prtes igules x < x < x s < < x b. Pr cd subitervlo [x i, x i ], l fució

Más detalles

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS:

Matemáticas 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Mtemátics EJERCICIOS RESUELTOS: Series umérics Ele Álvrez Sáiz Dpto. Mtemátic Aplicd y C. Computció Uiversidd de Ctbri Igeierí de Telecomuicció Fudmetos Mtemáticos I Ejercicios: Series umérics Clculr l

Más detalles

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región

La integral. 1.5 Definición de la integral. Sumas de Riemann Aproximación del área de una región APÍTULO L itegrl.5 efiició de l itegrl. Sums de Riem.5. Aproimció del áre de u regió E est secció precismos lgus ides epuests previmete, co respecto l problem de ecotrr el áre de l regió bjo l gráfic de

Más detalles

Sucesiones y series de funciones

Sucesiones y series de funciones Cpítulo 10 Sucesioes y series de fucioes Expoemos este tem siguiedo el cpítulo 11 de [Apostol1], completdo co lgus prtes del cpítulo 7 de [Brtle-Sherbert]. E cd cso iremos ddo l refereci decud. 10.1. Sucesioes

Más detalles

La integral de Riemann

La integral de Riemann Cpítulo 6 L itegrl de Riem Vmos dr u defiició precis de l itegrl de u fució defiid e u itervlo. Este tiee que ser u itervlo cerrdo y cotdo, es decir [,b] co < b R, y l defiició que dremos de itegrl solo

Más detalles

Funciones Medibles e Integración

Funciones Medibles e Integración Capítulo 3 Fucioes Medibles e Itegració 3.1. Itroducció Sea X : Ω Ω dode Ω es el recorrido de X, es decir, para todo ω Ω existe ω Ω co X(ω) = ω. X determia la fució X 1 : P(Ω ) P(Ω) defiida por para A

Más detalles

Índice general Integrales múltiples impropias... 57

Índice general Integrales múltiples impropias... 57 Ls siguietes so ots del curso de Itroducció l Probbilidd y Estdístic que he dictdo e 2010, pr licecitur e mtemátic. Por correcció de errts y cometrios, se grdece comuicrse mi correo electróico: jklem@cmt.edu.uy

Más detalles

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesiones numéricas. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación. Universidad de Cantabria

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesiones numéricas. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación. Universidad de Cantabria Mtemátics EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesioes umérics Ele Álvrez Sáiz Dpto. Mtemátic Aplicd y C. Computció Uiversidd de Ctbri Igeierí de Telecomuicció Fudmetos Mtemáticos I Ejercicios: Sucesioes umérics Sucesioes

Más detalles

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias.

Capítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias. Cpítulo Series Numérics y Series de Potecis.. Itroducció. E este cpítulo le dremos setido l cocepto de sum ifiit de úmeros ó serie uméric, es decir, diremos que sigific sumr u ifiidd de úmeros... 4 El

Más detalles

El tema de este capítulo es el estudio de las sucesiones de números reales. Una sucesión no es más que un conjunto ordenado de números.

El tema de este capítulo es el estudio de las sucesiones de números reales. Una sucesión no es más que un conjunto ordenado de números. Capítulo 3 Sucesioes 3 Defiicioes Geerales El tema de este capítulo es el estudio de las sucesioes de úmeros reales Ua sucesió o es más que u cojuto ordeado de úmeros Por ejemplo, 2, 4, 6, 8, 0, 2,, 2,

Más detalles

Definición: Llamamos función exponencial a una función que se expresa de la forma: x. ( x)

Definición: Llamamos función exponencial a una función que se expresa de la forma: x. ( x) FUNCIÓN EXPONENCIAL Defiició: Llmmos fució epoecil u fució que se epres de l form: f = = co > 0 ( ), dode f ( ) : R R > 0 Ates de trbjr específicmete, co ls fucioes epoeciles, recordemos lguos coceptos

Más detalles

Progresiones aritméticas y geométricas

Progresiones aritméticas y geométricas Progresioes ritmétics y geométrics Progresioes ritmétics y geométrics. Esquem de l uidd PROGRESIONES Progresioes Aritmétics Progresioes Geométrics Iterés compuesto Sum de térmios Sum de térmios Producto

Más detalles

Resumen de las clases teóricas del turno tarde a cargo de la Prof. Alcón.

Resumen de las clases teóricas del turno tarde a cargo de la Prof. Alcón. Resume de ls clses teórics del turo trde crgo de l Prof. Alcó. 0.1. Complejos. Form de pr ordedo. Opercioes. Form biómic U úmero complejo es u pr ordedo cuys compoetes so úmeros reles. Luego el cojuto

Más detalles

Las reglas de divisibilidad Por: Enrique Díaz González

Las reglas de divisibilidad Por: Enrique Díaz González Uiversidd Itermeric de Puerto Rico - Recito de Poce Ls regls de divisibilidd Por: Erique Díz Gozález Itroducció Desde l escuel elemetl los estudites se les eseñ cudo u etero es divisible, por ejemplo,

Más detalles

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e

LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e www.mtesxrod.et José A. Jiméez Nieto LÍMITES DE SUCESIONES. EL NÚMERO e. LÍMITE DE UNA SUCESIÓN... Aproximció l cocepto de límite. Vmos cercros l cocepto de límite hlldo lguos térmios de distits sucesioes

Más detalles

SISTEMAS DE ECUACIONES

SISTEMAS DE ECUACIONES . Sistems de ecucioes lieles SISTEAS DE ECUACIONES Se deomi ecució liel quell que tiee l form de u poliomio de primer grdo, es decir, ls icógits o está elevds potecis, i multiplicds etre sí, i e el deomidor.

Más detalles

Tema 7: Series Funcionales

Tema 7: Series Funcionales I.T.Telecomuiccioes Curso 99/ Tem 7: Series Fucioles Al estudir el teorem de Tylor se oservó l posiilidd de epresr u fució f ifiitmete derivle como u sum ifiit de fucioes moomiles, lgo sí como u poliomio

Más detalles

EL TEOREMA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE. Alberto E. J. Manacorda*

EL TEOREMA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE. Alberto E. J. Manacorda* EL TEOREA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE Alerto E. J. cord* *Igeiero Geogrfo Profesor Titulr de Alisis temtico II Fcultd de Ciecis Ecoomics Estdistic Uiversidd Nciol de Rosrio 5.- Aliccioes

Más detalles

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 4º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre Escuel Púlic Experimetl Descocetrd Nº Dr. Crlos Ju Rodríguez Mtemátic º Año Ciclo Básico de Secudri Teorí Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros rcioles Los úmeros rcioles so quellos que puede ser expresdos

Más detalles

TEMA 2: SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES

TEMA 2: SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES Profesor: Rf Gozález Jiméez Istituto St Eulli TEM 2: SISTEMS DE ECUCIONES LINELES ÍNDICE 2..- Sistems de Ecucioes Lieles. Geerliddes. 2.2.- Sistems equivletes. 2.3.- Resolució de S.E.L. por mtriz ivers.

Más detalles

PROCESOS INFINITOS Y LA NOCIÓN DE LÍMITE

PROCESOS INFINITOS Y LA NOCIÓN DE LÍMITE UNIDAD PROCEO INFINITO Y LA NOCIÓN DE LÍMITE Propósitos Explorr diversos problems que ivolucre procesos ifiitos trvés de l mipulció tbulr, gráfic y simbólic pr propicir u cercmieto l cocepto de límite

Más detalles

- Fernando Sánchez - Departamento de Matemáticas - Universidad de Extremadura. Cálculo II. Funciones Riemann integrables

- Fernando Sánchez - Departamento de Matemáticas - Universidad de Extremadura. Cálculo II. Funciones Riemann integrables - Ferdo Sáchez - Deprtmeto de Mtemátics - Uiversidd de Extremdur Cálculo II Fucioes Riem itegrbles Deprtmeto de Mtemátics Uiversidd de Extremdur 8 6 F El cálculo de áres de cojutos puede hcerse sbiedo

Más detalles

Guía ejercicios resueltos Sumatoria y Binomio de Newton

Guía ejercicios resueltos Sumatoria y Binomio de Newton Auilir: Igcio Domigo Trujillo Silv Uiversidd de Chile Guí ejercicios resueltos Sumtori y Biomio de Newto Solució: ) Como o depede de j, es costte l sumtori. b) c) d) Auilir: Igcio Domigo Trujillo Silv

Más detalles

Cálculo II (0252) TEMA 5 SERIES NUMÉRICAS. Semestre

Cálculo II (0252) TEMA 5 SERIES NUMÉRICAS. Semestre Cálculo II (05) Semestre -0 TEMA 5 SERIES NUMÉRICAS Semestre -0 José Luis Quitero Julio 0 Deprtmeto de Mtemátic Aplicd U.C.V. F.I.U.C.V. CÁLCULO II (05) José Luis Quitero Ls ots presetds cotiució tiee

Más detalles

9. Sucesiones y series de funciones

9. Sucesiones y series de funciones 9. Sucesioes y series de fucioes Aálisis de Vrible Rel 2014 2015 Resume Estudiremos sucesioes y series de fucioes, y los coceptos de covergeci putul y covergeci uiforme de ests. Relcioremos estos co todos

Más detalles

Matemáticas B 4º E.S.O. Tema 1 Los números Reales 1 3º ESQUEMA DE CLASIFICACIÓN DE LOS NÚMEROS. Simplificar la fracción, si es posible N = 50

Matemáticas B 4º E.S.O. Tema 1 Los números Reales 1 3º ESQUEMA DE CLASIFICACIÓN DE LOS NÚMEROS. Simplificar la fracción, si es posible N = 50 Mtemátics B º E.S.O. Tem 1 Los úmeros Reles 1 TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES 1.0 INTRODUCCIÓN º 1.0.1 ESQUEMA DE CLASIFICACIÓN DE LOS NÚMEROS º RACIONALES(Q)???????? NO RACIONALES NATURALES(N) 0 ; ; ; 81...

Más detalles

Práctica 6. Calcular la suma de los primeros K números naturales y k k. . 2 Calcular la suma de los cuadrados de los primeros k números

Práctica 6. Calcular la suma de los primeros K números naturales y k k. . 2 Calcular la suma de los cuadrados de los primeros k números PRÁCTICA SERIES NUMÉRICAS Práctics Mtlb Objetivos Práctic 6 Estudir l covergeci o divergeci de u serie de térmios positivos utilizdo distitos criterios combido ls coclusioes experimetles (el ordedor) co

Más detalles

Z={...,-4,-3,-2,-1,0,1,2,3,4,...}

Z={...,-4,-3,-2,-1,0,1,2,3,4,...} TEMA Prelimires: Números y cojutos P- Números eteros: Se deomi úmeros turles (tmbié llmdos eteros positivos) los úmeros que os sirve pr cotr objetos:,,,4,5,... El cojuto de los úmeros turles se desig por

Más detalles

FUNDAMENTOS DE MATEMÁTICA MATERIAL CON FINES DIDÁCTICOS UNEFA NÚCLEO TÁCHIRA PRODUCTOS NOTABLES.

FUNDAMENTOS DE MATEMÁTICA MATERIAL CON FINES DIDÁCTICOS UNEFA NÚCLEO TÁCHIRA PRODUCTOS NOTABLES. PRODUCTOS NOTABLES. Productos Notbles: So poliomios que se obtiee de l multiplicció etre dos o más poliomios que posee crcterístics especiles o expresioes prticulres, cumple cierts regls fijs; es decir,

Más detalles

Este documento es de distribución gratuita y llega gracias a www.cienciamatematica.com El mayor portal de recursos educativos a tu servicio!

Este documento es de distribución gratuita y llega gracias a www.cienciamatematica.com El mayor portal de recursos educativos a tu servicio! Este documeto es de distribució grtuit y lleg grcis Cieci Mtemátic El myor portl de recursos eductivos tu servicio! Los poliomios de Beroulli y sus pliccioes Pblo De Nápoli versió 0.. Los poliomios de

Más detalles

Algunas funciones elementales

Algunas funciones elementales Apédice B Algus fucioes eleetles B Fució poteci -ési U fució poteci -ési es u fució de l for f ( ) dode l se es u vrile y el epoete u úero turl Es l for ás secill de ls fucioes polióics f ( ) Ls fucioes

Más detalles

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1

Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1 Tem Sucesioes Mtemátics I º Bchillerto. TEMA SUCESIONES. CONCEPTO DE SUCESIÓN DEFINICIÓN DE SUCESIÓN Se llm sucesió u cojuto de úmeros ddos ordedmete de modo que se pued umerr: primero, segudo, tercero,...

Más detalles

2. Sucesiones, límites y continuidad en R

2. Sucesiones, límites y continuidad en R . Sucesioes, límites y cotiuidd e R. Sucesioes de úmeros reles { } =,,...,,... es u sucesió: cd turl correspode u rel. Mtemáticmete, como u fució sig cd elemeto de u cojuto u úico elemeto de otro: : N

Más detalles

z 2 16 z Por tanto concluimos que log 3 2 z 5 Por tanto concluimos que z 2 Por tanto concluimos que log log 3 z 2 log a p p que resulta evidente

z 2 16 z Por tanto concluimos que log 3 2 z 5 Por tanto concluimos que z 2 Por tanto concluimos que log log 3 z 2 log a p p que resulta evidente UNIDAD.- LOGARIMOS. APLICACIONES (tem del libro). LOGARIMO DE UN NÚMERO Cosideremos l ecució: 8. Como vemos l icógit está e el epoete, lo que l hce diferete todos los tipos vistos hst hor. es el epoete

Más detalles

Cálculo integral de funciones de una variable: integral definida

Cálculo integral de funciones de una variable: integral definida Cálculo itegrl de fucioes de u vrible: itegrl defiid BENITO J. GONZÁLEZ RODRÍGUEZ (bjglez@ull.es) DOMINGO HERNÁNDEZ ABREU (dhbreu@ull.es) MATEO M. JIMÉNEZ PAIZ (mjimeez@ull.es) M. ISABEL MARRERO RODRÍGUEZ

Más detalles

La Integral Definida

La Integral Definida Cpítulo 5 L Itegrl Defiid 5.. Prtició U cojuto fiito de putos P = {x, x, x,, x } es u prtició de [, b] si, y solmete si, = x x x x = b. 5.. Sum Superior y Sum Iferior Se y = f(x), u fució cotiu e [, b].

Más detalles

7.1. Definición de la Integral de Riemann

7.1. Definición de la Integral de Riemann Cpítulo 7 Integrl de Riemnn 71 Definición de l Integrl de Riemnn En este cpítulo supondremos, menos que se indique lo contrrio, que < b y f : [, b] R es un función cotd Definición 71 Un prtición del intervlo

Más detalles

Unidad 12: DERIVADAS

Unidad 12: DERIVADAS Uidd : DERIVADAS Si u ctidd o egtiv uer t pequeñ que resultr meor que culquier otr dd, ciertmete o podrí ser sio cero. A quiees pregut qué es u ctidd iiitmete pequeñ e mtemátics, osotros respodemos que

Más detalles

TEMA 1. ÁLGEBRA LINEAL

TEMA 1. ÁLGEBRA LINEAL Te Álgebr Liel Mteátics TEMA. ÁLGEBRA LINEAL - VECTORES DE R Defiició R {(,,..., )/,,..., R } (-tupls de os reles ordeds) Defiios e este cojuto opercioes: Su () Pr culesquier eleetos, (,,..., ), (y,y,...,y

Más detalles

Estructuras Discretas. Unidad 3 Teoría de números

Estructuras Discretas. Unidad 3 Teoría de números Estructurs Discrets Uidd 3 Teorí de úmeros Coteido. Divisiilidd, Números rimos Teorem fudmetl de l ritmétic. 2. Algoritmo de l divisió Máximo comú divisor y míimo comú múltilo, Algoritmo de Euclides. 3.

Más detalles

Godofredo Iommi. Cálculo Real

Godofredo Iommi. Cálculo Real Godofredo Iommi Cálculo Rel Prefcio Ests so ots costruíds prtir de diversos cursos de cálculo dictdos e l Potifici Uiversidd Ctólic de Chile etre 8 y 4. Los coteidos icluídos correspode proximdmete quellos

Más detalles

TEMA Nº 1: NÚMEROS REALES

TEMA Nº 1: NÚMEROS REALES Deprtmeto de Mtemátics. I.E.S. Ciudd de Arjo º BAC MCS TEMA Nº : NÚMEROS REALES. NÚMEROS RACIONALES. EXPRESIONES DECIMALES.. NÚMEROS RACIONALES. EXPRESIONES DECIMALES. NÚMEROS IRRACIONALES.. NÚMEROS REALES.

Más detalles

Si quieres que algo se haga, encárgaselo a una persona ocupada Proverbio chino

Si quieres que algo se haga, encárgaselo a una persona ocupada Proverbio chino i quieres que lgo se hg, ecárgselo u perso ocupd Proverbio chio hht ttpp: ://ppeer rssoo..wddoooo..eess/ /ti iimoomt tee Noviembre 006 PROGREIONE DEFINICIÓN DE UCEIÓN NUMÉRICA U sucesió uméric es u cojuto

Más detalles

A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS PROPIEDADES.

A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS PROPIEDADES. CAPÍTULO X. INTEGRACIÓN DEFINIDA SECCIONES A. Defiició de fució itegrble. Primers propieddes. B. Teorems fudmetles del cálculo itegrl. C. Ejercicios propuestos. A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS

Más detalles

Sucesiones de números reales

Sucesiones de números reales Sucesioes de úmeros reales Defiició y propiedades Sucesioes de úmeros reales 4 4 Defiició y propiedades 47 4 Sucesioes parciales 49 43 Mootoía 50 44 Sucesioes divergetes 53 45 Criterios de covergecia 54

Más detalles

Límite y Continuidad de Funciones.

Límite y Continuidad de Funciones. Límite Cotiuidad de Fucioes. Eleazar José García. eleagarcia9@hotmail.com. Límite de ua fució.. Defiició de límite de ua fució.. Ifiitésimo.. Ifiitésimos equivalete.. Límite por la izquierda.. Límite por

Más detalles

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m

( a b c) n = a n b n c n ( a : b) n = a n : b n a n a m = a n+m a n :a m = a n-m (a n ) m = a n.m Igreso Potecició e R: Ddo u úmero rel, que le llmremos bse y u umero turl, l que le llmremos epoete. defiimos: =.... Propieddes de l potecició: veces ( epoete) Ests propieddes se eplic mejor si se etiede

Más detalles

Álgebra para ingenieros de la Universidad Alfonso X

Álgebra para ingenieros de la Universidad Alfonso X Crrer: UAX Asigtur: temátics Fech: Pági de 9 Álger pr igeieros de l Uiversidd Alfoso X -trices y sistems de ecucioes lieles Opercioes co mtrices: A= m m B= m p p q q pq Sum: - s mtrices sumr tiee que teer

Más detalles

LOS NUMEROS REALES. Conjunto no vacío designado como R y denominado conjunto de los números reales. En

LOS NUMEROS REALES. Conjunto no vacío designado como R y denominado conjunto de los números reales. En LOS NUMEROS REALES Cojuto o vacío desigado como R y deomiado cojuto de los úmeros reales. E él se defie ua relació de igualdad = y dos operacioes algebraicas + y. Relació de igualdad Defiició: R = (a,b)

Más detalles

SERIES NUMÉRICAS. SECCIONES A. Series de términos no negativos. B. Ejercicios propuestos.

SERIES NUMÉRICAS. SECCIONES A. Series de términos no negativos. B. Ejercicios propuestos. CAPÍTULO IX. SERIES NUMÉRICAS SECCIONES A. Series de térmios o egativos. B. Ejercicios propuestos. 40 A. SERIES DE TÉRMINOS NO NEGATIVOS. Dada ua sucesió {a, a 2,..., a,... }, se llama serie de térmio

Más detalles

1. Discutir según los valores del parámetro k el sistema

1. Discutir según los valores del parámetro k el sistema . Discutir segú los vlores del práetro el siste C Si, el (º de icógits) S. C. D. Teiedo e cut lo terior se discute el tipo de solució del siste pr los vlores del práetro que ulr el deterite de l tri de

Más detalles

Notas de Integral de Riemann-Stieltjes

Notas de Integral de Riemann-Stieltjes Nots de Integrl de Riemnn-Stieltjes 1. Definición y propieddes Dds funciones g, F : [, b] R que cumpln ciertos requisitos, definiremos l expresión g(x)df(x) de tl mner que cundo consideremos el cso prticulr

Más detalles

Potencias y radicales

Potencias y radicales Potecis y rdicles Ojetivos E est quice prederás : Clculr y operr co potecis de epoete etero. Recoocer ls prtes de u rdicl y su sigificdo. Oteer rdicles equivletes uo ddo. Epresr u rdicl como poteci de

Más detalles

1.3.6 Fracciones y porcentaje

1.3.6 Fracciones y porcentaje Ejemplo : Se hor u situció e l que ecesitmos clculr l frcció de otr frcció. Por ejemplo de. Pr u mejor iterpretció de l regl terior, recurrimos l represetció gráfic. Represetemos l frcció de Es decir:

Más detalles

POTENCIAS.- a determina la potencia de base a y exponente n, significa que hemos de multiplicar a por si mismo n veces.

POTENCIAS.- a determina la potencia de base a y exponente n, significa que hemos de multiplicar a por si mismo n veces. POTENCIAS.- determi l oteci de se y exoete, sigific ue hemos de multilicr or si mismo veces. Defiició: L otció Bse Exoet El exoete,, idic ls veces ue se reite l se e el roducto de ést or si mism. L se,,

Más detalles

Sucesiones sumables (Series) Mario Augusto Bunge Ciclo Básico Común Universidad de Buenos Aires

Sucesiones sumables (Series) Mario Augusto Bunge Ciclo Básico Común Universidad de Buenos Aires ucesioes sumbles (eries) Mrio Augusto Buge Ciclo Básico Comú Uiversidd de Bueos Aires El símbolo de sumtori upógse dd u ctidd fiit de úmeros, digmos,, 3,, y cosidermos su sum + + 3 +... + E ocsioes es

Más detalles

Series de potencias. Desarrollos en serie de Taylor

Series de potencias. Desarrollos en serie de Taylor Capítulo 9 Series de potecias. Desarrollos e serie de Taylor E la represetació (e icluso e la costrucció) de fucioes, desempeña u papel especialmete destacado cierto tipo de series, deomiadas series de

Más detalles

2.5 ESPACIO DE FUNCIONES Y TEORIA DE STURM-LIOUVILLE (2.5_AL_T_071, Revisión: )

2.5 ESPACIO DE FUNCIONES Y TEORIA DE STURM-LIOUVILLE (2.5_AL_T_071, Revisión: ) .5 ESPACIO DE FUNCIONES Y TEORIA DE STURM-IOUVIE (.5_A_T_7, Revisió: 5--6).5. ESPACIO DE FUNCIONES. () Fucioes como vectores. Cosideremos ls fucioes cotius ( trozos) e el itervlo cerrdo etre y, i.e.: f

Más detalles

Cálculo de límites Criterio de Stolz. Tema 8

Cálculo de límites Criterio de Stolz. Tema 8 Tema 8 Cálculo de límites El presete tema tiee u iterés emietemete práctico, pues vamos a estudiar alguos métodos cocretos para resolver idetermiacioes. Etre ellos destaca el criterio de Stolz, del que

Más detalles

6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES

6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES 6. Sucesioes y Series uméricas 6.. Sucesioes uméricas 6... DEFINICIONES Sucesioes de úmeros reales Se llama sucesió de úmeros reales a cualquier lista ordeada de úmeros reales: a, a 2, a 3,..., a,...,

Más detalles

TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES

TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES 1.1. Números rcioles. Los úmeros reles. 1.1.1. Sucesivs mlicioes el cmo umérico. LOS NÚMEROS NATURALES. N= {1,2,,4,...} LOS NÚMEROS ENTEROS. Z ={...,-4,-,-2,-1,0,1,2,,4,...} LOS

Más detalles

Problemas de Sucesiones

Problemas de Sucesiones Capítulo Problemas de Sucesioes Problema. Calcular los siguietes ites: l se i e + 3 ii 5 iii l iv + + + Solució: l se i [ escala de iitos se acotada ] 0 acotada 0. e + e ii 5 + [ úmero meor que uo 5 ]

Más detalles

TEMA 1. VECTORES Y MATRICES 1.4. APLICACIONES

TEMA 1. VECTORES Y MATRICES 1.4. APLICACIONES TEM. VECTORES Y MTRICES.. PLICCIONES . VECTORES Y MTRICES.. PLICCIONES... Cálculo del rgo de u mtri.... Cálculo de l ivers de u mtri.... Resolució de ecucioes mtriciles.... Discusió resolució de sistems

Más detalles

1.- POTENCIAS DE EXPONENTE ENTERO

1.- POTENCIAS DE EXPONENTE ENTERO º ESO - UNIDAD.- POTENCIAS Y RAÍCES OBJETIVOS MÍNIMOS DE LA UNIDAD.- Clculr potecis de se rciol y epoete etero.- Relizr opercioes co potecis de epoete etero usdo sus propieddes.- Epresr úeros e otció cietífic.-

Más detalles

En este capítulo expondremos brevemente (a modo de repaso) conceptos básicos sobre los sistemas de numeración.

En este capítulo expondremos brevemente (a modo de repaso) conceptos básicos sobre los sistemas de numeración. Arquitectur del Computdor ots de Teórico SISTEMAS DE UMERACIÓ. Itroducció E este cpítulo expodremos brevemete ( modo de repso) coceptos básicos sobre los sistems de umerció. o por secillo el tem dej de

Más detalles

Notas de Análisis I. Gabriel Larotonda. Parte 6: Integrales en R

Notas de Análisis I. Gabriel Larotonda. Parte 6: Integrales en R Nots de Aálisis I Gbriel Lrotod Prte 6: Itegrles e R. Itegrles Vmos empezr est secció recordrddo l ide de áre e el plo. Todos teemos presete que ddo u rectágulo culquier R e el plo, su áre o superficie

Más detalles

ECUACIONES LINEALES SIMULTANEAS HOMOGENEAS

ECUACIONES LINEALES SIMULTANEAS HOMOGENEAS ECUACIONES LINEALES SIMULTANEAS HOMOGENEAS Métodos Numéricos /Aálisis Numérico/ Cálculo Numérico Objetivo: Resolució de sistems de ecucioes lieles homogées por métodos proimdos. SISTEMAS DE ECUACIONES

Más detalles

2. CONJUNTOS NUMÉRICOS

2. CONJUNTOS NUMÉRICOS 1. TEORÍA DE CONJUNTOS CONCEPTO DE PERTENENCIA: " " Se el cojuto A {, b} A b A c A CONCEPTO DE SUBCONJUNTO: " " A B [ x A x B, x ] A, A A A, A CONJUNTOS ESPECIALES Cojuto Vcío: { } { } {0} Cojuto Uiverso:

Más detalles

Ecuaciones de recurrencia

Ecuaciones de recurrencia Ecucioes de recurreci Itroducció Comecemos co u ejemplo: Sucesió de Fibocci: ( ) = (,,,3,5,8,3,... ) Cd térmio, prtir del tercero, se obtiee sumdo los dos teriores, o se: 3 = + ( ) U expresió de este tipo,

Más detalles

Sucesiones. Se denomina sucesión a una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales.

Sucesiones. Se denomina sucesión a una función cuyo dominio es el conjunto de los números naturales. Sucesioes Sucesió Se deomia sucesió a ua fució cuyo domiio es el cojuto de los úmeros aturales. Para deotar el -ésimo elemeto de la sucesió se escribe a e lugar de f(). Ejemplo: a = 1/ a 1 = 1, a 2 = 1/2,

Más detalles

INTEGRALES DE RIEMANN

INTEGRALES DE RIEMANN NOTAS PARA LOS ALUMNOS DE ANALISIS MATEMATICO III INTEGRALES DE RIEMANN Ig. Jua Sacerdoti Departameto de Matemática Facultad de Igeiería Uiversidad de Bueos Aires 00 INDICE.- INTEGRAL..- INTRODUCCIÓN..-

Más detalles

9 Proieddes del roducto de úmeros or mtrices: b y M m. socitiv: b b Distributiv e : b b Distributiv e M m : Elemeto eutro: =.. Producto de mtrices Pr

9 Proieddes del roducto de úmeros or mtrices: b y M m. socitiv: b b Distributiv e : b b Distributiv e M m : Elemeto eutro: =.. Producto de mtrices Pr . OPERIONES ON MRIES.. Sum de mtrices Pr oder sumr dos mtrices ésts debe teer l mism dimesió. Etoces se sum térmio térmio: b b m m m Proieddes de l sum de mtrices: socitiv: omuttiv: Elemeto eutro: L mtriz

Más detalles

Tema 1: NÚMEROS REALES.

Tema 1: NÚMEROS REALES. I.E.S. Slvdor Serro - Deprteto de Mteátics MATEMÁTICAS ACADÉMICAS º ESO - 0 / Te : NÚMEROS REALES. Actividdes pr preprr el exe: Teorí: Cotest si so cierts ls siguietes fircioes: Todo úero etero es turl.

Más detalles

Ejemplo: 5. Cambio de base: Ejemplo: No existe el logaritmo de un número con base negativa. No existe el logaritmo de un número negativo.

Ejemplo: 5. Cambio de base: Ejemplo: No existe el logaritmo de un número con base negativa. No existe el logaritmo de un número negativo. III. LOGARITMACION A) Defiició d e l og ri to : Se deoi logrito de u úero l expoete l que h que elevr u úero, lldo se, pr oteer u úero ddo. Siólicete: log x x 0 De l defiició de logrito podeos deducir:

Más detalles

TEMA 12 ESPACIOS VECTORIALES. A lo largo de este tema 12 denotaremos mediante la letra K un cuerpo conmutativo, (K, +, ).

TEMA 12 ESPACIOS VECTORIALES. A lo largo de este tema 12 denotaremos mediante la letra K un cuerpo conmutativo, (K, +, ). 1. Espacios Vectoriales. 2. Subespacios Vectoriales. 2.1. tersecció de Subespacios. 2.2. Uió de Subespacios. 2.3. Suma de Subespacios. 2.4. Suma Directa de Subespacios. 3. Aplicacioes Lieales. Espacio

Más detalles

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5.

lasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5. Itroducció º ESO º ESO Pr operr co frccioes se sigue el mismo método que pr operr co úmeros eteros. Es decir, hy que respetr u jerrquí. Recordémosl: 1. Corchetes y prétesis.. Multipliccioes y divisioes..

Más detalles

Funciones de variable compleja

Funciones de variable compleja Tema 10 Fucioes de variable compleja 10.1 Fucioes complejas de variable compleja Defiició 10.1 Ua fució compleja de variable compleja es ua aplicació f: A C dode A C. Para cada z A, fz) C, luego fz) =

Más detalles

1. Ley de Grandes Números

1. Ley de Grandes Números La Ley de Grades Números Pablo Lessa 9 de octubre de 2014 1. Ley de Grades Números Te hago ua preguta persoal: Si estás jugado a la ruleta apostado e cada turo por egro o rojo y ves que sale 6 veces seguidas

Más detalles

TEMA 3: RESOLUCIÓN DE SISTEMAS DE ECUACIONES MEDIANTE DETERMINANTES.

TEMA 3: RESOLUCIÓN DE SISTEMAS DE ECUACIONES MEDIANTE DETERMINANTES. TEM : RESOLUCIÓN DE SISTEMS DE ECUCIONES MEDINTE DETERMINNTES. º BCH(CN) TEM : RESOLUCIÓN DE SISTEMS DE ECUCIONES MEDINTE DETERMINNTES..-INTRODUCCIÓN. L resoluió de sistems de euioes está ligd l estudio

Más detalles

1 Sucesiones. Ejemplos. a n = n a n = n! a n = n n. a n = p n. a n = 2n3 + n 2 + 5 n 2 + 8. a n = ln(n)

1 Sucesiones. Ejemplos. a n = n a n = n! a n = n n. a n = p n. a n = 2n3 + n 2 + 5 n 2 + 8. a n = ln(n) 1 Sucesioes De ició. Ua sucesió, a, es ua fució que tiee como domiio el cojuto de los úmeros aturales y como cotradomiio el cojuto de los úmeros reales: a : N! R. Se usa la siguiete otació: a () = a :

Más detalles

6. Sucesiones y Series numéricas Series numéricas DEFINICIONES Y PROPIEDADES

6. Sucesiones y Series numéricas Series numéricas DEFINICIONES Y PROPIEDADES 6. Sucesioes y Series uméricas 6.2. Series uméricas 6.2.. DEFINICIONES Y PROPIEDADES Series de úmeros reales Se llama serie umérica o de úmeros reales a la suma idicada de los ifiitos térmios de ua sucesió:

Más detalles

2.5 REGLA DE CRAMER (OPCIONAL)

2.5 REGLA DE CRAMER (OPCIONAL) CAPÍTULO etermites i. Cree u mesje pr su profesor. Utilizdo úmeros e lugr de letrs, tl y como se describió e el problem 9 de MATLAB.8, escrib el mesje e form mtricil pr que pued multiplicrlo por l derech

Más detalles

SUCESIONES Y SERIES DE FUNCIONES

SUCESIONES Y SERIES DE FUNCIONES CAPÍTULO XV. SUCESIONES Y SERIES DE FUNCIONES SECCIONES A. Campo de covergecia. Covergecia uiforme. B. Series de potecias. Itervalos de covergecia. C. Desarrollo de fucioes e series de potecias. D. Aplicacioes

Más detalles

POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN EN. Recordemos en primer lugar algunas definiciones y propiedades de la potenciación y de la radicación de números reales:

POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN EN. Recordemos en primer lugar algunas definiciones y propiedades de la potenciación y de la radicación de números reales: POTENCIACIÓN Y RADICACIÓN EN Recordemos e primer lugr lgus defiicioes y propieddes de l potecició y de l rdicció de úmeros reles: PROPIEDADES DE LA POTENCIACIÓN Poteci de expoete cero : 0 = por defiició,

Más detalles

La resolución de ecuaciones algebraicas, o la determinación de las raíces de polinomios, está entre los problemas más antiguos de la matemática.

La resolución de ecuaciones algebraicas, o la determinación de las raíces de polinomios, está entre los problemas más antiguos de la matemática. Álgebr y Geometrí Alític Año UNIDAD Nº : Ceros de Poliomios Uidd Nº 3: CEROS de POLINOMIOS Poliomio: defiició. Iguldd de poliomios. Fució poliómics. Ceros o ríces de poliomio. Ríces de u poliomio de er.

Más detalles

Ley de los números grandes

Ley de los números grandes Capítulo 2 Ley de los úmeros grades 2.. La ley débil de los úmeros grades Los juegos de azar, basa su sistema de gaacias, fudametalmete e la estabilidad a largo plazo garatizada por las leyes de la probabilidad.

Más detalles

INTRODUCCIÓN A LA PROBABILIDAD

INTRODUCCIÓN A LA PROBABILIDAD INTRODUIÓN L PROBBILIDD EXPERIMENTOS LETORIOS Y DETERMINISTS Los experimetos o feómeos cuyo resultado o puede coocerse hasta haber realizado la experiecia se llama aleatorios o estocásticos. uado el resultado

Más detalles

Guía de trabajos Teórico- Práctico Nº 6. Los dos problemas del cálculo

Guía de trabajos Teórico- Práctico Nº 6. Los dos problemas del cálculo Mtemátic pr CPN- UNSE- Guí de trbjos Teórico- Práctico Nº 6 Los dos problems del cálculo UNIDAD VI: 6. Derivd de u Fució. Ts de cmbio. Derivd de u Fució e u puto: defiició. Iterpretció geométric. 6.. Algebr

Más detalles

TRABAJO PRÁCTICO TEMA: SUCESIONES Y SERIES

TRABAJO PRÁCTICO TEMA: SUCESIONES Y SERIES TRABAJO PRÁCTICO TEMA: SUCESIONES Y SERIES SUCESIÓN NUMÉRICA: es u fució cuyo domiio es el cojuto de los úmeros turles (o u subcojuto de él) y l imge está icluid e el cojuto de los Reles ( ) SUCESIÓN ARITMÉTICA:

Más detalles

La integral doble sobre rectángulos

La integral doble sobre rectángulos La itegral doble sobre rectágulos ISABEL MARRERO Departameto de Aálisis Matemático Uiversidad de La Lagua imarrero@ull.es Ídice 1. Itroducció 1 2. La itegral de fucioes escaloadas 1 3. La itegral de fucioes

Más detalles

Aplicaciones del cálculo integral vectorial a la física

Aplicaciones del cálculo integral vectorial a la física Aplicacioes del cálculo itegral vectorial a la física ISABEL MARRERO epartameto de Aálisis Matemático Uiversidad de La Lagua imarrero@ull.es Ídice 1. Itroducció 1 2. Itegral doble 1 2.1. Motivació: el

Más detalles

Anillos de Newton Fundamento

Anillos de Newton Fundamento Aillos de Newto Fudmeto Los illos de Newto so producidos por itererecis cudo dos hces de luz, procedetes de l mism uete, recorre cmios ópticos dieretes. Eiste distitos modos de logrr este eómeo, el que

Más detalles

Licenciatura en Electrónica y Computación: Métodos Numéricos

Licenciatura en Electrónica y Computación: Métodos Numéricos CIICp VLORES Y VECTORES PROPIOS Los vlores y vectores propios se cooce tmié como eigevlores y eigevectores. Estos vlores y vectores propios se utiliz geerlmete e sistems lieles de ecucioes homogéeos que

Más detalles

Matemáticas Aplicadas a la Ciencias Sociales II SISTEMAS DE ECUACIONES. , a toda ecuación que pueda escribirse de la forma: ...

Matemáticas Aplicadas a la Ciencias Sociales II SISTEMAS DE ECUACIONES. , a toda ecuación que pueda escribirse de la forma: ... Mtemátics Aplicds l Ciecis Sociles II SISTEMAS DE ECUACIONES Ecució liel Se llm ecució liel co icógits,,,,,, tod ecució que pued escriirse de l form: + + + + = dode,,,,, so úmeros reles El cojuto de úmeros

Más detalles

FUNCIONES. ( a) IGUALDAD DE FUNCIONES Sí y son dos funciones, diremos que las funciones f y

FUNCIONES. ( a) IGUALDAD DE FUNCIONES Sí y son dos funciones, diremos que las funciones f y CALCULO P.C.I. PRIMER SEMESTRE 04 FUNCIONES Sí A y B so dos cojutos o vacío, ua fució de A e B asiga a cada elemeto a perteeciete al cojuto A u úico elemeto b de B que deomiamos image de a. Además diremos

Más detalles

Existencia. donde R(a) = {b B / (a, b) R} y R 1 denota la relación inversa de R. ({a} R(a)) y esta unión es disjunta entonces se tiene

Existencia. donde R(a) = {b B / (a, b) R} y R 1 denota la relación inversa de R. ({a} R(a)) y esta unión es disjunta entonces se tiene Existecia. El pricipio de los casilleros. Si queremos colocar 3 bolillas e cajas, es evidete que e algua caja deberemos colocar al meos dos bolillas. Lo mismo ocurre si e lugar de 3 bolillas tuviésemos

Más detalles

CÁLCULO DE PROBABILIDADES :

CÁLCULO DE PROBABILIDADES : CÁLCULO DE PROBBILIDDES : Experimeto aleatorio. Espacio muestral. Sucesos. Álgebra de sucesos. Frecuecias. Propiedades. Probabilidad. Resume de Combiatoria. Probabilidad codicioada. Teoremas. PROBBILIDD

Más detalles